Professional Documents
Culture Documents
Salvat
Salvat
HOMENATGE A UN CLÀSSIC
C
om el pa que mengem, com els somnis en la nit, com un glop de plaer, com el riure
vulgar el seu pensament fins que no i la mort, la poesia, fins quan no la notem, és present a les nostres vides. Hi ha per- ticle polític, continua amb l’avant-
es va encarregar de l’apartat edito- sones que la saben tocar i que ens l’escriuen. Són aquells que tenen el do del mis- guarda i acaba amb formes pseudo-
rial de les Galeries Laietanes, inici- teri de la paraula. Joan Salvat-Papasseit n’era un. El seu cant ens arriba avui igual de tradicionals”) i alerta de la “folklo-
ativa de Santiago Segura (1879- frescquefaquasiunsegle,quanellpassejavapelport,entreelstròleisielsfanals,al’aguait rització de l’avantguarda a
1918) que, en paraules de Jaume Vi- de les noies i les ones, adorant la lluna i l’aimada. Popular i avantguardis- Catalunya, que ens fa deixar de veu-
dal Oliveras, “representa un dels ta, ingenu i punyent, els seus versos els bevem talment com un got d’ai- re altres autors més experimentals
primers símptomes de desenvolu- guaclara.Aixòéselqueavuivolemquefacinelslectorsdel’ARA,quegau- com Josep Maria Junoy”.
pament d’un incipient mercat de deixin d’un diari diferent, puntejat per un dia amb mots d’eterna jo- Menys entusiasta és Carles Hac
l’art de Barcelona”. ventut. D’aquesta manera ens afegim a la reivindicació que la Institu- Mor (Lleida, 1940). “De la poesia de
Les Galeries Laietanes van fer ció de les Lletres Catalanes i l’Arts Santa Mònica fan del poeta amb Salvat-Papasseit, no me n’ha inte-
madurar els neguits que Salvat-Pa- laprimeragranexposicióqueselidedica,sensenecessitatd’ani- ressat mai res”, ens fa saber. “Sem-
passeit havia anat acumulant amb versaris rodons. A l’amic del poble. pre m’ha sabut greu, de debò, no po-
esperit autodidacta i agombolat pel der combregar del tot amb els gus-
criticisme inherent a l’Ateneu Enci- IGNASI ARAGAY tos tan admiratius i tan majoritaris
clopèdic Popular. sobre aquest poeta”. e
ara DIMECRES, 22 DE DESEMBRE DEL 2010
aratucultura 35
Sino em p
uc aixeca
ma r
heus aqu imés,
íelque m
vosaltres ’espera:
per veure restareu, Poema a poema
elbo que
ila Vida
és tot: Referències dels versos citats
ila Mort
● Pàgina 3. Fragment de Mester d’amor, del llibre
La gesta dels estels (1922).
● Pàgina 4. De La casa que vull (La gesta dels estels).
● Pàgina 9. Madrigal, dins Óssa menor (1925).
● Pàgina 11. Divisa, dins La gesta dels estels (1922).
● Pàgina 13. Fragment de Notes biogràfiques.
● Pàgina 15. Fragment de Res no és mesquí, del
llibre L’irradiador del port i les gavines (1921).
● Pàgina 17. Fragment d’Els nens de la meva escala.
● Pàgina 19.Visca l’amor, del llibre El poema de la
rosa als llavis (1923).
● Pàgina 29. D’Amo l’aroma (El poema de la rosa...).
● Pàgina 22. Fragment de Passeig, dins Poemes en
ondes hertzianes (1919).
● Pàgina 27. D’Ampla és Castella, de Les conspi-
racions (1922).
● Pàgina 29. De La carn fa carn (El poema de la...).
● Pàgina 30. De Dona’m la mà, de (L’irradiador...).
● Pàgina 32. De Nocturn per a acordió (Óssa menor)
● Pàgina 35. Fragment de Tot l’enyor de demà, de
L’irradiador del port i les gavines.
● Pàgina 37. Fragment de Missenyora la mort.
● Pàgina 38. De Poema de Nadal (L’irradiador...).
● Pàgina 43. De Canto a la lluita (1921).
● Pàgina 44. De Proverbi (1925).
● Pàgina 46. Fragments de Mots propis, (1917).
● Pàgina 48. De Marxa nupcial (L’irradiador...).
El 1918 el pintor Rafael Barradas va retratar Salvat-Papasseit a les Galeries Laietanes. COL·LECCIÓ GUSTAU CAMPS