MINERALOGISTES DE CATALUNYA

Subscrípcions La revista "MINERALOGISTES DE CATALUNYA", editada pel

VOL. VI. Nº 2-3 Any XVII Apartat 31014
08080 Barcelona
JULlOL-OCTUBRE 1994 Fax 3396440
Revista quatrimestral
Local Social G.M.C.
Cost d'edició 1.200 ptes. C/Antoni Capmany 67, baixos,
Barcelona 08028
Grup Mineralógic Catala, es publica sense cap finalitat lucra-
tiva.
Els articles publicats a "MINERALOGISTES DE CATALUNYA"
expressen solament, I'opinió de Ilurs autors.
D'acord amb les disposicions vigents, esta prohibida la
reproducció total o parcial del contingut d'aquesta publicació
sense la corresponent autorització.

Direcció

SUMARI
Paulí Gispert

Coordinació
Margal Vera

Consell de Redacció
Joaquím Caflén
Xavier Moreso
Joan Mª Pérez
Jordi Pi
Neus Rivera
Mar,al Vera
J.M. Ybarra
David Hospital Eugeni Bareche
David Pérez 34 MINESDECATALUNYA:"PAPIOL"-ST,CUGATDELVALLES
Joan Rosefl The Berta mine is located near the city of Barcelona, capital of the
Correció Principat de Catalunya, in the north-east of Spain. The mine is situated
Paulí Gispert
between. the towns of Papiol and Sant Cugat del Valles, but it is
Xavier Moreso
J.M. Ybarra commonly known among the mineral collectors as "Papiol".
David Hospital The minerals found there are specially renowned by their variety,
Redacció beauty, and rarity. particularly the green octahedral f/uorite crystals.
C/Antoni Capmany 67, baixos, During many years thesefluorites ha ve been considered as the best ofthe
Barcelona 08028
world, and their abundance has originated a wide diffusion and
Fax 672 02 20
knowledge.
Assessors
Dr. Caries De La Fuente
Likewise, being this mineral deposit so close to a nucleous of about three
(Universitat de Barcelona) mil/ion people, it has signified a kind of afire baptismfor many Catalan
Joan Soldevila mineralogists, where most ofthem started their hobby.
(Universitat Autónoma.Beflaterra)
Apart [rom the octahedral fluorite, showing cube-octahedron
Disseny,maqueta combinations, another important factor for the Berta mine fame has
Composició textes
Joaquim Callén been the large diversity and beauty of the species [ound , not only for
Jordi Pi exhibition in a display case, but also for their inclusion in a higli level
Neus Rivera
mic romounting mineral collection.
Mar,al Vera
The Berta mine has been worked in different periods since the end oflast
Impremta
century until 1970s. At present there is the exploitation of an open air
Gráfiques Ossó
C/Joan Maragall 17 quarry, not to benefit and the lead zinc, but to use the stones as gravel
Sant Feliu de L/obregat lar construction.
Publicitat In the article this mineral deposit is described as a hydrothermal origin,
Jordi Coca explaining its mineralogenesis, microtectonics, disposition ofthe mine-
Tel. 330 71 72 Fax 672 02 20
ral masses, giving a brief review on petrology and geology, as well as a
Dipásit legal
detailed mineralogical description, emphasizing the crystallographical
B-8.205/82
ISSN 1132-7022 aspect, and updating the number of the mineral species identified alter
the splendid work that 1. Montoriol made on this mine.
To be able to complete this article, the author has carried out an
exhaustive examination of the collections that belong to the members of
the Crup Mineralogic Cata/a.
En compliment del que disposa
/'article 21 de la lIei de Premsa i Jorgina Jordá
impremta vigent, donem nota de 78 EL JACIMENT FOSSIL DE PAPIOL
la Junta Directiva del Grup Mine- This fossil deposit had already been studied since 1831, but M.A. Vezian
ralógic Catalá. was the first scientific to carry out a detailed study about the Pliocene of
Papiol.
The cartography and paleontology of this deposit was made by Dr.
President Vocal s Almera. whose works are still usedfor the classification ofthe different
J. Callén P. Artal species. Lately, Ana M". Cueva Anaya updated the names of the species
C. García
Vicepresident
R. Ibáñez
described by Dr. Almera.
E. Bareche
J. Jordá This article describes the situation, geology and stratigraphy of the
Secretari M. Moreno deposit, including a short sU111111ary ofthe main classes of fossil animals
J. Coca X. Moreso
S. Orlandi [ound there, sucñ as corals, molluscs, bivalves, echinoderms, and
Delega! o. Pérez crustaceans.
P. Gispert J. Mª. Pérez
J. Pi
Tresorer
J. Enguix o. Rey
N. Rivera
Bibliotecaris M. Vera
J. Rosell J. Vi/ella

Foto portada: Fluorita octeédrice. Mina Berta (Papiol). Col. i Foto: J.CaJlén.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ2-3

33
 MINES DE CATA LUNYA
"PAPIOL" - ST. CUGAT DEL VALLES
EUGENIBARECHE
Dibuixos originals: J. Andrés, E. Bareche i J. Rosell.
INTRODUCCIÓ
La mina Berta és una explotació minera que pertany
al terme municipal de Sant Cugat del Valles, pero per la
seva proximitat i vi es d'accés, sempre s'ha conegut com
Papiol. Creiem que, a aquestes alcades, eliminar o des-
terrar el nom de «Papiol» ja no és possible, degut al cos-
tum i I'arrelament del toponim dins el món rnineralóqic i
bibliogratic. Per tant cal assumir-ho, tot i que nosaltres
farem servir noms com: Berta, Papiol, Sant Cugat, indis-
tintament per referir-nos a aquest jaciment, el qual po-
dria considerar-se com el bressol de la mineralogia a coneixenca basada en la companyonia,
Catalunya.
La mina i la pedrera a cel obert han estat, amb el pas
del temps, ellloc d'iniciació dins el món deis minerals per
a molts aficionats; així, cents de persones han passat per
Papiol a la recerca de les seves primeres oportunitats
rnineralóqiques. Uns quants no hi han tornat, pero molts
d'altres han convertit Papiol en el Iloc on, cap de setma-
na rera cap de setmana, han anat pujant esglaons, de
vegades molt profitosa i rapldarnent, en la seva saviesa
rnineraloqica.
Hi ha uns raonaments per a tot aixo:
-És un jaciment torea conegut a nivell popular, potser
el més conegut de tots des de fa molts anys. La seva
proximitat geogratica a Barcelona (una desena de quilo-
metres), la seva area d'inñuencia (densament poblada),
el tacil accés per carretera (obert i agradable), etc ... han
estat raons físiques per la seva importancia.
-La facilitat amb la que els no experts i iniciats poden
trobar bones mostres ben cristal-Iitzades i espectaculars:
galena, fluorita, calcita, quars, ...
Vista actual de la pedrera Berta des del Serrat de Roques
BIanques. Fotografía: J. Callén.
34 Mineralogistes
Barcelona
-La gran varietat d'especies, la riquesa de formes i
varietats crtstal-Ioqrafiques, han fet que els aficionats als
micromuntatges (micromounts) hagin fet del Papiol el seu
punt de trobada, lIoc on molts han comencat una magní-
fica recerca d'especies minerals.
Ben segur que molts de vosaltres trobaríeu altres rao-
naments, i també ben segur que nou de cada deu pe-
draferits han cornencat al Papiol la seva instructiva i
diferent afecció.
Cal destacar que Papiol ha estat per a molts un lIoc
on hem fet amics d'aquells que són per tota la vida, una
I'intercanvi de
coneixements, de mostres minerals, etc.
Podríem dir que Papiol és i sera una «Universitat- per
la que han passat «catedrática honoris causa» com el desa-
paregut J. Andrés, mestre de molts que han sabut escol-
tar-lo i aprendre d'ell. Voldríem donar-li amb aquestes línies
un petit homenatge amb la publicació de moltes dades mi-
neraloqiques i cristal·lografiques proporcionades per ell.
Un altre «catedratic» insigne és el Dr. J. Montoriol, el
qual, I'any 1965, va publicar un gran treball que porta
darrera un intens estudi sobre la mina Berta. Hem inten-
tat completar-lo des del punt de vista cristal-loqrafic, amb
els treballs de J. Andrés i propis, i des del punt de vista
rnlneralóqic amb les noves especies que alllarg deis anys
han aparegut en ser treballada la pedrera. Gracles a que
encara esta en explotació, fa que el jaciment sigui un Iloc
viu que proveeix de noves mostres contínuament.
Quan aquest treball estigui publicat, de ben segur que
ja hauran sortit noves informacions i treballs que ens do-
naran I'empenta necessar!a per fer-ne una propera se-
gona part.
Figura 1.- Plánol de situació de la pedrera de la Mina Berta.
de Catalunya Vol. VI N!! 2-3
 La mina Serta es localitza al terme municipal de Sant
Cugat del Valles, pero a mig camí entre Papiol i Rubí.
La boca principal de la mina es troba a peu de la
carretera S-30; millor dit, aquesta carretera B-30 es va
fer aprofitant en part les escombreres de la mina Berta.
L'explotació Serta es troba al costat del cementiri de
Roques Slanques i constitueix I'explotació del turó de Can
Dornenec, si bé els filons poden arribar fins el Puig Pe-
drós. Tant el Puig Pedrós com el turó de Can Dornenec
formen part de la serra de Roques Slanques, així com el
Puig Madrona, dintre del que constitueix la cadena cos-
tanera del litoral de Catalunya. La mina Serta esta front
la riera de Rubí, en el que el turó de Can Domenec és un
contrafort del Puig Madrona. L'accés a la pedrera és ac-
tualment prohibit.
HISTORIA I MINERIA
Les noticies sobre l'exlstencia de les mines de Can
Dornenec, que és com es coneixia antigament la mina
Serta, són d'abans del 1900, segons la memoria del
mapa geológic d'Espanya, que donava compte d'uns tre-
balls que s'havien fet per beneficiar-se i extreure argent
d'unes galenes molt argentíferes que sortien; més tard,
a11900, es van emprendre treballs més seriosos per tal
de beneficiar aquesta galena argentífera, pero la quan-
titat d'argent obtingut era molt petita, degut a les tecni-
ques d'extracció que s'utilitzaven, i per tant, els treballs
es van abandonar rapidarnent. Al voltant de la Guerra
de 1914 es va tornar a treballar a la mina, pero aquesta
vegada amb I'objectiu d'explotar la fluorita juntament amb
la galena. No obstant varen trobar cap el 1916 una gran
bossada d'esfalerita (o blenda), i aixó va ser aprofitat un
parell d'anys. Com s'ha dit abans, la mina esta molt a
prop de la riera de Rubí, i aixo va fer que en aquesta
epoca les galeries de les plantes inferiors s'inundessin
molt tacilrnent, i per aquesta raó es van suspendre els
treballs cap I'any 1927.
Figura 2a.- Dibuix esquematic dels filons, pous i bossades.
Galeria Planta la
Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3
plotació, pero quan un any i mig més tard va esclatar la
Guerra Civil, es van suspendre els treballs.
L'any 1968 ~s va tornar a explotar exclusivament la
fluorita, en arribar-se a un acord amb la companyia
Minersa. Les petites quantitats que s'extreien eren por-
tades a les mines d'Osor, on eren tractades, ja que al
Papiol res més s'emmagatzemaven en unes casetes, que
avui en dia encara hi són.
L'encariment del transport, així com els minsos carre-
gaments, juntament amb la no bona marxa económica de
I'empresa matriu, va fer que anys després es clausurés
definitivament la mina Serta. No obstant la Serta s'ha
continuat explotant com a mina d'aigua. Diverses orga-
nitzacions properes a la mina, es proveien, i en són els
propietaris del que són les galeries.
Paral-lelarnent a la mina existeix una demarcació d'ex-
plotació de pedrera a cel obert, limitant la demarcació de
la Serta, de la que s'extreuen arids. La pedrera explota
basicarnent el granit i el tritura "in situ" a diferentes mi-
des. La producció de graves proveeix les diverses obres
d'infraestructura de les rodalies, ja sigui la construcció i
millora de la S-30, nous tracats de ferrocarril, etc. Aquesta
extracció continua avui gestionada per la empresa deis
germans Fradera de Sant Cugat del Valles. Aquests tre-
balls d'explotació de la pedrera han posat al descobert
antics pous i galeries de la mina Serta; cal dir, no obs-
tant, que les plantes inferiors de la mina Serta óbviament
estan inundades.
Joaquim Montoriol i Pous va fer un estudi molt com-
plet sobre I'explotació de la mina Serta; així va relacio-
nar les masses mineralitzades amb unes dlaclas!s.
Segons ell, les diaclasis estan desenvolupades en una
direcció que oscil-la entre E20N i E35N amb una declina-
ció de 15 graus, el basament del planol de la diaclasi varia
entre els 70º i els 80º al SSE.
Existeix una relació entreles mineralitzacions i la mi-
crotectónica; els dipósits de minerals que es van explo-
tar formen aproximadament 14 bossades de potencia,
Pou mestre
35
 Pou mestre

..j
Jv
t.u~
2
t.u
(9
A
\\
Casa de
maquloes
\\ s
a:
\\ Planta 3' t.u
hOOr
o
..j

Autopista 'I' \ \
F10 Pou N° 1
\ \
esteril \ \

Escala 1:4.000
Zona F POU N° 1
Figura 2b.- Tall esquematic
de les galeries de la Mina
Berta. ~ PI'""\, POU N°2
\

\
210 metres

longitud i desenvolupament vertical molt variable. Així
poden anar d'una longitud mínima de 6 m. a una máxima
de 24 metres, amb una amplada de 1 metre fins a 5.
Aquestes bossades són discontinues i deuen aparel-
xer relacionades entre les onades.
A la primera planta, sis es desenvolupen cap amunt,
a partir del nivell de la planta, tres ho fan cap a baix i una
altra ho fa en els dos sentits. A la planta segona, es van
explotar quatre bossades: dues naus es desenvolupa-
ven i es prolongaven cap amunt; una, pero, ho feia cap
avall amb sentit descendent, i la que era més gran, ho
era en els dos sentits. L'orientació d'aquestes bossades
era E 21 º N a E 38ºN amb un basament que variava en-
tre la vertical i els 70º al SSW amb I'excepció d'una bos-
sada que cabussava només 60º.
Aquestes bossades estaven intercalades amb el gra-
nit monzonític, pero tenint una zona de transit constituí-
da per milonita; es podien classificar les bossades en tres
tipus: les que res més tenien fluorita, les que tenien fluo-
rita i calcita, i per últim, les que eren una barreja de fluo-
rita, calcita i milonita. Existeix una relació entre el
basament i la potencia de les bossades; així, a mida que
va augmentant el basament, va disminuint la potencia de
la bossada.
Les esmentades bossades de mineralització, descri-
tes en els anys 60, estaven en dues plantes d'explotació,
si bé la darrera planta, la segona planta en aquella epo-
ca, ja estava inundada.
A la planta primera, les bossades no tenien continur-
tat; es podria dir que havia una alineació entre les bos-
sades de minerals, la milonita i els planols de diaclasi.
Les formes d'aquest conjunt de bossades en la prime-
ra ptanta s'assembla molt a una disposició en forma de
"Y"; per contra, a la planta inferior, la disposició de les
bossades té forma de "X"; es podria sintetitzar dient que
I'estructuració entre les mineralitzacions i la milonita for-
maria un sistema en forma d'aspa, amb el qual tindria una
correspondencia, quasi bé total, entre les diaclasis i les
mineralitzacions, fins i tot amb els filons de milonita. De
tot aixo es pot deduir que I'estructuració de la mina Berta
ha estat totalment condicionada per la rnicrotectonica.
Tal com hem dit abans, la mina Berta ha estat explo-
tada al Ilarg de molts anys, i aquesta descripció de les
bossades d'explotació, feta per Montorioll'any 1962, dei-
xa entreveure una galeria principal d'aproximadament
uns 1100 metres de longitud, fins arribar a un pou
d'intercomunicacions entre les dues plantes, unes bifur-
cacions tal com s'indiquen a les figures nº 2a,2b i 3b.
Temps enrera, també la mina Berta es va explotar, i
ens consta que es va aprofundir fins arribar a un quarta
planta. No podem precisar quan va tenir Iloc aquesta eta-
pa d'explotació, pero planols que hi han a l'lnstitut Geo-
loqic i Miner de Madrid, donen compte de més galeries,
apart de les que Montoriol va descriure.
GEOLOGIA
Situació Gecloqlca
El jaciment Berta es situa a la Serralada Litoral (Mas-
sís de ColIserola) i pertany a les Cadenes Costaneres
Catalanes, trobant-se en el seu límit oriental amb la Fos-
sa del Valles-Penedes, prop de la línia de fracturació NW-
SE de la Vall del Llobregat.
El Massís de Collserola és format, principalment, per
materials pelítics del Oarnbro-Oruovicia , pissarres
ampelítiques del Siluria amb petits nuclis de calcaries del
Devonia i, finalment, lidites amb noduls de fosfat i calca-
ries del Carbonífer. Aquesta serie estratigratica corres-
pon al Paleozoic inferior fins el Paleozoic superior, i es
troba com una de les series millor preservades i repre-
sentatives del Paleozoic de les Cadenes Costaneres Ca-
talanes.
En el límit de les vores oriental i occidental del mas-
sís, es troben granodiorites tardi-hercíniques, que provo-
quen el desenvolupament d'un important metamorfisme
de contacte als materials pelítics.

~6 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3

Rosasita amb hidrocincita. 6x.
Col.: M. Vera. Foto: J. Callén

Cristalls de cerussita implantats damunt de goethita

irisada. El grup de cristalls de l'esquerra és una macla
cíclica. 8x. Col. i foto: J. Callén.

Grup de cristalls de fluorita verda amb habitus

octaedric, exemplar típic daquest jaciment.
Col. i foto: J. Callén.

Aspecte actual de la
pedrera Berta (estiu
de 1994). La
progressió deIs
treballs han posat ja
al descobert alguns
trams de les galeries
superiors de
ventilació de la mina
Berta.
Foto: J. Callén.
 Geologia del Dlpóslt Mineral

El jaciment Berta es troba inclos en la granodiorita

biotitica de la vora oriental del massís, dins d'un petit estoc
granític de dimensions aproximades 500 m x 1000 m. És
de destacar la presencia d'uns dics de quars de direcció
N060 i amb un cabussament de 70ºSE, de dimensions
hectornetrlques. La granodiorita biotítica esta molt alte-
rada (segons ROIG i CANALS, 1994) en tres ti pus d'alte-
ració:
1) argilosa amb caolinita, 2) propilítica amb sericita,
clorita, epidota i calcita, i 3) una alteració potassica amb
adularía i quars.
La fracturació correspon principalment a diaclasis de
direcció NE-SW i NW-SE, essent la primera coincident
amb la direcció de les bossades mineralitzades (MON-
TORIOL, 1965). Segons aquest autor, les bossades mi-
nerals són discontínues, formant-se 14 a la Mina Berta,
amb una disposició des de N50º-67ºE, i un cabussament
des de vertical a 70º d'inclinació cap al SSW amb atea-
des rnaxirnes de 33 metres fins a 5 m, i lIargades que
Figura 3a.- Planol topografic de la Pedrera i Mina Berta.
oscil-len entre 20-6 metres; finalment,I'amplada és varia-
ble entre 5-1 metres.
Les bossades mineralitzades están acompanyades Presenta una estructura cataclastica deguda a I'ele-
per una zona milonítica que fa de transit entre la grano- vat component tectonic amb que es forma la roca. Les
diorita (roca encaixant) i la mineralització. Consisteix en bossades mineralitzades presenten com a minerals prin-
una roca de color gris verdós ciar i de mida molt cipals la fluorita i la calcita, barrejats amb altres minerals,
heterornetrica, formada per quars, sericita, calcita i orto- principalment sulfurs de Pb, Zn i Cu, i la roca milonítica
clasi. anteriorment descrita.

A venc de la Mina Berta

Pedrera (1986)

NiveIl3

NiveIl4
~j
B
A
0- ••••••••

/
Pedrera (1986)
N
Figura 3b.- Avencs de la mina Berta.

38 Mineralogistes de Catalunya Vol VI N92-3

 Figures 4a i 4b.- Adularia prismiuica
segons la r aresta T-X.
Superposició en una zona perpendicu-
x lar a l'eix b, predominant les cares P.
T~
\
-
- - T _ ::
PETROLOGIA
A la mina Berta podem trobar dos tipus generals o ma-
joritaris de roques: per una banda les roca granítica, i per
una altra, les milonites.
La roca granítica esta composada per quars amb
moltes inclusions de moscovita, en fases bastant altera-
des per seritització, i, després, en petits cristalls d'apati-
ta i ortoclases.
També forma la roca granítica les ortoclases, biotita
i, per descomptat també, pero en poca quantitat, la rnos-
covita.
Les milonites són de color gris verdós ciar i agrana-
des, i estan travessades per alguns filonets de quars, que
poden tenir mig centímetre d'espessor; més gran és el filó
de quars que esta orientat al E35ºN amb un basament de
70º al S35ºE a la vora de la Serra de Roques Blanques.
Les milonites tenen, a part del quars, sericita, calcita,
ortoclasí, petits cristallets d'apatita, petites dendrites de
pirolusita i altres minerals molt minoritaris.
MINERALOGIA
Especies i varietats
ACANTITA.
Especie nova al jaciment. L'acantita forma cristalls
prisrnatics molt allargats de color gris, quasi bé negre,
acompanyant a I'argentita i els oxids de ferro; es troba en
poca quantitat.
ADULÁRIA
Especie nova al jaciment. Aquest mineral tampoc s'ha-
via citat anteriorment a la mina Berta, si bé és una espe-
cie bastant comuna. No és massa abundant a Catalunya,
ja que només existeix la cita del Costabona. És un mine-
ral que cristal·litza a partir de solucions hidrotermals que
penetren a I'interior de les fissures i diaclasis, trobant-Io
en petites cristal-Htzacions en el granit. Són agrupacions
de cristalls blancs lIetosos molt lIuents, amb quars i apa-
tita cristallitzats, i clorita.
S'ha trobat un exemplar d'adularia en el que hi ha un
Mineralogistes
Adularía. 4 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
cristall d'un cm. d'aresta; els cristalls estan maclats en ea-
res rornboedriques i tenen el mateix desenvolupament:
el prisma m (110) i el ortodom x (101).
També es troba en cristalls interposats amb creixe-
ment paral-lel: aquesta superposició té Iloc en una zona
perpendicular a I'eix b amb predomini de les cares.p, cal
destacar aquestes formes molt interessants, ja que'I'adu-
laria és monoclínica, és a dir, I'eix a esta inclinat cap
endavant i forma un angle de 116º amb I'eix e, mentre que
els altres angles són angles rectes.
Els seu habit és bastant simple, ja que la majoria de
vegades observem les cares T (110), x (101) i P (001) (Fi-
gura 4a). Segons sigui la seva procedencia, les cares M
(010) podran apareixer; aixo implica una certa propensió
a formar les macles segons les lIeis de Baveno (021), de
Manebach (001) i de Karlsbad (001). Les formes més
comunes serien les tabulars, en les quals predominen
dues cares T, x o P oposades i les formes pseu-
dotabulars, o de dents de serra, amb I'alternanc;:a de grans
cares P i primes lamines o viceversa.
En un altre grup hi són les formes esglaonades, ja
siguin per la posició en pla b-e, o bé, en el cas que aquí
ens ocupa; és per aixo el seu extraordinari interés que
són les superposicions desencavalcades en el pla a e, on
els desencavalgaments tenen Iloc cap endavant en el
sector del pla delimitat per a i c. Les cares P estan expo-
sades a les cares x de cada element i en contacte amb
les cares T i T deis elements següents. (Figura 4b).
ALBITA
L'albita apareix en forma molt accidental, entremig
deis filons de quars que hi ha en el granit; forma petites
masses espatiques de color blanc lIetós, poc sovint es pot
trobar algun cristall no més gran de 2 mm., més o menys
transparento
ANGLESITA
Mineral superqenic similar i isornortic per I'estructura
deis seus cristalls a la baritina i celestina. Constitueix un
producte de I'alteració de la galena. Són freqüents i abun-
dants els cristalls d'anglesita en els darrers anys. Per
regla general els més grans de més de 1 cm. Solen ser
blanc-grisosos, quasi transparents; habitualment estan
de Catalunya Vol VI NI! 2-3 39
 Podem destacar un exemplar de la collecció d'E.
Figura 8.- Cristall Bareche, recollit per J. Andrés, en el que I'argent forma
d'Anglesita. Mina filaments molt prims i juxtaposats, estriats longitu-
Berta (Papiol).. dinalment, de 8 mm. de longitud, de color gris i molt bri-
Ilants. L'argent de la mina Berta ha pogut formar-se per
descomposició de la galena argentífera.

ARGENTITA
Cristalls deformats per allargament, més comuns els
compenetrats de dos o més cubs de color gris plom, poc
brillants, sobre fluorita gris o lila. També combinacions
maclades cúbiques, amb cristalls molt arrodonits i amb
facetes encorbades.
Abundant en masses, capes i incrustacions, tapissant
i reomplint els cristalls octaedrics de fluorita, associat a
argent nadiu; també de color negre brillant i en dendrites
SO~ '8•• sobre fluorita.

AURICALCITA
Apareix esporadicament en cristalls de 1 a 2 mm. de
Al>.} forma acicular, agrupats en petites rosetes de color verd-
groc sobre quars; associada a calcopirita, esfalerita i rnon-
(~o.] J~ heimita. També en masses de color verd ciar amb atzurita,
óxids de ferro i hemimorfita .

. acompanyats de galena. Per contra els que són més

petits, al voltant de 5 mm., apareixen de color groc mel,
Iluents, amb els prismes poc desenvolupats. Tant d'un
com deis altres fem una representació d'una serie d'exem-
plars.
Són freqüents les formes amb cares amb aspecte de
doble pirámide, bipirarnides rórnbiques i en particular quan
un índex és igual a zero i per tant apareix la forma pris-
matlca Ilarga i tres eixos, i quan dos índexs són iguals a
zero i formen els pinacoides.
Des del punt de vista del col-leccionlsta, els cristalls
d'anglesita són destacables parque són arllats, ben
desenvolupats, grans els blancs i molt brillants els petits;
solen estar acompanyats de fluorita i galena, excepcio-
nalment maclats i interpenetrats amb baritina.

ANTLERITA
Primera cita en el jaciment. Com producte secundari
de I'oxidació del sulfur de coure. Forma patines molt pri-
mes, i fins i tot, crostes de color verd en el quars, rara
vegada forma cristalls aciculars de fins a 0'5 mm .. Es
varen recollir exemplars en el període de 1959 a 1966,
associats al quars.

APATITA
Comptats exemplars d'aquesta especie s'han localit-
zat en el jaciment, sempre en filó hidrotermal, acornpa-
nyant t'adularia, quars i clorita com mineral accessori.
Monocristalls tabulars de color verd empresonats entre
les adularies. Constitueix la primera cita d'aquest jaci-
ment, ja que anteriorment no s'havia descobert.

ARGENT
Es troba en forma nativa de color gris a gris negre
sobre fluorita, galena, quars i calcita. Forma petites cros-
tes associades aplaques d'argentita molt alterada; tam-
bé en petites dendrites sobre fluorita, o filaments
arborescents amb fluorita i galena. Figura 9.- Cristalls d'Argentita. Mina Berta (Papiol).

40 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3

Fluorescencia al ultravioleta lIarg dun exemplar de
fluorita verda cristallitzada. O,5x. Col. i fotos: J. Callén.

Fluorita i cerussita a I'ultravioleta lIarg. La cerussita

pren coloració groga. 6x. Col. i fotos: J. Callén.

Cristalls octaedrics de fluorita recoberts dun polsim groc de greenockita i

acompanyats de cristalls agarbellats de smithsonita. 10x. Col. i foto: J. Callén.

Recobriment afeltrat dauricalcita. 14x.

Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.

Cristalls transparents de fluorita. 2x. Col. i foto: J. Astor.

Fluorita cristaHitzada en rombóedres.Aquest inusual hábit de cristaHització

de la tluorita es presenta en combinació d ' altres cares i soIs en casos
excepcionals amb predomini absolut. 12x. Col. i foto.: J. Callén.
'(zo!dv¿) VI,liJf[ VU!W 'VI!SiJZ:JUV,PSllVIS!,l:J -'S v.m:J!d
, oo{

A 00

Figura 6.- Cristalls d'Anglesita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3 43

 .
o(10!dvd) Vl.1<J[JVU!W íJ
°V1!s<J1UlI,P 011V1S1J:J
vi ° _o¿ vomíJ!d

'. rroV

¡
!
;"
J
J
\
j ,

\ L1~ , ¡
t
I

. 'f j f'oV
\ ! .:.

\ /
\ ,/
\; i
UJ
'¡ I
\V
i
~-~ ..OkV
 Excepcionals cristalls d'atzurita varen apareixer al Especie rara al jaciment. Apareix formant cristalls de
1988, de color blau intens, molt brillant, obtenint-se 1 a 2 mm., amb formes arrodonides, en geodes de quars.
exemplars de fins a 7 mm. d'aresta. Cristalls monoclínics No s'havia citat amb anterioritat.
amb habit tabular o prlsrnátics, curts i allargats segons
I'eix a. També piramidals, amb predomini del BROCHANTIT A
ortopinacoide a (100) i pirámide d (243). Es presenta en forma de petites taques de color verd
Belles cristal-Htzacions molt brillants associades a fosc, així com en petites masses de microcristalls trans-
quars, malaquita, oxids de ferro i cuprita. Forma junta- parents prisrnatics, amb una estructura de conjunt tolla-
ment amb la malaquita nombrosos dipósits verd-blavo- cia. Acompanya la malaquita, caledonita i linarita. Es van
sos, d'aspecte polsinós, en crostes i capes associades recollir exemplars en un període breu de I'explotació mi-
a linarita, brochantita i leadhillita. nera, essent molt abundant en les zones on apareixia
calcopirita. Posteriorment han aparegut cristalls i masses
BARITINA esporadicament.
La baritina és un mineral esporadic i poc abundant
en el jaciment, tan sois va apareixer en considerable CALCANTITA
quantitat en una bossada de fluorita, de color blanc ro- Es va trobar en poca quantitat formant incrustacions
sat en masses espatiques. Secundanarnent crlstalHtza concrecionades i petits cristalls de color blau pal-lid en
en petits cristalls de color blanc, transparents, tabulars els filons de quars amb calcopirita. MONTORIOL (1965)
maclats segons 110, quasi sempre sobre fluorita la cita en un petit diposlt en el creuament de la galeria
cristal-litzada. Els cristalls no sobrepassen, habitualment, d'extracció amb la primera galeria transversal.
els 10 mm. Així els tabulars ens donaren els següents
angles per mesura qoniometrica: CALCITA
És una de les especies més importants del jaciment,
(101)CAU 58º 18'; (115)c AU = 22º 30'; tant des del punt de vista crtstal-Ioqratic com el del
(102)cAd 39º 00'; (102)cAd = 38º 45'; col-Ieciontsta. Tot i que els cristalls no assoleixen grans
(011)CAO 52º 45'; (110) A(110)= 78º 30'; dimensions, solen oscil-Iar, com a rnaxlrn, entre els 15 a
(001 A 104) 22º 00' (Figura 11) 20 mm., son representats per una gran varietat de formes
cristal·lines.
Un altre, no tant complex, seria CAU = 58º 00' També és remarcable la gran quantitat de paraqene-
Un extraordinari exemplar de baritina es va recollir a si, les combinacions amb altres especies com fluorita,
I'any 1991, de color blavós, molt brillant i pla, de forma galena, calcopirita, pirita i quars, que fan deis exemplars
tabular, sobre quars. de calcita, un conjunt de magnífica estética. Els cristalls
són de colors variats; poden ser: blancs lIetosos, incolors,
BIOTITA fumats a negres, rosats, encaramelats. Algunes colora-
Forma petites plaques de color negre brillant, asso- cions són recobriments rnicrornetrics superficials d'oxids
ciades al granit. i hidróxids de ferro.

o -10

Figura 10.- Cristalls d'Atzurita. Mina Berta (Papiol).

45
Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3
 /
/
/
/

Figura 12.- Macla de calcita en papallonu segons

1011; haformat un angle de creixement alllarg del pla Figura 13.- Romboédre de calcita segons 1011.
de macla.

Aquesta varietat de colors es dóna per les diferents CALCOPIRITA

temperatures de formació, així com per la presencia de Aquest mineral primari és torea abundant al jaciment,
materia orqanica. aflorant en forma de filons dins de quars. Irregularment
La calcita es pot presentar en forma de masses apareix en masses notables de color groc-daurat amb
espatiques de tacil exfoliació. Són freqüents les agrupa- irisacions, en calcita i fluorita. Malgrat que la manera més
cions de cristalls romboeC!.rics (1010), així com el rombo- freqüent de presentar-se és massiva, s'han obtingut
edre cuboide (0332) i (1011). excellents cristalls estenoedrics amb macles d'inter-
També en macles en les que el rornbóedre (0112) té penetració de fins a 8 mm. d'aresta, cristalls amb cares
els eixos verticals creuats sota angles de 127º 30' i 52º estriades i macles de cristalls pseudo-octaedrics. Tam-
30'. A la col-lecció Bareche existe ix una macla de papa- bé trobem calcopirita sobre calcita i associada a galena.
Ilona segons (1011) de 18 mm. amb fluorita i quars.
Aquesta macla és poc freqüent essent el pla de macla
(0221) i els eixos a 53º 45' i 126º 15º.
Són usuals els cristalls d'habit romboedric (012) amb
cares poc desenvolupades de prisma hexagonal (100)
molt transparents.
També nombrosos cristalls que combinen cares del
romboecre (104) i cares del prisma hexagonal (100) amb
I'escalenoedre (212) i (214).
Altres cristal-Htzacions estan formad es per combina-
cions d'escalenoedre (214), prisma (100), rornboedre in-
vers (018) idos rornbóedres (104) i (101).
L'origen de la calcita en el jaciment cal buscar-lo en
la caolinització de I'anortita. L'aparició de la calcita té Iloc
en les cavitats de la milonita, localitzant-se preferentment
en aquells punts en els que els plan s de les diaclasis
pateixen canvis pel seu cabussament, o irregularitats que
ocasionen espais on precipita el mineral, així com cavi-
tats produides durant els moviments tectonícs.
Aquests mecanismes es van anar reproduint lenta-
ment donant Iloc a una transformació molecular de la
milonita, la qual al voltant deis nuclis creats pels primers
diposits fou reernplacada progressivament per noves
masses de calcita.
La calcita del jaciment és extraordinariament fluores-
cent i fosforescent. Com a curiositat es van trobar el 1967
petites masses de la varietat espat d'lslandia, sent avui
en dia possible trobar-Ia en un gran bloc extret de nivells
inferiors de la pedrera en explotació (com. pers. J. Ro-
sell).

CALCOALU N IT A
Crostes de color verd blavós en poca quantitat sobre
Figura 14.- Cristalls de Calcopirita.
quars. Especie nova al jaciment. Va apareixer només el
Mina Berta (Papiol).
1963.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3

47
Cerussita en macla ciclica. 14x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor. Feixos de cristalls de malaquita. 4x.Col. i foto: J. Callén.

Cristall aíllat de
Curiosa forma de
vanadinita.
malaquita simulant
Presenta prisma
encenalls, que fins ara
hexagonal, pira-
només era coneguda al
mides de 20n i de
jaciment de Brixlegg,
1er graus.100x. Col.
al Tirol. 4x.
i foto: J. Callén.
Col. i foto: J. Callén.

Magnific exemplar datzurita damunt de

baritina. 8,5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

":lo.

Atzurita. 5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Rosasita. 6x. Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.

 Taques de color gris fosc a negres, recobrint superfi- color blanc molt brillants, trobats en el període 1958-1963.
cialment calcopirita, atzurita, covellina, quars i malaqui- Hi ha cristalls amb el prisma allargat segons I'eix A,
ta. També en petites masses de color gris, quasi negre, combinant el prisma m (110), el braquipinacoide b (010),
amb calcopirita molt alterada. braquidoms (102) (021) (031), pirámide (111) i la base
(001). (Figura 16)
CALEDONITA
Es tracta d'una especie nova al jaciment i primera cita Per medició qoniornetrica, un cristall recollit el 1955 ens
de l'especle mineral a Catalunya. Fou descoberta per dona els següents angles:
primera vegada I'any 1963 en una bossada mineral, as- (010)/\(021) 34º30 ; (010)/\(011 ) 54º30';
sociada a limonita, brochantita, antlerita, calcopirita, ga- (010)/\(012) 70º00'; (110)/\(111) 36º00';
lena i quars. Posteriorment no ha tornat a apareixer. (012)/\(012) 40º00'; (011 )/\(012) 15º30';
En les mostres de les colleccions estudiades, els (011)/\(012) 15º30'; (110)/\(110) 62º37';
exemplars no presenten cristalls visibles; es tracta de (010)/\(110) 58º00'; (111)/\(111) 50º30';
petites masses en capes primes de color blau formades (111 )/\(111) 92º00' (Figura 16)
per diminuts cristalls, sens dubte, fruit de I'oxidació-hidra-
tació de les masses de galena i calcopirita. Un altre cristall blanc ópal, translúcid quasi bé opac, po-
lislntetic, dona aquests angles:
CAOLlNITA (010)/\(130) 28º34'; (010)/\(110) 58º30';
Forma petites masses d'aspecte pulverulent i color (110)/\(130) 29º30'; (101)/\(021) 34º45';
blanc. Poc disseminat al jaciment i també poc abundant.
(010)/\(041) 20º15'; (111)/\(111) 49º59';
És producte de la descomposició deis feldespats de
(110)/\(331) 13º30'; (001)/\(111) 54º20';
la roca encaixant.
(110)/\(111) 68º16' (Figura 16)
També trobem cristalls rosats amb macla segons
CARBONAT-APATITA
(110) en forma d'estrella, cristalls aciculars i piramidals
Trobat de manera casual en antics derrubis abando-
amb fluorita i smithsonita de color blanc vitri.
nats de I'explotació, prop de la bossada de fluorita, se-
gons MONTORIOL (1965). L'exemplar era petit, fibrós, de
CIANOTRIQU IT A
Ilurssor subresinosa i de color blanc-grisós.
Especie nova al jaciment. Primera cita d'aquesta es-
pecie a Catalunya. Es va trobar el 1977 a El Papiol. For-
CERUSSITA
ma druses, esferes de cristalls aciculars-capil-lars curts
La cerussita forma, juntament amb I'anglesita, la cal-
amb aspecte de vellut; Iluentor sed osa; color blau cel.
cita i la fluorita, el grup d'especies que presenten més
Implantades en petites geodes de quars cristal-Iitzat i
combinacions entre els seus cristalls i la forma de pre-
blenda. Els glóbuls de cristalls de cianotriquita oscil-len
sentar-se. Moltes d'aquestes varietats són interessants
entre 1 i 2 mm. de diárnetre. També es troba reomplint
per les macles, per la complexitat de les cares, i per la
petites geodes de cristalls de smithsonita acompanyada
gran bellesa i perfecció deis cristalls. Aquest mineral
d'ocres de ferro.
superqenic, té el seu origen a I'aflorament per la carbo-
natació de la galena, produida per aigües meteóriques
CLORARGIRITA
riques en anhídric carbónic; també per descomposició de
Escassa a tot el jaciment. Va apareixer en molt poca
la galena en presencia de carbonats, amb la possible
quantitat acompanyant a la galena argentífera. És produc-
formació intermedia de I'anglesita.
te de la descomposició d'aquesta per aigües meteóriques
Extraordmanes macles segons (110) de fins a 10 mm.;
amb aportacions de clorurs.
també segons (130). Les primeres són freqüentment tan-

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3 49

o(¡o!dvJ) V).JiJ8 VU!W °V1!ssn.liJJ iJp SZlV)s!.lJ -°91 v.Jn:J!d
 I

\
\.
..: ./

\ I ,
\ '/

Figura 17.- Cristalls de Cerussita. Mina Berta (Papiol).

r Il

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI W 2-3 51

"(¡o!dv¿) V1.la[JVU!W
. "Vl1"SSn Ja"
J . SllV1S!.lJ - "8l
ap VJn81¿J
"
 Figura 19.- Cristalls de Covel-lina. Mina Berta (Papiol).

CLORITA I CLlNOCLOR DOLOMITA

Grup de la clorita. Especie nova al jaciment. És un mi- Cristalls rornboedrics blancs-groguencs molt petits
neral accessori que acompanya al quars i la moscovita, entre 1-2 mm. segons (1011) i en petites masses; pot con-
formant petites masses fulloses de color verd-negre. siderar-se la dolomita un mineral accesori d'irregular pre-
També en petits cristalls de color verd fosc molt defor- sencia al lIarg deis anys, així com la seva distribució en
mats, d'aspecte tabular, originaris de la roca granítica, for- I'explotació del jaciment, encara que sempre en poca
mant agrupacions de diversos individus. De presencia quantitat.
molt esporádica i irregular al jaciment.
ESTRONC IAN ITA
COURE Segons Montoriol, petita massa blanc grisosa d'estruc-
Especie nova al jaciment. El coure natiu és un mine- tura fibrosa, trobada entre baritina, recimentada per car-
ral poc abundant a Catalunya. Anteriorment només s'ha- bonat calc!c. La seva formació es pot deduir per
via trobat a Cantallops, El Molar i Bonmatí; també és cert reernplacarnent del calci de la calcita, i per estronci pro-
que en aquestes localitats, i a El Papiol, les dimensions vinent de la roca encaixant.
osctllen entre 1-1.5 mm. A El Papiol va apareixer I'any
1988. Forma petits grups de cristalls deformats allargats ESFALERITA
en forma d'arbre o dendrites aeries en combinació amb L'esfalerita pot trobar-se en les seves varietats
el quars. Pot assolir 1-2 mm de lIarg. És de color ocre, encaramelada o ferrífera (marmatita). L'esfalerita
sense Iluentor i mat, amb els contorns negres. encaramelada apareix en cristalls isolats, amb cares on
predomina el tetraedre, pero amb hábits rics en formes
COVEL·LlNA probablement tetrahexaquledriques. Altres veqades es
Cristalls tabulars, laminars, lenticulars de color blau presenta en cristalls rics en cares, combinant el dode-
fosc, amb patines blau verdoses, molt agrupats i barre- caedre i un ben desenvolupat trlaclstetraedre (311) (Fi-
jats amb pirita. Forma masses de mida petita englobades gura 20). L'habit més comú és el tetraedric, truncat el
en els filonets de calcopirita. És un mineral format a par- vertex de cara del tetraedre inverso En aquells cristalls
tir de I'enriquiment de la calcopirita. apareix alguna cara de cub, no faltant interessants ter-
minacions i combinacions de les seves facetes, que do-
CUBANITA nen Iloc a formes cristal·logrB.fiques bastant rares, com
Segons J. Montoriol, detectada roentgenogrB.ficament les que van aparelxer en el període 1974-1977. Per re-
juntament amb pirita, podent-se considerar pseudomor- gia general, la blenda és un mineral abundant, molt dis-
fa de pirita per reernplacarnent d'aquesta. pers que si bé no es troba en gran quantitat, esta molt
present en tot el jaciment. Els cristalls d'esfalerita
CUPRITA
Especie nova al jaciment. Es troba cristal-lltzada for-
mant petites agrupacions de cristalls octaedrics d'apro-
ximadament 1 mm. de color vermell carmí, associada a
atzurita i quars. Forma també petites masses compactes,
com incrustacions, amb paraqenesi de quars, fluorita, cal-
copirita i sulfats de coure i plom.

CUPROCINCITA
Especie nova al jaciment, pero amb reserves, ja que
no hem pogut realitzar les comprovacions finals. Es pre-
senta en forma de masses rnamellonars blanques, una
mica rosades, amb Iluentor nacrada. És present en poca Figura 20.- Cristalld'Esjalerita. Mina Berta (Papiol).
quantitat. Es va trobar I'any 1988.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ 2-3 53


Apatita sobre adularía. 12 x. CoL: E. Bareche. Foto: J. Astor.
encaramelada poden arribar fins a 8 mm.; usualment os-
cillen entre 4 i 6 mm., freqüentment d'habit dodecaedric
i tetraedric: el color és bru fosc, alguns també color cara-
mel, més clars o ataronjats que els anteriors; la seva pa-
raqenesi més habitual és amb quars, calcita i fluorita.
La marmatita és habitualment massiva. Grans mas-
ses quelcom espatiques, de color marró-bru a negre. Més
rars són els cristalls de mida més petita que els de blen-
da encaramelada de tipus ídiomórtlc: sol anar acom-
panyada habitualment de galena, calcopirita i a vegades
fluorita en totes les manifestacions hidrotermals de la
zona. L'esfalerita fou explotada durant I'interval de 1916
a 1918, quan va apareixer una bossada molt gran. Pot
considerar-se com un mineral primari a la Mina Serta.
Es pot utilitzar el nom d'esfalerita o el de blenda, pero
en els paisos europeus, és més habitual el d'esfalerita.
FARMACOLlTA
Les anomenades flors d'arsenic constitueixen el mi-
neral farmacolita; aquesta especie és rara i es troba en
molt poca quantitat en el jaciment, forma patines blanques
sovint rosades; també en petits cristalls d'1 mm. de mida
aproximadament, de forma acicular agrupats
esferoidalrnent amb paraqenesi de quars i bornita.
Esquerra: Figura 22.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).
Dreta: Figura 23.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).
--:=:=.l:'¡"o/ o
Mineralogistes de Catalunya
Figura 21.- Cristall de Ferrismithsonita.
Romboedre 1011. Mina Berta (Papiol).
FERRISMITHSONITA
Especie nova al jaciment i a Catalunya.
Sovint, aquest carbonat de zinc conté una barreja iso-
morfa de ferro i rnanqanes.Ouan predomina el primer, el
mineral s'anomena ferrismithsonita o monheimita. Si bé
la smithsonita es pot considerar un mineral torea abun-
dant en el jaciment, la ferrismithsonita va apareixer
accidentalment en quantitats apreciables en el període
deis anys 1968-1972, al treballar-se uns dics molt rics en
quars i coure. Forma petits cristalls d'aproximadament
d'1-2 mm., en petites drusses ben formades, també agru-
pats irregularment en les geodes de quars. Aquests cris-
talls rornboedrics tenen color groc-mel, són sovint lIuents
i estan associats amb malaquita botrordal, atzurita, quars
i calcopirita. Tenen exfoliació perfecte segons (1011).
FOSGENITA
Possiblement fosgenita, especie a confirmar. Existei-
xen mostres de cristalls prismatics de color castany fosc
associats a quars i galena, que podrien ser fosgenita.
Degut al poc número de peces, els seus propietaris no
han volgut destruir els seus exemplars, al no disposar de
duplicats per poder fer les análisis que confirmessin
aquesta especie.
FLUORITA
En el transcurs deis anys, la mina Serta ha proporcio-
nat uns exemplars extraordinaris. És, sens dubte, el mi-
neral més abundant i regular al Ilarg de tota I'explotació
i, també, I'especie més característica i ernblernática del
Vol. VI NP 2-3 55

Sofre. 30x. Col.: E. Bareche. Foto:
Cristalls de pirita pseudomorfitzats en limonita. Col. i foto: J. Callén.
J. Astor.
Cristalls de wulfenita de dimensions
considerables. L' aresta més lIarga és de
4 mm. Col. i foto: J. Callén.

Hidrocincita sobre quars ferruginós.Sx.

Col.: E. Bareche, foto: J. Astor.
Quars ferrugínós.Lzx. Col.: Museu Mollfulleda.

,....,
Foto: J. Callén.
.'" r

Drusa de
f1uorita
octaedrica
recoberta
de polsim
de gree-
nockita.
2x.
Col. i foto:
J. Callén.
 Cristalls de pirita damunt de calcita. 7x. Col. i foto: J. Callén.

Cristall aillat de pirrotina pseudomorfitzat en Iimonita, damunt de

quars prasi. 12x. Col. i foto: J. Callén.

Magnífic exemplar danglesita. 8x. Col. i foto: J. Callén.

 Figura 24.- Cristall
de Fluorita. Mina
Berta (Papiol).

31+040 ~J~F=
. ~A40 5Ito~o
k:'1~1~_ ~,.M()'¿

Figura 25.- Cristallde

Fluorita. Mina Berta
(Papiol).

jaciment. És una localitat típica mundial en quant a les (001) 1\ (100) = 90°00';
cristal-lltzacions octaedriques. Són moderadament abun- (001) /\ (101) = 45°00';
dants els cristalls octaédrics d'un color verd intens a un (001) /\ m = 26°10',26°15',25°5';
verd quasi blanc en formes octaédriques simples. (001) 1\ H= 47°30',47°9', 4r1' i 4r3';
De tota manera són abundants, també, les combina- mentre el trapezbedre (113):
cions cuboctaedre amb el plnacoide truncat. No obstant, (001)/\(113) 25°14';
existe ix una gran varietat de combinacions, com les que (100) /\ (13.11.9) 4r33 i
represente m a la Figura 24; així apareix en forma 10.3.0 (100) /\ (875) 4r43'.
amb les cares corbes i els angles següents:
Un altre cristall interessant és la combinació
(100)/\(110) = 45°00'; (100)/\(111) 54°41 '; tetrahexaenoedrica, així com els cristalls cúbics amb le
(100) /\10.3.0 = 16°21'; (110) /\10.3.0 28°23'; arestes biselades; més rara és la combinació cuboctaedre
(100) /\ 10.3.0. = 17°3'; en la que les cares interrnedies del cub han estat redul
des a petites facetes, i de les dues restants té un desen-
A la Figura 25, els octaedres integrants del cristall gran volupament molt gran, mentre que I'altre no apareix a l
estan separats 2°15', essent els seus angles en Figura 22 representada; els angles són:
(110)/\(441)= 9°15' i (110)/\(113)=65°15'.
(111)/\(111) = 109°30' i (100)/\40.1.1.=1°30'. Més complexa i no escassa, és la combinació de
cuboctaedr e que presenta el rombododecaedre, e
Un altre interessant combinació és la representada a trisoctáedre (331), dos trapezbedres (311 )(12.1.1) i I'he
la Figura 26, d'un color verd par-no, transparent en les xaquisoctaedre (723).
cares brillants (100), mentre les cares (111) són rugoses Un aspecte molt interessant de les crlstal-Iitzacions d
i mats. la fluorita de la mina Berta la constitueix el gran contrast
Els seus angles són: que presenten les seves cares.

Figura 27.- Cristalls

de Fluorita.
Mina Berta (Papiol).
~
..
/Q/x..,\~~.\~/ '\'-'
< ~\

~.' l.' _),."'-~

'1
"\,.,
LV ( /
';0 ."'.'
',-_\
fj~¡'J:\(.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3

 Figura 29.- Cristall de
Fluorita.
Mina Berta (Papiol).

Així el cristall representat a la Figura 28, les cares (100)/\(110) 45°00'; (100)/\(410) 13°35';
(100), (311) i (110), són brillants. (100)1\(111 ) 54°45'; (111)/\(311) 25°45';
La cara (331) esta estriada finament en direcció als (110)1\(110) 90°08'; (100)/\(533) 40°10';
eixos quaternaris, mentre la (111) té una lIuentor molt més (111 )1\(533) 13°30', Figura 29.
feble, quasi mat, i les cares composades.
Són també notables els creixements parallels de cris-
Els seus angles són: talls, arribant a comptar fins a 12 o més dins d'una ma-
teixa agrupació, així com els octáedres en agregats
(110)/\(331) 13°16'; (331 )/\(331) 26°32'; paral-lels, on la cara del cub apareix com planol d'unió, o
(331 )/\(313) 38°12'; (331 )/\(111) 22°00; bé els cristalls octaedrics amb els pinacoides truncats, on
(311 )/\(1 00) 25°10'; (311)/\(111) 29°29'; al mateix temps han desenvolupat simetricament altres
(100)/\(110) 45°3' (111)/\(111) 71°12'. octaedres. Els cristalls cúbics són de color blanc, grisós,
violeta. L'any 1957 van apareixer cristalls de fins a 15 cm
Ja de per sí seria factible col-leccionar específicament d'aresta, essent aquesta bisel lada d'un color rosat, bas-
les moltes varietats de combinacions cnstal-Ioqrañques tant altera!. La fluorita va ser mena d'explotació durant
de la mina Serta. alguns anys; així varen apareixer grans bossades o mas-
Pel seu interés cristal·logrMic podem destacar els pi- ses espatiques d'un color blanc, blau-gris i verd, gene-
naco id es truncats que ofereixen molts cristalls; així a la ralment molt exfoliada i, alhora, compacta.
Figura 30, el cristall representat té els angles següents: A I'igual que les crlstal-litzacions, el fenomen d'hidra-
tació a prop de la superfície ocasiona un emblanquina-
(110)1\(331) 14°10'; (331)/\(331) ment del color verd. Una menció apart mereixen els
(111 )/\(331) 20°50'; (111 )1\(11 1) cristalls de quars pseudornorflcs de fluorita, en que una
(110)/\(10.3.0) = 28°16' part de les arestes o cares es troba substituida per quars
lIetós; habitualment I'escalfor ocasiona una perdua de
Són freqüents les combinacions de cuboctaedre d'as- color, i és bo pensar que les fluorites de la mina Serta
pecte arrodonit, els angles del qual serien: poden patir decoloració per tractament terrnic,

Figura 29 b.- Cristall

de Fluorita.
Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3 59

 ·(ZO!dVá) Dl.liJ[[ VU!W
·Vl1.10nZ¿J iJp sllvJs!.lJ '"\··lE D.ln;i1¿J
.
roo
 ,,

. _-
--... .•.... -.

Figura 32.- Cristalls

Mina Berta (Papiol). de Fluorita.

Mineralogistes de Catal unya Vol. VI W 2-3 61

Cerussita. 10 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
Existeix a prop del jaciment un aflorament d'aigües
termals subterranies, i es podria especular també sobre
la seva incidencia.
No pot pensar-se que la perdua de color sigui per
trossos de rnateries orqaniques, per fluor Iliure, contin-
gut en cations, com succeeix en altres Ilocs. Podriem
atribuir el color verd a la pressió de formació i I'efecte
periferia d'aquesta respecte al nucli.
A I'igual que la calcita, la fluorita de la mina Berta és
fosforescent, encara que en menys intensitat. No així el
fenomen de fluorescencia; les fluorites són extremada-
ment fluorescents, sens dubte, relacionada amb la pre-
sencia de coure. La fluorita presenta diverses inclusions,
habitualment de minerals anisotropes, silicats de calci,
etc ... Al jaciment, la fluorita es podria esquematitzar com
masses formant bossades de color verd o violeta, i in-
clús, entrelligades, on tot és fluorita. Quan aquesta es
troba barrejada amb calcita, tendeix a ésser gris-blanca
o gris, passant a verd a les zones properes a les ban-
des. Des del punt de vista rnineralóqic, la fluorita esta
Marcassita pseudomórfica de pirrotina. 12 x.
Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
61 Mineralogistes
Guix. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
relacionada amb la calcita (aquestes són les dues espe-
cies més abundants i amb molta diferencia respecte al
altres) i la milonita. Per tant, es pot parlar d'un conjunt
milonita-calcita-fluorita en un mateix procés, amb dife-
rencia de grau d'evolució, afectades pels canvis locals
físico-químics que tenen lIoc sobre el procés. D'una ma-
nera, es podria deduir que la roca metamorfica origina-
da pel granit monzonític, sotmesa a fenomens de
superfícies de gran escala, produeix una forta meteorit-
zació, amb sericitació i caolinització deis feldespats de
la fluorita; apareix per reernplacarnent de la calcita. Una
característica del jaciment és la inexistencia de geodes
o grans cavitats de fluorita; aquesta sempre reomple pe-
tites fractures o fissures dins la roca. Són nombrosos els
cristalls aülats, octaeures on s'ha desenvolupat sobre
una cara una vintena de petits cristalls subparal-lels al
vertex de l'octaedre, estant incompletament desenvolu-
pats; també a les vetes de quars, amb les cares parcial-
ment corrotdes, les cares del cub han estat poc a poc
reernplacades per les del dodecaedre rornbic,
Cristalls de mispíquel sobre quars ferruginós. 6 x.
Col. i foto: J. Callén.
de Catalunya Vol VI NQ2-3
sentan extures granuloses i espatiques. L'alt contingut
en argent de la galena va fer que durant varies epoques
la mina se'n beneficiés. La galena surt també associada
a calcopirita.
Els cristalls són sovint combinacions de cuboctaedre
amb predomini del primer. Els cristalls formats per rna-
eles de diversos individuus no són, quasi mai, brillants,
al revés de com són les masses laminars o inclús amb
les masses granuloses, que són les que tenen més con-
tingut en argento Aquests cristalls cuboctaedrics asso-
leixen els 10 mm. d'aresta com a maxirn: es troben
implantats habitualment en fluorita. La presencia de ga-
lena cristal-litzada ha estat un fenomen intermitent.
L'any 1988 van apareixer uns cristalls cúbics molt
brillants entre quars cristal-litzat, els quals presentaven
una corrosió a les cares en sentit decreixent. Aquests
cristalls, d'una gran bellesa, tenien una aresta d'aproxi-
madament uns 3 mm.
Actualment s'han trobat cristalls octaedrícs.amb ares-
tes d'uns 12 mm., reomplint fractures a la paraqenesí
galena-calcita-fluorita.
GOETHITA
Forma agregats botroidals d'irregular gruix, de color
negre. Associada a quars, pirita i marcassita, pot formar,
ocasionalment, formes estalagmítiques quan la concen-
tració de mineral és prou gran.
La goethita es forma a partir de solucions hidroter-
mals riques en cations ferro trivalents i hidroxils. En com-
binar-se aquests ions precipiten hidroxld de ferro que
amb el temps es deshidrata, i després de I'eliminació
d'una molécula d'aigua, obtenim la goethita.
GREENOCKITA
Especie nova al jaciment i a Catalunya. Apareix íor-
mant fines capes de color groc intenso Associada a blen-
da i fluorita, generalment. Més rara és la paraqenesi amb
Figura 33.- Cristalls d'Hemimorfita.
O~D
Mineralogistes
previament es va classificar. El poc nombre de cristalls
no ha perrnes realitzar una difracció de RX per compro-
var-ho.
GUIX
Apareix a la mina Serta la varietat selenita. Aquests
cristalls tenen forma de prismes verticals molt allargats,
també amb habitus tabular, molt transparents. Es troben
agrupats en petites formacions. També amb forma
massiva laminar, molt brillant i transparent, associat a
fluorita, pirita i malaquita.
HALLOYSITA (HALOISITA)
Amorfa, forma petites masses nodulars de color verd,
associada a pirolusita. És un mineral secundari en el
jaciment, provinent de I'alteració deis silicats aluminosos
continguts a la roca encaixant. També apareix, rarament,
associada a I'hemimorfita.
HEMATITES
Lamines de color negre brillant a mat, de mida peti-
ta, habitualment sobre quars. Més rara és la seva apari-
ció sobre el granit. És producte de I'oxidació del ferro de
la roca encaixant.
HEMIMORFITA
L'oxidació de I'esfalerita en presencia de productes
de descomposició deis feldespats de la roca encaixant,
pot explicar el seu origen. Existeixen petits monocristalls
agrupats en plaques associades a smithsonita. També
cristalls tabulars de 2mm. agrupats en rosetes molt trans-
parents sobre calcita cristal-Iitzada, en paraqenesí amb
fluorita i pirolusita. Aquests cristalls estan formats per la
base (001), l'esfenoide (301), la pirámide (1211), el pris-
ma (110) i I'altre pinacoide (010); altres cristalls d'habitus
tabular associats a fluorita (Figura 33) van donar els se-
güents angles:
Mina Bata (Papiol).
oA~
de Catalunya Vol VI Nº 2-3 63
 t.:::- ..: O:.-:-: . ~oo.3_::::=:: ...
A
OA
==.

~:~
~~-- ~.

~;~~.:,==<.
o.~

~~i~~.~- '-
f- :ü~:'-"~~ ¡ .
-1 ee

°fO -
-l ••

;;q¡
-;1''''

A'~

i ;~ Figura 34.- Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

t,
A''¡

oo~

(001) /-; (301) 61º20'; (011) ». (010) 64º28'; Forma masses o crostes concrecionades, de color
(010) /\. (110) 51º55'; (110) /\. (110) 76º09'; blanc groguenc, habitualment sobre quars. També
(011) /\. (001) 25º32' i (011) /\. (011) 51 º04' massiva, amb color blanc, d'aspecte pulverulent, dins de
petites geodes, cobrint cristalls d'atzurita, malaquita o
També I'hemimorfita o calamina, forma cristalls hia- smithsonita. També petites patines sobre fluorita.
lins, una mica groguencs, implantats sobre quars.
JAROSITA
HIDROCINCITA Especie nova al jaciment. Es traba en cristalls rorn-
La hidrocincita es presenta en molt poca quantitat com bics, agrupats en formes entrecreuades, de color marró
a mineral accessori, producte de I'alteració de la ciar, dins de geodes de quars, associats a calcopirita i
smithsonita. smithsonita.

- ---- •.·O-,,--------í- ~
,,r__...._~.-. v.~_----_· . .
___ ..6..~.o .. ' 0'10
~ __"'JL{_,
_____ .1111.. i~-=---_._-;:......--

<\ '" le>

e 00'(
s .:r 01
o, <: 'Jt; MO
~ (. .:<.
.e -410
.""
.,._~t!l0.
s ..to1 ~~,~

Figura 35.- Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

54 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Ng 2-3

 Cristalls de smithsonita en rornbóedres trasllúcids.
Col. i foto: J. Callén.

Rombóedres aíllats de smithsonita. 5x. Col. i foto: J. Astor.

Agregat en forma de bagot de cristalls de smithsonita. Aquests

cristalls són en realitat, compostos de diversos individus
romboedrics interpenetrats. La forma resuItant recorda moIt els
grans darrós, i en alguns casos en que lescanyament central és
pronunciat simula una garbella. 24x. Col. i foto: J. Callén.
 Figura 36.- Cristalls de malaquita. Mina Berta (Papiol).

"""'-=~'A---:Ylí-'
~II ¡
I
01 ' 1

I
~:
1~ ¡
'~OV"j
'F
II ;

t
í
,"
7Í'Z1
¡
1
~
j
1
, !
('lO

1!
1

L
¡Vi
¡
i
,1r 'I tlOtp! A~~ 11()t~AO O
1 ~
¡".•o r 1 '1/1101
• - ¡ I
1110¡..;....040
A11
U~
¡ "
010 .11'"
\A4 0
'J,'ol.t I~ 1
I¡
1\1 IVII t
_f:( .
AoQ
¡{ o o

LANGITA jaciment, amb paraqenesi amb atzurita (principalment),

Capes fibroses, quasi bé transparents, de color verd
blavós. Aquestes patines es troben associades a quars,
fluorita. Mineral raro
LEADHILLlTA
Mineral molt rar al jaciment, amb comptats exemplars
conequts. Apareix en microcristalls tabulars, d'aspecte
hexagonal, de color bru ciar, Els cristalls no sobrepassen
mai el milHrnetre. Producte de I'oxidació, carbonatació i
hidratació de la galena.
LlMONITA
La limonita es troba molt disseminada a tot el jaciment.
Forma masses d'ocre d'aspecte pulverulent, de color groc,
reomplint les petites geodes de quars i fluorita, així com
les fractures o fissures en la roca amb calcita. També en
petites patines sobre quars, o formant capes vermelloses
formades per oxidació de la pirita,
limonita, caledonita, brochantita, quars, antlerita i calco-
pirita, Forma crostes o masses mamelonars d'aspecte es-
teroidal. Més estranys són els cristalls amb el prisma curt
i poc desenvolupat, També es presenta en cristalls aci-
culars, capil-Iars, acompanyada d'atzurita.
MANGANOCALCIT A
Especie nova al jaciment. Aquesta varietat de calcita,
amb un 12% de MnO, apareix en forma de crostes cristal-
lines de color rosat o cristalls en forma de rornboedres
molt arrodonits, de fins 1 rnrn. a les fissures deis filons
de tluorita.
MARCASSITA
Especie nova al jaciment. Molt semblant a la pirita,
Forma petits cristalls tabulars rornbics de color groc Ilau-
tó o noduls d'estructura radial quasi sempre associats al
quars.

LlNARITA MASSICOT
Van apareixer magnífics cristalls I'any 1953 sobre cal- Especie nova al jaciment. Aquest oxid de plom forma
copirita i blenda. Cristalls blaus de llutssor vítria, tabulars petites masses de color groc molt compactes sobre ga-
i allargats segons I'eix b, amb gran varietat de care s, lena arqentltera.
També massiva, forma lamines exfoliables amb galena,
calcopirita, antlerita i brochantita. Format per I'oxidació i MELANTERITA
hidratació de la calcopirita en presencia de galena, La melanterita és un mineral accidental a la mina
Berta. És producte de I'alteració per oxidació i hidratació
MALAOUITA de la pirita, Montoriol va trobar un petit dipósit a la dia-
Formada per oxidació de la calcopirita mitjancant ai- clasi de I'encreuament de la galeria d'extracció amb la
gües meteóriques, riques en anhídrid carboníc, i carbo- primera galeria transversal, prop d'un petit diposit amb
natació posterior, Esta molt disseminada en tot el calcantita. En aquest punt, com a la resta del jaciment,
forma crostes de color verd ciar a grogós i té aspecte
pulverulent.

MIMETESITA
Especie nova al jaciment. S'han trobat pocs exemplars
d'aquesta especie. Forma petits barrilets de color groc-
mel, quasi transparents, en petites geodes de quars. Els
cristalls són veritablement molt petits, no més grans de 2
rnrn.

Figura 39.- Cristal! de Mispíquel.
Mina Berta (Papiol).
MISpíOUEL
Especie nova al jaciment. S'han trobat petits cristalls
de color gris metal-He, pseudorómbics, prlsmátics, molt
allargats amb combinació del prisma (230) i (101) implan-
tats en quars. La mida oscil-la entre 1 i 3 mrn.

66 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI NQ 2-3

 t:~_.-:.ll::'~
----.-. ..-- ),d

ÁOO . '~
AOf ~

¡/10

Figura 37.-Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NIl 2-3 67

lo

·(zo!dvJ) Vl.liJf] VU!W ·Vl1.1VUl

. . 7 iJp SZZV1S!.l:J-·8f V.m8zd
.
 /
J ,
, At/¡ ,
/ ,1 ¡f Q j)
"\
I
" -, /.
\"<----
\ I
·if

MOHEIMITA granítica. Exfoliable; poden ser reconegudes formes

Terme mig entre la siderita i la smithsonita. Es pre- pseudohexagonals molt indefinides. Habitualment pot
senta en les mateixes clrcumstancies que les descrites apareixer en forma de lamines o petits lIibres.
per la smithsonita. Predominen els cristalls romboedrics
de color blanc groc a blanc rnel, També en feixos de la- PIRARGIRITA
mines amb quars. Només existeixen tres exemplars coneguts. Són pe-
tits cristalls d'aproximadament 1 mm. recollits I'any 1957
MOLlBDENITA pero que no van ser determinats fins I'any 1960. L'exem-
Aquest sulfur apareix molt rarament. Es pot dir que piar de la col-Iecció E. Bareche, esta format per un con-
és una especie no pas corrent al jaciment. S'han trobat junt de cristalls prtsrnatlcs amb el prisma poc
en petites lamines de qrandária variable, entre 4 i 8 mm. desenvolupat i amb predomini de (1120) i terminació rom-
damunt quars o fluorita, formant petites plaques de color boedrica.
gris-blavós metal-He, molt lIuents; cal dir que és un mine- Estan situats a la part superior d'una combinació
ral accessori i circumstancial a Papio!. maclada de cristalls de calcopirita en contacte amb cal-
cita. Són de color vermell fosc, quasi negre. La seva for-
MOSCOVITA mació podria ser deguda a la sulfuració de I'argent, ja sigui
Especie nova al jaciment. Aquesta mica potassica for- natiu o provinent de la galena argentífera, en presencia
ma petites lamines de color blanc gris brillant a la roca d'antimoni.

~n-~
I
,-

I
Figura 41.-Cristalls

'1
de Piromorfita. Mina Berta (Papiol).

I ~CfO I
....
~-L~JJ
Á'¡' I

L f'
.. _-~,~
•

¿A>
i
1

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 69

 PIROLUSITA
Extraordinariament abundant a tot el jaciment. Forma

C:······i:.<~
les típiques dendrites de color negre i aspecte pulveru-
lent. També es presenta en petites capes sobre fluorita o
milonita. El rnanqanes prové de la roca encaixant.

Figura 42a.- Cristall de Pirrotina. Mina Berta (Papiol).
PIRITA
La pirita és bastant abundant al jaciment. Poden tro-
bar-se cristalls cúbics, maclats de diferents individus o
d'un sol i també dodecaedres pentagonals. La mida deis
cristalls oscil-Ia entre 5 i 10 mm. Poden presentar-se molt
brillants o completament limonititzats de color negre. Tam-
bé massiva, pero no en grans quantitats. La paraqenesi
més habitual és sobre quars o sobre les roques
encaixants. Generalment, també es presenta amb gale-
na, fluorita i calcita.
Convé destacar, per la seva bellesa i no per la seva
mida (micromounts), les pirites filiformes. Associades ha-
bitualment a calcita, poden ser completament capil-lars,
fins arribar a confondre's amb la millerita, presentant cris-
talls molt allargats amb diferents formes i direccions que
donen Iloc a un conjunt espectacularment bonic i harmo-
niós. També forma dendrites i octaedres molt deformats
i ovalats. Mineral primari al jaciment.
PIROMORFITA
Apareix en cristalls prisrnátics amb aparent forma de
barril, on predomina la protopirarnide (1021), de color mel
a transparent. Són cristalls petits i rars, a diferencia de la
gran quantitat d'altres especies de plom que també apa-
reixen al jaciment.
Estan acompanyats de calcopirita, galena i quars. La
seva presencia a la mina Berta es deu a I'acció de les
aigües rneteoriques amb rnateries orqániques i la gale-
na.
PIRROTINA
Especie nova al jaciment. La pirrotina és un mineral
extraordinariament escas al jaciment, donat que s'han tro-
bat pocs exemplars.
Crlstal-litz a en individuus hexagonals, tabulars amb
predomini de la base (0001). És de color gris-negre, amb
una mica de lIuentor, d'uns 4 mm., associat al quars, dins
de petites geodes. Mineral primario
PISANITA
De color verd pal-Iid, associada a quars i fluorita. En
petites capes molt primes. Prové de I'oxidació i hidrata-
ció de la calcopirita.

Oi:¡~

-B~atb,,-,~

.~~

/' /~
., o~¡~
~l ~~Q¡~
. /íJ., /
\ / // .
~
\ .' / ;
Figura 42b.-Cristalls
Mina Berta (Papiol).
de Quars
'.'~"'\h-··

70 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI NQ 2-3

L__ .
vermell-violácia estriada longitudinalment, amb lIuentor
una mica nacarada, sobre una massa de galena. Podria
haver estat formada en identiques condicions que la pi-
rargirita pero amb la presencia d'arsenic,
QUARS
El quars és un mineral extraordinariament comú a tot
el jaciment, no en grans quantitats pero sí en quasi bé
tots els lIocs.
Forma petites masses filonianes en el granit, acom-
panya a la fluorita a les bossades; esta present per des-
composició deis feldespats de la roca encaixant.
Extraordinaries plaques de quars ferruginós en cristalls
prismatics de 1 cm., amb pirita, marcassita i fluorita.
També cristalls blancs Iletosos, de tipus cuboide o de
baixa temperatura, cristalls transparents de tipus
bisaltern, o hematoides, en agregats constituits per un
individu dret i un altre esquerre, sirnetrics respecte a una
cara del prisma de segona especie a (1120).
Aquests quarsos de segona generació estan formats
per un cos principal de quars prisrnátic hexagonal sobre-
posat a un prisma fortament trigonal acabat en una ter-
minació on predomina el rornboedre (1011), apareixent
també les cares (0110) i (0111).
RATHITA
Va esser detectada per J. Montoriol Roentgenogra-
ficament junt amb calcosina provinent de I'alteració de la
galena amb presencia d'arsenic.
RODOCROSITA
Formada pel reemplac;:ament del calci de la calcita per
rnanqanes provinent de la roca encaixant, d'un color lIeu-
gerament rosat, translúcid, amb Iluentor vítria. En algu-
nes col-Ieccions existeixen rodocrosites crtstallitzades en
formes rórnbiques, essent moltes d'elles smithsonites d'un
color rosat.
RODONITA
A la col-lecció Pascual existeix un exemplar classifi-
cat com rodonita. Forma petites masses de color rosat ciar
i molt desfeta. La inexistencia de més mostres no ha per-
mes la seva comprovació, ja que es podria tractar de ro-
Figura 44.- Cristall de Rútil. Mina Berta (Papiol).
Romboedres positius 1011, amb les arestes truncades per les
cares de romboédres negatius.
Mineralogistes de Catalunya
ROSASITA
A la mateixa col-leccíó existeix un altre exemplar clas-
sificat com rosasita. Forma boles mamellonars d'un co-
lor verd-blau i lIuentor nacrada, formada possiblement per
alteració de minerals de coure i zenc. L'any 1994 diver-
sos membres del G.M.C. varen conseguir mostres d'ana-
logia semblant, que sembla confirmar l'existencia de
rosasita.
RÚTIL
Especie nova al jaciment. Mineral accesorio S'han re-
collit molt pocs exemplars; així doncs el tractarem com
una raresa del jaciment. El rútil apareix en forma de cris-
talls prismatics molt allargats, de color roig bru, damunt
o entre el quars, coronant-Io de sulfurs. També en cris-
talls aciculars inclosos dins del quars, la mida deis quals
varia entre 1 i 3 mm. Totes les peces trobades han estat
en el quars, en contacte amb el granit.
SERPIERITA
Especie nova al jaciment. Feixos i crostes fibroses,
quasi transparents, d'una Iluentor vidrenca i color blau;
es va trobar accidentalment amb quars i calcopirita, dins
d'una petita geoda.
SIDERITA
Formada pel reemplac;:ament del calci de la calcita pel
ferro provinent de la pirita, o pel contingut de la roca en-
caixant. Apareix en petites masses de color marró fosc,
associada a petites quantitats de limonita, formant cros-
tes i petites geodes o cavernes amb fluorita i quars, prin-
cipalment; també associada a calcopirita i galena, pero
en petites quantitats.
SMITHSONITA
Es forma al jaciment Berta per reemplac;:ament del
calci per zenc provinent de la descomposició de I'esfale-
rita. És una de les mineralitzacions importants per la seva
varietat de formes i paraqenesi en que es presenta. Son
nombrosos els cristalls rombcedrlcs, alguns amb cares
corbes, segons (1011) d'un color groc mel amarró. AI-
tres vegades, prenent formes arraimades.
Cerussita en masses de cristalls de color blanc cendrós. 6 x.
Col. i foto: J. Callén.
Vol VI Nº 2-3 71
Dos exemplars de cristalls tabulars de wulfenita. 40x. Col. i foto: A. Treviño.

Smithsonita en cristalls lenticulars

damunt calcita. Col. i foto: J. Callén.

Esfalerita. 18x. Col. i foto: J. Astor.

Cianotriquita. 12x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Esfalerita. 12x. Col. i foto: J. Callén.

Galena. Creixement en tolva. 8x. Col. i foto: J. Callén.

Fluorita en cristalls cúbics, poc habitual en

aquest jaciment. 1,1 x. Col. i foto: J. Callén.
 ESPECIES IVARIETATS DE LA
Classe Especie Especie Especie Classe Especie Es - -
novaa per novaa nova a per
confirmar Papiol confirmar
Papiol Catalunya

1. ELEMENTS 5.9 Fosgenita X X

5.10 Hidrocincita X
1.1 Coure X 5.11 Malaquita
1.2 Argent 5.12 Manganocalcita
1.3 Sofre X 5.13 Monheimita X
5.14 Rodocrosita
2. SULFURS 5.15 Rosasita X X
5.16 Siderita
2.1 Acantita X 5.17 Smithsonita
2.2 Argentita 5.18 Witherita X X
2.3 Bornita X
2.4 Caleopirita 6. SULFATS
2.5 Calcosina
2.6 Covel-lina 6.1 Anglesita
2.7 Cubanita 6.2 Antlerita X
2.8 Esfalerita 6.3 Baritina
2.9 Galena 6.4 Brochantita
2.10 Greenockita X 6.5 Caleantita
2.11 Marcassita X 6.6 Caleoalunita X X
2.12 Mispíquel X 6.7 Caledonita X X
2.13 Molibdenita X 6.8 Cianotriquita X X
2.14 Pirargirita 6.9 Guix
2.15 Pirita 6.10 Jarosita X
2.16 Pirrotina X 6.11 Langita X X
2.17 Proustita 6.12 Linarita
2.18 Rathita 6.13 Melanterita
6.14 Pisanita X
3. HALURS 6.15 Serpierita X

3.1 Clorargirita
3.2 Fluorita 7. FOSFATS-ARSENIA TS- VANADATS
WOLFRAMATS
4. ÓXIDS-HIDRÓXIDS
7.1 Apatit X
4.1 Cuprita 7.2 Carbonat apatit
4.2 Goethita 7.3 Farmacolita X
4.3 Hematites 7.4 Mimetesita X
4.4 Limonita 7.5 Piromorfita
4.5 Massicot X 7.6 Vanadinita X X
4.6 Pirolusita 7.7 Wulfenita X
4.7 Rútil X
4.8 Wad 8. SILICATS

5. CARBONATS 8.1 Aduláría X

8.2 Albita X
5.1 Auricalcita 8.3 Biotita
5.2 Atzurita 8.4 Caolinita
5.3 Calcita 8.5 Clinoclor-Clorita X
5.4 Cuprocincita X 8.6 Halloysita
5.5 Cerussita 8.7 Hemimorfita X
5.6 Dolomita X 8.8 Moscovita
5.7 Estroncianita 8.9 Quars
5.8 Ferrismithsonita X X 8.10 Rodonita X
8.11 Tale

Altres minerals citats, no confirmats i amb moltes dubtes per a la seva classificació segons el nostre criteri: Bismutina i Stolzita

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ 2-3 73

 -~- ~---~
I~----_~/
-

1 'f ;
l.
(,-~¿_...
i \J
l. t

Figura 43.- Cristall d'smithsonita. Mina Berta (Papiol).

Molt Iluent i transparent sobre fluorita; també en mas-

ses marnellonars, de color blanc i lIuentor sedosa.
Excepcionals exemplars, pero escas amb forma rom- Cerussita. 9 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.
boedrica, entrelligats entre ells, formant agrupacions d'un
color verd ciar amb cristalls que oscil-len entre 2 i 4 mm.; renciar amb claredat. De color negre, omple les fissures,
més grans són els de color blanc grogós, entre 4 i 6 mm., les cavitats i els espais entre la calcita, fluorita i quars,
acompanyats de calcita i calcopirita. També en masses, així com la roca encaixant.
formant geodes amb siderita, essent minoritaria aques-
ta darrera. WHITERITA
Existeixen diverses mostres en varíes col-lecclons
SOFRE classificades com a whiterites. La poca quantitat d'elles i
Especie nova al jaciment. Si bé fins ara mal classifi- la manca de duplicats no ha perrnes la seva confirmació;
cat com anglesita, el sofre, es troba en petits cristalls (els malgrat tot aixo, les característiques comprovades per-
més grans no arriben a 2 mm.) dins de petites geodes de meten suposar que es tracta de whiterita. Cristalls blancs
quars i calcopirita, juntament amb altres sulfurs. Són cris- translúcids molt petits (1 mm.) bipiramidals.
talls rornbics arrodonits esfero'ldals de color groc, molt
cristal-H. WULFENITA
Especie nova al jaciment. És un mineral accesori a la
TALC mina Serta i més aviat es pot considerar com una curio-
Especie nova al jaciment. Forma petites masses as- sitat, ja que si és molt abundant la galena, anglesita, ce-
sociades al quars i a la roca encaixant, de color verd ciar, russita, etc, la wulfenita ha aparegut de forma esporádica
sempre molt barrejada amb la roca i en poca quantitat. al lIarg deis anys i en poca quantitat. L'any 1977 en cris-
talls tabulars molt plans de color groc de 6 mm. en el que
VANADINITA es pot observar la combinació del prisma tetragonal idos
Especie nova al jaciment i primera cita a Catalunya. bipirarnides tetragonals (111) i (113). A I'any 1982 apa-
La vanadinita ha estat esmentada amb anterioritat a reixen cristalls tabulars amb la típica forma de pestells,
Catalunya (Vimbodí),tot i que es tracta de cites biblioqra- associada a fluorita. Darrerament s'han recollit cristalls
fiques poc exactes per la complexitat del jaciment de la bipiramidals molt allargats, de 0,5 a 1 mm., associats a
mina Atrevida de Vimbodí. La realitat ha portat a no co- les geodes de quars.
neixer cap exemplar a cap col-Iecció fins al moment
d'aquesta localitat. Curiosament, la vanadinita de la mina
Serta va ser classificada I'any 1989 com a blenda (al prin-
cipi de la seva aparició), per a posteriorment classificar-
la, més erroniarnent, com orpiment. La causa d'aquesta
errada prové de la mida deis cristalls, excepcionalment
de 3 mm. i normalment entre 0,5 i 1 mm. Antoni Pierre ha
estat la primera persona que ha extret les primeres mos-
tres, que van ser sens dubte els deis cristalls més grans.
Aquests són de color mel a vermell molt lIuent,una mica
translúcids, bipiramidals, amb la forma (1010) i el
pinacoide molt ben definit; el prisma sol ser curt i associ-
ats habitualment al quars. Figura 45.- Cristalls de
wulfenita. Mina Berta
WAD (Papiol).
(Barreja d'óxids de rnanqanes hidratats)
Té un aspecte i composició semblant a la pirolusita.
Es diferencia d'aquesta per un aspecte més pulverulent,
encara que és necessari una analisi per a poder-los dife-
CZiiJ3
7-t Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nf! 2-3
 Cal destacar la importancia de Papiol dins del món
rnineraloqic catala, i la seva repercussió en el col-lec-
cionisme. Hem volgut fer un petit recorregut per les
col-leccions més completes de la pedrera i mina Berta per
donar a coneixer els minerals més importants apareguts.
Cal dir, pero, que de ben segur, excellents especimens
es troben en col-leccions per nosaltres desconegudes, en
col-leccions de persones que han fet, també, una recer-
ea sistemática al jaciment.
La darrera relació de col-leccions feta el 1965 ha que-
dat molt desfassada. La més destacada de totes és, sens
dubte, la de J. Andrés, que va ser disgregada en les se-
ves peces més importants per anar a parar a les col-lec-
cions particulars de J. Abella, E. Bareche i X. Moreso.
Altra col-leccló important, la de J. Munné, va ser venuda
al mercat vell de Sabadell a J. Pubill.
Altres col-Ieccions han estat conservades pels famili-
ars deis propietaris, cas de J. Folch i A. Botella, o bé per
altres raons en el cas d'alguns museus.
A continúació donarem una petita relació per ordre
alfabetic, de les col-leccions on trobem exemplars de
categoria o nombre d'especies. De les millors, citem les
de J. Abella, E. Bareche, R. Brumós, M. Moreno i la del
Museu de Sabadell.
Hem vist íantastics exemplars. Fent una memoria de Calcita en cristalls romboedrics. 2 x. Col. i foto: J. Callén.
les millors peces, cal esmentar uns cristalls octaedrics de
fluorita verda, d'uns 15 mm. d'aresta, sobre una matriu
de color ciar amb una disposició molt harrnóníca perta-
nyent a la col-lecció Trebiño, la qual va guanyar el premi
a la millor pega catalana a Sant Celoni.
Cristall d'anglesita. 10 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor. Una altra pega torea espectacular pel seu creixement
paral-lel de cristalls de fluorita, d'uns 52 cm. d'alcada, que
pertany al Museu Mollfulleda d'Arenys de Mar.
La colIecció Cendón té una de les millors ciano-
triquites; es tracta d'un conjunt de cristalls arraunats de
40x60 mm.
Destaquem I'únic cristall de greenockita conegut i la
millor pega de wulfenita, a la col-lecció J. Callén.
La col-lecció A. Pierre posseeix un conjunt de cristalls
de vanadinita destacables per la seva bellesa i mida.
Magnífiques acantites les podem disfrutar a la col- lec-
ció J. Coca.
Plaques de 40x30 cm de cristalls de quars ferruginós,
prismatics de fins a 2 cm. d'alcada a la col-Iecció J.
Altavas.
Les col-Ieccions León-Curto van obtenir les millors pe-
ces d'una geoda d'atzurita, amb magnífics cristalls.
J. Talens posseeix una calcita en macla de papallona
de 12 mm., damunt quars. •
De la col-lecció J. Garriga mereix destacar-se un cris-
tall d'anglesita.
A la col-lecció A. Torres, uns excepcionals cristalls de
guix transparents sobre fluorita.
A la collecció J. Rosell hem trobat un octaedre de
galena de 12 mm. d'aresta encaixat en una diáclasi, jun-
tament amb calcita i fluorita, així com un conjunt de mag-
nífics cristalls d'atzurita sobre una macla en roda de
cerussita, d'uns 4mm. d'alcada.
La col-Iecció X. Moreso posseeix un deis millors exem-
plars de jarosita cristal·litzada, de color mel, amb un bon
desenvolupament de cares.

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI N92-3 75

 CoveHina. 15 x. Col.: E. Bareche.
Foto: J.Astor;

Orpiment.30 x.Col.: E. Bareche.

Foto: J.Astor.
Cristall
tabular de
Cerussita. 12 x. Col.: E. Bareche.
wulfenita
Foto: J. Astor.
amb octáe-
dre de
fluorita.
6 x. Col.: E.
Bareche.
Foto: J.
Astor.

Cerussita. 6 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Atzurita. 7 x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Hidrocincita sobre quars. 12 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Hemimorfita.
15 x.
Col. i foto:
J. Callén.
 A la família del Sr. J. Andrés per molts deis dibuixos
originals. Voldríem que aquest treball fora un petit homenat-
ge a la seva persona.
També aqrarm la col-laboració de les persones esmenta-
des en I'apartat de col-lecíonísme, a D. Pérez, pel seu
assesorament tecnic en I'apartat qeoloqic i al Grup de Treball
de Camp del G.M.C. per la seva tasca.

Argent natiu. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Cristall de wulfenita. 30 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor,

Seria quasi bé inacabable la relació de peces i col·lec-

cions interessants de la mina Berta, i de ben segur ens
hem deixat mostres de factura excellent; malgrat tot no
podem deixar de citar les magnífiques formes cristal-lo-
qrafiques de les fluorites del Museu Martorell, així com
les col-lecclons de micromuntatges deis senyors J. Callén, Cristall de calcita sobre esfalerita. 9 x. Col.: E. Bareche.
G. Pasqual, M. Masoliver, M. Roma i M. Vera, entre d'al- Foto: J. Astor.
tres.
Cristall aíllat tabular d'esfalerita. 20 x, Col.: E. Bareche.
Foto: J. Astor.
BIBLlOGRAFIA

Bareche, E. Els minerals de Catalunya. 1993. lnedit.

Cabello, J. Nomencietor. 1994.G.M.C.
Mallada, L. Explicación del mapa geológico de España.
1927. Memorias de la Comisión del mapa geológico de
España.
Montoriol-Pous, J. Contribución al conocimiento
minera lógico y mineralogénico del yacimiento de fluo-
rifa de Sant Cugat del Vallés (Barcelona), 1965.
Strunz, H. Mineralogische tabellen. Leipzig. 1970.
Tomás, LI. Els minerals de Catalunya. Treballs de la lns-
titucio Catalana d'História Natural. Volumen VII. pgs.
129-357. Barcelona.
Witey, J. Oana's System of Mineralogy.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI W 2-3 77