Dossier D Activitats Per A Tercer D Eso

Departament de Tecnología de lÍES Can Mas de Ripollet.
DOSSIER DÁCTIVITATS DE TECNOLOGIA

IES CAN MAS DE RIPOLLET.
3ER CURS.
Nom : …………………………………, Cognoms : …………………………………….
Grup : ………………………, Curs :………………..
Professor/a :………………………………………………
http://blocs.xtec.cat/tecnocanmas 1
INDEX :
INTRODUCCIÓ :
• Normes de funcionament dels tallers de tecnología i les aules d
ínformàtica……………………………………………………………….5
• Plantilla per fer les làmines de dibuix del Departament de Tecnolgia…7
• Material Necessari…………………………………………………………8
TEMA 1. MÀQUINES SIMPLES.

• Màquines Simples…………………………………………………………..10
• Exercicis Màquines Simples………………………………………………..15
• Qüestionari Màquines Simples……………………………………………..18
TEMA 2. TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT.
• Transmissió del Moviment…………………………………………………22
• Transformació del Moviment………………………………………………25
• Exercicis Transmissió del Moviment………………………………………29
• Exercicis Transformació del Moviment……………………………………33
• Qüestionari Transmissió del Moviment……………………………………37
• Qüestionari Transformació del Moviment…………………………………40
• Qüestionaris Engranatges :
o Qüestionari identificació déngranatges……………………………44
o Qüestionari eixos i velocitats………………………………………45
o Qüestionari representació gràfica déngranatges…………………..46
• EXERCICI : fes un pòster ( tamany dinA3 ) amb tots els elements que
intervenen en la transmissió i la transformació del moviment ( posa imatges,
fotos, gràfics, etc,…). Anota al costat les seves característiques i les relacions de
transmissió de cadascun……………………………………………………47
• Qüestionari El Canvi de Marxes…………………………………………...48
TEMA 3. ESTRUCTURES. ESFORÇOS A LES ESTRUCTURES.
• Exercicis Estructures……………………………………………………....50
• Exercicis Esforços 1………………………………………………………..52
• Exercicis Esforços 2………………………………………………………..54
TEMA 4. ELS MOTORS TÈRMICS.

• Exercci Motor de Benzina………………………………………………..57
• Qüestionaris Vídeos.
o Qüestionari el Motor de Benzina…………………………………58
o Qüestionari el Motor Diesel………………………………………62
• Qüestionari com funciona un motor a reacció ¿………………………….64
TEMA 5. LES COMUNICACIONS.
• Qüestionari Telefonia Móbil………………………………………………66
• Qüestionari El Telèfon Móbil……………………………………………..68
INTRODUCCIÓ
NORMES DE FUNCIONAMENT DELS TALLERS DE

TECNOLOGÍA I LES AULES DÍNFORMÀTICA
En els tallers de Tecnologia sápliquen les mateixes normes que en la resta

del centre. Dáltra banda, dins dáquest tallers i pel seu tarannà cal tenir en
compte totes aquestes normes :
1. Tots els alumnes seuran sempre i durant tot el curs, en el mateixa
taula i tindran cura del seu lloc de treball. Cada alumne vetllarà per
que la seva taula quedi recollida i neta, tal i com se la trobat.
2. Al finalitzar cada classe es pujaran els tamborets.
3. Cada dia hi haurà un responsable de la neteja del taller que vetllarà
per que aquest quedi net i endreçat. També hi haurà un responsable
de recollir les eines i els materials. Ambdós començaran la seva tasca
5 minuts abans de que toqui el timbre o quan el professor ho digui.
4. No es pot menjar, ni mastegar xiclet ni escoltar música.
5. Els treballs s´han de desar allà on el professor ho digui. Cada alumne
ha de tenir cura del material que se li subministra i per tal ha de
conservar-lo en la seva totalitat durant tot el curs.
6. Qualsevol negligència en la manipulació de les eines que comporti
un trencament o un deteriorament visible suposarà una sanció que
comportarà des de no realitzar cap treball pràctic al taller fins a l
éxpulsió del centre.
7. No es pot entrar en el Magatzem sense el permís del professor.
Pel que fa a les aules dÍnformàtica :
1. Tots els alumnes seuran sempre i durant tot el curs, en el mateix lloc.
Cada alumne vetllarà per que el seu lloc de treball quedi endressat,
amb lórdinador i la pantalla apagada al final de cada classe.
2. NO ES MANIPULARÀ NINGUNA PART DE LÓRDINADOR.
Si algun alumne detecta qualsevol mal funcionament o desperfecte

ho comunicarà immediatament al professor/a.
3. QUALSEVOL CONSULTA A INTERNET NO PROCEDENT O
SENSE PERMÍS DEL PROFESSOR/A SERÀ SANCIONAT

AMB UN “NEGATIU”.
N om iC o g n om s
D I B U IX A T P E R
P R O F E S S O R /A CURS
D A T A L L IU R A M E N T T R IM E S T R E
T Í T O L L À M IN A
E SC A LA D e p a r ta m e n t d e T e c n o lo g ia IE S C a n M a s h t tp : / /b lo c s . x te c .c a t / te c n o c a n m a s
MATERIAL NECESSARI.
Aquest és el material que necessitaràs per realitzar aquest dossier :
• Llapis i Goma dÉsborrar.

