CATALÀ

 L’altra parella ha de llegir l’article 4 de Santiago Rusiñol (llegiu

també el text sobre l’esteticisme que l’encapçala) i respongueu les
preguntes 1,2,3,4 i 5.
 Article:

El regeneracionisme

Els regeneracionistes intentaven renovar tots els aspectes de la societat en

què vivien, aprofitant els aspectes que consideraven positius, però mirant
de superar tot allò que els semblava vell i caduc. Les tendències
anarquitzants que presidien l'activitat d'alguns grups al principi del
moviment donaren pas a actituds més moderades, encara que en pocs casos
prengueren part en la vida política organitzada de l'època.

Llegirem ara algunes propostes regeneracionistes a través de tres textos

significatius. El primer, de Jaume Brossa, és potser el que millor il·lustra
els propòsits generals i l'actitud regeneracionista. Es tracta d'una mena de
manifest tant per la contundència de les seves afirmacions com pel caràcter
programàtic que té.

Text 1

Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a

dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular.[...] Si fóssim
francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va
oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara
veiem que es fullaraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del
regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme
literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de
tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries
i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la
llavor que ens donà el romanticisme francès.[...]
A èpoques noves, formes d'art noves. El fonament de la cultura d'una
generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un
patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc
nou. Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous
procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en
consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per
millorar-lo.. les anteriors generacions ¿què ens deixen en la literatura
catalana? Un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu
forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir
les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...] problemes
que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats.
Un d'ells és la reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia
gramatical que ha estat imperant en el camp literari.[...] a més, s'hauria de
procurar fer el que no ha pogut efectuar-se amb cinquanta anys de "soi-
disant" renaixença, això és, la creació d'un centre de cultura propi, genuïna
expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la
nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens
envolten. Havent volgut fer de Catalunya una raça de comerciants,
verament fenícia, hem oblidat el desenrotllament de l'ànima catalana[...]
En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen
bé prou el camí.[...]

Pel pervindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la

burgesia, que ha estat en el present segle la monopolitzadora de la riquesa
catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers la massa anònima, adscrita a
la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor part
en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades
influències, és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar
l'esperit regional de Catalunya.[...]
Per mig de la desfeta que hi ha de conviccions polítiques, molt ens anima
veure la desconfiança i la indiferència pels catalans demostrada envers tot
el que ve del poder central (tan de bo fos així també en altres coses,
verbigràcia, en els espectacles i altres importacions castellanes), fent-nos
creure que desitgen una política nova, emmotllada al nostre mode d'ésser;
política que sols pot resultar de l'autonomisme radical.
Jaume Brossa: "Viure del passat" (fragment), "L'Avenç", 2a època, IV,
núm. 9, 1892.

 Preguntes:

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la

Renaixença?

La crítica que posa Brossa de la literatura de la Renaixença, és que el

renaixement literari ja es va oblidant en un immens bagatge que abans
ens havia complagut i que ara es veu que es fullaraca. L'excés del culte
al passat que es va apoderar del regionalisme que va esterilitzar tota
concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció
arqueològica.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa
ha de tenir en compte el passat?

si el que t’ha passat és bo, doncs aprofitar-ho per al futur, però si el que
t’ha passat és dolent, aprendre’n de l’error/errors i no fer-ne cas i tornar
a començar de nou, i intentant fer-ho lo millor possible.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un

paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya?
Per què?

Una classe social, que es preocupi per millorar la vida del seu poble, per
aconseguir avançar en les situacions difícils i més complicades i fer-ne
d’això una més moderna, amb mes avantatges que no perjudiquin als
demés. Intentant millorar l’anterior(passat)

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et

sembla el motiu d'aquesta tria?

Les nacions del nord, perquè són un model a seguir, ja que “ens
assenyalen el bon camí” perquè fan el possible per millorar-la i no per al
contrari. Ja que aquest deu fer cada vegada més i més perquè el seu país
vagi endavant i no enrere. Troba millores per aquesta i intenta buscar
solucions a tot, encara que siguin difícils de trobar o fàcils, lluitar per
l’objectiu que té.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a

algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya,
enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

- agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments

que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant
influir sobre ell per millorar-lo.

- Un dels problemes, és la reforma lingüística, que ha d'acabar amb

l'anarquia gramatical que ha estat imperant en el camp literari.

- fer el que no ha pogut efectuar-se amb cinquanta anys de "soi-disant"

renaixença, creació d'un centre de cultura propi, genuïna expressió
del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la
nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens
envolten.
Text 4

Es la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la

tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu
d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a
prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui
corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que
ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes
de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i
embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la
tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta
farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta
serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una
banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser
boja, se'ns va tornant ensopida [...]
L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art
barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de
somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà
on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls
mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres
desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest
natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d'esperit i de misèries
morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls,
no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...]
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols
negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes
aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran
d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una
hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts
coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d'un art
que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi sofreixen ocults
sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau
d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiran i esperen el raig
potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que els arrencarà del cap la
idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat modernisme.
Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim,
per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia:
que sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il·lusions i esperances"; que
sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on
reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita
prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la
Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats
i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per
tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar
la Santa Lluita [...]
Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls
tenim dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més
durs penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el
ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca;
valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la
matèria. Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts,
tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem
esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran
ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no
sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una
província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins
bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que
de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don
Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres
encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena.

Santiago Russiñol: Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista,

1894.

ACTIVITATS

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que

segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la
societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes Societat
poesia  
  boira
   sentit comú
  art comerç
"pervindre"  
somni  Utopics
 Sanchos-Panzas
don Quixots
 Treballsadors
simbolistes
amor a la província (Catalunya,
 Defensors
etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat

simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos
termes?

Que son dues coses molt diferents, i casi el contrari.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en

aquest fragment?

Sí, perquè parla d’ella com si fos una cosa especial i poc comú, amb la qual
es pot expressar.

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no
participen de les seves idees?

Els mostra com si estiguessin esperant la seva visió, com si estiguessin

immòbils davant les situacions.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

El lloc on nosaltres podem ser nosaltres mateixos, és a dir, que no ens

preocupen el que pensaran. És un lloc íntim.