Estudi

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.
com
Complex miner Berta
Història
Situació geogràfica
Geologia de la zona
Cilmatologia
La mina del Quars "mina Matilde"
Les exploracions
Geologia de la mina Quars “mina Matilde”
Hidrologia del sector
Conclusions i propostes
Annexes per
Jesús Carrera
Catedràtic d’Enginyeria del Terreny
ETSE Enginyers de Camins, Canals Ports Universitat Politècnica de Catalunya
Pere Mascareñas i Rubios Geoleg, Col. n14936
Imatges
PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

INTRODUCCIÓ
El present treball té per objectiu sensibilitzar a l’opinió pública sobre

els efectes que pot produir la instal·lació d'un abocador, a la
denominada Pedrera Berta on es troba l'antic complex miner.
El col·lectiu espeleològic, sempre sensible als problemes medi

ambientals, van tenir coneixement fa uns quatre anys d’aquesta
possibilitat, i amb els precedents del macro abocador del Garraf
(Begues),va iniciar una sèrie d’estudis que a forma de resum es
presenten en el present treball.
En ell s’analitza la història de la Mina Berta, les seves inundacions, es

valora, l' important aqüifer d’aigües subterrànies, l'existència d'aigües
termals en profunditat i les possibles conseqüències que en podria
significar la contaminació, pels productes liviats procedents de
l'abocador.
Avui amb la gran preocupació per tenir aigua, no es pot desaprofitar,

ni malbaratar l'aqüifer que hi ha dins d’aquest indret.
Sabent de l'interès d'alguns sectors per recuperar aquestes aigües que

en temps anteriors ja van servir per l'ús domèstic d’algunes poblacions
de les rodalies.
Es per això que aquesta breu síntesi dels diversos estudis serveixi per
sensibilitzar l'opinió publica i l’administració i no caure en errors
d’altres èpoques.

Història del complex miner Berta
L’explotació minera comença la seva activitat cap l’any 1904 quan es fa la primera
petició per a la concessió. Amb patent de plom i s’anomena Elisenda concedida a en
Jaime Amat Trabal que li fa la venda a en Damián Cardoner.
A l’any 1908 s’obté la concessió de la mina Berta com a mina de ferro amb una
superfície de 10.000 mts quadrats. I així fins els anys 1912 i 13 que no se’n fan més
peticions per a la concessió.
Val a dir una dada important totes les concessions són efectuades en els termes
municipals de El Papiol – Sant Cugat del Vallès, menys una que queda dins del terme
municipal d' El Papiol i es anomenada Matilde, que sospitem podria ser la mina
Batzachs o del Quars.
Totes les concessions són sobre patents de ferro.
El 7 de setembre de 1921 s’aixeca l’acta de demarcació de la mina de hierro Berta,
l’iforme es lliurat amb data 9 de desembre de 1921, per Santiago Echeverria inginier
en cap del districte, otorgant-li una superfície horitzontal de 2.810.000 mts quadrats, o
281 pertenences. (pertenença, mesura, unitat de superfície per a concessions mineres
que equival a 100mts quadrats) sessió que s'otorgà a una dona, "Dña Berta Cardoner
Bouvard".
"en los dias seis y siete de diciembre de mil novecientos veinte y uno, yo el
ingeniero jefe..... acompañado del auxiliar facultativo..... me constituyo en los
parajes llamados .... concurren al acto como testigos..... vecinos ambos de El
Papiol, no comparecieron la registradora ni persona alguna en su nombre....
Durant tot aquest temps suposem es realitzen tots els treballs d'excavació, de pous i
galeries, per la qual cosa pensem que totes les galeries descrites ja són arranjades en
aquesta època, diriem que el primer, segon, tercer, i així fins al sisè nivell dels què
tenim constància
escrita ja eren en
explotació o en
fase de caducitat. i
evidentment tots
els elements de
transport, etc...
allotjats, vies,
montacarregues...
A mitjans dels
anys 20 durant els
treballs de
perforació en el
cinquè nivell
durant una
barrinada que
inunda tots els
nivells fins el quart nivell foragitant els treballadors i tot allò que es trobes dins la
mina. El propietari, intenta per tots els mitjans disponibles en l'època desguassar
l'aigua que omplia tota la zona baixa de la mina. (encara que a les dades no els hi
podem donar la veracitat per incongruències amb les dates i les circumstàncies que es

donen, doncs el Sr Damià Cardoner segons consta, traspassà l'any 1915 i algunes
fons indiquen que morí l'any 1927 i com hem dit abans la concessió es otorgada a la
seva filla, em decanto per la teoria de que el Sr Cardoner feu data de traspàs l'any
1915 i l'activitat extractiva continua en mans de la seva filla Dña. Berta Cardoner
Bouvard o el seus tutors).
Durant el període comprés entre els anys trenta als quaranta la mina s'inactiva
totalment. Al començament dels anys quaranta es diu que es reprengué l'activitat en
l'extracció de galena, que segons sembla era exportada a Alemanya.
Segons document de l'inventari de bens:
La mina constava de més de sis filons de fluorita o espatofluor, associada a galena i
coure en les vetes de quars.
Un desenvolupament de les galeries sumant les sis plantes de la mina Berta, més la
petita explotació de la mina Batzach, no baixant dels tres mil metres de longitud.
Sense contar el pou de dos-cents deu metres un altre pou de seixanta-cinc metres i
pous de ventilació entre les diferents plantes. Sembla ser que ja s'extreia aigua de la
mina l'any 55 o 56, pel document on hi consta l'inventari de bens de Dña Berta
Cardoner, pel que sembla ja n'extreien aigua.
Finalment és abandonadada. En el període dels anys 60 es fa un estudi geològic
publicat el 1965 , més concretament mineralògic i mineragènic, per Joaquim
Montoriol – Pous, aquest aconsegueix assolir la cota del quart nivell buidant-lo
d'aigua, aixecant topografies de planta i alçat tridimensional, amb les diferents
bossades que troba en el complex, observant un total de 14 filons d'entre 30 a 5
mts, com la gran fracturació que pateix tot el batolit de granodiorita en estacions
exteriors, juntament amb tot un seguit de llistat de mineralitzacions que hom troba en
el minat.. Malgrat tot només es fixa en la zona baixa de l'explotació no donant
continuïtat a les zones superiors, suposem per
l'interés en les parts no esgotades de la mina.
Als anys setanta un seguit de correspondència

entre el ministerio de industria i el possible
amo o apoderat de la mina on es sol·licitat per
part de dit minsteri de la delegació de la
província de Barcelona per tal de consolidar
l'explotació és el que provoca una
picabarralla per carta on els propietaris es
defensen alegant les dificultats que hi troben
a l'hora de desaiguar la mina i així fins
segurament la visita inesperada de una
delegació del ministeri, on es descobrix el
pastís. Observant les següents:
En la visita efectuada a la concesión
minera de referencia, no se observan la
dificultades alegadas por los interesedos,
ya que la construcción de adecuados
cerramientos hubiera solventado el problema correspondiente y evitado las
importantes inversiones en la instalacion de desagüe.
Es de destacar que, desde hace mas de treinta años, el agua producto del
mencionado desagüe se comercializa con caracter público.....
Com hem descrit anteriorment els propietaris de l'explotació fan diferents descàrrecs
per tal de no arribar al rendiment satisfactori per poder continuar amb l'arranjament de

la mina, dels estiatges durs de l'any 76, passant per problemes tècnics de les
canonades trencadisses, cops d'ariet dins la instal·lació, temperatura de l'aigua,
construcció de l'autopista de Girona....etc. Una quantitat ingent de problemes. Però
ens donen unes dades molt importants, tenint present el nostre estudi com són els
cabals de buidatge de la mina, de la que fem un enunciat mes exaustiu en el capitol
d'aqüifers.
Any 1976 desembre:
Als últims 5 anys no es produeixen extraccions, però si fins l'any 69 i en aquest en
concepte d'exploracions, esgotament, sanejament...
Any 1977 gener:
FACOVESA entra en joc, degut a la crisi del petroli es cerquen noves alternatives
energètiques i aquestes són per exemple les aigües termals. Part d'aquesta recerca es
du a terme en la propietat de la mina Berta, amb uns cabals increïbles.
Any 1977 novembre:
Instruccions del delegat del Ministeri de industria i energia al representant dels
propietaris.
Any 1978 gener:
Problemes amb els cops d'ariet en les canonades. Es contrueixen uns calderins per
evitar-ho. A banda d'altres problemes.
Any 1978 febrer:
Es desaigua la mina a un ritme de 400m3/h logrant que les aigües restin per sota del
nivell 5. Com a conseqüència de diferents problemes de talls elèctrics i trencadisses
en les instal·lacions el nivell d'aigua torna a recuperar-se.
Problemes per la construcció de l'autopista B-30 per no poder desaiguar.
Any 1978 març:

Preparació per devallar el pou mestre fins al nivel 5, mantenint el nivell d'aigua per
sota del cinquè nivell. Continuen els problemes amb la construcció de l'autopista B-
30.
Any 1979 abril:
Es logra arribar al nivell 5. El grup d'electrobombes continua funcionant. En
l'exploració del nivell 5, logren situar l'aigua per sota dels 10mts, observen una tarima
de fusta per sota de la qual corre l'aigua.
Any 1980 desembre:
Informe per la NO consolidació de la mina Berta. En aquet mateix any s'autoritza a
l'empresa DAMCAR S.A per la comercialització de l'aigua del aquifer, que
subministra, a Valldoreix, Rubi.....etc
L’any 1986/87 es publica l'estudi del que anomenen, L'avenc de la mina Berta i els
cavernaments en granit..... per Jordi LLoret Prieto i Monserrat Ubach i Tarrés.
On es fa un estudi espeleològic de la zona. Amb l'ajuda de Joaquim Montoriol -
Pous
I que es troba aturat per l'avenç de la pedrera que destrueix aquest.
Novembre de 1991, autoritza l'explotació per extreure granit en una superfície de
22,93 ha. a la societat Jaime Franquesa SA
Juliol de 1997, l'empresa va presentar una ampliació del programa de restauració per
tal d'abastar tota la superfície afectada
Quedant en l'oblit durant dues dècades, continuant l'avanç de la pedrera, sense més
fer.

A l'any 2000 en una visita a la mina Batzach, "Matilde" es retroba part del que
considerem complex miner Berta, amb la sorpresa dels pous inundats. Es realitza un
treball amb l'ajud de la Federació Catalana d'Espeleologia. Estudi de la mina del
Quars, on s'extreien una sèrie de conclusions com són la importància de l'aqüifer
retrobat, i la fracturació on es troba localitzat.
Aquet treball podem dir a hores d'ara fou l'inici per part nostra d'un compromís
amb la serra de Collserola la que coneixem i estimem, la que ha estat humiliada,
i poc estimada, després de l'expoli dels seus recursus, sense més ni més, penso i
crec que pensen els meus companys, la Berta i tot el que l'envolta ha de ser un
exemple de la voluntat de tots, per la pervivència de la natura i el futur d’aquells
que ens precediran, ens vam equivocar un cop que no torni a passar.
Abril de 2002, es va presentar una sol·licitud de llicència ambiental per exercir
l'activitat de "Monodipòsit controlat exclusivament de terres i runes de la construcció
que tinguin la classificació de residus inerts" en terrenys de la pedrera Berta.
Novembre de 2002, l'empresa va demanar la certificació del silenci administratiu.
Maig de 2003, la Direcció General de Qualitat Ambiental, per mitjà de l'OGAU, va
aprovar la declaració d'impacte ambiental
(És bo esmentar que totes les dades des l'any 1921 fins l'any 1980 que aquí es
presenten són part de la descripció extreta: de documents, la majoria d’ells fotocòpies
de les fotòcopies, algunes d’elles estan mogudes o inentel·ligibles.)

Situació geogràfica
La pedrera Berta es situada en els termes municipals de Sant Cugat del Vallés i El
Papiol, el que representa que es troba en el límit de les comarques del Vallés
Occidental i el Baix LLobregat.
Pertanyent al sector nord-oest de la

serra de Collserola, al límit Nord de la
serralada prelitoral dels Catalanides,
just en el contacte amb la depressió
Vallés-Penedes.
Localitzada entre el massís de Roques
Blanques, la propietat de Can
Domenech i l'autopista AP-7.
Trobant-se situada dins l'espai protegit
del parc de Collserola.
L'àmbit actual de la pedrera es
constituit principalment per les antigues
galeries de la mina Berta, de les quals
l'explotació ha fet desaparèixer algunes
de les galeries, deixant una gran
depressió topogràfica.
Situació mina Berta 3nivell i mina Quars

GEOLOGIA REGIONAL
La situació geològica de la zona d'estudi és un context on es troba la Serralada
Costera Catalana dividida per la Depressió del Vallès-Penedès i atravessada
perpendicularment per dues falles que actualment són el Riu Llobregat i el Besòs.
Història geològica
Partint de l'Ordovicic, compost pels materials més antics trobats a la Serralada dels
Catalànids i tenint en compte la gran discordança Pre-Triàssica, dividirem l'evolució
paleogeogràfica de la regió en dos grans cicles sedimentaris i tectònics; l'Hercinià i
l'Alpí.
Cicle Hercinià
Representat per un potent conjunt de pissarres amb intercalacions de gressos que
assenyalen les condicions sedimentàries de la gran depressió que ocupava la regió,
que arribava fins als Pirineus actuals i que es trobava recoberta per aigües marines.
Durant el Silurià s’implanta una sedimentació fina de tipus pelàgic però aquest
període acaba amb una disminució del nivell de profunditat al mar. No serà fins el
Carbonífer que es produirà el veritable canvi paleogeogràfic, passarem a una
sedimentació continental representada per pissarres amb trilobits, d’El Papiol,
grauvaques i conglomerats. Tot el cicle de sedimentació es veu afectat per l'orogènia
Herciniana que provoca una discrepància en la sèrie sedimentària degut a la tectònica
i a una activitat intrussiva.
La intrusió granítica de Collserola i Puig Madrona correspon a l’última fase, la qual
provoca una aureola de metamorfisme de contacte, de baixa pressió i elevada
temperatura, que arriba a afectar una zona de 1500 metres de diàmetre al voltant del
punt d’emissió.
Cicle Alpí
Després del plegament Hercinià la serralada formada queda exposada a un llarg
procés erosiu que formarà una gran periplana que esdevindrà el sòcol de tota la
sedimentació Mesozoica.