• Bolígraf Blau o Negre.
• Llapis de Memòria de lÍES.
• Llibreta per pendre anotacions.
• Calculadora.
TEMA 1. MÀQUINES SIMPLES.
MÀQUINES SIMPLES
Les màquines simples són el pla inclinat, la palanca, la roda, la politja i el cargol.
El pla inclinat s'utilitza per elevar objectes (les pedres de les piràmides, una cadira de
rodes...) amb menys esforç físic.
Si no s'utilitza la rampa, la força necessària per elevar l'objete de massa m és igual al seu
pes Fg.
Fg = m · g
En canvi, si s'utilitza una rampa, per salvar un desnivell h, la força F paral·lela al pla
que s'ha de fer és:
F = Fg · h / s
Per a un cert desnivell, com més llarga és la rampa menor és la força que s'ha de fer.
Això sí: la força s'ha d'aplicar en un desplaçament més gran.
La palanca serveix per aixecar pesos (en un gronxador, una catapulta, etc.) o vèncer una
resistència (trencanous, carretó, pinces, etc.).
Consisteix en una barra rígida que pot girar al

voltant d'un punt de suport O sota l'acció de
dues forces, la força aplicada Fa i la força
resistent Fr.
En el seu funcionament, es compleix la llei de la palanca enunciada per Arquimedes:

"Els productes de cadascuna de les forces per la seva distància al punt de suport són
iguals". Fa · da = Fr · dr
Així, com més llarg és el braç de la força aplicada (da) menor és la força Fa que cal fer
per aixecar la càrrega o vèncer la resistència d'un cos.
Hi ha tres tipus de palanques:
Palanca de primer grau
El punt de suport O està entre la força aplicada Fa i la força resistent Fr.

La càrrega es troba en un extrem de la palanca i la força Fa per elevar-la s'aplica a l'altre
extrem.
Exemples: el gronxador, la balança i les tisores.
Palanca de segon grau
El punt de suport O es troba en un extrem, la

força Fa s'aplica a l'extrem oposat i la càrrega
se situa al mig.
Exemples: el carretó, el trencanous.
Palanca de tercer grau
El punt de suport O està en un extrem; la força Fa s'aplica entre aquest punt i la càrrega.
Exemples: les pinces, el martell, la canya de pescar.
La roda és un invent molt antic (cap al 3500 aC) i el seu antecedent es troba en els
troncs d'arbres sobre els quals es movien grans pesos.La roda facilita el desplaçament
dels cossos pesats perquè disminueix la força que cal fer per avançar. S'utilitza per al
transport i també per a la transmissió de moviments.
El producte entre el radi d'una roda r i la força aplicada Fa s'anomena moment: M=r
·F
El moment ens indica la facilitat amb què un cos

gira al voltant d'un punt en aplicar-li una força.
Com més gran és la distància entre el punt
d'aplicació A de la força i el centre O, menor és la
força F que s'ha de fer per obtenir el mateix
moment.
Per això, com més gran és un volant menys força
s'ha de fer perquè giri, i tancar una porta és més
fàcil com més lluny de la xarnera té el pom.
La politja permet pujar pesos còmodament, ja que inverteix el sentit de la força que
s'aplica.
La força que s'ha d'aplicar Fa és igual al pes Fg de l'objecte que es vol elevar: Fa =
Fg = m · g
Es pot reduir la força que s'ha d'aplicar si es combinen diferents politges, com en el
cas dels polispasts.
El polispast més simple té dues politges: una de fixa al sostre i l'altra de mòbil,
acoblades mitjançant una corda.
En aquest cas, la força Fa que s'ha d'aplicar només és la meitat del pes de la càrrega,
però s'ha d'estirar el doble de corda.
La força que s'ha de fer per pujar una càrrega mitjançant un polispast s'obté dividint
el pes pel número total de politges en el conjunt.
El cargol està basat en el mateix principi que el pla inclinat.

Per fer menys força, és millor enroscar (com si el material s'estigués desplaçant per un
pla inclinat) que no pas clavar.
Amb aquest mecanisme es multiplica la força, però s'han de donar diverses voltes per
introduir només un trosset del cargol.
S'anomena pas de la rosca p a la distància que

avança el cargol a cada volta.
La fórmula indica el valor de la força Fr que es
pot vèncer en cargolar.
Com més petit és el pas de rosca p i més llarga

