Tema 4 1r ESO

4 L’aula de
tecnologia
1. L’aula de tecnologia
2. Les eines
3. Normes d’ús, conservació

i seguretat
4. Les operacions bàsiques
CLAU DEL TEMA

Ara ja saps què és la tecnologia. Segurament aviat co-
mençaràs a dur a la pràctica el procés tecnològic, i per
fer-ho, hauràs d’anar a l’aula de tecnologia, on trobaràs,
entre altres coses, moltes eines. Sabries dir el nom de cinc
eines? I per a què serveixen? Per exemple, què et sembla
que podries fer amb les eines que tens a la fotografia?
És molt important usar les eines adequadament i complir
les mesures de seguretat. Sabries triar una eina i dir dues
mesures de seguretat que cal tenir en compte a l’hora de
fer-la servir?
OBJECTIUS
t Conèixer i aplicar les normes de

seguretat, d'ús i de conservació
de les eines, els espais i les instal-
lacions de l'aula de tecnologia.
t Conèixer les eines adequades
per fer les operacions bàsiques
de taller i les normes de segure-
tat aplicables en cada cas.
t Col·laborar a mantenir en condi-
cions adequades l'aula de tec-
nologia, el material propi i el
d'ús comú.
t Valorar l'ordre, la polidesa, el ri-
gor, la qualitat i la seguretat en
el treball manipulatiu.
4 L’AULA DE TECNOLOGIA
1. L’aula de tecnologia
Com ja has estudiat a la unitat anterior, per dur a terme processos tecnològics cal
dissenyar, construir i avaluar. Per efectuar totes aquestes activitats es necessita
un espai propi. L’aula de tecnologia és aquest espai i, en el decurs de l’etapa, hi
hauràs d’anar a fer les activitats pròpies de l’estudi de la tecnologia.
L’aula de tecnologia no és, per tant, una aula convencional, ni tampoc un labora-
tori. Quan hi vagis, t’adonaràs que hi ha zones amb un mobiliari específic i unes
instal·lacions.
Les normes a l’aula de

tecnologia
És molt important que res-
pectis les normes d’ús, de
conservació i de seguretat
de les instal·lacions, del
mobiliari i de les diferents
zones de l’aula. No respec-
tar-les pot comportar un
perill per a tu i per als teus
companys i companyes, a
més de malmetre l’aula. El
professorat et donarà les
normes i cal que les res-
pectis escrupolosament.
Aula de tecnologia.
Les zones
Tot i que cada institut organitza l’aula d’acord amb les seves possibilitats, normal-
ment s’hi pot distingir una zona de disseny i experimentació, una altra de cons-
trucció i muntatge i una altra de magatzem.
t Zona de disseny i experimentació. Està pensada per fer-hi les activitats de les
fases de projecte i avaluació del procés tecnològic.
t Zona de construcció i muntatge. Està pensada per efectuar-hi les operacions
pròpies de la fase de construcció del procés tecnològic.
t Zona de magatzem. Està pensada per guardar-hi els materials, els productes,
les màquines i els aparells que es necessiten per als projectes i altres activitats
d’aprenentatge de la tecnologia.
A l’aula també es necessita algun espai on deixar els residus que es produeixen
durant el procés tecnològic. És important que aquests residus es puguin desar
separadament o selectivament per tal de facilitar-ne el reciclatge.
66
L’AULA DE TECNOLOGIA 4
Les instal·lacions
Les instal·lacions són el conjunt d’elements que fan possible l’entrada i la

sortida d’energia, de productes o d’informació a les zones de l’aula.
L’aula de tecnologia ha de tenir una bona instal·lació elèctrica, que permeti con-
nectar-hi les màquines, executar-hi els projectes acabats, etc., i que garanteixi una
il·luminació correcta. També ha de tenir instal·lacions d’aigua corrent, de calefac-
ció i de connexió a Internet.
activitats proposades
1. Visiteu l’aula de tecnologia, identifiqueu-hi les 2. Per què és necessari que hi hagi diferents zo-
zones i les instal·lacions que conté i escolteu nes a l’aula de tecnologia?
bé les normes que us donaran per fer-ne ús.
Després, redacteu-ne un breu informe. 3. Quin és i quines característiques té el mobiliari
d’aquestes zones?
2. Les eines
A l’aula de tecnologia hi ha moltes eines. Segurament ja en coneixes algunes i les
has fetes servir algun cop; però també pot ser que en desconeguis moltes altres.
No et preocupis: a poc a poc les aniràs coneixent i utilitzant totes. Sense adonar-
te’n, veuràs que, al cap de poc temps, en sabràs correctament els noms i la funció
i les utilitzaràs.
Les eines són objectes o instruments manuals que serveixen per fer alguna
operació específica sobre els materials.
Amb l’eina anomenada tisores

es fa l’operació de tallar.
Les operacions són totes aquelles accions que, amb l’ajuda de les eines,
realitzem sobre els materials per modificar-los (canviant-ne les dimensions,
la forma, l’aspecte, etc.), a fi d’obtenir peces útils per elaborar o muntar ob-
jectes i aparells tecnològics.
Amb les eines es fan diferents operacions: tallar, foradar, unir materials, etc. Dins
el procés tecnològic, tot això correspon a la fase de construcció.
Generalment, les operacions que cal fer per obtenir un objecte o un aparell tec-
nològic sempre són les mateixes i es fan en el mateix ordre: marcar, tallar, polir, Operació de serrar amb una
verificar, foradar i unir o muntar. eina manual.
67
Tipus d’eines
Hi ha eines que utilitzem només amb la força del nostre cos,
com ara el martell o les alicates. Són el que anomenem eines
manuals o, simplement, eines.
D’altres, en canvi, es fan anar amb l’ajuda de motors, com el tre-
pant o la serra elèctrica. En aquest cas es coneixen amb el nom
de màquines eina.
Segons quina eina utilitzem, podrem fer les operacions amb
més o menys qualitat i esforç. Un tall en una fusta, per exemple,
el pots fer amb una serra manual o amb una d’elèctrica. L’opera-
ció és la mateixa: tallar fusta; però amb la serra elèctrica no hau-
ràs de fer tanta força i trigaràs menys que amb la manual.
Hi ha eines molt senzilles i n’hi ha de més complexes: per
exemple, l’ús i el manteniment d’una serra manual són més
senzills que no pas els d’una d’elèctrica.
La utilització d’algunes eines influeix en el medi, ja que consu-
meixen energia o provoquen sorolls molestos. Has de procurar
no malgastar energia i aturar el funcionament de les eines
elèctriques mentre no les fas servir, i també has d’evitar les
operacions que produeixin soroll o, si això no és possible, limi-
tar-ne la intensitat.
Màquina eina.
Eines manuals.
4. Construeix una oració que tingui un sentit correcte c) Les operacions es fan amb eines i sobre els ma-
i que contingui les paraules «eines», «operacions» terials.
i «materials»
d) Les màquines eina són un tipus de màquines
que serveixen per fabricar les eines que utilit-
5. Hi ha una dita que diu «Bona eina fa bona feina». zem habitualment.
Ho trobes cert, això? Per què?
e) Una mateixa operació es pot fer amb eines di-
6. Indica si són certes o falses les afirmacions se- ferents.
güents. Si són falses, indica el perquè.
f) L’ús de les eines no influeix de cap manera en el
medi natural.
a) Cada eina només serveix per fer una mena
d’operació.
b) Per fer una operació podem triar qualsevol 7. Com influeix en el medi la utilització de les
eina, sempre que s’adapti bé a la nostra mà. eines?
68
3. Normes d’ús, conservació