La història paleogeogràfica consta d’episodis transgressors i regressius que formen
cicles de sedimentació marina i continental, com a testimoni d’aquests cicles tenim el
massís carbonatat del Garraf.
El Cretaci superior marcarà el límit d’aquesta alternança, degut a una gran
transgressió que comença al Pirineu. La zona estudiada quedarà emergida fins el
Miocè, però és en aquest període quan té lloc tot el Plegament Alpí; afectant la meitat
meridional de la serralada Costera Catalana, formant dos blocs aixecats, paral·lels a la
costa actual, respecte un bloc central enfonsat. A la Depressió Vallès-Penedès hi ha
un registre sedimentari continental amb abundants mamífers.
Durant el Pliocè el mar penetra pel sud-oest aprofitant la falla que travessa els
Catalànids fins a Montserrat, formant la ria Rubricata estesa fins a El Papiol i
Castellbisbal. En aquest període sedimenten materials argilosos del Pliocè que
reomplen la Vall del Llobregat.
Finalment es forma un sistema de terrasses fluvials relacionades amb episodis
climàtics d’aquesta era, en part ocultes sota els recents al·luvials del riu i que
indubtablement foren dipositades en funció d’un nivell de base inferior a l’actual,
corresponent a períodes Glacials del Quaternari.
Tall geológic i situació de la pedrera
Tectònica
A la zona s’hi distingeixen tres grans unitats morfotectòniques:
Part del Massís Hercinià dels Catalànids que forma la Serra de Collserola a l’Est,
enfonsant-se cap a l’Oest fins a desaparèixer sota la Cobertora Mesozoica.
El Massís del Garraf, estès a l’Oest del Llobregat i format pel Paleozoic que
constitueix el Sòcol; un basament Triàsic i una gran massa Juràssic-Cretàci. Ambdues
unitats són part integrant de la Serralada Costera Catalana, separades per la falla del
Llobregat, que talla transversalment la serralada i apareix reomplerta per sediments
Pliocè i Quaternaris.
La Depressió Vallès-Penedès, fossa tectònica d’edat alpina on s’hi dipositen
sediments Miocens.
El sòcol Paleozoic dels Catalànids està separat per la cobertora Mesozoica, per la
discordança pretriàsica, que esdevé una característica tectònica de primer ordre. Tot
es veu afectat per un altre accident geològic important, la falla transversal del
Llobregat, que divideix els Catalànids en el Massís del Garraf i Collserola més elevat.

La tectònica alpina important no només afecta a la cobertora, sinó que involucra el
sòcol Hercinià, creuant indistintament les dues unitats.
L’últim episodi de la tectònica Herciniana ve representat per la intrusió d’una
important massa de Granitoid que aflora al peu del Tibidabo, a Puig Madrona i a
Martorell. Aquesta intrusió granodiorítica apareix acompanyada d’una aureola de
metamorfisme de baixa pressió i elevada temperatura.
La intrusió produïda per un refredament sobtat del magma, on la cobertora ha permès
el seu pas sense necessitat de mecanismes d’adaptació important.
Aquest últim fenomen important de l’orogènesi Herciniana afecta a les altres fases de
deformació i els minerals produïts pel metamorfisme de contacte no es troben
deformats per cap altre procés de tipus profund.

Climatologia
L'estudi climàtic d'un punt en concret, es semprre una problematica al no disposar de

dades del lloc exacte i per conseqüent hem de treballar sempre amb les dades dels
observatoriss més propers i no sempre les dades obtingudes són correlatives en els
anys seguits.
Per fer aquest estudi hem treballat amb les

dades obtigudes als observatoris de
Martorell, Valldoreix, Castellbisbal, Rubí i
El Papiol, sobre tot pel cas que ens afecta,
els valors de direcció mitjana del vent,
humitat, i precipitació pluviomètrica...
Totes les estacions són en altures molt
similars i la més allunyada és Martorell.
La finalitat de l'estudi es obtenir la
repercussió en:
a) olors i afectació sobre de la població

propera a la zona
b) inversió tèrmica al lloc on serà col·locat
l'abocador
c) inundació/escorrentia dels residus
Pluviometria mitja anual Vents:

Primavera; els components dominants són
W-SW, però quan la temperatura comença
a pujar són de component S-SE, i a les darreres hores de la tarda, es dóna component
E.
Estiu:
El component és el que ascendeix per la riera de Rubi, o de component S o S-SE. En
aquesta època trobem situacions de Ponent, secs i calents.
Tardor:
Predominant el vent de ponent(W).
Hivern:
Segueix la component S-SW i alguns dies depenent dels fronts nuvolosos es donen
vents de Nord en concret N-E.
La velocitat mitjana és moderada, podent arribar als 82,1 Km/h a 7 de juliol de 1996.
La calma és un fenòmen a assenyalar sobretot als mesos d'hivern donant-se una
mitjana d'un 25% d'hores de calma arribant a un 34% al desembre.
Boires a l'hivern, quan l'oscilació tèrmica entre el dia i la nit és fa molt acussada i no
hi ha vents forts que renovin les capes baixes de l'atmosfera, s'estableix una situació
d'inversió tèrmica, amb la formació de bancs de boira baixa al llarg de les parts més
fondes.
Precipitacions:
Les precipitacions que tenen lloc a finals d'estiu i a les primeries de tardor acostumen
a ser de caràcter torrencial, causant crescudes a les diverses rieres de la zona.

Amb les dades obtingudes, les conclusions de l'estudi climatic en forma breu sóon les
següents:
La Marinada és el vent predominant.

L'amplitud tèrmica és de 18'8Cº
La pluviositat és irregular amb precipitacions mitjes aproximades de 622 l.
La humitat és de règim mediterrani subhumit.

Estudi espeleologic
La mina del quars "Matilde" es troba englobada dins el districte miner de la mina
berta als termes municipals d’El Papiol i Sant Cugat del Vallès. Aquest complex es
localitza a l'extrem est de la serra de Collserola.
Primerament hem de tenir present la nomenclatura que s’ha utilitzat per anomenar els
diferents punts que ha dut aquest treball. Per nomenar tots aquests llocs i no fer els
noms llargs agafant les inicials de Collserola, CO; i la de la població d‘el Papiol per
trobar-se dins el seu terme municipal, la boca de la mina, P; i un numerant la
cronologia de la troballa.
Passem, doncs a fer la descripció, i donar la situació dels elements trobats.
mina del Quars

Coordenades;
COP 1 o mina del quars: X: 418.005 Y: 4589.752 X: 138 msnm
COP 2 o pou del quars: X: 417.984 Y: 4589.937 X:175 msnm
Terrenys;
granits monzonítics, (porfits àcids, granítics, gradioritics) formant un paquet granític
d’un quilòmetre i mig de superfície. Envoltat per terrenys paleozoics del Silurià
(Puigmadrona) i terrenys llimosous del
quaternari, amb arenisques de gra gruixut
pertanyent al terciari.
Situació;
COP 1, a la falda del Puigmadrona i al
torrent de Batzacs al nivell del torrent que
divideix els contraforts del puig Madrona i
de la serra de Roques Blanques.
COP 2, al N - E de la cota 198 de la serra de

Roques Blanques .
Localització;
per arribar, ja que la majoria de pistes són
tancades arribant a la població d’El Papiol
arribarem a la plaça major, aqui girarem a la
nostra esquerra seguint el carrer que baixa
per pista asfaltada fins al barri del Puig
Madrona, aqui una pista ens porta cap a can
Domenech fins que trobem una cadena del
Accés COP1 parc, on deixarem el vehicle. Un cop aquí
agafarem a peu la pista que primer en forta baixada ens du cap a una petita pedrera
que deixarem a la dreta i que talla la pista, observem que forma part del batolit en
qüestió, seguirem la pista planejant fins a una cruïlla, girarem a l'esquerra passant la
cadena i en baixada. Seguirem per aquí fins arribar on la pista es creuada per la riera,
aquí anirem pel boc de la riera seguint les traces de camí, fins arribar a un pla on

trobarem la boca de la mina COP1. Per arribar pou COP2 iniciarem el camí en la
pista que creua la riera, seguirem en el mateix sentit que duem. En arribar al torrent
per sobre hi ha una pista ampla i girem a la dreta, hi ha uns pals d'un gasoducte,
seguirem la pista fins a una bifurcació, agafarem la que continua cap a l'esquerra, una
cadena barra el pas i a la nostra esquerra un camí mig perdut, però ample que
agafarem, fins quedar a sota d'una línia elèctrica la seguirem en pujada fins trobar una
torre metàl·lica que suporta els cables, aquí girarem 90º a l'esquerra. A uns 50 mts
amagades entre el boscam veurem unes piles de runa on localitzarem el pou. cal parar
atenció, doncs existeixen uns ruscos d'abelles, és senyalitzat, però si ens despistèssim
a banda que cal anar amb compte, és una bona fita ja que a uns 100 mts per sobre
trobarem el pou COP2.
Descripció;
L'entrada de la mina és de volta de maó de
mitja canya d'una alçada de 1,60 que mena a
la galeria principal de 1,70 mts d'alçada, als
pocs metres una cruïlla amb un bloc de grans
dimensions al mig de la galeria; en el sentit
de la marxa, a la dreta, la galeria de sentit
rectilini d'uns 24 mts de llargada amb el seu
sostre ple d'arrels, al final de la galeria a
l'alçada del terra observem un petit
aflorament d'atzurita (?). Tornats a la cruïlla
a l'esquerra, la galeria als pocs mts mena a
una bifurcació, si seguim cap a l'esquerra al
cap de pocs metres la galeria finalitza, a la
paret de l'esquerra observem la paret
totalment llisa i eixida 90 º que es tracta del
mirall de falla d'una gran fissura del conjunt
Pou COP2 de fissuracions que conformen tota
l’estructura de la mina.
Tornats a la bifurcació seguim per la nostra dreta, l'amplada de l'accés d'uns 2 mts, al
poc arribem al que sembla una sala encara que és una galeria arranjada, però no
continuada , curiós observar l'esquerda que té la morfologia de ser una mena de
megageoda ja que es tanca al seu sostre i tot concreccionada de mineral. Seguim
endavant, al poc a la nostra dreta, una altra esquerda de proporcions importants de
forma adiaclasada que té continuació a l'altre costat de la galeria amb el mateix
contingut que l’anterior, en uns 8 mts la galeria acaba sense més.
Altre cop a la bifurcació, seguint endavant en una distància d'uns 40 mts arribem a
una sala, de 10 x 9 mts on hi trobem un primer pou (pou 2), on l'aigua és visible per
un forat i a una distància del terra d'uns 50 mts i part de les instal·lacions on es devien
remuntar els materials obtinguts durant l'extracció. Un ressalt d'uns 3 mts on trobem
una beta de calcita espàtica, de cristalls quasi transparents ens du a un altre pou, aquí
veiem una mena de fus per sobre del sostre de la sala d'uns 10 mts d'alçada, un cop
superat aquest ressalt amb escalada delicada quedem abocats al pou elíptic de
formació natural, que davallarem amb corda un pou de 15 mts amb dos
fraccionaments que ens deixaran en una sala d'uns 15 x 5 mts, plena de blocs de
calcita procedents del sostre i terra que formen un con de derruïts, en rampa,
allargasat. En el seu extrem oest forma un arc on trobem una altra sala annexa d'uns

4x4 mts on observem el terra reblert d'argila testimoni de l'acumulació d'aigua
formant una bassa natural i que passem a anomenar com “avenc de la mina del
Quars”, ja que per les observacions realitzades no tenim cap dubte que es tracta d’una
cavitat natural i de gran importància espeleològica i geològica, per l’escassetat i la
raresa on es troba excavada.
Seguint endavant per la

galeria principal, aquí
l'alçada es fa superior
d'entre 1,80 i 2,20 mts,
als pocs metres una altra
bifurcació que coincideix
amb la sala del pou 2,
trobem una galeria d'uns
17 mts que també acaba
sense continuació trobant
una petita esllavissada i
una altra fissura reblerta
de calcita espàtica i òxids
Fons pou 2 de ferro tals com
limonites, etc.
Tornats a la galeria principal trobem dos braços de galeries sense importància que
contenen petites afloracions de fluorita i calcita, passats aquests metres de la galeria
principal, trobem una altra galeria,.seguirem per ella. Les mides en amplada són molt
superiors a la mitjana de tota la mina formant una sala de 6 x 9 mts, aquí trobem un
segon pou on trobem el màxim nivell d'aigua ja que el tenim a 1,50 mts per sota dels
nostres peus amb un diàmetre d'uns 4 mts, que fou davallat per espeleosubmarinistes
que li donen una fondària de 47 mts, però amb continuació horitzontal.
Al costat oposat una acumulació de terra en forma de conus de derruïts format per
terra de l'exterior ens deixa en la part baixa d'un pou d'uns 70 mts COP 2, que dóna a
l'exterior. Altre cop al centre de la galeria, davant nostre veíem la continuació per una
galeria d'uns 20 mts que en ziga-zaga acaba també sense continuació, aquí podem
observar procesos reconstructors, on les formacions són més abundoses i peculiars ja
que són tenyides d'un blau –verdós, producte potser del nitrat de coure, doncs aquí la
filtració es troba associada a una beta de quars que s'inicia a la galeria principal fins
aquet indret. El quars és fàcilment agregat de coure que hi trobem i que era part de les
extraccions fetes a la mina, i que constatem amb les mostres analitzades. Observem
petites estalàctites, colades parietals, i uns petits microgours, de gran bellesa, nius de
perles de caverna (pisolites) aquí l'aport hídric és molt important i molt similar a les
deus de les mines de captació d'aigües. Acabant aquí l'exploració de la part horitzontal
de la mina.
Situats a l'exterior de la boca del COP 2, observarem una boca de 9 mts x 3'50 en les
seves màximes quotes de forma adiaclassada que dóna un aspecte de tractar-se en els
seus primers mts d'un fenòmen natural, ja que molt a prop en direcció E, localitzem
una mena de enfosament adiaclasat d'aspecte circular, en direecció W una gran fissura
de més d'un centenar de metres enllaça amb la boca del COP2. Abocats, en el pou,
aquest ens mena directament a la sala del pou 1 amb una profunditat de -70 mts.
situació: situat a escasos metres del COP 4 en direcció a la mina del quars també al
marge dret de la pista ja citada, coberta per vegetació.