la clau o maneta, més resistència es pot vèncer.
Els cargols s'utilitzen com a elements d'unió per fer unions fortes i resistents, però que
es puguin desfer.
Són exemples d'objectes basats en els cargols: les broques, el tirabuixó i el tamboret de
l'aula de tecnologia.
EXERCICIS MÀQUINES SIMPLES.
1 a. Quina força s'ha d'aplicar per aixecar una càrrega de 500 kg a pols?
b. I per un pendent, si per aixecar-la 3 m s'ha de recórrer sobre el pla inclinat 12 m?
2 Calcula la força que s'ha d'aplicar per aixecar una pedra de 250 kg amb una palanca de
2,5 m si posem el punt de suport a 50 cm de l'extrem de la barra que està en contacte amb
la pedra.
3 En un gronxador de 3 m de llargada hi ha una noia i un noi en els seus extrems que pesen
45 kg i 55 kg respectivament. On és el punt de suport si el gronxador no es mou?
4 Quina longitud ha de tenir un pla inclinat per reduir a la meitat la força que s'ha d'aplicar
per remuntar un objecte 5 m?
5 a. Calcula la força necessària per aixecar un piano de 200 kg amb una sola politja.
b. I si disposes de 4 politges?
Indica en cada cas quanta corda s'ha d'estirar per aixecar el piano 10 m.
6 Si la teva massa és de 55 kg i vols aixecar una caixa de 550 kg utilitzant només el teu pes,
quantes politges necessites? Fes un esquema del muntatge.
7 Calcula el valor de X en el carretó de la figura si per aixecar un pes de 700 N situat a 0,6 m
del punt de suport (eix de la roda) s'ha d'aplicar una força de 300 N.
8 a. Quant val el moment per tancar una porta que té el pom a 70 cm de la xarnera si
s'aplica una força de 5 N?
b. Quant valdria la força si volem tancar amb el mateix moment una altra porta que té el
pom a 87,5 cm?
9 Volem elevar un pes de 8.000 N mitjançant un torn. El cilindre sobre el qual s'enrotlla la
corda té un radi de
20 cm. Quina mida ha de tenir el radi de la maneta si volem reduir la força que s'ha
d'aplicar a només 200 N?
10 Disposem d'un gat amb una maneta de 25 cm i un pas de rosca de 0,5 cm.
a. Quina força s'ha d'aplicar per aixecar la meitat del pes d'un cotxe de 90.000 N al
qual hem de canviar una roda?
b. Quantes voltes hem de fer per aixecar el cotxe 30 cm de terra?
Qüestionari Màquines Simples.
1. Una balança de platets és una palanca de:
1r grau
2n grau
3r grau
2. Un martell és una palanca de:
1r grau
2n grau
3r grau
3. El rem de la figura és una palanca de:
1r grau
2n grau
3r grau
4. Un trencanous és una palanca de::
1r grau
2n grau
3r grau
5. Unes pinces són una palanca de :
1r grau
2n grau
3r grau
6. Unes tisores són una palanca de:
1r grau
2n grau
3r grau
7. L'obridor de la figura és una palanca de:
1r grau
2n grau
3r grau
8. L'obridor de la figura és una palanca de:
1r grau
2n grau
3r grau
9. Per pujar un pes de 10.000 N per un pendent de 15 m de llargada i un desnivell

de 3 m, s'ha d'aplicar una força de:
5.000 N
3.000 N
2.000 N
10. Per aixecar amb una palanca de 2 m una massa de 60 kg situada a 40 cm del
punt de suport, cal fer una força de:
200 N
150 N
100 N
11. Per pujar un pes de 4.800 N amb un polispast de 8 politges, s'ha d'aplicar una
força de:
2.400 N
600 N
400 N
12. La longitud de corda que s'ha d'estirar per elevar 8 m el pes de l'exercici
anterior és de:
64 m
32 m
16 m
13. Un cargol de banc de l'aula de tecnologia té un pas de rosca de 0,2 cm i una

maneta de 15 cm. Si s'aplica una força de 120 N a l'extrem de la maneta, el cargol
subjectarà la peça amb una força de:
5.654,88 N
56.548,8 N
565.488 N
TEMA 2. TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ

DEL MOVIMENT.
TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT.
Els sistemes de transmissió de moviment permeten passar el moviment entre eixos.

Aquests sistemes són:
• les politges unides per corretges o cadenes (per a distàncies grans entre eixos)
• els engranatges (per a eixos situats a poca distància)
La relació de transmissió indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (conduït o

número 2) per cada volta de l'eix d'entrada (motriu o número 1).
Si la velocitat angular de l'eix d'entrada és w1 i la de l'eix de sortida és w2, aleshores:
= w2 / w1
• Si l'eix conduït gira més a poc a poc que el motriu, es tracta d'un sistema
reductor:
w2 w1 w2 / w1 1 1
• Si l'eix conduït gira més ràpid que el motriu, es tracta d'un sistema
multiplicador:
w2 w1 w2 / w1 1 1
• Si l'eix de sortida gira a la mateixa freqüència angular que el d'entrada, tots dos
tenen la mateixa velocitat angular. En aquest cas, però, pot passar que
s'inverteixi el sentit de gir.
w2 = w1 w2 / w1 = 1 =1
Entre la velocitat angular w d'una roda i la velocitat

lineal v dels seus punts hi ha la relació següent:
v=r·w on:
v és la velocitat linial (m/s)

w és la velocitat angular (rad/s)
r és el radi de la roda (m)
Transmissió per corretja
En les politges unides per corretges o cadenes la

relació de transmissió val:
= w2 / w1 = d1/d2 on:
w1 és la velocitat angular de l'eix de la politja motriu

w2 és la velocitat angular de l'eix de la politja
conduïda
d1 és el diàmetre de la politja motriu
d2 és el diàmetre de la politja conduïda
Aquest mecanisme es troba en molts electrodomèstics de la cuina, en les màquines de

cosir de pedals, dins de la impressora, en màquines industrials, etc
Si s'uneixen diverses politges de diferents diàmetres

sobre un mateix eix, s'obté una politja escalonada o
tren de politges, el qual s'utilitza per a canvis de
marxes fent diferents combinacions.
És el cas de la caixa de canvis del trepant de
sobretaula.
Transmissió per cadena
Per evitar el lliscament que es produeix entre la

politja i la corretja, es pot optar per utilitzar rodes
dentades i unir-les mitjançant una cadena.
En aquest cas es compleix:
= w2 / w1 = z1/z2 on:
w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)

z és el nombre de dents de la roda
Aquest mecanisme es troba a la bicicleta, on la cadena uneix el plat amb z1 dents i el

pinyó amb z2 dents.
Engranatges
Els engranatges són mecanismes de transmissió

de moviment circular mitjançant rodes dentades
que encaixen entre si. Això és possible perquè
tenen el mateix pas (distància entre dues dents
veïnes).
La relació de transmissió val:
= w2 / w1 = z1/z2 on:
w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)

