V
 
VV



m
m

 
m


 
 
  







  


Procés històric que, amb distinta intensitat i ritme depenent

de les característiques de cada país, es desenvolupà entre
1770 i 1850 i va enfrontar, en la lluita per l͛hegemonia, a la
burgesia (com a classe social emergent i ascendent), al
liberalisme i nacionalisme (com ideologies) i al capitalisme
(com sistema econòmic), front a l͛ordre socio ʹ polític i
econòmic de l͛Antic Règim. La Revolució Nordamericana
(1776) i la Revolució Francesa (1789) són els dos processos
polítics que obrin l͛era de les Revolucions Burgeses, que en
l͛àmbit econòmic se correspon amb la Revolució Industrial.
ë
ë
ëë 
 ë

u
u 
    


crisi política crisi social i revolta popular

ESTATS GENERALS

la ³Gran Por´

jurament del joc de la pilota

la presa de la Bastilla
m 
 m
m  m

 m  
 m

p
 

   
  

     



  ! 

" 
   

# $%
  &&&

" 
 —
' 

 


 

 



  








| (
 )
)*

  %

 ! &

2 
./ 01./p # 

|  
| "+,-p

$
&4  —& 
5 67
.301./p

 8% 

9 
 =


GUERRA

desfetes dificultats econòmiques

RADICALITZACIÓ POPULAR (sans ±

coulottes) I DE LA REVOLUCIÓ
m ",/:./";<-. = m;" / ;m " ;1=  .m >,/ -?=;

Assemblea constituent durant la Revolució Francesa, que

va exercir el poder legislatiu entre el setembre de 1792 i
l¶octubre de 1795; va ser denominada Convenció, a
imitació dels EUA. Dominada primer pels girondins i
posteriorment pels jacobins, va abolir la monarquia, va
votar la mort del rei i va proclamar la I República francesa.

guerra dificultats econòmiques assalt Tulleries

eleccions per sufragi universal



 m 

 



(IRONDINS: club o grup polític, anomenat així per què alguns dels
seus diputats més coneguts procedien del departament francès de la
(ironda. Tenien el seu suport social entre la rica burgesia mercantil i
industrial, contraris al radicalisme revolucionari i partidaris ͞d͛anclar͟
la revolució en els seus principis del 89. Eren federalistes i partidaris
del sufragi censatari. Els seus dirigents eren Brissot (a la il·lustració),
Vergniaud, Petion i Roland.

   @ m 3:;

A

  -
B 

1 

; m:!
 m 
 
 



JACOBINS: confosos amb els Montagnards, era el nom que rebien els
diputats i membres del club situat al convent dels dominics de Paris.
Es caracteritzen pel radicalisme revolucionari i s͛imposaren durant el
període del Terror. A partir del 1792, alguns líders republicans
radicals, com Danton, Robespierre (a la il·lustració) i Saint Just,
intentaren instaurar una república centralista democràtica basada en
el sufragi universal i un cert igualitarisme, però foren suprimits pel
colp d͛estat del mes de termidor del 1794. Part del seu poder es
basava en la força social dels sans ʹ coulottes.

SANS COULOTES: Petita burgesia (artesans, botiguers, treballadors de

les ciutats), protagonistes dels aldarulls urbans, partidaris de la
democràcia social i econòmica. Freqüentaven els clubs, i després de
la revolta del 10 d͛agost de 1792 varen esdevenir en autèntics
protagonistes de la revolució.
 m 
 
 



' p


"  ' p 2 
  )
A ' 

' "p
 B 
 ' "p /
#

' -
 -

. (+* ' .@ 

 m 

  

 

'  +C
-. "";< '

 
+.->; ,-; /

' p 
 " 

",/p+;+=";< . A
E ' p 2
'    D

'
  D

(+.--,- ' .@ -

m /"*