Descripció; cata o tall adiaclasat de 12 mts de llargada per uns 2 mts d'amplada
màxima i uns 2 metres de profunditat màxima
Morfologia i construcció;
La mina excavada en granit, és estructurada a partir d'una galeria d'uns 170 mts amb
direcció Sud-Nord, les altres galeries s'estructuren en diferents direccions encara que
les principals es
desenvolupen d'Est Oest
i Oest Est, possiblement
això es deu a la
metodologia d'extracció
que es du a terme a l'hora
de fer les extraccions, ja
que es devia seguir la
beta reblerta de mineral a
extreure fent-les prou
amples per poder ser
transitades, això al que
pertany a les galeries
secundàries i pel que
respecta a la galeria
Pou 1 imersio submarinistes principal potser es duia
el mateix encara que les bossades i esquerdes i els estrats verticals no tenen relació
amb la direcció de la galeria, en aquest sentit, ja que la talla en tangent per aquestes
esquerdes, suposem que la construirien per seguir una direcció el més recta possible
per poder extreure les vagonetes si les utilitzaven, segons notícies és probable que
empressin bestiar (ases o rucs), hem observat en alguns punts forats amb tacs de fusta
o sense on eren col·locats els aillants per el cablejat elèctric. El pou com hem dit podia
ser en els seus primers metres una obertura natural o gran falla, ja que en els seus
primers metres no té una estructura gaire artificial, també podem conjecturar pel
treball publicat per J. Lloret i M. Ubach, que descriu un cavernament natural d'una
profunditat d'uns 60 mts situat on ara és la pedrera de la mina Berta, a escassa
distància. Altra prova d’aquesta conjectura és el pou o “avenc de la mina del Quars”
situat a la sala del pou 2, aquest podem comprovar que es tracta d'un espai antigament
ocupat per una bossada de mineral com és la calcita, ja que el terra de la sala del pou
és ocupat per materials clàstics, molts d'aquests blocs són de calcita amb gruixos de
50cm. A 1'50 mts d'amplada. aquesta bossada pretèrita fou dissolta per l'acció de les
aigües provinents de l' exterior, que varen anar excavant el pou fins que més tard per
gravitació es crea la sala que ara veiem: Més tard en el transcurs de les extraccions es
curtucircuitaren aquest amb la zona artificial quedant accessible. En referència a les
sales, aquestes foren eixamplades per poder accedir als pous que donen accés als
diferents nivells inferiors (en la sala del pou 2 segurament el seu eixamplament es deu
a què per aquí corre la beta principal del mineral extret), també situaren el cabestrant
o muntacàrregues, per pujar i baixar els operaris i, com és evident traginar els
materials que extreien i altres funcions, bastiments, materials, etc...
La possible excavació de questa mina podem dir que en els seus inicis era la de
ventilar les zones mes profundes de la mina Berta com així es recull a la
documentació recollida.

Pel que fa a l'aqüífer aquest presenta en aquesta zona dos punts accessibles, en concret
el primer un pou tapat per un planxa amb supermaons que descansen en biguetes de
ciment amb ànima de barilla de 6 mm de diàmetre, amb una capa de ciment que tapa
el conjunt. En un extrem un forat ens fa entreveure el nivell d'aigua. Situat a uns 50
mts de fondària del nivell d'aigua i uns 14 mts addicionals que hi són submergits . El
segon punt és el pou (a dia 7-9-00 li podem assignar una fondària d'uns 47 mts), que
totalment destapat el nivell d'aigüa el veiem a un metre sota el nivell de la solera de la
galeria.
Encara que aquests dos pous no estan relacionats directament formen part de l'antic
minat que formava la mina Berta. el que si és evident és que aquest aqüífer omple les
galeries de baix amunt, ja que fou durant l'aprofitament de les galeries inferiors que en
una barrinada durant aquests treballs, es troba l'aqüífer i inunda totes les galeries,
encara que no hi ha cap estudi d'on prové aquest aqüífer es pot dir que es tracta de
quelcom important, ja que ha estat buidat vàries vegades fins al seu quart nivell, la
càrrega que du no ha minvat. L'origen és incert, però podria pertànyer a un nivell
d'aigües captades en la capçalera dels contraforts del Puig Madrona, o un aqüífer
pertanyent a la riera de Rubí (ja que la potència d'aquest illot no és coneguda) que
topant amb materials impermeables i controlat per contradics d'iguals característiques,
s'omplen depenent dels aports hídrics d'aquesta riera (crescuda) i de les aigües
conduïdes pels contraforts i depressions del Puig Madrona, puja fins aquests nivells
on està al mateix nivell piezomètric de l'aqüífer original, quedant aturada en el got que
forma l'illot granític encara que el més probable és que es tracti d'una surgència en
profunditat ja que depèn de la temperatura de l'aigua de les fissures reblertes N’hem
fet un recompte dels més important, però n’hi ha d'altres de menor importància,. en
compatibilitzem un total de 6 fissures o diaclàsies reblertes, prenen gairebé totes una
direcció E-W, amb direccions, 60ºE, 50ºE, 45ºE i 41ºE a excepció d'una de 10ºE,
localitzades a la part més propera de l'exterior, la potència no contrastada ja que és
tota la part inundada, a la qual no podem accedir per mitjans normals i no podem
localitzar-les, però és evident que tenen una continuació més o menys vertical, ja que
s'excavaren els pisos inferiors per aquest fet el d'extreure aquests minerals. Degut als
materials que omplen les fissures o diaclasis, com són la calcita en majoria com
podem observar en les zones no inundades, aquestes depenen de l'acidesa de l'aigua
transportada, els materials poden ser diluïts i obrir-se pas per dissolució de la calcita,
cap altres indrets i recollidesr per filtració de pluja i unir-se a l'aqüífer. Aquestes
filtracions queden manifestes en dos punts de la galeria dreta a pocs mts de la boca i a
la galeria del pou inundat nº 1 (punts topogràfics a18-a20 i a5-a6) on els degotalls són
abundants, prova de la formació de nius de pisolites, essent les fissures reblertes de
minerals, les canalitzadores de les aportacions hidriques de part del sistema, un clar
exemple i prova inequívoca de tot l'esmentat, sobre aquesta dissolució dels materials,
és el que veiem en el pou COP 2, i que com hem dit pot tractar-se d'un cavernament
natural als seus primers metres i el pou 3 o “avenc de la mina del Quars” d'iguals
característiques i que hem descrit anteriorment.
Dit tot això ens remetem a l’estudi geològic i a les anàlisis d'aigües efectuades.

Exploracions a la mina del Quars "Matilde"
19-6-00
Primera exploració de la mina, i reconeixement de la zona localitzant una dolina que
anomenem COP 3. Dies més tard un grup de bombers fan una primera immersió en el
pou 1 fins a la cota -40
30-7-00
Topografia del sector nord, central
i sud de la mina en un 75 % del
total
5-8-00 Pou i mina del quars
(coordenades)
presa de coordenades amb GPS
(magellan 300) prenent situació
de boca mina COP1, situació de
boca pou COP2, COP3, punt de
referència ermita de la Salut.
3-9-00
Topografia de la part est de la
mina COP1, donant per acabada
la topografia en el 90% a falta d'exploració del fus i el pou que hi ha a la sala del pou
2, pressa de direccions de les principals esquerdes que existeixen a la mina,
localització d'un pou a uns 500 mts de l'entrada de la mina i una possible dolina o
diaclasi d’absorció.
17-9-00 reconeixement geològic assistent:
Exploració de la zona prenent coordenades de la cata COP 4, reconeixent la seva
fondària que estimem en uns 5 mts en forma de tub ja que es pot tractar d'una cata
geològica de prospecció a la recerca de minerals donant per acabada aquesta
exploració. Pressa de coordenades de la cata COP 5 prenent dades d'orientació
llargada, amplada, i profunditat.
exploració i pressa de dades d'humitat i temperatura. recollida de mostres de minerals,
i dades d'orientacions i inclinacions de les diferents esquerdes.
nota: observem una gran activitat en els aports hídrics en totes les zones de la mina ja
que a totes les galeries hi observem una gran quantitat de degotalls que en altres
ocasions no varem observar.
7-10-00
Es davalla el pou inundat 1 per escafandristes de la vocalia d’espeleo submarinisme,
assignat una fondària penetrable de 47 mts, recollida de mostres d'aigua en el pou 1 a
-47, -20, i en superfície, també és recullen mostres d'aigua al el llac de la pedrera i al
pou que basteix el mas de can Domenech. recollida de mostres minerals i pressa
d'orientacions i inclinacions de les fractures i esquerdes localitzades en tot el conjunt.
recollida d'insectes a l'interior de la mina.
balissament del pou na 2, amb cinta blanca i vermella (de perill) ja que eixamplem
més l'obertura per poder davallar, des d’'aquí observem millor el fons i l'estructura del
pou amb una profunditat d'uns 50 mts fins al nivell d'aigua.
exploració del pou lateral en la sala del pou 2, fent una escalada per accedir a la lleixa
i col·locant dos espits

davallant el pou, fins a la seva base en una sala de mitjanes proporcions posant dos
parabolts de doble expansió.
filmació per part d'un equip de
TVE Catalunya, dels exteriors i de
l'interior de la mina, i de la
immersió, dels submarinistes.
15-10-00
instal·lem i devallem el pou 2
assignant una profunditat de 55
mts a nivell d’aigua.
19-11-00
Exploració de la cavitat fent una filmació amb finalitat espeleològica. Davallem el
pou 3 que també filmem i topografiem assignant una fondària de 18 mts. Col·locant
un pitó amb anella a l'escalada per accedir al pou. Observem a la sala del pou les
empremtes del corrent i la dissolució dels materials per la qual cosa pensem que es
tracta d’una cavitat natural passant a nomenar-la “avenc de la mina del quars”.
26-12-00
Recollida de mostres de minerals, i dades d’orientacions i inclinacions de les diferents
esquerdes que restaven per l’estudi, pressa de dades d'humitat i temperatura. Obsevem
poca cativitat hídrica encara que el sostre es veu molt saturat d’aigua però amb poc
degotall. Donem per acabats els treballs de l’estudi dut en aquests minat. A falta de
les conclusions i els treballs.
Durant el període que no queda reflectit aqui, el periode comprés entre els anys 2000 i
2004, en seguim fent una seguit d'exploracions tant com a ordre de visites per
diferents geòlegs, personalitats del món científic, com gent del carrer interessada en el
tema, alhora que hem seguit i seguim fent treballs d’exploració, sobretot dels pous
inundats, controlant el seu nivell, en els quals estem treballant actualment. També
seguim amb les prospeccions a l'exterior.

GEOLOGIA DE LA MINA DEL QUARS
La geologia de detall que hi ha a la Mina de Quars és principalment el model

d’intrusió d’una roca granítica en una roca encaixant. Presenta tots els signes d’una
circulació hidrotermal, fractures recristallitzades de diferents espessors i filons
mineralitzats explotables.
Descripció dels materials
Tots els materials que trobem dins i fora la Mina han quedat afectats, en un grau o
altre per la intrusió del batòlit, l’alteració hidrotermal i l’acció meteòrica dels agents
externs.
Per tant, exactament a la Mina de Quars s’hi observa:
Roca de tipus Granodiorita-Diorita intrusiva. És la roca que va intruir a tot els

Catalànids. Roca de composició àcida i per tant més resistent a la meteorització
fisicoquímica, però en aquest cas, ha acabat meteoritzant-se fins a una profunditat
considerable.
Roca Paleozoica com a roca encaixant. Composta per diverses litologies afectades per
una forta tectònica que metamorfosa tota la unitat. Va patir l’efecte de l’aurèola de
contacte de la intrusió granítica.
Alteració hidrotermal al Juràssic. Com a residu d’aquesta alteració hi ha filons de

reompliment amb minerals de força interès econòmic.
Alteració meteòrica fins l’actualitat. Els agents externs actuen constantment sobre la
roca produint una alteració fisicoquímica d’alt grau.
Els procés d’intrusió que es dóna durant la intrusió afecta a la roca encaixant durant
un llarg període de temps, fins que tota la massa de magma es refreda. Aquest
refredament lent donarà lloc a una aurèola de metamorfisme de contacte que pot
actuar durant milers d’anys.

