5. Fes una paràfrasi del poema.

Després interpreta el seu significat tenint

en compte la ideologia modernista.

El poema el va escriure Apèl·les Mestres, un poeta de mitjans del segle XIX i

principis del segle XX.
El tema principal del poema és el Bosc. Durant el poema, l'autor parla dels
diferents fenòmens naturals que hi han passat i que continuen passant en
l'actualitat.
Cal destacar que utilitza una gran quantitat de colors per descriure els
paisatges, pel que podem di que és un poema cromàtic. Al mateix temps,
alguns d'aquests adjectius són epítets, com per exemple:

- S’estremia dels pins la verda mesa.

També hi ha personificacions:

- L'himne del bosc solemnement s'eleva.

- Les flors, obrint-se, i els rossinyols, cantant, han dit hosanna.

El poema té 8 estrofes de 4 versos cadascuna. En cada estrofa, hi ha 3 versos

decasíl·labs que són d'art major, i 1 vers hexasíl·lab que és d'art menor.

6. A partir del fragment “Aigües encantades” redacta en unes deu línies

les característiques de la literatura modernista.

En aquesta obra podem trobar dues formes semblants, però a la vegada

distants del punt de vista de la vida. No les compara, sinó que les embasta.

La primera característica que consta aquest fragment es el vitalisme, és a dir, la

fidelitat a una manera de pensar, el voler sacrificar-se pel poble i la convicció
que la heroïcitat té valor per aquest mateix, encara que no afecti en res.

Joan Puig i Ferreter considera la vida com el súmmum de tot allò que tenim.

La segona característica es el regeneracionisme, que confronta al

conservadorisme de la burgesia. Aquests se sentien capaços de transformar la
societat d’una forma objectiva, documentada i empírica. Els modernistes van
intentar, a partir de l’art per l’art, recompondre les masses ocultes. A més,
volien canviar la societat a través de la epistemologia i les ciències empíriques.
7. Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i
deferències tot tenint en compte les característiques del teatre
modernista.

En L’alegria que passa, La crítica moral consisteix en contraposar dos mons, el

de la prosa, que simbolitza la monotonia, la tristesa, el materialisme i la
malfeineria amb el de la poesia, que significava, per a Rusiñol, l'alegria, la
bellesa i el progrés.

I en Aigües encadenades, L'autor intenta difondre les seves idees i la seva

forma de pensar, reflectint la lluitat de la llibertat d'una persona davant la
massa. Els personatges principals lluiten contra la ignorància de la gent. Intenta
retratar la societat de l'època i les actituds que s'haurien de canviar. Es
manifesta una lluita entre els ideals moderns i la tradició.

És a dir que els dos creuen que hi ha dos mons, un l’avorrit i trist i l’altre amb
alegria i bellesa que ens far avançar. També diuen que em hauríem de anar a
aquet últim mon perquè és el que fa avançar la societat.