Pere Boix Estapé Literatura catalana

0FITXA DE LECTURA

Terra baixa, d’Àngel Guimerà

PERSONATGES PRINCIPALS

a) MANELIC (el bon salvatge)

Al principi apareix com el pastor beneitó vingut de les muntanyes, innocent, infantil i ploricó, que vesteix amb
samarra i que s’entesta a casar-se amb la Marta. Al llarg de la seva vida només ha tractat amb el ramat i amb quatre
homes (i cap dona). La primera vegada que guanyà diners fou quan, després de matar un llop ―amb les seves
pròpies mans― que empaitava les cabres, en Sebastià li donà una moneda. Desconeixedor del mal, s’ha deixat
enganyar per en Sebastià, que l’ha fet creure que la Marta l’estima i desitja casar-se amb ell. Ell, que cada nit resava
dos parenostres (un pels pares i un altre per trobar muller), està content perquè a partir d’ara només n’haurà de
resar un. Tampoc li caldrà tirar més pedres amb la fona per saber cap a quina direcció buscar la seva futura esposa.

L’inici del drama ―i el canvi de personalitat d’en Manelic― comença en el moment en què aquest observa, a la
primera nit de noces, un llumet darrere la cortina de l’habitació. A partir d’aquest moment, el dubte i la sospita
s’apoderaran de la seva ànima:

- Primer vol SABER la resposta de tots els seus dubtes: per què se’n riuen d’ell? De què riuen? Per què la
Marta no vol dormir amb ell i, ell, teòricament, “ja sap” per què?
- Com que no troba cap resposta ―i tampoc entén el comportament de la Marta, que es mostra feréstega
amb ell―, decideix FUGIR de la terra baixa (no abans d’acomiadar-se de l’amo, que s’ha mostrat tan bo amb
ell).
- El moment en què fereix la Marta amb un ganivet al braç (ella l’ha fet enrabiar expressament, ja que veient
que en Manelic no li dirigeix pràcticament la paraula i, a més, es mostra esquerp, necessita un toc d’atenció
o que, si més no, li mostri els seus sentiments) és clau perquè la parella se sinceri i, sobretot, perquè quedi
clar que s’estimen mútuament. Aleshores decidirà FUGIR AMB LA MARTA a la terra alta (muntanya).
- En Sebastià, que vol impedir-ho, tanca la Marta al molí i manté en Manelic sota el control de la guàrdia civil.
L’última decisió d’en Manelic serà la de MATAR EL LLOP (Sebastià).

b) SEBASTIÀ (l’amo)

És el personatge més complex del drama i, per tant, patirà una evolució sense possibilitats de fer marxa enrere.
Començarà sent l’amo de tot i, precisament per l’afany de conservar més poder del que realment podia, se li
escaparà tot de les mans: en Manelic no només li prendrà el seu poder, sinó que també li prendrà la vida (amb les
seves pròpies mans matarà el llop).

Tot i ser l’amo de tot, en realitat és un inepte tant pels negocis com per l’amor. Després d’haver quedat
absolutament endeutat, ha de resoldre els seus problemes econòmics mitjançant el casament amb una pubilla rica,
anomenada SALA. Tot i això, ell estima amb una bogeria extrema la Marta, i vol posseir-la per sempre. Això és un
problema per ell, ja que el seu afany de poder i de posseir-ho tot és immens, i per tant vol quedar-se amb les dues
noies: una pel benestar econòmic, i l’altra per satisfer els seus desitjos passionals. Per tant, obliga la Marta a casar-
se amb un beneit que no s’adoni de res (en Manelic), perquè així s’assegura que el seu matrimoni de conveniència es
resoldrà sense problemes. Ell tindrà bonança econòmica i, a més, visitarà la Marta a les nits (i en Manelic, com que
és un babau, no s’adonarà de res). Tot i això, la seva manca de tacte amb la Marta i la seva actitud violenta i
possessiva (la tracta com una pedra del camí, i com una bèstia) farà que els seus plans se’n vagin en orris i que, per
tant, se li escapi tot de les mans. La Marta acabarà estimant en Manelic i en Sebastià veurà que, al cap i a la fi, els
diners no ho poden tot: no podrà lluitar contra la força de l’amor correspost.