A l’interior de la massa intrusisme comença a produir-se el procés de diferenciació
magmàtica, procés pel qual, tot el magma queda estructurat segons el comportament
químic dels seus elements, formant capes concèntriques de refredament.
En el cas de la Mina del Quars, els procesos no van acabar amb el refredament, sinó
que posteriorment va patir una forta alteració hidrotermal. L’aigua s’escalfa degut a la
proximitat d’una cambra magmàtica i ascendirà per les fractures, amb origen durant el
refredament. L’aigua a elevades temperatures té un poder de dissolució més elevat i
per tant queda mineralitzada en un primer terme per cations d’alta solubilitat i en
segon terme per cations de baixa solubilitat.
Aquest tipus de circulació fa que la roca

cada vegada tingui les fractures més obertes
degut a la dissolució, no serà fins que el
poder dissolutiu de l’aigua disminueixi a Pirita (Exemple)
causa d’un refredament que provocarà una
aturada del procés. Com a conseqüència Fluorita (exemple)
d’aquest procés l’aigua mineralitzada

començarà a precipitar sobre les vores de les
fractures. La precipitació reomplirà
completament les fractures de la base cap al
centre donant, en alguns casos, diferent
composició química segons la concentració
a l’aigua i solubilitat del compost a
precipitar.
El resultat d’una alteració hidrotermal a la Mina del Quars ha format una xarxa de
filons mineralitzats que afecta a tot el batòlit de granodiorita. Aquesta xarxa de filons
presenta normalment, una direcció preferent ascendent degut a l’impuls de l’aigua
hidrotermal.
Els filons mineralitzats, durant l’alteració hidrotermal, a la Mina del Quars, són
bàsicament de Pirita, Fluorita, Esfarelita i Calcita. i els explotats pel seu interès
econòmic en temps posteriors són de fluorita i esfalerita. Actualment encara trobem

restes d'aquests filons que queden malmesos degut a l’explotació minera i l’acció
meteòrica constant.
Altres minerals presents a la mina són el resultat d’un llarg període d’alteració
meteòrica. La meteorització física i química que ha actuat sobre la granodiorita i els
filons mineralitzats ha provocat la transformació d’aquests. Els minerals resultants
que es poden
observar a la Mina del Quars són:
Sulfats de ferro
Coure hidratat
Calcita de rebliment, (estalactites i estalagmites)
Sauló, disgregació del granit.
Òxids
La majoria d’aquestes formacions queden concentrades al voltant de les fractures ja

que és la via principal de circulació d’aigua
meteòrica. El procés de transformació de la
roca mare en minerals d’alteració provoca que
les fractures augmentin la seva amplada, si hi
ha una circulació continuada.
El clima que presenta la zona d’estudi és el

clima Mediterrani, amb una pluviometria
mitjana anual de 600 a 700 m que correspon a
Presa del cabusament d’una
la Mina del Quars. Aquest interval de fractura
pluviositat assegura un nivell de circulació
d’aigua per les fractures mínim, que possiblement esdevé en una meteorització lenta
però constant.
Sistema de fractures
El districte de la Mina Berta i la Mina del Quars presenta un sistema de fractures

relacionat amb un model de refredament batolític. En aquest procés es produeix
pèrdua de fluids (gasos i líquids), pèrdua de temperatura, pèrdua de volum, durant la

solidificació es reflexa formant un sistema de fractures. Aquest sistema pot anar
acompanyat d’altres diaclassis, fractures, provocades per processos tectònics i
orogènics (Hercinià i Alpí). Aquests sistemes de fractures queden afectats per la
circulació de fluids aquosos que erosionen o bé hi precipiten minerals de rebliment
(p.ex: calcita rebliment).
A la Mina del Quars hi ha un sistema de fractures (diaclassat i fracturació) fruit de

diferents processos. La major part d’elles són verticals o subverticals (entre 74º i 96º)
i presenten una orientació preferent 230-50. Aquestes fractures d’orientació
pràcticament NE-SW, són tallades per altres fractures, algunes amb moviment i
d’altres amb cavitats mineralitzades.
Aquest sistema de fractures afavoreix la

circulació de fluïds hidrotermals que amb el filtració
temps han provocat la mineralització de menes
metàl·liques, finalitat de l’explotació. També hi
ha hagut circulació d’aigua meteòrica
provocant alteracions al batòlit i a les propies
mineralitzacions i sistema de fractures.
Actualment la mina no explotada presenta
visible el sistema de fractures i cavitats
buidades del material explotat, per on
s’observa la circulació d’aquestes aigües
meteòriques i la constant alteració que en
causen. Aquesta circulació d’aigua actual entra
pel sistema de fractures i connecta amb cavitats
internes que possiblement enllacen amb l’aqüífer del Llobregat.
CONCLUSIONS
Una vegada fet l’estudi de la Mina del Quars, les seves rodàlies i les seves
fractures es pot concórrer que:
El material que composa la Mina del Quars és Granodiorita que va instruir-se a

mode de Batòlit.
Els filons produïts per circulació de fluids hidrotermals són de Pirita, Fluorita,
Esfalerita, Quars i Calcita.

El batòlit granodiorític presenta un sistema de fractures verticals i subverticals
seguint una direcció preferent, facilitant la circulació d’aigua d’infiltració.
L’alteració meteòrica que afecta tot el conjunt transforma els minerals originaris
en; Sulfats de ferro, Coure hidratat, Sauló, Calcita de rebliment i Òxids.

Aqüifers
Al sector mina Berta - mina del Quars "Matilde", els fenòmens de fisuració i
fracturació de la roca granodioritica, són producte dels moviments tectonics que es
desenvoluparen, durant l'orogenesi Alpina.
Per les indagacions que hem fet i la documentació que tenim un cop negades d'aigua
les galeries, el nivell d'aigua es va estabilitzar a una altura per sota 5 mts (14 mts a
l’any 79) del nivell de la tercera galeria o galeria d'extracció (segons Monturiol, 1
planta o planta principal), Monturiol logra amb una potent bomba d'extracció, fer
descendir el nivell per sota de quaranta metres mantenint aquet nivell el temps que
dura el seu estudi sense descendir el nivell, a que el va fer arribar, recuperant-se el
nivell un cop es finalitza el bombeig. A la mina del Quars podem situar en dos pous el
nivell de les aigües, en un primer resten a uns 8 metres per sota de la solera de la
galeria, en l'altre es situa a -50 mts en un gruix anegat de 14 mts. Això ens fa pensar
que el nivell piezomètric es localitza a pocs metres del nivel que té la mina Berta.
Entre el finals del anys 10 i primeries dels any 20, quan s'inunda la mina Berta, es
col·loca un grup de bombeig a la fi d'esgotar la mina i suposem pel comsum, que es
pot datar als anys 30.
(La zona inundada es troba a partir de la tercera planta a la cota 90 mts sobre el
nivell del mar, quedant 130 mts fins a la cota 210. A la secció Batzach els dos
pous són submergits un en la seva totalitat i l'altre en 14 mts sobre dels 65 mts
dels quals consta per la qual
cosa pensem que aquests
formen part de la mina Berta).
Any 1976 desembre:
En els últims 5 anys no es
produeixen extraccions però si
fins l'any 69 i en aquest en
concepte d'exploracions,
esgotament, sanejament... Força
industrial de 200KW en projecte
datat en 1972.
Tres cononades de fibro-ciment
de 200 m/m ∅ amb una longitud
de 480 mts amb grup de
bombeig vertical de 135CV.
Que part de les aigües són
emprades per l'abastiment, (no
anomena quin tipus d'ús en té) el
filó principal es troba a la planta
5.
Instal·lació de E.T per 630
KVA. Que s'està a punt d'assolir
al 5 nivell, però no hi ha prou
Esquema instal·lacions de desgüas capacitat per esgotar l'aqüifer,

pel que es preveu una ampliació del bombeig, superior als 425 CV.
Any 1977 gener:
FACOVESA entra en joc, degut a la crisi del petroli es cerquen noves alternatives
energètiques i aquestes són per exemple les aigües termals. Part d'aquesta recerca es
du a terme a la propietat de la mina Berta, on es fan dos pous, amb uns cabals
increïbles.
El representant dels propietaris fa prevaldre els seus drets sobre la concessió i terrenys
on es fan aquestes prospeccions.
Nivell d’aigües en el batolit. Pous 27 i 28

aigües termals.
Any 1977 novembre:

Intruccions del delegat del Ministeri de industria i energia al representant dels
propietaris.
Tornar a l'activitat extractiva en el plaç de tres mesos.
Presentar projecte dels treballs a realitzar.
Autoritza la instal·lació de grup de bombeig de 500 m3/hora.
Remetre la quantitat desaigüada, com les hores de treball del grup de bombeig,
essent el bombeig continuu, alhora que les parades i els seus motius.
Any 1978 gener:
Relació del grup de bombeig amb els cabals estandard.
Grup marca Itur de 138 CV cabal 180 m3/h
Grup marca ideal de 140CV cabal 180 m3/h
Grup marca ideal de 40CV cabal de 50m3/h
Total de cabal a desguasar 410m3/h. Temps estimat per arribar per sota del nivell 5
unes 288 hores, considerant l’acumulació de pous i galeries. El cabal desallotjat és de
118 m3, pensen que s'hauria d'arribar a 200m3/h.
Problemes amb els cops d'ariet a les canonades. Es contrueixen uns calderins per
evitar-ho. A banda d'altres problemes.
Any 1978 febrer:
Es desaigua la mina a un ritme de 400m3/h logrant que les aigües restin per sota del
nivell 5. I cito textualment, que antes de iniciar el reconocimiento de las galerias
existentes en dicho nivel 5, quisimos controlar durante algunos dias el caudal de

la avenida de agua, habiendo comprobado que es, en esta epoca del año, de unos
200m3/h.
Com a conseqüència de diferents problemes de talls elèctrics i trencadisses en les
instal·lacions els nivell d'aigua torna a recuperar-se.
Problemes per la construcció de l'autopista B-30 per no poder desaiguar.
Any 1978 març:
Preparació per devallar el pou mestre fins al nivel 5, mantenen el nivell d'aigua per
sota del cinquè nivell, tenen esperances de desaiguar totalment la mina. No es donen
dades de la quantitat d'aigua desguasada. Continuen amb els problemes amb la
contrucció de l'autopista B-30.
Any 1979 abril:
Es logra arribar al nivell 5. El grup d'electrobombes continua funcionant, redacta que
el comportament del grup de desguàs es sotmés a un fort treball degut a la
temperatura que generen i cito: hay que adicionar el agua termal en que se hallan
sumergidos.
A l'exploració del nivell 5, logren situar l'aigua per sota dels 10mts, observen una
tarima de fusta on per sota d'aquesta corre l'aigua.
El caudal resulta variable dentro de ciertos límites, ya que la media se considera
entre los 1800 a los 2000 metros cúbicos en las veinticuatro horas.....
S'aquireixen nous grups de bombeig.
Grup marca ideal de 40CV cabal 45 m3/h
Grup marca Itur de 138 CV cabal 200 m3/h
Grup marca ideal de 137 CV cabal 200 m3/h
Que la capa freatica, cuando no son extraidas la aguas, queda a unos catorce
metros por debajo de la cota de la solera de la planta 3ª.
Any 1980 desembre:
Informe per la NO consolidació de la mina Berta. Ës clar que a partir de la data la
concessió entra en problemes i l'extracció de mineral es abandonada com es obví.
En aquet mateix any s'autoritza a l'empresa DAMCAR S.A per la comercialització de
l'aigua de l’aqüifer, que suministra, a Valldoreix, Rubi.....etc
Per aquesta època comença l'extracció del la granodiorita a cel obert per Franquesa
S.A.
Als anys 1986/87 es publica l'estudi del que anomenen, L'avenc de la mina Berta i
els cavernaments en granit..... per Jordi LLoret Prieto i Monserrat Ubach i
Tarrés. On es fa un estudi espeleològic de la zona. Amb l'ajuda de Joaquim
Montoriol - Pous
I que es troba aturat per l'avenç de la pedrera que destrueix aquest.
Quedant en l'oblit durant dues dècades continuant l'avanç de la pedrera, sense més fer.
A l'any 2000 en una visita a la mina del Quars "Matilde", es retroba part d’allò que
considerem complex miner Berta, amb la sorpresa dels pous inundats. Es realitza un
treball, Estudi de la mina del Quars, on s'extreien una sèrie de conclusions com
són la importància de l'aqüifer retrobat, i la fracturació on es troba localitzat.
Per on es preten la construcció d'un ecoparc, a sobre mateix de part del aqüifer el que
pot ser contaminat sense saber-ne realment les conseqüències.

Idealització del complex miner Berta
La inundació de les galeries inferiors de la mina Berta, determinen l'existència d'un

nivell freàtic molt proper a la zona d'excavació de l'actual pedrera i un clar exponent
d'aixó, és l'alboreix d'aigües al sector més baix de l'activitat extractiva i que fa
necessari la utilització de bombeig per seguir l'activitat extractiva a la pedrera.
L'existència en aquet sector amb una anomalia geotèrmica, associada a la falla N de
la depressió Valles-Penedès i la cordillera Prelitoral Catalana, per on asendirien
les aigües profundes i alhora per altres zones properes, podria posar en contacte
aquestes aigües amb les de la mina Berta, donada la seva proximitat i la diaclasació
existent al batolit on es troba el minat.
Estudis de vàries empreses que han realitzat sondejos a poca distància de la mina
Berta, aixi ho testimonien, amb aigües amb temperatures d'entre 30/40º el que fa
presumir que es tracta d'aigües ascendents. Provinets d'aqüifers profunds, que de
seguir amb l'activitat extractiva de la pedrera, quedarien a escasos metres d'aquet
nivell piezometric.
Cal recordar, que una de les persones que participa al projecte de recerca d'energies
geotèrmiques, ens participà que durant cinquanta dies es bombejaren els pous
perforats per tal de cercar uns 100 milions de litres a una temperatura de uns 58ºC
i que el nivell s'esgotarà a uns 30 mts sobre de 100 mts de profunditat, però en un sol
dia es recupera gairebé en un 70% arribant al 100% als 10 dies.
La recarrega d'aquest aqüifer profund l'hem de cercar a les aigües meteòriques,
procedents del massís de Collserola, pel que amb el contacte amb un possible
abocador de qualsevol tipus, podria significar la seva contaminació i la no utilització
de les aigües. Cal tenir en compte que aquestes aigües foren utilitzades per
l'abastiment de les properes poblacions de Rubi, Valldoreix.
La importància d'aquet aqüifer rau en el fet que el 1977 el subministrament de les
aigües era aprofitat per 2100 punts domèstics, i 135 de tipus industrials, en una
demanda mitjana de 300m3/h. Quan la demanda augmentava, s'arribava a esgotar les
galeries inferiors (nivells 4 i 5) havent de deixar recuperar els nivell, cosa que succeia
en 24 hores.