z és el nombre de dents de l'engranatge
Els engranatges poden ser rectes, cònics, interiors, vis sens fi i pinyó-cremallera (en
aquest últim hi ha transformació de moviment de rectilini a circular o a l'inrevés).
Per representar gràficament els engranatges, com

que és molt difícil dibuixar-los amb totes les
dents, es fa un dibuix simbòlic en el qual la roda
dentada es representa amb una circumferència.
Un tren d'engranatges és un mecanisme compost de diversos engranatges. Es pot

determinar la relació de transmissió per passos considerant parelles d'engranatges
(motriu - conduït) fins a arribar a la darrera roda dentada. A l'hora de fer el càlcul, cal
recordar que dues rodes dentades que giren al voltant del mateix eix tenen la mateixa
velocitat angular i per tant = 1.
Per a un tren d'engranatges:
= w última roda / w primera roda

= 12· 23· 34·...
= producte nombre de dents rodes motrius /
producte nombre dents rodes conduïdes
En un tren d'engranatges, una roda pot ser alhora

motriu i conduïda, ja que primer rep el moviment
i després el transmet a un altre engranatge.
Però, atenció: si dues rodes estan muntades sobre
el mateix eix de rotació, la roda que rep el
moviment només serà conduïda, i la que
transmet el moviment només serà motriu.
Finalment, cal tenir en compte que en reduir la velocitat d'una politja o roda dentada,
augmenta la força que pot fer, per exemple, per pujar una càrrega, en foradar... Per això,
la majoria de motors elèctrics, com el del trepant o el muntacàrregues, disposen d'un
reductor per permet reduir el nombre de voltes que fa el motor elèctric i multiplicar, de
manera proporcional, la força que pot fer la roda conduïda.
TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT.
Els mecanismes de transformació de moviment converteixen el moviment rectilini en

moviment circular o a l'inrevés.
Aquests sistemes són:
• pinyó-cremallera
• lleva i excèntrica
• cargol-femella
• biela-manovella
Pinyó-cremallera
El mecanisme es compon d'una barra dentada (cremallera) i un pinyó (corona o roda

dentada). Perquè el mecanisme engrani correctament, el pas del pinyó i el de la
cremallera (distància entre dues dents veïnes) han de ser iguals.
Si el pinyó té z dents de pas p, aleshores el perímetre del pinyó val z · p i és igual a 2 · ·

r (longitud de la circumferència on r és el radi del pinyó).
Per tant:
z·p=2· ·r i p=2 r/z= d/z
On:
p = pas del pinyó o de la cremallera
d = diàmetre primitiu del pinyó (és el diàmetre de
la circumferència teòrica que coincideix amb el
diàmetre del pinyó si no hi hagués dents als
engranatges)
z = nombre de dents del pinyó
= constant = 3,1416
Les aplicacions del mecanisme pinyó-cremallera són nombroses: s'utilitza en les

màquines eines com el torn i la fresadora per desplaçar els carros, en mecanismes
d'obertura i tancament de portes corredisses a través d'un motor, en cintes de transport,
etc.
Lleva i excèntrica
La lleva és un element amb forma ovoïdal que en girar fa

moure una altra peça (el seguidor) que s'hi troba recolzada.
El seguidor es desplaça cap amunt i cap avall sobre una guia
descrivint un moviment rectilini alternatiu i es manté sempre
en contacte amb la superfície de la lleva gràcies al seu propi
pes o per l'acció d'una molla.
El recorregut vertical màxim que pot efectuar el

seguidor s'anomena cursa. Els punts extrems del
recorregut corresponen a punts del perfil de la lleva
o excèntrica amb distància màxima (radi major) o
mínima (radi menor) respecte a l'eix de gir. El valor
numèric de la cursa s'obté restant el menor radi de la
lleva al major radi que presenta la lleva.
Per cada volta de la lleva, el seguidor completa dues

curses.
Una aplicació típica d'aquest mecanisme es troba en l'obertura i el tancament de les

vàlvules d'admissió i d'escapament d'un motor de combustió interna on diferents lleves
se situen sobre un únic arbre de lleves per obrir i tancar les vàlvules de forma
sincronitzada.
L'excèntrica és un disc que gira al voltant d'un eix desplaçat

del centre de la circumferència. En aquest cas el seguidor
sempre està en moviment.
Aquests mecanismes no són reversibles, ja que si es prova de transmetre el moviment

rectilini del seguidor a la lleva o a l'excèntrica, no s'aconsegueix que girin. Les seves
característiques són el perfil i l'alçada, que és el desplaçament màxim que pot tenir el
seguidor o la vareta en un sentit durant una volta sencera.
Cargol-femella
El gir d'un cargol al voltant del seu eix produeix un moviment rectilini d'avanç o
retrocés dins de la femella fixa.
Alternativament, una femella mòbil pot desplaçar-se de la mateixa manera al llarg d'un
cargol si el mantenim fix.
Un paràmetre característic és el nombre d'entrades o filets (hèlixs independents) del

cargol.
En els cargols (z = 1), el pas de rosca del cargol

coincideix amb l'avanç del cargol en fer una volta
sencera al voltant del seu eix.
Per tant:
p=2· ·r i r=p/2
On:
r = radi del cargol

v = velocitat d'avanç del cargol (m/s)
= velocitat de gir del cargol en (rad/s)
p = pas de rosca
Aquest mecanisme exerceix grans pressions en el sentit d'avanç del cargol i per això una
aplicació típica es troba en els cargols de banc.
Biela-manovella
En aquest mecanisme, el moviment rectilini alternatiu d'un pistó o èmbol a l'interior