i seguretat
Per treballar còmodament, evitar accidents, no fer malbé les eines ni les instal-
lacions i aconseguir un bon resultat, cal respectar una sèrie de normes.
Normes d’ús i conservació

No podem clavar un clau amb un tornavís, ni tallar amb un martell: cada eina és
dissenyada per fer una operació concreta.
Quan utilitzem una eina per fer una operació que no li és pròpia, no obtenim els
resultats desitjats i hi ha el perill de prendre mal o de fer malbé l’eina i també el
material amb què treballem. Cada eina té unes condicions pròpies per ser utilitza-
da que es coneixen com a normes d’ús.
Les eines també es tornen velles, ja que es desgasten amb l’ús. Perquè una eina
sigui útil, cal tenir-la en unes condicions adequades; és a dir, cal fer-ne un mante-
niment adequat. Moltes vegades, aquest manteniment consisteix, senzillament, a
netejar-la. Altres cops caldrà untar-la, ajustar-la, esmolar-la o canviar-ne algunes
parts o peces. El conjunt d’operacions de manteniment que cal fer a una eina són
les normes de conservació. També els espais i les instal·lacions necessiten un
manteniment perquè estiguin sempre a punt.
La neteja a l’aula és molt important. No cal que sigui a fons; n’hi ha prou de treu-
re-hi la pols i les restes de material de damunt les taules, els bancs de treball, el
terra i el safareig. Si una eina és bruta, hem de netejar-la amb un drap o amb un
pinzell abans de desar-la. Per netejar l’aula només cal un raspall, un drap, una es- Sabies que...
combra i un recollidor.
Netejar i endreçar són feines que, si es fan entre tot el grup i de manera organitza- Als tallers i a les indústries els
da, no duren més de tres o quatre minuts. Un cop t’hi acostumis, veuràs que no operaris també s’encarre-
costa gens i que els resultats són agradables. guen de mantenir net i en-
dreçat el seu lloc de treball.
Potser has pensat que a l’escola ja hi ha un servei de neteja. És cert, però pensa Això fa possible que millori la
també que aquest servei acostuma a passar al final de les classes i que, després qualitat i la seguretat del seu
que tu marxis, hi ha altres grups que faran servir l’aula i els agradarà trobar-la en- treball.
dreçada i neta.
Operació de manteniment.
69
Perquè sigui més fàcil consultar i recordar les normes d’ús i conservació les hem
separades en dues parts: Cal fer-ho sempre i No s’ha de fer mai.
Cal fer-ho sempre No s’ha de fer mai

t Utilitzar cada espai per a la funció que t Utilitzar la zona de disseny i experi-
té reservada. mentació per fer operacions que pu-
guin produir pols o brutícia.
t Col·locar al lloc corresponent totes les
eines, els materials i els productes t Accedir sense permís dels professors
abans de sortir de l’aula. al magatzem o a les zones restrin-
gides.
t Netejar l’aula abans de sortir.
t Sortir de l’aula sense haver-la endre-
t Utilitzar l’aigua de l’aixeta amb mode- çat i netejat.
ració per evitar esquitxades.
t Manipular les eines o les instal·lacions
t Desconnectar i recollir el cable de les quan no es necessiten.
màquines elèctriques portàtils abans
de desar-les.
Normes de seguretat
A més de tenir sempre a punt les eines, els espais i les instal·lacions, també s’han
d’evitar les situacions de perill. Per això tenim les normes de seguretat, que són
les instruccions que cal seguir per evitar accidents.
Has de tenir ben present que les eines no són joguines. Jugar-hi pot resultar molt
perillós. Ara bé, tampoc no n’has de tenir por. Si les utilitzes per a la seva funció
Ulleres i altres elements de específica i en respectes les normes d’ús i seguretat, a més de seguir els consells
seguretat. del teu professor o de la teva professora, no tindràs cap mena de problema.
Ulleres: Element que protegeix els ulls

de llimadures, espurnes, àcids...
Els models homologats porten
protecció lateral i uns vidres que poden Ús obligatori Ús obligatori Ús obligatori Ús obligatori
resistir impactes forts. d’ulleres protectores. de casc. de mascareta. de guants.
Guants: Elements per protegir les

means de talls, llimadures, calor,
dissolvents...
Per treballar amb comoditat, cal que
s'adaptin bé a la forma de mà.
Ús obligatori Ús obligatori Ús obligatori Ús obligatori

de calçat adequat. de protectors de pantalla de de vestit de
acústics. protecció. protecció.
Perill d’explosions. Perill elèctric. Prohibit fumar. Prohibit passar.
70
No solament has de conèixer i entendre les normes d’ús i conservació i les de se-
guretat, sinó que també les has de respectar i complir quan treballis a l’aula de
tecnologia. Pensa que complir-les i respectar-les és un dels objectius que has
d’aconseguir en el teu aprenentatge i, per tant, es tindrà molt en compte per ava-
luar-te, no tan sols en aquesta unitat, sinó durant tota l’etapa
Cal fer-ho sempre No s’ha de fer mai

tUtilitzar tot l’espai disponible que si- tCórrer per l’aula de tecnologia.
gui necessari i treballar a una distàn-
cia adequada dels companys i com- tJugar amb les eines o les màquines.
panyes, especialment si fas servir mà- tPosar-te molt a prop dels teus com-
quines elèctriques. panys o companyes quan treballen
tTransportar els llistons i les peces llar- amb eines, sobretot si són elèctri-
gues en posició vertical. ques.
tRecollir-te els cabells, si els portes llargs, tMullar els aparells elèctrics o acostar-
i ajustar-te els punys de la camisa. los a la zona del safareig.
tUtilitzar els elements de protecció tI ntroduir objectes en els punts de

