(S’inicia l’escena a una de les múltiples tendes que te la factoria Toys Sarau.

En aquesta es
troben el Pare Noel esperant darrera una senyora la qual ja ha finalitzat la seva compra i es
retira -persona figurant-. Darrere del mateix pare Noel hi ha dos senyores que no paren
d’enraonar entre elles mentre toquetejen amb interès tots els joguets que han agafat per
comprar. El Pare Noel serà atès per la caixera de l’establiment que l’espera amb un ampli
somriure)

Caixera: Bones Festes. Benvingut a Toy SARAUS! En que el puc ajudar? Vol passar per caixa i
pagar algun dels nostres productes o vol sol·licitar un encàrrec específic de valor indeterminat.

Pare Noel: M’agradaria encarregar una sèrie de joguines les quals m’agradaria allistar sota un
encàrrec d’elevada quantitat...

Caixera: Molt bé, vostè dirà. Dicti quines són i jo les afegiré a la seva pròpia comanda.
(teclejant a l’ordinador)

Pare Noel: (TREU UN GRAN I LLARG ROTLLE DE PAPIR O PAPER, EN EL QUAL TÉ APUNTAT
TOTES LES JOGUINES QUE REQUEREIX. MENTRESTANT LA CAIXERA S’HO MIRA AMB
INCREDULITAT I LES DOS SENYORES DE DARRERA AL VEURE-HO COMENÇEN TAMBÉ A
TOQUETEJAR-HO) Necessitaré els següents articles: 10000 Action Man’s Afterhour, amb el seu
cubata inclós; 32000 Barbie’s Hipotecades i Divorciades amb els seus respectius ex-marits;
200000 Chou Chou’s Poseidos, amb els seus respectius caps voltants... APUNTI, APUNTI... (al
veure que la caixera encara està perplexa) Que n’hi ha més!!

Caixera: (Surt del “sincope” que ha tingut i es centra) No crec que sigui la més adequada per
dir-ho, però Senyor, la seva compra s’hauria de fer a l’engròs... No crec que sigui adequat
encarregar tots aquests productes de cop en una botiga normal i corrent...

Pare Noel: A veure, nena... Tu saps amb qui estàs parlant? Jo porto treballant amb la botiga
Toys Saraus des de que Plató va fer la seva primera comunió!! Sóc el màxim exponent dins de
l’economia d’aquesta empresa, sóc el que us manté el sou cada mes gràcies a les meves
quantioses compres (tot això ho va dient mentre la seva persona es va magnificant i comença
a establir un monòleg intern avançant-se cap al públic i mostrant la seva supèrbia) Sóc el rei de
les il·lusions, el que crea i destrueix els somnis dels més petits; jo vaig tindre a la meva mà els
regals dels grans herois de la humanitat, dels gran polítics, dels grans esportistes... dels grans
tirans! Jo sóc... Jo sóc... Jo sóc el DÉU de la consumició. SÓC EL MÉS...

Senyora1: Ai... Xaxo... No me entero de lo que dise ese payo’!!

Senyora2: Ni yo nena, ni yo. Espera un momento... (li diu a l’altre amb veu baixeta)
PAYOOOO! Cuando va’ a terminar, lo digo unicamente porque tenemos que darle’ de comer a
nuestros ninios! (es dirigieix al pare Noel)

Pare Noel: (indignadíssim es gira cap a elles lentament) COM HAN DIT...??

Senyora1: EH EH EH! Yo no entenc el català (accent profundament marcat, pronunciant

malament i lentament) Aisxi que un respecte!!
Senyora2: Es que el senyor se pone farruko, i nos busca, nos busca i nos encuentra (dirigint-se
a la caixera com justificant-se)

Pare Noel: PERO... COM ES POSSIBLE????

Caixera: Calma per favor. En tot cas, senyor “COMESDIGUI” crec que ha de fer un esforç i
encarregar-ho tot al major postor.