d'un cilindre es transforma en moviment rotatori d'una manovella a través d'una biela.
La transformació del moviment és reversible.
El recorregut màxim que pot efectuar el pistó

s'anomena cursa del pistó i correspon al
diàmetre de la circumferència de gir de la maneta
(dues vegades la longitud de la maneta).
Quan el pistó es troba en la posició més

allunyada del centre de gir de la maneta diem
que està en el punt mort superior (PMS); quan
es troba en la posició més propera al centre de
gir de la maneta diem que està en el punt mort
inferior (PMI).
Es pot calcular la velocitat mitjana del pistó amb

el raonament següent:
• Si la manovella gira amb una velocitat

angular de rad/s i una volta sencera són
2 radians, la manovella realitza cada
segon /2 voltes.
• El pistó fa dues curses completes per
cada volta de la manovella.
• La cursa del pistó té una longitud de 2r,
on r és el radi de la circumferència que
descriu la manovella i que coincideix
amb la longitud de la manovella.
• Cada segon el pistó recorre una distància

de 2 · 2r · /2 .
Per tant, la velocitat mitjana del pistó és:
vm = 2 r /
On:
= velocitat de gir de la maneta (rad/s)
r = radi de la circumferència que descriu la maneta
Aquest mecanisme s'utilitza en els compressors, les premses, els motors d'explosió o
també per pedalar sobre la bicicleta, on les cames fan de biela i els genolls fan de pistó.
Quan es fa referència al motor de l'automòbil, els termes manovella, maneta i cigonyal
són sinònims.
EXERCICIS TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.
1
a. Calcula la velocitat angular d'una politja de 30 cm de diàmetre si rep el moviment a través d'una corda que
passa per una roda acanalada de 15 cm de diàmetre i que gira a 100 rad/s.
b. És un sistema reductor o multiplicador?
2 a. Determina el radi que ha de tenir una politja que gira a 50 rad/s i que en fa girar una altra de radi 8 cm a
150 rad/s a través d'una corretja.
b. És un sistema reductor o multiplicador?
3 Quantes dents ha de tenir una roda dentada que gira a 40 rad/s i engrana amb una altra roda dentada amb
60 dents i velocitat de gir 10 rad/s?
4 a. Considera dos engranatges rectes amb z1 = 12 dents i z2 = 60 dents.

Si w1 = 40 rad/s, a quina velocitat angular gira l'altre engranatge?
b. Hi ha canvi en el sentit de gir del segon engranatge?
5 a. Si en el problema anterior posem enmig dels dos engranatges un altre engranatge amb 24 dents, a quina
velocitat gira el tercer engranatge?
b. Quina diferència hi ha amb el problema anterior?
6 En una bicicleta el plat té 54 dents i el pinyó 16. Si fas 60 pedalades cada minut:
a. A quina velocitat gira la roda?
b. Calcula la velocitat amb què avança la bicicleta en km/h si el radi de la roda fa 30 cm.
7 a. Calcula la velocitat de rotació del darrer engranatge (núm. 4) d'un tren d'engranatges en el qual el
primer gira a 20 rad/s i z1 = 40, z2 = 20, z3 = 30 i z4 = 15, si el núm. 2 i núm. 3 estan muntats sobre el
mateix eix.
b. El sistema és reductor o multiplicador?
c.El sentit de gir de la roda núm. 4 és igual que el de la núm. 1?
8 Imagina que has de construir un rellotge per posar al pati del teu institut.
Disposes d'un motor elèctric que gira a 40 rad/s i un sistema reductor amb = 1 / 200 amb un vis sens
fi acoblat a la sortida (z2 = 1).
a. Quantes dents ha de tenir la roda que porta enganxada l'agulla dels minuts?
b. I la de l'agulla de les hores?
9 La figura representa un muntacàrregues. Un motor elèctric fa girar una roda de diàmetre 15 cm a 60

rad/s i transmet el moviment a una politja de diàmetre 75 cm, a l'eix de la qual hi ha un tambor que, en
girar, enrotlla la corda i aixeca la càrrega.
a. Calcula la relació de transmissió del sistema.
b. Si el cilindre sobre el qual s'enrotlla la corda té un diàmetre de 20 cm, a quina velocitat puja la
caixa?
10 Un vis sens fi que gira a 100 rad/s fa girar una roda dentada de diàmetre 20 cm i amb 50 dents que
alimenta una imprenta. Si els fulls tenen una llargada de 30 cm, quanta estona ha de funcionar el vis
sens fi per imprimir 100 fulls?
EXERCICIS TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT
1
a. Calcula la longitud de la circumferència que representa una roda dentada de 20 dents i un pas de 4 mm.
b. Quant val el seu radi?
2 Vols fer un forat de 3 cm de profunditat en un bloc de fusta amb el trepant de columna de l'aula de tecnologia.
Si la broca es troba a 13 cm de la superfície del bloc de fusta sobre una cremallera de pas 2 mm, quantes
voltes has de fer sobre el pinyó si té 20 dents?
3 Determina la velocitat de desplaçament del carro d'un torn accionat per un mecanisme pinyó-cremallera si el
pas és de 5 mm, el pinyó té 12 dents i gira a 1 rad/s.
4 S'ha construït una excèntrica amb d'un disc circular de 20 cm de diàmetre en el qual s'ha fet un forat a 5 cm
del centre. Si es fa girar aquesta roda excèntrica posant una barra al forat, calcula'n la cursa.
5 Dibuixa el perfil amb la trajectòria que descriu un seguidor recolzat sobre una lleva de forma ovoide, radi
menor 10 cm i radi major 25 cm.Quant temps el seguidor està en repòs, i quan temps puja i baixa?
6 Calcula quant val la cursa que descriu el seguidor recolzat sobre la lleva del problema anterior.
7 Calcula la velocitat la qual avança un cargol de taula si cada minut fa 40 voltes i el seu pas és de 0,2 cm.
8 Considera un mecanisme biela-manovella en el qual es transforma el moviment circular de la manovella en el