(ulleres, guants i davantals) sempre connexió elèctrica.
que calgui. tSubjectar amb les mans el material
tSubjectar amb el cargol de banc o els mentre un company o companya tre-
serjants el material que hagis de treballa amb eines.
ballar amb les eines.
8. Tot seguit descrivim una sèrie d’accions. Indica si e) La Laura, una companya del teu grup, fa servir
són correctes o incorrectes segons les normes es- el trepant de sobretaula per foradar una peça
Deures¡¡¡¡¡ tudiades. Si són incorrectes, explica quines conse- metàl·lica. Com que és la primera vegada que
qüències poden tenir. feu servir aquesta eina a l’aula de tecnologia,
tu i uns altres companys us hi poseu a prop i tot
a) Està a punt d’acabar la classe i t’adones que al voltant per observar i aprendre com es fa.
t’has oblidat de fer una operació. Vas corrents f) Després de fer uns talls en unes fustes i abans
a agafar l’eina que necessitaràs per acabar d’acabar la classe, reculls amb l’escombra les
l’activitat abans no sigui l’hora de plegar. serradures que hi ha a la taula i les que han
b) Et reculls els cabells i et poses les ulleres pro- caigut a terra.
tectores abans d’utilitzar la serra de vogir g) Per ajudar el teu company Marc, li subjectes
elèctrica. ben fort el material perquè no es mogui, men-
c) Quan s’acaba la classe, deixes les eines que tre ell el talla amb el xerrac.
has fet servir damunt els bancs de treball per- h) Estàs treballant amb una eina elèctrica.
què les puguin utilitzar els companys del grup S’ha embrutat i, per netejar-la, la poses sota
que ve després. l’aixeta, vigilant de no mullar l’endoll.
d) Estàs pintant un projecte i, sense voler, has i) Has de tallar uns llistons i tens les mides a l’or-
tacat una zona que no s’havia de pintar. Entres dinador. Et situes al costat de l’ordinador per
al magatzem i agafes el dissolvent adequat tallar-los i poder veure fàcilment les mides i no
per netejar-la abans no s’assequi la pintura. equivocar-te.
71
4. Les operacions bàsiques

La fase de construcció inclou tota mena d’operacions. Aquesta fase pot ser molt
Les operacions bàsiques diferent, segons el procés tecnològic. Per aquest motiu, conté moltes operacions
són: i molt variades. En aquest apartat t’explicarem les més freqüents i parlarem de les
t marcar eines adequades per fer-les, ja que aviat les hauràs de fer tu.
t tallar
t desbastar, ajustar i polir
t mesurar i verificar
t foradar
Marcar
t subjectar
El marcatge consisteix a dibuixar sobre el material els contorns de la peça que
t muntar i desmuntar
hem d’obtenir. Cal fer-ho sempre abans de tallar i l’operació serveix per saber per
on hem de guiar l’eina de tall.
La punta de marcar
Les principals eines que ens
permeten fer el marcatge
són:
S’utilitza, com si fos un llapis, per marcar metalls i plàstics durs. Es fa servir sempre
t punta de marcar
amb l’ajuda del regle o de l’escaire.
t regle graduat
t escaire
t compàs Norma de seguretat Norma de conservació
t contrapunxó tVigila de no punxar-te: és molt esmo- tProcura que no et caigui a terra: es
lada! pot despuntar.
El regle graduat
Serveix per mesurar i per tirar línies rectes. S’utilitza amb el llapis, el retolador o la
punta de marcar.
Norma de seguretat Norma de conservació

tNo el dobleguis: el podries inutilitzar. tProcura que no et caigui a terra: es
pot fer malbé.
L’escaire
Serveix per comprovar i tirar línies que formen angles rectes. S’utilitza amb el lla-
pis, el retolador o també amb la punta de marcar.
El compàs
Es fa servir per marcar circumferències i línies arcs sobre materials durs com els
metalls i alguns plàstics. El compàs de punta

Marcant un metall amb la tVigila de no punxar-te: les puntes són tProcura que no et caigui a terra: es
punta de marcar i amb l’ajut molt esmolades. pot despuntar.
d’un escaire.
72
El contrapunxó granete
S’utilitza amb el martell i serveix per marcar el centre d’un forat o el centre d’arcs i
circumferències. La marca fa de guia a la broca en el moment de foradar o evita
que el compàs rellisqui en el moment marcar.
Tallar
El tall es l’operació que es fa sobre diferents materials en brut i serveix per
separar i obtenir peces de les formes i dimensions desitjades. Marcant amb un contrapun-
xó.
Cúters, tisores i alicates permeten fer talls nets; és a dir, sense que es desprengui
material (sense produir ferritja ni serradures). El xerrac i les serres, en canvi, sí que Les principals eines que
desprenen part del material quan tallen. Ho hauràs de tenir en compte en el mo- ens permeten tallar són:
ment de marcar les peces quan hagis d’utilitzar aquestes eines per tallar. t cúter
t tisores
Perquè el tall et surti bé, procura passar l’eina per la part externa de la marca o lí- t alicates de tall
nia de tall que has fet sobre el material, ja que, sinó, la serra o el xerrac es poden t serra
«menjar» part de la peça, i aquesta sortiria més petita del que havies calculat.
El cúter
Serveix per fer talls llargs i rectes en paper, cartró i làmines

fines de materials tous. S’utilitza amb el regle metàl·lic, que
li fa de guia. Abans de fer-lo servir, protegeix convenient-
ment la taula o el banc de treball per no ratllar-los.
El cúter no es pot esmolar, sinó que s’ha d’anar trencant l’ex-
trem de la fulla per renovar el tall (Alerta! Aquesta operació
és perillosa. Demana consell als professors). Tallant amb el cúter i el regle metàl·lic.
Normes de seguretat Normes de conservació

tQuan tallis, no has de tenir cap part del tCal renovar la fulla de tallar periòdica-
cos a l’abast de la línia de tall. Talla ment.
sempre cap enfora.
tProtegeix convenientment la taula de
tPosa’t els guants de protecció. treball per no ratllar-la.
tQuan deixis el cúter damunt la taula o
el desis a la caixa d’eines, amaga’n la
fulla a l’interior, en el mànec.
tTrencar l’extrem de la fulla per reno-
var el tall és perillós: abans de fer-ho,
consulta els professors i posa’t els
guants i les ulleres.
Les tisores
Serveixen per tallar materials prims: paper, cartró, plàstic, cables elèctrics o làmi-
nes metàl·liques primes.
73
N’hi ha de diferents tipus: d’oficina, d’electricista, per tallar planxa metàl·lica...