Conclusions Sobre el cavernament.
A les exploracions efectuades a la denominada mina del Quars "Matilde" que en

definitiva és la finestra per accedir a la mina Berta, doncs segons personal que hi
treballa aquesta es construí per aquet fi, però seguint una direcció concreta, a l'hora
d'aprofitar els diversos filons de mineral existents.
La unió entre les dues mines no està al nivell dela tercera planta o galeria principal,
possiblement es trobi entre els nivell 4 en el primer pou i 5 en el segon pou, i que es
troben inundads en aquests moments, segons els espeleocabusadors i un d'ells amb
una profunditat de -47 metres que correspondria al primer pou de la mina del Quars,
amb derrubis que taponen el 90% de la seva possible continuació.
Es de suposar que quan s'inunda la part pertanyent a la mina Berta, aquet sector es veu
afectat per la mateixa avinguda, pel que es podria relacionar amb el nivell freàtic de la
Berta.
A la mina del Quars, es poden observar una sèrie de fenòmens típics dels
cavernaments Karstics (calcaris, guixos, sal, etc..)
Es té coneixement de diferents cavitats desenvolupades en materials intrusius, com el
cas dels granits, com exemples podem citar que a Australia a la cavitat anomenada
Goolie cave amb 600 mts de recorregut i una profunditat de -120 mts, altre cas a
Austria la Saubachlhohe Unterrec amb un recooregut de 500 mts, també als EEUU
la T.S.O.D - Strungort amb 720 mts de desnvolupament, i així podríem completar
una llista de fins a mes de 200 cavitats, segons un catàleg publicat l'any 1986 al el
congrés internacional d'espeleologia. A hores d'ara possiblement haurà augmentat
aquesta quantitat.
Posem aquets exemples, perquè en escàs temps la comunitat científica creia que els
materials granítics eren totalment impermeables, els espeleotemes trobats (formes de
cavernament) a la mina del Quars demostren, que això no era cert, la qual cosa
explica que tant les filtracions en superfície, com aquelles que es poden donar en
profunditat, pel moviment del nivells freàtics, poden actuar com en els models
kàrstics típics, com el proper massís de Garraf on l'abocador de la Vall de Joan produí
la contaminació del sistema d'aigües subterrànies.
Monturiol en l'elavoració de la seva tesi doctoral, dóna una clara explicació a aquest
fenòmen, per l'acció de la dissolució de les aigües, comparable al procés en les
roques calcàries.
Es interessant calcular la quantitat de calci que conté el granit monzonitic. Atenent a
la composició molecuar de l’anortita observem que, en pes aquesta conté un 14,40%
de calci. Sabent que el granit conté un 7,68% d'anortita, i considerant que en els
percentatges gravimètrics i volumètrics en són poca la diferència, el resultat que
aquesta posseeix és 1'11% de calci.
Valor més que suficient que explica la presència de la calcita i fluorita del jaciment,
que apareix formant bossades discontinues, que representa un volum molt reduït en
relació amb la boca que les conté. Podem fer-nos una idea de la quantitat de carbonat
càlcic que pot generar el granit monzonitic pels dipòsits precipitats a les galeries
inferiors durant el període d’inundació. Podria objectar-se que el seu origen es degut a
les mineralitzacions de les bossades del pis superior; malgrat això, els dipòsits flotants
cristallitzats (calcita surant, calcite rafts) en només 74 dies, a un extrem de la mina
on el pis superior presenta tots els dipòsits totalment buits, prova que la procedència
cal cercar-la a la roca.

Sabent que la calcita que apareix en el protogino és producte d’una fase de pressió-
trituració, la presència de les macles polisintètiques posa de manifest que, com a
mínim s’han succeit dues de les anomenades fases.
La trituració va donar lloc a la producció dels fenòmems de superfície a gran escala.
La poca profunditat del jaciment va permetre que l’aigua de meteorització per mitjà
de les zones de trituració, en produís un arrosegament .
Descriurem la segona fase de l’evolució o genesi dels dipòsits de calcita. L’origen del
carbonat càlcic l’hem de trobar a la caolinització de l’anortita.
La tranformació es pot representar segons,
El producte resultant de la reacció 1) tenim el caoli, i bicarbonat calcic.

Aquet ultim es soluble poden ser arrosegat per l’aigua meteoritzada pels
plans de trituració.
La reacció 2) es reversible, traslladan-se en el sentit del bicarbonat quant la presió
parcial de l’anhidric carbonic es elevada i en el sentit carbonat quant aquesta es baixa.
La calcita prcticament insoluble, es diposita en els llocs on les condicions fisico-
quimiques en són favorables pels despreniments de l’anhídric carbònic.
Mentre l’aigua meteoritzada devalla pels espais més estrets, la pressió parcial de
l’anhidric carbonic serà elevada, minvant quant es trobi amb espais de més
grandària.d’aquesta manera els primers dipòsits de calcita es generen a les oquetats
aptes per a contenir-les, doncs en elles es donen les condicions requerides per que es
produeixi l’arranjament.
L’aparició de cavitats en el protogino ve donada per la pèrdua de volum que té lloc
durant l’arrajament formatiu, pero la localització dels diposits de carbonat calcic té
lloc, generalment, als espais buits produits mecanicament, durant els moviments
tectònics que posaren en funcionament el procés. Aquests espais es localitzen
principalment a aquells punts on els plans de diaclasa pateixen canvis en el valor del
bussament o presenten irregularitats locals, el que fa que al tenir lloc desplaçaments,
es proudueixin eixamplaments considerables.
Aquest arranjament explica, a més la correlació bussament-potència (al augmentar el
primer disminueix el segon).
L’arranjament descrit dóna lloc, d’una forma relativament ràpida, a la
formació de les primeres masses de carbonat calcic. Però més tard,
letament, s’ha anat produint la tranformació de la molecular del
protogino, que, al voltant dels nuclis creats pels primers dipòsits, foren
progressivament substituits per noves masses de calcita.
És interessant consignar que s’observa en el jaciment, i a una escala molt més gran,
un fenòmen que haviem posat de manifest en la mineralogenesi del dipòsits de calcita
i aragonit que es troben a les cavitats karstiques.
Això és explicable. L’igua d’infiltració és al principi fortament agressiva donat que du
una certa quantitat d’acit carbonic (H2O + CO2 = CO3H2) i manca absolutament de
bicarbonat calcic dissolt. La primera serà una zona de movilització, amb
l’arrosegament del bicarbonat calcic acabat de formar.

Al arribar a un dels punts en què desendeix la pressió parcial de l’anhidric carbonic, la
reacció reversible es desplaçarà en sentit contrari. Es produirà en conseqüència
precipitació.
Aleshores l’aigua s’ha desprès de la seva càrrega dissolta i, i com que continua, el seu
cami per conductes minsos es produeix de nou un augment de la pressió parcial de
l’anhidric carbonic, es torna un altre cop agressiva, dondnt lloc a una nova zona de
movilització. Com és natural el fenòmen pot repetir-se vàries vegades succesives.
Aixi ho hem pogut constatar in situ, els dies en què s’ha desenvolupat alguna
exploració a la esmentada mina, pel que si feia dies que havia plogut o s’estaven
produint precipitacions, el goteig continu per les numeroses fractures, trobant-lo
àdhuc a 50 mts de profunditat, els petits basalts en la planta, amb dissolució de calcita
a la seva superfície.
És constatat per Monturiol, quan aconsegueix buidar la quarta galeria i observa que en
els 74 dies que dura la seva investigació, parets i basalts son coberts per una capa de
carbonat calcic (calcita surant, calcite rafts) fenòmen tipic del karst que porta a
l’einxamplament de les diaclases i afavoreix la circulació dels fluids.
Confirmant que àdhuc en els granits i donada la seva trituració i una forta diaclassació
que es dóna en aquestes roques, permet el pas de fluids en el cas l’aigua, o altres
productes procedents de l’exterior i si fos contaminant, es posaria en contacte amb les
aigües profundes localitzades prop de la superficie.
En aquet sector de la mina del Quars, on el granit és el mateix que a la mina Berta, les
fisures existents o diaclasses, no poden ser producte de les voladures que es
proudueixen a la pedrera, són i així es pot demostrar producte de la seva pròpia
estructura i com a conseqüència del diversos moviments tectònics que es produiren a
l’oroginesi alpina.
Conclusió sobre la contaminació de l’aqüifer.
Com hem exposat en el punt anterior, en tot aquest sector de la mina

Berta – mina del Quars, els fenòmens relacionats amb les fisures o
fracturacions de la roca granítica, malgrat la proximitat, 5 mts a
l’explotació de la pedrera, són producte dels moviments tectònics que es
desenvoluparen, principalment durant l’oroginesi alpina.
Segons es té constància, després de la inundació de la mina Berta l’aigua s’estabilitza
a uns 5 mts (14 mts anys 70) per sota de la solera de la galeria del 3 nivell. Monturiol,
amb l’ajuda d’una potent bomba va poder baixar el nivell d’aigua en 40 mts quedant
accesible la planta inferior, (4 nivell) el desguasament continua els dies que hi va estar
investigant i no va descendir el nivell, posteriorment es recupera el nivell de les
aigües, però ignorem fins a quina altura. Avui a la mina del Quars, es situa en un pou
a –5mts i en el pou més allunyat de la mina Berta a uns 50 mts. Això ens fa pensar
que el nivell piezomètric es troba a escasos metres del nivell de la mina Berta.
La fluctuació de les aigües també està recollida en diversos treballs que es feren l’any
1974 per FECSA, amb la finalitat d’usar les aigües termals de l’aqüifer, s’aprofitaren
en molts anys pel consum públic en un sector de les urbanitzacions de Valldoreix.
L’aqüifer d’aquet sector, s’ha demostrat que està totalment fracturat, els diferents
estudis geològics així ho demostren i la possibilitat de accedir al seu interior a través
de la mina del Quars ho confirmarien, així ens ho han fet saber persones que hi
treballaren. El sistema de la mina del Quars era part de la mina Berta, possiblement al
nivell 6, d’aquesta manera tots els conductes actuals estan inundats, per consegüent

creiem que existeix una circulació de fluids i que la mateixa es podria contaminar en
la totalitat. De la mateixa manera que en el seu moment, es contaminaren les aigües
subterrànies de Garraf, al menysprear la importància del cavernament existent i el
moviment de les aigües subalbes.
Conclusions sobre la climatologia.
Olors.
La contaminació de l’aire, es produiria d’entre altres formes en olors que desprenen
els propis residuus, cosa que actualment ja te conseqüncies, en menor quantia,
localitzades a la planta de “deixalleria”, situada a uns 500 mts de la ubicació
proposada per l’abocador “ecoparc” a la pedrera de la mina Berta.
Els més afectats donades les característiques eoliques de la zona, pensem que serien
les urbanitzacions de Valldoreix (a 180 mts de distància), Rubi, (a 3.400 mts de
distància) i en menor proporció quan bufen vents de component Nord el nucli urba
d’el Papiol, (a 1.500 mts de distaàcia). El casc urbà de Castellbisbal (a 3.400 mts de
distancia), es podria veure afectat quan els vents foren de component Est, ja que la
marinada té tendència a elevar-se, dibuixant el llit de la riera de Rubi, altra zona
afectada estaria en les polígons adjacents localitzats a escasos 500 mts que es veuran
sotmesos al mal olor perpetu.
Inversió tèrmica.
Altre component de la contaminació atmosfèrica que pateix tota l’àrea metropolitana
de Barcelona (30%) és el metà, gas incolor e inodor, i de densitat inferior a l’aire, que
és el cas de l’abocador de Garraf (Vall de Joan).
A la proposta del titular Sr Jaime Franquesa S.A existeix planell n.14 amb el nom
xemeneies de ventilació (biogas), es localitzen a l’abocador de la Berta 16 xemeneies.
Anlitzant l’esdevingut en altres abocadors, pròxims a carreteres o nuclis de
poblacions, donades les característiques climàtiques del lloc, que fins i tot al “Pla
Especial d’Ordenació i de Protecció del medi Natural (1989) del Parc de Collcerola”,
en la pàgina 36 en l’apartat de qualitat de l’aire, exposa “la persistència de les
inversions tèrmiques caracteritzen, els sectors vallesans, durant el període
invernal, desembre i gener,l’estabilitat atmosfèrica és elevada i en conseqüència,
la renovació i el transport de calor a les capes inferiors són limitats ..... en el fons
dels fondals, rieres, torrents, les boires d’inversió sen freqüents”.
Aquet fenòmen creiem podria afectar, molt negativament a la propera AP7 (500 mts) i
a la mateixa cota que l’abocador.
De l’estudi climàtic realitzat es despren que es dónen fins un 34% d’hores hivernals
de vens encalmats en aquesta zona, més la tempratura i l’elevat grau d’humitat de les
zones baixes (riera deRubi) es produeixen tots els components, per que les boires
actuals siguin mes denses amb motiu de les emissions de metà, el que comportarà a
l’autopista AP7 i la carretera B1411, que són a tocar, un major risc d’accidentalitat,
així mateix, el desplaçament de les boires a mig matí quan les temperatures pugen en
direcció a la capçalera de la riera de Rubi, aportaran males olors al sector de la
urbanització Gener i els polígons industrials de la zona.

El fenòmen perdurarà durant un període llarg de temps fins i tot després de la
clausura de l’abocador, com es fa pales en altres llocs on s’havien abocat elements
contaminants generadors de gasos, el de la propia ciutat de Barcelona (Montjuic).
Inundació i escorrenties superficials
El risc d’inundació només existeix per l’aigua que pot caure directament sobre les
instal·lacions, donat que la superficie de la pedrera cobreix en la seva totalitat tota la
conca de recepció.
Però la climatologia Mediterranea, i més concretament la serra litoral i prelitoral, ens
té acostumats a pluges de més de 30 litres/hora, el que provoca un elevat número
d’avingudes i en elguns llocs esllavisades del vessants per ser molt inestables.
Els exemples són quantiosos i no cal tornar gaire en el temps, com l’any 1962 a les
inundacions del Vallès i altres avingudes localitzades a les parts altes de Terrassa en
anys posteriors.
Durant el darrer any, podem recordar els problemes ocasionats per les pluges a
Castelldefels, i la propera ciutat de Gavà on l’abocador d’escombreries de l’entitat
Metropolitana arrossegaren bosses i altres elements fins al propi delta de Llobregat
(setembre de 2002).
Aquestes, un cop compactades (segons les tècniques), no haurien d’haver-se
desplaçat, però les fortes precipitacions, feren que les aigües actuessin plàsticament i
foren arrossegades per la riera Seca i de la Sentiu a una distància de 3,5 km fins a un
lloc pla.
Si es realitzes el projectat abocador, arribat el cas fins i tot la riera de Rubi, o quedaria
embussada en algun pas baix de l’autopista, i de la riera de Rubi al Llobregat, podent
arribar a les presses d’aigua que hi té l’empresa Aguas de Barcelona per l’abastiment
de la zona metropolitana.
Per tot l’exposat, considerem que amb les dades climàtiques disponibles i estudiades
no s’aconsella la instal·lació del dit dipòsit controlat de la pedrera Berta.