moviment rectilini alternatiu de la corredora. La longitud de la manovella és de 18 cm i la longitud de la biela
és de 60 cm.
a. Quina és la cursa de la corredora?
b. Quina distància recorre la corredora després de 3 voltes de la manovella?
9 La cursa del pistó en un motor d'explosió és de 70 mm i el motor gira a 300 rad/s.

a. Quantes voltes fa el cigonyal cada segon?
b. Quina és la velocitat mitjana del pistó?
10 a. Dibuixa a escala 1:4 un mecanisme biela-manovella en el qual la manovella té una longitud de 60 mm i la

biela de 180 mm.
b. Quant val la cursa?
Qüestionari Transmissió de Moviment.
1. La bicicleta té un sistema de transmissió per:
corretja
cadena
engranatge
2. El mecanisme interior d'un rellotge antic és un sistema de transmissió per:
corretja
cadena
engranatge
3. Una cinta de video té un sistema de transmissió per:
corretja
cadena
engranatge
4. La caixa de canvi de velocitats d'un automòbil és un sistema de transmissió per:

corretja
cadena
engranatge
5. En una sínia per extreure aigua hi ha un sistema de transmissió per:

corretja
cadena
engranatge
6. La relació de transmissió de dues politges de d1 = 8 cm i d2 = 40 cm val:

0,2
5
320
7. La relació de transmissió de dues rodes dentades amb z1 = 36 i z2 = 6 unides amb

una cadena val:
1/6
6
216
8. La relació de transmissió de dos engranatges rectes amb z1 = 4 i z2 = 10 val:

0,4
2,5
40
9. La relació de transmissió entre un vis sens fi i una roda dentada de z2= 20 val:
20
1
0,05
10. A l'exercici anterior, si el vis sens fi gira a w1 = 30 rad/s, la roda dentada té una
velocitat de gir w2 de:
30 rad/s
1,5 rad/s
0,05 rad/s
11. A quina velocitat circula la corretja que uneix dues politges si d1 = 20 cm i

w1 = 80 rad/s?
4 m/s
8 m/s
8 rad/s
12. Un ciclista circula amb una bicicleta que té un plat de 50 dents i un pinyó amb
tres posicions: 10 dents, 15 dents i 25 dents. Quin pinyó seleccionarà per no cansar-
se si ha de pujar una muntanya?
10 dents
15 dents
25 dents
13. Si el radi de la roda de la bicicleta de l'exercici anterior és de 35 cm i el ciclista

pedaleja a un ritme de 40 pedalades cada minut, a quina velocitat en km/h avança?
10,55 km/h
8,37 km/h
2,93 km/h
QÜESTIONARI TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT.
1. En un tamboret trobem un mecanisme:
pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
2. En un motor de 4 temps trobem un mecanisme:
pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
3. Un llevataps és un mecanisme:
pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
4. En un pàlmer trobem un mecanisme:

pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
5. En un trepant de columna trobem un mecanisme:

pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
6. En un serjant trobem un mecanisme:

pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
7. La cama d'un ciclista és un mecanisme:

pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
8. Obre la unitat de CD-ROM del teu ordinador. Té un mecanisme de:

pinyó-cremallera
cargol-femella
biela-manovella
9. El pas d'una roda dentada de diàmetre d = 10 cm i z = 28 dents és:

8,8 cm
1,122 cm
0,561 cm
10. Un pinyó de diàmetre d = 9,55 cm engrana amb una cremallera de pas 0,5 cm.
Quantes dents té el pinyó?
24
38
60
11. Poden engranar un pinyó de z = 47 dents i diàmetre d = 30 cm amb una

cremallera de pas p = 2 cm?
Sí, sempre
Sí, però depèn de la velocitat angular del pinyó
No, mai
12. Quantes voltes ha de donar un pinyó perquè tanqui una porta corredissa de
90 cm si el pas de la cremallera és de 10 mm i té 15 dents?
3
6
9
13. Amb quina velocitat es tanca la porta anterior si el pinyó gira a 7 rad/s?
5,4 cm/s
16,7 cm/s
16,7 rad/s
14. Si volem que la porta es tanqui en 3 segons, a quina velocitat ha de girar el

pinyó?
2 cm/s
6,3 rad/s
12,6 rad/s
15. S'ha construït una excèntrica a partir d'un disc circular de 30 cm de diàmetre
en el qual s'ha fet un forat a 10 cm del centre. Quant val la seva cursa?
20 cm
10 cm
0
16. Quantes voltes completes s'ha de fer amb un tornavís per introduir un cargol 1
cm a la paret si el seu pas és de 0,5 mm?
10 voltes
15 voltes
20 voltes
17. Quina velocitat angular ha de tenir un cargol de pas 2 mm perquè avanci 3 mm

cada segon?
9,42 rad/s
6,28 rad/s
4,71 rad/s
18. Considera un mecanisme biela-manovella en el qual el moviment rectilini