Agafa en cada moment el model més adequat al material que has de tallar.

tPer manipular les làmines metàl- tAjusta periòdicament el cargol i la fe-
liques, posa’t guants, perquè tenen mella que uneixen les dues parts de
un caire molt fi que talla com un gani- les tisores per a xapa, per evitar un joc
vet. excessiu.
Tisores de diferents tipus.

Les alicates de tall Tenalles: Eina de la familia deles alicates que s'utilitza
normalment per tallar filferro i per arrencar claus
Les alicates són unes eines molt versàtils: n’hi ha de molts tipus i serveixen per a
moltes operacions.
N’hi ha d’especials per tallar, però la majoria, encara que també tinguin altres fun-
cions, tenen una zona de tall per tallar filferro, cables i claus prims.
La serra
Hi ha moltes classes de serres, segons el material que vulguem tallar i la mena de

tall que necessitem. Algunes són: el xerrac, la serra de biaixos, la serra d’arquet i la
serra de vogir.
El xerrac
Alicates de tall o tallacaps.
S’utilitza amb una sola mà i serveix per fer talls rectes i llargs en fusta gruixuda.
L’acabat de la peça no és gaire bo, i després sempre cal polir-la.
Hi ha, però, alguns models de xerrac de dents molt fines que van molt bé per ta-
llar fusta prima, perquè deixen un tall més net.
Normes de seguretat Norma de conservació

tQuan tallis, no has de tenir l’altra mà tNo l’utilitzis mai per tallar metalls o
ni cap part del cos a l’abast de la línia materials durs: el faries malbé.
de tall.
tAbans de començar a tallar, subjecta
bé el material amb serjants o amb el
Tallant amb el xerrac. cargol de banc.
tProcura que la línia de tall quedi sepa-
rada de la taula on tens subjectat el
material, per tal de no tallar-la o rat-
llar-la.
La serra de biaixos
És semblant al xerrac, però muntada en un suport amb unes guies, i això permet
fer talls amb diferents angles d’inclinació (90º, 45º, etc.). És molt útil per fer aquests
Tallant llistons amb la serra tipus de talls en fustes i plàstics, i és ideal per tallar llistons. No permet fer talls en
de biaixos. peces molt amples.
74
La serra d’arquet
S’ha d’agafar amb totes dues mans i serveix per fer talls rec-
tes no gaire llargs en materials durs, com ara metalls. De
vegades també pot ser útil per tallar fusta i plàstic.
No es pot esmolar i, quan perd el tall, cal canviar-ne la fulla
per una de nova. Quan es posa la fulla cal assegurar-se que
les dents tenen la inclinació cap endavant; és a dir, contrària
al mànec. També cal tensar la fulla adequadament. Si està
massa tensada es pot trencar amb facilitat, i si ho està poc,
el tall pot sortir tort i també es pot trencar. Consulta els pro-
fessors abans de fer-ho.
Tallant amb la serra d’arquet.
Les dents van en direcció contrària al mànec.

Pèls de serra
La serra de vogir
Pot ser manual o elèctrica.

tLa serra de vogir manual o serra de marqueteria (coloquial)
Serveix per fer talls resseguint un contorn recte, corbat o ir-
regular en materials prims, com ara fulloles.
S’utilitza sempre col·locant el material al banc de treball i si-
tuant el mànec a la part inferior de la peça. Cal fer els movi-
ments procurant mantenir sempre vertical la fulla de tall.
Fins que s’hi ha agafat una mica d’experiència, la fulla de tall
es trenca molt fàcilment.
Hi ha diferents fulles de tall, segons el material a tallar. En
general, amb materials tous es fan servir fulles de dent gros-
sa i separada, i per a materials durs, com els metalls, fulles
amb dents petites i molt juntes. Tallant amb la serra de vogir manual.
75
No es poden esmolar: cal canviar-ne la fulla

quan ja no talla. Quan ho facis, assegura’t que
les dents van inclinades cap enrere; és a dir, en
direcció al mànec, a l’inrevés que la serra d’ar-
quet.
tLa serra de vogir elèctrica o serra de calar
Fa la mateixa funció que la manual, però amb
l’ajuda d’un motor elèctric. És, per tant, una
màquina eina. S’utilitza bàsicament per tallar
planxes de fusta, tot i que també pot tallar
planxes de molt poc gruix de metalls tous,
com ara l’alumini. Per això hi ha diferents mo-
dels de fulla de tall, segons el material que cal
tallar.
En general, si el material és prim o dur, farem
servir fulles de tall de dents petites. Contrària-
ment, en materials tous i d’un cert gruix, les
dents han de ser més grosses.
Si el tall és gaire llarg, fes-lo en diverses etapes,
per deixar refredar la fulla, perquè, si la fulla
s’escalfa massa, perd les seves propietats.
Perquè el tall et surti bé, recolza totalment el
patí sobre el material que has de tallar i, quan
vulguis desviar la direcció del tall, inclina horit-
Tallant amb la serra de vogir elèctrica. zontalment la part posterior de la màquina.
Normes de seguretat Normes de conservació

tDemana permís abans d’utilitzar-la. tNo tallis materials gaire gruixuts (con-
sulta el manual d’instruccions per sa-
tPosa’t les ulleres protectores. ber els límits de tall).
tRecull-te els cabells, si els tens llargs, i tNeteja i, amb oli, unta sovint l’eix on
ajusta’t bé els punys de les mànigues. va fixada la fulla de tall i la rodeta pos-
tPosa les mans sempre a la part superi- terior.
or de la màquina. tAssegura’t que no hi ha cap obstacle
tAmb serjants, fixa bé al banc de tre- en la trajectòria de la fulla de tall, es-
ball la peça que has de tallar per po- pecialment el banc de treball.
der posar totes dues mans sobre la
màquina.
tAssegura’t que el cable elèctric queda
fora de la trajectòria del tall.
tAgafa una fulla de tall adequada per
al tipus de material que has de tallar.
tNo retiris la serra del material que es-
tàs tallant fins que el motor s’hagi
aturat completament.
tNo manipulis la fulla de tall ni la mà-
quina sense desconnectar-la.
tDesconnecta-la sempre quan acabis
de tallar.
76
Desbastar, ajustar i polir