Annexes
ANNEX I
INFORME DE SINTESI DELS ESTUDIS
HIDROGEOLOGICS PREPARATS EN RELACIO AL
PROJECTE D'UN DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS
A LA PEDRERA BERTA
Jesús Carrera
Catedràtic d’Enginyeria del Terreny
ETSE Enginyers de Camins, Canals Ports Universitat Politècnica de Catalunya

Barcelona, 12 de Juliol de 2001

INTRODUCCIÓ
L'objectiu d'aquest informe és presentar una breu síntesi dels
estudis hidrogeològics que s’han fet en els darrers tres anys en
relació amb el possible dipòsit controlat de residus classe II a la
Pedrera Berta. Específicament, es presenten aquells aspectes
que son més rellevants de cara a avaluar si el projecte compleix
la llei i, eventualment, si es coherent amb el seu esperit.
L'informe ha estat preparat a petició de la Plataforma Cívica per la Defensa de
Collserola. Tanmateix, l'autor no te cap lligam (econòmic ni de qualsevol altre
tipus) amb cap de les institucions que s'oposen al dipòsit ni amb els propietaris de
la pedrera.
La metodologia de treball ha estat doble. D'un costat, s'han estudiat els documents
dels treballs hidrogeològics preparats per FCTFIS (2001), Geoservei (1998), Lloret i
Ubach (1989) i FCE (2000). S'ha de dir que la síntesi ha estat fàcil, donat que tots
aquests treballs son molt coherents. D'un altre costat, s'han estudiat les normatives
internacionals al respecte, començant per la catalana (DMA,1997) i seguint per
l'americana (USEPA,1991), la canadenca (MELP,1993) i l'europea (EC,1999).
El informe consta de tres apartats. En primer lloc, per tal d'emmarcar els treballs
hidrogeològics, es revisen les normatives. A continuació, se sintetitza
l'hidrogeologia. El informe acaba amb una secció de conclusions.
NORMATIVA
L’objectiu de les normatives relatives als dipòsits de residus és garantir que la
qualitat de les aigües superficials i subterrànies en les fonts de subministrament
actuals o en les potencials futures no es vegi afectada pels dits dipòsits. Amb
aquest objectiu, tots els països requereixen uns criteris geològics mínims als
indrets on es projecti emmagatzemar residus. Els criteris fan referència a la
permeabilitat, estabilitat, xarxa de drenatge, etc. A Espanya, aquesta normativa es
competència de les comunitats autònomes. A Catalunya, els dipòsits estan regits
pel Decret 1/1997 de 7 de Gener, sobre la deposició del rebuig en dipòsits
controlats (DMA,1997). Les condicions de permeabilitat per als dipòsits de residus
de classe II s'expliquen a l’article II de 1'anncx 3 i diu:
II. Criteris d'Impermeabilització natural i artificial del vas i drenatge dels lixiviats
per a un dipòsit controlat per a residus no especials (classe II).
II-1 La formació geològica sobre la qual reposi un dipòsit controlat de classe II

haurà de tenir una permeabilitat, mesurada en condicions de saturació, inferior o
igual a 10-9 m/s en gruix d'almenys 2m.
II-2 En el cas en què la formació geològica no compleixi de manera natural les

condicions abans esmentades a sempre que no es tracti d'una zona constituïda per
importants gruixos dels següents materials:
a) Materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificació o per
intensa fissuració.

b) Materials porosos no consolidats tals com dipòsits
al·luvials ï planes costaneres actuals, terrasses i
dipòsits al·luvials antics poc cimentats.
c) Capes d’alteració superficial de materials originalment poc permeables
(margues, roques ígnies, etc.), o bé,
d) D'una zona inundable per crescudes d'un curs d’aigua relatives a un període
de retorn de 500 anys.
Es prendrà la mesura complementària d'impermeabilització artificial següent:
S’instal·larà una capa d’impermeabilització mineral sobre tot el vas del dipòsit
controlat amb un gruix mínim de 90 cm. I una permeabilitat inferior o igual a 5 x
10-10 m/s.
És a dir, el decret planteja, primer, la possibilitat que el medi sigui molt poc
permeable. Si no ho és, llavors es planteja la possibilitat de recórrer a una
impermeabilització artificial, tret que la formació no sigui favorable per altres
motius.
Es important entendre l'esperit d'aquesta normativa de cara a considerar la
possibilitat de violar aquests criteris (l'article II-7 de l'esmentat annex 3 al Decret
1/I997 considera que les característiques de l'article II-1 podran ésser modificades
amb l'aprovació de la Junta de Residus). Doncs bé, l'objectiu és triple: estabilitat a
llarg termini, possibilitat de fer un seguiment i possibilitat de controlar possibles
fuges.
Respecte al primer aspecte (estabilitat), la normativa americana descarta la
possibilitat de fer dipòsits de residus en àrees de falles (a menys de 200 peus de
falles que hagin tingut desplaçaments durant l'holocè). És a dir, les falles actuals es
consideren motiu d'exclusió.
Les consideracions relatives al control (seguiment i actuació) estan motivades per
la convicció de que, a llarg termini, qualsevol sistema d'impermeabilització es pot
deteriorar. Per tant, s'ha d'implantar un sistema de seguiment que asseguri la
captació de qualsevol pèrdua. En el cas hipotètic de que es produís aquesta
pèrdua, el sistema de control ha de permetre la seva captació per al tractament
i/o devolució al dipòsit. En sistemes hidrogeològics complexos i/o molt permeables
es fa difícil assegurar aquesta mena de sistemes de control.
SÍNTESI HIDROGEOLÒGICA
En aquest apartat se sintetitzen les inconnexions recollides als informes
hidrogeològics abans esmentats. No es pretén fer una descripció detallada de la
hidrogeologia del sistema. Més aviat, es tracta de presentar les dades disponibles
sota la perspectiva del possible dipòsit.
Tot bon estudi hidrogeològics ha de contemplar la descripció de la geologia, els
paràmetres hidràulics, la piezometria, la hidroquímica i concloure amb una
descripció del model conceptual. Donat que l'informe del FCIHS (2001) segueix
aquest esquemes, en aquest apartat es discutiran successivament aquests punts
seguint essencialment el treball de FCIHS (no s'entra en els aspectes hidroquímics).

Geologia
Pel que fa a la geologia, la pedrera Berta s'ubica sobre unes granodiorites intruïdes
al costat del massís paleozoic pissarrós típic de Collserola. Als costats existeixen
dipòsits cenozoics semblants als que omplen tota la depressió del Vallés. Cal
esmentar també petits dipòsits quaternaris.
El més rellevant, però, es la situació tectònica. Tot sembla indicar que la pedrera
es troba al costat de la falla del Vallés (o, millor dit, dins la zona de la falla del
Vallés). Això dona lloc a fractures distensives molt permeables. Aquesta posició
geològica explica la gran transmisivitat de les fractures i, fins i tot, la possibilitat
de trobar avencs. (FCE,2000; Lloret i 1.Ibacb,1989)
Paràmetres hidràulics
EI paràmetre més important és la permeabilitat. De vegades, però, es parla de
transmissivitat, que pot ésser interpretada com el producte de la permeabilitat per
l'espessor. Pel tal de simplificar, a continuació es presenten totes les dades com a
permeabilitats expressades en unitats JR (Junta de Residus). Així, una
permeabilitat 3JR vol dir que es tres vegades la permeabilitat requerida per la JR,
es a dir 3.10-9 m/s.
Doncs bé, la permeabilitat dels dipòsits quaternaris és poc coneguda, però
possiblement no baixi dels 1000 JR. La dels dipòsits cenozoics es troba al voltant
dels 1000 JR, semblant a la de les pissarres.
La permeabilitat de les unitats granodiorítiques sembla més complexa. La dels pous
profunds no baixa mai dels 100.000 JR. La dels pous poc profunds, just a sota de la
pedrera, fluctua en els següents intervals:
- Entre 0 i 10 m de fondària, la permeabilitat fluctua entre 0,25 i 2550 .TR.
- Entre 20 i 25 m de fondària, la permeabilitat fluctua entre 1,16 i 12,3 JR.
- Entre els 30 i els 40 m, la permeabilitat fluctua entre 14,3 i 35,2 JR.
Crida molt l'atenció el contrast entre aquestes darreres dades (només lleugerament
per sobre del límit d'un JR) i totes les demés. El fet que siguin les úniques que han
estat obtingudes en el marc de l'estudi de Geoservei (1998) podria fer pensar en un
cert biaix per part dels autors. El més probable, però, es que la diferència hagi
estat deguda a dos factors. Primer, la tècnica d'assaig (Lugeon) no es pas adequada
per obtenir permeabilitats. Segon, la permeabilitat efectiva del medi ve controlada
per les grans fractures que tenen una molt baixa probabilitat d'ésser interceptades
pels sondeigs i no s’han vist reflectides als assaigs. Per contra, els assaigs de
bombeig produeixen valors efectius de permeabilitat a gran escala (Meier et
al,1998; Sanchez-Vila et al,1999). El fet que els assaigs de bombeig hagin conduït a
valors de permeabilitat més de 1000 vegades més grans que els de Lugeon confirma
que molt probablement la permeabilitat efectiva estigui controlada per unes
poques fractures, la qual cosa es habitual en aquest tipus de medi. S'ha d'afegir
que l'alta permeabilitat deduïda dels assaigs de bombeig no pot ésser atribuïda a
les mines perquè alguns dels assaigs han tingut durades molt llargues.
En tot cas, el resum d'aquest apartat es que la permeabilitat es, com a mínim, unes
10 vegades el límit imposat per la Generalitat. Molt probablement, es més de 1000
vegades aquest límit.
Piezometria

El coneixement de la piezometria és molt parcial. Per tant, no es pot dir gaire
sobre les direccions de flux, tant a la capa alterada superficial com a la capa més
profunda.
El problema principal però, és que els nivells són molt més baixos que qualsevol
punt de descàrrega proper. Això vol dir que han d'estar controlats per algun punt
llunyà. El fet que no es coneix produeix una certa inquietud i posa de manifest la
dificultat d'establir una xarxa de seguiment efectiva. Encara més, aquesta
observació i la de que la majoria del flux estigui controlada per unes poques
fractures, implica que en cas de que es produeixi una fuga, s'hauria de bombejar el
cabal de tota la fractura, que pot ésser molt gran. En tot cas, cal insistir es que, de
moment, es desconeix el punt de descarrega de totes aquestes aigües.
CONCLUSIONS
1) Totes les dades disponibles sobre les granodiorites que acollirien el dipòsit
apunten a que la permeabilitat és superior als 10-9 m/s que exigeix l’article I-1 de
l'Annex 3 del Decret 1/1997 del Departament de Medi Ambient sobre la disposició
del rebuig en dipòsits controlats.
2) La zona esta constituïda per importants gruixos de "materials consolidats amb
elevada permeabilitat per intensa facturació". També es pot dir que les capes
superficials es troben alterades. Per tant, no és aplicable la consideració que es fa
a l'article abans esmentat sobre la possibilitat de fer servir una impermeabilització
artificial.
3) Finalment, tot apunta en el sentit que aquesta zona viola l’esperit contemplat a
la majoria de les normatives en el sentit d'ésser fàcil de controlar. Fins i tot, no se
sap cap a on flueix l'aigua i sembla raonable pensar que no es pugui complir el
criteri de bombejar l'aigua contaminada en el cas eventual que es produeixin
pèrdues.
En resum, el dipòsit controlat que es proposa no compleix les condicions imposades
per la Generalitat ni l'esperit de totes les normatives internacionals. Es pot
concloure, doncs, que no es adequat.
Referències
• DMA (Departament de Medi Ambient), 1997, Decret 1/1997 de 7 de Gener de
1997, sobre la Disposició del rebuig en dipòsits controlats, DOGC, Núm. 2307-
13.01.1997
• FCE (Federació Catalana d'Espeleologia), 2000, Estudi de la mina del Quars. El
Papiol - Sant Cugat.
• FCIHS (Fundación Centro Internacional de Hidrología Subterránea), 2001, Estudi
Hidrologeologic de l'Entorn de la Mina Berta, al sector Nordoccidental de la Serra
de Collserola, Esborrany.
• Geoservei, 1998, Estudi Geològic-hidrogeològic de l'emplaçament de la pedrera
Berta al terme municipal de Sant Cugat del Vallés (Barcelona) per al projecte
constructiu d'un dipòsit controlat classe II destinat a la restauració de la pedrera,
48 pp.
• Lloret i Prieto, J. i M. Ubach i Tarrés, 1989. L'avenç de la Mina Berta i els
cavernaments en granit d'aquest jaciment mineral, Espeleòleg, 38, 48-52.

• MELER,P., J. Carrera i X. Sanchez-Vila,1998, An Evaluation of Jacob's method for
the interpretation of Pumping tests in Heterogeneous Media. Water Resources
Research, 34 (5), 1011-1025.
• MELP (Ministry of Environment, Land and Parks), 1993, Land criteria for Municipal
Solid Waste, Municipal Waste Reduction Branch, Environmental Protection
Division. Victoria, British Columbia, Canada, 22 pp.
• Sanchez-Vïla, X., P. Meier and J. Carrera, 1999, Pumping test in Heterogeneous
Media: An analytical stady of what can be obtained from their interpretation
usïng Jacob's method. Water Resources Research, 35(4),943-952.
• US EPA,1991, Solid waste Disposal Facility Criteria, 40 CFR, part 258,L1S EPA,
Washington DC.