alternatiu del pistó es transforma en el moviment circular del cigonyal per fer girar
les rodes d'un automòbil. Quant val la cursa del pistó si la longitud de la manovella
és de 40 mm i la longitud de la biela és de 120 mm?
4 cm
8 cm
12 cm
19. Quina distància recorre el pistó anterior després de 5 voltes del cigonyal?
16 cm
40 cm
80 cm
20. Quina és la velocitat mitjana del pistó si el motor gira a 350 rad/s?
28 m/s
17,8 m/s
8,9 m/s
Qüestionari Identificació dÉngranatges.
Selecciona la resposta correcta.
1. A la imatge següent surten engranatges...
cònics espirals
rectes
de cremallera

roda i vis sense fi
helicoidals
rectes

helicoidals
de cremallera
cònics
cònics espirals
helicoidals
cònics espirals
de cremallera
roda i cargol sense fi
Qüestionari Engranatges Eixos i velocitats
Selecciona la resposta correcta .
1. Els eixos de les roden dentades del sistema següent ...
són paral.lels
es creuen
es tallen
2. El sistema de la figura anterior...

manté constant la velocitat
redueix la velocitat de sortida
augmenta la velocitat de sortida

són paral.lels
es creuen
es tallen
són perpendiculars
són paral.lels
5. El sistema de la figura anterior...
manté constant la velocitat

redueix la velocitat de sortida
augmenta la velocitat de sortida
Qüestionari :Representació gràfica normalitzada dels engranatges
Selecciona la resposta correcta.
1. Quin tipus d'engranatges ens mostra la representació gràfica següent?
roda i vis sense fi

rectes
de cremallera
2. Els eixos de gir dels elements de la figura anterior ...

es tallen
són paral.lels
es creuen
3. Quin tipus d'engranatges ens mostra la representació gràfica següent?

helicoidals
cònics
rectes
4. Els eixos de gir dels elements de la figura anterior ...
són paral.lels
es tallen
es creuen
• EXERCICI : fes un pòster ( tamany dinA3 ) amb tots els

elements que intervenen en la transmissió i la transformació
del moviment ( posa imatges, fotos, gràfics, etc,…). Anota
al costat les seves característiques i les relacions de
transmissió de cadascun.
Nom i Cognoms :
Curs :
Qüestionari Vídeo . El Canvi de Marxes.
1. Quina és la principal funció del canvi de marxes dún vehicle?.
Resposta :
2. A quantes revolucions per minut acostuma a funcionar un motor?

3.
Resposta :
3. De quins elements està format un canvi de marxes ?.Quin eix gira a la mateixa
velocitat del motor?.
Resposta :
4. Quina diferència déngranatges hi ha entre la primera velocitat i la 5ª velocitat,

per exemple ?
Resposta :
TEMA 3. ESTRUCTURES. ESFORÇOS A LES

ESTRUCTURES.
EXERCICIS ESTRUCTURES
1. Quins tipus déstructures hi ha ¿. Quina diferència hi ha entre elles ¿.
Resposta :
2. Com es classifiquen els elements resistents ¿.
Resposta :
3. Què és el concepte dácció-reacció ¿
Resposta :
4. Quines són les tres propietats que ha de cumplir tota estructura ¿
Resposta :
5. Quan diem que una estructura és estable ¿
Resposta :
6. Quins són els elements que donen estabilitat vertical a una estructura ¿ i els que
donen estabilitat horitzontal ¿
Resposta :
7. Quan diem que una estructura és resistent ¿. Què és lélasticitat ¿.
Resposta :
8. Quins són els elements que donen resistencia a una estructura ¿. Quins esforços
soporten cadascun délls ¿.
Resposta :
9. Què és la rigidesa dúna estructura ¿
Resposta :
10. Quins són els materials més adequats per soportar un esforç de compressió ¿, i
un de tracció ¿.
Resposta :
EXERCICIS ESFORÇOS 1.
1. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de tracció ¿. Posa un parell d
éxemples.
Resposta :
2. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de compressió ¿. Posa un parell d
éxemples.
Resposta :
3. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de flexió ¿. Posa un parell d
éxemples.
Resposta :
4. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de tall ¿ Posa un parell d
éxemples.
Resposta :
5. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de torsió ¿. Posa un parell d
éxemples.
Resposta :
EXERCICIS ESFORÇOS
Exercici 1
Observa els dibuixos i identifica el tipus d’esforç que estan realitzant.
A
) B)
D C
) )
• Exercici 2
Indica el tipus d’esforç representat en cada figura.
• Exercici 3
Relaciona cada objecte amb el tipus d’esforçs que està relacionat
TEMA 4. ELS MOTORS TÈRMICS.
Exercici MOTOR DE BENZINA
Nom i Cognoms :
Curs :
Qüestionari Vídeo . El Motor de Benzina..
5. Quan temps fa que existeixen els motor de combustió ?
Resposta :
6. Quines són les seccions principals del motor ?
Resposta :
7. Què fa moure el cigonyal ?.
Resposta :
8. Què passa en un motor de benzina durant el temps dádmissió ?
Resposta :
9. Què passa durant el temps de compressió ?.
Resposta :
10.Què passa durant el temps déxplosió ?.
Resposta :
11.Què passa durant el temps déscapament ?.
Resposta :
12. Quin element controla léntrada de la barreja dáire i benzina i la
sortida dels gasos de la cambra de combustió ?. Quin element

sincronitza aquestes entrades i sortides amb el moviment del pistó
?.
Resposta :
13.Digues quins són els estats de les vàlvules en cadascun dels temps
?.
Resposta :
14.En quin moment es produeix la guspira que encen la barreja de