Desbastar, ajustar i polir són tres operacions que de vegades cal fer després del
tall, a fi d’obtenir peces de mides exactes i amb un bon acabat.
Les principals eines que
ens permeten desbastar,
Desbastar consisteix a eliminar una part del material d’una peça per apro- ajustar i polir són:
ximar-nos a les dimensions finals que ha de tenir. t llimes
t paper de vidre
t tela esmeriladora
Ajustar vol dir donar a la peça les dimensions definitives de la manera més
exacta possible.
Polir és deixar amb un acabat llis i fi les superfícies ajustades
Per exemple, quan hem tallat una peça i un costat ens ha quedat massa gran, podem
desbastar-lo fins a acostar-nos al màxim a la mida necessària, ajustar-lo perquè quedi
a la mida exacta i, després, polir-lo perquè tingui un aspecte i un tacte agradables.
Tipus de picat: bast, entrefi
Tanmateix, gairebé sempre, si l’operació de tallar s’ha fet correctament, només cal i fi.
polir la superfície de tall per treure’n les rebaves i perquè quedi una superfície llisa.
Les llimes De les llimes rodones podem trobar la Llima de cua de Ratolí o la normal
Les llimes són eines que, per fricció, arrenquen petites partícules dels materials.
Per fer-ho, a la superfície de les llimes hi ha unes dents o unes estries, el conjunt
de les quals s’anomena picat.
Les llimes tenen diferents picats, segons l’operació i el tipus d’acabat que necessi-
tem obtenir: picat bast, picat entrefí i picat fi. El picat bast s’utilitza bàsicament
per desbastar, mentre que els altres dos són per ajustar i polir.
Hi ha llimes de diferents formes i mides segons la superfície que volem treballar:
planes, rodones, triangulars i de mitja canya.
A còpia d’usar-les, queden miques de material entre les estries del picat, la llima Llimes (la de la dreta és una
s’embussa i això dificulta el treball. És moment de netejar-la amb la carda. raspa).
Les raspes Les raspes en caastellà s'anomena "escofina" Tipus de Llimes
Són llimes amb un picat molt bast i aspre que s’utilitzen per desbastar fusta gruixuda.
Normes de conservació
tEvita donar cops a les llimes: es trenquen amb facilitat.
tNo agafis les llimes pel picat amb les mans, ja que les puntes del picat es rovellen Sabies que...
molt fàcilment i perden tall. Agafa la llima pel mànec o per la punta.
Les restes que es despre-
tNo guardis les llimes una damunt de l’altra sense posar-hi un drap entremig. El nen quan es llima fusta
contacte o fricció entre els picats les malmet. s’anomenen encenalls?
tNo utilitzis llimes per rebaixar fustes o metalls tous, com ara l’estany o el plom: Les que es desprenen quan
s’embussen i es malmeten. es llima metall, llimadures,
llimalla o també ferritja.
tDesprés d’utilitzar-les neteja-les amb la carda.
77
El paper de vidre
Es fa servir sempre amb l’ajut d’un tac de fusta i serveix per rebaixar una mica i
polir el tall de la fusta i treure’n les estelles. N’hi ha de moltes classes, segons el
gruix dels grans.
Fes servir el de grans gruixuts per rebaixar, i el de grans fins o molt fins per polir o
allisar i donar un bon acabat. Utilitza’l sempre fixant el material a polir al banc de
treball i desplaçant el tac proveït del paper de vidre per la superfície del material,
i no al revés.
Polint amb paper de vidre. Polint amb tela esmeriladora.
La tela esmeriladora
S’utilitza exclusivament per polir superfícies metàl·liques. La diferència amb el

paper de vidre és que la base consisteix en una tela, no pas en paper, i que els
grans són fets d’una substància molt dura, l’esmeril o corindó, en lloc del vidre.
Cal utilitzar-la amb una llima de suport, en comptes d’un tac de fusta. Amb la tela
de gra fi, les superfícies metàl·liques es poden deixar fines i lluents com un mirall.

ens permeten mesurar i
verificar són: Mesurar i verificar
t cinta mètrica
t escaire Un cop hem marcat i tallat una peça, mentre l’anem desbastant, ajustant o polint,
t peu de rei l’hem d’anar mesurant fins a aconseguir que les dimensions siguin les que indi-
·regle d'acer graduat. quen els plànols.
A vegades el que ens cal és comprovar (verificar) que el tall que acabem de fer
forma un angle recte amb algun dels costats de la peça o, simplement, que és
prou recte.
La cinta mètrica
És una eina per mesurar longituds. Les cintes mètriques es fabriquen amb acer
quan tenen una llargària d’entre 2 i 5 m i amb roba plastificada quan la llargada és
superior (fins a 25 m). La llargada entre 2 i 5 m es molt habitual, però també poden averi variacions.
Les metàl·liques tenen un peu a l’extrem, que és molt útil per mesurar interiors i
Cintes mètriques de 25 m i de exteriors. Aquest peu té un petit joc (es mou), que és necessari per a un bon fun-
2 m. cionament, ja que compensa la seva pròpia gruixària.
També reben el nome de flexòmetres
78

tProcura no tallar-te els dits amb el tNo la dobleguis: es trenca amb facili-
caire en el moment de plegar-la. tat.
L’escaire
Verificant amb l’escaire.
A més de ser útil per traçar, aquesta eina també serveix per verificar si les peces
han estat correctament tallades o col·locades formant un angle recte (90º). Verificant amb l’escaire.
El peu de rei IMPORTANT o anomenat també calibre
És un instrument que serveix per mesurar longituds curtes amb un cert grau de
precisió. Pot arribar a apreciar fins a mitja dècima de mil·límetre. És molt útil per
mesurar diàmetres exteriors i interiors, així com gruixos i fondàries.
El peu de rei consta de dues parts: una de fixa, graduada en mil·límetres, el re-
gle fix, i una de mòbil, on normalment hi ha entre 10 i 20 divisions, anomenada
nònius. El nònius es pot desplaçar a la dreta i l’esquerra, lliscant sobre el regle
fix. A més a més, el peu de rei té unes boques per mesurar exteriors, unes
puntes per mesurar interiors i una vareta per mesurar profunditats. Fixa’t Nònius.
en la fotografia
puntes per
mesurar interiors
nònius regle fix

vareta per
boques per mesurar profunditats
mesurar exteriors
Peu de rei.
tCal evitar que rebi cap cop, per petit que sigui. Si cau a terra pot quedar inutilitzat.
tCal netejar-lo sovint.
tS’ha de desar sempre a la funda i separat de les altres eines.
Normes d’ús
Les normes d’ús depenen del que vulguem fer:

tMesurar exteriors. Cal obrir les boques d’exteriors, col·locar-hi entremig l’ob-
jecte que volem mesurar i tancar-les fent una lleugera pressió contra l’objecte. Mesurant amb les boques
La lectura es fa mirant el nònius en perperdicular. d’exteriors.
79
tMesurar interiors. Es fa de la mateixa manera, però introduint les puntes de

mesurar interiors dins el forat o recinte a mesurar.
tMesurar fondàries o profunditats. Cal recolzar el regle fix sobre la part exteri-
or del forat, introduir-hi la vareta i desplaçar el nònius fins que la vareta toqui el
fons. En aquest moment es pot fer la lectura.
Lectura de la mesura amb el peu de rei