1
Pere Boix Estapé Literatura catalana

c) MARTA (la dona posseïda i desposseïda)

Al principi de la història tothom la insulta perquè saben que, tot i que estima en Sebastià (en realitat no l’estima,
però és l’única persona amb la que pot recolzar-se, ja que no té ningú més), té pactat un matrimoni de conveniència
amb un pastor massa bonàs que no sap que li han parat una trampa. Tot i això, a mesura que avança la trama,
coneixem el seu passat tràgic: després d’haver viscut una miserable infància a Barcelona amb la seva mare (captaire i
cega) i el seu padrastre (també captaire), conegué en Sebastià un dia de molta pluja. Ella tenia catorze anys i ell
trenta. Aquest els hi oferí feina al molí, i des d’aquell moment la Marta s’ha vist totalment vinculada a l’amo, per la
seva generositat. En Sebastià l’anomena sovint granoteta de pluja per recordar-li que és gràcies a ell que va poder
prosperar.

La narració s’inicia el mateix dia en què la Marta ha de casar-se amb en Manelic. Ella hi està totalment en contra i
sent fàstic per aquest home, però no pot fer altra cosa que acceptar les ordres d’en Sebastià perquè és l’amo de tot i,
sobretot, perquè tem que la pegui si li porta la contrària. Poc a poc, però, els seus sentiments canviaran i s’adonarà
que estima en Manelic i que en Sebastià és un mal home. Aquest canvi vindrà provocat, entre d’altres coses, perquè
s’adonarà que en Manelic l’estima de veritat. A diferència d’en Sebasià, no es mostra violent amb ella, ni l’obliga a
fer mai res. A més, sentirà gelosia al veure com de bé es porten la Nuri i en Manelic.

Quan s’assabenta que en Manelic vol tornar a la muntanya, entre d’altres coses perquè creu que la Marta no
l’estima, vol retenir-lo perquè se sent terriblement sola i perquè necessita el seu afecte. Veient que no se’n surt,
prefereix provocar-lo, vol que li faci mal, que li cridi, que la insulti, vol sentir-se propietat d’en Manelic. Tenint en
compte que en Manelic sospita, degut als rumors del poble, que en Xeixa és que l’home que estava darrere la
cortina de l’habitació, i degut als crits que li fa la Marta (li diu que l’ha enganyat i que d’això n’està contenta, i riu),
acaba ferint-la amb un ganivet. Abans no coneixia el mal, però ara se li han encomanat totes les misèries de la terra
baixa. En Manelic es maleeix i parla de si mateix com una bèstia salvatgina, i suplica a la Marta, mentre aquesta
l’abraça i no el deixa anar.

Aquest moment, però, és clau perquè els dos s’abracin i es confessin mútuament el seu amor. En Manelic li diu que
ja l’estimava allà dalt, però que ara que ha baixat l’estima molt més. És un grapat de neu que es va fondre al mirar-
la. I també és com l’aigua de les muntanyes que ha baixat per ajuntar-se amb l’aigua del mar, que diuen que és
amargant. I que ho sigui, d’amargant! (Això significa que , tot i ser amargant, li agrada. Tot i haver-lo enganyat, se
l’estima igualment).

La Marta considera que ja no és covarda com abans, perquè abans no tenia ningú (l’amor d’en Sebastià era fals) i ara
té el recolzament i l’amor vertader d’en Manelic. Decideixen anar-se’n a la terra alta. Quan volen fugir, però, en
Sebastià els descobreix i en Manelic s’assabenta que no era en Xeixa aquell home, sinó l’amo. A partir d’aquest
moment, decidirà matar-lo.

En Manelic ja s’ha transformat totalment, i ha intercanviat els papers amb en Sebastià quan diu: “Se creu que encara
em mana a mi [...], doncs no; que tot ja s’ha trasmudat aquí dintre, que ara el qui mana sóc jo. I ara ho veuràs si sóc
l’amo!”. És en aquest moment que s’inicia un duel entre en Manelic i en Sebastià, i només el vencedor podrà quedar-
se amb la Marta. En Manelic, que llença a terra el ganivet que duia per estar en les mateixes condicions que en
Sebastià, fa un gest d’heroisme que es veu irromput quan aquest últim intenta agafar-lo per atacar. De la mateixa
manera que matà un llop que volia fer mal a les seves cabres, ara també utilitzarà les seves pròpies mans per matar
el llop que vol fer mal a la seva Marta, i en sortirà vencedor. Totalment eufòric cridarà que ha mort el llop i, dirigint-
se al poble, els hi dirà que riguin (aquí els papers també s’han intercanviat, ara ell és el vencedor absolut) i fugirà per
sempre més amb la Marta a les muntanyes. “Allà on es perdona tot, on no és com a baix, on tot se corromp”.