benzina i aire ?
Resposta :
15. En un motor de 4 cilindres, quin és lórdre déncesa ? Per que

cal aquest ordre ?.
Resposta :
16.Quin element barreja láire amb la benzina ?, quins altres

sistemes hi ha per fer arribar la barreja a la cambra de combustió
?
Resposta :
17. Quins són els elements del sistema dígnició ?.Quina és la funció
fonamental dáquest sistema ?.
Resposta :
18. Com es produeix la refrigeració del motor ?
Resposta :
19.Per evitar el desgast de les parts mòbils del motor cal fer una
lubrificació, com es produeix aquesta ?.
Resposta :
Nom i Cognoms :
Curs :
Qüestionari Vídeo . El Motor de Diesel.
20. Quines semblances i quines diferècies hi ha entre el motor de benzina i el

diesel ?
Resposta :
21. Per què el motor diesel cal contrir-lo més robust que el de benzina ?
Resposta :
22. Quins són els elements que tenen els vehicles de benzina i que no calen en
els diesel ?
Resposta :
23. Quin dels dos motor és mes econòmic en quan a léstalvi de combustible ?
Resposta :
24.Quins són els principals components del sistema de carburació d

ún motor diesel ?
Resposta :
25.Què fa la bomba de combustible ?
Resposta :
26.Quin és el manteniment principal dún motor diesel ?
Resposta :
27.Per què el cotxe diesel és mes car que el de benzina ?.
Resposta :
FALTA QUESTIONARI COM FUNCIONA UN MOTOR A REACCIÓ
TEMA 5. LES COMUNICACIONS.
QÜESTIONARI TELEFONIA MÒBIL.
Nom i Cognoms :
Curs :
Qüestionari Vídeo . El Telèfon Mòbil.
1.Quina diferència de connexió hi ha entre el telèfon fixe i el mòbil ?
Resposta :
2.Com es realitza la comunicació a través del telèfon mòbil ?
Resposta :
3. Quins són els elements principals dún telèfon mòbil ?
Resposta :
4. Quines freqüències sútilitzen en la comunicació mòbil ?
Resposta :
5. Què entenem per “Cel·lula “ en telefonia mòbil ?. Per què a les

grans ciutats les cèl·lules són més petites que no pas als pobles o als
espais oberts ?
Resposta :

Dossier D Activitats Per A Tercer D Eso

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Dossier D Activitats Per A Tercer D Eso

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier D Activitats Per A Tercer D Eso

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Departament de Tecnología de l´IES Can Mas de Ripollet.

DOSSIER D´ACTIVITATS DE TECNOLOGIA

Nom : …………………………………, Cognoms : …………………………………….

Grup : ………………………, Curs :………………..

TEMA 1. MÀQUINES SIMPLES.

• Exercicis Esforços 2………………………………………………………..54

TEMA 4. ELS MOTORS TÈRMICS.

NORMES DE FUNCIONAMENT DELS TALLERS DE

En els tallers de Tecnologia s´apliquen les mateixes normes que en la resta

1. Tots els alumnes seuran sempre i durant tot el curs, en el mateixa

Pel que fa a les aules d´Informàtica :

Si algun alumne detecta qualsevol mal funcionament o desperfecte

SENSE PERMÍS DEL PROFESSOR/A SERÀ SANCIONAT

Aquest és el material que necessitaràs per realitzar aquest dossier :

• Llapis i Goma d´Esborrar.

TEMA 1. MÀQUINES SIMPLES.

Consisteix en una barra rígida que pot girar al

En el seu funcionament, es compleix la llei de la palanca enunciada per Arquimedes:

Hi ha tres tipus de palanques:

Palanca de primer grau

El punt de suport O està entre la força aplicada Fa i la força resistent Fr.

Palanca de segon grau

El punt de suport O es troba en un extrem, la

Exemples: el carretó, el trencanous.

Palanca de tercer grau

El moment ens indica la facilitat amb què un cos

fàcil com més lluny de la xarnera té el pom.

El cargol està basat en el mateix principi que el pla inclinat.

S'anomena pas de la rosca p a la distància que

Com més petit és el pas de rosca p i més llarga

EXERCICIS MÀQUINES SIMPLES.

b. I per un pendent, si per aixecar-la 3 m s'ha de recórrer sobre el pla inclinat 12 m?

45 kg i 55 kg respectivament. On és el punt de suport si el gronxador no es mou?

per remuntar un objecte 5 m?

quantes politges necessites? Fes un esquema del muntatge.

s'aplica una força de 5 N?

pom a 87,5 cm?

d'aplicar a només 200 N?

qual hem de canviar una roda?

b. Quantes voltes hem de fer per aixecar el cotxe 30 cm de terra?

Qüestionari Màquines Simples.

1. Una balança de platets és una palanca de:

2. Un martell és una palanca de:

3. El rem de la figura és una palanca de:

4. Un trencanous és una palanca de::

5. Unes pinces són una palanca de :

6. Unes tisores són una palanca de:

7. L'obridor de la figura és una palanca de:

8. L'obridor de la figura és una palanca de:

9. Per pujar un pes de 10.000 N per un pendent de 15 m de llargada i un desnivell

13. Un cargol de banc de l'aula de tecnologia té un pas de rosca de 0,2 cm i una

TEMA 2. TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ

TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT.

Els sistemes de transmissió de moviment permeten passar el moviment entre eixos.

La relació de transmissió indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (conduït o

Entre la velocitat angular w d'una roda i la velocitat

v és la velocitat linial (m/s)

Transmissió per corretja