Mesurant amb les boques La lectura de la mesura es fa sempre en mil·límetres i en dues fases: lectura de la
d’interiors.
part entera i lectura de la part decimal.
1. Lectura de la part entera. Cal fixar-se en la divisió del nònius que està marcada
amb el 0.
a) Si aquesta divisió apunta exactament a una divisió del regle fix, la part entera
serà la que correspon a aquesta divisió del regle fix, i la part decimal serà 0.
En aquest cas, ja haurem acabat la lectura.
b) Si el 0 del nònius no apunta exactament a cap divisió del regle fix, sinó que
apunta entre dues divisions, la part entera serà la corresponent a la divisió
del valor més petit del regle fix d’entre les dues apuntades pel 0 del nònius.
2. Lectura de la part decimal. Hem de mirar quina de les divisions del nònius apunta
exactament a qualsevol divisió del regle fix. La part decimal serà la que correspon a
la divisió del nònius en què hi ha hagut la coincidència amb la del regle fix.
Mesurant amb la vareta

de profunditat.

Lectura: 5,6 mm. Lectura: 20,2 mm.
ens permeten foradar són:
t barrina
t trepant Foradar
No cal que t’expliquem en què consisteix l’operació de foradar: segur que ja ho
saps prou. El que segurament no saps és que hi ha dos tipus de forats:
tEl forat passant. És aquell forat que travessa tot el material.
tEl forat cec. És el forat que no arriba a travessar el material.
La barrina
Serveix per fer forats petits a la fusta i altres materials tous, i també per iniciar el
forat per on ha de passar un vis. Es fa anar a mà i és molt senzilla d’utilitzar.

tVigila de no punxar-te amb la punta. tNo la utilitzis amb materials durs, com
metall o ceràmica.
Barrina.
80
El trepant Portabroques Percussor
En podem trobar de dos tipus: el de mà i el

de sobretaula.
El trepant de mà
És una màquina eina que serveix per fer

forats. Els forats es fan per un procés d’ar-
rencament de material mitjançant unes
eines que s’anomenen broques. Broques per
Segons la classe de material que es vol fo- a fusta, metall
radar, cal triar una broca o una altra. Hi ha o ceràmica
broques per a metall, per a fusta i pedra,
Clau del
formigó o ceràmica. També n’hi ha de dife- Selector de velocitat
portabroques
rents diàmetres, segons la mida del forat
que es vol fer. La broca es fixa al portabro-
ques amb l’ajut d’una clau especial.
Abans de fer un forat t’has d’assegurar que la broca ha quedat ben centrada i
collada al portabroques. Després, si es pot regular la velocitat, selecciona l’ade-
quada: lenta per a materials durs o per a forats amples, i ràpida per a materials
tous o forats petits. El percussor és un dispositiu que fa que la broca, a més de
girar, piqui sobre el material a foradar. No l’activis si no és que has de fer un
forat en materials com ara pedra, ceràmica o formigó.
El trepant de sobretaula
Fa la mateixa funció que el portàtil, però amb l’avantatge que s’aconse-

gueix fàcilment que la broca baixi perpendicularment a la superfície on
volem fer el forat. S’utilitza en combinació amb la mordassa, que serveix Detall de la broca, el protabroques
per subjectar el material que s’ha de foradar. i la mordassa.
Normes de seguretat
tDemana permís abans d’utilitzar-lo.
tPosa’t les ulleres protectores.
tRecull-te els cabells, si els duus llargs, i ajusta’t els punys de les mànigues.
tSi forades una peça amb el trepant manual, subjecta-la bé amb serjants o
al cargol de banc.
tSi forades amb el trepant de sobretaula, colla la peça ben collada amb la
mordassa, que has d’aguantar amb una mà mentre amb l’altra fas pressió
sobre la peça.
tLa broca sempre ha d’estar perpendicular a la peça que es vol foradar.
tAssegura’t que el cable elèctric queda fora de la trajectòria de la broca.
tNo manipulis la broca ni el portabroques sense desconnectar-lo prèvia-
ment.
tDesprés de fer un forat, no toquis la punta de la broca!: Et podries cremar.
tDesconnecta sempre el trepant un cop hagis acabat de foradar.
Trepant de sobretaula.
81
Per variar la velocitat de gir de la broca, amb l’aparell des-

connectat, cal accedir a la part superior de la màquina i
obrir la caixa de protecció. Veuràs que hi ha dos jocs de po-
litges i una corretja. Consulta al professorat o en el manual
d’instruccions com s’ha de canviar correctament la posició
de la corretja i variar així la velocitat de gir.
Subjectar
Per motius de seguretat, moltes de les operacions que
anem veient necessiten subjectar o collar molt bé el mate-
rial o la peça sobre la qual es treballa. La subjecció és una
Joc de politges. operació necessària en la fase de construcció.
El cargol de banc
Permet subjectar materials i peces, per treballar-hi amb al-

tres eines. La peça se situa entre les boques del cargol. Les
boques constitueixen la part superior del cargol; i n’hi ha una
de fixa i una de mòbil. Cal girar la maneta amb força perquè
la boca mòbil empenyi la peça contra la boca fixa.
Si per collar una peça fas més força de l’estrictament neces-
sària, pots deixar-hi marques o trencar algun element del
cargol de banc i inutilitzar-lo.
Quan les peces són de material tou o tenen rosques cal uti-
litzar les galteres protectores, que són dues peces de ma-
terial tou en forma de L que es col·loquen entre la peça i les
boques del cargol per evitar que la superfície de la peça
que hem collat es faci malbé.
Alguns cargols de banc disposen d’una zona especial que
serveix de base per situar-hi les peces que cal picar amb el
Cargol de banc. martell.
tNo estrenyis el cargol innecessàriament; és a dir, si no hi ha cap peça per subjectar.
tNo facis més força de l’estrictament necessària.
tNo utilitzis les boques del cargol com a base on situar les peces que vols treballar
amb el martell.
tEl cargol de banc s’ha de desmuntar periòdicament per netejar-ne les parts mòbils
i lubrificar amb oli o greix les guies i les rosques del cargol i de la femella.

