Col·laboracions
als 75 anys de l’accident
del cinema de calaceit
Ricard Solana i Valls
El diumenge 9 de desembre
de l’any 1934 va tenir lloc el
succés més greu de què tenim
coneixement a la vila de Cala-
ceit, si exceptuem els fets ocor-
reguts en períodes de guerra.
Ens referim a la mort tràgica de
8 persones que, espantades,
intentaven eixir de la sala del
cinema en haver-se declarat un
petit incendi a la maquinària
de projecció.
El cine estava aleshores situat
en l’edifici que actualment ocu-
pen la biblioteca municipal i
l’aula d’educació d’adults, al
carrer de Dalt, damunt de Casa
de la Vila. Al final de l’escala
d’entrada hi havia les taquilles
i, després d’un petit ram d’es-
cales, hi havia un únic pis amb
la sala de butaques i, una mica
elevada, una habitació petita
on se situava la màquina de pro-
jecció i el galliner, com es conei-
xia la zona on solien estar-se
els més jóvens que no podien
pagar el preu de l’entrada a la
zona de butaques.
El dia de l’accident, el cine
estava gairebé ple. La premsa
parla de 120 persones1, pràcti-
cament la màxima capacitat
possible2.
El local destinat a teatre i
cinema era gestionat per una
empresa de Calaceit, propietat
del sr. José Roig i els encarregats
de les projeccions eren els se-
nyors Linares d’Alcanyís; si bé la
informació apareguda a La Van-
guardia del dia 11 de desembre
diu que l’operador es deia José
Torrijos Sánchez.
No feia gaire que havia
començat la projecció quan es
va trencar la pel·lícula (cosa molt
habitual aleshores) i es va pro-
duir un petit incendi a la cabi-
na (el cel·luloide utilitzat en
aquells temps era altament
inflamable). El petit incendi va
causar l’alarma immediata entre
la majoria del públic, el qual va
començar a cridar i córrer pre-
cipitadament a l’única eixida
que tenia el local.
En sentir els crits, algunes per-
sones van acudir a veure què
passava; entre elles Manuel Roig
i Tiburcio Blanch3 que van pujar
les escales i, quan van anar a
obrir la porta, els va caure al
damunt tota la gent que inten-
tava eixir del cine i, sepultats,
van morir per asfixia.
En l’escalinata es va produir
una allau de gent que va pro-
vocar un tap a la porta, que va
fer que moltes altres persones
quedaren atrapades sense
poder respirar. L’alarma va
córrer per tota la població i va
arribar també als qui es troba-
ven ballant al ball de la Ger-
mandat4. Ràpidament tothom
es va atansar al cine a ajudar els
ferits. Poc a poc es van anar
traient les víctimes, morts i
ferits, i les entrades de les cases
del carrer van ser habilitades
com a hospital improvisat. Tan
aviat com van poder van arribar
els metges del poble i, evi-
dentment, més tard, també els
d’altres poblacions veïnes.
Els qui van saber mantenir la
calma i no es van moure de l’in-
terior del local, van resultar
il·lesos i va poder ajudar també
la multitud de ferits.
Pel que fa a la pel·lícula que
es projectava el dia de l’acci-
dent, no hi ha acord. La notícia
de La Vanguardia diu que la
pel·lícula que s’estava projec-
tant portava per títol Que día
es aquel. (Probablement podria
22
ser el film What a Day! dirigit
l’any 1929 per George LeMaire).
Una altra versió diu que la
pel·lícula era El negro que tenía
el alma blanca (1926) de Beni-
to Perojo. I un dels espectadors
d’aquell dia creu recordar que
el títol era La mona de mi novia,
de la qual no hem trobat cap
referència.5
Sabem que el balanç de víc-
times va ser de vuit persones
mortes, cinc d’elles menors,
però per la desaparició dels lli-
bres originals de defuncions del
Registre Civil durant la Guerra
Civil (1936-1939), només 5 dels
8 morts estan registrats al Llibre
de Defuncions que es va recons-
truir, l’any 1953, a partir dels
Registres Parroquials. Suposem
que els qui van ser enterrats pel
civil no consten en el nou llibre
de Registre.
Les víctimes mortals van ser:
Manuel Roig, de 33 anys,
casat i amb un fill (no consta al
Registre de Defuncions).
Daniel Cubells, Marxamala,
de 15 anys (no consta al Regis-
tre de Defuncions).
Victorio Aguas Monreal, Bas-
siner, de 59 anys. Vidu d’Anto-
nia Serrano Roig, tenia 7 fills.
Juan Antonio Bernadó Agui-
lar, consta com a llaurador, de
12 anys.
Tiburcio Blanch Jaqués, llau-
rador, solter i de 39 anys.
Benigno Monreal Casé, llau-
rador, solter de 17 anys.
Tremedal Badet David, de 12
anys.
Laudina Hostalot, de 8 o 9
anys6 (no consta al Registre de
Defuncions).
Hi va haver també multitud
de ferits (entre 20 i 30), 8 d’ells
molt greus:
23
Juan Jasá, Enrique
Claramunt, Ángel
Orona, Jaime Roig,
Sílvia Vidal, Pilar
Suñer, José Barceló i
Emilio Boira.
El Jutjat de Vall-de-
roures va començar
ràpidament les dili-
gencies per aclarir les
responsabilitats i, en
un primer moment,
van detenir el pro-
pietari de l’empresa i
l ’ o p e r a d o r. P e r
desgràcia els arxius
del Jutjat de Vall-de-
roures, que va fun-
cionar fins als anys 70
del segle passat, van
desaparèixer i no ens
ha estat possible
corroborar aquesta
informació.
El dia 11 de desem-
bre, a les 10 del matí,
va tenir lloc un ple
de l’Ajuntament, pre-
sidit per l’alcalde
Juan Celma Barbe-
rán. Només hi van
assistir dos dels regi- Portada del suplement gràfic de La Vanguardia del 13 de desem- braven per Santa
dors: José Fontcu- bre de 1934, on es pot veure al jutge d’instrucció de Vall-de-rou- L l ú c i a , e l 1 3 d e
res entre dos guàrdies civils a la porta del teatre
berta i Felipe San-
martín7. L’alcalde va proposar
de donar suport a les víctimes:
“Por el sr. Alcalde se manifestó
que para remediar en algo a las
familias de las víctimas habidas
en el teatro de esta villa o mejor
dicho en la función de cine de
la noche del día nueve, sería
conveniente abrir una suscrip-
ción en favor de las mismas y
enterados acuerdan estar con-
formes con lo propuesto por
dicho sr. Alcalde y que el Ayun-
tamiento puede encabezar la
suscripción con la cantidad de
cien pesetas”.8 L’alcalde també
va comunicar que el Jutge d’Ins-
trucció de Vall-de-roures li havia
anunciat la presència a l’enter-
rament de les víctimes, que
havia de tenir lloc aquell mateix
Incendis a d’altres cinemes
Feia poc que hi havia hagut
altres incendis en cinemes i tea-
tres. El 23 de setembre del 1928
s’havia produït un gran incendi
al Teatro Novedades de Madrid,
amb un balanç de 63 morts i la
notícia s’havia escampat ràpi-
dament per tot arreu. Això pro- va ser portada del suplement
bablement havia produït una
certa psicosis que podia haver
ajudat a provocar el pànic entre
els espectadors del nostre cine-
ma.
I també feia menys d’una set-
mana que a Perpinyà (França)
s’havia produït un incendi en un
cinema que havia causat més de
20 morts.
Col·laboracions
dia, del Governador
Civil i els presidents
de l’Audiència i de
la Diputació Provin-
cials. Va demanar
també que es for-
més una comissió
entre els regidors
per anar-los a rebre.
L’ e n t e r r a m e n t
multitudinari de les
víctimes va tenir
lloc, doncs, el dia 11.
To t e l p o b l e v a
acompanyar els
fèretres fins al fos-
sar del Pla de l’Are-
nal. Com ja hem dit,
sembla que cinc van
tenir una cerimònia
religiosa a l’església
i els altres tres van
tenir un enterra-
ment civil (fet molt
habitual en temps
de la segona Repú-
blica).
Com a mostra de
dol per les víctimes,
les Fires que habi-
tualment se cele-
desembre, van ser
suspeses i l’Ajuntament va
acordar de manera extraor-
dinària de celebrar-les de l’11
al 13 de gener del 19359, en
acabat de les fires de Batea.
L’accident va tenir una gran
repercussió a tota la comarca
i fins i tot als mitjans de comu-
nicació de tot Espanya, com
ho prova el fet que la noticia
gràfic del diari La Vanguardia
de Barcelona del dia 13 de
desembre.
També sembla que la subs-
cripció oberta per l’Ajunta-
ment va rebre moltes col·labo-
r a c i o n s ; si bé, degut a la
desaparició dels llibres d’actes
municipals posteriors al mes
de gener del 1935 només hem
Col·laboracions 24

pogut constatar els ajuts

donats per l’Ajuntament de
Calanda i de l’enginyer de
camins Sr. Mariano Vicente de
Saragossa.10

Notes
1
La Vanguardia del dia 11 del desem-
bre del 1934. La informació inicial per
a elaborar aquest article és la que es
va publicar en aquest diari. Si bé algu-
nes informacions, com el nom de les
víctimes, presenten nombrosos errors
que hem pogut esmenar gràcies a les
informacions dels testimonis.
2
Els dies de festa la joventut cala-
ceitana dels anys 1930 tenia bàsica-
ment dues alternatives d’oci: el ball
amb gramola als baixos de la Ger-
mandat (el teatre, actualment en
obres) i veure una pel·lícula al cinema.
Aquell tràgic diumenge d’hivern els Les vuit caixes de les víctimes mortals al Fossar (foto: Gracia Jarque)
dos locals estaven plens.
3
Segons informació d’Esteban Roig
(1934), fill de Manuel Roig, que tot i El local del cine
ser molt petit coneix els fets pel que
li va contar sa mare.
4
Informació facilitada per Ramona El local de propietat municipal posible, e) Embaldosado en los
Barceló (1920) i Josefina Gimeno era conegut antigament com el espacios de mayor tránsito, f)
(1922). Graner de la Vila. Sembla que des Separación de localidades y su
5
Informació facilitada per José Guart de feia molts anys s’havia recon- clasificación en palcos, sillas y
Monclús (1918).
6
El nom i segon cognom ens ha vertit com a teatre i, més tard, general o gradería”.12
estat facilitat per Joaquina Hostalot com a cinematògraf. En la docu- En aquesta nova proposta de con-
Carceller (1930). En la informació de La mentació de començaments del cessió es donava la potestat a l’A-
Vanguardia apareixia com Sabina Osta- segle XX ja s’hi fa referència com juntament de decidir quins espec-
lot.
a local de teatre “desde tiempo tacles s’hi podien fer: “Los
7
La poca presència de regidors al ple
municipal podria ser deguda a la com- immemorial”.11 El 1910, un grup concesionarios no podrán dedi-
plicada situació política a tot Espanya. de calaceitans, format per Fran- car el Teatro sino a espectáculos
En el següent ple (el dia 20 de desem- cisco Estupiñà Estupiñà, Manuel absolutamente cultos y confor-
bre) el governador va destituir 4 regi- Andrés Lahoz i Pedro Farja Serra- mes con las buenas costumbres,
dors que havien estat elegits democrà-
ticament (Juan Bartolí Ripoll, no, van fer una petició a l’Ajun- quedando resevada al Ayunta-
Raimundo Casé Pérez, José Viver San- tament per a arreglar-lo i explo- miento la facultad de rechazar o
martín i Gregorio Monclús Niella) i els tar-lo comercialment, durant els prohibir con fallo inapelable cual-
va substituir per uns altres quatre següents 20 anys. En aquesta quier empleo inadecuado del
nomenats directament per ell (Jorge
Jasá Serrano, Ramón Serrano Suñer, sol·licitud es feia referència a l’e- local o cualquiera clase de espec-
Miguel Omella Roig i Francisco Suñer xistència d’una “maquina cine- táculo falto de aquellas condi-
Aguas). Arxiu Municipal de Calaceit matográfo” com a part de l’in- ciones”.
(AMC). Lligall 156-2. “Libro de actas del ventari. Podem pensar, doncs, que L’Ajuntament va respondre a la
Ayuntamiento 1933-1935”. Acta del
en aquella època ja s’hi haurien sol·licitud amb un informe favo-
20 de desembre de 1934.
8
AMC. Lligall 156-2. “Libro de actas fet projeccions cinematogràfi- rable dels tres regidors de la Comis-
del Ayuntamiento 1933-1935”. Acta ques. Sembla que l’Ajuntament sió de Foment: els senyors Manuel
de l’11 de desembre de 1934. no va acceptar la proposta, ja que Ventura, Insa i Guillermo Moix, els
9
AMC. Lligall 156-2. “Libro de actas el 1914 es presentà una nova pro- quals recomanaven a la Corpora-
del Ayuntamiento 1933-1935”. Acta
del 27 de desembre de 1934. posta signada per Francisco Estu- ció l’aprovació del conveni.
10
AMC. Lligall 156-2. “Libro de actas piñà i Juan Antonio Blanch a can- Després de l’accident, el cinema
del Ayuntamiento 1933-1935”. Acta vi d’una concessió durant 15 anys va tancar, i fins a principis dels
del 5 de gener de 1935. en què es comprometien a: “ a) anys 50 del segle passat no es van
11
AMC. Lligall 528-20. “Expediente
relativo a la cesión del local llamado Reparación del tejado y repara- reprendre les projeccions cine-
Granero de la Villa para su acondicio- ción de pilares, b) Crecimiento de matogràfiques a Calaceit, ja en
namiento como teatro”. la escena, c) Cierre de ventanas, el nou local del Gran Cinema a la
12
AMC. Aquest document del 1914 d) Arreglo del ingreso, conce- Carretera, enderrocat recent-
es conserva al mateix lligall que l’an-
diendo a éste la mayor anchura ment.
terior.