Tot i que la descripció geográfica, geológica i hidrológica es troba ja
amplament i detalladament efectuada i inclosa en nombrosos dels
documents que configuren I'expedient del cas, sembla oportú
efectuar-ne aquí un curt resum.
Situació geografica.
La Pedrera Berta queda ubicada en la frontera dels termes
municipals de Sant Cugat del Vallés i de El Papiol, tal i com queda
representat al plánol topográfic que s'adjunta com a annex. Aquest
límit separa també la comarca del Baix Llobregat de la de Vallés
Occidental.
És la vora nord-oest del massís de Collserola i del seu Parc, just al
contacte amb la depressió anomenada del Vallés-Penedés, per on
queda la traça de l'autopista A-7 (13-30) i la carretera de Rubí a
Molins de Rei (C-1413).
Actualment, l'ámbit de la pedrera constitueix una gran depressió
topográfica, originada per I'explotació de la pedra com a material de
construcció (árid).
Situació geológica.
Geológicament queda en un massís de naturalesa "granitoidea" a
can duna de les falles de direcció NE-SW, que varen originar la
diferenciació de la Depressió del Vallés i les Serralades Litoral i
Prelitoral, durant la fase orogénica alpina.
De fet es tracta d'un aflorament de roca granodiontica (família deis
granitoides), d'origen magmátic, emergit a través de la falla
esmentada anteriorment.
Associat al massís granodioritic hi va existir un jaciment
mineralógic que va significar I'explotació d'una gran varietat de
minerals, formats al llarg de milers d'anys en les fractures del
massís, reomplint-les en forma de recristal-litzacions sotmeses a
alta pressió i alta temperatura. Les mineralitzacions foren molt
variades, peró les més importants com a materia d'aprofitament
industrial són la galena, I'esfalerita (blenda), la baritina i la
calcopirita, tot i que les més abundants eren i encara són la calcita
i la fluorita.
L'acumulació de les mineralitzacions es va produir en les fractures,
allá on hi havia espai per créixer i formar-se.
Segons els estudis efectuads per J. Monturiol i altres professors, el
procés va ser iniciat a rel d'un moviment tectónic que va produir la
fracturació de la roca; una part important de I'energia de I'esforg va
evolucionar en energia calorífica, fluidificant moltes de les
partícules, que es varen mobilitzar i amb I'ajut de les molécules
d'aigua presents en la roca, es van organitzar en cristalls.
Aquests processos requereixen doncs la fracturació de la roca
encaixant.

Hidrologia.
Existeix una ampla descripció de la hidrología del sector, amb inventari de
pous i análisis de les aigües; assaigs de bombeig, etc., elaborada per la
FCIHS, per Geoservei i, des d'un punt de vista mes resumit i más legal, per
Jesús Carrera.
Els assaigs de permeabílitat a l'interior de les perforacíons de sondeig
demostren que la roca en si mateixa és impermeable, peró no el massís en
el seu conjunt, que presenta, com ja s'ha exposat en la descrípció
geológica, amples discontinuitats d'origen natural tectónic, a part de les
creades pets explosius que permeten permeabilitats importants en
determinats sectors o plans de la roca granítica que composa l'área.. Es
considera que els explosius han d'haver ampliat moltes de les fractures
ínícíalment tancades, a més a més d'haver-ne obert de noves i peró petites.
A aquest fet cal afegir-hí que és habitual I'existéncia de fenómens de
dissolució kárstíca en massissos granítics, encara que no amb la mateixa
intensitat que en els massissos calcaris. Aquest fenomen queda també
exposat en l'escrit de Lioret i Ubach referent a la preséncia d' avencs i
cavemaments en aquent massís granític.
L’explotació de la mina inferior, amb I'extracció dels minerals que segellaven
parcialment les fractures obertes, pot haver permés una més important
permeabilitat a determinats sectors del massís rocós, concretament als
afectats per I'extracció de mineral.
Es remarca que, en l'actualitat, els treballs d'extracció i explotació de
la pedrera han ja sobrepassat la galería superior de la primitiva mina,
amb la qual cosa, aquesta ha de constituir una vía addicional de
comunicació de l'exterior amb les galeries restants, i
conseqüentment, de penetració i potencial connexió de les aigües
dels aqüífers superficials amb les dels aqüífers profunds.
DADES OBTINGUDES EN EL RECONEIXEMENT
3.1 Visites de reconeixement geológic i treballs compfementaris

Les comprovacions efectuades sobre el terreny s'han centrat en els
següents aspectes:
- interior d'alguna de les galeries superiors de la mina
- interior del recinte de la pedrera, especialment de les parets dels talussos
resultants dels treballs d'explotació
- ifluéncia de les aigües en els sectors on, per tal de prosseguir I'explotació
de la pedrera, es requereix el bombeig
- estadística de les discontinuítats de la roca (diaclasis , fractures), amb
anotació de les seves característiques especials de cada familia de plans de
ruptura: direcció, cabussament, recorregut, freqüéncia, obertura, rebliment,
ifluéncia d'aigua, etc.
3.2 Dades obtingudes en les galeries de la mina
A (interior de la galeria de la mina de ventilació, s'ha pogut observar
I'existéncia de les fractures en les que es varen formar les cristal·litzacions,
encara que no són els ffons específicament Tics.
També hi ha símptomes clars de que la circulació d'aigua per les
discontinuítats que afecten la roca granodiorítica provoquen uns efectes de
karstificació del massís, amb dissolució d'alguns dels elements més
solubles (feldspats i calcites) i la posterior precipitació de les sals en forma
de petites estalactites. Es tracta dun fenomen semblant a la formació

d'avencs i de coves en massissos calcaris peró amb un procés molt més
lent i menys intens.
De fet, del sostre i les parets de les galeries es desprenen gotes i regalims
d'aigua, que encara que no són cabals importants si que són continuats.
Aquestes aigües no arriben a constituir acumulacions notables al terra de
les galeries, ja que de la mateixa manera que apareixen pel sostre, s'infiitren
pel terreny, prosseguint la seva circulació fins a incorporar-se a algun deis
aqüífers de la zona. Han de ser aigües procedents de les infiltracions de les
pluges caigudes en la superficie de l'exterior.
També s'ha pogut constatar la lenta degradació de les parets i sostres de
les galeries, superficies en les que es van produint petits despreniments de
la pedra, mostrant una també lenta peró clara tendéncia a anar-se tancant.
A través d'algun dels pous de la mina es pot observar I'existéncia de d’aigua
subterránia que actualment les inunda.
Dades geológiques obtingudes en el recinte de la pedrera

3.3
3.3.1 Descripció de I'estat actual de la pedrera
No es disposa d'una topografia recent. Cal tenir present les constants i
intenses modifications a les que está sotmesa la topografia en I'estat i el
ritme actual d'explotació de la pedrera. Els desnivells entre el fons de la
concavitat i el pla del sector de can Doménec pot resultar de I'ordre dels 80
a 100m en el moment actual.
La pedrera segueix el seu funcionament extractiu a bon ritme, explotant-se
especialment, i sembla que únicament, en profunditat i no ampliant-ne la
superfície.
Segons les informacions proporcionades pels técnics responsables de
I'explotació, les previsions són, en acabar I'explotació programada, restaurar
la cicatriu provocada en el terreny, és a dir reomplir la concavitat i repoblar
la superfície seguint les directrius legals i mediambientals vigents, operació
per a la qual ja s'ha efectuat un projecte per part de Masdeu Enginyers, SL..
3.3.2
Dádes litologiques i estructurals
La litologia del massis és essencialment granodioritica, de tons grisosos,
peró amb sectors de més alteració que adquireixen tons marronosos
d'oxidació i meteorització, especialment del components feldspátics.
S'observa una fragmentació generalitzada de la roca, amb unes direccions
sensibiement de NE a SW, i amb un pendent dels plans relativament propers a
la vertical (amb algunes famílies i sectors lleugerament al SE i d'altres al
NW). Aquesta fragmentació resulta sensiblement semblant a la de la falla
del Vallés anteriorment citada.
Una important falla ressegueix la pedrera des del front SW fins a l'angle N.
Presenta una forma molt irregular i afecta una zona de trituració d'una
amplada de I'ordre de 2 a 10 metres.
Aquesta és la fractura més important que afecta el massis, i possiblement
sigui la que va generar la máxima acumulació de les recristal-lizacíons i
mineralitzacions que varen portar a l'explotació de la mina.
Altres plans de discontinuitat de menys importáncia i molt menor recorregut
afecten les immediacions de la superfície, i són les fractures originades per
I'ús dels explosius trencadors. Són de distribució i direcció totalment
irregular, a vegades de disposició radial, al voltant dels punts de
barrenada.
Estudi de les discontinullats del massis

[3.3.3.11 Inventari de les discontinultats

Com és lógic, no s’ha inventariat la totalitat de les discontinuitats existents
en el massís, que hauria estat un treball molt laboriós. Se han estudiat un
conjunt suficient per a poder-les considerar representatives de la totalitat.
S'ha considerat, per a cadascuna de les discontinuitats, els següents
parámetres:
- tipus de disconfnuitat de qué es tracta
- orientació del pla (referida a la direcció de cabussament) - obertura de la
discontinuitat
- tipología del possible reompliment
- recorregut visible del pla de discontinuitat - espaiat dels
elements de la mateixa família
Les dades obtingudes en les mesures de discontinuitat en nombre de 112,
s'han agrupat valorant els parémetres consideats per a cada tipus de
discontinuitat que ha sígut objecte de diferenciació per al conjunt de
mesures.
Les dades obtingudes referents als parámetres i altres característiques
determinants de los discontinuitats i de la seva incidéncia en el
comportament geomecánic del massís, venen detallades en la següent
relació.
RELACIÓ DE LES DADES DE LES DISCONTINU(TATS
tipus
orientació i obertura reompliment_ _ egut .

cabusament espajat
mm m cm
1-12 D 35-40 0-2 - 15 30-W
13-18 D 28 64W 0 - 10 60
19 F 35 72W 20-50 Calcita 300 -

Trams de
20-100 D 40 85-90 0-10 200 10-100
calcita
101-
D 48 90 0-3 - 20 80
107
108-
F 38 53W 2-10 - 100 80-200
112
E = esquistos4at D = áráclasi F=f
Totes tes dados d'inclínacíó venen referídes al pla horitzontal, i les díreccions
respecte del Nord magnétic.
13.31.21 Característiques de les discontinuitats - valoració conjunta

Pel que fa a les dades de les característiques de les discontinuitats
anotades, sobre el terrenys grafiades i amb la finaiitat de sintetitzar tota la
informació quantitativa obtinguda sobre el terreny, s'ha procedit a la
ponderació estadística de cadascun dels factors o parámetres contemplats,
adjuntant-se els resultats en els apartats que figuren a continuació.
En síntesi, el tant per cent de cada tipus de discontinuitat per I'ámbit espaial
contemplat, és:

Tipus discontinuitat % d'elements
Diáclasis 107
Falles 5
En els massissos
Estratificació
granítics
La valoració de cada parámetre per al conjunt de,discontinuitats (falles +
diáclasis) resulta, (aproximadament, ja que una mateix element presenta
variacions d'obertura al Ilarg del seu
recorregut)
Obertura en mrn a 1 d'eiements T °!. d'elements
0 a < 1 mm 50 45
1 a 5 mm 61 54
5a50 mm 1 1
>50 mm - -
lteompliment
1 d'elements % d'elements
absent 72 64
ilós - -
recristal-lització 40 36
milonita - -
Recornygut visible n 1 d'elements % d'elements
1a3m - -
3a10 m 6 5
10 a 100 m 24 22
> 100 m 82 73
-
Espalat n I d'e I x a"eI
< 5 cm - -
5a10cm
10 a 20 cm 82 74
20a30cn -
30a50cm 18 16
150 . . _- 1 11 110 ,
cm
En definitiva i des del punt de vista de predomináncia, es tracta de
discontinuitats amb la següent caracterització:
un recorregut visible d'ordre decamétric a
hectométric, espaiat majoritáriament comprés
entre 10 150 cm, obertura, en general,
imperceptible o inferior a 1 mm
en els elements amb obertures significatives, no hi ha rebliment; en
nombrosos casos hi ha pátina d'alteració de tons marronosos que recorden
l'óxid de ferro. Quan hi ha reompliment, sol correspondre a alguna de les
fractures més obertes, amb la recristal-lització mineral com la que fou
I'objecte de I'explotació de la mina.
La direccio dels plans de discontinulitat resulta bastant constant en tot el
massís.
Dades hidrológiques obtingudes en el recinte de la pedrera
3.4

No s'ha obtingut dades numériques concretes, peró si que existeixen
acumulacions superficials d'aigua, que queden a diferents nivells del fons de
I'explotació. Hi ha un altre sector d'aigua en I'extrem nord-est, que sembla
que ha de mantenir-se després de la restauració del terreny.
Sembla, peró que tot i que les informacions són que les aigües resulten
procedents directament de les pluges, hi ha d'haver una certa xarxa
d'acumulació a l'interior del massís, ja que per al bon funcionament de la
pedrera cal el bombeig, és a dir que I'aigua no s'infiltra de manera notable,
peró si que, en part, procedeix de l’interior de la roca.
RESPOSTA A CADASCUNA DE LES QUESTIONS

PLANTEJADES
Les qüestions plantejades en la demanda de peritatge, contingudes en la
VIGESSIMONOVENA .- PERICIAL, i que motiven el present dictamen són
les que s'exposen seguidament, i de les quals, a continuació de cadascuna,
es dona la corresponent resposta técnica.
1. - Si se puede garantizar que los materiales granodioríticos que
conforman el vaso de la Mina Berta no permitirán la circulación
de las aguas, teniendo en cuenta que se trata de un macizo
fisurado y fracturado como consecuencia, en primera instancia,
por la acción mecánica y geológica, y en segunda instancia por
la actividad desarrollada mediante uso de explosivos.
No es pot garantir de manera absoluta, sinó que, en funció de I'estudi

hidrológic de la "Fundación Centro Internacional de Hidrología
Subrterranea" més aviat es pot assegurar el contrari, que les aigues han de
circular pel si del massis granodiorítc a través de la fissuració natural
d'origen tectónic que són de gran recorregut, així com també per les
fractures originades per I'explotació de is pedrera mitjaçant explosius,
encara que aquestes siguin d'un recorregut i un abast molt més limitat.
Segons l'esmentat estudi, les factures tectóniques existents es perllonguen
en profunditat fins a molts metres de profunditat, posant en contacte les
aigües existents o que puguin acumular-se a l'interior del vas amb els
aqüífers exteriors, especialment els que es relacionen amb la tan propera
riera de Rubí, formats per
els aqüIfers de les unitats quateméries constitulides per les terrasses T-1 i
T-0 (terrasses de la riera de Rubí)
aqüífers miocens: unitat d'argiles sones i conglomerats, que envolten la
pedrera pel cantó occidental amb unes transmissivitats de 3 a 5 m2/d, i la
unitat de les argilites i gresos vermells, situats a l'altre costat de la riera i al
sector de les roques Blanques, amb transmissivitats semblants.
Agúífers paleozoics, corresponent al conjunt del massís pissarros de
Collserola.
Es remarca que aquest estudi incorpora un inventari de pous, alguns dels
quals estan perforats en el massís granodiorític, fet que evidencia que hi ha
un aqüífer interior.
Segons l'informe de Geoservei, existeix una zona diferenciable en la que la
roca está més alterada a causa de les voladures, peró que en general no
supera els 6 m de fondária.
D'altra banda, els estudis geotermals de l'IGME dels anys 1970 als 1980,
apunten la preséncia d'aigües termals a 170 m de profunditat per aquesta
zona, fet que es relaciona amb la falla que limita el massís del Collserola i la
Depressió del Vallés, falla d'un recorregut de varies desenes de quilómetres
i centenars de metres de profunditat.