ens permeten subjectar
són:
t cargol de banc
El serjant
t serjant
t alicates Serveix per subjectar materials o peces al banc de treball per poder-les tallar, polir
o foradar amb comoditat.
82
N’hi ha de diferents formes i mides que s’adapten a cada necessitat. Per utilitzar
correctament el serjant, has d’afluixar totalment la peça roscada, obrir les boques,
aplicar-lo sobre el material i el banc de treball, tancar les boques i estrènyer-lo gi-
rant la peça rosada.
Ús del serjant per subjectar una peça de treball al banc. Ús del serjant per mantenir peces encolades.
Les alicates
Serveixen per subjectar peces petites. N’hi ha de diferents tipus que s’adapten a la
forma de la peça que cal subjectar: alicates de boca rodona, de boca plana, etc.,
però les més habituals són les anomenades alicates universals, que es poden
adaptar a formes diferents.
Amb les alicates també es poden doblegar certs materials i donar-los forma: filfer-
ro, làmina metàl·lica, etc.
N’hi ha que tenen una zona per tallar cables, filferro i altres peces petites.
a) b) c) d)
Diferents tipus d’alicates:

a) universals, b) de punta
rodona, c) de punta plana,
d) de bec de cigonya.
83
Muntar i desmuntar
Per muntat i desmuntar s’utilitzen diferents tipus d’eines: claus fixes, claus colza-
des, claus angleses, claus Allen i tornavisos.
a) b) c) d)
Diferents tipus de claus:

a) claus Allen, b) clau colzada,
c) clau fixa, d) clau anglesa.
Quan es tracta de muntatges en què cal clavar claus, es fan servir martells, que
també són útils per a moltes altres operacions
a) b) c) d)
Diferents tipus de martells:

a) martell d’orelles, b) maça
de plàstic, c) martell de pena,
d) martell de bola.
El tornavís
El tornavís és l’eina que utilitzaràs més sovint en el muntatge i desmuntatge
dels projectes que realitzis a l’aula de tecnologia. Es caracteritza pel tipus de
punta i per les dimensions de diàmetre i la llargària de la tija (part que hi ha
entre la punta i el mànec). També és important el material amb què s’ha fabri-
cat el mànec.
La punta sol ser plana o d’estrella. La tija sol tenir de 2 o 3 a 8 o 10 mm de diàmetre
Punta plana i punta d’estrella. i una llargària d’entre 40 i 200 mm.
84
Normes d’ús
tCal utilitzar el tipus i la mida de tornavís adequats a cada cas. Si en fas servir de
mides o tipus inadequats per a la feina que has de fer, la punta es farà malbé.
tPer cargolar, cal girar en el sentit de les agulles del rellotge i per descargolar, a
l’inrevés. En tots dos casos cal fer pressió sobre el cap del cargol amb el tornavís
col·locat perpendicularment.
NO NO SI
NO NO SI SI
Normes d’ús del tornavís.
9. Identifica les eines següents i digues per a quina 12. De quines dues formes ben diferents tallen les
operació serveixen: eines de tall? Explica’n les diferències.
13. Digues cinc normes de seguretat referents a l’ús

de la serra de vogir elèctrica.
14. Quina diferència hi ha entre desbastar, ajustar i

polir?
15. Quina diferència hi ha entre la llima, la raspa i la

carda?
16. El paper de vidre pot tenir grans de gruixos dife-

rents. Explica quan en faries servir un de gra fi i
quan un de gra gruixut.
17. Comenta les diferències que hi ha entre el paper

de vidre i la tela esmeriladora.
18. Què tindràs en compte a l’hora de triar una broca

per al trepant?
10. Quan has de fer servir la punta de marcar en lloc
del llapis?
19. Quines són les característiques principals dels
11. Quines operacions es poden fer amb l’escaire? tornavisos. Per a quina operació s’utilitzen?
85
Activitats a l’aula
[ PRÀCTICA ]
1. Quines operacions cal seguir per fer una peça utilitzessis un contraplacat de fusta de 5 mm
com la de la figura? de gruix.
e) Quines normes d’ús i conservació hauries de
respectar per construir el clauer?
f) Quines normes de seguretat hauries de res-
pectar per construir el clauer?
36
ø3
ø6
2. Fes servir el peu de rei per mesurar els objectes
següents:
a) El gruix de deu fulls de paper. Quin gruix té
un sol full?
60
b) El diàmetre d’un llapis o d’un bolígraf (ha de

ser de secció circular).
c) El diàmetre exterior i el gruix d’una moneda.
6
d) El diàmetre interior del forat d’una volan-
dera.
17
e) El diàmetre de la tija d’un cargol.

f) El gruix d’una volandera.
g) La fondària del tap d’un bolígraf.
12
3. Fixa’t en la figura següent, que correspon a un
clauer: 22
a) Indica, de manera ordenada, quines operacions
són necessàries per construir el clauer de la fi-
gura.
b) Digues en quins espais de l’aula de tecno-
logia faries cadascuna de les operacions de 4. Construeix el clauer de la figura utilitzant el ma-
l’activitat anterior. terial que et recomani el teu professor o profes-
sora (contraplacat de fusta, tàblex, plàstic, llau-
c) Quines instal·lacions hauries d’utilitzar per fer tó, etc.).
el clauer?
Un cop acabat, revisa les respostes de l’activitat
d) Fes una relació ordenada de les eines neces- anterior i comprova si has fet el clauer d’acord
sàries per construir el clauer, suposant que amb les previsions.
86
5. A la sopa de lletres següent hi ha amagats els 7. Eines que serveixen per subjectar i, de vega-
noms de quatre eines i de quatre operacions. des, per tallar.
Identifica’ls i classifica’ls segons que siguin ei-
nes o operacions 8. A l’inrevés, màquina eina que serveix per fer
forats.
9. A l’inrevés, elements de protecció per evitar
talls accidentals.
S A L R A S P A L F T I
10. Utensilis que serveixen per fer operacions al
E U R K O E O Z C Q T E taller.
Verticals
R Q B E T Y L U P O I L
1. Cal fer-ho sempre abans de sortir de l’aula de
tecnologia.
J H G J D S I A X C J R
2. Eina de polir.
A N B X E R R A C B A B 3. També cal fer-ho sempre abans de sortir de
l’aula de tecnologia.
N M J R E C V I O C E S
4. Eina manual per fer forats.
T A L L P L T S R C E T 5. Les podem fer amb les eines.
6. Serveix per marcar el centre d’un forat.
Q B A N I R R A B L I A
7. Espai del taller on es guarden materials i pro-
U E S F J A M O R V O L ductes.
8. Allò que no s’ha de fer mai a l’aula de tecno-
logia, perquè és perillós.
6. Elabora una fitxa de cadascuna de les eines que
t’indiqui el teu professor o la teva professora. 4
8
La fitxa ha d’incloure el nom i un dibuix de 1
l’eina, les operacions que pot efectuar, els ma-
terials sobre els quals pot treballar i les normes
d’ús, de conservació i seguretat que cal respec-
6
tar quan s’utilitza. 5 2
3 4
7. Fes els mots encreuats.
3
Horitzontals 1
1. Operació que consisteix a dibuixar els con- 5
torns de les peces sobre el material.
2 6
2. Eina per verificar angles rectes. 7
3. Serveix per desbastar ràpidament fusta
gruixuda. 7 8
4. A l’inrevés, eina que serveix per subjectar el
material mentre fem altres operacions. 9
5. Fan possible l’entrada d’energia i aigua neta.

