Programacio 09 10

I.E.S.
Icària
Barcelona
Departament de Matemàtiques
Programació didàctica. Curs 2009-10

ÍNDEX
Distribució de matèries del curs 2009-10....................................................4
Taula de distribució de continguts a l’ESO.................................................5
Taula de distribució de continguts adaptats................................................11
Avaluació per competències a l’ESO...........................................................16
Matemàtiques 1r d’ESO
Continguts........................................................................................................25
Programació d’aula...........................................................................................28
Distribució temporal dels continguts...............................................................55
Criteris d’avaluació..........................................................................................56
Matemàtiques 2n d’ESO
Continguts........................................................................................................59
Programació d’aula..........................................................................................60
Distribució temporal dels continguts...............................................................88
Criteris d’avaluació .........................................................................................90
Matemàtiques 3er d’ESO
Continguts.........................................................................................................93
Programació d’aula............................................................................................96
Distribució temporal dels continguts.................................................................123
Criteris d’avaluació ..........................................................................................125
Matemàtiques 4t d’ESO
Continguts...........................................................................................................128
Programació d’aula.............................................................................................130
Distribució temporal dels continguts..................................................................155
Criteris d’avaluació ...........................................................................................157
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. 1er de Batxillerat
Continguts..........................................................................................................162
Distribució temporal dels continguts................................................................178
Criteris d’avaluació .........................................................................................179
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. 2n de Batxillerat
Continguts..........................................................................................................182
Programació d’aula............................................................................................187
Distribució temporal dels continguts.................................................................207
Criteris d’avaluació ...........................................................................................208
2
Matemàtiques. 1er de Batxillerat Científic i Tecnològic
Continguts ..........................................................................................................213
Programació d’aula............................................................................................ 220
Criteris d’avaluació.............................................................................................236
Matemàtiques. 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic

Continguts..........................................................................................................238
Criteris d’avaluació.............................................................................................270
Avaluació d’alumnes pendents de l’ESO.........................................................271
3
CURS 2009-10
Xavier Esperanza Daniel Teresa Pau Teresa Ticó César
Civit Gonzàlez Martínez Vàzquez
1
ESO
2CC × 3h
2CC × 3h
1Op × 2h
2
ESO
1CC × 4h
1CC × 4h 1CC × 4h 1CCA × 3h 1CC × 4h
1Op × 3h
3
ESO
2CC × 3h 2CC × 3h 1CC × 3h
4
ESO
P. recerca P. recerca
2CC × 3h 2CC × 3h 1CC × 3h
1h 1h
1
Batx 1Mod × 1Mod ×
MatI 4h 4h
1
Batx 1Mod ×
Mat 4h
Apli
2
Batx 1Mod ×
MatI 4h
2
Batx 1Mod ×
Mat 4h
Apli
4
TAULA DE DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS A L’ESO
Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs
- 1. NATURALS - 0.REPÀS - -
- Utilització de les relacions inverses entre
l’addició i la subtracció, la multiplicació i
la divisió, elevar al quadrat i extraure
l’arrel quadrada per a simplificar càlculs i
resoldre problemes.
- Operacions combinades
- 2. DIVISIBILITAT - 1. NOMBRES ENTERS - -
- Múltiples i divisors.Nombres primers. - Repàs de divisibilitat
Factorització.
- Algoritme del minim comú múltiple i
màxim comú divisor
- Utilització de factoritzacions, múltiples i
divisors en la resolució de problemes.
- 3. FRACCIONS - 2.FRACCIONS 1.NOMBRES RACIONALS

- Nombres fraccionaris. Fraccions pròpies i - Repàs de primer curs . - Repàs de segon curs .
impròpies . - Operacions combinades de fraccions. - Relació entre nombres decimals i
- Comparació i ordenació de fraccions. - Potències i arrels quadrades de fraccions. racionals. Fracció generatriu.
- Fraccions equivalents. - - Concepte de nombre racional
- Suma, resta, multiplicació i divisió de
fraccions.
- Resolució de problemes amb fraccions.
-
- 4.NOMBRES DECIMALS - 3.NOMBRES DECIMALS -

- Tipus de nombres decimals. - Repàs de primer.
- Relació entre fraccions i decimals. - Arrel quadrada. Aproximació decimal.
- Operacions amb nombres decimals. - Aproximació i estimació.
5
- - 2.NOMBRES REALS 1.NOMBRES REALS
- Potències d’exponent negatiu. - Nombres racionals.
- Propietats de les potències . - Nombres irracionals .
- Notació científica. Operacions - Recta real
- Aproximació de nombres reals. - Intervals
Representació. - Aproximació de nombres reals
- Intervals.
.
- 2.POTÈNCIES I RADICALS
- Potència d’exponent enter. Notació
científica.
- Radicals
- Potències d’exponent fraccionari.
- Operacions amb radicals
- Racionalització
.
- 5.ENTERS - 1.NOMBRES ENTERS
- Utilització de nombres enters per a - Repàs primer curs.
expressar canvis o valors (quantitats, - Potències i propietats.
temps, temperatures,...) per a resoldre - Arrels quadrades.
problemes en diferents contextos . - Divisibilitat (repàs primer).
- Representació de nombres enters sobre la
recta.
- Suma, resta, multiplicació i divisió de
nombres enters.
- Operacions combinades i utilització dels
parèntesis.
6
6. INICIACIÓ A L’ALGEBRA - 5.EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES - 3.POLINOMIS - 3.POLINOMIS I FRACCIONS
− Pas del llenguatge habitual al - Repàs de primer:llenguatge algebraic, ALGEBRAIQUES
- Repàs de Segon Curs.
llenguatge algebraic. monomis, operacions amb monomis.
- Regla de Ruffini
− Monomis - Polinomis. - Divisió de polinomis.
− Equacions de primer grau - Suma,resta i multiplicació de polinomis. - Arrels d’un polinomi
- Igualtats notables.
senzilles. - Factor comú.
- Potències d’un polinomi
− Resolució d’equacions de - Igualtats notables. - Fraccions algebraiques.
primer grau amb parèntesis i - Factorització
denominadors. - Fraccions polinòmiques
− Problemes senzills de
plantejament. - 6. EQUACIONS I - 4.EQUACIONS DE - 4. EQUACIONS I
SISTEMES PRIMER I DE SEGON GRAU INEQUACIONS
- Repàs de primer: Resolució - Repàs de primer i de segon. - Repàs d’equacions de

d’equacions lineals amb una primer i de segon grau
incògnita. - Equacions de segon grau.
- Altres tipus: biquadrades,
- Resolució de sitemes lineals - Resolució de problemes amb racionals, irracionals..
amb dues incògnites. equacions
- Inequacions.
- Resolució de problemes amb
equacions i sistemes. - 5.SISTEMES - 5 SISTEMES
D’EQUACIONS D’EQUACIONS
- Repàs de Segon - Repàs de Tercer
- Resolució de problemes. - Interpretació gràfica
- Sistemes no lineals
- Sistemes d’inequacions
7
7.SISTEMA MÈTRIC DECIMAL - -
- Unitats de longitud, capacitat i massa.
- Unitats de superficie.
- Unitats de volum.
- Relació entre unitats de volum, capacitat i
massa.
8.PROPORCIONALITAT NUMÈRICA 7.PROPORCIONALITAT NUMÈRICA - 6. PROPORCIONALITAT -

- Raó i proporció. - Repàs de primer amb més aprofundit. NUMÈRICA
- Relació de proporcionalitat entre dues - Aprofundir amb la proporcionalitat - Repàs.
magnituds. inversa. - Problemes amb percentatges: índes de
- Magnituds directament proporcionalsi variació i percentatges encadenats.
inversament proporcionals. - Interès simple
- Percentatges
- 7.PROGRESSIONS -
- Successions
- Progressions aritmètiques.
- Progressions geomètriques
- Interès compost
8
9.ANGLES I RECTES - 8.PROPORCIONALITAT - 10. MOVIMENTS I SEMBLANCES 6.SEMBLANÇA
- Angles.Tipus d’angles. GEOMÈTRICA - Teorema de Tales Repàs Teorema de Tales
- Operacions amb angles - Segments proporcionals. Teorema de Repàs de Segon
- Sistema sexagesimal. Tales.
7.TRIGONOMETRIA
- Operacions amb el sistema sexagesimal. - Semblança de triangles. Criteris de
− Raons trigonomètriques
semblança.
d’un angle agut
- Polígons semblants.
- Escales. − Resolució de triangles
rectangles.
− Aplicacions de la
trigonometria
11.PERÍMETRES I ÀREES - 9.FIGURES PLANES. ÀREES - 8.LLOCS GEOMÈTRICS.FIGURES -
- Perímetre. - Teorema de Pitàgores. PLANES.
- Àrea dels paral·lelograms, - Arees de polígons. - Aprofundir en els continguts de Segon
triangles,trapezis i dels polígons regulars. - Àrea de figures circulars.
- Àrea del cercle. - Àngles en els polígons.
- 12.POLIEDRES I COSSOS DE - 10.COSSOS GEOMÈTRICS. AREES - 9.COSSOS GEOMÈTRICS -
REVOLUCIÓ - Poliedres. - Aprofundir en els continguts de Segon.
- Prismes. - Aplicar Pitàgores a l’espai.
- Piràmides.
- Cossos de revolució.
- 11.VOLUM DE COSSOS -
GEOMÈTRICS
- Volum d’un cos.
- Volum d’un ortoedre.
- Volum de prismes i cilindres.
- Volum de piràmides i cons
- Volum de l’esfera.
- - 10.MOVIMENTS I SEMBLANCES - 8.GEOMETRIA ANALÍTICA
- Moviments en el pla - Vectors
- Translacions - Operacions amb vectors
- Girs - Equacions de la recta
- Simetries - Propietats analítiques i mètriques
- Incidència i paral·lelisme.
9
- 13.FUNCIONS I GRÀFIQUES - 12.FUNCIONS - 11.FUNCIONS - 9.FUNCIONS
- Coordenades cartesianes. - Concepte de funció. - Concepte de funció
- Concepte de funció. - Formes d’expressar una funció. - Taules i gràfiques
- Representació gràfica d’una funció. - Característiques d’una funció - Domini i recorregut
- Estudi d’una funció. - Funcions definides a trossos
- Funció de proporcionalitat directa. - Propietats de les funcions
- Funció de proporcionalitat inversa. - 12.FUNCIONS DE - 10FUNCIONS POLINÒMIQUES,
PROPORCIONALITAT RACIONALS I EXPONENCIALS
- Funció lineal - Funcions polinòmiques: la paràbola
- Funció afí. - Funcions racionals: la hipèrbola
- Equacions i gràfiques - Funcions exponencials. Aplicacions.
- Equació de la recta que passa per dos
punts.
- Rectes secants i paral·leles.
- Funció de proporcionalitat inversa
- Aplicacions
- 14.ESTADÍSTICA I PROBABILITAT - 13.ESTADÍSTICA - 13ESTADÍSTICA - 11ESTADÍSTICA
UNIDIMENSIONAL
- 12 DISTRIBUCIONS
BIDIMENSIONALS
- 14.PROBABILITAT - 14 PROBABILITAT - 13 COMBINATÒRIA
- 14 PROBABILITAT
10
CURRICULUM ADAPTAT
CONJUNTS NUMÈRICS. CÀLCUL

- 1. NATURALS - 0.REPÀS - -
- Suma, resta i problemes Repassar les quatre operacions elementals
- Taules de multiplicar: multiplicació i amb nombres naturals
divisió fins a dues xifres.
- Problemes senzills amb les quatre
operacions fonamentals.
- Càlcul de potències d’exponent natural :
quadrat, cub, etc.
- 2. DIVISIBILITAT - 1.NOMBRES ENTERS i - -
- Múltiples i divisors. DIVISIBILITAT
- Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5. - Múltiples i divisors.
- Nombres primers. - Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5.
- Factorització. - Nombres primers.
- Algoritme del minim comú múltiple i - Factorització.
màxim comú divisor - Algoritme del minim comú múltiple i
màxim comú divisor.
- Utilització de nombres enters per a
expressar canvis o valors (quantitats,
temps, temperatures,...) per a resoldre
problemes en diferents contextos .
- Representació de nombres enters sobre la
recta.
- Sumes i restes senzilles de nombres enters.
- Multiplicació i divisió: regla dels signes.
-
11
- 3. FRACCIONS - 2.FRACCIONS 1.NOMBRES RACIONALS
- Fracció com a part de la unitat: fracció - Repàs del concepte de fracció. - Repàs de segon curs .
pròpia. - Càlcul de la fracció d’un nombre. - Relació entre nombres decimals i - Fracció generatriu
- Càlcul de la fracció d’un nombre. - Comparació i ordenació de fraccions racionals. Fracció generatriu.
- Comparació i ordenació de fraccions senzilles. - Concepte de nombre racional
senzilles. - Fraccions equivalents. - Decimals: aproximació i error .
- Fraccions equivalents. - Suma i resta de fraccions amb tot tipus de
- Suma i resta de fraccions amb denominadors.
denominadors petits. - Multiplicació i divisió de fraccions
- Multiplicació i divisió de fraccions.
- 4.NOMBRES DECIMALS - 3.NOMBRES DECIMALS 2.NOMBRES REALS 1.NOMBRES REALS

- Posicions de les xifres. - Posicions de les xifres. - Repas de les potències amb exponent - Nombres racionals.
- Operacions amb nombres decimals: suma, - Operacions amb nombres decimals: suma, positiu. - Nombres irracionals .
resta, multiplicació i divisió. resta, multiplicació i divisió. - Propietats de les potències amb exponent - Recta real
- Multiplicació i divisió per 10, 100, 1000, - Multiplicació i divisió per 10, 100, 1000, natural . - Intervals
etc. etc. - Notació científica. Operacions. - Aproximació de nombres reals
- Repàs de la divisió: passar de la fracció al - Repàs de la divisió: passar de la fracció al .
nombre decimal. nombre decimal
- Arrel quadrada. Aproximació decimal.
- Aproximació i estimació.
- 5.ENTERS - - 2.POTÈNCIES I RADICALS
- Utilització de nombres enters per a - Potència d’exponent enter. Notació
expressar canvis o valors (quantitats, científica.
temps, temperatures,...) per a resoldre - Radicals: nomésarrels quadrades
problemes en diferents contextos .
- Representació de nombres enters sobre la - Operacions senzilles amb arrels
recta. quadrades.
- Sumes i restes senzilles de nombres enters.
- Multiplicació i divisió: regla dels signes. - Aplicacions del teorema de Pitàgores
12
CURRICULUM ADAPTAT
ÀLGEBRA

- 5.EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES - 3.POLINOMIS - 3.POLINOMIS
- Llenguatge algebraic, monomis,
- Repas d’operacions amb
- 6. EQUACIONS operacions amb monomis.
polinomis
- Polinomis.
- Suma,resta i multiplicació de polinomis. - Divisió de polinomis
− Pas del llenguatge habitual al - Factor comú.
- Regla de Ruffini.
llenguatge algebraic. - Igualtats notables.
− Monomis
− Equacions de primer grau
senzilles. - 4.EQUACIONS DE - 4. EQUACIONS
PRIMER I DE SEGON GRAU
Problemes senzills de plantejament. - Repàs d’equacions de
- Repàs de segon. primer i de segon grau
− Resolució d’equacions de
primer grau amb parèntesis i - Problemes de
denominadors. plantejament senzills..
- Equacions de segon grau.
- Resolució de problemes amb

equacions
- 5.SISTEMES - 5 SISTEMES
D’EQUACIONS D’EQUACIONS
- Introducció als sistemes - Repàs de Tercer

d’equacions.
- Interpretació gràfica de la
- Mètodes de resolució resolució de sistemes.
13
- Resolució de problemes
senzills.
CURRICULUM ADAPTAT
MESURA

7.SISTEMA MÈTRIC DECIMAL 7.PROPORCIONALITAT NUMÈRICA - -
- Unitats de longitud, capacitat i massa. - Repàs del sistema mètric decimal.
- Unitats de superficie. - Relació de proporcionalitat entre dues
- Unitats de volum. magnituds.
- Conversió d’unitats. - Magnituds directament proporcionals.
- Percentatges senzills.
GEOMETRIA
14
- 9.FIGURES PLANES. ÀREES - 8.LLOCS GEOMÈTRICS.FIGURES 7.TRIGONOMETRIA
.
11 PERÍMETRES I ÀREES - Teorema de Pitàgores. PLANES. − Raons trigonomètriques
- Perímetre d’un polígon. - Arees de polígons. - Teorema de Pitàgores d’un angle agut
- Àrea dels paral·lelograms. - Àrea de figures circulars. - Aplicacions del teorema de Pitàgores. − Resolució de triangles
- Àrea d’un triangle. - Àngles en els polígons. - Àrees de les figures planes. rectangles.
- Àrea del cercle. - Angles de la circumferència − Aplicacions de la
trigonometria.
- - 9.COSSOS GEOMÈTRICS
- Poliedres.Classificació.
- Cossos de revolució.
- Àrees i volums dels prismes i dels cossos
de revolució.
15
CURRICULUM ADAPTAT
FUNCIONS

- 11.FUNCIONS - 9.FUNCI´0 AFÍ
- Concepte de funció. - Concepte de funció
- Formes d’expressar una funció. - Taules i gràfiques
- Característiques d’una funció - Interpretació del pendent
- 12.FUNCIONS DE 10 FUNCIONS POLINÒMIQUES,

PROPORCIONALITAT RACIONALS I EXPONENCIALS
- Introducció als eixos de coordenades.
- Funció lineal - Funcions polinòmiques: la paràbola
- Funció afí. - Funcions racionals: la hipèrbola.
- Equacions i gràfiques - Funcions exponencials. Aplicacions.
- Equació de la recta que passa per dos
punts.
- Rectes secants i paral·leles.
16
I.E.S. Icària.
Departament de Matemàtiques.
Avaluació per competències. Educació Secundària Obligatòria.

BLOC 1 Numeració i càlcul
Continguts
Competències Primer curs Segon curs

Comprendre els nombres i les - Utilitzar nombres enters per a expressar canvis o valors - Utilitzar raons i proporcions per a representar relacions entre
diferents formes de representació (quantitats, temps, temperatures,...) per a resoldre problemes quantitats.
en diferents contextos. - Identificar situacions de proporcionalitat directa i inversa a través
- Utilitzar fraccions, decimals i percentatges per a resoldre d’un enunciat, d’una taula, d’una gràfica, d’una fórmula o una
problemes en diferents contextos. relació de magnituds expressades numèricament
- Comparar i ordenar fraccions, decimals i percentatges. - Relacionar fracció, decimal i percentatge. Utilitzar-ho en la
- Utilitzar factoritzacions, múltiples i divisors de nombres resolució de problemes.
Continguts
naturals en la resolució de problemes.

- Utilitzar les diferents maneres d’expressar els nombres:
llenguatge verbal, representació gràfica i notació numèrica.
Comprendre el significat de les - Reconeixer el significat i efecte de les operacions amb

operacions
-
fraccions, decimals, percentatges i nombres enters.
Utilitzar les relacions inverses entre l’addició i la subtracció, la
- Reconeixer el significat i efecte de les operacions amb fraccions:
multiplicació i la divisió, elevar al quadrat i extraure l’arrel la fracció com a divisió, la fracció com a operador i la fracció
quadrada per a simplificar càlculs i resoldre problemes. com a raó de proporcionalitat. Aplicació a la resolució de
problemes.
- Reconeixer el significat i efecte del càlcul amb percentatges:
augments i disminucions percentuals. Aplicar-ho a la resolució
de problemes.
Calcular amb fluïdesa i fer - Úsar algoritmes per calcular amb fraccions, decimals, - Utilitzar les proporcions per a resoldre problemes d’escales,
estimacions raonables percentatges i nombres enters. figures semblants i raons equivalents.
- Seleccionar i usar l’eina més adequada per a calcular amb - Seleccionar el tipus de nombre més adequat per a cada situació:
fraccions, decimals i percentatges (càlcul mental, estimació, fracció, decimal i percentatge. Argumentar la selecció.
paper i llapis). Argumentar la selecció. - Seleccionar i usar l’eina més adequada per a calcular (càlcul
- Desenvolupar estratègies de càlcul mental i d’estimació de mental, estimació, calculadora, paper i llapis).Argumentar la
càlculs, i comparar amb els resultats obtinguts a través dels selecció.
càlculs exactes. - Desenvolupar estratègies de càlcul mental i d’estimació de
càlculs, i comparació amb els resultats obtinguts a través dels
càlculs exactes.
17
BLOC 1 Numeració i càlcul
Continguts
Competències Tercer curs Quart curs

Comprendre els nombres i les - Relacinar i transformar fraccions i decimals, aproximar-los - Utilitzar els nombres racionals i els nombres irracionals com
diferents formes de per excés i per defecte. ampliació dels conjunts numèrics en la resolució d’equacions i en
representació - Representar sobre la recta els nombres racionals. la resolució de problemes . Aproximacions per excés i per
- Utilitzar grans nombres i nombres molt petits en la resolució defecte.
de problemes en diferents contextos. - Representar gràficamentls nombres racionals i irracionals
Continguts
- Expressar grans nombres i nombres molt petits, amb diferents damunt la recta.
representacions: expressió verbal, representació gràfica i - Relacionar els nombres irracionals i les potències d’exponent
notació científica. fraccionari.
Comprendre el significat de les - Relacionar el càlcul amb potències d’exponent fraccionari i el

operacions - Efecte de la multiplicació, la divisió i el càlcul amb potències càlcul amb radicals en la resolució d’equacions i en la resolució
de problemes .
d’exponent enters en l’ordre de magnitud de les quantitats.
Propietats de les operacions amb potències d’exponent enter i
relació amb el càlcul en la resolució d’equacions i en la
resolució de problemes.
Calcular amb fluïdesa i fer -
Usar la calculadora en el càlcul amb nombres racionals i
estimacions raonables - Usar la notació científica i de la calculadora amb nombres irracionals.
Seleccionar i usar l’eina més adequada per a calcular amb nombres
racionals (decimals i fraccions) grans nombres i nombres molt racionals i irracionals (càlcul mental, estimació, calculadora,
petits. paper i llapis).
Selecció i ús de l’eina més adequada per a calcular amb nombres - Desenvolupament d’estratègies de càlcul mental i d’estimació de
racionals (decimals i fraccions), grans nombres i nombres càlculs amb nombres racionals i irracionals i comparació amb
molt petits (càlcul mental, estimació, calculadora, paper i els resultats obtinguts a través de càlculs exactes
llapis).
- Desenvolupament d’estratègies de càlcul mental i d’estimació
de càlculs amb nombres racionals (decimals i fraccions), grans
nombres i nombres molt petits i comparació amb els resultats
obtinguts a través de càlculs exactes.
18
I.E.S. Icària.
Departament de Matemàtiques.

BLOC 2 Canvi i relacions
Continguts

Comprendre patrons, - Representar, analitzar i generalitzar patrons - Representar, analitzar i generalitzar patrons de
relacions i funcions de proporcionalitat directa. proporcionalitat directa i de proporcionalitat inversa.
Representar i analitzar - Comprendre els diferents usos de les - Relacionar expressions verbals, taules i gràfiques, en
situacions i estructures variables. situacions de proporcionalitat directa i inversa
Continguts
matemàtiques utilitzant - Utilitzar formes equivalents d’expressions - Utilitzar l’àlgebra simbòlica per a representar situacions i
símbols algebraics algebraiques senzilles. resoldre problemes particularment els que presenten
- Resoldre equacions lineals amb una relacions de proporcionalitat directa i inversa.
incògnita. - Utilitzar formes equivalents d’expressions algebraiques
- Resoldre equacions lineals amb una o dues incògnites.
Utilitzar models matemàtics - Resoldre problemes utilitzant - Resoldre problemes utilitzant representacions diverses,
per a representar i representacions diverses com taules i com gràfiques, taules, equacions amb una o dues
comprendre relacions equacions de primer grau. incògnites i expressions verbals.
quantitatives
Analitzar el canvi en - Utilitzar diferents expressions per l’anàlisi del - Identificar i descriure situacions amb taxes de canvi constant
contextos diversos canvi de proporcionalitat directa: verbal, i o variables, i comparació entre elles.
tabular.
19
BLOC 2 Canvi i relacions
Continguts

Comprendre patrons, - Analitzar funcions d’una variable: domini de - Analitzar funcions d’una variable: funció
relacions i definició, creixement/decreixement i punts de tall quadràtica i exponencial.
funcions amb els eixos, incloent-hi la funció de - Compredre les relacions funcionals.
proporcionalitat directa, inversa i lineal. - Seleccionar i utilitzar diverses formes de
representació i passar de les unes a les altres.
Representar i analitzar Relacionar les expressions simbòliques i gràfiques - Manipular formes equivalents d’inequacions i
Continguts
-
situacions i estructures lineals, posant especial atenció en el significat de relacions.
matemàtiques utilitzant l’ordenada a l’origen i del pendent. - Resoldre inequacions amb fluïdesa.
símbols algebraics - Resoldre equacions de 1r i 2n grau i sistemes - Interpretar-les gràficament.
d’equacions lineals amb fluïdesa. Interpretar-les - Usar l’àlgebra simbòlica per representar i
gràficament. explicitar relacions matemàtiques.
- Utilitzar l’àlgebra simbòlica per a representar
situacions i resoldre problemes particularment els que
presenten relacions lineals.
Utilitzar models - Identificar relacions quantitatives fonamentals en una - Identificar relacions quantitatives fonamentals en
matemàtics per a situació, i determinar el tipus de funció lineal que la una situació, i determinar el tipus de funció que la
representar i modelitza. modelitza.
comprendre relacions - Usar expressions simbòliques, particularment lineals, - Usar expressions simbòliques per a representar
quantitatives per a representar relacions que provenen de diferents relacions que provenen de diferents contextos.
contextos. - Elaborar conclusions raonables d’una situació, un
- Elaborar conclusions raonables d’una situació, un cop cop modelitzada.
modelitzada, particularment en situacions lineals
Analitzar el canvi en - Utilitzar gràfiques o taules de valors per analitzar la - Aproximar i interpretar les taxes de canvi a partir de
contextos diversos naturalesa dels canvis quantitatius en relacions lineals. dades gràfiques, numèriques o enunciats verbals.
- Utilitzar models lineals per estudiar situacions provinents
de contextos diversos.
20
BLOC 3 Espai i forma
Continguts

Analitzar les característiques i - Descriure figures geomètriques de dues - Descriure figures geomètriques de tres dimensions a
propietats de figures geomètriques de dimensions a partir de l’observació partir de l’observació d’objectes de la realitat
dues i tres dimensions i desenvolupar d’objectes de la realitat - Classificar objectes de dues i tres dimensions utilitzant
raonaments geomètrics sobre - Relacionar els angles, longituds i àrees de les propietats que els defineixen.
relacions geomètriques figures semblants de dues dimensions - Relacionar perímetres, àrees i volums de figures
semblants de tres dimensions.
Continguts
- Usar arguments inductius i deductius respecte la

congruència, la semblança i la relació pitagòrica en
diferents contextos.
Aplicar transformacions i utilitzar la - Descriure la grandària, posició i orientació - Aplicar els teoremes de Tales i Pitàgores en la
simetria per analitzar situacions de figures. resolució de problemes relatius a obtenir mesures.
matemàtiques
Utilitzar la visualització, el - Representar en el plànol objectes en la - Representar en el plànol objectes tridimensionals en la

raonament matemàtic i la resolució de problemes d’àrees. resolució de problemes d’àrees i volums.
modelització geomètrica per a - Reconeixer objectes geomètrics en - Construcir, composar i descomposar objectes
resoldre problemes contextos no matemàtics com l’art, les complexos de dues i tres dimensions. Ús de croquis
ciències i la vida quotidiana. amb paper i llapis, models geomètrics.
21
BLOC 3 Espai i forma
Continguts

Analitzar les - Usar la proporcionalitat geomètrica i la - Usar les relacions trigonomètriques per determinar
característiques i semblança. longituds i mesures d’angles.
propietats de figures - Resoldre problemes utilitzant la trigonometria del
geomètriques de dues triangle rectangle.
i tres dimensions i - Usar el raonament geomètric deductiu per establir o
desenvolupar refutar conjectures en la resolució de problemes.
Continguts
raonaments
geomètrics sobre
relacions
geomètriques
Localitzar i descriure Usar les coordenades cartesianes per analitzar

-
-
relacions espacials Usar les coordenades cartesianes per analitzar situacions on apareguin relacions trigonomètriques.
mitjançant coordenades situacions geomètriques.
geomètriques i altres
sistemes de representació
Aplicar transformacions i - Relacionar la semblança matemàtica en situacions
utilitzar la simetria per d’ampliacions i reduccions.
analitzar situacions - Calcular amb el factor d’escala.
matemàtiques
Utilitzar la visualització, el - Utilitzar idees geomètriques per resoldre problemes - Usar models geomètrics per facilitar la comprensió
raonament matemàtic i la d’altres disciplines, com per exemple el dibuix i les d’altres àrees de la matemàtica.
modelització geomètrica per ciències de la naturalesa. - Utilitzar idees geomètriques per resoldre problemes en
a resoldre problemes contextos d’altres disciplines com l’art, l’arquitectura
i la navegació.
22
BLOC 4 Mesura
Continguts

Comprendre els atributs - Utilitzar les diferents unitats de mesura en la - Relacionar longituds i àrees, i entre àrees i volums de
mesurables dels resolució de problemes. figures.
objectes, i les unitats, - Aplicar les equivalències entre diferents unitats. - Seleccionar i usar un tipus d’unitat per a cada situació de
sistemes i processos de - Usar mesures directes per aprofundir en els conceptes mesura.
mesura. de perímetre, àrea i volum. - Relacionar les unitats i usar la conversió entre unitats d’un
mateix sistema en la resolució de problemes.
Continguts
- Utilitzar la proporcionalitat geomètrica, la semblança i

el Teorema de Pitàgores per obtenir mesures indirectes.
Aplicar tècniques, instruments - Aplicar instruments adequats en les mesures d’objectes. - Desenvolupar estratègies per determinar perímetres i àrees
i fórmules apropiats per a - Estimar a simple vista les mesures d’objectes que ens de figures planes a partir del perímetre i l’àrea del
obtenir mesures i fer envolten amb les unitats de mesura adequades. cercle i del rectangle.
estimacions raonables - Aproximacions del nombre π . - Desenvolupar estratègies per determinar superfícies i
- Desenvolupar estratègies per determinar perímetres i volums de prismes, cilindres, piràmides, cons i esferes.
àrees de figures planes.
Tercer curs Quart curs
Comprendre els atributs - Utilitzar la proporcionalitat geomètrica, la semblança - Utilitzar la trigonometria i la
mesurables dels objectes, i les i el Teorema de Pitàgores per obtenir mesures semblança per obtenir mesures indirectes.
unitats, sistemes i processos de indirectes.
mesura.
23
Aplicar tècniques, instruments - Desenvolupar estratègies per determinar superfícies i - Anàlitzar la precisió, l’exactitud i l’error
i fórmules apropiats per a volums de prismes, cilindres, piràmides, cons i aproximat en situacions de mesura en la resolució de
obtenir mesures i fer esferes, de troncs de piràmides i de cons. problemes de trigonometria.
estimacions raonables

Bloc 5 Estadística i atzar
Continguts
Competències Segon curs Tercer curs Quart curs

Formular preguntes - Formular preguntes, dissenyar estudis i - Utilitzar mostres en els estudis estadístics, - Caracteritzar els estudis estadístics ben
abordables amb dades i recollir dades sobre una característica necessitat, conveniència i representativitat. dissenyats, tria de mostres i aleatorietat a
recollir, organitzar i compartida per dues poblacions, o sobre - Diferenciar entre variables discretes i les respostes i als experiments.
presentar dades diferents característiques d’una mateixa contínues. - Diferenciar entre dades quantitatives i
rellevants per població. - Agrupar en classes o intervals: qualitatives, dades unidimensionals i
respondre-les - Representar les dades utilitzant taules i histogrames i polígons de freqüències. bidimensionals.
gràfics com diagrames de punts, de - Identificar de la gràfica més adequada per - Utilitzar histogrames, diagrames de caixa i
Continguts
barres o de sectors. les dades que cal presentar. núvols de punts.

- Diferenciar entre dades qualitatives i
quantitatives
- Organitzar les dades en taules.
- Presentar taules de freqüències absolutes
i relatives, ordinàries i acumulades.
Seleccionar i utilitzar mètodes - Utilitzar les mesures de centralització: - Calcular i interpretar la mitjana, moda, - Utilitzar les mesures de centralització i
estadístics apropiats per mitjana, mediana i moda. quartils i mediana. dispersió per a realitzar comparacions entre
analitzar dades - Anàlitzar la dispersió: valor màxim, - Anàlitzar la dispersió: rang i desviació diferents poblacions i característiques.
mínim i rang. típica. - Representar el núvol de punts, descriure la
- Utilitzar conjuntament la mitjana, - Interpretar conjuntament la mitjana i la seva forma.
mediana, moda i rang per a realitzar desviació típica per a realitzar - Càlcular i interpretar el coeficient de
comparacions i valoracions. comparacions i valoracions. correlació amb mitjans tècnics.
- Anàlitzar críticament les taules i gràfiques
estadístiques en els mitjans de
comunicació; detecció de fal·làcies.
24
Desenvolupar i avaluar - Elaborar conclusions i prediccions basades - Utilitzar observacions relatives a les - Comparar entre diversos tipus d’estudis
inferències i prediccions en dades, i disseny d’estudis per investigar- diferències entre dues mostres per a la estadístics, i determinació del tipus
basades en dades les més a fons. formulació de conjectures sobre les d’inferències que se’n poden derivar de
poblacions d’on han estat extretes. cadascun.
- Formular conjectures sobre possibles - Formular conjectures sobre les possibles
relacions entre dues característiques d’una relacions entre dues característiques, a
mostra. partir de rectes de regressió aproximades.
25
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES
Primer de l’E.S.O.

1 CONTINGUTS
Processos que es desenvolupen durant el curs a través dels diferents continguts

Resolució de problemes (recollida de dades, disseny, identificació, distinció, predicció, simulació,
estimació, desenvolupament d'estratègies, comprovació)
Raonament i prova (ús/utilització, interpretació, anàlisi, distinció, comparació, comprensió, selecció,
significat, efecte)
Comunicació i representació (descripció, argumentació, expressió, representació, dibuix, elaboració,
generació)
Connexions (aplicació, contextualització, relació, generalització, investigació, exploració, detecció,
reconeixement)
Numeració i càlcul
Comprendre els nombres i les diferents formes de representació
Reconeixement del significat de diferents tipus de nombres en contextos diversos.
Utilització de nombres enters per a expressar valors o variacions (quantitats, valor monetari, temps,
temperatures, etc.) per resoldre problemes en diferents contextos.
Utilització de fraccions, decimals i percentatges per a resoldre problemes en diferents contextos .
Comparació i ordenació de fraccions, decimals i percentatges.
Utilització de factoritzacions, múltiples i divisors en la resolució de problemes.
Expressió dels nombres: llenguatge verbal, representació gràfica i notació numèrica.
Utilització de models matemàtics per a la resolució de problemes recreatius i per a la determinació
d'estratègies de resolució de jocs d'estratègia de tipus numèric.
Comprendre el significat de les operacions
Significat i efecte produït per les operacions amb fraccions, decimals, percentatges i nombres enters.
Utilització de les relacions inverses entre l'addició i la subtracció, la multiplicació i la divisió per a
simplificar càlculs i resoldre problemes.
Calcular amb fluïdesa i fer estimacions raonables
Ús d'algorismes per calcular amb fraccions, decimals, percentatges i nombres enters. Ús de la jerarquia i
propietats de les operacions.
Selecció i ús de l'eina més adequada per a calcular amb fraccions, decimals i percentatges (càlcul mental,
estimació, calculadora i ordinador, paper i llapis). Argumentació de la selecció.
Desenvolupament d'estratègies de càlcul mental i d'estimació de càlculs, i comparació amb els resultats
obtinguts a través dels càlculs exactes.
Canvi i relacions
Comprendre patrons, relacions i funcions
Representació, anàlisi i generalització de patrons diversos a partir de taules, gràfiques, paraules i, quan
sigui possible, regles simbòliques.
Utilització de les TIC com a eina de suport, en la generació de taules i gràfiques i en l'anàlisi de les seves
relacions.
Representar i analitzar situacions i estructures matemàtiques utilitzant símbols algebraics
Introducció a la comprensió dels diferents significats de les variables.
Utilitzar models matemàtics per a representar i comprendre relacions quantitatives
Modelització i resolució de problemes utilitzant expressions verbals, taules i gràfiques.
27
Analitzar el canvi en contextos diversos
Investigació del canvi que experimenta una variable en relació al temps en situacions concretes (per
exemple, el creixement d'una planta).
Utilització de diferents expressions per l'anàlisi del canvi: verbal, tabular i gràfica.
Interpretació i construcció qualitativa de gràfics que expressen relacions de canvi.
Interpretació quantitativa de taules i gràfics que expressen relacions de canvi.
Espai i forma
Analitzar les característiques i propietats de figures geomètriques de dues i tres dimensions i
desenvolupar raonaments sobre relacions geomètriques
Descripció de figures geomètriques de dues i tres dimensions a partir de l'observació d'objectes de la
realitat.
Exploració de figures geomètriques i anàlisi de les seves característiques mitjançant geoplans, papers
pautats (punts, línies), programes informàtics dinàmics.
Aplicar transformacions i utilitzar la simetria per analitzar situacions matemàtiques
Descripció de la grandària, la posició i l'orientació de figures.
Detecció de simetries en l'entorn proper (natura, construccions, etc.) i fer-ne la representació .
Utilitzar la visualització, el raonament matemàtic i la modelització geomètrica per a resoldre problemes
Dibuix d'objectes geomètrics a partir de dades (longituds i angles), mitjançant instruments de dibuix
(regle, escaire, compàs i transportador).
Representació plana d'objectes en la resolució de problemes d'àrees.
Reconeixement de la forma dels objectes en contextos diversos (l'arquitectura, l'art, la naturalesa, el
disseny i la vida quotidiana).
Utilització de models geomètrics per a la resolució de problemes recreatius i per a la determinació
d'estratègies de resolució de jocs d'estratègia de tipus geomètric.
Mesura
Comprendre els atributs mesurables dels objectes, i les unitats, sistemes i processos de mesura
Utilització de les diferents unitats de mesura en la resolució de problemes.
Aplicació de les equivalències entre diferents unitats en situacions on tinguin sentit.
Ús de mesures directes per aprofundir en els conceptes de perímetre, àrea i volum.
Aplicar tècniques, instruments i fórmules apropiats per a obtenir mesures i fer estimacions raonables
Aplicació d'instruments adequats en les mesures d'objectes.
Estimació a vista de mesures d'objectes que ens envolten utilitzant unitats de mesura adequades.
Desenvolupament d'estratègies per determinar perímetres i àrees de figures planes a partir del perímetre i
l'àrea de figures elementals (rectangle, cercle).
Utilització de la mesura del temps i de les seves unitats en la resolució de problemes.
Estadística i atzar
Formular preguntes abordables amb dades i recollir, organitzar i presentar dades rellevants per respondre-
les
Disseny d'investigacions per abordar preguntes.
Recollida o identificació de dades a través d'observacions, enquestes i experiments.
Representació de dades utilitzant taules i gràfics adequats (diagrames de punts, de barres i de sectors).
Distinció entre dades qualitatives i quantitatives.
28
Ús del full de càlcul, i de les TIC en general, per a l'organització de dades, realització de càlculs i
generació de gràfics adequats.
Seleccionar i utilitzar mètodes estadístics apropiats per analitzar dades
Descripció de la forma i de les característiques d'un conjunt de dades, i comparació de diferents
distribucions de dades entre conjunts relacionats.
Utilització de les mesures de centralització (mitjana i mediana) i anàlisi del seu significat.
Comparació de representacions diferents d'un mateix conjunt de dades.
Desenvolupar i avaluar inferències i prediccions basades en dades
Elaboració de conclusions i prediccions basades en dades i disseny de nous estudis.
Interpretació de gràfics i taules que representen dades estadístiques.
Comprendre i aplicar conceptes bàsics de probabilitat
Identificació de successos probables o no probables, i discussió del grau de probabilitat (qualitatiu)
utilitzant expressions com segur, igualment probable i improbable.
Predicció de la probabilitat de resultats d'experiments senzills i comprovació de les prediccions a través
de la prova experimental reiterada.
Identificació de la probabilitat d'un succés amb un nombre comprès entre 0 i 1.
Utilització de les TIC com a suport per a la realització de càlculs i simulacions.
29
2 Programació d’aula
UNITAT 1. Nombres naturals
OBJECTIUS
• Realitzar les operacions amb nombres naturals (suma, resta, multiplicació i divisió) i operacions
combinades de les anteriors.
• Diferenciar entre divisió exacta i sencera, i establir-ne la relació entre els termes.
• Expressar les potències de base i exponent naturals.
• Efectuar el producte i el quocient de potències de la mateixa base i la potència d'una potència.
• Calcular arrels quadrades exactes i senceres, així com els seus residus.
• Aplicar adequadament la jerarquia de les operacions i els parèntesi en les operacions combinades.
• Aproximar nombres naturals per arrodoniment i per truncament, i calcular l'error comès en
efectuar una aproximació.
• Resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana que requereixin l'ús d'operacions amb
nombres naturals.
CONTINGUTS
Conceptes • Ordenació dels nombres naturals.

• Operacions bàsiques amb els nombres naturals.
• Potències d’exponent natural.
• Operacions amb potències: producte i quocient de potències de la mateixa base
i potència d’una potència.
• Arrel quadrada exacta i sencera d’un nombre natural.
• Aproximacions i error.
Procediments, • Aplicació de les propietats de les operacions amb nombres naturals en la
destreses i resolució de problemes.
habilitats • Càlcul del producte i el quocient de potències de la mateixa base i la potència
d’una potència.
• Determinació de l’arrel quadrada exacta o sencera i el residu d’un nombre
natural.
• Càlcul d’operacions combinades amb i sense calculadora.
• Aproximacions de nombres naturals per arrodoniment o truncament, i calcular-
ne l’error comès.
• Resolució de problemes reals que impliquen el càlcul amb nombres naturals.
Actituds • Valoració de la precisió i utilitat del llenguatge numèric per representar,
comunicar i resoldre situacions de la vida quotidiana.
• Confiança en les pròpies capacitats per afrontar problemes i realitzar càlculs i
estimacions numèriques.
• Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numèrics.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN EN LA UNITAT
30
• Interpretar críticament informació recollida de diversos contextos que conté nombres naturals,
relacionar-los i utilitzar-los.
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres naturals, i decidir si és
necessària una resposta exacta o aproximada i aplicar amb seguretat el mode de càlcul més
adequat (mental, algoritmes de llapis i paper, calculadora).
• Utilitzar, de manera autònoma i raonada, estratègies per abordar situacions problema i problemes-
tipus, planificant adequadament el procés de resolució, desenvolupant-lo de manera clara i
ordenada i mostrant seguretat i confiança en les pròpies capacitats.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Aplicar les propietats fonamentals de la multiplicació.

• Diferenciar entre divisió exacta i sencera i realitzar-ne ambdues de forma correcta.
• Utilitzar la propietat fonamental de la divisió exacta i sencera.
• Realitzar operacions amb potències de base i exponent natural.
• Calcular el producte i el quocient de potències de la mateixa base i la potència d’una potència.
• Trobar l’arrel quadrada exacta d’un nombre quadrat perfecte.
• Calcular l’arrel quadrada sencera i el residu d’un nombre.
• Realitzar operacions combinades de nombres naturals, respectant la jerarquia de les operacions i
els parèntesi.
31
UNITAT 2. Divisibilitat
OBJECTIUS
• Reconèixer si un nombre és múltiple o divisor d'un altre nombre donat.

• Aplicar les propietats dels múltiples i divisors per resoldre problemes.
• Utilitzar els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5, 10 i 11 en la resolució de problemes.
• Distingir si un nombre és primer o compost.
• Calcular tots els divisors d'un nombre.
• Factoritzar un nombre.
• Trobar el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple de dos nombres, descomponent-los en
factors primers.
• Resoldre problemes de la vida real on apareguin conceptes de divisibilitat.
CONTINGUTS
Conceptes • Reconèixer si un nombre és múltiple o divisor d'un altre nombre donat.

• Aplicar les propietats dels múltiples i divisors per resoldre problemes.
• Utilitzar els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5, 10 i 11 en la resolució de
problemes.
• Distingir si un nombre és primer o compost.
• Calcular tots els divisors d'un nombre.
• Factoritzar un nombre.
• Trobar el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple de dos nombres,
descomponent-los en factors primers.
• Resoldre problemes de la vida real on apareguin conceptes de divisibilitat.
Procediments, • Determinació de si un nombre és múltiple o divisor d’un altre nombre donat.
destreses i • Obtenció de tots els divisors d’un nombre.
habilitats
• Determinació de si un nombre és primer o compost.
• Descomposició d’un nombre en producte de factors primers.
• Obtenció del màxim comú divisor i del mínim comú múltiple d’un conjunt de
nombres, a partir de la descomposició en producte de factors primers.
Actituds • Valoració de la utilitat de la divisibilitat en distints contextos.
• Sensibilitat i interès davant les informacions de tipus numèric que apareixen en
la vida quotidiana.
• Confiança en les pròpies capacitats per resoldre problemes.
32
• Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts numèrics.

• Utilitzar, de manera autònoma i raonada, estratègies per abordar situacions-problema i
problemes-tipus, planificant adequadament el procés de resolució, desenvolupant-lo de manera
clara i ordenada, i mostrant seguretat i confiança en les pròpies capacitats.
• Conèixer, valorar i utilitzar sistemàticament conductes associades a l'activitat matemàtica, com
ara ordre, contrast, precisió i revisió sistemàtica, i crítica dels resultats.
• Reconèixer si un nombre és múltiple o divisor d’un altre nombre donat.

• Obtenir múltiples d’un nombre.
• Formular i aplicar els criteris de divisibilitat.
• Determinar si un nombre és primer o compost.
• Trobar tots els divisors d’un nombre.
• Calcular la descomposició en factors primers d’un nombre.
• Obtenir el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple de dos nombres a partir de la
descomposició en factors primers.
• Resoldre problemes de divisibilitat en contexts reals, utilitzant el màxim comú divisor i el mínim
comú múltiple.
33
UNITAT 3. Fraccions
OBJECTIUS
• Conèixer i utilitzar adequadament les diverses interpretacions d’una fracció.

• Distingir si dues fraccions són equivalents i calcular fraccions equivalents a una fracció donada.
• Amplificar i simplificar fraccions.
• Calcular la fracció irreductible d’una fracció.
• Reduir fraccions a comú denominador.
• Comparar i ordenar fraccions.
• Sumar i restar fraccions amb el mateix i amb distint denominador.
• Multiplicar i dividir fraccions.
• Resoldre problemes quotidians on hi hagi fraccions.
CONTINGUTS
Conceptes • Interpretacions d’una fracció.

• Fraccions pròpies i impròpies.
• Fraccions equivalents. Amplificació i simplificació.
• Fracció irreductible.
• Comparació de fraccions.
• Reducció de fraccions a comú denominador.
• Suma i resta de fraccions.
• Multiplicació de fraccions.
• Fracció inversa. Divisió de fraccions.
Procediments, • Utilització de les distintes interpretacions d’una fracció.
destreses i • Obtenció de fraccions equivalents a una fracció donada.
habilitats
• Determinació de la fracció irreductible.
• Obtenció del comú denominador de diverses fraccions.
• Operacions amb fraccions.
• Resolució de problemes reals que impliquen la realització de càlculs amb
fraccions.
Actituds • Valoració de la precisió, simplicitat i utilitat del llenguatge numèric per
representar, comunicar o resoldre problemes de la vida diària.
34
• Interpretar críticament informació recollida de diversos contexts i que conté distints tipus de
nombres (naturals i fraccionaris), relacionar-los i utilitzar-los, seleccionant-ne la representació
més adequada en cada cas.
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres naturals i fraccions
aplicant amb seguretat el mètode de càlcul més adequat (mental, algoritmes de llapis i paper o
calculadora).
problemes-tipus, planificant adequadament el procés de resolució, desenvolupant-lo de manera
clara i ordenada, i mostrant seguretat i confiança en les pròpies capacitats.
• Utilitzar de manera adequada les distintes interpretacions d’una fracció.

• Determinar si dues fraccions són equivalents.
• Obtenir la fracció irreductible d’una fracció donada.
• Ordenar un conjunt de fraccions.
• Reduir un conjunt de fraccions a comú denominador.
• Sumar, restar, multiplicar i dividir fraccions, tant si tenen igual denominador com distint.
• Realitzar operacions combinades amb fraccions, respectant-ne la jerarquia de les operacions.
• Resoldre problemes reals on hi hagi fraccions.
35
UNITAT 4. Nombres decimals
OBJECTIUS
• Escriure l’expressió polinòmica d’un nombre decimal exacte i calcular-ne la fracció decimal.
• Comparar i ordenar nombres decimals.
• Obtenir l’expressió decimal exacta o periòdica d’una fracció qualsevol.
• Fer sumes i restes de decimals escrits en forma ordinària o en forma de fracció decimal.
• Fer multiplicacions i divisions de nombres decimals.
• Estimar el resultat d’operacions amb nombres decimals per mitjà del càlcul mental i
l’arrodoniment amb diversos nivells d’aproximació.
• Comprovar amb una estimació si el resultat d’una operació amb decimals és correcte o no.
CONTINGUTS
Conceptes • Part entera i decimal d’un nombre decimal.

• Comparació de nombres decimals.
• Nombres decimals exactes i periòdics.
• Sumes i restes de nombres decimals. Arrodoniment i truncament.
• Multiplicació i divisió de nombres decimals.
Procediments, • Expressió d’un nombre decimal com a fracció decimal.
destreses i • Càlcul de l’expressió decimal d’una fracció qualsevol.
habilitats
• Comparació de dos nombres decimals.
• Resolució de sumes i restes de nombres decimals per mitjà de fraccions
decimals o pel mètode habitual.
• Multiplicació i divisió de nombres decimals.
• Arrodoniment i estimació del resultat d’operacions amb nombres decimals.
Actituds • Confiança en les capacitats pròpies per afrontar problemes i fer càlculs i
estimacions numèriques.
COMPETÈNCIES QUE S’HI TREBALLEN
• Interpretar críticament informació que prové de diversos contexts, que conté diferents classes de
nombres (naturals, fraccionaris i decimals), relacionar-los i utilitzar-los, i triar la representació
més adient en cada cas.
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres naturals, fraccions i
decimals, i aplicar amb seguretat la forma de càlcul més pertinent (mental, llapis i paper o
calculadora).
• Escriure l’expressió polinòmica d’un nombre decimal exacte.
36
• Comparar i ordenar nombres decimals.
• Calcular la fracció decimal associada a un nombre decimal.
• Obtenir l’expressió decimal exacta o periòdica d’una fracció qualsevol.
• Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions de nombres decimals.
• Estimar el resultat d’operacions amb nombres decimals mitjançant el càlcul mental i
l’arrodoniment.
• Comprovar mitjançant una estimació el resultat d’una operació.
37
UNITAT 5. Nombres enters
OBJECTIUS
• Reconèixer la presència dels nombres enters en diferents contexts reals.

• Representar nombres enters en la recta real.
• Comparar nombres enters.
• Obtenir el valor absolut d’un nombre enter.
• Trobar l’oposat d’un nombre enter.
• Emprar el valor absolut per sumar nombres enters.
• Restar nombres enters sumant al primer l’oposat del segon.
• Fer multiplicacions de nombres enters emprant la regla dels signes.
• Dividir nombres enters aplicant la regla dels signes.
CONTINGUTS
Conceptes • Nombres enters positius i negatius.

• Valor absolut d’un nombre enter.
• Oposat d’un nombre enter.
• Representació i comparació d’enters.
• Suma i resta de nombres enters.
• Multiplicació i divisió de nombres enters. Regla dels signes.
Procediments, • Càlcul del valor absolut d’un nombre enter.
destreses i • Comparació i representació d’un conjunt de nombres enters.
habilitats
• Càlcul de l’oposat d’un nombre enter.
• Resolució de sumes i restes de nombres enters.
• Resolució d’operacions combinades amb nombres enters.
• Multiplicació de nombres enters.
• Resolució de la divisió de dos nombres enters quan sigui possible.
Actituds • Perseverança i flexibilitat a l’hora de cercar solucions als problemes numèrics.
• Respecte i valoració de les solucions aportades pels altres.
• Interpretar críticament informació que prové de diversos contexts, que conté diferents tipus de
nombres (naturals, enters, fraccionaris i decimals), relacionar-los i utilitzar-los, i triar la
representació més adient en cada cas.
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres (naturals, enters,
fraccions i decimals), decidint si cal una resposta exacta o aproximada i aplicant amb seguretat la
forma de càlcul més pertinent (mental, algoritmes de llapis i paper o calculadora).
• Conèixer, valorar i usar sistemàticament conductes associades a l’activitat matemàtica, com ara
l’ordre, el contrast, la precisió i la revisió sistemàtica, i la crítica dels resultats.
38
• Interpretar i utilitzar els nombres enters en diferents contexts reals.
• Representar els nombres enters en la recta real.
• Comparar nombres enters.
• Obtenir el valor absolut d’un nombre enter.
• Calcular l’oposat d’un nombre enter.
• Sumar, restar i multiplicar nombres enters.
• Dividir dos nombres enters (i determinar primer si és possible fer aquesta divisió), dividint-ne els
valors absoluts i emprant la regla dels signes.
• Utilitzar la jerarquia i les propietats de les operacions, i les regles d’ús de parèntesis i signes, en
càlculs d’operacions combinades amb parèntesis i sense parèntesis.
39
UNITAT 6. Iniciació a l’àlgebra
OBJECTIUS
• Distingir entre llenguatge numèric i algebraic.

• Obtenir el valor numèric d’una expressió algebraica.
• Sumar i restar monomis semblants.
• Diferenciar entre igualtat numèrica i igualtat algebraica.
• Reconèixer la diferència entre identitats i equacions.
• Distingir els membres i termes d’una equació.
• Obtenir la solució d’una equació de primer grau amb una incògnita.
• Resoldre problemes reals mitjançant la resolució d’equacions de primer grau.
CONTINGUTS
Conceptes • Llenguatge numèric i algebraic.

• Expressió algebraica. Valor numèric.
• Monomis. Coeficient i part literal.
• Monomis semblants. Suma i resta.
• Igualtats algebraiques: identitat i equació.
• Resolució d’una equació.
• Equacions equivalents.
• Mètode general de resolució d’equacions.
• Resolució de problemes mitjançant equacions.
Procediments, • Expressió d’enunciats, donats en llenguatge usual, en llenguatge algebraic, i
destreses i viceversa.
habilitats • Càlcul del valor numèric d’una expressió algebraica.
• Suma i resta de monomis semblants.
• Distinció entre equacions i identitats algebraiques.
• Comprovació de la solució d’una equació.
• Aplicació del mètode general de resolució d’equacions de primer grau amb
una incògnita.
• Plantejament i resolució d’equacions per trobar la solució de problemes
senzills en la vida real.
Actituds • Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís i útil per
resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana.
• Representar relacions i patrons numèrics, proposant, utilitzant i manipulant expressions

algebraiques senzilles.
• Emprar, de manera raonada, el mètode analític de resolució de problemes mitjançant equacions i
aplicar amb destresa els algoritmes de resolució d’equacions de primer grau.
40
• Distingir entre llenguatge numèric i algebraic, i passar de l’un a l’altre.

• Obtenir el valor numèric d’una expressió algebraica.
• Sumar i restar monomis semblants.
• Diferenciar entre identitats i equacions.
• Distingir els membres i els termes d’una equació.
• Aplicar el mètode general de resolució d’una equació de primer grau amb una incògnita.
• Resoldre problemes reals mitjançant equacions de primer grau.
41
UNITAT 7. Sistema mètric decimal
OBJECTIUS
• Reconèixer la necessitat de mesurar, valorar la utilitat dels instruments de mesura i conèixer-ne

els més importants.
• Definir el metre com a la unitat de longitud principal, el quilogram de massa, el litre de capacitat,
el metre quadrat de superfície i el metre cúbic de volum.
• Fer canvis d’unitats en mesures de longitud, massa, capacitat, superfície i volum.
• Passar diferents mesures de forma complexa a incomplexa, i viceversa.
• Obtenir el volum d’un cub com a extensió de les unitats de volum.
• Reconèixer la relació entre les mesures de volum i de capacitat.
• Utilitzar les relacions entre les unitats de volum i massa per a l’aigua destil·lada.
• Resoldre problemes quotidians en els quals cal fer servir o convertir diferents unitats.
CONTINGUTS
Conceptes • Magnituds. Unitats de mesura.

• Unitats de longitud, capacitat, massa, superfície i volum.
• Formes complexes i incomplexes.
Procediments, • Utilització de diferents unitats de mesura per mesurar una quantitat de certa
destreses i magnitud.
habilitats • Transformació d’unes unitats de mesura en unes altres.
• Traducció de mesures en forma complexa a forma incomplexa, i viceversa.
• Expressió d’una mesura en la unitat adient al context.
Actituds • Hàbit d’expressar els resultats numèrics de les mesures amb les unitats de
mesura emprades.
• Reconeixement i valoració de les mesures per transmetre informacions
relatives a l’entorn.
• Resoldre situacions-problema, tant individualment com en grup, que requereixen l’ús de

magnituds, utilitzant les unitats en l’ordre de magnitud adequat.
• Emprar, individualment i en grup, instruments, tècniques i fórmules per mesurar longituds, pesos,
capacitats, etc.
• Valorar i integrar-se en el treball en grup per a la realització d’activitats de diversa mena, com a
base de l’aprenentatge matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials assumits per
la societat.
42
• Reconèixer la necessitat de mesurar i emprar unitats de mesura adients.
• Utilitzar les unitats de longitud, massa, capacitat, superfície i volum.
• Fer canvis d’unitats en mesures de longitud, massa, capacitat, superfície i volum.
• Reconèixer la relació entre les mesures de volum i de capacitat.
• Fer servir les relacions entre les unitats de volum i massa per a l’aigua destil·lada.
43
UNITAT 8. Proporcionalitat numèrica
OBJECTIUS
• Esbrinar si dues raons formen proporció o no.

• Completar taules de proporcionalitat i sèries de raons iguals.
• Emprar les raons entre quantitats per tal de resoldre problemes en contexts reals.
• Distingir si dues magnituds són proporcionals o no.
• Identificar magnituds directament proporcionals.
• Identificar magnituds inversament proporcionals.
• Calcular percentatges i resoldre problemes reals en què n’apareguin.
CONTINGUTS
Conceptes • Raó entre dos nombres.

• Proporcions.
• Magnituds directament proporcionals.
• Magnituds inversament proporcionals.
• Percentatges.
Procediments, • Càlcul del terme desconegut en una proporció.
destreses i • Distinció de la relació de proporcionalitat entre dues magnituds.
habilitats
• Elaboració de taules de proporcionalitat.
• Càlcul de percentatges.
• Resolució de problemes amb percentatges.
Actituds • Incorporació al llenguatge quotidià de termes relacionats amb la mesura de
magnituds per descriure situacions.
• Gust per la resolució ordenada de problemes de proporcionalitat.
• Identificar relacions de proporcionalitat numèrica (directa i inversa) i resoldre problemes en els

quals s’usen aquestes relacions, amb un èmfasi especial en els problemes-tipus que s’hi associen.
• Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts numèrics i alfanumèrics.
• Valorar i integrar-se en el treball en grup per a la realització d’activitats de diversa mena, com a
base de l’aprenentatge matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials assumits pel
nostre entorn.
• Distingir si dues raons formen proporció o no, i calcular el quart i el mitjà proporcionals.
• Distingir si dues magnituds són directament proporcionals o no.
• Distingir si dues magnituds són inversament proporcionals o no.
44
• Calcular tants per cent.
• Resoldre problemes reals amb tants per cent.
45
UNITAT 9. Angles i rectes
OBJECTIUS
• Distingir entre recta, semirecta i segment.

• Reconèixer les diferents posicions que poden tenir dues rectes en el pla.
• Distingir les classes d’angles i establir diferents relacions entre aquests.
• Sumar i restar angles, multiplicar un angle per un nombre i dividir un angle en dos angles iguals.
• Sumar i restar amplituds d’angles i temps en el sistema sexagesimal.
• Resoldre problemes de la vida real que impliquen operacions amb angles i temps.
CONTINGUTS
Conceptes • Recta, semirecta i segment. Posicions de dues rectes en el pla.

• Classes d’angles i relacions entre ells.
• Unitats de mesura d’angles i temps.
• Operacions amb angles.
• Angles complementaris, suplementaris, consecutius, adjacents i oposats pel
vèrtex.
• Suma i resta en el sistema sexagesimal.
Procediments, • Sumes i restes de dos o més angles donats.
destreses i • Multiplicació per un nombre i càlcul de la bisectriu d’un angle qualsevol.
habilitats
• Expressió de la mesura d’un angle en el sistema sexagesimal.
• Pas d’unes unitats de mesura d’angles i temps a unes altres.
• Suma i resta de mesures d’angles i temps en el sistema sexagesimal.
• Càlcul del valor de diferents angles en contexts geomètrics, coneguts els valors
d’uns altres angles.
Actituds • Incorporació al llenguatge quotidià dels termes de mesura per descriure
amplituds d’angles i temps.
• Cura i precisió en l’ús d’instruments de mesura i en la realització de
mesuraments.
• Identificar relacions de proporcionalitat numèrica (directa i inversa) i resoldre problemes en els

quals s’usen aquestes relacions, amb un èmfasi especial en els problemes-tipus que s’hi associen.
46
• Utilitzar la terminologia i notació adients per descriure angles, posicions de rectes i situacions
geomètriques.
• Emprar el transportador en la mesura i construcció d’angles.
• Comparar angles per superposició i per mitjà del transportador.
• Fer operacions senzilles amb angles gràficament.
• Utilitzar les operacions amb mesures d’angles i temps en la resolució de problemes.
• Reconèixer i cercar relacions de paral·lelisme i perpendicularitat d’angles.
47
UNITAT 10. Polígons i circumferència
OBJECTIUS
• Classificar els polígons segons els costats i segons els angles.

• Reconèixer les rectes i els punts notables d’un triangle.
• Construir triangles, donats alguns dels seus elements.
• Aplicar el teorema de Pitàgores en la resolució de problemes geomètrics i de la vida real.
• Classificar un quadrilàter.
• Aplicar les propietats dels paral·lelograms en la resolució de problemes.
• Distingir entre circumferència i cercle.
• Reconèixer les posicions diferents que poden tenir una recta i una circumferència, i dues
circumferències.
• Descriure els elements dels polígons regulars: centre, radi i apotema.
CONTINGUTS
Conceptes • Polígon. Classes de polígons.

• Triangles: classificació.
• Elements d’un triangle.
• Teorema de Pitàgores.
• Quadrilàters: classificació.
• Paral·lelograms: propietats.
• Rectes i circumferències. Posicions relatives.
• Posicions relatives de dues circumferències.
• Càlcul de l’angle central d’un polígon regular.
• Obtenció de l’angle interior d’un polígon regular.
Procediments, • Classificació d’un triangle qualsevol.
destreses i • Càlcul d’un dels costats d’un triangle rectangle, donats els altres dos.
habilitats
• Construcció d’un triangle, coneguts alguns dels seus elements.
• Aplicació de les propietats dels paral·lelograms en la resolució de problemes.
• Construcció de paral·lelograms, donades unes dades.
• Reconeixement de la posició relativa d’un punt i una circumferència.
• Determinació de la posició relativa d’una recta i una circumferència.
• Distinció de la posició relativa de dues circumferències.
Actituds • Curiositat i interès per investigar formes i característiques geomètriques.
• Valoració de les mesures per transmetre informacions relatives a l’entorn.
• Gust per la representació clara i ordenada de figures geomètriques.
48
• Identificar, analitzar, descriure i construir figures planes presents tant en el medi social com en el
medi natural, i utilitzar les propietats geomètriques que s’hi associen en les situacions requerides.
• Visualitzar objectes geomètrics tridimensionals senzills i obtenir-ne diferents representacions
planes, actuant amb habilitat i creativitat.
• Emprar instruments, tècniques i fórmules, individualment i en grup, per mesurar longituds,
angles, àrees i volums de figures i cossos geomètrics.
• Reconèixer i classificar els tipus de polígons.

• Classificar els triangles segons els costats i segons els angles.
• Obtenir les rectes i els punts notables d’un triangle.
• Utilitzar el teorema de Pitàgores en el càlcul del costat d’un triangle rectangle, coneguts els altres
costats, i en la resolució de problemes reals.
• Classificar un quadrilàter.
• Resoldre problemes aplicant les propietats dels polígons.
• Reconèixer els elements de la circumferència.
• Distingir les posicions d’una recta i una circumferència, i de dues circumferències.
• Descriure els elements dels polígons regulars.
49
UNITAT 11. Perímetres i àrees
OBJECTIUS
• Determinar el perímetre d’un polígon.

• Calcular la longitud d’una circumferència.
• Trobar la longitud d’un arc de circumferència l’amplitud del qual s’expressa en graus.
• Obtenir l’àrea d’un quadrat, rectangle, rombe, trapezi i de qualsevol polígon regular.
• Calcular l’àrea de qualsevol triangle.
• Trobar l’àrea d’un cercle.
• Obtenir l’àrea d’un sector circular expressat en graus.
CONTINGUTS
Conceptes • Perímetre d’un polígon.

• Longitud de la circumferència.
• Longitud d’un arc en graus.
• Àrees de paral·lelograms:
– Quadrat.
– Rectangle.
– Rombe.
– Romboide.
• Àrea d’un triangle.
• Àrees de no paral·lelograms: trapezis.
• Àrea d’un polígon regular.
• Àrea del cercle i del sector circular.
Procediments, • Ús de les fórmules de l’àrea de paral·lelograms, trapezi i polígon regular.
destreses i • Càlcul de l’àrea de qualsevol triangle.
habilitats
• Obtenció de la longitud d’una circumferència i l’àrea del seu cercle.
• Determinació de l’àrea d’una figura plana qualsevol per descomposició en unes
altres figures d’àrea coneguda.
Actituds • Confiança en les possibilitats pròpies per percebre figures planes i resoldre
problemes geomètrics.
• Reconeixement i valoració de les relacions entre el llenguatge gràfic, algebraic
i numèric.
• Gust per la representació clara i ordenada de figures geomètriques.
• Reconeixement i valoració dels mètodes i termes matemàtics que apareixen en
l’estudi de la geometria.
• Interès i gust per la descripció verbal precisa de formes geomètriques.
50
• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, figures planes presents tant en
el medi social com en el natural i utilitzar les propietats geomètriques que s’hi associen en les
situacions requerides.
• Utilitzar instruments, tècniques i fórmules, individualment i en grup, per mesurar longituds,
angles i àrees de figures planes.
• Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts geomètrics.
• Calcular el perímetre d’una figura plana.

• Trobar l’àrea de qualsevol paral·lelogram coneixent-ne algunes de les dades.
• Determinar l’àrea d’un triangle.
• Calcular l’apotema d’un polígon regular.
• Trobar l’àrea d’un polígon regular.
• Obtenir l’àrea d’un cercle i d’un sector circular.
51
UNITAT 12. Poliedres i cossos de revolució
OBJECTIUS
• Distingir els elements principals de poliedres regulars, prismes i piràmides.

• Conèixer i utilitzar la fórmula d’Euler.
• Reconèixer els tipus de cossos rodons més senzills.
• Distingir els elements principals dels cossos rodons.
CONTINGUTS
Conceptes • Elements dels poliedres.

• Poliedres regulars.
• Prismes i piràmides.
• Fórmula d’Euler.
• Cossos rodons o de revolució.
Procediments, • Ús de la terminologia adient per descriure cossos geomètrics, els seus elements
destreses i i les seves propietats.
habilitats • Determinació de les condicions perquè un poliedre sigui regular.
• Obtenció del cos de revolució que determina una figura plana quan gira sobre
un eix.
Actituds • Confiança en les capacitats pròpies per percebre l’espai i afrontar i resoldre
problemes geomètrics.
• Curiositat i interès per investigar formes, configuracions i relacions
geomètriques.
• Gust per la presentació acurada del treballs geomètrics.
• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i habilitat, figures planes i cossos
geomètrics presents tant en el medi social com en el natural i usar les propietats geomètriques que
s’hi associen en les situacions requerides.
• Visualitzar i representar objectes geomètrics tridimensionals senzills, actuant amb destresa i
creativitat.
• Valorar el treball en grup per a la realització d’activitats de diversa mena, com a base de
l’aprenentatge matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials assumits pel nostre
entorn.
• Distingir les classes de poliedres i els seus elements.

• Reconèixer els poliedres regulars.
• Identificar prismes i piràmides, com també els seus elements característics.
• Obtenir el desenvolupament de prismes i piràmides.
• Reconèixer cossos rodons i els seus elements.
• Obtenir el desenvolupament de cossos rodons.
52
UNITAT 13. Funcions i gràfiques
OBJECTIUS
• Representar i localitzar punts en un sistema de coordenades cartesianes, emprant el vocabulari i

les tècniques adequades.
• Interpretar gràfiques de punts i línies en un sistema de coordenades, i analitzar la informació que
contenen.
• Treballar amb l’expressió algebraica d’una funció, amb una taula o amb un enunciat, i passar
d’unes a altres en casos senzills.
• Realitzar activitats en què es descriguin i s’interpretin relacions entre dues magnituds, emprant,
quan sigui possible, valors organitzats en taules.
• Conèixer si dues variables estan relacionades, i distingir entre variable dependent i independent.
• Investigar i interpretar relacions funcionals senzilles, en les quals s’identifiquin les variables que
hi apareixin i que corresponguin a fenòmens de la vida quotidiana.
CONTINGUTS
Conceptes • Coordenades cartesianes.

• Interpretació de gràfiques.
• Taules i expressió algebraica d’una funció.
• Representació gràfica de funcions.
• Comparació de gràfiques.
Procediments, • Determinació d’un punt en un eix de coordenades a partir de les seves
destreses i coordenades cartesianes.
habilitats • Localització de les coordenades cartesianes d’un punt en el pla.
• Construcció de taules de parells de valors ordenats.
• Construcció i interpretació de gràfiques a partir de taules, fórmules i
descripcions verbals d’un problema.
• Interpretació i utilització de gràfiques per resoldre problemes.
Actituds • Reconeixement i valoració de les relacions entre llenguatge gràfic, algebraic i
numèric.
• Confiança en les possibilitats pròpies per afrontar problemes i fer càlculs.
• Identificar i interpretar relacions funcionals expressades de maneres diferents (verbal, tabular,

gràfica i algebraica), fent les transferències que calguin entre les diverses formes de
representació.
• Usar de manera comprensiva el llenguatge algebraic per tal d’expressar situacions problemàtiques
i relacionar aquesta forma expressiva amb unes altres: tabular, gràfica, descriptiva, etc.
• Representar i localitzar punts en un sistema de coordenades cartesianes.

• Interpretar gràfiques de punts i línies.
53
• Analitzar la informació d’una gràfica.
• Treballar amb l’expressió algebraica d’una funció, una taula o un enunciat, i passar d’unes a
altres en casos senzills.
• Resoldre activitats en què es descriguin i s’interpretin relacions entre dues magnituds.
• Distingir si dues variables estan o no relacionades.
• Reconèixer les variables dependent i independent.
• Investigar i interpretar amb fluïdesa relacions funcionals senzilles entre dues variables que
reflecteixin fenòmens de la vida quotidiana.
54
UNITAT 14. Probabilitat
OBJECTIUS
• Distingir entre experiment aleatori i determinista.

• Obtenir l’espai mostral d’un experiment aleatori.
• Reconèixer els esdeveniments elementals, l’esdeveniment segur i l’esdeveniment impossible d’un
experiment aleatori.
• Aplicar les propietats de les freqüències relatives en experiments aleatoris.
• Definir el concepte de probabilitat a partir de les freqüències relatives.
• Calcular la probabilitat de diversos esdeveniments aplicant la regla de Laplace.
CONTINGUTS
Conceptes • Espai mostral.

• Esdeveniment elemental i esdeveniment compost.
• Freqüències absolutes i relatives.
• Llei dels grans nombres.
• Probabilitat d’un esdeveniment.
• Regla de Laplace.
Procediments, • Obtenció de l’espai mostral, els esdeveniments elementals, l’esdeveniment
destreses i segur i l’esdeveniment impossible d’un experiment aleatori.
habilitats • Determinació de les freqüències absolutes i relatives de diversos
esdeveniments.
• Ús de la regla de Laplace per al càlcul de probabilitats de diversos
esdeveniments en contexts d’equiprobabilitat.
Actituds • Anàlisi crítica de les informacions sobre fenòmens aleatoris.
• Valoració de la importància del càlcul de probabilitats en diferents contexts de
la vida diària.
• Reconèixer situacions i fenòmens associats a la probabilitat i l’atzar, i resoldre problemes que s’hi
associen.
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres, decidint si cal una
resposta exacta o aproximada, i aplicar amb seguretat la forma de càlcul més adient (mental,
algoritmes de llapis i paper o calculadora).
• Valorar el treball en grup per a la realització d’activitats de diversa mena, com a base de
l’aprenentatge matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials assumits pel nostre
entorn.
55
• Reconèixer si un experiment és aleatori o determinista.

• Trobar l’espai mostral d’un experiment aleatori.
• Obtenir els esdeveniments elementals, segur i impossible d’un experiment aleatori .
• Obtenir la freqüència absoluta i la freqüència relativa d’un esdeveniment aleatori.
• Utilitzar les propietats de les freqüències relatives per resoldre diferents problemes.
• Aplicar la llei de Laplace per trobar la propietat de diversos esdeveniments.
• Calcular la probabilitat de la unió de dos esdeveniments compatibles o incompatibles.
56
3 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS DE PRIMER d’ESO
Degut a la impossibilitat d’impartir la totalitat dels continguts d’aquesta matèria el

Departament de Matemàtiques temporitza els continguts en base una programació
real on les unitats que fan referència a Funcions i Gràfiques i Estadística i
probabilitat s’imparteix en una optativa que cursa només una part de l’alumnat de
Primer d’ESO.
En general es preveu impartir:
Primer trimestre
1. Nombres naturals.
Potències, arrels quadrades, operacions combinades.
2. Divisibilitat.
Criteris de divisibilitat, nombres primers, factorització, m.c.m.,m.c.d.
Problemes de divisibilitat
3. Fraccions.
Operacions
Resolució de problemes
4. Nombres decimals.
Breu repàs d’operacions
Multiplicació i divisió per potències de 10
5. Nombres enters.
Introducció. Representació sobre la recta
Deures de vacances: Sistema Mètric Decimal.
Segon trimestre
5. Nombres enters.
Regles de signes i operacions.
6. Iniciació a l’àlgebra.
Expressions algebraiques,monomis, operacions amb monomis.
Equacions de primer grau amb una incògnita.
7. Repàs de sistema mètric decimal.
Tercer trimestre
8. Proporcionalitat numèrica.
Proporcionalitat directa.
Percentatges
9. Angles i rectes.
10. Polígons i circumferències.
57
11. Perímetres i àrees de polígons i circumferències.
4 Criteris d’avaluació
Primer i Segon de l’ESO
La nota corresponent a cada una de les tres avaluacions s’obtindrà a partir d’unes
mitjanes ponderades. El 70% de la nota es el resultant de les proves diverses sobre el
continguts que l’alumne o l’alumna realitzi durant el trimestre. El 20% de la nota
correspondrà a la valoració del treball a classe, del treball a casa (deures) i de la correcta
presentació de la llibreta. El 10% restant correspon a la valoració del comportament i
l’actitud a classe.
Avaluació extraordinària a l’ESO

L’alumnat que arriba a final de curs amb un mínim de dues avaluacions aprovades i la
seva mitjana sigui més gran o igual que 5 aprova el curs. En el cas que el resultat sigui
insuficient es pot presentar a una prova extraordinària on s’examina de tot el curs i que
li dóna l’oportunitat d’aprovar la matèria en el cas que la nota d’aquest examen sigui
més gran o igual que 5.
La prova extraordinària serà la mateixa per a tots els alumnes suspesos d’un mateix
nivell de l’ESO, exceptuant els alumnes que tinguin un curriculum adaptat, i serà el
professorat de cada nivell l’encarregat de preparar de manera coordinada aquesta prova
que es realitza a finals del mes de juny.
58
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES
Segon de l’E.S.O.
59
1 Continguts
1.Nombres enters
• Múltiples i divisors.
• Nombres primers.
• Descomposició en factors primers.
• Determinació de tots els divisors d’un nombre.
• Divisors comuns. Màxim comú divisor.
• Múltiples comuns. Mínim comú múltiple.
2.Fraccions
• Fraccions equivalents. Simplificació.
• Operacions amb fraccions
• Els nombres decimals i les fraccions.
• Càlcul amb fraccions en forma decimal.
• Aproximacions i arrodoniments.
3.Nombres decimals
4.Sistema sexagesimal.
• Sistema sexagesimal.
• Forma complexa i incomplexa
• Operacions en el sistema sexagesimal
5.Expressions algebraiques.
• Expressions algebraiques.
• Monomis i polinomis
• Operacions amb monomis i polinomis
• Factor comú
• Identitats notables.
6.Equacions i sistemes
• Identitat i equació
• Elements d’una equació.
• Transposició de termes.
• Resolució d’equacions de primer grau.
• Equacions lineals.
7. Proporcionalitat numèrica
•Raons i proporcions
•Terme desconegut d’uuna proporció
•La proporcionalitat directa
•Magnituds inversament proporcionals.
•Percentatges.
60
8. Proporcionalitat geomètrica
• Segments en el pla.
• Segments proporcionals.
• Teorema de Tales
• Aplicacions del Teorema de Tales
• Criteris de semblança de triangles.
• Polígons semblants
• Escales
9. Figures planes. Àrees

• El teorema de Pitàgores
• Àrea de polígons.
• Longitud de la circumferència
• Àrees de figures circulars.
• Angles en els polígons.
• Àngles en la circumferència.
•
10. Cossos en l’espai.
• Poliedres.
• Prismes
• Piràmides.
• Cossos de revolució
11. Volum de cossos geomètrics.

• Volum d’un cos
• Volum, capacitat i massa.
• Densitat.
• Volum d’un ortoedre
• Volum de prismes i cilindres.
• Volum de la piràmide i el con.
• Volum de l’esfera.
12. Funcions.
• Eixos de coordenades.
• Concepte de funcio.
• Representació gràfica
• Estudi d’una funció.
• La funció de proporcionalitat directa.
• La funció de proporcionalitat inversa.
13. Estadística
• Estadística
• Tipus de variables
• Freqüències. Taules de freqüències.
• Gràfics estadístics
• Mesures de centralització
61
• Mesures de dispersió.
1. Nombres enters
Objectius
• Reconèixer la presència dels nombres enters en diferents contextos.
• Calcular el valor absolut d’un nombre enter.
• Ordenar un conjunt de nombres enters.
• Fer sumes, restes, multiplicacions i divisions de nombres enters.
• Calcular i fer operacions amb potències amb base entera.
• Calcular l’arrel quadrada d’un nombre natural.
• Fer operacions combinades de nombres enters amb i sense parèntesis, respectant la jerarquia de les
operacions.
• Trobar tots els divisors d’un nombre enter.
• Calcular el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple d’un conjunt de nombres enters.
Continguts
• Nombres enters. Representació i ordenació.
• Valor absolut d’un nombre enter. Oposat d’un nombre enter.
• Sumes i restes de nombres enters. Operacions combinades.
• Multiplicació de nombres enters. Divisió exacta de nombres enters.
• Potències d’exponent natural. Operacions amb potències.
• Arrel quadrada exacta d’un nombre enter. Arrel quadrada entera per defecte i per excés d’un nombre
enter. Residus.
• Divisors d’un nombre enter.
• Divisibilitat en els nombres enters.
• Càlcul del m.c.d. i del m.c.m. de dos nombres enters descomponent-lo en factors primers.
• Jerarquia de les operacions, parèntesis i signes en el càlcul d’operacions combinades amb nombres
enters.
• Precisió i utilitat del llenguatge numèric per representar, comunicar i resoldre situacions quotidianes.
• Respecte i valoració de les solucions aportades per altres companys.
• Utilització crítica i curosa de la calculadora.
Treball amb competències

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
62
• Interpretar de manera crítica informació provinent dels diversos contextos que contenen diferents
tipus de nombres; relacionar-los i fer-los servir triant-ne la representació adequada en cada cas.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres, decidir si és necessària una
resposta exacta o aproximada, i aplicar el mètode de càlcul més pertinent (mental, algoritmes de
llapis i paper o calculadora).
Competència d’autonomia i iniciativa personal

• Conèixer, valorar i fer servir sistemàticament conductes associades a l’activitat matemàtica, com
l’ordre, el contrast, la precisió i la revisió sistemàtica i crítica dels resultats.
Criteris d’avaluació
• Comparar nombres enters i representar-los en la recta numèrica.
• Obtenir el valor absolut i l’oposat d’un nombre enter.
• Sumar i restar correctament nombres enters.
• Aplicar la regla dels signes en les multiplicacions i divisions de nombres enters.
• Fer operacions combinades, respectant la jerarquia de les operacions i els parèntesis.
• Fer divisions exactes de nombres enters.
• Calcular potències de base i exponent naturals.
• Fer servir, de manera adequada, les regles de les operacions amb potències, respectant la jerarquia de
les operacions.
• Calcular l’arrel quadrada exacta i entera d’un nombre enter.
• Trobar el m.c.m. i m.c.d. d’un conjunt de nombres enters, per mitjà de la descomposició en producte
de factors primers.
63
2. Fraccions
Objectius
• Reconèixer i utilitzar les diferents interpretacions d’una fracció.
• Trobar la fracció d’un nombre.
• Distingir si dues fraccions són equivalents i calcular fraccions equivalents a una de donada.
• Amplificar fraccions.
• Simplificar fraccions fins a obtenir-ne la fracció irreductible.
• Comparar fraccions.
• Sumar i restar fraccions.
• Multiplicar fraccions, aplicar la propietat distributiva i extreure’n el factor comú.
• Comprovar si dues fraccions són inverses i obtenir la fracció inversa d’una de donada.
• Dividir dues fraccions.
• Calcular la potència i l’arrel quadrada d’una fracció.
• Resoldre problemes de la vida real en què apareguin fraccions.
Continguts
• Fracció com a part de la unitat, com a quocient i com a operador.
• Interpretació i utilització de les fraccions en diferents contextos.
• Ordenació d’un conjunt de fraccions.
• Multiplicació i divisió de fraccions.
• Potències i arrels quadrades exactes de fraccions.
• Ús dels algoritmes de la suma, la resta, la multiplicació i la divisió de fraccions en la resolució de
problemes de la vida quotidiana.
• Valoració de la precisió i la utilitat del llenguatge numèric per representar, comunicar i resoldre
situacions quotidianes.

• Interpretar d’una manera crítica la informació provinent dels diversos contextos que contenen
diferents tipus de nombres, relacionar-los i fer-los servir triant-ne la representació adequada en cada
cas.
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres naturals, enters i fraccions,
aplicant el mètode de càlcul més pertinent (mental, algoritmes de llapis i paper o calculadora).
64
• Fer servir, de manera autònoma i raonada, estratègies per abordar situacions problema i problemes
tipus, planificant el procés de resolució, desenvolupant-lo de manera clara i ordenada i mostrant
confiança en les capacitats pròpies.
• Fracció com a part de la unitat, com a quocient i com a operador.
• Interpretació i utilització de les fraccions en diferents contextos.
• Reducció de fraccions a denominador comú.
• Ordenació d’un conjunt de fraccions.
• Multiplicació i divisió de fraccions.
• Potències i arrels quadrades exactes de fraccions.
• Ús dels algoritmes de la suma, la resta, la multiplicació i la divisió de fraccions en la resolució de
problemes de la vida quotidiana.
• Valoració de la precisió i la utilitat del llenguatge numèric per representar, comunicar i resoldre
65
3. Nombre decimals
Objectius
• Classificar nombres decimals.
• Obtenir l’expressió decimal d’una fracció.
• Reconèixer el tipus de decimal que correspon a una fracció en funció del seu denominador.
• Comparar nombres decimals.
• Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres decimals.
• Fer servir l’algoritme de l’arrel quadrada per calcular l’arrel d’un nombre.
• Arrodonir i truncar nombres decimals fins a un grau d’aproximació determinat.
Continguts
• Part entera i part decimal d’un nombre decimal.
• Càlcul de l’expressió decimal d’una fracció qualsevol.
• Comparació de nombres decimals.
• Nombres decimals exactes i periòdics.
• Operacions amb nombres decimals.
• Càlcul de l’arrel quadrada d’un nombre.
• Aproximació d’un nombre decimal per arrodoniment i/o truncament.
• Precisió, simplicitat i utilitat del llenguatge numèric per representar, comunicar o resoldre diferents
situacions de la vida quotidiana.
• Resolució de problemes numèrics fent càlculs i estimacions de manera raonada.
• Ús crític de la calculadora per trobar el resultat d’operacions amb nombres decimals.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
• Interpretar de manera crítica informació provinent dels diversos contextos que contenen diferents
tipus de nombres; relacionar-los i fer-los servir triant-ne la representació adequada en cada cas.

• Calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres (naturals, enters, fraccionaris i
decimals), aplicant el mètode de càlcul pertinent (mental, algoritmes de llapis i paper o calculadora).

• Aplicar el coneixement deductiu i inductiu en contextos numèrics.
66
• Obtenir l’expressió decimal exacta o periòdica d’una fracció.
• Reconèixer el tipus de decimal que correspon a una fracció, en funció del denominador.
• Comparar i ordenar un conjunt de nombres decimals.
• Operar correctament amb nombres decimals.
• Calcular l’arrel quadrada d’un nombre.
• Arrodonir i truncar nombres decimals fins a un grau d’aproximació determinat.
• Decidir les operacions adequades en la resolució de problemes amb nombres decimals.
67
4. Sistema sexagesimal
Objectius
• Fer servir el sistema sexagesimal per mesurar temps i angles.
• Distingir entre expressions complexes i incomplexes per mesurar temps i angles, i passar d’unes a
altres.
• Fer sumes i restes de mesures d’angles i de temps.
• Multiplicar una mesura de temps o d’un angle per un nombre enter.
• Dividir una mesura de temps o d’un angle entre un nombre enter.
• Aplicar el sistema sexagesimal a qüestions relacionades amb la vida quotidiana.
Continguts
• Mesures de temps i angles. Sistema sexagesimal.
• Expressió d’un angle en graus, minuts i segons.
• Expressió de temps en hores, minuts i segons.
• Formes complexes i incomplexes per mesurar temps i angles.
• Transformació d’una mesura de temps o angular de forma complexa a incomplexa, i viceversa.
• Suma i resta en el sistema sexagesimal.
• Multiplicació i divisió en el sistema sexagesimal.
• Operacions combinades de mesures d’angles.
• Hàbit d’expressar els resultats numèrics de les mesures expressant les unitats de mesura utilitzades.
• Ús crític de la calculadora científica per resoldre problemes.

• Resoldre situacions problema, individualment i en grup, que requereixin l’ús de magnituds de mesura
de temps o angles, i fer servir les unitats adequades.
• Fer servir instruments, tècniques i fórmules, de manera individual i en grup, per mesurar temps i
angles.
Competència social i ciutadana

• Valorar la feina en grup i integrar-s’hi per fer activitats de diversos tipus, com a base de
l’aprenentatge matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials.
•
68
• Treballar amb les diferents unitats de mesura d’angles i temps.
• Expressar mesures d’angles en graus, minuts i segons.
• Expressar mesures de temps en hores, minuts i segons.
• Convertir la mesura d’un angle expressada en forma complexa a forma incomplexa, i viceversa.
• Determinar la forma complexa d’una mesura de temps donada en forma incomplexa, i viceversa.
• Sumar i restar dues mesures de temps o d’angles en el sistema sexagesimal.
• Multiplicar i dividir una mesura de temps o d’angles per un nombre.
• Resoldre problemes reals en què apareguin mesures de temps o angulars.
69
5. Expressions algebraiques
Objectius
• Operar amb monomis.
• Reconèixer els polinomis com la suma de monomis.
• Determinar el grau d’un polinomi.
• Obtenir el valor numèric d’un polinomi.
• Sumar, restar i multiplicar polinomis.
• Dividir un polinomi entre un monomi.
• Desenvolupar les igualtats notables: quadrat d’una suma, quadrat d’una diferència i suma per
diferència.
• Utilitzar models geomètrics per explicar relacions algebraiques.
Continguts
• Polinomis: grau i valor numèric.
• Operacions amb polinomis.
• Divisió d’un polinomi entre un monomi.
• Igualtats notables.
• Utilització de les igualtats notables per simplificar expressions.
• Utilització de models geomètrics per desenvolupar les igualtats notables.
• Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge concís i útil per expressar situacions
quotidianes.
• Respecte per les solucions i els plantejaments d’altres companys.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
• Representar relacions i patrons numèrics proposant, utilitzant i manipulant amb destresa expressions
algebraiques senzilles.
Tractament de la informació i competència digital.

• Fer servir, de manera comprensiva, el llenguatge algebraic per expressar situacions i relacionar
aquesta forma d’expressió amb d’altres: tabular, gràfica, descriptiva.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

70
• Identificar el grau, el terme independent i els coeficients d’un polinomi.
• Sumar i restar polinomis correctament.
• Multiplicar polinomis.
• Calcular el grau del polinomi producte de dos polinomis sense necessitat de fer operacions.
• Dividir polinomis entre monomis.
• Identificar i desenvolupar les igualtats notables.
• Simplificar expressions fent servir igualtats notables.
71
6. Equacions i sistemes
Objectius
• Distingir entre unitats i equacions.
• Comprovar si un nombre és o no solució d’una equació.
• Obtenir equacions equivalents a una de donada.
• Resoldre equacions de primer grau.
• Reconèixer sistemes d’equacions lineals amb dues equacions i dues incògnites.
• Resoldre sistemes d’equacions lineals fent servir mètodes diferents.
• Utilitzar les equacions i els sistemes per resoldre problemes.
Continguts
• Igualtat, identitat i equació.
• Equacions de primer grau amb una incògnita.
• Resolució d’equacions de primer grau amb una incògnita.
• Equacions equivalents.
• Mètodes de resolució d’equacions de primer grau.
• Equacions de primer grau amb dues incògnites.
• Sistemes d’equacions.
• Reconeixement de sistemes d’equacions lineals.
• Plantejament i resolució de problemes mitjançant l’aplicació d’expressions algebraiques i de
sistemes, i comprovar-ne la solució.
• Gust per la presentació ordenada de les solucions d’equacions i sistemes.
• Valoració de la precisió, la simplicitat i la utilitat dels sistemes d’equacions per resoldre situacions de
la vida quotidiana.

• Representar relacions i patrons numèrics proposant i fent servir expressions algebraiques.

• Utilitzar de manera raonada el mètode analític de resolució de problemes per mitjà d’equacions i
aplicar algoritmes de resolució d’equacions de primer grau i sistemes d’equacions lineals.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.

72
• Diferenciar entre identitats i equacions.
• Obtenir la solució d’una equació de primer grau amb una incògnita.
• Resoldre equacions de primer grau amb parèntesis i denominadors.
• Determinar si una parella de nombres és o no solució d’un sistema d’equacions.
• Obtenir sistemes d’equacions equivalents a un de donat mitjançant procediments diferents.
• Resoldre un sistema d’equacions utilitzant diversos mètodes.
• Trobar la solució de problemes reals per mitjà d’equacions de primer grau i sistemes d’equacions.
• Veure les pàgines de la 460 a la 462 de la guia.
73
7. Proporcionalitat numèrica
Objectius
• Determinar si dues raons formen proporció.
• Distingir si dues magnituds són directament proporcionals.
• Resoldre problemes reals que impliquin l’ús d’una regla de tres simple directa o de la reducció a la
unitat.
• Determinar si dues magnituds són inversament proporcionals.
• Resoldre problemes reals que impliquin l’ús d’una regla de tres simple inversa o de la reducció a la
unitat.
• Trobar el tant per cent d’una quantitat.
• Calcular augments i disminucions percentuals.
Continguts
• Raó i proporcionalitat.
• Magnituds directament proporcionals.
• Regla de tres simple directa i mètode de reducció a la unitat.
• Taules de proporcionalitat directa i inversa.
• Regla de tres simple inversa i mètode de reducció a la unitat.
• Resolució de problemes mitjançant regles de tres (directes i inverses) i per reducció a la unitat.
• Tant per cent d’una quantitat.
• Augments i disminucions percentuals.
• Resolució de problemes de càlculs de percentatges.
• Incorporació al llenguatge quotidià de termes relacionats amb la proporcionalitat numèrica, directa i
inversa.
• Ordre en la resolució i la presentació dels càlculs i les solucions en els problemes de proporcionalitat.

Competència d’aprendre a aprendre.
• Identificar relacions de proporcionalitat numèrica (directa i inversa), i resoldre problemes en què es
fan servir aquestes relacions, parant especial atenció als problemes tipus associats a aquestes
relacions.

• Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contextos numèrics i alfanumèrics.
Competència social i ciutadana.

Valorar i integrar-se en la feina en grup per fer activitats de diversos tipus, com a base de l’aprenentatge
matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials.
74
• Distingir si dues raons formen proporció.
• Aplicar la propietat fonamental de les proporcions en la resolució de diferents problemes.
• Distingir si dues magnituds són directament o inversament proporcionals.
• Aplicar la regla de tres simple, tant directa com inversa, en la resolució de problemes, establint quina
s’ha d’aplicar en cada cas.
• Fer servir els percentatges per resoldre diversos problemes.
75
8. Proporcionalitat geomètrica
Objectius
• Calcular la raó de dos segments i distingir si són proporcionals o no ho són.
• Reconèixer segments iguals compresos entre línies paral·leles, i aplicar el teorema de Tales en
contextos diferents.
• Dividir un segment en parts iguals, obtenir el segment quart proporcional i dividir un segment en
parts proporcionals a altres segments donats.
• Reconèixer triangles en posició de Tales, com a pas previ a la semblança de triangles.
• Distingir i aplicar els criteris de semblança de triangles.
• Construir polígons semblants.
• Aplicar les semblances en mapes i plànols, i treballar amb escales.
Continguts
• Raó de dos segments.
• Segments proporcionals. Relació de proporcionalitat entre segments.
• Teorema de Tales. Aplicacions.
• Segment quart proporcional a altres segments donats.
• Divisió d’un segment en parts iguals i en parts proporcionals a un de donat.
• Triangles en posició de Tales.
• Ús dels criteris de semblança de triangles per resoldre problemes.
• Polígons semblants.
• Raó de semblança de dos polígons.
• Construcció d’una figura semblant a una figura donada.
• Escales.
• Interpretació de mapes fets a escala, càlcul de longituds reals a partir de longituds en el pla, i
viceversa.
• Obtenció de l’escala gràfica corresponent a una escala numèrica donada, i viceversa.
• Cura i precisió en l’ús d’eines de dibuix.
• Sentit crític davant de les representacions a escala per transmetre missatges diversos.

• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, la semblança de figures planes
presents tant en el medi social com natural, i fer servir les propietats geomètriques que hi estan
associades.

• Distingir relacions de proporcionalitat geomètrica, i resoldre problemes en què es facin servir
aquestes relacions, insistint en els problemes tipus associats a aquestes relacions.
• Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contextos geomètrics.
76
• Calcular la raó de semblança entre dos segments donats.
• Aplicar el teorema de Tales en la resolució de diferents problemes geomètrics i de la vida real.
• Dividir un segment en parts proporcionals a altres de donats.
• Distingir si dos triangles estan en posició de Tales o no.
• Fer servir criteris de semblança de triangles en diferents contextos per resoldre problemes.
• Determinar si dos polígons són semblants o no, i obtenir-ne la raó de semblança.
• Construir una figura semblant a una altra de donada.
• Utilitzar escales de manera adequada en el càlcul de longituds sobre plànols o mapes a partir de
longituds reals, i viceversa.
77
9. Figures planes. Àrees
Objectius
• Aplicar el teorema de Pitàgores en la resolució de problemes geomètrics i de la vida real.
• Calcular l’àrea de qualsevol polígon.
• Obtenir l’àrea de figures circulars.
• Trobar la suma dels angles interiors d’un polígon, i si el polígon és regular, la mesura de cada angle i
la de l’angle central.
• Definir les classes d’angles en la circumferència.
Continguts
• Teorema de Pitàgores. Aplicacions.
• Àrea d’un polígon.
• Fórmules per calcular la suma dels angles interiors d’un polígon i, en el cas de polígons regulars, la
mesura d’un angle interior i de l’angle central.
• Àrea de figures circulars.
• Angles en les figures planes.
• Angles en la circumferència.
• Raonament deductiu en les demostracions geomètriques.
• Càlcul de perímetres i àrees per resoldre problemes de la vida quotidiana.

• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, figures planes presents tant en el
medi social com natural, i fer servir les propietats geomètriques que hi estan associades.

• Fer servir tècniques i fórmules, de manera individual i en grup, per mesurar longituds, angles i àrees
de figures planes.
• Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contextos geomètrics.
78
• Aplicar el teorema de Pitàgores per calcular longituds desconegudes en diferents contextos.
• Trobar l’àrea d’un polígon qualsevol.
• Obtenir l’àrea de figures circulars.
• Calcular la suma dels angles interiors d’un polígon.
• Determinar la mida d’un angle interior i de l’angle central d’un polígon regular.
• Identificar els diferents tipus d’angles d’una circumferència.
79
10. Cossos geomètrics
Objectius
• Distingir els poliedres regulars, els prismes i les piràmides i els seus elements.
• Calcular l’àrea de prismes i piràmides, i aplicar les fórmules en la resolució de problemes geomètrics
i de la vida quotidiana.
• Reconèixer els tipus de cossos de revolució més senzills.
• Distingir els elements dels cossos de revolució.
• Calcular l’àrea de cilindres i cons, i aplicar les fórmules en la resolució de problemes geomètrics i de
la vida quotidiana.
Continguts
• Elements dels poliedres.
• Terminologia per descriure cossos geomètrics, els seus elements i les seves propietats.
• Simetries.
• Prismes i piràmides. Àrees.
• Cossos rodons o de revolució. Àrees.
• Càlcul d’àrees de prismes i piràmides per resoldre problemes geomètrics de la vida real.
• Resolució de problemes de càlcul d’àrees de cossos geomètrics formats per cossos més senzills.
• Càlcul d’àrees de cilindres i cons per resoldre problemes geomètrics de la vida real.

• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, figures planes i cossos geomètrics
presents tant en el medi social com natural.

• Visualitzar i representar objectes geomètrics tridimensionals senzills, actuant amb destresa i
creativitat.

• Valorar la feina en grup i integrar-s’hi per a la realització d’activitats de diversos tipus, com a base de
l’aprenentatge matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials.
80
• Distingir els tipus de poliedres i els seus elements.
• Identificar prismes i piràmides, així com els seus elements característics.
• Obtenir el desenvolupament de prismes i piràmides.
• Reconèixer els cossos de revolució i els seus elements.
• Dibuixar el desenvolupament i els plans, eixos i centre de simetria d’un cos de revolució.
• Resoldre problemes que impliquin el càlcul d’àrees de prismes, piràmides i cossos de revolució.
81
11. Volum de cossos geomètrics
Objectius
• Mesurar el volum d’un cos fent servir diverses unitats de mesura.
• Passar d’unes unitats de volum a unes altres.
• Expressar el volum en la unitat adequada al context en què es treballa.
• Relacionar les unitats de volum, capacitat i massa de l’aigua destil·lada.
• Definir el concepte de densitat.
• Resoldre problemes en què apareguin unitats de volum i de massa de substàncies amb densitats
diferents.
• Calcular el volum dels poliedres.
• Trobar el volum dels cossos de revolució.
• Plantejar i resoldre problemes reals per mitjà del càlcul de volums.
Continguts
• Volum d’un cos. Unitats de volum.
• Relació entre les unitats de volum, capacitat i massa.
• Relació entre volum i densitat.
• Relació de les unitats de volum, massa i capacitat de l’aigua destil·lada.
• Densitat d’una substància.
• Volums de l’ortoedre, el cub, el prisma, la piràmide, el cilindre, el con i l’esfera.
• Càlcul del volum de cossos complexos mitjançant la suma o la diferència dels volums de cossos
geomètrics més senzills.
• Aplicació del càlcul del volum de prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes per a la resolució de
problemes reals.

• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, figures planes i cossos geomètrics
presents tant en el medi social com natural.

• Visualitzar i representar objectes geomètrics tridimensionals per obtenir-ne diferents representacions
planes.

• Utilitzar instruments, tècniques i fórmules, de manera individual i en grup, per mesurar longituds,
82
• Fer servir diferents unitats de mesura per calcular el volum d’un cos.
• Reconèixer la relació entre les mesures de volum i capacitat, i les de volum i massa de l’aigua
destil·lada.
• Expressar el volum en la unitat adequada al context en què es treballa.
• Resoldre correctament problemes en què apareguin unitats de volum i de massa de substàncies amb
diferents densitats.
• Calcular el volum de l’ortoedre, el cub, el prisma, la piràmide, el cilindre, el con i l’esfera.
• Resoldre problemes que impliquin el càlcul de volums de cossos geomètrics.
83
12. Funcions
Objectius
• Localitzar punts en el pla i representar-los fent servir coordenades cartesianes.
• Treballar amb l’expressió algebraica, la taula i la gràfica d’una funció, i passar d’unes a altres.
• Interpretar relacions funcionals senzilles, i distingir les variables que hi intervenen.
• Determinar les característiques de les gràfiques: domini, punts de tall amb els eixos, continuïtat,
creixement i decreixement, màxims i mínims...
• Representar i reconèixer funcions de proporcionalitat directa i inversa.
• Reconèixer i valorar la utilitat dels llenguatges gràfics per representar i resoldre problemes de la vida
quotidiana i de l’àmbit científic.
Continguts
• Coordenades cartesianes.
• Construcció i interpretació de gràfiques a partir de taules, fórmules i descripcions verbals del
problema.
• Concepte de funció.
• Representació algebraica d’una funció per mitjà d’una taula de valors i per mitjà de la seva expressió
algebraica.
• Estudi de funcions.
• Domini, punts de tall amb els eixos, creixement i decreixement i punts màxims i mínims.
• Funcions de proporcionalitat directa i inversa.
• Representació, reconeixement i ús de funcions de proporcionalitat directa i inversa.
• Reconeixement i valoració de les valoracions entre el llenguatge gràfic, algebraic i numèric.
• Confiança en les capacitats pròpies per resoldre problemes i fer càlculs.
• Incorporació al llenguatge quotidià de termes relacionats amb les gràfiques.

• Identificar i interpretar relacions funcionals expressades verbalment, tabularment, gràficament i
algebraicament.

• Fer servir, de manera comprensiva, el llenguatge algebraic per expressar situacions problemàtiques, i
relacionar aquesta forma d’expressió amb altres: tabular, gràfica, descriptiva...

Conèixer, valorar i fer servir sistemàticament conductes associades a l’activitat matemàtica, com l’ordre,
el contrast, la precisió i la revisió sistemàtica i crítica dels resultats.
• Utilitzar les coordenades cartesianes.
• Expressar una funció mitjançant textos, taules, fórmules i gràfiques.
• Analitzar la informació d’una gràfica i interpretar relacions entre magnituds.
• Reconèixer les variables dependents i independents en una relació funcional.
• Distingir en una gràfica els punts de tall amb els eixos, els intervals de creixement i decreixement, i
els màxims i mínims.
• Representar i reconèixer funcions de proporcionalitat directa i inversa.
84
• Resoldre problemes reals que impliquin l’ús i la representació de funcions.
85
13. Estadística
Objectius
• Obtenir el recompte d’una sèrie de dades per formar una taula i estudiar-ne les propietats.
• Distingir entre freqüència absoluta i relativa d’una dada, i calcular totes dues freqüències.
• Representar gràficament un conjunt de dades.
• Interpretar gràfics d’estadístiques.
• Determinar la mitjana aritmètica d’un conjunt de dades.
• Calcular la mediana i la moda d’un conjunt de dades.
• Calcular el rang i la desviació mitjana.
Continguts
• Recompte de dades i construcció de taules.
• Freqüència absoluta i freqüència relativa.
• Representacions gràfiques.
• Mitjana, mediana i moda.
• Càlcul de la mitjana, la mediana i la moda.
• Mesures de dispersió: rang i desviació mitjana.
• Ús dels llenguatges gràfics i estadístics per representar i resoldre problemes de la vida quotidiana.

• Interpretar i presentar la informació estadística a partir de taules, gràfics i paràmetres estadístics, i
calcular les mesures estadístiques bàsiques, fent servir els mitjans més adequats en cada cas.

• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres, decidint si és necessari
donar-hi una resposta exacta o aproximada, i aplicant el mètode de càlcul més pertinent.
86
• Obtenir el recompte d’una sèrie de dades.
• Elaborar taules per resumir la informació sobre les dades obtingudes.
• Distingir entre freqüència absoluta i freqüència relativa, i calcular-les totes dues.
• Representar gràficament un conjunt de dades.
• Comparar els diferents gràfics, passar d’un a un altre i observar en quin apareix més clara la
informació.
• Determinar la mitjana aritmètica d’un conjunt de dades.
• Calcular la mediana i la moda d’un conjunt de dades.
• Calcular el rang i la desviació mitjana d’un conjunt de dades.
87
14. Probabilitat
Objectius
• Reconèixer situacions d’incertesa en la vida quotidiana.
• Distingir alguns termes del llenguatge de l’atzar.
• Calcular la probabilitat d’esdeveniments fent servir la regla de Laplace.
• Reconèixer la utilitat del diagrama d’arbre en contextos de probabilitat.
Continguts
• Experiments aleatoris i deterministes.
• Idea de probabilitat
• Esdeveniments equiprobables. Assignació de probabilitat.
• Propietats de la probabilitat.
• Càlcul de la probabilitat d’esdeveniments senzills aplicant la regla de Laplace.
• Experiments i esdeveniments compostos.
• Diagrama d’arbre.
• Càlcul de probabilitats d’esdeveniments compostos fent servir la tècnica del diagrama d’arbre.
• Elecció i utilització del vocabulari adequat per descriure i quantificar situacions relacionades amb
l’atzar.
• Anàlisi crítica de les opinions i les informacions que es reben sobre fenòmens aleatoris.
• Importància del càlcul de probabilitats en la vida diària.

• Reconèixer fenòmens aleatoris associats a la probabilitat i l’atzar, i resoldre problemes que hi estiguin
relacionats.
• Reconèixer i calcular el resultat d’operacions bàsiques amb el nombres, i decidir quan és necessària
una resposta exacta o aproximada.

• Conèixer, valorar i utilitzar sistemàticament conductes associades a l’activitat matemàtica com
88
• Reconèixer situacions d’incertesa en la vida quotidiana.
• Distingir alguns termes del llenguatge de l’atzar.
• Calcular la probabilitat d’esdeveniments fent servir la regla de Laplace.
• Reconèixer la utilitat del diagrama d’arbre en contextos de probabilitat.
89
3 Distribució temporal dels continguts
Es preveu impartir:
Primer trimestre
1. Tema 9
Aplicar el teorema de Pitàgores en la resolució de problemes geomètrics
Calcular l’àrea de qualsevol polígon.
Obtenir l’àrea de figures circulars.
Trobar la suma dels angles interiors d’un polígon, i si el polígon és regular, la
mesura de cada angle i la de l’angle central.
1. Tema 1.
Repàs d’operacions amb nombres enters.
Prioritat de les operacions i ús de parèntesis en les operacions combinades:
Repàs de divisibilitat:
2. Tema 2.
Repàs d’operacions amb fraccions.
Resolució de problemes.
3. Tema 5. Algebra:
Repàs d’expressions algebraiques.
Operacions amb monomis i polinomis.
Factor comú.
Identitats notables
Segon trimestre
4. Tema 6
Repàs d’equacions de primer grau.
Resolució de sistemes.
Problemes de plantejament.
5. . Tema 7
Proporcionalitat numèrica
La proporcionalitat directa
Magnituds inversament proporcionals.
Percentatges
90
6. Tema 8.
. Teorema de Tales Aplicacions del Teorema de Tales
Criteris de semblança de triangles.
Polígons semblants
Escales
Es preveu que les setmanes que van des del final del segon trimestre fins a les vacances
de Setmana Santa treballar el tema 13 d’Estadística que s’avaluarà mitjançant un treball
en grup que comptarà com una nota del tercer trimestre.
Tercer trimestre
7. Tema 10 i Tema 11
Cossos geomètrics.
Volum dels cossos geomètrics.
8. Tema 12
Funcions
Introducció a les coordenades cartesianes.
91
Primer i Segon de l’ESO
presentació de la llibreta. El 10% restant correspon a la valoració del comportament i
l’actitud a classe.

nivell de l’ESO, exceptuant els que hagin cursat un curriculum adaptat, i serà el
92
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES
Tercer de l’E.S.O.
93
1 Continguts
Tercer curs
Processos que es desenvolupen durant el curs a través dels diferents continguts
Resolució de problemes (identificació, distinció, simulació, desenvolupament d'estratègies, elaboració de
conclusions)
Raonament i prova (ús/utilització, anàlisi, comparació, selecció, efecte, decisió, formulació de
conjectures, resolució, càlcul, aproximació històrica)
Comunicació i representació (argumentació, expressió, construcció, representació, generació, utilització
del vocabulari)
Connexions (relació, transformació, interpretació, determinació, exploració)
Numeració i càlcul
Comprendre els nombres i les diferents formes de representació
Nombres racionals. Relació i transformació entre fracció i decimal, aproximació per excés i per defecte,
representació sobre la recta.
Utilització de nombres grans i nombres molt petits en la resolució de problemes en diferents contextos.
Expressió de nombres grans i nombres molt petits: llenguatge verbal, representació gràfica i notació
científica.
Comprendre el significat de les operacions
Efecte produït per la multiplicació, la divisió i el càlcul amb potències d'exponent enters en l'ordre de
magnitud de les quantitats.
Propietats de les operacions amb potències d'exponent enter i relació amb el càlcul en la resolució
d'equacions i en la resolució de problemes.
Calcular amb fluïdesa i fer estimacions raonables
Ús de la notació científica per a grans nombres i nombres molt petits.
Ús de les TIC per a calcular amb nombres racionals (decimals i fraccions) grans nombres i nombres molt
petits.
Selecció i ús de l'eina més adequada per a calcular amb nombres racionals (decimals i fraccions), grans
nombres i nombres molt petits (càlcul mental, estimació, recursos TIC, paper i llapis). Argumentació de
la selecció.
Desenvolupament d'estratègies de càlcul mental i d'estimació de càlculs amb nombres racionals (decimals
i fraccions), grans nombres i nombres molt petits i comparació amb els resultats obtinguts a través de
càlculs exactes.
Canvi i relacions
Comprendre patrons, relacions i funcions
Anàlisi de funcions d'una variable: domini de definició, creixement/decreixement i punts de tall amb els
eixos, incloent-hi les funcions lineals i de proporcionalitat inversa.
Utilització de les TIC en la generació de gràfics i en l'expressió simbòlica de les funcions.
Construcció d'una gràfica d'una expressió simbòlica, a partir d'una gràfica més simple.
Representar i analitzar situacions i estructures matemàtiques utilitzant símbols algebraics
Relació entre expressions simbòliques i gràfiques lineals, posant especial atenció en el significat de
l'ordenada a l'origen i del pendent.
Resolució d'equacions de 1r i 2n grau i sistemes d'equacions lineals amb fluïdesa. Interpretació gràfica.
Utilització de les TIC com a suport en la resolució d'equacions i sistemes d'equacions i anàlisi del
significat i la raonabilitat dels resultats.
94
Pràctica del càlcul mental en la resolució d'equacions, en la manipulació d'expressions algebraiques i en
l'acceptació dels resultats obtinguts amb mitjans tecnològics.
Utilització de l'àlgebra simbòlica en la representació de situacions i en la resolució de problemes,
particularment els que presenten relacions lineals.
Utilitzar models matemàtics per a representar i comprendre relacions quantitatives
Identificació de relacions quantitatives en una situació i determinació del tipus de funció que la modelitza,
amb especial referència a les funcions lineals.
Ús d'expressions simbòliques, particularment lineals, per a representar relacions que provenen de
diferents contextos.
Elaboració de conclusions raonables d'una situació, un cop modelitzada, particularment en situacions
lineals.
Analitzar el canvi en contextos diversos
Utilització de gràfiques o taules de valors per analitzar la naturalesa dels canvis quantitatius en relacions
lineals.
Utilització de models lineals per estudiar situacions que provenen de contextos diversos.
Espai i forma
Analitzar les característiques i propietats de figures geomètriques de dues i tres dimensions i
desenvolupar raonaments sobre relacions geomètriques
Relació entre perímetres, àrees i volums de figures semblants de tres dimensions.
Ús de la proporcionalitat geomètrica i de la semblança.
Localitzar i descriure relacions espacials mitjançant coordenades geomètriques i altres sistemes de
representació
Ús de coordenades cartesianes per analitzar situacions geomètriques.
Aplicar transformacions i utilitzar la simetria per analitzar situacions matemàtiques
Relació entre semblança, ampliacions i reduccions. Factor d'escala.
Exploració de les característiques de reflexions, girs i translacions mitjançant objectes físics, dibuixos,
miralls, programes de geometria dinàmica.
Ús de les transformacions geomètriques per establir propietats de figures geomètriques.
Utilitzar la visualització, el raonament matemàtic i la modelització geomètrica per a resoldre problemes
Utilització de conceptes i propietats geomètrics per a resoldre problemes d'altres disciplines, com per
exemple el dibuix i les ciències de la naturalesa.
Mesura
Comprendre els atributs mesurables dels objectes, i les unitats, sistemes i processos de mesura
Presa de decisió sobre unitats i escales apropiats en la resolució de problemes que impliquin mesures.
Utilització del nombres decimals per expressar una mesura i relació entre el nombre de decimals i el grau
de precisió de la mesura.
Utilització de la proporcionalitat geomètrica i la semblança per obtenir mesures indirectes.
Aplicar tècniques, instruments i fórmules apropiats per a obtenir mesures i fer estimacions raonables
Utilització d'instruments per a mesurar angles i longituds a la realitat i aplicació a la resolució de
problemes per obtenir mesures indirectes, fent estimacions prèvies de les mateixes.
Estadística i atzar
Formular preguntes abordables amb dades i recollir, organitzar i presentar dades rellevants per respondre-
les
Utilització de mostres en els estudis estadístics: necessitat, conveniència i representativitat.
95
Distinció entre variables discretes i contínues.
Agrupació en classes o intervals. Histogrames i polígons de freqüències.
Identificació del gràfic més adequat d'acord amb les dades que cal presentar.
Ús del full de càlcul i de les TIC en general per a la organització de dades, realització de càlculs i
generació dels gràfics més adequats.
Seleccionar i utilitzar mètodes estadístics apropiats per analitzar dades
Càlcul i interpretació de la mitjana, moda, quartils i mediana.
Anàlisi de la dispersió: rang i desviació típica.
Interpretació conjunta de la mitjana i la desviació típica per a realitzar comparacions i valoracions.
Anàlisi crítica de taules i gràfiques estadístiques en els mitjans de comunicació; interpretació de la
informació i detecció d'errors i fal·làcies.
Desenvolupar i avaluar inferències i prediccions basades en dades
Utilització d'observacions relatives a les diferències entre dues mostres per a la formulació de conjectures
sobre les poblacions d'on han estat extretes.
Formulació de conjectures sobre possibles relacions entre dues característiques d'una mostra.
Comprendre i aplicar conceptes bàsics de probabilitat
Interpretació d'experiments aleatoris. Successos i espai mostral.
Utilització del vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades amb l'atzar.
Càlcul de probabilitats de successos compostos, en casos senzills, utilitzant taules de contingència i
diagrames d'arbre.
Utilització de les TIC com a suport dels càlculs i simulacions.
96
UNITAT 1. Nombres racionals
OBJECTIUS
• Distingir les distintes interpretacions d’una fracció.

• Reconèixer fraccions equivalents.
• Amplificar fraccions.
• Simplificar fraccions fins a obtenir la fracció irreductible.
• Comparar fraccions.
• Sumar, restar, multiplicar i dividir fraccions.
• Expressar una fracció en forma decimal i obtenir la fracció generatriu d’un nombre decimal
exacte o periòdic.
• Resoldre problemes mitjançant fraccions.
• Reconèixer i utilitzar el concepte de nombre racional.
CONTINGUTS
Conceptes • Interpretacions d’una fracció.

• Fraccions equivalents. Fracció irreductible.
• Suma, resta, multiplicació i divisió de fraccions.
• Nombre decimal exacte, periòdic pur i periòdic mixt.
• Nombre racional.
Procediments, • Utilització de les distintes interpretacions d’una fracció.
destreses i • Càlcul de la fracció d’un nombre.
habilitats
• Obtenció de fraccions equivalents a una de donada.
• Determinació de la fracció irreductible.
• Realització d’operacions amb fraccions, respectant la jerarquia de les
operacions.
• Obtenció de l’expressió decimal d’una fracció.
• Càlcul de la fracció generatriu d’un nombre decimal exacte o periòdic.
• Resolució de problemes reals que impliquen la realització de càlculs amb
fraccions.
Actituds • Apreciació de la utilitat de les fraccions per resoldre problemes de la vida
diària.
• Gust per la presentació ordenada, neta i clara dels càlculs.
97
COMPETÈNCIES QUE S’HAN D’ADQUIRIR
• Interpretar críticament informació que prové de diversos contexts que contengui distints tipus de
nombres (naturals, enters, fraccionaris, decimals, etc.), i relacionar-los elegint la representació
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres (naturals, enters i
racionals), i decidir si és necessària una resposta exacta o aproximada i aplicar un mode de càlcul
adequat (mental, algorismes de llapis i paper, calculadora).
• Utilitzar, de manera autònoma i raonada, estratègies per a abordar situacions-problema i
problemes-tipus; planificar el procés de resolució, desenvolupar-lo ordenadament i mostrar
confiança en les capacitats pròpies.
• Determinar si dues fraccions són o no equivalents.

• Obtenir la fracció irreductible d’una de donada.
• Ordenar un conjunt de fraccions.
• Realitzar operacions combinades amb fraccions, i respectar la jerarquia de les operacions.
• Obtenir l’expressió decimal d’una fracció i la fracció generatriu d’un nombre decimal exacte o
periòdic.
• Resoldre problemes reals en què apareguin fraccions.
• Representar els nombres racionals en la recta numèrica.
98
UNITAT 2. Nombres reals
OBJECTIUS
• Calcular potències de nombres racionals amb exponent enter.

• Resoldre operacions amb potències aplicant-ne les propietats.
• Expressar nombres molt grans i molt petits en notació científica.
• Realitzar operacions amb nombres en notació científica.
• Reconèixer els nombres irracionals com a nombres decimals no periòdics amb infinites xifres.
• Escriure nombres irracionals donant compte de la seva regla de formació.
• Classificar els nombres decimals en racionals i irracionals.
• Obtenir aproximacions decimals de nombres racionals i irracionals mitjançant arrodoniment i
truncament, i calcular l’error absolut i relatiu comès.
• Representar nombres racionals i irracionals en la recta real.
• Utilitzar els intervals per expressar conjunts de nombres reals.
CONTINGUTS
Conceptes • Potències de nombres racionals.

• Propietats de les potències de nombres racionals.
• Notació científica. Operacions.
• Nombres irracionals. Nombres reals.
• Aproximacions decimals.
• Error absolut i relatiu.
• Intervals.
Procediments, • Càlcul de potències de nombres racionals.
destreses i • Escriptura de nombres molt grans o molt petits en notació científica.
habilitats
• Expressió de nombres irracionals donant compte de la seva regla de formació.
• Determinació dels conjunts numèrics a què pertany un nombre real.
• Obtenció d’aproximacions decimals de nombres racionals i irracionals
mitjançant arrodoniment i truncament, i calcular l’error absolut i relatiu comès.
• Representació de nombres racionals i irracionals en la recta real.
• Expressió de conjunts de nombres reals mitjançant intervals.
• Resolució de problemes que impliquen la utilització de nombres decimals,
percentatges, nombres reals i aproximacions.
Actituds • Valoració de la presència i utilitat dels nombres reals en distints contexts.
• Confiança en la pròpia capacitat per resoldre problemes numèrics amb
calculadora i sense.
• Anàlisi crítica de percentatges en diferents contexts.
99
• Interpretar críticament informació que prové de diversos contexts que contengui distints tipus de
nombres (naturals, enters, fraccionaris, decimals, etc.), i relacionar-los elegint la representació
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques amb nombres (naturals, enters,
racionals i reals), decidir si és necessària una resposta exacta o aproximada i aplicar un mode de
càlcul adequat (mental, algorismes de llapis i paper o calculadora).
• Calcular i operar amb potències de nombres racionals i exponent enter.

• Escriure i operar amb nombres escrits en notació científica.
• Diferenciar els nombres racionals dels irracionals.
• Construir nombres irracionals, i donar-ne compte de la regla de formació.
• Determinar els conjunts numèrics a què pertany un nombre real.
• Calcular aproximacions decimals de nombres racionals i irracionals mitjançant arrodoniment i
truncament.
• Representar nombres racionals i irracionals en la recta real.
• Expressar conjunts de nombres reals mitjançant intervals.
• Resoldre problemes reals que impliquen la utilització de nombres decimals, irracionals i reals,
així com de les seves aproximacions.
100
UNITAT 3. Polinomis
OBJECTIUS
• Operar amb monomis.

• Reconèixer els polinomis com una suma algebraica de monomis.
• Determinar el grau d’un polinomi.
• Reconèixer el terme independent i els coeficients d’un polinomi.
• Reduir i ordenar polinomis.
• Calcular el polinomi oposat d’un de donat.
• Obtenir el valor numèric d’un polinomi.
• Sumar, restar i multiplicar polinomis.
• Dividir polinomis amb l’algorisme usual.
• Desenvolupar les igualtats notables: quadrat d’una suma, quadrat d’una diferència i producte de
suma per diferència.
• Simplificar fraccions algebraiques senzilles.
CONTINGUTS
Conceptes • Monomis. Operacions.

• Polinomis: grau, terme independent i coeficients.
• Valor numèric d’un polinomi.
• Igualtats notables.
• Fraccions algebraiques.
Procediments, • Suma i resta de monomis semblants.
destreses i • Multiplicació i divisió de monomis.
habilitats
• Determinació del polinomi oposat d’un de donat.
• Obtenció del valor numèric d’un polinomi.
• Suma i resta de polinomis.
• Multiplicació i divisió de polinomis.
• Desenvolupament de les igualtats notables.
• Utilització de les igualtats notables per simplificar distintes expressions.
• Simplificació de fraccions algebraiques.
Actituds • Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge concís i útil per expressar
resultats.
• Respecte per les solucions i plantejaments de la resta.
• Realització de les operacions amb polinomis de manera precisa i curosa.
101
• Representar relacions i patrons numèrics mitjançant expressions algebraiques senzilles.

• Utilitzar de manera comprensiva el llenguatge algebraic per expressar situacions, i relacionar
aquest llenguatge amb uns altres: tabular, gràfic, descriptiu...
• Conèixer, valorar i utilitzar sistemàticament conductes associades a l’activitat matemàtica, com
ara l’ordre, contrast, precisió i revisió sistemàtica i crítica dels resultats.
• Operar correctament amb monomis.

• Identificar el grau, el terme independent i els coeficients d’un polinomi.
• Calcular el valor numèric d’un polinomi.
• Calcular el polinomi oposat d’un costat.
• Sumar i restar polinomis.
• Multiplicar polinomis i calcular el grau del producte de dos polinomis sense necessitat d’operar.
• Dividir polinomis.
• Identificar i desenvolupar les igualtats notables.
• Simplificar expressions utilitzant les igualtats notables.
• Simplificar fraccions algebraiques senzilles.
102
UNITAT 4. Equacions de primer i segon grau
OBJECTIUS
• Distingir si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.

• Reconèixer els elements i el grau d’una equació.
• Determinar si un nombre és solució o no d’una equació.
• Reconèixer si dues equacions són equivalents o no.
• Calcular equacions equivalents a una de donada aplicant la regla de la suma i el producte.
• Resoldre equacions de primer grau.
• Reconèixer les equacions de segon grau.
• Resoldre equacions de segon grau completes utilitzant la fórmula general.
• Determinar el nombre de solucions d’una equació de segon grau analitzant el valor del
discriminant.
• Resoldre equacions de segon grau incompletes utilitzant el mètode més adequat.
• Plantejar i resoldre problemes mitjançant equacions de primer i segon grau.
CONTINGUTS
Conceptes • Identitat i equació.

• Incògnites, coeficients, membres, termes i grau.
• Equacions de primer grau.
• Equacions de segon grau completes i incompletes.
• Discriminant d’una equació de segon grau.
Procediments, • Obtenció d’equacions equivalents a una de donada per les regles de la suma i el
destreses i producte.
habilitats • Resolució d’equacions de primer grau.
• Resolució d’equacions de segon grau completes mitjançant la fórmula general.
• Resolució d’equacions de segon grau incompletes aplicant el mètode més
adequat.
• Utilització de les equacions de primer i segon grau en el plantejament i
resolució de problemes de la vida real.
Actituds • Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís i útil per
• Apreciació de la necessitat de seguir les fases del mètode de resolució de
problemes.
103
• Usar el mètode de resolució de problemes mitjançant equacions, i aplicar els algorismes de

resolució d’equacions de primer i segon grau i de sistemes d’equacions.
problemes-tipus, i planificar el procés de resolució, i desenvolupar-lo ordenadament i mostrar
seguretat i confiança en les capacitats pròpies.
• Determinar si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.

• Reconèixer i calcular equacions equivalents.
• Resoldre equacions de primer grau amb parèntesis i denominadors.
• Aplicar la fórmula general per resoldre equacions de segon grau.
• Determinar el nombre de solucions d’una equació de segon grau a partir del seu discriminant.
• Distingir i resoldre equacions de segon grau incompletes aplicant el mètode més adequat.
• Plantejar i resoldre problemes mitjançant equacions de primer i segon grau.
104
UNITAT 5. Sistemes d’equacions
OBJECTIUS
• Reconèixer una equació lineal de dues incògnites i obtenir algunes solucions.

• Obtenir solucions de sistemes de dues equacions amb dues incògnites i expressar-les mitjançant
taules.
• Determinar si un parell de nombres és solució o no d’un sistema d’equacions.
• Classificar els sistemes de dues equacions amb dues incògnites segons el nombre de solucions.
• Representar gràficament un sistema d’equacions i obtenir-ne la solució.
• Resoldre sistemes de dues equacions amb dues incògnites mitjançant els mètodes de substitució,
igualació i reducció.
• Plantejar i resoldre problemes reals mitjançant sistemes de dues equacions amb dues incògnites.
CONTINGUTS
Conceptes • Equació lineal amb dues incògnites.

• Sistemes de dues equacions amb dues incògnites.
• Resolució d’un sistema d’equacions.
• Sistemes d’equacions compatibles determinats i indeterminats, i incompatibles.
• Mètode de substitució.
• Mètode d’igualació.
• Mètode de reducció.
Procediments, • Determinació de les solucions d’una equació lineal amb dues incògnites.
destreses i • Obtenció de les solucions de sistemes de dues equacions amb dues incògnites i
habilitats expressió mitjançant taules.
• Classificació dels sistemes de dues equacions amb dues incògnites en funció
del nombre de solucions.
• Obtenció de la representació gràfica d’un sistema, anàlisi del tipus a què
pertany i determinació de les solucions.
• Resolució de sistemes d’equacions aplicant els mètodes de substitució,
igualació i reducció.
• Aplicació dels sistemes de dues equacions amb dues incògnites al plantejament
i resolució de problemes reals.
Actituds • Valoració dels sistemes d’equacions com un mecanisme senzill i útil per
• Gust per la presentació clara i sistemàtica dels càlculs realitzats.
105
• Usar el mètode analític de resolució de problemes mitjançant sistemes d’equacions, i aplicar amb
destresa els algorismes de resolució.
ara l’ordre, contrast, precisió i revisió sistemàtica i crítica dels resultats.
• Obtenir solucions d’equacions lineals amb dues incògnites.

• Trobar la solució d’un sistema de dues equacions amb dues incògnites utilitzant taules de valors.
• Determinar si un nombre donat és solució d’un sistema d’equacions.
• Distingir si un sistema d’equacions és compatible o incompatible.
• Resoldre un sistema utilitzant els mètodes de substitució, igualació i reducció.
• Determinar el mètode més adequat per resoldre un sistema d’equacions.
• Resoldre problemes reals i determinar-ne les dades i les incògnites, i plantejar un sistema
d’equacions, resoldre’l i comprovar que la solució compleix les condicions de l’enunciat.
106
UNITAT 6. Proporcionalitat numèrica
OBJECTIUS
• Reconèixer si dues magnituds són directament proporcionals.

• Distingir si dues magnituds són inversament proporcionals.
• Construir taules de proporcionalitat directa i inversa.
• Resoldre problemes mitjançant la regla de tres simple directa.
• Utilitzar la regla de tres simple inversa per resoldre problemes.
• Resoldre problemes de repartiments directament i inversament proporcionals.
• Resoldre problemes de proporcionalitat composta.
• Utilitzar els percentatges per resoldre distints problemes.
• Resoldre problemes de la vida real en què aparegui l’interès simple.
CONTINGUTS
Conceptes • Magnituds directament proporcionals.

• Regla de tres simple: directa i inversa.
• Repartiments proporcionals.
• Proporcionalitat composta.
• Percentatges.
• Interès simple.
Procediments, • Determinació de la relació de proporcionalitat, directa o inversa, existent entre
destreses i dues magnituds.
habilitats • Realització de taules de proporcionalitat directa i inversa, i reconèixer la
relació que hi ha entre les dues magnituds.
• Utilització de la regla de tres simple, directa i inversa, en la resolució de
problemes.
• Realització de repartiments proporcionals, directes i inversos.
• Aplicació de la proporcionalitat composta en la resolució de problemes, i
reconèixer la relació entre les magnituds i reduint a la unitat.
• Utilització dels percentatges en la resolució de problemes.
• Resolució de problemes d’interès simple.
Actituds • Sensibilitat per la presència de la proporcionalitat en la vida quotidiana.
• Gust per la resolució raonada, ordenada i curosa de problemes de
proporcionalitat.
107
• Identificar relacions de proporcionalitat numèrica (directa, inversa o composta); resoldre

problemes en què s’usin aquestes relacions, i recalcar els problemes-tipus associats a les relacions
de proporcionalitat.
• Valorar i integrar-se en el treball en grup per realitzar activitats de diversos tipus, com a base de
l’aprenentatge matemàtic, de la formació de l’autoestima i de valors socials assumits per la nostra
societat.
• Determinar la relació de proporcionalitat existent entre dues magnituds.

• Completar taules de proporcionalitat, i determinar quin tipus de relació hi ha entre les dues
magnituds.
• Aplicar la regla de tres simple, directa i inversa, en la resolució de problemes, i establir quina ha
d’utilitzar-se en cada cas.
• Realitzar repartiments directament i inversament proporcionals.
• Utilitzar la proporcionalitat composta per resoldre distints problemes, i determinar la relació entre
la magnitud de la incògnita i la resta de magnituds.
• Usar els percentatges (augments i disminucions percentuals, i percentatges encadenats) per
resoldre distints problemes.
• Resoldre problemes en què aparegui l’interès simple.
108
UNITAT 7. Progressions
OBJECTIUS
• Reconèixer successions i deduir-ne la regla de formació en els casos que sigui possible.
• Obtenir distints termes en successions recurrents.
• Distingir si una successió és una progressió aritmètica.
• Calcular el terme general d’una progressió aritmètica.
• Calcular la suma de n termes d’una progressió aritmètica.
• Distingir si una successió és una progressió geomètrica.
• Calcular el terme general d’una progressió geomètrica.
• Calcular la suma de n termes d’una progressió geomètrica.
• Obtenir el producte de n termes d’una progressió geomètrica.
• Calcular la suma dels infinits termes d’una progressió geomètrica de raó menor que la unitat.
• Resoldre problemes en què apareguin progressions que impliquen l’ús del concepte d’interès
compost.
CONTINGUTS
Conceptes • Successió. Successions recurrents.

• Progressió aritmètica. Terme general d’una progressió aritmètica.
• Suma de n termes d’una progressió aritmètica.
• Progressió geomètrica. Terme general d’una progressió geomètrica.
• Suma i producte de n termes d’una progressió geomètrica.
• Suma dels infinits termes d’una progressió geomètrica.
• Interès compost.
Procediments, • Identificació d’una successió i determinació, si és possible, del terme general.
destreses i • Reconeixement de les progressions aritmètiques i geomètriques.
habilitats
• Càlcul del terme general i de la suma de n termes d’una progressió aritmètica o
geomètrica.
• Obtenció del producte de n termes d’una progressió geomètrica.
• Càlcul de la suma dels infinits termes d’una progressió geomètrica de raó
menor que la unitat.
• Resolució de problemes que impliquen el càlcul de capitals, rèdits i temps en
contexts d’interès compost.
Actituds • Confiança en les capacitats pròpies per resoldre problemes.
• Gust per la presentació clara i sistemàtica dels càlculs realitzats.
109
• Representar relacions i patrons numèrics mitjançant expressions algebraiques senzilles.

societat.
• Calcular la regla de formació d’una successió.

• Determinar diversos termes en successions recurrents.
• Diferenciar les progressions aritmètiques i obtenir-ne la diferència.
• Calcular el terme general d’una progressió aritmètica.
• Calcular la suma de n termes d’una progressió aritmètica.
• Distingir les progressions geomètriques i obtenir-ne la raó.
• Calcular el terme general d’una progressió geomètrica.
• Calcular la suma i el producte de n termes d’una progressió geomètrica.
• Obtenir-ne la suma dels infinits termes d’una progressió geomètrica de raó menor que la unitat.
• Aplicar correctament la fórmula de l’interès compost per resoldre problemes.
110
UNITAT 8. Llocs geomètrics. Figures planes
OBJECTIUS
• Determinar distints llocs geomètrics.

• Identificar els punts i rectes notables d’un triangle.
• Aplicar el teorema de Pitàgores en distints contexts.
• Calcular l’àrea de paral·lelograms i triangles.
• Calcular l’àrea de polígons regulars.
• Calcular l’àrea de polígons qualsevol, i descompondre’ls en figures d’àrees conegudes.
• Calcular l’àrea del cercle i de les figures circulars.
• Resoldre problemes reals que impliquen el càlcul d’àrees de figures planes.
CONTINGUTS
Conceptes • Llocs geomètrics.

• Punts i rectes notables d’un triangle.
• Teorema de Pitàgores. Aplicacions.
• Àrea de polígons i figures circulars.
Procediments, • Identificació dels punts i rectes notables d’un triangle.
destreses i • Utilització del teorema de Pitàgores en la resolució de problemes geomètrics i
habilitats de la vida quotidiana.
• Obtenció de l’àrea de paral·lelograms, triangles i polígons regulars.
• Determinació de l’àrea d’una forma poligonal qualsevol, i descompondre-la en
unes altres figures més simples.
• Càlcul de l’àrea de figures circulars.
• Resolució de problemes que impliquen el càlcul de l’àrea de figures planes, i
descompondre-les en figures d’àrees conegudes.
Actituds • Valoració del raonament deductiu en geometria.
• Interès i gust per la descripció verbal precisa de formes i característiques
geomètriques.
• Hàbit d’expressar els resultats numèrics dels problemes i indicar les unitats de
mesura utilitzades.
111
• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, figures planes presents tant en
el medi social com natural, i utilitzar les propietats geomètriques associades a aquestes en les
situacions requerides.
• Usar instruments, tècniques i fórmules, individualment i grupalment, per mesurar longituds,
angles i àrees de figures planes.
• Identificar llocs geomètrics que compleixin determinades propietats.

• Reconèixer els punts i les rectes notables de qualsevol triangle.
• Resoldre problemes aplicant el teorema de Pitàgores en distints contexts.
• Calcular l’àrea de paral·lelogram, triangles i polígons regulars.
• Obtenir l’àrea de polígons qualsevol, i descompondre’ls en uns altres de més senzills.
• Calcular l’àrea del cercle i de les figures circulars.
• Resoldre problemes reals que impliquen el càlcul d’àrees de figures planes.
112
UNITAT 9. Cossos geomètrics
OBJECTIUS
• Distingir poliedres i comprovar si compleixen o no la fórmula d’Euler.

• Diferenciar els prismes i piràmides, els seus elements i tipus.
• Calcular l’àrea de prismes i piràmides.
• Identificar els poliedres regulars.
• Distingir els cossos rodons i figures esfèriques.
• Calcular l’àrea de cossos rodons i figures esfèriques.
• Aplicar el principi de Cavalieri al càlcul de volums.
• Calcular el volum de prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes.
• Resoldre problemes reals que impliquen el càlcul d’àrees i volums de cossos geomètrics.
• Localitzar un punt en l’esfera terrestre a partir de les seves coordenades geogràfiques.
CONTINGUTS
Conceptes • Poliedres.
• Prismes i piràmides.
• Cossos rodons. Figures esfèriques.
• Principi de Cavalieri.
• Àrees i volums de cossos geomètrics.
Procediments, • Comprovació de la fórmula d’Euler en distints poliedres.
destreses i • Reconeixement dels distints tipus de prismes i piràmides, així com dels seus
habilitats elements principals.
• Identificació del cilindre, el con i l’esfera com a cossos de revolució.
• Utilització de les fórmules de l’àrea de prismes, piràmides, cilindres, cons,
esferes i figures esfèriques per resoldre problemes geomètrics i reals.
• Resolució de problemes que impliquen el càlcul de volums de prismes,
piràmides, cilindres, cons i esferes.
Actituds • Confiança en les capacitats pròpies per percebre l’espai i resoldre problemes
geomètrics.
• Gust per la presentació curosa dels treballs geomètrics.
113
• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, figures planes i cossos
geomètrics presents tant en el medi social com natural, i utilitzar les propietats geomètriques
associades a aquests en les situacions requerides.
• Visualitzar i representar objectes geomètrics tridimensionals, i obtenir les distintes
representacions planes.
• Utilitzar instruments, tècniques i fórmules, de manera individual i grupal, per mesurar longituds,
• Distingir els poliedres i els seus tipus.

• Comprovar si un poliedre compleix o no la fórmula d’Euler.
• Reconèixer els poliedres regulars.
• Diferenciar els elements i tipus de prismes i piràmides.
• Reconèixer els cossos rodons i les figures esfèriques, els seus elements i el seu procés de
formació.
• Calcular l’àrea de prismes, piràmides, cossos rodons i figures esfèriques.
• Aplicar el principi de Cavalieri al càlcul de volums.
• Calcular el volum de prismes, piràmides i cossos rodons.
• Resoldre problemes que impliquen el càlcul d’àrees i volums de cossos geomètrics.
114
UNITAT 10. Moviments i semblances
OBJECTIUS
• Calcular les coordenades i el mòdul d’un vector determinat per dos punts.
• Calcular la figura transformada d’una de donada mitjançant una translació de vector v.
• Determinar la figura transformada d’una figura qualsevol per un gir de centre O i angle a.
• Obtenir la figura transformada d’una de donada per una simetria central de centre O (centre de
simetria).
• Calcular la figura transformada d’una figura qualsevol mitjançant una simetria axial d’eix e.
• Calcular la figura transformada d’una figura qualsevol mitjançant una homotècia de raó k.
• Determinar si dues figures són semblants.
• Dividir un segment en parts iguals o proporcionals aplicant el teorema de Tales.
• Determinar una longitud representada en un mapa o pla mitjançant una escala.
CONTINGUTS
Conceptes • Vector. Coordenades i mòdul d’un vector.

• Translacions.
• Girs.
• Simetria central i respecte d’un eix.
• Homotècies. Figures semblants.
• Teorema de Tales. Aplicacions.
• Escales.
Procediments, • Determinació del vector definit per dos punts.
destreses i • Obtenció de les coordenades i el mòdul d’un vector.
habilitats
• Aplicació de les regles que permeten calcular la figura transformada d’una altra
mitjançant una translació, un gir, una simetria o una homotècia.
• Obtenció de les coordenades de la figura transformada en casos senzills.
• Identificació de figures semblants.
• Divisió d’un segment en parts iguals o proporcionals.
• Càlcul de distàncies entre punts representats en un mapa.
Actituds • Interès per descobrir translacions, girs, simetries o homotècies en el nostre
entorn.
• Gust per la construcció de figures obtengudes d’unes altres mitjançant un
moviment.
115
• Identificar, analitzar, descriure i construir, amb precisió i destresa, transformacions geomètriques

de figures planes presents tant en el medi social com natural, i utilitzar les propietats
geomètriques associades a aquestes en les situacions requerides.
• Identificar relacions de proporcionalitat geomètrica, resoldre problemes en què s’usen aquestes
relacions, i recalcar en els problemes-tipus associats a aquestes relacions.
• Calcular les coordenades i el mòdul d’un vector, donades les coordenades dels seus extrems.
• Determinar el moviment que transforma una figura en una altra i obtenir-ne els elements
característics.
• Calcular la figura transformada d’una altra mitjançant una translació de vector v.
• Obtenir la figura transformada d’una de donada mitjançant un gir de centre O i angle a.
• Determinar la figura transformada d’una de donada per una simetria central de centre O.
• Obtenir la figura transformada d’una de donada mitjançant una simetria d’eix e.
• Obtenir la figura transformada d’una de donada mitjançant una homotècia de raó k.
• Determinar si dues figures són semblants.
• Calcular longituds representades en mapes i plans mitjançant una escala.
116
UNITAT 11. Funcions
OBJECTIUS
• Distingir una relació funcional d’una altra que no ho sigui.

• Reconèixer les variables independent i dependent en una funció.
• Expressar una funció mitjançant taules, gràfiques i fórmules, passant d’unes a unes altres.
• Representar gràficament relacions funcionals extretes de situacions de la vida quotidiana.
• Estudiar la continuïtat o discontinuïtat d’una funció, i assenyalar-ne els punts de discontinuïtat.
• Determinar el domini i recorregut d’una funció en casos senzills.
• Obtenir els punts de tall amb els eixos d’una funció.
• Reconèixer els màxims i mínims d’una funció a partir de la seva gràfica.
• Estudiar el creixement i decreixement d’una funció, i analitzar-ne la gràfica.
• Reconèixer les simetries i la periodicitat d’una funció, si en té.
CONTINGUTS
Conceptes • Relació funcional.

• Variable independent i variable dependent.
• Funció contínua i funció discontínua.
• Domini i recorregut d’una funció.
• Funció creixent i funció decreixent.
• Màxims i mínims.
• Simetries i periodicitat.
Procediments, • Determinació de la relació entre dues variables, i assenyalar si és funcional o
destreses i no.
habilitats • Expressió d’una funció mitjançant llenguatge habitual, algebraic, numèric i
gràfic, i obtenció d’unes expressions a partir de les altres.
• Determinació de si una gràfica donada representa una funció o no.
• Anàlisi completa i representació gràfica d’una funció.
• Reconeixement de les funcions simètriques i periòdiques.
• Resolució de problemes reals, i determinar l’equació de la funció corresponent,
i realitzar-ne un estudi i representar-la.
• Interpretació de gràfiques representades sobre els mateixos eixos.
Actituds • Interès i cura a l’hora de representar gràfiques.
• Valoració de la importància de les funcions per estudiar situacions de la vida
quotidiana.
117
• Identificar i interpretar relacions funcionals expressades en distintes maneres (verbal, tabular,

gràfica i algebraica), i realitzar transformacions entre les diverses maneres de representació.
• Utilitzar el llenguatge algebraic per expressar situacions problemàtiques i relacionar aquesta
forma expressiva amb unes altres: tabular, gràfica, descriptiva...
societat.
• Determinar si la relació entre dues magnituds és una relació funcional o no.

• Expressar una funció de distintes formes: mitjançant texts, taules, fórmules i gràfiques, i obtenir
unes a partir d’unes altres.
• Analitzar la continuïtat d’una funció i determinar els seus màxims i mínims, si els té.
• Obtenir el domini, recorregut i punts de tall amb els eixos d’una funció.
• Calcular els intervals de creixement i decreixement d’una funció.
• Representar gràficament una funció.
• Determinar si una funció és periòdica o simètrica.
• Resoldre problemes reals que impliquen la utilització i representació de funcions.
• Analitzar gràfiques de diverses funcions representades en els mateixos eixos.
118
UNITAT 12. Funcions lineals i afins
OBJECTIUS
• Reconèixer les situacions en què apareixen funcions lineals.

• Representar gràficament funcions lineals.
• Reconèixer el pendent d’una funció lineal i associar-lo amb el creixement i decreixement
d’aquest.
• Diferenciar les situacions en què apareixen funcions afins.
• Distingir el pendent i l’ordenada en l’origen d’una funció afí, i representar les funcions afins.
• Obtenir l’equació de la recta que passa per dos punts.
• Calcular el punt de tall de dues rectes secants de manera gràfica i analítica.
• Reconèixer i representar gràficament funcions constants.
• Estudiar funcions lineals i afins extretes de contexts reals, i representar-les gràficament.
CONTINGUTS
Conceptes • Funció lineal, y = mx.

• Pendent d’una recta.
• Funció afí, y = mx + n. Ordenada en l’origen.
• Equació de la recta.
• Funcions constants.
Procediments, • Reconeixement i representació de funcions de la forma y = mx.
destreses i • Utilització de la relació entre el pendent d’una funció i el seu creixement.
habilitats
• Obtenció del pendent i ordenada de funcions de la forma y = mx + n, i
representació gràfica d’aquestes.
• Càlcul de l’equació d’una recta coneguts dos punts, el seu pendent i l’ordenada
en l’origen, o el seu pendent i un punt pel qual passa.
• Representació de rectes paral·leles a l’eix X i a l’eix Y.
• Obtenció del punt de tall de dues rectes secants.
Actituds • Gust per la representació neta i curosa de funcions.
• Valoració de la importància de les funcions en l’estudi de fenòmens.
• Reconeixement de la presència de les funcions lineals i afins en distintes
situacions de la vida quotidiana.
119
• Representar i analitzar relacions funcionals senzilles (funció lineal), i utilitzar tant les tècniques
de llapis i paper com la calculadora o ordinador.
• Utilitzar el llenguatge algebraic per expressar situacions problemàtiques i relacionar aquesta
forma expressiva amb altres: tabular, gràfica, descriptiva...
ara l’ordre, el contrast, la precisió i la revisió sistemàtica i crítica dels resultats.
• Reconèixer i representar funcions lineals.

• Estudiar si una funció lineal és creixent o decreixent, i calcular-ne el pendent.
• Resoldre problemes reals on apareguin funcions lineals.
• Reconèixer funcions afins i representar-les, donats el seu pendent i la seva ordenada en l’origen.
• Obtenir l’equació d’una recta a partir de dos punts pels quals passa, del seu pendent i l’ordenada
en l’origen, o del seu pendent i un punt pel qual passa.
• Trobar el punt de tall de dues rectes secants.
• Representar rectes paral·leles als eixos.
• Resoldre problemes reals on apareguin funcions afins.
120
UNITAT 13. Estadística
OBJECTIUS
• Distingir els conceptes de població i mostra.

• Classificar les variables estadístiques.
• Calcular la taula estadística associada a un conjunt de dades.
• Calcular les freqüències absolutes i relatives i les freqüències acumulades d’un conjunt de dades.
• Representar gràficament un conjunt de dades estadístiques de la manera més adequada.
• Distingir entre mesures de centralització i de dispersió.
• Calcular la mitjana, mediana i moda d’un conjunt de dades.
• Obtenir el primer, segon i tercer quartil d’un conjunt de dades.
• Calcular el recorregut i la desviació mitjana d’un conjunt de dades.
• Calcular la variància, desviació típica i coeficient de variació de distints conjunts de dades.
• Interpretar les mesures de centralització, posició i dispersió.
CONTINGUTS
Conceptes • Població i mostra.

• Variables estadístiques. Tipus.
• Marca de classe.
• Freqüències absolutes, relatives i acumulades.
• Mitjana, mediana i moda.
• Quartils.
• Recorregut, desviació mitjana, variància, desviació típica i coeficient de
variació.
Procediments, • Comprensió i distinció del concepte de població i mostra.
destreses i • Diferenciació de les variables en qualitatives o quantitatives i, dins d’aquestes,
habilitats en variables discretes i contínues.
• Construcció d’una taula estadística adequada al conjunt de dades, i calcular
freqüències absolutes, relatives i acumulades.
• Interpretació i representació de gràfics estadístics, i analitzar-ne de manera
crítica l’adequació a les dades i al context.
• Obtenció i interpretació de la mitjana, mediana i moda d’un conjunt de dades.
• Càlcul i interpretació del primer, segon i tercer quartil.
• Càlcul del recorregut i la desviació mitjana d’un conjunt de dades.
• Determinació i interpretació de la variància, desviació típica i coeficient de
variació d’un conjunt de dades.
Actituds • Anàlisi crítica dels gràfics estadístics.
• Valoració de la importància d’un ús correcte de l’estadística a la societat per a
l’estudi de variables.
121
• Interpretar i presentar la informació estadística mitjançant taules, gràfiques i paràmetres

estadístics, així com calcular els paràmetres estadístics bàsics, i utilitzar els mitjans més adequats
(llapis i paper, calculadora o ordinador).
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions numèriques bàsiques, decidir si és necessari
donar una resposta exacta o aproximada i aplicar el mètode de càlcul pertinent (mental,
algorismes de llapis i paper o calculadora).
ara l’ordre, el contrast, la precisió i la revisió sistemàtica i crítica dels resultats.
• Distingir els conceptes de població i mostra.

• Reconèixer de quin tipus és una variable estadística.
• Elaborar taules estadístiques.
• Calcular les freqüències absolutes, relatives i acumulades.
• Determinar i dibuixar la representació gràfica més adequada per a un conjunt de dades.
• Calcular la mitjana, mediana i moda d’un conjunt de dades.
• Calcular el recorregut i la desviació mitjana d’un conjunt de dades.
• Determinar el primer, segon i tercer quartil d’un conjunt de dades.
• Calcular la variància, la desviació típica i el coeficient de variació de distints conjunts de dades.
• Comparar les mesures de centralització, posició i dispersió de dos conjunts de dades.
122
UNITAT 14. Probabilitat
OBJECTIUS
• Distingir entre experiment aleatori i determinista.

• Obtenir l’espai mostral d’un experiment aleatori.
• Reconèixer els successos elementals, el succés segur i el succés impossible d’un experiment
aleatori.
• Realitzar unions i interseccions de successos.
• Distingir entre successos compatibles i incompatibles.
• Aplicar les propietats de les freqüències relatives en experiments aleatoris.
• Definir el concepte de probabilitat a partir de les freqüències relatives.
• Calcular la probabilitat de distints successos aplicant la regla de Laplace.
• Determinar la probabilitat de la unió de dos successos compatibles o incompatibles.
• Obtenir la probabilitat del succés contrari a un de donat.
CONTINGUTS
Conceptes • Espai mostral.

• Succés elemental i succés compost.
• Succés segur i succés impossible.
• Unió i intersecció de successos.
• Succés contrari.
• Successos compatibles i successos incompatibles.
• Freqüències absolutes i relatives.
• Probabilitat d’un succés.
Procediments, • Obtenció de l’espai mostral, els successos elementals, el succés segur i el
destreses i succés impossible d’un experiment aleatori.
habilitats • Càlcul de la unió i intersecció de dos successos donats.
• Distinció de successos compatibles, incompatibles i contraris.
• Obtenció de les freqüències absolutes i relatives de distints successos.
• Utilització de la regla de Laplace per al càlcul de probabilitats de distints
successos en contexts d’equiprobabilitat.
• Obtenció de la probabilitat de la unió de dos successos compatibles o
incompatibles, i del succés contrari a un de donat.
Actituds • Anàlisi crítica de les informacions sobre fenòmens aleatoris.
• Valoració de la importància del càlcul de probabilitats en distints contexts de la
vida diària.
123
• Reconèixer situacions i fenòmens associats a la probabilitat i l’atzar, i resoldre problemes

associats a aquests conceptes.
• Reconèixer i calcular el resultat de les operacions bàsiques, decidir si és necessària una resposta
exacta o aproximada i aplicar el mètode de càlcul més adequat (mental, algorismes de llapis i
paper o calculadora).
societat.
• Reconèixer si un experiment és aleatori o determinista.

• Calcular l’espai mostral d’un experiment aleatori.
• Obtenir els successos elementals, el succés segur i el succés impossible d’un experiment aleatori.
• Determinar el succés unió i el succés intersecció de dos successos aleatoris.
• Determinar si dos successos són compatibles o incompatibles.
• Obtenir la freqüència absoluta i la freqüència relativa d’un succés aleatori.
• Utilitzar les propietats de les freqüències relatives per resoldre distints problemes.
• Aplicar la llei de Laplace per calcular la propietat de distints successos.
• Calcular la probabilitat de la unió de dos successos compatibles o incompatibles.
• Obtenir la probabilitat del succés contrari a un succés donat.
124
3 Distribució temporal dels continguts de Tercer de l’ESO

real on les unitats que fan referència a Progressions i Isometries en el pla no
s’imparteixen.
Primer trimestre
1. Tema 1
Breu repàs d’operacions amb fraccions.
Fraccions generatrius
Representació sobre la recta numèrica dels nombres racionals.
Intervals
2. Tema 2
Nombres reals.
Potències d’exponent negatiu.
Notacióotació científica. Problemes
Nombres irracionals.
3. Tema 3
Introducció al llenguatge algebraic.
Repas d’operacions amb polinomis.
Divisió de polinomis
Simplificació de fraccions algebraiques: productes notables i factor comú.
4. Tema 4
Breu repàs d’equacions de primer grau.
Equació de segon grau.
Problemes de plantejament, especialment de segon grau.
Segon trimestre
5. Tema 5
Repas de resolució de sistemes d’equacions.
Introducció del sistema de coordenades en la resolució gràfica dels sistemes
Problemes de plantejament.
6. Tema 8
Repàs del Teorema de Pitàgores.
Breu repàs de les àrees de figures planes.
Aplicacions de l’equació de segon grau a la resolució de problemes geomètrics.
125
7. Tema 9
Poliedres: classificació, àrees i volums.
Cossos de revolució: àrees i volums.
Pitàgores i Tales a l’espai.
Es preveu que les setmanes que van des del final del segon trimestre fins a les vacances
de Setmana Santa treballar el tema 13 d’Estadística que s’avaluarà mitjançant un treball
en grup que comptarà com una nota del tercer trimestre.
Tercer trimestre
8. Tema 11.
Concepte de funció.
Taules de valors, gràfics i expressions algebraiques.
Característiques d’una funció: domini, recorreguts, monotonia, continuïtat,
periodicitat....
9. Tema 12
Funcions lineal i afí: pendent i ordenada a l’origen
Equació de la recta que passa per dos punts
Funció de proporcionalitat inversa
126
Tercer de l’ESO
presentació de la llibreta.
En aquest curs es realitzaran proves de recuperació de la primera i la segona avaluació

després de les vacances de Nadal i de Setmana Santa respectivament. La nota en
que es recupera una avaluació és un 5.

nivell de l’ESO, exceptuant els que hagin cursat un curriculum adaptat, i serà el
127
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES
Quart de l’E.S.O.
128
1 Continguts
1.Nombres reals
• Nombres racionals. Ordenació
• Nombres irracionals. Nombres reals.
• Representació en la recta real.
• Aproximacions i errors.
• Intervals.
2.Potències i arrels
• Notació científica.
• Arrel enèsima d’un nombre
• Potències amb exponent fraccionari
• Operacions amb arrels.
3.Polinomis
•Operacions.
•Regla de Ruffini.
•Arrels d’un polinomi. Teorema del residu.
•Factorització.
4.Equacions i inequacions.
• Equacions i sistemes.
• Desigualtats.
• Inequacions amb una incògnita.
• Problemes de plantejament
5.Semblança.
• Triangles semblants. Teorema de Tales
• Mesures indirectes.
• Polígons semblants.
• Escales.
6.Trigonometria
• Raons trigonomètriques.
• Relació entre les raons trigonomètriques
• Raons trigonomètriques dels angles de 30, 45 i 60 graus.
• Resolució de triangles.
7.Introducció a la geometria anlítica

• Vectors.
• Mòdul i argument
• Operacions amb vectors.
• Punt mig d’un segment.
129
8.Rectes i circumferències
• Equació d’una corba.
• Equacions de la recta
• Traçat de rectes.
• Posició relativa
• Circumferència.
9.Estudi gràfic d’una funció

• Concepte de funció. Domini i recorregut
• Creixement i decreixement
• Màxims i mínims
• Continuïtat
• Punts de tall amb els eixos
• Periodicitat i simetria
• Operacions amb funcions.
10. Funcions polinòmiques de primer i de segon grau.

• Funcions polinòmiques de primer grau.
• Funcions polinòmiques de segon grau.
• Funcions radicals
11. Funció de proporcionalitat inversa. Funció exponencial

• Funció de proporcionalitat inversa
• Representació gràfica d’hipèrboles.
• Funció exponencial
• Transformacions geomètriques de la funció exponencial.
130
1. Nombres reals
Objectius
• Expressar una fracció en forma decimal.
• Obtenir la fracció generatriu d’un nombre decimal.
• Utilitzar la relació entre els nombres racionals i els nombres decimals periòdics.
• Representar nombres racionals a la recta numèrica.
• Reconèixer els nombres irracionals com a nombres decimals il·limitats no periòdics.
• Representar, a la recta real, nombres reals i intervals.
• Expressar intervals de nombres reals.
• Obtenir una seqüència d’aproximacions decimals per defecte i per excés d’un
nombre irracional.
• Aproximar nombres decimals mitjançant arrodoniment i truncament fins a un ordre
donat.
• Trobar l’error absolut i l’error relatiu d’una aproximació.
• Calcular la cota d’error d’una aproximació.
• Obtenir aproximacions fent servir la calculadora.
• Expressar nombres en notació científica i operar-hi.
Continguts
• Nombres racionals. Nombres irracionals.
• Nombres reals. Ordre a R.
• Ordenació i representació de nombres reals en la recta real.
• Arrodoniment i truncament. Error absolut i relatiu.
• Determinació dels conjunts numèrics als quals pertany un nombre.
• Càlcul de l’expressió decimal d’una fracció.
• Obtenció de la fracció generatriu d’un nombre decimal.
• Reconeixement i construcció de nombres irracionals.
• Representació i expressió d’intervals de nombres reals.
• Expressió d’un nombre irracional mitjançant una successió d’intervals encaixats.
• Arrodoniment i truncament de nombres reals, determinant-ne l’error absolut i relatiu
comès i la cota d’error.
• Obtenció d’aproximacions d’un nombre irracional.
• Ús de la calculadora per obtenir aproximacions.
• Expressió de nombres en notació científica.
• Valoració de la utilitat dels nombres reals en diversos contextos.
• Confiança en la pròpia capacitat de resolució de problemes numèrics.

• Tractament de la informació i competència digital.
131
• Competència d’aprendre a aprendre.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal.
• Distingir els conjunts numèrics, i determinar els conjunts als quals pertany un
nombre.
• Calcular l’expressió decimal d’un nombre racional, i assenyalar de quin tipus és.
• Obtenir la fracció generatriu d’un nombre decimal.
• Reconèixer i construir nombres irracionals.
• Ordenar i representar en la recta qualsevol conjunt de nombres reals.
• Representar i expressar intervals de nombres reals.
• Expressar un nombre irracional mitjançant una successió de nombres decimals per
defecte, per excés i per una successió d’intervals encaixats.
• Arrodonir i truncar qualsevol nombre real, i determinar l’error absolut i relatiu
comès i la cota d’error.
• Obtenir aproximacions d’un nombre irracional.
• Fer servir la calculadora per obtenir aproximacions.
• Escriure nombres en notació científica i operar-hi.
132
2. Potències i radicals
Objectius
• Operar amb potències de base real i exponent natural.
• Determinar el signe d’una potència a partir de la seva base i el seu exponent.
• Calcular potències d’exponent enter.
• Operar amb potències de base real i exponent enter.
• Reconèixer les parts d’un radical i el seu significat.
• Obtenir radicals equivalents a un de donat.
• Expressar un radical com a potència d’exponent fraccionari, i a la inversa.
• Operar amb radicals.
• Racionalitzar expressions amb arrels al denominador.
• Calcular i interpretar el valor numèric d’un radical.
Continguts
• Potències de base real i exponent enter.
• Radicals. Radicals equivalents.
• Racionalització.
• Càlculs amb potències de base real i exponent natural.
• Determinació del signe d’una potència a partir de la seva base i el seu exponent.
• Obtenció del valor d’una potència d’exponent enter.
• Càlculs amb potències de base real i exponent enter.
• Reconeixement de les parts d’un radical, i obtenció de radicals equivalents a un de
donat.
• Expressió d’un radical com a potència d’exponent fraccionari, i a la inversa.
• Operacions amb radicals.
• Racionalització d’expressions amb arrels al denominador.
• Càlcul i interpretació del valor numèric d’un radical.
• Valoració de la utilitat de les potències i els radicals.
• Valoració de la importància dels nombres racionals en les operacions amb radicals.

133
• Operar amb potències de base real i exponent natural.
• Determinar el signe d’una potència a partir de la seva base i el seu exponent.
• Desenvolupar les igualtats notables.
• Calcular potències d’exponent enter.
• Operar amb potències de base real i exponent enter.
• Reconèixer les parts d’un radical i obtenir radicals equivalents a un de donat.
• Expressar un radical com a potència d’exponent fraccionari, i a la inversa.
• Operar amb radicals.
• Racionalitzar expressions amb arrels al denominador.
• Calcular el valor numèric d’un radical.
134
3. Polinomis i fraccions algebraiques
Objectius
• Sumar i restar polinomis.
• Multiplicar i dividir polinomis.
• Aplicar la regla de Ruffini per dividir un polinomi entre el binomi (x - a).
• Comprendre el concepte d’arrel d’un polinomi.
• Calcular el valor numèric d’un polinomi i trobar-ne les arrels enteres.
• Obtenir les arrels enteres d’un polinomi a partir dels divisors del terme independent.
• Calcular potències de polinomis.
• Trobar la potència d’un binomi, utilitzant el triangle de Tartaglia.
• Factoritzar un polinomi.
• Identificar i simplificar fraccions algebraiques.
• Fer operacions amb fraccions algebraiques.
Continguts
• Regla de Ruffini.
• Arrel d’un polinomi.
• Factorització de polinomis.
• Fracció algebraica.
• Realització de sumes, restes, multiplicacions i divisions de polinomis.
• Aplicació de la regla de Ruffini per dividir un polinomi entre el binomi (x - a).
• Obtenció de les arrels enteres d’un polinomi a partir dels divisors del terme
independent.
• Interpretació del concepte d’arrel d’un polinomi.
• Càlcul de les arrels enteres d’un polinomi.
• Factorització d’un polinomi.
• Simplificació de fraccions algebraiques.
• Valoració del llenguatge algebraic com un mètode eficaç per resoldre problemes de
la vida quotidiana.
• Perseverança i flexibilitat a l’hora de resoldre problemes, valorant les opinions
aportades pels altres.

135
• Fer sumes, restes, multiplicacions i divisions de polinomis.
• Aplicar la regla de Ruffini per dividir un polinomi entre el binomi (x - a).
• Trobar el valor numèric i les arrels d’un polinomi.
• Obtenir les arrels enteres d’un polinomi a partir dels divisors del terme independent.
• Factoritzar un polinomi.
• Fer operacions amb fraccions algebraiques.
136
4. Equacions i inequacions
Objectius
• Reconèixer les equacions de segon grau i classificar-les.
• Resoldre equacions de segon grau completant quadrats i aplicant la fórmula general.
• Resoldre problemes mitjançant equacions de segon grau.
• Reconèixer les inequacions de primer grau amb una incògnita, i els seus elements,
resoldre-les i representar-ne el conjunt solució.
• Identificar les inequacions de primer grau amb dues incògnites, i obtenir-ne el
conjunt solució.
• Aplicar les equacions i inequacions en la resolució de problemes.
Continguts
• Equacions de segon grau i biquadrades.
• Equacions amb radicals, factoritzades i amb fraccions algebraiques.
• Inequacions de primer grau amb una incògnita i amb dues.
• Reconeixement i classificació de les equacions de segon grau.
• Resolució d’equacions biquadrades, amb radicals, factoritzades i amb fraccions
algebraiques.
• Resolució d’inequacions de primer grau, i representació del conjunt solució.
• Identificació de les inequacions de primer grau amb dues incògnites, i obtenció de la
seva solució.
• Resolució de problemes reals amb equacions i inequacions.
• Valoració dels sistemes d’equacions com un instrument útil per representar,
comunicar i resoldre problemes.
• Interès i cura a l’hora de fer càlculs per resoldre les equacions de segon grau i les
inequacions.

137
• Reconèixer les equacions de primer i segon grau i classificar-les.
• Determinar el nombre de solucions de les equacions de segon grau pel seu
discriminant.
• Resoldre equacions biquadrades.
• Resoldre equacions amb radicals, factoritzades i amb fraccions algebraiques.
• Resoldre inequacions de primer grau i representar el conjunt solució.
• Resoldre problemes mitjançant equacions de segon grau i inequacions de primer
grau.
• Reconèixer inequacions de primer grau amb dues incògnites, i obtenir-ne solucions
particulars i el conjunt solució.
• Plantejar i resoldre problemes reals amb equacions i inequacions.
138
5. Sistemes d’equacions
Objectius
• Determinar les solucions d’un sistema de dues equacions amb dues incògnites
gràficament i mitjançant els mètodes de substitució, igualació i reducció.
• Classificar un sistema d’equacions lineals segons el seu nombre de solucions.
• Resoldre sistemes d’equacions no lineals.
• Resoldre sistemes d’inequacions de primer grau amb una incògnita i representar el
conjunt solució.
• Aplicar els sistemes d’equacions i inequacions en la resolució de problemes.
Continguts
• Sistemes d’equacions. Classificació. Mètodes de resolució.
• Sistemes d’equacions no lineals.
• Sistemes d’inequacions lineals amb una incògnita.
• Resolució de sistemes de dues equacions amb dues incògnites mitjançant els
mètodes de substitució, igualació i reducció.
• Determinació gràfica de les solucions d’un sistema.
• Resolució de sistemes d’equacions no lineals.
• Resolució de sistemes d’inequacions de primer grau amb una incògnita, i
representació del conjunt solució.
• Resolució de problemes reals amb sistemes d’equacions i inequacions.
• Valoració de la importància dels sistemes d’equacions per representar, comunicar i
resoldre problemes.
• Interès i cura a l’hora de fer els càlculs per resoldre les equacions de segon grau i les
inequacions.

• Competència matemàtica.
• Resoldre sistemes d’equacions lineals.
• Classificar, segons el nombre de solucions, sistemes d’equacions lineals.
• Resoldre sistemes d’equacions no lineals.
• Resoldre sistemes d’inequacions de primer grau amb una incògnita, i representar el
conjunt solució.
• Plantejar i resoldre problemes reals amb sistemes d’equacions i inequacions.
139
6. Semblança
Objectius
• Reconèixer quan dues figures són semblants.
• Trobar la figura transformada d’una figura donada mitjançant una semblança.
• Construir figures semblants.
• Formular i aplicar el teorema de Tales.
• Reconèixer i dibuixar triangles semblants.
• Conèixer els criteris de semblança de triangles.
• Aplicar criteris per determinar la semblança en triangles rectangles.
• Resoldre problemes de semblança de figures planes.
• Aplicar les tècniques de semblança als problemes de càlcul de distàncies entre punts
inaccessibles.
• Estudiar el comportament de la raó de semblança entre les superfícies o els volums
de figures semblants.
Continguts
• Semblança i raó de semblança.
• Teorema de Tales.
• Escales.
• Càlcul de la raó de semblança de dues figures i obtenció de figures semblants a una
figura donada.
• Aplicació del teorema de Tales en contextos diferents.
• Resolució de problemes de semblança de triangles aplicant-hi els criteris de
semblança.
• Aplicació de la raó dels perímetres i les àrees de dues figures semblants en la
resolució de problemes.
• Utilització d’escales.
• Càlcul d’àrees i volums de figures semblants mitjançant la raó de semblança.
• Valoració de les eines que proporciona l’estudi de figures semblants per a la
resolució de nombrosos problemes de la vida real.
• Reconeixement de la utilitat de les relacions mètriques i les qualitats estètiques dels
moviments a la realitat.

• Competència en coneixement i la interacció amb el món físic.
140
• Reconèixer figures semblants i calcular-ne la raó de semblança.
• Obtenir figures semblants a una figura donada.
• Aplicar el teorema de Tales en contextos diferents.
• Resoldre problemes de semblança de triangles aplicant-hi els criteris de semblança.
• Conèixer les relacions que s’obtenen dels criteris de semblança en triangles
rectangles.
• Utilitzar els coneixements de semblança en el càlcul de distàncies entre punts
inaccessibles.
• Fer servir el concepte d’escala entre figures semblants.
• Calcular la raó de semblança de dues figures.
• Relacionar la raó de semblança de figures semblants amb la raó dels seus perímetres,
àrees o volums.
141
7. Trigonometria
Objectius
• Reconèixer i determinar les raons trigonomètriques d’un angle agut.
• Calcular les raons dels angles de 30º, 45º i 60º.
• Fer servir la relació fonamental de la trigonometria.
• Trobar les raons trigonomètriques d’un angle donat a partir d’una d’aquestes raons.
• Resoldre un triangle rectangle coneixent-ne dos costats o un costat i un angle agut.
• Utilitzar la calculadora per resoldre problemes trigonomètrics.
• Aplicar la trigonometria en la resolució de problemes reals.
Continguts
• Raons trigonomètriques d’un angle.
• Relació fonamental de la trigonometria.
• Resolució de triangles rectangles.
• Distinció de les raons trigonomètriques d’un angle agut: sinus, cosinus i tangent, i
càlcul de les raons a partir de les dades en contextos diferents.
• Utilització de la calculadora per trobar el sinus, el cosinus o la tangent d’un angle.
• Resolució de triangles rectangles, coneguts dos dels costats, o un costat i un angle
agut.
• Càlcul de l’àrea d’un triangle, coneguts dos dels costats i l’amplitud de l’angle
comprès entre aquests costats.
• Utilització de la trigonometria per resoldre problemes geomètrics reals.
• Reconeixement de la utilitat de la trigonometria per resoldre problemes reals.
• Gust per la resolució raonada, ordenada i acurada de problemes de trigonometria.

• Reconèixer i determinar les raons trigonomètriques d’un angle qualsevol.
• Obtenir raons trigonomètriques amb calculadora.
• Fer servir la relació fonamental de la trigonometria.
• Trobar totes les raons trigonomètriques d’un angle a partir d’una d’aquestes raons.
• Resoldre un triangle rectangle, coneixent-ne dos costats o un costat i un angle agut.
• Aplicar la trigonometria en la resolució de problemes geomètrics a la vida
quotidiana.
142
8. Geometria analítica
Objectius
• Obtenir les coordenades d’un vector a partir de les coordenades dels punts origen i
extrem.
• Trobar el mòdul d’un vector, donades les seves coordenades.
• Calcular, gràficament i analíticament, sumes i restes de vectors i el producte d’un
vector per un nombre.
• Obtenir la distància entre dos punts del pla i calcular el punt mitjà d’un segment.
• Reconèixer i calcular l’equació vectorial d’una recta.
• Conèixer i determinar les equacions paramètriques d’una recta.
• Identificar i calcular l’equació contínua d’una recta.
• Distingir i calcular l’equació general d’una recta.
• Determinar la posició de dues rectes en el pla.
• Obtenir analíticament distàncies entre dos punts i punts mitjans de segments en el
pla.
• Obtenir analíticament rectes que compleixen determinades condicions en el pla.
Continguts
• Vector: direcció, mòdul, sentit i coordenades.

• Vectors equivalents.
• Operacions amb vectors.
• Equació vectorial d’una recta.
• Equacions paramètriques d’una recta.
• Equació contínua. Rectes paral·leles als eixos de coordenades.
• Equació explícita. Equació punt-pendent.
• Equació general.
• Posicions de dues rectes en el pla.
• Propietats analítiques i mètriques.
• Determinació de les característiques d’un vector en el pla: mòdul, direcció i sentit,
com també dels seus components, i representació gràfica d’aquest.
• Càlcul, de manera gràfica i analítica, de sumes i restes de vectors, del producte d’un
vector per un nombre i de la translació d’un punt per un vector.
• Obtenció de l’equació vectorial d’una recta, donats dos punts.
• Càlcul de les equacions paramètriques d’una recta, donats dos punts.
• Determinació de l’equació contínua d’una recta.
• Càlcul de l’equació explícita i de l’equació punt-pendent d’una recta.
• Determinació de les posicions de dues rectes en el pla.
• Reconeixement de la utilitat de la geometria analítica per resoldre problemes reals.
• Gust per la resolució raonada, ordenada i acurada de problemes de geometria
analítica.
143
• Obtenir les coordenades d’un vector a partir de les coordenades dels punts origen i
extrem.
• Calcular el mòdul d’un vector, donades les seves coordenades.
• Trobar, gràficament i analíticament, sumes i restes de vectors, i el producte del
vector per un nombre.
• Reconèixer i calcular l’equació vectorial d’una recta.
• Obtenir les equacions paramètriques d’una recta a partir de l’equació vectorial.
• Calcular les equacions paramètriques d’una recta que passa per dos punts.
• Determinar l’equació contínua d’una recta, a partir de l’equació vectorial.
• Calcular l’equació explícita d’una recta, a partir de l’equació contínua.
• Obtenir l’equació punt-pendent d’una recta, a partir de l’equació explícita.
• Calcular l’equació general d’una recta.
• Distingir si un punt pertany a una recta o no.
• Determinar la posició de dues rectes en el pla.
144
9. Funcions
Objectius
• Comprendre el concepte de funció.
• Expressar una funció de maneres diferents: taules, gràfics...
• Obtenir una taula a partir de la gràfica d’una funció, i a l’inrevés.
• Trobar el domini i el recorregut d’una funció, donada la seva gràfica o expressió
algebraica.
• Representar i treballar amb funcions definides a trossos.
• Identificar si una funció és contínua o no, i reconèixer-ne els punts de discontinuïtat.
• Determinar el creixement o el decreixement d’una funció.
• Obtenir els màxims i els mínims d’una funció.
• Distingir les simetries d’una funció.
• Reconèixer si una funció és periòdica, i identificar-ne el període.
Continguts
• Funció: variable dependent i independent, domini i recorregut.
• Continuïtat d’una funció.
• Creixement i decreixement. Màxims i mínims.
• Punts de tall amb els eixos. Simetries. Periodicitat.
• Funcions definides a trossos.
• Obtenció del domini i el recorregut d’una funció.
• Càlcul d’imatges en una funció.
• Determinació dels punts de tall d’una funció amb els eixos.
• Estudi de la continuïtat d’una funció en un punt.
• Anàlisi del creixement d’una funció, i obtenció dels seus màxims i mínims.
• Determinació de les simetries d’una funció respecte de l’eix Y i respecte de l’origen,
i reconeixement de si una funció és parella o imparella.
• Anàlisi de la periodicitat d’una funció.
• Representació i anàlisi de funcions definides a trossos.
• Interès i cura a l’hora de representar funcions.
• Reconeixement de la utilitat de les funcions per representar i expressar situacions de
la vida quotidiana.

• Competència social i ciutadana.
145
• Trobar el domini i el recorregut d’una funció, donada la seva gràfica i expressió
algebraica.
• Obtenir imatges d’una funció.
• Calcular els punts de tall d’una funció amb els eixos de coordenades.
• Determinar si una funció és contínua o discontínua en un punt.
• Determinar el creixement i el decreixement d’una funció, i obtenir-ne els màxims i
els mínims.
• Distingir les simetries d’una funció respecte de l’eix Y i de l’origen, i identificar si
una funció és parella o imparella.
• Reconèixer si una funció és periòdica.
• Representar funcions definides a trossos.
146
10. Funcions polinòmiques, racionals
i exponencials
Objectius
• Distingir les funcions polinòmiques pel grau: de primer grau, les gràfiques de les
quals són rectes, i de segon grau, les gràfiques de les quals són paràboles.
• Identificar els elements principals d’una paràbola: vèrtex i eix de simetria.
• Calcular els punts de tall d’una funció de segon grau amb els eixos de coordenades.
• Determinar el creixement i el decreixement d’una funció de segon grau.
• Obtenir gràfiques de funcions de segon grau mitjançant translacions de la gràfica de
la funció y = ax2.
• Representar gràficament i analitzar qualsevol tipus de paràbola a partir de l’estudi de
les seves característiques.
• Obtenir la gràfica d’una funció de proporcionalitat inversa a partir d’una taula o de
la seva expressió algebraica.
• Reconèixer funcions de proporcionalitat inversa i traçar-ne les gràfiques, que són
hipèrboles.
• Interpretar i representar una funció exponencial del tipus y = ax amb a > 0 i a ≠ 1.
• Interpretar i representar una funció exponencial del tipus y = ak·x amb k ≠ 0
• Aplicar les propietats de les funcions exponencials en la resolució de problemes.
• Aplicar la fórmula de l’interès compost en la resolució de problemes.
Continguts
• Funcions polinòmiques de primer i segon grau: rectes i paràboles.
• Funcions de proporcionalitat inversa: hipèrboles i funcions racionals.
• Funcions exponencials del tipus y = ax, y = ak·x i y = ax+b.
• Obtenció del domini i el recorregut d’una funció de segon grau. Anàlisi del seu
creixement.
• Representació gràfica d’una funció polinòmica de segon grau, y = ax2 + bc + c, a
partir de l’estudi de les seves característiques.
• Reconeixement de les funcions de proporcionalitat inversa, com també de les seves
propietats.
• Representació gràfica d’una funció racional y=k/x-a i y=(k/x-a)+b a partir de
transformacions de la funció y=k/x.
• Interpretació i representació d’una funció exponencial.
• Aplicació de la fórmula de l’interès compost en la resolució de problemes de la vida
quotidiana.
• Gust per la presentació acurada a l’hora de representar funcions.
• Valoració de la utilitat dels diferents tipus de funcions per representar i expressar
situacions de la realitat.
147
• Obtenir el domini i el recorregut d’una funció de segon grau i analitzar-ne el
creixement.
• Calcular els punts de tall d’una funció quadràtica amb els eixos.
• Representar gràficament una funció de segon grau a partir de l’estudi de les seves
característiques, o bé mitjançant translacions.
• Estudiar i representar gràficament funcions de proporcionalitat inversa.
• Resoldre problemes en què apareguin funcions de proporcionalitat inversa.
• Reconèixer les funcions racionals i determinar-ne el domini.
• Representar una funció racional a partir de les translacions i les dilatacions de la
gràfica de la funció y=k/x.
• Determinar analíticament i gràficament la funció exponencial.
• Identificar i interpretar les gràfiques de les funcions exponencials.
• Utilitzar la fórmula de l’interès compost.
148
11. Estadística unidimensional
Objectius
• Interpretar i representar una funció exponencial del tipus y = ax, amb a > 0 i a ≠ 1.
• Interpretar i representar una funció exponencial del tipus f(x) = ak·x, amb k ≠ 0.
• Interpretar i representar una funció exponencial y = ax + b com una translació
vertical de y = ax.
• Interpretar i representar una funció exponencial y = ax + b com una translació
horitzontal de y = ax.
• Interpretar i representar una funció logarítmica.
• Aplicar les propietats de les funcions exponencials i logarítmiques en la resolució de
problemes.
• Aplicar la fórmula de l’interès compost en la resolució de problemes.
Continguts
• Funcions exponencials del tipus y = ax, y = ax + b i y = ax+b.
• Interès compost.
• Logaritmes: propietats.
• Funció logarítmica.
• Interpretació i representació d’una funció exponencial.
• Aplicació de la fórmula de l’interès compost en la resolució de problemes de la vida
quotidiana.
• Càlcul del logaritme d’un nombre i realització d’operacions amb logaritmes en
diferents bases.
• Interpretació i representació d’una funció logarítmica.
• Utilització de les propietats dels logaritmes per resoldre problemes.
• Realització d’operacions amb funcions exponencials i amb logaritmes.
• Identificació de la funció logarítmica com a funció inversa de la funció exponencial.
• Gust per la presentació acurada a l’hora de representar funcions.
• Valoració de la utilitat dels diferents tipus de funcions per representar i expressar
situacions de la realitat.

149
• Determinar, analíticament i gràficament, la funció exponencial.
• Identificar i interpretar les gràfiques de les funcions exponencials.
• Utilitzar la fórmula de l’interès compost.
• Calcular el logaritme d’un nombre i operar amb logaritmes.
• Interpretar i representar les gràfiques de les funcions logarítmiques.
• Aplicar les propietats de les funcions exponencials i logarítmiques en la resolució de
problemes.
150
12. Distribucions bidimensionals
Objectius
• Representar i interpretar una distribució bidimensional.
• Distingir si les variables tenen una relació funcional o estadística.
• Fer una valoració aproximada del grau de correlació segons el núvol de punts.
• Calcular el coeficient de correlació de Pearson.
• Determinar la recta que millor s’ajusta a un núvol de punts mitjançant el mètode dels
mínims quadrats.
• Predir o estimar el valor d’una variable coneixent el valor de l’altra en una
distribució amb correlació forta.
Continguts
• Dependència estadística i dependència funcional.
• Distribucions bidimensionals.
• Taules simples i de doble entrada.
• Núvol de punts.
• Idea de correlació.
• Coeficient de correlació lineal.
• Recta de regressió.
• Estimació.
• Reconeixement de situacions de dependència funcional o estadística en situacions
diverses.
• Construcció de taules que representin distribucions bidimensionals.
• Representació gràfica de variables estadístiques bidimensionals.
• Reconeixement del tipus de correlació que hi ha entre dues variables.
• Càlcul de la covariança.
• Càlcul i interpretació del coeficient de correlació.
• Obtenció de la recta de regressió d’una distribució bidimensional.
• Utilització de les distribucions bidimensionals per a l’estudi i la interpretació de
problemes sociològics, científics o de la vida quotidiana.
• Utilització de la calculadora, en manera LR, per al tractament de distribucions
bidimensionals.
• Valoració de la utilitat de la regressió per fer estimacions i prediccions.
• Anàlisi crítica dels resultats.

151
• Distingir una relació funcional d’una estadística.
• Expressar en forma de taula les freqüències de dues variables.
• Representar una distribució bidimensional mitjançant un núvol de punts.
• Calcular el valor de la covariança d’una distribució bidimensional.
• Calcular el valor del coeficient de correlació lineal entre dues variables.
• Obtenir la recta de regressió d’una variable bidimensional.
• Fer estimacions i predicció a partir de la recta de regressió així com interpretar
aquesta estimació.
152
Objectius
• Fer servir el mètode del producte i el diagrama d’arbre com a mètodes de comptatge.
• Conèixer i aplicar les propietats dels nombres combinatoris.
• Distingir entre variacions sense repetició i amb repetició.
• Reconèixer les permutacions com a cas particular de les variacions, i calcular-ne el
valor.
• Comprendre el concepte de combinacions i distingir-les de les variacions i les
permutacions.
• Calcular el nombre de grups que es formen mitjançant variacions, permutacions i
combinacions.
• Utilitzar les propietats dels nombres combinatoris per obtenir la potència d’un
binomi (binomi de Newton).
• Aplicar la combinatòria en la resolució de problemes de la vida diària.
Continguts
• Mètodes de comptatge: mètode del producte i diagrames d’arbre.
• Nombres combinatoris. Propietats.
• Variacions sense repetició i amb repetició.
• Permutacions.
• Combinacions.
• Binomi de Newton.
• Utilització del mètode del producte i del diagrama d’arbre en la resolució de
problemes de la vida real.
• Distinció entre variació amb repetició i sense.
• Obtenció del nombre de grups que es formen en el cas de variacions amb repetició i
sense.
• Reconeixement de les permutacions com un cas particular de les variacions, i càlcul
del seu valor.
• Utilització de les combinacions en diferents contextos, i determinació dels diferents
grups que es formen.
• Ús dels nombres combinatoris per obtenir la potència d’un binomi.
• Aplicació de la combinatòria en la resolució de problemes de la vida quotidiana.
• Valoració de la utilitat de la combinatòria per resoldre problemes reals.
• Atenció i cura a l’hora de calcular els diferents grups que es formen mitjançant
combinatòria.

153
• Fer servir el mètode del producte i el diagrama d’arbre en situacions de la vida
quotidiana.
• Distingir entre variacions sense repetició i variacions amb repetició.
• Calcular el nombre de grups que es formen en el cas de variacions amb repetició i
sense.
• Reconèixer les permutacions com a cas particular de les variacions, i calcular-ne el
valor.
• Comprendre el concepte de combinacions i distingir-les de les variacions i les
permutacions.
• Aplicar les propietats dels nombres combinatoris per obtenir la potència d’un
binomi.
• Fer servir la combinatòria en la resolució de problemes de la vida quotidiana.
• Veure la pàgina 396 de la guia.
154
14. Probabilitat
Objectius
• Distingir entre experiments aleatoris i deterministes.
• Reconèixer els esdeveniments d’un experiment aleatori, i fer-hi operacions.
• Distingir quan dos esdeveniments són compatibles o incompatibles.
• Fer servir la relació entre freqüència relativa i probabilitat.
• Calcular la probabilitat d’esdeveniments equiprobables mitjançant la regla de
Laplace.
• Trobar probabilitats d’esdeveniments compatibles i incompatibles.
• Obtenir probabilitats en contextos de no equiprobabilitat.
• Distingir entre experiment aleatori simple i compost.
• Resoldre problemes de probabilitat condicionada.
• Aplicar la regla del producte.
• Utilitzar la probabilitat en situacions de la vida quotidiana.
Continguts
• Experiments aleatoris. Esdeveniments. Operacions amb esdeveniments.
• Freqüència i probabilitat. Regla de Laplace.
• Probabilitat d’esdeveniments compatibles i incompatibles.
• Experiments compostos.
• Probabilitat condicionada.
• Regla del producte.
• Probabilitat d’esdeveniments dependents i independents.
• Anàlisi de l’aleatorietat o el determinisme d’un experiment.
• Realització d’operacions amb els esdeveniments d’un experiment aleatori.
• Diferenciació entre esdeveniments compatibles i incompatibles.
• Utilització de la relació entre freqüència relativa i probabilitat.
• Càlcul de la probabilitat d’esdeveniments equiprobables mitjançant la regla de
Laplace.
• Obtenció de probabilitats d’esdeveniments compatibles i incompatibles.
• Càlcul de probabilitats en contextos de no equiprobabilitat.
• Distinció entre experiments aleatoris simples i compostos.
• Resolució de problemes de probabilitat condicionada.
• Càlcul de probabilitats d’esdeveniments independents i dependents.
• Aplicació de la regla del producte en problemes de probabilitat.
• Anàlisi crítica de les informacions referides a contextos d’atzar.
• Interès i cura a l’hora de calcular probabilitats.

• Competència social i ciutadana.
155
• Distingir entre experiments aleatoris i experiments deterministes.
• Reconèixer els esdeveniments d’un experiment aleatori, i fer-hi operacions.
• Utilitzar la relació entre freqüència relativa i probabilitat.
• Calcular la probabilitat d’esdeveniments equiprobables mitjançant la regla de
Laplace.
• Distingir quan dos esdeveniments són compatibles o incompatibles, i trobar-ne les
probabilitats.
• Obtenir probabilitats en contextos de no equiprobabilitat.
• Distingir entre experiments aleatoris simples i compostos.
• Resoldre problemes en contextos de probabilitat condicionada.
• Calcular probabilitats d’esdeveniments independents i dependents.
• Aplicar la regla del producte en problemes de probabilitat.
156
3 Distribució temporal dels continguts

real.
Primer trimestre
1. Tema 1.
Nombres reals: racionals i irracionals.
Recta real i intervals
2. Tema 2.
Propietats de les potències.
Operacions amb radicals.
3. Tema 3
Repàs de polinomis.
Regla de Ruffini.
Arrels d’un polinomi.
Factorització.
Fraccions algebraiques
4. Tema 4
Equacions de primer i segon grau.
Equacions biquadrades i irracionals.
Inequacions.
Segon trimestre
1. Tema 5
Sistemes d’equacions no lineals.
Sistemes d’ inequacions.
2. Tema 6
Semblança.
Semblança en triangles rectangles com introducció a la trigonometria.
3. Tema 7
Raons trigonomètriques d’un angle agut.
Relació entre les raons trigonomètriques.
Resolució de triangles rectangles.
Concepte de radian.
157
Tercer trimestre
4. Tema 9
Concepte de funció.
Taules de valors, gràfics i expressions algebraiques.
Característiques d’una funció: domini, recorreguts, monotonia, continuïtat,
periodicitat....
5. Tema 10
Funcions polinòmiques.
Funcions racionals
Funcions exponencials.
158
Quart de l’ESO
La nota corresponent a cada una de les tres avaluacions s’obtindrà a partir de les proves
diverses que l’alumnat hagi realitzat al llarg del trimestre. En aquest curs es realitzaran
proves de recuperació de la primera i la segona avaluació després de les vacances de
Nadal i de Setmana Santa respectivament. La nota en que es recupera una avaluació és
un 5.

nivell de l’ESO, exceptuant per aquells alumnes que hagin cursat un curriculum adaptat,
i serà el professorat de cada nivell l’encarregat de preparar de manera coordinada
aquesta prova que es realitza a finals del mes de juny.
159
S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES APLICADES A
LES CIENCIES SOCIALS
160
INTRODUCCIÓ
Les matemàtiques, a mesura que ha anat avançant la història, s’han col·locat en una posició de privilegi per afrontar
la realitat que ens envolta. Qui hauria dit als nostres avantpassats de fa milers d’anys, quan començaren a comptar,
que amb aquest simple gest començaria la modelització del nostre entorn?
Actualment, qualsevol intent de descriure científicament un fet passa per la construcció del seu model matemàtic o,
per a les disciplines d’humanitats, pel desenvolupament d’una línia logicodeductiva de raonament.
No és concebible, avui en dia, una disciplina humana en la qual les matemàtiques, tant en la seva aplicació pràctica
com en la seva “forma de fer”, no siguin considerades necessàries. No debades, el currículum oficial estableix estudis
matemàtics en cada una de les quatre modalitats en què es divideix el Batxillerat.
Per tot això, els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals del currículum que desenvolupem en aquest
projecte, no es queden en una mera presentació matemàtica, sinó que es relacionen amb totes les àrees del
coneixement del Batxillerat.
En l’etapa obligatòria de l’ensenyament secundari s’ha fet un estudi de les matemàtiques que podríem anomenar “poc
formal”. És ara quan s’acosta la fi de l’ensenyament secundari, i en aquest moment convé formalitzar i desenvolupar
totes aquestes intuïcions que els alumnes i les alumnes adquiriren en etapes precedents de la seva educació. En primer
terme, aquesta formalització ha de crear en l’estudiant habilitats per oferir explicacions clares i raonades dels seus
propis arguments; ha de fer que relacioni tots els continguts matemàtics apresos fins ara; l’ha de dotar d’un llenguatge
universalment acceptat, etc. I, en segon lloc, ha de preparar aquells alumnes que desitgen seguir estudis tècnics i
científics superiors, perquè portin a bon terme els seus projectes futurs.
El desenvolupament d’aquesta matèria contribuirà al fet que les alumnes i els alumnes adquireixin les capacitats
següents:
— Comprendre els conceptes, procediments i estratègies matemàtiques que permeten a l’alumnat avançar en la
pròpia matemàtica, en les seves connexions i aplicacions amb altres matèries, per poder accedir a estudis
posteriors relacionats amb les humanitats i les ciències socials.
— Aplicar els coneixements matemàtics a situacions diverses, utilitzant-los, en particular, en la interpretació de
fenòmens i processos de les ciències socials i humanes i en les activitats quotidianes.
— Utilitzar i contrastar estratègies diverses per a la resolució de problemes, de forma que els permeti enfrontar-se a
situacions noves amb autonomia, perseverança, eficàcia i creativitat.
— Elaborar judicis i formar criteris propis sobre fenòmens socials i econòmics, utilitzant-hi tractaments
matemàtics, i expressar críticament opinions, argumentant amb precisió i rigor, acceptant la discrepància i els
punts de vista diferents.
— Utilitzar els coneixements matemàtics adquirits per interpretar críticament els missatges, les dades i les
informacions que apareixen en els mitjans de comunicació i altres àmbits sobre qüestions econòmiques i socials
d’actualitat.
— Mostrar hàbits i actituds pròpies de l’activitat matemàtica, tals com l’explicació d’hipòtesis, la formulació de
conjectures, la construcció d’exemples i contraexemples, la justificació de les afirmacions que es formulen, la
necessitat de verificació, la valoració de la precisió, la discussió de les apreciacions intuïtives, la visió crítica i
l’obertura a idees noves.
— Utilitzar el discurs racional per plantejar encertadament els problemes, justificar procediments, adquirir cert
rigor en el pensament científic, encadenar coherentment els arguments i detectar-hi incorreccions lògiques.
— Expressar-se oralment, per escrit i gràficament en situacions que hagin de ser tractades matemàticament,
mitjançant l’adquisició i el maneig d’un vocabulari específic de termes i notacions matemàtics.
— Establir relacions entre les matemàtiques i l’entorn social, cultural i econòmic, apreciant-ne el lloc com a part de
la nostra cultura.
— Valorar el treball en grup com a element base d’interacció personal en el procés d’ensenyament de les
matemàtiques, comprenent la importància de les idees i opinions diverses, de les estratègies i mètodes personals
de plantejament i resolució aliena com a font de millora i enriquiment del pensament propi.
161
I.E.S. Icària
Barcelona
Primer de Batxillerat
162
1 Continguts
La matemàtica és una disciplina que requereix per al seu desenvolupament una gran lògica interna. Aquesta
mateixa lògica és aplicable a la seqüenciació de continguts per al seu aprenentatge. No és per casualitat que el
primer dels blocs en què dividim la matèria sigui el corresponent a l’aritmètica i a l’àlgebra: hi posem les bases
al llenguatge matemàtic i a allò que podem fer, o no, amb els nombres.
Cal destacar el gran protagonisme que es dóna en aquest llibre a l’estadística (bloc III), ja que aquesta és la part
de les matemàtiques que més freqüentment s’utilitza en les ciències socials. A més a més, es dota l’alumnat
d’eines bàsiques per a l’estudi de les funcions.
Com a complement a l’estudi dels continguts que permeten a l’estudiant aconseguir les capacitats proposades
com a objectius, hem desenvolupat un tema final dedicat a la resolució de problemes. No hi ha millor forma de
cloure un llibre de matemàtiques que fent matemàtiques: consells útils, estratègies que s’han de seguir (o que es
poden seguir), línies de raonament, crítica davant de les solucions..., són elements que els alumnes i les alumnes
aprendran i utilitzaran al llarg de tot el curs.
Els conceptes que es proposen per a les Matemàtiques aplicades a l’àrea de Ciències Socials a primer curs de
Batxillerat són els que s’indiquen a continuació:
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
Bloc I. Aritmètica i àlgebra
1. Nombres reals
— Nombres racionals.
— Nombres irracionals.
— Els nombres reals. La recta real.
— Intervals i semirectes.
— Valor absolut d’un nombre real.
— Radicals. Propietats.
— Expressió decimal aproximada. Errors.
— Notació científica.
— Logaritmes.
2. Aritmètica mercantil
— Augments i disminucions percentuals.
— Càlcul de la quantitat inicial coneixent la variació percentual i la quantitat final.
— Interessos bancaris.
— Què és la “taxa anual equivalent” (TAE)?
— Amortització de préstecs.
— Progressions geomètriques.
— Càlcul d’anualitats o mensualitats per amortitzar deutes.
— Càlcul d’anualitats o mensualitats de capitalització.

— Suma, subtracció i producte de polinomis.
— Divisió de polinomis.
— Dividir un polinomi per x – a. Regla de Ruffini.
— Aplicació de la regla de Ruffini amb calculadora.
— Factorització de polinomis.
— Divisibilitat de polinomis.
— Fraccions algebraiques.
4. Equacions i sistemes
— Equacions de segon grau. Interpretació gràfica.
— Equacions de segon grau incompletes.
— Equacions que es relacionen amb les de segon grau.
— Sistemes d’equacions. Interpretació gràfica.
— Resolució de sistemes d’equacions.
— Inequacions amb una incògnita.
— Inequacions lineals amb dues incògnites.
163
— Sistemes d’inequacions lineals amb dues incògnites.
Bloc II. Funcions
5. Funcions elementals
— Concepte de funció.
— Domini de definició d’una funció.
— Funcions lineals.
— Interpolació lineal.
— Funcions quadràtiques.
— Algunes transformacions de funcions.
— Funcions de proporcionalitat inversa.
— Funcions radicals.
— Funcions definides “a trossos”.
6. Funcions trigonomètriques, exponencials i logarítmiques

— Funcions trigonomètriques.
— Composició de funcions.
— Funció inversa o recíproca d’una altra.
— Les funcions exponencials.
— Les funcions logarítmiques.
7. Límits de funcions. Continuïtat i branques infinites

— Discontinuïtats. Continuïtat.
— Límit d’una funció en un punt.
— Càlcul del límit d’una funció en un punt.
— Comportament d’una funció quan x  + ∞
— Càlcul de límits quan x  +∞.
— Branques infinites. Asímptotes.
— Comportament d’una funció quan x  –∞.
— Branques infinites en les funcions trigonomètriques, exponencials i logarítmiques.
8. Taxa mitjana de variació. Iniciació al càlcul de derivades

— Mesura del creixement d’una funció.
— Creixement d’una funció en un punt. Derivada.
— Funció derivada d’una altra.
— Regles per obtenir les derivades d’algunes funcions.
— Utilitat de la funció derivada.
— Representació de funcions polinòmiques.
— Representació de funcions racionals.
Bloc III. Estadística i probabilitat
9. Estadística
— Estadística. Nocions generals.
— Gràfiques estadístiques. Barres i histogrames.
— Taules de freqüències.
— Paràmetres estadístics, mitjana i desviació típica.
— Interpretació dels paràmetres estadístics x i .
— Coeficient de variació.
— Mesures de posició per a dades aïllades.
— Mesures de posició en distribucions amb dades agrupades en intervals.
— Diagrames de caixa.

— Núvols de punts. Correlació.
— Mesura de la correlació.
164
— Recta de regressió.
— Hi ha dues rectes de regressió.
— Taules de doble entrada.
11. Distribucions de probabilitat. Corba normal

— Càlcul de probabilitats.
— Distribucions de probabilitat de variable discreta.
— Paràmetres en una distribució de probabilitat de variable discreta.
— Distribucions de probabilitat de variable contínua.
— La campana de Gauss: corba normal.
— Càlcul de probabilitats en distribucions normals.
— Ajust d’un conjunt de dades en una distribució normal.
— Alguns consells per resoldre problemes (actituds).
— Anàlisi d’algunes estratègies.
— Fer un esquema, dibuix o diagrama.
— Estudiar tots els casos possibles.
— Triar una bona notació.
— Considerar casos particulars. Experimentar.
— Aprofitar la regularitat del problema.
— Tempteig (prova i error).
— Alguns consells que t’ajudaran a pensar millor.
No hem d’oblidar que l’últim fi és que els alumnes i les alumnes aconsegueixin els objectius establerts en el
currículum. Per això, qualsevol llista de procediments resultarà inútil si no s’adapta a les capacitats reals dels
estudiants a qui va dirigida.
D’aquesta forma, la següent llista de procediments no oblida els objectius aconseguits pels estudiants en la seva etapa
d’ensenyament obligatori, i els prepara per continuar, en el curs següent, amb l’estudi de les matemàtiques.
Procediments
I. Aritmètica i àlgebra
— Utilització dels nombres en l’elaboració de missatges.

— Identificació i representació de diferents tipus de nombres.
— Identificació i representació d’intervals.
— Maneig destre de les operacions amb nombres reals.
— Resolució de problemes en què intervinguin percentatges: interessos bancaris, anualitats, mensualitats...
— Utilització de la calculadora per a tasques aritmètiques.
— Utilització d’expressions algebraiques com a recurs del llenguatge matemàtic.
— Maneig destre de les tècniques algebraiques.
— Resolució d’equacions de tot tipus, de sistemes d’equacions, d’inequacions i de sistemes d’inequacions.
— Traducció al llenguatge algebraic de problemes donats mitjançant enunciat.
II. Funcions
— Obtenció del domini de definició d’una funció.

— Representació gràfica de funcions elementals.
— Obtenció de la funció composta d’altres dues.
— Obtenció de l’expressió analítica de la funció inversa o recíproca d’una altra.
— Reconeixement de la continuïtat o discontinuïtat d’una funció.
— Càlcul de límits d’una funció.
— Càlcul de la taxa de variació mitjana d’una funció en un interval.
— Aplicació de les regles de derivació per trobar la derivada d’una funció.
— Obtenció de la recta tangent a una corba en un punt.
— Representació de funcions.
165
— Càlcul de primitives de funcions elementals i compostes.
— Obtenció de l’àrea sota una corba o entre dues corbes.
III. Estadística i probabilitat
— Interpretació de taules i gràfics estadístics.

— Càlcul i interpretació de la mitjana, de la desviació típica i del coeficient de variació d’una distribució
estadística.
— Interpretació i càlcul de mesures de posició.
— Representació d’una distribució bidimensional.
— Càlcul del coeficient de correlació i de la recta de regressió d’una distribució bidimensional.
— Utilització de les distribucions bidimensionals per a l’estudi i la interpretació de problemes sociològics,
científics o de la vida quotidiana.
— Càlcul de probabilitats en experiències compostes.
— Obtenció de nombres combinatoris.
— Reconeixement de les distribucions binomials, càlcul de probabilitats i obtenció dels seus paràmetres.
— Ajust d’un conjunt de dades a una distribució binomial.
— Reconeixement de distribucions normals.
— Càlcul de probabilitats utilitzant-hi les taules de la normal N(0,1).
— Identificació de distribucions binomials que es poden considerar pròximes a distribucions normals.
— Ajust d’un conjunt de dades a una distribució normal.
Les actituds que hem d’intentar que l’alumne o l’alumna assumeixi com a pròpies no es restringeixen a l’àmbit
matemàtic: confiança en un mateix, utilització correcta de totes les eines al seu abast, curiositat per conèixer,
claredat i senzillesa en la descripció de fets i processos...
Per descomptat que tots els continguts actitudinals de la llista següent estan sotmesos al necessari “maquillatge”
matemàtic, però la consecució de gran part d’aquests farà que els estudiants puguin, amb l’ajuda del seu
professor o professora, créixer com a persones.
Actituds, valors i normes
— Valoració positiva de l’ús d’estratègies personals de càlcul.

— Gust per la precisió en els càlculs.
— Reconeixement i valoració crítica de la utilitat de la calculadora com a eina didàctica per a la realització de
càlculs i investigacions numèriques, així com també per plantejar i resoldre problemes.
— Curiositat i interès per les investigacions numèriques i per la resolució de problemes numèrics i algebraics.
— Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numèrics i algebraics.
— Interès i respecte per les estratègies, les maneres de fer i les solucions als problemes numèrics i algebraics
diferents als propis.
— Estimació de la potència i l’abstracció del simbolisme que suposa l’àlgebra.
— Valoració del llenguatge algebraic per expressar relacions, com també per la seva facilitat per representar i
resoldre problemes.
— Adquisició de confiança en la resolució d’equacions.
— Valoració de la capacitat dels mètodes algebraics per representar situacions complexes i resoldre problemes.
— Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit, expressant el que es fa i per què es fa, i
dels resultats en càlculs de problemes numèrics i algebraics.
— Reconeixement de la utilitat de la representació gràfica com a mitjà d’interpretació ràpida i precisa de fenòmens
econòmics, socials, científics...
— Sensibilitat, interès i valoració crítica de l’ús del llenguatge gràfic.
— Claredat i senzillesa en la representació de funcions.
— Disposició favorable a la revisió i la millora de qualsevol representació gràfica i de qualsevol càlcul necessari
per a l’estudi de les funcions.
— Confiança en les pròpies capacitats per realitzar els càlculs necessaris que portin a la representació d’una funció.
— Confiança en les pròpies capacitats per trobar àrees sota corbes.
— Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit, expressant el que es fa i per què es fa.
— Curiositat i interès pels estudis estadístics.
— Reconeixement de la utilitat del càlcul de probabilitats per analitzar distribucions de probabilitat.
166
— Confiança en les pròpies capacitats per realitzar els càlculs necessaris que portin a la interpretació d’una
distribució estadística.
— Gust i interès en la interpretació d’una distribució estadística mitjançant els paràmetres corresponents.
— Confiança en les pròpies capacitats per interpretar i expressar informació estadística.
— Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit, expressant el que es fa i per què es fa.
— Disposició favorable a la revisió i millora de qualsevol mètode emprat per a l’estudi d’una distribució
estadística.
— Interès i respecte pels mètodes aplicats i per les solucions a problemes de tipus estadístic diferents als propis.
167
Matemàtiques 1
Unitat 1
Continguts
Procediments Fets, conceptes Actituds, valors i normes

i sistemes conceptuals
— Identificació de diversos tipus de — El paper dels nombres irracionals en el — Valoració positiva de l’ús d’estratègies
nombres (enters, racionals, irracionals). procés d’ampliació de la recta personals per resoldre problemes
— Representació sobre la recta de nombres numèrica. numèrics.
racionals, d’alguns radicals i, — La recta real. Correspondència d’un — Hàbit d’analitzar críticament la solució
aproximadament, de qualsevol nombre nombre real amb un punt i viceversa. de cada problema que es resol.
donat per la seva expressió decimal. — Els intervals com a conjunts de — Reconeixement i valoració crítica de la
— Representació d’intervals. Utilització nombres que compleixen una utilitat de la calculadora com a eina
dels valors absoluts per descriure desigualtat. didàctica.
intervals. — Diferència entre l’error absolut i el — Curiositat i interès per la resolució de
— Relació entre la quota de l’error comès, relatiu. Quota d’error d’un i altre tipus. problemes numèrics.
tant absolut com relatiu, amb la quantitat — Logaritmes. Definició i propietats. — Perseverança i flexibilitat en la recerca
de xifres significatives utilitzades. de solucions als problemes numèrics.
— Maneig destre de la notació científica. — Interès i respecte per les estratègies,
— Maneig destre dels radicals. maneres de fer i solucions als problemes
— Utilització de les propietats dels diferents als propis.
logaritmes per realitzar càlculs i per
simplificar expressions.
— Utilització de la calculadora per a
diversos tipus de tasques aritmètiques,
ajuntant la destresa del seu maneig amb
la comprensió de les propietats que s’hi
utilitzen.
Objectius didàctics Pautes d’avaluació
— Conèixer els conceptes bàsics del camp numèric (recta real, — Donats diversos nombres, els classifica en els diferents camps
potències, arrels, logaritmes, etc.). numèrics.
– Dominar les tècniques bàsiques del càlcul en el camp dels — Interpreta arrels i les relaciona amb la seva notació exponencial.
nombres reals. — Coneix la definició de logaritme i la interpreta en casos
concrets.
— Expressa amb un interval un conjunt numèric en el qual intervé
una desigualtat amb valor absolut.
— Opera correctament amb radicals.
— Opera amb nombres “molt grans” o “molt petits” valent-se de la
notació científica.
— Utilitza la calculadora per obtenir potències, arrels, resultats
d’operacions amb nombres en notació científica i logaritmes.
— Resol problemes aritmètics.
168
Matemàtiques 1
Unitat 2
Continguts

— Càlcul d’augments i disminucions — Índex de variació. — Hàbit de contrastar el resultat final d’un
percentuals. — Interessos bancaris. Períodes de problema amb allò que s’hi ha proposat,
— Càlcul de la quantitat inicial coneixent la capitalització. per determinar si el resultat obtingut és
quantitat final i la variació percentual. — Taxa anual equivalent (TAE). raonable o no.
— Comprovació de la validesa d’una — Progressió geomètrica i expressió de la — Tendència a entendre el significat dels
anualitat (o mensualitat) per amortitzar suma dels n primers termes. resultats obtinguts i els processos seguits
un cert deute. en els exercicis resolts automàticament.
— Aplicació de les progressions — Valoració crítica de l’aritmètica
geomètriques per al càlcul d’anualitats. mercantil per escriure i resoldre
— Reconeixement i valoració del treball en
equip per a la realització de
determinades activitats relacionades
amb l’aritmètica mercantil.
— Dominar el càlcul amb percentatges. — Relaciona la quantitat inicial, el percentatge aplicat (augment o
— Resoldre problemes d’aritmètica mercantil. disminució) i la quantitat final en la resolució de problemes.
— Resol problemes en els quals calgui encadenar variacions
percentuals successives.
— En problemes sobre la variació d’un capital al llarg del temps,
relaciona el capital inicial, el rèdit, el temps i el capital final.
— Esbrina el capital acumulat mitjançant pagaments periòdics
(iguals o no) sotmesos a un cert interès.
— Calcula l’anualitat (o mensualitat) corresponent a l’amortització
d’un préstec.
169
Matemàtiques 1
Unitat 3
Continguts

— Maneig àgil de les tècniques — Operacions amb monomis i polinomis: — Ús del llenguatge algebraic per
d’operacions entre polinomis. — Suma i resta. expressar relacions de tot tipus, així com
— Interpretació i expressió correcta dels — Multiplicació. per la seva facilitat per representar i
resultats. — Divisió. resoldre problemes.
— Utilització de la regla de Ruffini per — Divisió d’un polinomi per x – a. — Valoració de la potència i abstracció del
dividir un polinomi per x – a i per — Regla de Ruffini. simbolisme matemàtic que suposa
obtenir el valor numèric d’un polinomi — Teorema del residu. l’àlgebra.
per a x = a. Maneig àgil de la — Factorització de polinomis. — Valoració de la capacitat dels mètodes
calculadora amb aquest objectiu. — Similitud entre els conceptes relatius a algebraics per representar situacions
— Descomposició d’un polinomi en la divisibilitat de polinomis i nombres complexes i resoldre problemes.
factors. enters: múltiples i divisors, polinomis — Valoració de la importància dels
— Obtenció del màxim comú divisor i del irreductibles (nombres primers), polinomis en situacions problemàtiques
mínim comú múltiple de dos o més descomposició factorial, màxim comú de la vida quotidiana.
polinomis. divisor i mínim comú múltiple. — Disposició favorable a la revisió i la
— Obtenció d’un polinomi que tingui certes — Fraccions algebraiques. millora del resultat de qualsevol
arrels. — Similitud entre les operacions amb problema algebraic.
— Maneig de les operacions amb fraccions fraccions algebraiques i amb fraccions — Interès i respecte per les estratègies,
algebraiques. numèriques: simplificació, formes de fer i solucions als problemes
equivalència, reducció a comú algebraics diferents de les pròpies.
denominador, suma, resta, multiplicació — Sensibilitat i gust per la presentació
i divisió. ordenada i clara del procés seguit
(expressant el que es fa i per què es fa) i
dels resultats en càlculs i problemes
algebraics.
— Dominar el maneig de polinomis i les seves operacions. — Comprèn la mecànica de les operacions amb polinomis i les
— Dominar el maneig de les fraccions algebraiques i les seves aplica amb agilitat.
operacions. — Resol problemes utilitzant el teorema del residu.
— Factoritza un polinomi amb diverses arrels enteres.
— Simplifica fraccions algebraiques.
— Opera amb fraccions algebraiques.
170
Matemàtiques 1
Unitat 4
Continguts

— Maneig destre de les tècniques algebraiques — Hàbit de contrastar el resultat final d’un
bàsiques (factorització de polinomis, regla de problema amb l’enunciat per determinar
Ruffini, arrels d’un polinomi, fraccions si el resultat obtingut és raonable o no.
algebraiques i operacions amb aquestes, etc.). — Sensibilitat i gust per la presentació
— Resolució destra d’equacions de segon grau ordenada i clara del procés seguit i dels
(completes i incompletes) i d’equacions resultats en problemes algebraics.
biquadrades. — Apreciació de la utilitat que representa
— Resolució destra d’equacions amb radicals. el simbolisme matemàtic.
— Resolució destra d’equacions dels tipus — Valoració del llenguatge algebraic per
següents: expressar relacions de tot tipus, així com
— Amb denominadors literals. també de la seva facilitat per representar
— Polinòmiques de grau n amb n – 2 i resoldre situacions.
arrels enteres.
— De qualsevol tipus, de forma
aproximada.
— Resolució de sistemes d’equacions (dues o tres
com a màxim) de qualsevol tipus que puguin
desembocar en equacions de les anomenades en
els punts anteriors.
— Resolució d’inequacions i de sistemes
d’inequacions amb una o dues incògnites,
senzills.
— Traducció al llenguatge algebraic de problemes
donats mitjançant enunciat, i la seva resolució.
— Resoldre amb destresa equacions de diversos tipus i aplicar-les a — Resol equacions de segon grau i biquadrades.
la resolució de problemes. — Resol equacions amb radicals i amb la incògnita en el
— Resoldre amb destresa sistemes d’equacions. denominador.
— Interpretar i resoldre inequacions i sistemes d’inequacions. — Es val de la factorització com a recurs per resoldre equacions.
— Planteja i resol problemes mitjançant equacions.
— Resol sistemes d’equacions de primer i segon grau i els
interpreta gràficament.
— Resol sistemes d’equacions amb radicals i fraccions
algebraiques (senzills).
— Planteja i resol problemes mitjançant sistemes d’equacions.
— Resol i interpreta gràficament inequacions i sistemes
d’inequacions amb una incògnita (senzills).
— Resol gràficament inequacions lineals i sistemes d’inequacions
lineals amb dues incògnites.
171
Matemàtiques 1
Unitat 5
Continguts

— Obtenció del domini de definició d’una — Funció. Conceptes associats: variable — Comparació crítica de la informació
funció donada per la seva expressió real, domini, recorregut... que aporta l’expressió analítica d’una
analítica. — Les funcions lineals. Característiques. funció enfront de la seva representació
— Representació gràfica de f(x) + k, –f(x), f(x — Les funcions quadràtiques. gràfica.
+ a), f(–x) i |f(x)| a partir de la de y = f(x). Característiques. — Capacitat crítica davant d’errors
— Representació de les funcions lineals. — Interpolació lineal i interpolació matemàtics en representacions de
— Representació de les funcions quadràtiques. quadràtica. funcions elementals.
— Interpolació lineal i interpolació quadràtica. — Les funcions de proporcionalitat — Valoració de l’ordre i de la claredat en
— Representació de les funcions de inversa. Característiques. el procés de representació gràfica de
proporcionalitat inversa. — Les funcions radicals. funcions elementals.
— Representació de les funcions radicals. Característiques. — Reconeixement i apreciació de la
— Representació de funcions definides “a representació gràfica de funcions
trossos”. elementals per descriure i resoldre
— Conèixer el concepte de definició d’una funció i obtenir-lo — Obté el domini de definició d’una funció donada per la seva expressió
a partir de la seva expressió analítica. analítica.
— Conèixer les famílies de funcions elementals i associar-ne — Reconeix i expressa amb correcció el domini de definició d’una
les expressions analítiques amb les formes de les funció donada gràficament.
gràfiques. — Determina el domini de definició d’una funció tenint en compte el
— Dominar el maneig de funcions lineals i quadràtiques, així context real de l’enunciat de què procedeix.
com també de les funcions definides “a trossos”. — Associa la gràfica d’una funció a la seva expressió analítica en les
— Reconèixer les transformacions que es produeixen en les funcions lineals i quadràtiques.
gràfiques com a conseqüència d’algunes modificacions en — Associa la gràfica d’una funció i la seva expressió analítica en les
les seves expressions analítiques. funcions radicals i de proporcionalitat inversa.
— Representa una funció lineal a partir de la seva expressió analítica.
— Obté l’expressió analítica d’una funció lineal a partir de la seva
gràfica o d’alguns dels seus elements.
— Realitza amb soltesa interpolacions lineals i les aplica a la resolució
de problemes.
— A partir d’una funció quadràtica donada, reconeix la forma i la
posició de la paràbola corresponent i la representa.
— Coneix la interpolació quadràtica i l’aplica en casos senzills.
— Representa funcions definides “a trossos” (només lineals i
quadràtiques).
— Obté l’expressió analítica d’una funció donada per un enunciat
(lineals i quadràtiques).
— Representa la gràfica de la funció y = f(x) ± k o y = f(x ± a) o y = –
f(x) a partir de la gràfica de y = f(x).
— Representa y = |f(x)| a partir de la gràfica de y = f(x).
— Obté l’expressió analítica de la funció y = |ax + b| identificant les
equacions de les dues rectes que la formen.
172
Matemàtiques 1
Unitat 6
Continguts

— Obtenció de la funció composta d’unes — Composició de funcions. — Reconeixement i valoració del treball en
altres dues de donades per les seves — Funció inversa o recíproca d’una altra. equip per a la realització de
expressions analítiques. — Les funcions trigonomètriques. determinades activitats relacionades
— Traçat de la gràfica d’una funció, Característiques. amb la representació gràfica.
coneguda la de la seva inversa. — Les funcions exponencials. — Sensibilitat i gust per la presentació
— Obtenció de l’expressió analítica de f – Característiques. ordenada i clara del procés seguit per a
1(x), coneguda f(x). — Les funcions logarítmiques. la representació gràfica de funcions.
Característiques. — Reconeixement i valoració crítica de
— Representació de les funcions l’ús de la representació gràfica de
trigonomètriques. funcions com a eina didàctica.
— Representació de les funcions — Consideració dels avantatges i dels
exponencials. inconvenients que presenta l’expressió
— Representació de les funcions analítica d’una funció enfront de la seva
logarítmiques. representació gràfica.
— Conèixer les funcions trigonomètriques i associar-ne les — Donada la gràfica d’una funció trigonomètrica, hi assigna
expressions analítiques amb les formes de les seves gràfiques. l’expressió analítica i en descriu alguna de les característiques.
— Conèixer les funcions exponencials i logarítmiques i associar-ne — Donada l’expressió analítica d’una funció trigonomètrica, la
les expressions analítiques amb les formes de les seves representa.
gràfiques. — Donada la gràfica d’una funció exponencial o logarítmica, hi
— Conèixer la composició de funcions i les relacions analítiques i assigna l’expressió analítica i en descriu algunes de les
gràfiques que hi ha entre una funció i la seva inversa. característiques.
— Donada l’expressió analítica d’una funció exponencial o
logarítmica, la representa.
— Obté l’expressió analítica d’una funció exponencial, donada per
un enunciat.
— Compon dues o més funcions.
— Reconeix una funció com a composta d’altres dues, en casos
senzills.
— Donada la gràfica d’una funció, representa el de la seva inversa
i obté valors d’una a partir dels de l’altra.
— Obté l’expressió analítica de la inversa d’una funció en casos
senzills.
173
Matemàtiques 1
Unitat 7
Continguts

— Reconeixement sobre el gràfic de la — Discontinuïtats. Continuïtat. — Tendència a entendre el significat dels

causa de la discontinuïtat d’una funció — Límit d’una funció en un punt. resultats obtinguts i dels processos
en un punt. — Límit d’una funció en +∞ o en –∞. seguits en els exercicis resolts
— Càlcul de límits en un punt. — Branques infinites. Asímptotes. automàticament.
— Càlcul de límits quan x  +∞ o quan x — Hàbit per obtenir mentalment resultats
 –∞. d’alguns límits senzills.
— Obtenció de les branques infinites d’una — Valoració de les propietats dels límits
funció polinòmica o racional. per simplificar càlculs.
— Apreciació de la utilitat que representa
el simbolisme matemàtic.
— Reconeixement de la utilitat de la
representació com a mitjà
d’interpretació ràpid i precís dels
fenòmens en què intervenen límits.
— Conèixer el significat analític i gràfic dels diferents — Donada la gràfica de la funció, reconeix el valor dels límits quan x  +∞,
tipus de límits i identificar-los sobre una gràfica. x  –∞, x  a–, x  a+, x  a.
— Adquirir un cert domini del càlcul de límits, sabent — Interpreta gràficament expressions del tipus lím/? ? = , on  i  són
interpretar el significat gràfic dels resultats obtinguts. +∞, –∞ o un nombre, com també els límits laterals en un punt.
— Conèixer el concepte de funció contínua i identificar la — Calcula el límit en un punt d’una funció contínua.
continuïtat o discontinuïtat d’una funció en un punt. — Calcula el límit en un punt d’una funció racional en la qual s’anul·la el
— Conèixer els diferents tipus de branques infinites denominador i no el numerador, i distingeix el comportament per
(branques parabòliques i branques que se cenyeixen a l’esquerra i per la dreta.
asímptotes verticals, horitzontals i obliqües) i — Calcula el límit en un punt d’una funció racional en la qual s’anul·len
dominar-ne l’obtenció en funcions polinòmiques i numerador i denominador.
racionals. — Calcula els límits quan x  +∞ o x  –∞, de funcions polinòmiques.
— Calcula els límits quan x  +∞ o x  –∞, de funcions racionals.
— Donada la gràfica d’una funció, reconeix si en un cert punt és contínua o
discontínua i, en aquest últim cas, identifica la causa de la discontinuïtat.
— Estudia la continuïtat d’una funció donada “a trossos”.
— Troba les asímptotes verticals d’una funció racional i representa la posició
de la corba respecte a aquestes.
— Estudia i representa les branques infinites d’una funció polinòmica.
— Estudia i representa el comportament d’una funció racional quan x  +∞
i x  –∞. (Resultat: branques parabòliques.)
i x  –∞. (Resultat: asímptota horitzontal.)
i x  –∞. (Resultat: asímptota obliqua.)
174
Matemàtiques 1
Unitat 8
Continguts

— Càlcul de la TVM d’una funció per a — Taxa de variació mitjana (TVM). — Gust i interès per enfrontar-se a
diferents intervals. — Derivada d’una funció en un punt. problemes on aparegui la derivada
— Càlcul de la TVM d’una funció per a d’una funció.
intervals molt petits i assimilació del — Hàbit per contrastar el resultat final
resultat a la variació en aquest punt. d’un problema amb allò proposat en
— Obtenció de la variació en un punt aquest per determinar si el valor final
mitjançant el càlcul de la TVM de la obtingut és raonable o no.
funció per a un interval variable h i — Disposició favorable a la revisió i la
obtenció del límit de l’expressió millora de qualsevol càlcul.
corresponent quan h  0. — Perseverança i flexibilitat en la recerca
— Aplicació de les regles de derivació per de recursos per a la representació
trobar la derivada de funcions i el seu gràfica de funcions no elementals.
valor en punts concrets.
— Càlcul dels punts de tangent horitzontal
d’una funció.
— Obtenció de la recta tangent a una corba
en un punt.
— Representació de funcions polinòmiques
de grau superior a dos.
— Conèixer la definició de derivada d’una funció en un punt, — Troba la taxa de variació mitjana d’una funció en un interval i la
interpretar-la gràficament i aplicar-la per al càlcul de casos interpreta.
175
concrets. — Calcula la derivada d’una funció en un punt a partir de la
— Conèixer les regles de derivació i utilitzar-les per trobar la definició.
funció derivada d’una altra. — Aplicant-hi la definició de derivada, troba la funció derivada
— Utilitzar la derivació per trobar la recta tangent a una corba en d’una altra.
un punt, els màxims i mínims d’una funció, els intervals de — Troba la derivada d’una funció senzilla.
creixement, etc. — Troba la derivada d’una funció en què intervenen potències no
— Conèixer el paper que exerceixen les eines bàsiques de l’anàlisi enteres, productes i quocients.
(límits, derivada) en la representació de funcions i dominar la — Troba la derivada d’una funció composta.
representació sistemàtica de funcions polinòmiques i racionals. — Troba l’equació de la recta tangent a una corba.
— Localitza els punts singulars d’una funció polinòmica o racional
i els representa.
— Determina els trams on una funció creix o decreix.
— Representa una funció de la qual se li donen totes les dades més
rellevants (branques infinites i punts singulars).
— Descriu amb correcció totes les dades rellevants d’una funció
donada gràficament.
— Representa una funció polinòmica de grau superior a dos.
— Representa una funció racional amb denominador de primer
grau i una branca asimptòtica.
— Representa una funció racional amb denominador de primer
grau i una branca parabòlica.
— Representa una funció racional amb denominador de segon grau
i una asímptota horitzontal.
i una asímptota obliqua.
i una branca parabòlica.
176
Matemàtiques 1
Unitat 9
Continguts

— Interpretació de taules i gràfics — Conceptes, nomenclatura i finalitats de — Hàbit per contrastar el resultat final d’un
estadístics. l’estadística descriptiva. problema amb el seu enunciat per
— Formació i utilització de taules de — El coeficient de variació. determinar si el valor obtingut és
freqüències. — Mesures de posició: mediana, quartils i raonable o no.
— Càlcul i interpretació de la mitjana i la centils. — Valoració crítica de les informacions
desviació típica d’una distribució estadístiques que apareixen en els
estadística. mitjans de comunicació, i saber detectar-
— Interpretació conjunta dels paràmetres hi, si n’hi ha, abusos i usos incorrectes.
x i . — Reconeixement i valoració crítica de
— Càlcul i interpretació del coeficient de l’ús de la calculadora com a eina
variació. didàctica.
— Interpretació i càlcul de les mesures de — Confiança en les capacitats pròpies per
posició: mediana, quartils i centils. efectuar estimacions i càlculs estadístics.
— Resumir en una taula de freqüències una sèrie de dades — Construeix una taula de freqüències de dades aïllades i les
estadístiques i fer-ne el gràfic adequat per a la seva visualització. representa mitjançant un histograma.
— Conèixer els paràmetres estadístics x i , calcular-los a partir — Construeix una taula de freqüències de dades agrupades i les
d’una taula de freqüències i interpretar-ne el significat. representa mitjançant un histograma.
— Conèixer i utilitzar les mesures de posició. — Obté el valor de x i  a partir d’una taula de freqüències (de
dades aïllades i agrupades) i les utilitza per analitzar
característiques de la distribució.
— Coneix el coeficient de variació i el fa servir per comparar les
dispersions de dues distribucions.
— A partir d’una taula de freqüències de dades aïllades, construeix
la taula de freqüències acumulades i, amb aquestes, obté
mesures de posició (mediana, quartils, centils).
— A partir d’una taula de freqüències de dades agrupades,
construeix el polígon de freqüències acumulades i, raonant-hi,
obté mesures de posició (mediana, quartils, centils).
177
Matemàtiques 1
Unitat 10
Continguts

— Representació d’una distribució — Dependència estadística i dependència — Tendència a entendre el significat dels
bidimensional mitjançant un núvol de funcional. resultats obtinguts i dels processos
punts. — Distribucions bidimensionals. Núvol de seguits en els exercicis resolts
— Visualització del grau de relació que hi punts. automàticament.
ha entre les dues variables. — Correlació. Recta de regressió. — Curiositat i interès per la investigació i
— Càlcul del coeficient de correlació i — Significat de les dues rectes de resolució de problemes amb
obtenció de la recta de regressió d’una regressió. protagonisme de distribucions
distribució bidimensional. bidimensionals.
— Utilització de la calculadora, en el mode — Valoració de la posició, l’ordre, la
LR, per al tractament de distribucions claredat i la selecció de gràfics i taules
bidimensionals. per tal de presentar els resultats a
— Utilització de les distribucions experiències i investigacions diverses.
bidimensionals per a l’estudi i la — Reconeixement i valoració crítica de
interpretació de problemes sociològics, l’ús de la calculadora com a eina.
— Conèixer les distribucions bidimensionals, representar-les i — Representa mitjançant un núvol de punts una distribució
analitzar-les mitjançant el seu coeficient de correlació i les seves bidimensional i valora el grau de correlació que hi ha entre les
rectes de regressió. variables.
— Coneix, calcula i interpreta la covariància i el coeficient de
correlació d’una distribució bidimensional.
— Obté la recta de regressió de Y sobre X i se’n serveix per fer
estimacions si procedeix.
— Coneix l’existència de dues rectes de regressió, les obté i
representa i relaciona el grau de proximitat d’ambdues amb la
correlació.
178
Matemàtiques 1
Unitat 11
Continguts

— Càlcul de probabilitats en experiències — Successos aleatoris i lleis de la — Disposició favorable a la revisió i la

compostes. probabilitat. millora de qualsevol càlcul.
— Càlcul dels paràmetres µ i  d’una — Distribució de probabilitat de variable — Apreciació de la utilitat que representa
distribució de probabilitat de variable discreta. Paràmetres. el simbolisme matemàtic per a la
discreta, donada mitjançant una taula o — Concepte de nombre combinatori. resolució de problemes de probabilitat.
per un enunciat. Algunes propietats. — Curiositat i interès per la investigació i
— Obtenció de nombres combinatoris a — Distribució binomial. resolució de problemes probabilístics.
partir del triangle de Tartaglia o — Reconeixement de la utilitat de la
mitjançant una fórmula. probabilitat com a mitjà d’interpretació
— Reconeixement de distribucions ràpid i precís dels fenòmens quotidians i
binomials, càlcul de probabilitats i científics.
obtenció dels seus paràmetres.
— Ajust d’un conjunt de dades a una
distribució binomial.
— Conèixer les distribucions de probabilitat de variable discreta i — Construeix la taula d’una distribució de probabilitat de variable
obtenir-ne els paràmetres. discreta i en calcula els paràmetres.
— Conèixer la distribució binomial, utilitzar-la per calcular — Reconeix si una certa experiència aleatòria pot ser descrita, o
probabilitats i obtenir-ne els paràmetres. no, mitjançant una distribució binomial, identificant-hi n i p.
— Calcula probabilitats en una distribució binomial i en calcula els
paràmetres.
— Aplica el procediment per decidir si els resultats d’una certa
experiència s’ajusten, o no, a una distribució binomial.
179
3 Distribució temporal dels continguts de Prmer de Batxillerat. MAPS
La manca de temps i l’adecuació de la programació a les proves d’accés a la Universitat

motiven que el bloc temàtic de l’Estadística i la Probabilitat s’imparteixi en una optativa
que no cursen tots els alumnes.
Primer trimestre
1. Nombres reals. Operacions.

2. Polinomis.
3. Equacions i inequacions.
Segon trimestre
4. Matemàtica comercial.
5. Funcions. Interpolació lineal i quadràtica.
6. Funcions exponencials, logarítmiques.
Tercer trimestre
7. Limits de funcions. Continuïtat i branques infinites.

8. Taxa mitjana de variació.Iniciació al càlcul de derivades.
9. Aplicacions de la funció derivada. Representació de funcions polinòmiques i
racionals.
180
Primer i Segon de Batxillerat

diverses que l’alumnat hagi realitzat al llarg del trimestre. En aquests cursos es
realitzaran proves de recuperació de la primera i la segona avaluació després de les
vacances de Nadal i de Setmana Santa respectivament. La recuperació de la tercera
avaluació es realitzarà abans del dia de la prova extraordinària. La nota de l’avaluació
que s’aprova després de l’examen de recuperació és un 5.
L’alumnat que arriba a final de curs amb les tres avaluacions aprovades aprova el curs.
La nota final en aquest cas s’obté fent la mitjana de les notes obtingudes en les tres
avaluacions.
L’alumnat que arriba a final de curs amb dues o més avaluacions suspeses s’ha de
presentar a una prova extraordinària on s’examina dels continguts de tot el curs. Això li
dóna l’oportunitat d’aprovar la matèria sempre i quan la nota d’aquest examen sigui
més gran o igual que 5. La nota final en aquest cas és un 5.
L’alumnat que arriba a final de curs amb una avaluació suspesa i la mitjana suspesa ha
d’examinar-se de la part suspesa i haurà d’aprovar aquest examen per poder aprovar
l’assignatura. La nota final en aquest cas serà la mitjana de les tres avaluacions, tenint
en compte que la nota de l’avaluació que s’aprova després de l’examen de recuperació
és un 5.
L’alumnat que arriba a final de curs amb una avaluació suspesa i la mitjana aprovada ha
d’examinar-se de la part suspesa , en el cas de suspendre aquest examen la nota final
seria un 5. En el cas d’aprovar-lo la nota final serà la mitjana de les tres avaluacions,
tenint en compte que la nota de l’avaluació que s’aprova després de l’examen de
recuperació és un 5.
En cap cas per calcular la nota final es farà la mitjana amb una avaluació suspesa amb
una nota inferior a 3. En aquesta situació l’alumne està obligat a recuperar aquesta
avaluació com a requisit indispensable per aprovar l’assignatura.
181
I.E.S. Icària
Barcelona
Segon de Batxillerat
182
1 Continguts
I. ÀLGEBRA
1. Sistemes d’equacions. Mètode de Gauss

— Sistemes d’equacions lineals.
— Sistemes d’equacions amb solució i sense solució.
— Sistemes escalonats.
— Mètode de Gauss.
— Discussió de sistemes d’equacions.
2. Matrius
— Nomenclatura. Definicions.
— Operacions amb matrius.
— Propietats de les operacions amb matrius.
— Matrius quadrades.
— n-uples de nombres reals.
— Rang d’una matriu.
— Forma matricial d’un sistema d’equacions.
3. Resolució de sistemes mitjançant determinants

— Determinants d’ordre dos
— Determinants d’ordre tres.
— Menor complementari i adjunt.
— Desenvolupament d’un determinant pels elements d’una línia.
— El rang d’una matriu a partir dels seus menors.
— Criteri per saber si un sistema és compatible.
— Regla de Cramer.
— Sistemes homogenis.
— Discussió de sistemes mitjançant determinants.
— Càlcul de la inversa d’una matriu.
II. LA PROGRAMACIÓ LINEAL
4. Inequacions amb dues incògnites

— Inequacions amb dues incògnites.
— Inequacions lineals amb dues incògnites.
— Sistemes d’inequacions amb dues incògnites.
— Sistemes d’inequacions lineals amb dues incògnites.
5. Programació lineal
— En què consisteix la programació lineal. Estudi d’alguns exemples.
— Programació lineal per a dues variables. Enunciat general.
III. FUNCIÓ
6. Límits i continuïtat
— Límit d’una funció quan x +º∞.
— Càlcul de límits quan x +∞.
— Límit d’una funció quan x –∞.
— Càlcul de límits quan x c.
— Continuïtat.
7. Derivades. Tècniques de derivació

— Derivada d’una funció en un punt.
— Funció derivada.
183
— Regles de derivació.
— Estudi de la derivabilitat utilitzant les regles de derivació.
8. Aplicacions de les derivades

— Recta tangent a una corba en un dels seus punts.
— Informació extreta de la primera derivada.
— Informació extreta de la segona derivada.
— Optimació de funcions.
9. Representació de funcions
— Elements fonamentals per a la construcció de corbes.
— Representació d’un altre tipus de funcions.
— Què és un autèntic problema?

— Etapes en la resolució d’un problema.
— Alguns consells per a la resolució de problemes.
— Algunes estratègies per resoldre problemes.
— Tempteig (assaig-error).
— Elegir una bona notació.
— Considerar casos particulars.
Experimentar.
— El principi del colomer o principi de Dirichlet.
— Utilitza un diagrama d’arbre.
— El procés deductiu.
— Alguns problemes resolts.
— No hem d’oblidar que el fi últim és que els alumnes i les alumnes aconsegueixin els objectius establerts en el
— D’aquesta forma, la següent llista de procediments per a Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II no
oblida els objectius aconseguits pels estudiants en el primer curs de Batxillerat, i els prepara per continuar, en
altres cursos, amb els estudis que decideixin seguir.
Procediments
I. ÀLGEBRA

— Discussió i resolució de sistemes d’equacions pel mètode de Gauss.
— Maneig de les operacions amb matrius.
— Resolució d’equacions matricials.
— Maneig dels determinants i les seves operacions.
— Discussió i resolució de sistemes dependents, o no, d’un paràmetre, aplicant-hi el teorema de Rouché i la regla
de Cramer.
— Traducció al llenguatge algebraic d’enunciats susceptibles de ser interpretats com a problemes de programació
lineal.
184
— Representació gràfica de les restriccions mitjançant semiplans.

— Representació gràfica del recinte de validesa mitjançant intersecció de semiplans.
— Situació de la funció objectiu sobre el recinte de validesa per trobar la solució òptima.
— Representació gràfica de límits.
— Càlcul de límits immediats.
— Reconeixement de la continuïtat o la discontinuïtat en un punt o en un interval, assenyalant-ne la causa.
III. FUNCIONS
— Reconeixement de la continuïtat o la discontinuïtat d’una funció.

— Estudi de la derivabilitat d’una funció en un punt.
— Càlcul de la derivada d’una funció.
— Càlcul de la tangent a una corba en un dels seus punts.
— Identificació de punts o intervals en què una funció és creixent o decreixent, còncava o convexa.
— Obtenció de màxims i mínims relatius i de punts d’inflexió.
— Resolució de problemes d’optimació.
— Representació de funcions de diversos tipus.
— Càlcul de primitives.
— Les actituds que hem d’intentar que l’alumne o l’alumna assumeixi com a pròpies, no es restringeixen a l’àmbit
— Per descomptat que tots els continguts actitudinals de la llista següent estan sotmesos al necessari maquillatge
professor o la seva professora, créixer com a persones.
I. ÀLGEBRA

— Curiositat i interès per la resolució de problemes algebraics.
— Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes algebraics.
— Interès i respecte per les estratègies, maneres de fer i solucions als problemes algebraics diferents de les pròpies.
— Estimació de la potència i abstracció del simbolisme que suposa l’àlgebra.
resoldre problemes.
— Adquisició de confiança en la resolució de sistemes d’equacions.
dels resultats en càlculs de problemes algebraics.
— Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats obtinguts.
— Apreciació de la utilitat que representa el simbolisme matemàtic.
— Interès i respecte per les estratègies, maneres de fer i solucions als problemes diferents de les pròpies.
III. FUNCIÓ
185

— Considerar casos particulars.
Experimentar.
— Alguns problemes resolts.
— No hem d’oblidar que el fi últim és que els alumnes i les alumnes aconsegueixin els objectius establerts en el
— D’aquesta forma, la següent llista de procediments per a Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II no
oblida els objectius aconseguits pels estudiants en el primer curs de Batxillerat, i els prepara per continuar, en
altres cursos, amb els estudis que decideixin seguir.
Procediments
I. ÀLGEBRA

— Discussió i resolució de sistemes d’equacions pel mètode de Gauss.
— Maneig dels determinants i les seves operacions.
— Discussió i resolució de sistemes dependents, o no, d’un paràmetre, aplicant-hi el teorema de Rouché i la regla
de Cramer.
— Traducció al llenguatge algebraic d’enunciats susceptibles de ser interpretats com a problemes de programació
lineal.
— Representació gràfica de les restriccions mitjançant semiplans.

— Representació gràfica del recinte de validesa mitjançant intersecció de semiplans.
— Situació de la funció objectiu sobre el recinte de validesa per trobar la solució òptima.
— Representació gràfica de límits.
— Càlcul de límits immediats.
— Reconeixement de la continuïtat o la discontinuïtat en un punt o en un interval, assenyalant-ne la causa.
186
III. FUNCIONS
— Reconeixement de la continuïtat o la discontinuïtat d’una funció.

— Càlcul de la tangent a una corba en un dels seus punts.
— Representació de funcions de diversos tipus.
— Les actituds que hem d’intentar que l’alumne o l’alumna assumeixi com a pròpies, no es restringeixen a l’àmbit
— Per descomptat que tots els continguts actitudinals de la llista següent estan sotmesos al necessari maquillatge
professor o la seva professora, créixer com a persones.
I. ÀLGEBRA

resoldre problemes.
— Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats obtinguts.
— Apreciació de la utilitat que representa el simbolisme matemàtic.
— Interès i respecte per les estratègies, maneres de fer i solucions als problemes diferents de les pròpies.
III. FUNCIÓ
187
UNITAT 1. Sistemes d’equacions. Mètode de Gauss

CONTINGUTS
Blocs Processos
•
Sistemes d’equacions  Sistema d’equacions  Hàbit d’analitzar les
lineals. Solució.
 Sistemes equivalents. solucions dels sistemes
Transformacions que d’equacions.
mantenen • Interpretar el significat
l’equivalència. dels resultats obtinguts i
 Sistema compatible, els processos seguits
incompatible, en els exercicis resolts.
determinat, • Interès i respecte per
indeterminat. les estratègies,
 Interpretació gràfica maneres de fer i
d’una equació lineal de solucions als problemes
dues o tres incògnites diferents de les pròpies.
com a rectes o com a •
pla. Posicions relatives
de les rectes o dels
plans segons el tipus de
sistema (compatibles,
incompatibles...).
 Sistemes escalonats.
 Mètode de Gauss.
Resolució  Sistema d’equacions
pel mètode de Gauss dependent d’un
paràmetre.
188
ACTIVITATS D’APRENENTATGE OBJECTIUS
•
 Resoldre sistemes d’equacions per Les activitats d’aquesta unitat de
mètodes prèviament adquirits programació han de contribuir a:
(substitució, reducció...).
 Reconèixer el tipus de sistema que es
tracta (compatible, incompatible...) per 1) Desenvolupar les competències
consideracions sobre les relacions següents:
entre les equacions que el formen. Competències matemàtiques:
 Interpretar geomètricament un sistema
d’equacions amb dues o tres
incògnites segons que sigui • Utilitzar el llenguatge algebraic per
compatible o incompatible, determinat descriure i solucionar situacions i
o indeterminat. fenòmens naturals i de les ciències
 Transformar un sistema en un altre socials, donant una interpretació a les
equivalent escalonat. solucions.
 Discutir i resoldre sistemes pel mètode
de Gauss.
 Aplicar el mètode de Gauss a la Competències transversals i específiques:
discussió de sistemes dependents
d’un paràmetre. • Competències en Economia.
 Traduir a sistema d’equacions un
problema, resoldre’l i interpretar-ne de 2) Assolir els aprenentatges
la solució.
• següents:
•
• Dominar els conceptes i la
nomenclatura associats als
sistemes d’equacions i les seves
solucions (compatible,
incompatible, determinats,
indeterminats...), i interpretar
geomètricament per a 2 i 3
incògnites.
• Conèixer i aplicar el mètode de
Gauss per estudiar i resoldre
sistemes d’equacions lineals.
• Resoldre problemes algebraics
mitjançant sistemes d’equacions.
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
•
 Conèixer el que significa que un sistema sigui incompatible o compatible,
determinat o indeterminat, i aplicar aquest coneixement per formar un sistema d’un
cert tipus o per reconèixer-lo.
 Interpretar geomètricament sistemes lineals de 2, 3 o 4 equacions amb 2 o 3
incògnites.
 Resoldre sistemes d’equacions lineals pel mètode de Gauss.
 Discutir sistemes d’equacions lineals dependents d’un paràmetre pel mètode de
Gauss.
 Expressar algebraicament un enunciat mitjançant un sistema d’equacions,
resoldre’l i interpretar-ne la solució dins del context de l’enunciat.
189
UNITAT 2. Àlgebra de matrius
CONTINGUTS
Blocs Processos
• •
Matrius. Definició i • Conceptes bàsics: • Hàbit de contrastar
nomenclatura vector fila, vector el resultat final d’un
columna, dimensió, problema amb el
matriu quadrada, que s’ha proposat,
transposada, per determinar si el
simètrica, resultat obtingut és
triangular... raonable o no
• Entendre el
• significat dels
Operacions amb matrius • Operacions amb resultats obtinguts i
matrius: suma, els processos
producte per un seguits en els
nombre, producte. exercicis resolts
Propietats • Interès i respecte
• per les estratègies,
• maneres de fer i
Matrius quadrades • Matrius quadrades, solucions als
matriu unitat, matriu problemes diferents
inversa d’una altra de les pròpies
• • Reconeixement i
valoració del treball
• en equip per a la
Rang d’una matriu • n-uples de nombres realització de
reals. Dependència i determinades
independència activitats
lineal. relacionades amb
• Rang d’una matriu les matrius
• Apreciació de la
• utilitat que
Sistemes en forma matricial • Escriptura matricial representa el
d’un sistema simbolisme
d’equacions. matemàtic
• Resolució d’equació • Valoració del
matricial llenguatge algebraic
per expressar
relacions de tota
classe, com també
de la seva facilitat
per representar i
resoldre situacions
190
•
• Destresa en el maneig de la Les activitats d’aquesta unitat de
nomenclatura bàsica. programació han de contribuir a:
• Maneig de les operacions amb
matrius. 1) Desenvolupar les competències
• Obtenció d’una matriu que següents:
compleixi certes condicions. Competències matemàtiques:
• Obtenció de la inversa d’una
matriu, en casos senzills, a partir
de la definició. • Utilitzar el llenguatge algebraic per
• Resolució d’equacions matricials. descriure i solucionar situacions i
• Obtenció i reconeixement d’una n- fenòmens naturals i de les ciències
uple combinació lineal d’altres. socials, donant una interpretació a les
• Constatació de si un conjunt de n- solucions.
uples són L.D. o L.I. (es pot fer a • Valorar les diverses opcions que ens
simple vista o amb argumentacions
teòriques). ofereixen les eines matemàtiques que
• Obtenció del rang d’una matriu per tenim al nostre abast i fer la tria de la
observació dels seus elements (en més adequada.
casos evidents).
• Càlcul del rang d’una matriu pel
mètode de Gauss. Competències transversals i
• Discussió del rang d’una matriu
dependent d’un paràmetre. específiques:
• Escriptura matricial d’un sistema
d’equacions. • Competències en Física i Química.
• Resolució d’equacions matricials • Competències en Tecnologia.
senzilles utlitzant la inversa. • Competències en Economia
•
2) Assolir els aprenentatges següents:
 Conèixer i utilitzar eficaçment les
matrius, les seves operacions i les
seves propietats.
 Conèixer el significat de rang d’una
matriu i calcular-lo mitjançant el
mètode de Gauss.
 Resoldre problemes algebraics
mitjançant matrius i les seves
operacions.
•
 Realitzar operacions combinades amb matrius (elementals).
 Realitzar operacions combinades amb matrius (complexes).
 Calcular la matriu inversa d’una matriu numèrica.
 Calcular el rang d’una matriu numèrica.
 Relacionar el rang d’una matriu amb la dependència lineal de les seves files o les
seves columnes.
 Expressar un enunciat mitjançant una relació matricial i, en aquest cas, resoldre’l i
interpretar-ne la solució dins del context de l’enunciat.
 Expressar matricialment un sistema d’equacions i resoldre’l.
191
UNITAT 3. Resolució de problemes mitjançant determinants
CONTINGUTS
Blocs Processos
• •
Càlcul  Determinants d’ordre  Sensibilitat i gust per la
de determinants de matrius dos. Propietats. presentació ordenada i
 Determinants d’ordre clara del procés seguit i
tres. Propietats. dels resultats obtinguts.
 Menor d’una matriu.  Apreciació de la utilitat
Menor complementari i que representa el
adjunt d’un element simbolisme matemàtic.
d’una matriu quadrada.  Entendre el significat
Propietats. dels resultats obtinguts i
els processos seguits
• en els exercicis resolts.
Càlcul  El rang d’una matriu  Hàbit de contrastar el
com el màxim ordre resultat final d’un
del rang d’una matriu problema amb el que
dels seus menors no
nuls. s’ha proposat, per
determinar si el resultat
• obtingut és raonable o
 Teorema de Rouché. no.
Aspectes teòrics  Interès i respecte per
 Regla de Cramer.
les estratègies,
• maneres de fer i
 Sistema homogeni. solucions als problemes
Resolució de sistemes diferents de les pròpies.
 Discussió de sistemes
 Expressió de la inversa  Valoració del llenguatge
d’una matriu a partir algebraic per expressar
dels adjunts dels seus relacions de tota classe,
elements. com també de la seva
 Expressió matricial d’un facilitat per representar i
sistema d’equacions. resoldre situacions.
192
•
• Calcular determinants d’ordre dos i Les activitats d’aquesta unitat de
aplicar-ne les seves propietats. programació han de contribuir a:
• Calcular determinants d’ordre tres
per la regla de Sarrus. 1) Desenvolupar les competències
• Desenvolupar determinants pels següents:
elements d’una línia. Competències matemàtiques:
• Calcular determinants «fent zeros» • Valorar les diverses opcions que
una de les seves línies. ens ofereixen les eines
• Aplicar les propietats dels matemàtiques que tenim al nostre
determinants en el càlcul d’aquests
i en la comprovació d’identitats. abast i fer la tria de la més
• Determinar el rang d’una matriu a adequada.
partir dels seus menors. • Utilitzar el llenguatge algebraic per
• Aplicar el teorema de Rouché a la descriure i solucionar situacions i
discussió de sistemes d’equació. fenòmens naturals i tecnològics,
• Aplicar la regla de Cramer a la donant una interpretació a les
resolució de sistemes determinats.
• Aplicar la regla de Cramer a la solucions.
resolució de sistemes
indeterminats. Competències transversals i específiques:
• Resoldre sistemes homogenis.
• Aplicar el teorema de Rouché i la • Competències en Economia.
regla de Cramer a la discussió i
resolució de sistemes dependents 2) Assolir els aprenentatges següents:
d’un paràmetre.  Interpretar geomètricament
• Calcular la inversa d’una matriu sistemes lineals de 2, 3 o 4
mitjançant determinants. equacions amb 2 o 3 incògnites.
• Resoldre sistemes d’equacions  Obtenir el desenvolupament (o el
mitjançant la forma matricial. valor) d’un determinant en què
intervenen paràmetres, fent un ús
raonat de les propietats dels
determinants.
 Reconèixer les propietats que
s’utilitzen en les igualtats entre
determinants.
 Trobar el rang d’una matriu
numèrica mitjançant determinants.
 Discutir el valor del rang d’una
matriu en què intervé un
paràmetre.
 Calcular la inversa d’una matriu
mitjançant determinants. Aplicar-ho
a la resolució matricial de
sistemes.
 Conèixer el teorema de Rouché i la
regla de Cramer i utilitzar-los per a
la discussió i resolució de sistemes
d’equacions.
193
•
 Calcular determinants d’ordre dos i aplicació de les seves propietats.
 Calcular determinants d’ordre tres per la regla de Sarrus.
 Desenvolupar determinants pels elements d’una línia.
 Calcular determinants «fent zeros» una de les seves línies.
 Aplicar les propietats dels determinants en el càlcul d’aquests i en la
comprovació d’identitats.
 Determinar el rang d’una matriu a partir dels seus menors.
 Calcular el valor d’un determinant numèric o obtenir l’expressió d’un
determinant 3 x 3 amb algun paràmetre.
 Reconèixer l’existència o no de la inversa d’una matriu i calcular-la si és

 procedent.
 Expressar matricialment un sistema d’equacions i, si és possible, resoldre’l
trobant la inversa d’una matriu dels coeficients.
 Aplicar el teorema de Rouché per dilucidar com és un sistema d’equacions
lineals amb coeficients numèrics.
 Aplicar la regla de Cramer per resoldre un sistema d’equacions lineals, 2 x 2 o
3 x 3, amb solució única.
 Catalogar com és (teorema de Rouché) i resoldre, si és procedent, un sistema
d’equacions lineals amb coeficients numèrics.
 Discutir i resoldre un sistema d’equacions dependent d’un paràmetre.
194
UNITAT 4. Inequacions amb dues incògnites
CONTINGUTS
Blocs Processos
— —
Inequacions  Inequacions • Apreciació
 Inequacions lineals de la utilitat
amb dues dels
incògnites. sistemes
 Inequacions d’inequacion
(parabòl·liques, s per a la
exponencials) amb resolució de
dues incògnites. problemes
— de caràcter
— financer.
Sistemes d’inequacions  Sistemes • Reconeixem
d’inequacions ent de la
 Sistemes utilitat de
d’inequacions l’expressió
lineals amb dues gràfica d’una
incògnites. solució.
 Sistemes • Interpretació
d’inequacions d’enunciats i
(lineals, escriptura
exponencials, d’aquests
parabòl·liques). utilitzant el
— llenguatge
— matemàtic.
Resolució de problemes  Mètode de resolució
amb inequacions de problemes
simples de
programació lineal.
195
—
 Representació gràfica de les Les activitats d’aquesta unitat de
solucions de les inequacions programació han de contribuir a :
(lineals, exponencials i 1)Desenvolupar les competències
parabòliques) amb dues següents:
incògnites.
 Representació gràfica de les Competències matemàtiques:
solucions de sistemes • Transferir una situació real a una
d’inequacions (lineals, esquematització geomètrica.
exponencials i parabòliques) amb • Utilitzar el llenguatge algebraic per
dues incògnites. descriure i solucionar situacions i
 Obtenció de l’expressió analítica fenòmens naturals i de les ciències
d’una inequació o d’un sistema socials, donant una interpretació a
d’inequacions a partir de la seva les solucions.
gràfica.
 Plantejament de sistemes
d’inequacions a partir d’enunciats Competències transversals i específiques:
més o menys complexos. • Competències en Economia.
 Resolució d’aquests problemes i
anàlisis crítica dels resultats.
• Resoldre gràficament inequacions
lineals amb dues incògnites.
• Resoldre gràficament inequacions
parabòl·liques i exponencials amb
dues incògnites.
• Resoldre i interpretar gràficament
sistemes d’inequacions lineals i no
lineals.
• Obtenir sistemes d’inequacions a
partir d’enunciats de problemes
simples de programació lineal.
• Plantejar i resoldre problemes
mitjançant sistemes d’inequacions
lineals.
• Obtenir l’expressió analítica d’una
inequació o d’un sistema
d’inequacions a partir de la seva
gràfica.
• Interpretar i resoldre sistemes d’inequacions amb dues incògnites.
• Plantejar i resoldre problemes senzills utilitzant sistemes d’inequacions lineals.
196
UNITAT 5. Programació lineal
CONTINGUTS
Blocs Processos
Programació lineal  Funció objectiu. • Sensibilitat i gust
 Restriccions. per la presentació
 Regió de validesa. ordenada i clara del
 Mètode de resolució procés seguit i dels
resultats obtinguts.
• Apreciació de la
utilitat que representa el
simbolisme matemàtic.
• Valoració del
llenguatge matemàtic per
expressar relacions de
tota mena, com també de
la seva facilitat per
representar i resoldre
situacions.
• Hàbit de
contrastar el resultat final
d’un problema de
programació lineal amb el
que s’hi ha proposat, per
obtingut és raonable o no.
• Interès i respecte
per les estratègies,
maneres de fer i solucions
als problemes diferents de
les pròpies.
197
 Representació gràfica de les Les activitats d’aquesta unitat de

restriccions mitjançant semiplans. programació han de contribuir a :
 Representació gràfica del recinte 1) Desenvolupar les competències
de validesa mitjançant intersecció següents :
de semiplans. Competències matemàtiques:
 Situació de la funció objectiu sobre • Transferir una situació real a una
el recinte de validesa per trobar la esquematització geomètrica.
solució òptima. • Utilitzar el llenguatge algebraic per
 Traducció al llenguatge algebraic descriure i solucionar situacions i
d’enunciats susceptibles de ser fenòmens naturals i de les ciències
interpretats com a problemes de socials, donant una interpretació a
programació lineal. les solucions.
Competències transversals i específiques:

• Competències en Economia.

• Representar el semiplà de
solucions d’una inequació lineal o
identificar la inequació que
correspon a un semiplà.
• A partir d’un sistema
d’inequacions, construir el recinte
de solució i interpretar-les com a
tals.
• Resoldre un problema de
programació lineal amb dues
incògnites descrit de forma
merament algebraica.
• Resoldre problemes de
programació lineal donats
mitjançant un enunciat senzill.
• Resoldre problemes de
programació lineal donats
mitjançant enunciats més
complexos.
 Donats un sistema d’inequacions lineals i una funció objectiu, representar el
recinte de solucions factibles i optimar la funció objectiu.
 Resoldre problemes de programació lineal donats mitjançant un enunciat,
emmarcant la solució dins d’aquest.
198
UNITAT 6. Límits de funcions. Continuïtat
CONTINGUTS
Blocs Processos
• •
Límit. Definició i càlcul  Límit d’una funció quan  Entendre el significat
x → +∞, x → –∞ o x → dels resultats obtinguts i
c. Límits laterals. dels processos seguits
 Operacions amb límits en els exercicis resolts
finits. automàticament.
 Infinits del mateix ordre.  Hàbit d’obtenir
 Infinit d’ordre superior a mentalment resultats
un altre. d’alguns límits senzills.
 Operacions amb  Valoració de les
expressions infinites. propietats dels límits per
• simplificar càlculs.
•
•
Indeterminacions.  Indeterminació.
Resolució Expressions
indeterminades.
•
Continuïtat  Continuïtat en un punt.
Tipus de discontinuïtat.
 Continuïtat en funció a
trossos i amb valor
absolut.
 Continuïtat en un
interval.
199
•
 Calcular límits immediats que només Les activitats d’aquesta unitat de
requereixin conèixer els resultats programació han de contribuir a :
operatius i comparar infinits.
 Calcular límits (x → +∞ o x → –∞) de 1) Desenvolupar les competències
quocients o de diferències. següents:
 Calcular límits (x → +∞ o x → –∞) de • Competències matemàtiques:
potències. • Aplicar les característiques de les
 Calcular límits (x → c) de quocients, funcions a l’estudi de fenòmens
distingint, si el cas ho exigeix, quan x
→ c+ i quan x → c–. tecnològics i naturals.
 Calcular límits (x → c) de potències. • Traduir resultats de l’anàlisi de
 Representar gràficament la informació límits de funcions al context del
obtinguda a partir del càlcul d’un límit. seu fenomen, traient conclusions
 Reconèixer si una funció és contínua locals o globals.
en un punt o el tipus de discontinuïtat • Interpretar informacions i elaborar
que hi presenta.
 Determinar el valor d’un paràmetre o informes sobre situacions reals
dos paràmetres perquè una funció susceptibles de ser presentades en
definida «a trossos» sigui contínua en forma de gràfiques, que exigeixin
el «punt (o punts) d’entroncament». tenir en compte tendències
d’evolució i continuïtat.
• Competències en Física i Química.

• Competències en Tecnologia.
• Competències en Ciències Socials.

• Dominar el concepte de límit en les
seves diferents versions, coneixent-ne
la interpretació gràfica i l’enunciat
precís.
• Calcular límits de tota classe.
• Conèixer el concepte de continuïtat en
un punt i els diferents tipus de
discontinuïtats.
•
 Representar gràficament de límits quan x → +∞, x → –∞, x → a–, x → a+, x → a.
 Calcular límits immediats (operacions amb límits finits evidents o comparació
d’infinits de diferent ordre).
 Calcular límits x → +∞ o x →–∞ amb : quocients de polinomis o d’altres
expressions infinites, diferència d’expressions infinites, potències i nombre e.
 Càlcul de límits quan x → a–, x → a+, x → a amb quocients, diferències i potències.
 Identificar tipus de discontinuïtats.
 Avaluar la continuïtat d’una funció a trossos.
•
200
UNITAT 7. Derivades. Tècniques de derivació
CONTINGUTS
Blocs Processos
• •
Derivada i funció derivada.  Taxa de variació  Gust i interès per
Definició mitjana. enfrontar-se a
 Derivada d’una funció problemes on aparegui
en un punt. la derivada d’una funció.
Interpretació. Derivades  Disposició favorable a la
laterals. revisió i millora de
 Funció derivada. qualsevol càlcul.
Derivades successives.  Tendència a entendre el
 Regles de derivació de significat dels resultats
les funcions elementals obtinguts i dels
i dels resultats processos seguits en
operatius. els exercicis resolts
Demostracions. automàticament.
• •
•
Derivabilitat  Derivada d’una funció a
trossos.

•
 Obtenir la derivada d’una funció en un Les activitats d’aquesta unitat de
punt a partir de la definició. programació han de contribuir a:
 Representar gràficament de manera
aproximada la funció derivada d’una 1) Desenvolupar les competències
altra donada pel seu gràfic. següents:
 Estudiar la derivabilitat d’una funció en Competències matemàtiques:
un punt estudiant les derivades • Reconèixer la relació entre funció,
laterals.
 Calcular la derivada d’una funció. variació i derivada a l’estudi de
fenòmens tecnològics i naturals.
• Traduir resultats de l’anàlisi de
funcions al context del seu
fenomen, traient conclusions locals
o globals.
• Identificar situacions concretes en
les quals sigui necessari usar el
concepte de derivada justificant-ne
la utilització.
• Establir relacions entre els
continguts matemàtics i entre
aquests i altres matèries,
reconeixent representacions
equivalents del mateix concepte,
fent ús dels diferents continguts
matemàtics en funció de la seva
conveniència i adquirint una idea
global de les Matemàtiques.
201

2) Assolir els aprenentatges

següents:
• Dominar els conceptes associats a la
derivada d’una funció: derivada en un
punt, derivades laterals, funció
derivada...
• Conèixer les regles de derivació i
utilitzar-les per trobar la funció
derivada d’una altra.
•
 Associar el gràfic d’una funció al de la seva funció derivada.
 Trobar la derivada d’una funció en un punt per pas al límit o mitjançant el valor de
la taxa de variació mitjana (per a un valor molt petit de b, amb ajuda de la
calculadora).
 Estudiar la derivabilitat d’una funció definida «a trossos», recorrent a les derivades
laterals en el «punt d’entroncament».
 Trobar les derivades de funcions no trivials.
202
UNITAT 8. Aplicacions de les derivades
CONTINGUTS
Blocs Processos
• •
Informació de la primera  Recta tangent a una  Sensibilitat i gust per
derivada corba en un punt. la presentació
 Relacions de la ordenada i clara del
derivada d’una procés seguit i dels
funció amb la forma resultats obtinguts.
de la corba  Entendre el
corresponent. significat dels
resultats obtinguts i
els processos
Informació de la segona  Relacions de la seguits en els
exercicis resolts.
derivada segona derivada
d’una funció amb la
forma de la corba
corresponent.
Optimació  Optimació d’una

funció
203
•
 Obtenir la tangent a una corba en Les activitats d’aquesta unitat de
un dels seus punts. programació han de contribuir a :
 Identificar punts o intervals en què
la funció és creixent (decreixent). 1) Desenvolupar les competències
 Obtenir màxims i mínims relatius. següents:
 Resoldre problemes d’optimació. Competències matemàtiques:
 Identificar punts o intervals en què • Interpretar informacions i elaborar
la funció és còncava o convexa. informes sobre situacions reals
 Obtenir punts d’inflexió. susceptibles de ser presentades en
forma de gràfiques, que exigeixin
tenir en compte intervals de
creixement, màxims i mínims,
tendències d’evolució i continuïtat.
• Aplicar les característiques de les
funcions a l’estudi de fenòmens
tecnològics i naturals.
o globals.

• Competències en Electrotècnia.

següents:
• Trobar l’equació de la recta tangent

a una corba en un dels seus punts.
• Conèixer les propietats que
permeten estudiar creixements,
decreixements, màxims i mínims
relatius, tipus de curvatura, etc., i
saber-les aplicar en casos
concrets.
• Dominar les estratègies necessàries
per optimitzar una funció.
204
•
 Donada una funció explícita o implícita, trobar l’equació de la recta tangent en un
dels seus punts.
 Donada una funció, decidir si és creixent o decreixent, còncava o convexa, en un
punt o en un interval, obtenir-ne els màxims i mínims relatius i els punts d’inflexió.
 Donada una funció mitjançant la seva expressió analítica o mitjançant un enunciat,
trobar en quin cas presenta un màxim o un mínim.
205
UNITAT 9. Representació de les funcions
CONTINGUTS
Blocs Processos
Eines bàsiques per  Domini de definició,  Sensibilitat i gust per

representar corbes simetries, la presentació
periodicitat. ordenada i clara del
 Branques infinites: procés seguit i dels
asímptotes i resultats obtinguts.
branques  Perseverança i
parabòliques. flexibilitat en la
 Punts singulars, recerca de recursos
punts d’inflexió, talls per a la
amb els eixos... representació
gràfica de funcions
no elementals.
Tipus de funcions  Polinòmiques.
 Racionals.
 Radicals.
 Exponencials.
 Trigonomètriques.
Funcions amb valor absolut  Valor absolut en

part o la totalitat
d’una funció.
206
•
• Obtenir el domini de definició i Les activitats d’aquesta unitat de
constatació de si hi és contínua i programació han de contribuir a :
derivable. 1) Desenvolupar les competències
• Identificar possibles simetries i següents:
periodicitats.
• Competències matemàtiques:
• Obtenir branques infinites.
• Obtenir punts singulars, punts • Interpretar informacions i elaborar
d’inflexió, punts de tall amb els informes sobre situacions reals
eixos... susceptibles de ser presentades en
• Representar funcions de diversos forma de gràfiques, que exigeixin
tipus fent ús, quan es pugui, de les tenir en compte intervals de
peculiaritats de les corbes creixement, màxims i mínims,
d’aquesta família. tendències d’evolució i continuïtat.
• Representar funcions amb valors • Aplicar les característiques de les
absoluts. funcions a l’estudi de fenòmens
o globals.

• Competències en Electrotècnia.
• Competències en Biologia.
• Competències en Ciències de la Terra.

següents:
• Conèixer el paper que exerceixen les

eines bàsiques de l’anàlisi (límits,
derivades...) en la representació de
funcions i dominar la representació
sistemàtica de funcions polinòmiques,
racionals, trigonomètriques, amb
radicals, exponencials, logarítmiques...
207
•
 Representar funcions polinòmiques.
 Representar funcions racionals.
 Representar funcions radicals.
 Representar funcions trigonomètriques.
 Representar funcions exponencials.
 Representar funcions amb valors absoluts.
208
3 Distribució temporal dels continguts DE Segon de Batxillerat.
MAPS
Primer trimestre
1. Límits de funcions. Continuïtat.

2. Derivades. Tècniques de derivació.
3. Aplicacions de les derivades.Problemes d’optimització
Segon trimestre
4. Representació de funcions.
5. Sistemes d’equacions. Mètode de Gauss.
6. Àlgebra de matrius.
7. Determinants.Resolució de sistemes mitjançant determinants.
Tercer trimestre
8. Inequacions.
9. Programació lineal.
209

avaluacions.
és un 5.
210
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES I
Batxillerat de ciències de la naturalesa i de la salut
211
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES I
Batxillerat de ciències de la naturalesa i de la salut
212
INTRODUCCIÓ
Les matemàtiques, a mesura que ha anat avançant la història, s’han col·locat en una posició de privilegi per afrontar
la realitat que ens envolta. Qui hauria dit als nostres avantpassats de fa milers d’anys, quan començaren a comptar,
que aquest simple gest seria el començament de la modelització del nostre entorn!
Actualment, qualsevol intent de descriure científicament un fet passa per la construcció del seu model matemàtic o,
per a les disciplines d’humanitats, pel desenvolupament d’una línia logicodeductiva de raonament.
No és concebible, avui en dia, una disciplina humana en la qual les matemàtiques, tant en la seva aplicació pràctica
com en la seva «forma de fer», no siguin considerades necessàries. No en va el currículum oficial estableix estudis
matemàtics en cada una de les quatre modalitats en què es divideix el Batxillerat.
Per tot això, els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals del currículum que desenvolupem en aquest
projecte, no es queden en una mera presentació matemàtica, sinó que es relacionen amb totes les àrees del
coneixement del Batxillerat.
En l’etapa obligatòria de l’ensenyament secundari s’ha fet un estudi de les matemàtiques que podríem anomenar «poc
formal». És ara quan s’acosta la fi de l’ensenyament secundari, i en aquest moment convé formalitzar i desenvolupar
totes aquestes intuïcions que els alumnes i les alumnes adquiriren en etapes precedents de la seva educació. En primer
lloc, aquesta formalització ha de crear en l’estudiant habilitats per oferir explicacions clares i raonades dels seus
propis arguments; ha de fer que relacioni tots els continguts matemàtics apresos fins ara; l’ha de dotar d’un llenguatge
universalment acceptat, etc. I, en segon lloc, ha de preparar aquells alumnes que desitgen seguir estudis tècnics i
científics superiors, perquè portin a bon terme els seus projectes futurs.
El desenvolupament d’aquesta matèria contribuirà al fet que les alumnes i els alumnes adquireixin les capacitats
següents:
— Comprendre els conceptes, procediments i estratègies que permeten a l’alumnat avançar en la matemàtica, en les
seves connexions amb aplicacions a altres matèries, per poder accedir a estudis posteriors relacionats amb les
humanitats i les ciències socials.
— Aplicar els coneixements matemàtics a situacions diverses, utilitzant-los, en particular, en la interpretació de
fenòmens i processos de les ciències socials i humanes i en les activitats quotidianes.
— Utilitzar i contrastar estratègies diverses per a la resolució de problemes, de forma que els permeti enfrontar-se a
situacions noves amb autonomia, perseverança, eficàcia i creativitat.
— Elaborar judicis i formar criteris propis sobre fenòmens socials i econòmics, utilitzant-hi tractaments
matemàtics, i expressar críticament opinions, argumentant amb precisió i rigor, acceptant la discrepància i els
punts de vista diferents.
— Utilitzar els coneixements matemàtics adquirits per interpretar críticament els missatges, dades i informacions
que apareixen en els mitjans de comunicació i altres àmbits sobre qüestions econòmiques i socials d’actualitat.
— Mostrar hàbits i actituds propis de l’activitat matemàtica, tals com l’explicació d’hipòtesis, la formulació de
conjectures, la construcció d’exemples i contraexemples, la justificació de les afirmacions que es formulen, la
necessitat de verificació, la valoració de la precisió, la discussió de les apreciacions intuïtives, la visió crítica i
l’obertura a idees noves.
— Utilitzar el discurs racional per plantejar encertadament els problemes, justificar procediments, adquirir rigor en
el pensament científic, encadenar coherentment els arguments i detectar-hi incorreccions lògiques.
— Expressar-se oralment, per escrit i gràficament en situacions de ser tractades matemàticament, mitjançant
l’adquisició i el maneig d’un vocabulari específic de termes i notacions matemàtics.
— Establir relacions entre les matemàtiques i l’entorn social, cultural i econòmic, apreciant el lloc que ocupen com
a part de la nostra cultura.
— Valorar el treball en grup com a element base d’interacció personal en el procés d’ensenyament-aprenentatge de
les matemàtiques, comprenent la importància de les idees i opinions diverses, de les estratègies i els mètodes
personals de plantejament i resolució aliens, com a font de millora i enriquiment del pensament propi.
213
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES I
Ciències de la naturalesa i de la salut
Primer de Batxillerat
214
1 CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes conceptuals a primer de batxillerat
I. BLOC I. ARITMÈTICA I ÀLGEBRA
1. Nombres reals
– Nombres racionals.
– Nombres irracionals.
– Els nombres reals. La recta real.
– Intervals i semirectes.
– Valor absolut d’un nombre real.
– Radicals. Propietats.
– Expressió decimal aproximada. Errors.
– Notació científica.
– Logaritmes.

– Suma, subtracció i producte de polinomis.
– Divisió de polinomis.
– Dividir un polinomi per x – a. Regla de Ruffini.
– Aplicació de la regla de Ruffini amb calculadora.
– Factorització de polinomis.
– Divisibilitat de polinomis.
– Fraccions algebraiques.
3. Equacions, inequacions i sistemes

– Equacions de segon grau. Interpretació gràfica.
– Equacions de segon grau incompletes.
– Equacions biquadrades.
– Equacions amb radicals.
– La factorització com a recurs per resoldre equacions.
– Resolució d’equacions amb la x en el denominador.
– Equacions exponencials i logarítmiques.
– Sistemes d’equacions. Interpretació gràfica.
– Resolució de sistemes d’equacions.
– Inequacions amb la incògnita.
– Inequacions lineals amb dues incògnites.
– Sistemes d’inequacions lineals amb dues incògnites.
BLOC II.
TRIGONOMETRIA I NOMBRES COMPLEXOS
4. Resolució de triangles
– Raons trigonomètriques d’un angle agut.
– Raons trigonomètriques amb calculadora.
– Resolució de triangles rectangles.
– Raons trigonomètriques d’angles qualssevol.
– Relacions entre les raons trigonomètriques d’alguns angles.
– Resolució de triangles qualssevol.
5. Funcions i fórmules trigonomètriques

– Una nova unitat per mesurar angles: el radiant
– Funcions trigonomètriques o circulars.
– Angles de mesures qualssevol.
– Funcions circulars definides en tot Á.
215
– Fórmules trigonomètriques.
– Equacions trigonomètriques.
6. Nombres complexos
– En què consisteixen els nombres complexos?
– Operacions amb nombres complexos.
– Nombres complexos de forma polar.
– Operacions amb nombres complexos en forma polar.
– Radicació de nombres complexos.
BLOC III. GEOMETRIA ANALÍTICA
7. Vectors
– Els vectors i les seves operacions.
– Coordenades d’un vector.
– Operacions amb coordenades.
– Dependència i independència lineal de vectors.
– Mòdul i argument d’un vector.
– Producte escalar de vectors.
8. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics

– Sistemes de referència en el pla.
– Algunes aplicacions dels vectors.
– Equacions paramètriques d’una recta.
– Angle de dues rectes.
– Posicions relatives de dues rectes donades en paramètriques.
– Equació implícita d’una recta.
– Equació explícita d’una recta. Pendent.
– Angle de dues rectes a partir dels seus pendents.
– Posició relativa de rectes donades en implícites.
– Càlcul de distàncies.
9. Llocs geomètrics. Còniques

– Llocs geomètrics.
– Estudi de la circumferència.
– Les còniques com a llocs geomètrics.
– Estudi de l’el·lipse.
– Estudi de la hipèrbola.
– Estudi de la paràbola.
BLOC IV. FUNCIONS
10. Funcions elementals

– Concepte de funció.
– Domini de definició d’una funció.
– Funcions lineals.
– Funcions quadràtiques.
– Algunes transformacions de funcions.
– Funcions de proporcionalitat inversa.
– Funcions radicals.
– Funcions definides «a trossos».
– Valor absolut d’una funció.
– Composició de funcions.
– Funció inversa o recíproca d’una altra.
– Les funcions exponencials.
– Les funcions logarítmiques.
– Les funcions d’arc.
216
11. Límits de funcions. Continuïtat i branques infinites
– Discontinuïtats. Continuïtat.
– Límit d’una funció en un punt.
– Càlcul del límit d’una funció en un punt.
– Comportament d’una funció quan x  + ∞.
– Càlcul de límits quan x  + ∞.
– Branques infinites. Asímptotes.
– Comportament d’una funció quan x  –∞.
– Branques infinites en les funcions trigonomètriques, exponencials i logarítmiques.
12. Taxa mitjana de variació. Iniciació al càlcul de derivades

– Mesura del creixement d’una funció.
– Creixement d’una funció en un punt. Derivada.
– Funció derivada d’una altra.
– Regles per obtenir les derivades d’algunes funcions.
– Utilitat de la funció derivada.
– Representació de funcions polinòmiques.
– Representació de funcions racionals.
BLOC V. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT
Unitat 13. Distribucions de probabilitat

– Distribucions estadístiques.
– Distribucions de probabilitat de variable discreta.
– La distribució binomial.
– Distribucions de probabilitat de variable contínua.
– La distribució normal.
– La distribució binomial s’aproxima a la normal.
– Ajust d’un conjunt de dades a una binomial.
– Ajust d’un conjunt de dades a una distribució normal.
– Càlcul de probabilitats.
– Nombres combinatoris.
– Estadística. Nocions generals.

– Núvols de punts. Correlació.
– Mesura de la correlació.
– Recta de regressió.
– Hi ha dues rectes de repressió.
– Taules de doble entrada.
– Què és un problema?
– Alguns consells per resoldre problemes.
– Fer un esquema, dibuix o diagrama.
– Estudiar tots els casos possibles.
– Triar una bona notació.
– Considerar casos particulars. Experimentar.
– Aprofitar la regularitat del problema.
– Tempteig (prova i error).
217
Procediments
I. ARITMÈTICA I ÀLGEBRA
– Utilització dels nombres en l’elaboració de missatges.

– Identificació i representació de diversos tipus de nombres.
– Identificació i representació d’intervals.
– Maneig destre de les operacions amb nombres reals.
– Utilització de la calculadora per a tasques aritmètiques.
– Utilització d’expressions algebraiques com a recurs del llenguatge matemàtic.
– Maneig destre de les tècniques algebraiques.
– Resolució d’equacions de tot tipus, de sistemes d’equacions, d’inequacions i de sistemes d’inequacions.
– Traducció al llenguatge algebraic de problemes donats mitjançant enunciat.
– Maneig dels factorials i dels nombres combinatoris.
II. TRIGONOMETRIA I NOMBRES COMPLEXOS
– Obtenció de les raons trigonomètriques d’un angle.

– Resolució de triangles.
– Identificació de les raons trigonomètriques.
– Resolució d’equacions trigonomètriques.
– Representació gràfica de nombres complexos i algunes de les seves operacions.
– Maneig de nombres complexos en les formes binòmica i polar, i en les operacions.
– Resolució d’equacions en el camp dels nombres complexos.
III. GEOMETRIA ANALÍTICA
– Representació de vectors.
– Operacions amb vectors.
– Càlcul del mòdul d’un vector i de la projecció d’un vector sobre un altre.
– Resolució de problemes geomètrics aplicant-hi els coneixements sobre vectors.
– Obtenció de l’equació d’una recta.
– Obtenció de rectes paral·leles o perpendiculars a altres de donades.
– Càlcul de distàncies.
– Obtenció de l’equació d’alguns llocs geomètrics.
IV. FUNCIONS
– Obtenció del domini de definició d’una funció.

– Representació gràfica de funcions elementals.
– Obtenció de la funció composta d’altres dues.
– Obtenció de l’expressió analítica de la funció inversa o recíproca d’una altra.
– Reconeixement de la continuïtat o discontinuïtat d’una funció.
– Càlcul de límits d’una funció.
– Càlcul de la taxa de variació mitjana d’una funció en un interval.
– Aplicació de les regles de derivació per trobar la derivada d’una funció.
– Obtenció de la recta tangent a una corba en un punt.
– Representació de funcions.
– Càlcul de primitives de funcions elementals i compostes.
– Obtenció de l’àrea sota una corba o entre dues corbes.
V. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT
– Representació d’una distribució bidimensional.

– Càlcul del coeficient de correlació i de la recta de regressió d’una distribució bidimensional.
218
– Utilització de les distribucions bidimensionals per a l’estudi i la interpretació de problemes sociològics,
– Càlcul de probabilitats.
– Càlcul de probabilitats condicionades.
– Càlcul de la mediana i la desviació típica en una distribució estadística.
– Reconeixement de les distribucions binomials, càlcul de probabilitats i obtenció dels seus paràmetres.
– Reconeixement de distribucions normals.
– Càlcul de probabilitats utilitzant les taules de la normal N(0,1).
– Identificació de distribucions binomials que es poden concedir pròximes a distribucions normals.
– Ajust d’un conjunt de dades a una distribució binomial o a una distribució normal.
Les actituds que hem d’intentar que els alumnes assumeixin com a pròpies no es restringeixen a l’àmbit
matemàtic: confiança en si mateix, utilització correcta de totes les eines al seu abast, curiositat per conèixer,
És clar que tots els continguts actitudinals de la llista següent estan sotmesos al necessari «maquillatge»
matemàtic, però la consecució de gran part d’aquests farà que els estudiants puguin, amb l’ajuda del professor,
créixer com a persones.
219
I. NOMBRES I ÀLGEBRA
– Valoració de la utilització d’estratègies personals de càlcul.

– Gust per la precisió en els càlculs.
– Reconeixement i valoració crítica de la utilitat de la calculadora com a eina didàctica per a la realització de
càlculs, investigacions numèriques, com també per plantejar i resoldre problemes.
– Curiositat i interès per les investigacions numèriques i per la resolució de problemes numèrics i algebraics.
– Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numèrics i algebraics.
– Interès i respecte per les estratègies, les maneres de fer i les solucions als problemes numèrics i algebraics
diferents dels propis.
– Valoració de la potència i l’abstracció del simbolisme que suposa l’àlgebra.
– Valoració del llenguatge algebraic per expressar relacions, com també per la seva facilitat per representar i
resoldre problemes.
– Adquisició de confiança en la resolució d’equacions.
– Valoració de la capacitat dels mètodes algebraics per representar situacions complexes i resoldre problemes.
– Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit, expressant allò que es fa i per què es fa, i
dels resultats en càlculs de problemes numèrics i algebraics.
II. TRIGONOMETRIA I NOMBRES COMPLEXOS
– Curiositat per conèixer les relacions existents entre les raons trigonomètriques d’un angle.
– Curiositat per conèixer les funcions trigonomètriques.
– Valoració dels mètodes per a la investigació i la descoberta en trigonometria i en nombres complexos.
– Tenacitat i constància en la recerca de solucions als problemes trigonomètrics.
– Claredat i senzillesa en la descripció de processos i en l’expressió de resultats.
– Interès i respecte per les solucions a problemes diferents a les pròpies.
– Confiança i interès de trobar procediments i estratègies diferents. Interès de cercar-ne.
III. GEOMETRIA ANALÍTICA
– Valoració dels mètodes gràfics per a la investigació i la descoberta en geometria analítica.

– Tenacitat i constància en la recerca de solucions als problemes geomètrics.
– Claredat i senzillesa en la descripció de processos i en l’expressió de resultats.
– Gust i interès per enfrontar-se amb situacions geomètriques.
– Interès i respecte per les solucions a problemes diferents de les pròpies.
– Confiança i interès de trobar procediments i estratègies diferents. Interès de cercar-ne.
IV. FUNCIONS
– Reconèixer la utilitat de la representació gràfica com a mitjà d’interpretació ràpida i precisa de fenòmens
econòmics, socials i científics.
– Sensibilitat, interès i valoració crítica de l’ús del llenguatge gràfic.
– Claredat i senzillesa en la representació de funcions.
– Disposició favorable a la revisió i millora de qualsevol representació gràfica i de qualsevol càlcul necessari per a
l’estudi de les funcions.
– Confiança en les pròpies capacitats per realitzar els càlculs necessaris que duguin a la representació d’una
funció.
– Confiança en les pròpies capacitats per trobar àrees sota corbes.
– Sensibilitat i gust per la representació ordenada i clara del procés seguit, expressant què es fa i per què es fa.
220
V. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT
– Valoració de l’experimentació i la simulació de situacions com a mitjà d’aproximació als problemes de

probabilitat.
– Curiositat i interès pels fenòmens aleatoris i les lleis que els regeixen.
– Reconeixement de la utilitat del càlcul de probabilitats per analitzar fenòmens i fets de la vida quotidiana.
– Confiança en les pròpies capacitats per realitzar els càlculs necessaris que duguin a la interpretació d’una
distribució estadística.
– Gust i interès per la interpretació d’una distribució estadística mitjançant els paràmetres corresponents.
– Confiança en les pròpies capacitats per interpretar i expressar informació estadística.
– Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit, expressant què es fa i per què es fa.
– Disposició favorable a la revisió i millora de qualsevol mètode emprat per a l’estudi d’una distribució
estadística.
– Interès i respecte pels mètodes aplicats i per les solucions a problemes de tipus estadístic diferents dels propis.
221
PROGRAMACIÓ D’AULA
Matemàtiques 1
Unitat 1
Continguts

• Identificació de diversos tipus de • El paper dels nombres irracionals en • Valoració positiva de l’ús
nombres (enters, racionals, irracionals). el procés d’ampliació de la recta d’estratègies personals per resoldre
• Representació sobre la recta de numèrica. problemes numèrics.
nombres racionals, d’alguns radicals i, • La recta real. Correspondència d’un • Hàbit d’analitzar críticament la
aproximadament, de qualsevol nombre nombre real amb un punt i viceversa. solució de cada problema que es resol.
donat per la seva expressió decimal. • Els intervals com a conjunts de • Reconeixement i valoració crítica de
• Representació d’intervals. Utilització nombres que compleixen una la utilitat de la calculadora com a eina
dels valors absoluts per descriure desigualtat. didàctica.
intervals. • Diferència entre l’error absolut i el • Curiositat i interès per la resolució de
• Relació entre la quota de l’error relatiu. Quota d’error d’un i altre tipus. problemes numèrics.
comès, tant absolut com relatiu, amb la • Logaritmes. Definició i propietats. • Perseverança i flexibilitat en la recerca
quantitat de xifres significatives de solucions als problemes numèrics.
utilitzades. • Interès i respecte per les estratègies,
• Maneig destre de la notació científica. maneres de fer i solucions als problemes
• Maneig destre dels radicals. diferents als propis.
• Utilització de les propietats dels
logaritmes per realitzar càlculs i per
simplificar expressions.
• Utilització de la calculadora per a
diversos tipus de tasques aritmètiques,
ajuntant la destresa del seu maneig amb
la comprensió de les propietats que s’hi
utilitzen.
• Conèixer els conceptes bàsics del camp numèric (recta real, • Donats diversos nombres, els classifica en els diferents camps
potències, arrels, logaritmes, etc.). numèrics.
• Dominar les tècniques bàsiques del càlcul en el camp dels • Interpreta arrels i les relaciona amb la seva notació
nombres reals. exponencial.
• Coneix la definició de logaritme i la interpreta en casos
concrets.
• Expressa amb un interval un conjunt numèric en el qual
intervé una desigualtat amb valor absolut.
• Opera correctament amb radicals.
• Opera amb nombres «molt grans» o «molt petits» valent-se de
la notació científica.
• Utilitza la calculadora per obtenir potències, arrels, resultats
d’operacions amb nombres en notació científica i logaritmes.
• Resol problemes aritmètics.
Matemàtiques 1
222
Unitat 2
Continguts

• Maneig àgil de les tècniques • Operacions amb monomis i • Ús del llenguatge algebraic per
d’operacions entre polinomis. polinomis: expressar relacions de tot tipus, així com
• Interpretació i expressió correcta dels • Suma i resta. per la seva facilitat per representar i
resultats. • Multiplicació. resoldre problemes.
• Utilització de la regla de Ruffini per • Divisió. • Valoració de la potència i abstracció
dividir un polinomi per x – a i per • Divisió d’un polinomi per x – a. del simbolisme matemàtic que suposa
obtenir el valor numèric d’un polinomi • Regla de Ruffini. l’àlgebra.
per a x = a. Maneig àgil de la • Teorema del residu. • Valoració de la capacitat dels mètodes
calculadora amb aquest objectiu. • Factorització de polinomis. algebraics per representar situacions
• Descomposició d’un polinomi en • Similitud entre els conceptes relatius complexes i resoldre problemes.
factors. a la divisibilitat de polinomis i nombres • Valoració de la importància dels
• Obtenció del màxim comú divisor i del enters: múltiples i divisors, polinomis polinomis en situacions problemàtiques
mínim comú múltiple de dos o més irreductibles (nombres primers), de la vida quotidiana.
polinomis. descomposició factorial, màxim comú • Disposició favorable a la revisió i la
• Obtenció d’un polinomi que tingui divisor i mínim comú múltiple. millora del resultat de qualsevol
certes arrels. • Fraccions algebraiques. problema algebraic.
• Maneig de les operacions amb • Similitud entre les operacions amb • Interès i respecte per les estratègies,
fraccions algebraiques. fraccions algebraiques i amb fraccions formes de fer i solucions als problemes
numèriques: simplificació, algebraics diferents de les pròpies.
equivalència, reducció a comú • Sensibilitat i gust per la presentació
denominador, suma, resta, multiplicació ordenada i clara del procés seguit
i divisió. (expressant el que es fa i per què es fa) i
dels resultats en càlculs i problemes
algebraics.
• Dominar el maneig de polinomis i les seves operacions. • Comprèn la mecànica de les operacions amb polinomis i les
• Dominar el maneig de les fraccions algebraiques i les seves aplica amb agilitat.
operacions. • Resol problemes utilitzant el teorema del residu.
• Factoritza un polinomi amb diverses arrels enteres.
• Simplifica fraccions algebraiques.
• Opera amb fraccions algebraiques.
223
Matemàtiques 1
Unitat 3
Continguts

• Factorització d’un polinomi a partir de la identificació • Polinomis. Factorització. • Hàbit de contrastar el resultat
de les seves arrels enteres. • Fraccions algebraiques. final d’un problema amb
• Operacions amb fracció algebraica. Simplificació. • Equacions de segon grau. l’enunciat per determinar si és
• Maneig destre de les tècniques algebraiques bàsiques. • Equacions amb radicals. raonable o no el resultat
• Resolució destra d’equacions de segon grau • Altres tipus d’equacions. obtingut.
(completes i incompletes) i biquadrades. • Equacions exponencials. • Sensibilitat i gust per la
• Resolució d’equacions amb radicals. • Equacions logarítmiques. presentació ordenada i clara del
• Resolució d’equacions d’aquests tipus: • Sistemes d’equacions. procés seguit i dels resultats en
• Amb denominadors literals. • Inequacions. problemes algebraics.
• Polinòmiques de grau n amb n –2 arrels enteres. • Valoració de la utilitat i la
• De qualsevol tipus, de forma aproximada. potència que té el simbolisme
• Discussió del rang d’una matriu dependent d’un matemàtic.
paràmetre. • Valoració del llenguatge
• Resolució d’equacions exponencials. algebraic per expressar relacions
• Resolució destra d’equacions logarítmiques. Discussió de tot tipus.
del rang d’una matriu dependent d’un paràmetre.
• Resolució de sistemes d’equacions de qualsevol tipus
que puguin desembocar en equacions de les
anomenades.
• Mètode de Gauss per resoldre sistemes lineals
3 x 3 amb solució única.
• Resolució d’inequacions i de sistemes d’inequacions.
• Traducció al llenguatge algebraic de problemes donats
mitjançant enunciat.
• Dominar el maneig de les fraccions algebraiques i • Simplifica fraccions algebraiques.

les seves operacions. • Opera amb fraccions algebraiques.
• Resoldre amb destresa equacions de diferents tipus • Resol equacions de segon grau i biquadrades.
i aplicar-les a la resolució de problemes. • Resol equacions amb radicals i amb la incògnita en el denominador.
• Resoldre amb destresa sistemes d’equacions. • Es val de la factorització com a recurs per resoldre equacions.
• Interpretar i resoldre inequacions i sistemes • Resol equacions exponencials i logarítmiques.
d’inequacions. • Planteja i resol problemes mitjançant equacions.
• Resol sistemes d’equacions de primer i segon grau i els interpreta
gràficament.
• Resol sistemes d’equacions amb radicals i fraccions algebraiques
(senzills).
• Resol sistemes d’equacions amb expressions exponencials i
logarítmiques.
• Resol sistemes de tres equacions amb tres incògnites (de solució única)
mitjançant el mètode de Gauss.
• Planteja i resol problemes mitjançant sistemes d’equacions.
• Resol i interpreta gràficament inequacions i sistemes d’inequacions amb
una incògnita (senzills).
Matemàtiques 1
Unitat 4
224
Continguts

• Donada una raó trigonomètrica, • Raons trigonomètriques d’un angle • Confiança en les pròpies capacitats per
calcular-ne les altres. agut. resoldre tot tipus de problemes on
• Obtenció, amb la calculadora, de les • Relacions entre les raons intervinguin angles.
raons trigonomètriques d’un angle. trigonomètriques. • Reconeixement i apreciació de les
• Obtenció, amb la calculadora, d’un • Raons trigonomètriques d’angles raons trigonomètriques per descriure i
angle coneixent una de les seves raons qualssevol. resoldre situacions reals.
trigonomètriques. • Circumferència goniomètrica: • Reconeixement i valoració del treball
• Càlcul gràfic de les raons representació d’angles. en equip per a la realització de
trigonomètriques d’angles qualssevol. • Relacions entre les raons determinades activitats amb la resolució
• Representació d’angles coneixent-ne trigonomètriques de diferents angles. de triangles.
una raó trigonomètrica. • Teorema del sinus. • Tendència a entendre el significat dels
• Càlcul de raons trigonomètriques d’un • Teorema del cosinus. resultats obtinguts i dels processos
angle coneixent-ne les d’un altre seguits en els exercicis resolts
relacionat amb aquest. automàticament.
• Resolució de triangles rectangles.
• Aplicació de l’estratègia de l’altura per
resoldre triangles no rectangles.
• Resolució de triangles qualssevol.
• Conèixer el significat de les raons trigonomètriques d’angles • Resol triangles rectangles.

aguts, aplicar-les a la resolució de triangles rectangles i • Es val de dos triangles rectangles per resoldre un triangle
relacionar-les amb les raons trigonomètriques d’angles obliquangle (estratègia de l’altura).
qualssevol. • Obté les raons trigonomètriques d’un angle qualsevol i el
• Conèixer el teorema del sinus i del cosinus i aplicar-los a la relaciona amb un del primer quadrant.
resolució de triangles qualssevol. • Resol un triangle obliquangle definit mitjançant un dibuix.
• A partir d’un enunciat, dibuixa el triangle que descriu la
situació i el resol.
225
Matemàtiques 1
Unitat 5
Continguts

• Utilització de la calculadora de mode • El radian: relació entre graus i • Valoració de la posició, l’ordre i la
RAD. radians. claredat en la resolució de problemes on
• Identificació de les funcions • Les funcions trigonomètriques sinus, intervinguin fórmules trigonomètriques.
trigonomètriques. cosinus i tangent. • Reconeixement de la utilitat de les
• Aplicació de les raons • Raons trigonomètriques de l’angle funcions trigonomètriques com a mitjà
trigonomètriques de l’angle suma, de la suma, de la diferència de dos angles, de d’interpretació ràpid i precís dels
diferència de dos angles, de l’angle l’angle doble i de l’angle meitat. fenòmens quotidians i científics.
doble i de l’angle meitat a la demostració • Sumes i diferències de sinus i • Valoració de la notació trigonomètrica
d’altres fórmules trigonomètriques. cosinus. per expressar relacions de tot tipus, com
• Simplificació d’expressions • Equacions trigonomètriques. també de la facilitat que ofereix per
trigonomètriques mitjançant representar i resoldre situacions
transformacions en producte. problemàtiques.
• Resolució d’equacions • Disposició favorable a la revisió i
trigonomètriques. millora de qualsevol càlcul.
• Conèixer la definició de radian i utilitzar-lo per descriure les • Transforma en radians un angle donat en graus, i viceversa.
raons trigonomètriques en forma de funcions. • Reconeix les funcions trigonomètriques donades mitjançant
• Conèixer les fórmules trigonomètriques fonamentals (suma i les seves gràfiques i representa qualsevol d’aquestes sobre uns
resta d’angles, angle doble, angle meitat, i suma i diferència de eixos coordenats, en l’eix d’abscisses dels quals s’han
sinus i cosinus) i aplicar-les a càlculs diversos. assenyalat les mesures, en radians, dels angles més rellevants.
• Simplifica expressions amb fórmules trigonomètriques o
demostra identitats.
• Resol equacions trigonomètriques.
226
Matemàtiques 1
Unitat 6
Continguts

• Representació gràfica de nombres • Unitat imaginària. Nombres • Confiança en les pròpies capacitats per
complexos. complexos en forma binòmica. realitzar càlculs amb els nombres
• Operacions amb nombres complexos • Propietats de les operacions amb complexos en qualsevol de les seves
en forma binòmica. nombres complexos. formes de representació.
• Pas de forma binòmica a forma polar i • Nombres complexos en forma polar: • Perseverança i flexibilitat en la recerca
de forma polar a forma binòmica. mòdul i argument. de solucions a problemes on es fa
• Aplicació de la fórmula de Moivre en • Producte i quocient de complexos en necessària la utilització de nombres
trigonometria. forma polar. complexos.
• Operacions amb nombres complexos • Potència d’un complex. Fórmula de • Valoració de les propietats dels
en forma polar. Moivre. nombres complexos per simplificar els
• Resolució d’equacions en Ç. • Radicació de nombres complexos. càlculs en diversos problemes.
• Aplicació dels nombres complexos a la • Gust i interès per afrontar problemes
resolució de problemes geomètrics. on intervenen nombres complexos.
• Conèixer els nombres complexos, les seves representacions • Realitza operacions combinades de nombres complexos
gràfiques, els seus elements i les seves operacions. posats en forma binòmica i representa gràficament la solució.
• Passa un nombre complex de forma binòmica a polar, o
viceversa, el representa i obté el seu oposat i el seu conjugat.
• Resol problemes on hagi de realitzar operacions aritmètiques
amb complexos i per als quals hagi de dilucidar si s’expressen
en forma binòmica o polar. Es val de la representació gràfica en
algun dels passos.
• Calcula arrels de nombres complexos i les interpreta
gràficament.
• Resol equacions o sistemes d’equacions en el camp dels
nombres complexos.
227
Matemàtiques 1
Unitat 7
Continguts

• Representació de vectors. • Definició de vector: mòdul, direcció i • Sensibilitat i interès crític davant les
• Obtenció gràfica del producte d’un sentit. informacions de naturalesa vectorial.
nombre per un vector, del vector suma i • Producte d’un vector per un nombre. • Curiositat i interès pel càlcul i la
del vector diferència. • Suma i resta de vectors. resolució de problemes en els qual
• Expressió d’un vector com a • Combinació lineal de vectors. intervinguin vectors.
combinació lineal d’altres. • Concepte de base. Coordenades d’un • Valoració de la utilització
• Representació d’un vector donat per vector respecte d’una base. d’estratègies personals per resoldre
les seves coordenades en una certa base. • Producte escalar de dos vectors. problemes vectorials.
• Reconeixement de les coordenades Propietats: mòdul d’un vector, angle de
d’un vector representat en una certa dos vectors. Ortogonalitat.
base. • Expressió analítica del producte
• Operacions amb vectors donats escalar en una base ortonormal.
gràficament o per les seves coordenades.
• Càlcul de la projecció d’un vector
sobre un altre.
• Càlcul del mòdul d’un vector: obtenció
de vectors unitaris amb la direcció d’un
vector donat.
• Càlcul de l’angle que formen dos
vectors. Obtenció de vectors ortogonals
a un vector donat.
• Obtenció d’un vector coneixent el seu
mòdul i l’angle que forma amb un altre.
• Conèixer els vectors i les seves operacions, i utilitzar-los per a • Efectua combinacions lineals de vectors gràficament i
la resolució de problemes geomètrics. mitjançant les seves coordenades.
• Expressa un vector com a combinació lineal d’altres dos,
gràficament i mitjançant les seves coordenades.
• Coneix el significat del producte escalar de dos vectors, les
seves propietats i la seva expressió analítica, i l’aplica a l’estudi
de la perpendicularitat i al càlcul de mòduls i angles.
228
Matemàtiques 1
Unitat 8
Continguts

• Aplicació dels vectors a problemes • Sistemes de referència en el pla: • Interès i respecte per les estratègies,
geomètrics: coordenades d’un vector que coordenades d’un punt. els modes de fer i les solucions als
uneix dos punts, punt mitjà d’un • Equacions de la recta: vectorial, problemes, diferents dels propis.
segment... paramètriques i general. • Tenacitat i constància en la recerca de
• Obtenció del pendent d’una recta. • Aplicacions dels vectors a problemes solucions a problemes de geometria
Recta que passa per dos punts. mètrics: vector normal, angle entre analítica.
• Obtenció de l’angle de dues rectes a rectes, distància entre punts i distància • Interès per la presentació ordenada,
partir dels pendents. entre punt i recta. neta i clara dels treballs geomètrics,
• Obtenció de la distància entre dos • Posicions relatives de rectes donades reconeixent el valor pràctic que tenen.
punts o entre un punt i una recta. en paramètriques i en forma general. • Flexibilitat per afrontar a situacions
• Obtenció d’una recta paral·lela, o • Equació explícita de la recta. Pendent. geomètriques des de diferents punts de
d’una perpendicular, a una altra que • Forma punt-pendent d’una recta. vista.
passa per un punt. • Relació entre els pendents de rectes
• Obtenció de l’equació d’alguns llocs paral·leles o perpendiculars.
geomètrics: mediatriu d’un segment, • Lloc geomètric.
bisectriu d’un angle, circumferència.
• Conèixer i dominar les tècniques de la geometria analítica • Troba el punt mitjà d’un segment i el simètric d’un punt
plana. respecte d’un altre.
• Utilitza els vectors i les seves relacions per obtenir un punt a
partir d’altres (baricentre d’un triangle, quart vèrtex d’un
paral·lelogram, punt que divideix un segment en una proporció
donada...).
• Obté les equacions paramètriques d’una recta donant les
dades necessàries.
• Estudia la posició relativa de dues rectes donades en
paramètriques i, en el seu cas, troba el punt de tall.
• Donades dues rectes en paramètriques, reconeix si són
perpendiculars o calcula l’angle que formen.
• Troba l’equació implícita d’una recta a partir de les seves
equacions paramètriques o d’alguns dels seus elements (dos
punts, punt i pendent...).
• Estableix relacions de paral·lelisme o de perpendicularitat
entre rectes donades mitjançant la seva equació implícita,
mitjançant l’obtenció dels pendents.
• Calcula la distància entre punts o d’un punt a una recta.
• Resol problemes geomètrics utilitzant eines analítiques.
229
Matemàtiques 1
Unitat 9
Continguts

• Identificació del tipus de cònica que • Les còniques com a seccions d’una • Tenacitat i constància en la recerca de
s’obté segons l’angle ( de la superfície superfície cònica. solucions a problemes de geometria
cònica i l’angle ( que el pla forma amb el • Equació de la circumferència. plana.
seu eix. • Característiques d’una equació en • Valoració de l’ús d’estratègies
• Obtenció de l’equació d’una x i y per tal que sigui d’una personals per resoldre problemes
circumferència a partir del seu centre i circumferència. Obtenció del centre i geomètrics en el pla.
del seu radi. del radi. • Confiança en les pròpies capacitats per
• Obtenció del centre i el radi d’una • Estudi analític de les còniques fer càlculs.
circumferència a partir de la seva (el·lipse, hipèrbola, paràbola) com a • Interès i respecte per les estratègies,
equació. llocs geomètrics. maneres de fer i solucions a problemes
• Estudi de la posició relativa d’una • Elements característics (eixos, focus, diferents als propis.
recta i una circumferència. excentricitat). • Interès per la presentació ordenada,
• Obtenció de l’equació reduïda d’una • Equacions reduïdes. neta i clara dels treballs geomètrics,
cònica a partir d’alguns dels seus reconeixent el valor pràctic que tenen.
elements.
• Identificació del tipus de cònica i dels
seus elements a partir de la seva equació
reduïda.
• Resolució de problemes de llocs
geomètrics, identificant la figura
resultant.
• Resoldre problemes per als quals calgui dominar (a fons) • Escriu l’equació d’una circumferència determinada per alguns
l’equació de la circumferència. dels seus elements o obté els elements (centre i radi) d’una
• Conèixer els elements característics de cadascuna de les tres circumferència donada per la seva equació.
còniques (el·lipse, hipèrbola, paràbola): eixos, focus, • Troba la posició relativa d’una recta i una circumferència.
excentricitat..., i relacionar-los amb l’equació reduïda • Representa una cònica a partir de la seva equació reduïda
corresponent. (eixos paral·lels als eixos coordinats) i obté nous elements
• Obtenir analíticament llocs geomètrics. d’ella.
• Troba l’equació d’una cònica donada mitjançant la seva
representació gràfica i obté alguns dels seus elements
característics.
• Obté l’expressió analítica d’un lloc geomètric pla definit per
alguna propietat, i identifica la figura de què es tracta
(reconeixent abans d’operar la figura que s’obtindrà).
• Obté l’expressió analítica d’un lloc geomètric pla definit per
alguna propietat i identifica la figura de què es tracta (sense
saber prèviament la figura que s’obtindrà).
230
Matemàtiques 1
Unitat 10
Continguts

• Obtenció del domini de definició d’una • Funció. • Comparació crítica de la informació

funció donada per la seva expressió • Domini de definició d’una funció. que aporta l’expressió analítica d’una
analítica. • Funcions lineals i quadràtiques. funció enfront a la seva representació
• Coneixent la representació gràfica de y = Característiques. gràfica.
f (x), obtenció de les de: • Funcions de proporcionalitat inversa. • Capacitat crítica davant errors
y = f (x) + k, y = k f (x), y = f (x + a), Característiques. matemàtics en representacions de
y = f (– x), y = |f (x)|. • Funcions radicals. Característiques. funcions elementals.
• Representació de funcions definides «a • Funcions exponencials. • Reconeixement i valoració del
trossos». Característiques. treball en equip per a la realització de
• Representació de funcions lineals i • Funcions logarítmiques. determinades activitats relacionades
quadràtiques. Característiques. amb la representació gràfica.
• Representació de funcions de • Funcions d’arc. Característiques. • Sensibilitat i gust per la presentació
proporcionalitat inversa. • Composició de funcions. ordenada i clara del procés seguit per a
• Representació de funcions radicals. • Funció inversa o recíproca d’una la representació gràfica de funcions.
• Representació de funcions exponencials. altra.
• Representació de funcions
logarítmiques.
• Obtenció de la funció composta d’altres
dues de donades per les seves expressions
analítiques.
• Traçat de la gràfica d’una funció,
coneguda la de la seva inversa.
• Obtenció de l’expressió analítica de f –
1(x), coneguda f (x).
231
• Conèixer el concepte de domini de definició d’una funció i • Obté el domini de definició d’una funció donada per la seva
obtenir-lo a partir de la seva expressió analítica. expressió analítica.
• Conèixer les famílies de funcions elementals i associar les • Reconeix i expressa amb correcció el domini d’una funció
seves expressions analítiques amb les formes de les seves donada gràficament.
gràfiques. • Determina el domini d’una funció tenint en compte el context
• Dominar el maneig de funcions lineals, quadràtiques i real de l’enunciat.
exponencials, com també de les funcions definides «a • Associa la gràfica d’una funció lineal o quadràtica a la seva
trossos». expressió analítica.
• Reconèixer les transformacions que es produeixen en les • Associa la gràfica d’una funció radical o de proporcionalitat
gràfiques com a conseqüència d’algunes modificacions en les inversa a la seva expressió analítica.
seves expressions analítiques. • Associa la gràfica d’una funció exponencial o logarítmica a la
• Conèixer la composició de funcions i les relacions seva expressió analítica.
analítiques i gràfiques que existeixen entre una funció i la seva • Troba valors d’una funció d’arc relacionant-la amb la funció
inversa o recíproca. trigonomètrica corresponent.
• Representa una funció lineal a partir de la seva expressió
analítica.
• Obté l’expressió d’una funció lineal a partir de la seva gràfica o
d’alguns elements.
• A partir d’una funció quadràtica donada, reconeix la seva forma
i posició, i la representa.
• Representa una funció exponencial donada per la seva expressió
analítica.
• Representa funcions definides «a trossos» (solament lineals i
quadràtiques).
• Obté l’expressió analítica d’una funció donada per un enunciat
(lineals, quadràtiques i exponencials).
• Representa y = f (x) ± k o y = f (x ± a) o y = – f (x) a partir de la
gràfica de y = f (x).
• Representa y = |f (x)| a partir de la gràfica de y = f (x).
• Obté l’expressió de y = |ax + b| identificant les equacions de les
rectes que la formen.
• Compon dues o més funcions.
• Reconeix una funció com a composta d’unes altres dues, en
casos senzills.
• Donada la gràfica d’una funció, representa la de la seva inversa
i obté valors d’una a partir dels de l’altra.
• Obté l’expressió analítica de la inversa d’una funció en casos
senzills.
232
Matemàtiques 1
Unitat 11
Continguts

• Reconeixement sobre el gràfic de • Discontinuïtats. Continuïtat. • Tendència a entendre el significat dels resultats
la causa de la discontinuïtat d’una • Límit d’una funció en un punt. obtinguts i dels processos seguits en els exercicis
funció en un punt. • Límit d’una funció en +∞ o en – resolts automàticament.
• Càlcul de límits en un punt. ∞. • Hàbit per obtenir mentalment resultats d’alguns
• Càlcul de límits quan x  +∞ o • Branques infinites. Asímptotes. límits senzills.
quan x  –∞. • Valoració de les propietats dels límits per
• Obtenció de les branques infinites simplificar càlculs.
d’una funció polinòmica o racional. • Apreciació de la utilitat que representa el
simbolisme matemàtic.
• Reconeixement de la utilitat de la representació
com a mitjà d’interpretació ràpid i precís dels
fenòmens en què intervenen límits.
• Conèixer el significat analític i gràfic dels diferents tipus de • Donada la gràfica de la funció, reconeix el valor dels límits
límits i identificar-los sobre una gràfica. quan x  +∞, x  –∞, x  a–, x  a+, x  a.
• Adquirir un cert domini del càlcul de límits, sabent interpretar • Interpreta gràficament expressions del tipus lím/?  ? = ,
el significat gràfic dels resultats obtinguts. on  i  són +∞, –∞ o un nombre, com també els lí-
• Conèixer el concepte de funció contínua i identificar la mits laterals en un punt.
continuïtat o discontinuïtat d’una funció en un punt. • Calcula el límit en un punt d’una funció contínua.
• Conèixer els diferents tipus de branques infinites (branques • Calcula el límit en un punt d’una funció racional en la qual
parabòliques i branques que se cenyeixen a asímptotes verticals, s’anul·la el denominador i no el numerador, i distingeix el
horitzontals i obliqües) i dominar-ne l’obtenció en funcions comportament per l’esquerra i per la dreta.
polinòmiques i racionals. • Calcula el límit en un punt d’una funció racional en la qual
s’anul·len numerador i denominador.
• Calcula els límits quan x  +∞ o x  –∞, de funcions
polinòmiques.
• Calcula els límits quan x  +∞ o x  –∞, de funcions
racionals.
• Donada la gràfica d’una funció, reconeix si en un cert punt és
contínua o discontínua i, en aquest últim cas, identifica la causa
de la discontinuïtat.
• Estudia la continuïtat d’una funció donada «a trossos».
• Troba les asímptotes verticals d’una funció racional i
representa la posició de la corba respecte a aquestes.
• Estudia i representa les branques infinites d’una funció
polinòmica.
• Estudia i representa el comportament d’una funció racional
quan x  +∞ i x  –∞. (Resultat: branques parabòliques.)
quan x  +∞ i x  –∞. (Resultat: asímptota horitzontal.)
quan x  +∞ i x  –∞. (Resultat: asímptota obliqua.)
Matemàtiques 1
Unitat 12
Continguts
233
• Càlcul de la TVM d’una funció per a diferents intervals. • Taxa de variació mitjana • Gust i interès per enfrontar-se
• Càlcul de la TVM d’una funció per a intervals molt petits i (TVM). a problemes on aparegui la
assimilació del resultat a la variació en aquest punt. • Derivada d’una funció en derivada d’una funció.
• Obtenció de la variació en un punt mitjançant el càlcul de un punt. • Hàbit per contrastar el resultat
la TVM de la funció per a un interval variable h i obtenció final d’un problema amb allò
del límit de l’expressió corresponent quan h  0. proposat en aquest per
• Aplicació de les regles de derivació per trobar la derivada determinar si el valor final
de funcions i el seu valor en punts concrets. obtingut és raonable o no.
• Càlcul dels punts de tangent horitzontal d’una funció. • Disposició favorable a la
• Obtenció de la recta tangent a una corba en un punt. revisió i la millora de qualsevol
• Representació de funcions polinòmiques de grau superior càlcul.
a dos. • Perseverança i flexibilitat en la
• Representació de funcions racionals. recerca de recursos per a la
representació gràfica de
funcions no elementals.
• Conèixer la definició de derivada d’una funció en un • Troba la taxa de variació mitjana d’una funció en un interval i la
punt, interpretar-la gràficament i aplicar-la per al càlcul interpreta.
de casos concrets. • Calcula la derivada d’una funció en un punt a partir de la definició.
• Conèixer les regles de derivació i utilitzar-les per • Aplicant-hi la definició de derivada, troba la funció derivada d’una
trobar la funció derivada d’una altra. altra.
• Utilitzar la derivació per trobar la recta tangent a una • Troba la derivada d’una funció senzilla.
corba en un punt, els màxims i mínims d’una funció, els • Troba la derivada d’una funció en què intervenen potències no
intervals de creixement, etc. enteres, productes i quocients.
• Conèixer el paper que exerceixen les eines bàsiques de • Troba la derivada d’una funció composta.
l’anàlisi (límits, derivada) en la representació de • Troba l’equació de la recta tangent a una corba.
funcions i dominar la representació sistemàtica de • Localitza els punts singulars d’una funció polinòmica o racional i els
funcions polinòmiques i racionals. representa.
• