ENTREVISTA A NEUS COLOMER

1. Per què creus necessari el projecte de Solidaritat Catalana?

Solidaritat Catalana per la Independència és el projecte que aglutina la il·lusió de

molts catalans que pensem Catalunya es mereix alguna cosa millor del què els partits
tradicionals ens ofereixen i que creiem en al capacitat dels catalans per aconseguir
allò què ens proposem.

Solidaritat Catalana per la Independència és un projecte clar, transparent i suposa una

nova manera de fer política. Ha estat la primera vegada que s’han fet unes primàries
per escollir les persones que aniran a les llistes.

És un projecte valent que ofereix la possibilitat a Catalunya de sortit de l’atzucac

econòmic i cultural en que es troba de fa tants anys.

2. Per què creus una prioritat que Catalunya sigui independent?

Catalunya es troba al límit del que es humanament suportable. Portem vint anys de
pèrdua constant de nivell de vida, la renda dels catalans cau de la posició 3 a la 11,
per sota de Melilla.

Catalunya cau sis posicions al món entre 2003-2006 en índex de competitivitat, cau
també en l’índex de Desenvolupament Humà de les Nacions unides entre l’any 2000 i
2007 de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13.

El ciutadans catalans es troben en una situació de desavantatge constant respecte la

resta de ciutadans de l’estat espanyol. Els catalans suporten una major pressió
tributària; els estudiants catalans, el 17% del total de l’estat espanyol, només reben el
8% de les beques; gairebé 39.000 joves catalans, des de gener de 2008, han demanat
la renda bàsica d’emancipació, l’ajuda la lloguer de 210 euros mensuals que dóna el
Ministerio de la Vivienda. Doncs bé, fins ara només 18.989 joves catalans, o sigui el 48%
dels demandants catalans l’han obtingut, en front al 66% dels joves d’altres comunitats.

Personalment crec que a dia d’avui no es pot trobar cap raó lògica per continuar dins
l’estat espanyol. Catalunya ha de ser independent per tal de poder gestionar els
propis recursos, i poder garantir el benestar dels seus ciutadans.

3. Com veus el tema de l’espoli fiscal?

Insostenible. No hi ha cap país del món que es pugui permetre el luxe de perdre el 10%
del seu PIB anualment i no empobrir-se.

Catalunya és troba en una situació insòlita a Europa i al món. A Alemanya no és

permet un dèficit major al 4% del PIB, al Estats Units com a màxim és permet un 2,5% i al
Canadà i Austràlia aquest límit no pot superar el 2%.

L’espoli fiscal ha malmès el nostre teixit productiu, ens limita el creixement econòmic i
perjudica els serveis socials.

Ara mateix aturar l’espoli fiscal és un tema que ha d’esdevenir prioritari a Catalunya. I
l’únic camí real per aconseguir-ho és la independència.
4. Penses que els actuals partits catalans parlamentaris ens han defraudat?

Personalment crec tots els partits parlamentaris han defraudat la societat catalana.
La població no pot entendre que els seus màxims representants no defensin els
interessos dels ciutadans.

Des de la publicació de les balances fiscals s’ha fet evident que Catalunya arrossega
un dèficit fiscal des de fa molts anys, i a dia d’avui encara és hora que algun partit
parlamentari català hagi plantejat alguna solució viable per parar aquesta sagnia.

Aquest estiu els catalans hem vist com la sentència del Tribunal Constitucional ha
suposat un terrabastall jurídic i social a Catalunya, especialment en els àmbits de la
justícia i de la llengua. I també hem pogut observar com el poble català ha sortit a
defensar Catalunya davant del brutal atac a les seves institucions. Tots els que varem
ser a la manifestació de Barcelona, el 10 de juliol, varem sentir com el poble cridava
INDEPENDÈNCIA.

Els partits parlamentaris catalans han estat incapaços de portar la veu del poble al
Parlament. Amb la seva actitud són responsables de la creixent desafecció dels
ciutadans de Catalunya, i del desprestigi de la classe política.

5. Com penses que els "nous catalans", la gent d'origen no-català que viu entre
nosaltres, poden identificar-se amb SCI?

Em sorprèn el terme “nous catalans”, tant com el terme “catalanista”, perquè si parem
atenció aquests termes lingüístics ens adonem que no existeixen en la resta de països.
No conec “nous anglesos”, ni “nous alemanys”, no he sentit a parlar de “francesistes”,
ni d’ “holandesisites”. Els països senzillament tenen ciutadans.

Els països lliures regulen els requisits per ser-ne ciutadà i els drets i deures que han
d’acomplir els seus ciutadans sigui quina sigui la seva procedència.

La gent que arriba a Catalunya ha de poder tenir a l’abast les eines per integrar-se a
la cultura del país que l’acull.

Amb el recurs que va interposar la Defensora del Poble en funcions el passat 13

d’agost davant el TC contra la Llei d’Acollida els immigrants perden el dret d’aprendre
la llengua de la nació que els acull, quedant en una situació de vulnerabilitat,
aïllament i estigmatització social.

Les persones nouvingudes tenen el dret a que els expliquin les normes que regeixen en
un model de societat nou per a ells i l’obligació de respectar-lo un cop après.

Amb Solidaritat Catalana per la Independència, s’hi poden identificar totes aquelles
persones que tenen ganes de ser ciutadans d’un país anomenat Catalunya, que
treballa per aconseguir una societat pròspera i capdavantera a Europa.

6. Com afecta la crisi actual el teu entorn immediat?

Per la meva feina, em dedico a la consultoria d’empreses turístiques, estic en contacte

permanent amb els empresaris del sector turístic.

La situació econòmica ha fet que les empreses del sector turístic hagin de
redimensionar plantilles, i replantejar preus.
Ja arrosseguem dues temporades que no han estat llargues i on tampoc ha crescut la
facturació. Però el sector ha aguantat aquesta situació sense els ajuts directes de
l’administració que si han rebut altres sectors, com per exemple l’automòbil.

Un sector turístic que representa el 12% del PIB del nostre país, i que ha aguantat el cop
gràcies a la feina ben feta per gran part del sector privat, que ha experimentat un
relleu generacional i un augment del grau de professionalització, i al teixit gremial que
dona suport al sector apostant per politiques de foment de la qualitat tant en el servei
com pel que fa a les instal·lacions.

Es evident que en el marc de crisi actual les empreses del sector serveis pateixen
especialment la davallada del poder adquisitiu de la població i la conseqüent
baixada del consum per part dels ciutadans. Però també es cert que la crisi
econòmica a Catalunya es veu agreujada per la manca d’inversió en infraestructures i
el nul poder de decisió en politiques econòmiques.

Imaginem per un moment com podria afectar el fet que l’aeroport de Barcelona
pogués disposar de vols internacionals (sense escala prèvia a Madrid), o el fet
d’homologar les nostres vies fèrries a l’ample de via europeu, o les empreses que
triarien Catalunya per establir-se si no les obliguessin primer a establir la Seu principal a
Madrid. Creieu que no faria augmentar l’activitat econòmica del país, no es crearien
llocs de treball?

Si som sincers amb nosaltres mateixos veurem que tenim les eines per prosperar a
l’abast de les nostres mans, només hem de ser prou valents per agafar-les.