6. Element de protecció que cal utilitzar amb la 10
serra de vogir elèctrica.
87
4 L’AULA DE TECNOLOGIA Activitats finals
Activitats finals
Marca quina és l’opció més correcta a cadascuna de b) Com hem d’utilitzar les eines per obtenir uns
les expressions següents: bons resultats a les operacions.
1. A l’aula de tecnologia hi ha zones... c) Què hem de fer o què no hem de fer per evitar
situacions de perill.
a) Separades segons les eines a utilitzar.
d) On hem de guardar cada eina perquè estigui
b) Per construir instal·lacions sempre a punt.
c) Diferents per a cada activitat.
5. L’operació de marcar...
d) Diferents per a cada conservació.
a) Consisteix a dibuixar sobre una peça els con-
torns d’un material.
b) Sempre es fa amb el regle i el llapis.
c) S’utilitza només per saber de qui és la peça que
acabem de tallar.
d) Consisteix a dibuixar sobre el material els con-
torns d’una peça.
2. Les instal·lacions de l’aula de tecnologia...

a) Faciliten les operacions necessàries pel mun-
tatge dels projectes.
b) Proporcionen aigua, llum, informació i energia.
c) No s’han d’utilitzar en la fase de disseny.
d) Cal respectar-les sempre.
3. Les eines
a) Proporcionen l’energia i la llum necessàries en 6. El tall...
el treball al taller.
a) Pot ser net o amb despreniment de material.
b) Permeten aplicar les normes de seguretat al b) S’ha de fer sempre amb serra.
taller
c) Permeten fer operacions sobre materials per
obtenir-ne objectes i artefactes útils.
d) Fan diferents materials per obtenir operacions
sobre els objectes.
4. Les normes de conservació ens diuen...

a) Com hem de fer el manteniment de les eines,
les instal·lacions i els espais perquè estiguin
sempre a punt.
88
c) S’ha de fer sempre abans de marcar. d) Porta sempre la broca, que només s’ha de can-
viar quan es gasta.
d) Pot ser amb serjant o amb barrina.
9. Les alicates...
7. El peu de rei...
a) Serveixen per tallar i, en moltes ocasions, tam-
a) Serveix per mesurar amb aproximació. bé per foradar o per verificar .
b) Serveix per mesurar llargàries de taulers. b) Serveixen per subjectar i, en moltes ocasions,
c) Serveix per mesurar amb precisió. també per tallar o doblegar materials.
d) Serveix per mesurar radis de rodones. c) Només serveixen per tallar.

d) Poden ser colzades, fixes o angleses.
8. El trepant...
a) És una màquina-eina per polir. 10. Per fer un tall en angle de 45o sobre un llistó de
fusta de pi utilitzaria...
b) És una màquina-eina per foradar.
a) Unes tisores de planxa.
c) És una eina per fer broques.
b) Una serra de vogir (manual o elèctrica).
c) Un tallacaps.
d) Una serra de biaixos.
89

Tema 4 1r ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 4 1r ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

4 L’aula de

3. Normes d’ús, conservació

4. Les operacions bàsiques

CLAU DEL TEMA

t Conèixer i aplicar les normes de

Les normes a l’aula de

Les instal·lacions són el conjunt d’elements que fan possible l’entrada i la

Amb l’eina anomenada tisores

3. Normes d’ús, conservació

Normes d’ús i conservació

Cal fer-ho sempre No s’ha de fer mai

Ulleres: Element que protegeix els ulls

Guants: Elements per protegir les

Ús obligatori Ús obligatori Ús obligatori Ús obligatori

Perill d’explosions. Perill elèctric. Prohibit fumar. Prohibit passar.

Cal fer-ho sempre No s’ha de fer mai

tUtilitzar els elements de protecció tI ntroduir objectes en els punts de

4. Les operacions bàsiques

Norma de seguretat Norma de conservació

Norma de seguretat Norma de conservació

Serveix per fer talls llargs i rectes en paper, cartró i làmines

Normes de seguretat Normes de conservació

N’hi ha de diferents tipus: d’oficina, d’electricista, per tallar planxa metàl·lica...

Norma de seguretat Norma de conservació

Tisores de diferents tipus.

Hi ha moltes classes de serres, segons el material que vulguem tallar i la mena de

Normes de seguretat Norma de conservació

Tallant amb la serra d’arquet.

Les dents van en direcció contrària al mànec.

Pot ser manual o elèctrica.

No es poden esmolar: cal canviar-ne la fulla

Normes de seguretat Normes de conservació

Desbastar, ajustar i polir

Polir és deixar amb un acabat llis i ﬁ les superfícies ajustades

Les raspes Les raspes en caastellà s'anomena "escofina" Tipus de Llimes

Polint amb paper de vidre. Polint amb tela esmeriladora.

S’utilitza exclusivament per polir superfícies metàl·liques. La diferència amb el

Les principals eines que

Norma de seguretat Norma de conservació

El peu de rei IMPORTANT o anomenat també calibre

nònius regle fix

Les normes d’ús depenen del que vulguem fer:

tMesurar interiors. Es fa de la mateixa manera, però introduint les puntes de

Lectura de la mesura amb el peu de rei

Mesurant amb la vareta

Les principals eines que

Norma de seguretat Norma de conservació

El trepant Portabroques Percussor

En podem trobar de dos tipus: el de mà i el

És una màquina eina que serveix per fer

Fa la mateixa funció que el portàtil, però amb l’avantatge que s’aconse-

Per variar la velocitat de gir de la broca, amb l’aparell des-

Permet subjectar materials i peces, per treballar-hi amb al-

Les principals eines que

Diferents tipus d’alicates:

Diferents tipus de claus:

Diferents tipus de martells:

13. Digues cinc normes de seguretat referents a l’ús

14. Quina diferència hi ha entre desbastar, ajustar i

15. Quina diferència hi ha entre la llima, la raspa i la

16. El paper de vidre pot tenir grans de gruixos dife-

17. Comenta les diferències que hi ha entre el paper

18. Què tindràs en compte a l’hora de triar una broca