També l'informe de I'estabilítat de les parets de la pedrera, elaborat per
Jordi Corominas, efectua una estadística de les discontinuitats de la roca en
el talús de sota de Can Doménec, fet que evidencia la preséncia de
discontinifitats abundants, i entre elles en destaca una falla principal de pla
cabussant al NW, que grafía en el planol croquis. S'esmenta que alguns dels
plans de ruptura presenten alteracions i oxidacions de tons més foscos. El
fet d'haver-se tractat la roca amb explosius ha significat que alguns dels
plans de ruptura natural s'hagin obert més o s'hagin descomprimit.sam,
De les mesures de discontinuitats i les observacions directes efectuades a

la pedrera, també es confirma que hi pot haver diferents aqüífers dins del
recinte de la pedrera, i que poden quedar independents els uns dels altres,
peró que encara que les aigües de pluja quedin localment estancades,
aixó no implica necessáriament la total incomunicació.
2. - Si se puede garantizar, dado que nos hallamos en un espacio

natural protegido, el Parque Natural de Collserola, la nula
contaminación hidrológica de la galería principal de la antigua
Mina Berta, el pozo de Can Tintorer y el pozo de Can
Doménech.
El fet que l'área correspongui al Parc Natural de Collserola no canvia gens
les perspectives de la circulació hídrica subterránia. Per tal d'aconseguir la
independéncia deis lixiviats al respecte de les aigúes naturals subterranies
només es pot procedir a la impermeabilització de la totalitat del fons i les
parets del "vas" de la pedrera, mitjangant una capa important d'argila ben
compactada, tal com queda estabiert per (l'article II-1 de ('annex del Decret
11/1997. AI mateix temps, aquesta impermeabilització hauria de presentar
una forma tal que els lixiviats es concentressin en un o diversos punts on
s'hi construeixi un dipósit del qual es puguin acumular i recollir els liquids i
transportar-los a una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR).
Qualsevol tipus d'impermeabilització ha de poder presentar una suficient
deformabilitat que permeti l'adaptació a petites variacions o moviments de
la roca del fons sense perdre I'efectivitat indispensable.
Tot i aixó, els resultats de la total independéncia de la pedrera i dels pous
de la mina i de les masies properes, no poden garantir-se al 100 %.
3. - SI se puede garantizar el transporte de aguas lixiviadas a unos

puntos seguros de extracción teniendo presente la existencia
de galerías o pozos secundarios de la antigua Mina Berta, así
como el peligro que representa la fuga de estos lixiviados por
un macho fisurado y fracturado como consecuencia de la
actividad desarrollada mediante explosivos.
Només es pot aconseguir una certa garantia pel procediment

d'impermeabilització anteriorment descrit i també proposat en el projecte
de restauració. La seva efectivitat pot dependre molt dels detalls del
projecte de restauració i, sobre tot, de la seva bona execució. Caldria
doncs efectuar controls periódics del bon funcionament, especialment de la
recollida de lixiviats. En el cas que es produissin fuites deis lixiviats, és
evident que hi hauria contaminacions, a través de les galeries de l'antiga
mina o d'alguna de les fractures de la própia roca.
4. - Si los lixiviados procedentes del depósito de balas

procedentes de los ecoparcs tienen potencial capacidad de
atacar los materiales granodioríticos que conforman el vaso de
almacenaje.

En primer lloc, en teoria els materials procedents d'ecoparcs haurien de
ser "inerts», i en conseqüéncia no haurien d'atacar el massís granodiontic.
Segonament, els elements mineralógics que componen la roca
granodioritica (quars, feldspats i miques) són minerals silicatats poc a molt
poc agredibles.
En tercer lloc, si s'impermeabilitzés el vas de la pedrera de manera correcta, ni
els materials aportats, siguin d'ecoparc o no, ni els líquids resultants del
seu lixiviat, no haurien d'entrar mai en contacte amb el massís rocós.
5. - Si se puede garantizar la nula contaminación del subsuelo

con medidas técnicas adicionales, teniendo presente la
existencia de galerías secundarias con trazados desconocidos
y la fisuración existentes.
La nula contaminació no es pot garantir mai al 100 %. L'existéncia de les

galeries secundáries no fa variar (ni augmentar ni disminuir) el risc de
contaminació, ja que, sense impermeabilització, la sola preséncia de la
fracturació del massís resulta ja sufcient per a contaminar el subsól,
independentment de les galeries.
Cal tenir present que, ja ara mateix, l'explotació de la pedrera afecta la
galeria superior de l'antiga mina, i a través de la seva continultat podrien
introduir-se aigües des del vas de la pedrera a la resta de les galeries.
6. - Si es compatible el uso extractivo llevado a cabo hasta el

momento actual especialmente en lo que se refiere a voladuras
con el posible uso como vertedero de residuos sólidos urbanos
compactados.
De cap de les maneres seria compatible el contacte directe deis residus

amb la roca que constitueix el recinte o vas de la pedrera, si no es preveu
un métode d'aillament entre els materials abocats i la roca existent.
7. - Si se puede garantizar mediante medidas técnicas adicionales

la impermeabilización del vertedero que se pretende ubicar en
la Mina Berta, en el Parque Natural de Collserola, en
condiciones de inundabilidad y/o movimiento sísmico.
Tal i com ja s'ha exposat en resposta d'anteriors preguntes, es podría

procedir a la utilització de técniques d'impermeabiftzació del recinte, amb
una bona capa d'argila (métode previst en Particle 11-1 de l'annex del
Decret 111997) ben compactada i al seu damunt una capa asfáltica o de
goma butilica. El conjunt de la capa ha de fer un paper alhora
impermeabilitzant i de recollida i conducció de lixiviats, de cara a la seva
acumulació en punts on aquestes aigües residuais puguin ser analitzades
i, si fa necessari, transportar-les a una planta depuradora.
En el cas que es produis una inundació fortuita del recinte, no es descarta
que, malgrat I'existéncia de la impermeabilització i fins i tot en el cas que
hagi estat efectuada suficientment bé, es pugui produir algun
esllavissament o onada de terres, que de manera incontrolable vagin a
parar a les lleres de torrents, rieres o rius.
En el cas de fenómens o moviments sismics, no bi ha cap possibilitat de
poder garantir res, ni amb impermeabilitzacions. Sempre dependrá de la
magnitud del terratrémol, de la direcció, i de la freqüéncia i l'amplitud de
les seves vibracions.
8. - Si se puede garantizar que el vertido de balas compactadas

rellenando la totalidad del depósito no provocará un sobrepeso

que conlleve el derrumbe de las galerías que puedan quedar a
nivel inferior en la antigua Mina Berta.
En principi cal considerar que el pes de les bales de material compactat,
per denses que siguin, no assoleixin la densitat que té la roca que
actualment s'está extraient del recinte, és a din que la cárrega dels
materials a aportar ha, de ser inferior a la suportada amb éxit fins ara.
Tanmateix, si I'explotació s'apropés molt a la cota de les galeries i
aquestes s'anessin deteriorant amb el pas de¡ temps, es podría arribar a
produir una ensulsiada total o parcial d'alguna galeria. Cal deixar ben clar
peró que si es produís un enfonsament, seria totalment independent del
pes deis materials de restauració de la concavitat, i de que siguin terres o
bales d'ecoparc.
9.- Si el proceso de restauración previsto con residuos procedentes

de los ecoparcs supone una transformación congruente con la
naturaleza del espacio natural y los valores que lo informan.
Aquest aspecte resulta totalment subjectiu, ja que la congruéncia resulta

ser un concepte molt subtil i que s'escapa a la ciéncia purament geológica
a la que crec que ens hem de limitar i circumscriure.
Tanmateix, la naturalesa d'Espai Natural pot no ser incongruent amb un
abocador, ja que dependré de la tipologia dels materials aportats i de la
qualitat i tipologia de la restauraciá, del seu acabat final i del seu control
posterior. Cal considerar que, en altres pisos, s'ha convertit sectors
desértics en boscos ben vius.
Aixó és tot el que, segons el seu lleial saber i entendre, té I'honor
d'informar a aquest Jutjat el perit actuant, en relació amb el tema i la série
de preguntes que li han estat formulades i que sotmet a quaisevol altre
millor, d'opinió i de criteri fonamentats.
S'adjunta al present i com a annexes, una série de documents cartográfics
i fotográfics amb la finalitat de situarlo d'aclarir alguns dels aspectes
exposats en el Dictamen.
Per tot aixó i als efectes oportuns signo el present dictamen a Barcelona, a
vint-i-u de novembre de I'any dos mil tres.
Pere Mascareñas i Rubios Geoleg, Col. n14936

Bibliografia
INVENTARIO DE BIENES por fallecimiento de Doña Berta Cardoner Bouvard;
pertanyent a la notaria de don Raimundo Noguera.
Plec de correspondència entre el Sr D. Julio Sorjus Pauchet i els delegats o delegat /
provincial de l'aleshores ministerio de industria.
El Sr director general de minas – sección otorgamientos y concentración.
Autorització a l’empresa DAMCAR S.A. per l’explotació de l’aqüifer
Un full on l’empresa IMINSA desestima la possible explotació de les reserves
minerals.
Plec de l’aixecament per la demarcació de la mina Berta. Per Ing -Echeberria
L’Abans – Historia de la mina Berta
L’avenc de la mina Berta i els cavernaments en granit d’aquest jaciment
mineral - Jordi Lloret i Prieto, Monserrat Ubach i Tarrér
catàleg de les mines de la prov de Barcelona
Oziexplorer – Des Newuman
Vtopo programa informatic – Eric David
Mapes de l’ICC 1:50000
Gran Barcelona / Mapa Alpina 1:25000 –Editorial Alpina
Mapa geologic del IG Minero de España
Enciclopedia de los Minerales CD
Rocas y minerales (manuales de identificación) Chris Pellant, Ed Omega
GeoCard Castellnou
Rocas-guias de naturaleza Blume-Ed Blume
Minerales -guias de naturaleza Blume -Ed Blume
Estudi mineralogico y mineralogenico -J. Monturiol Pous
Fotografies cedides per; Santi Bielsa, immersió. J.M. Masachs, pedrera. Lluís Julià.
Francesc Rodriguez.
Planimetria i esquemes anonims

Estudi

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estudi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.

La mina del Quars "mina Matilde"

Geologia de la mina Quars “mina Matilde”

Hidrologia del sector

Pere Mascareñas i Rubios Geoleg, Col. n14936

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

El present treball té per objectiu sensibilitzar a l’opinió pública sobre

El col·lectiu espeleològic, sempre sensible als problemes medi

En ell s’analitza la història de la Mina Berta, les seves inundacions, es

Avui amb la gran preocupació per tenir aigua, no es pot desaprofitar,

Sabent de l'interès d'alguns sectors per recuperar aquestes aigües que

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

Als anys setanta un seguit de correspondència

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

Any 1978 març:

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

Pertanyent al sector nord-oest de la

Situació mina Berta 3nivell i mina Quars

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

Tall geológic i situació de la pedrera

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

L'estudi climàtic d'un punt en concret, es semprre una problematica al no disposar de

Per fer aquest estudi hem treballat amb les

a) olors i afectació sobre de la població

Pluviometria mitja anual Vents:

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

La Marinada és el vent predominant.

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

mina del Quars

COP 2, al N - E de la cota 198 de la serra de

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

Seguint endavant per la

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

La geologia de detall que hi ha a la Mina de Quars és principalment el model

Descripció dels materials

Per tant, exactament a la Mina de Quars s’hi observa:

Roca de tipus Granodiorita-Diorita intrusiva. És la roca que va intruir a tot els

Alteració hidrotermal al Juràssic. Com a residu d’aquesta alteració hi ha filons de

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

Aquest tipus de circulació fa que la roca

d’aquest procés l’aigua mineralitzada

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

observar a la Mina del Quars són:

Calcita de rebliment, (estalactites i estalagmites)

Sauló, disgregació del granit.

La majoria d’aquestes formacions queden concentrades al voltant de les fractures ja

El clima que presenta la zona d’estudi és el

El districte de la Mina Berta i la Mina del Quars presenta un sistema de fractures

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

A la Mina del Quars hi ha un sistema de fractures (diaclassat i fracturació) fruit de

Aquest sistema de fractures afavoreix la

El material que composa la Mina del Quars és Granodiorita que va instruir-se a

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com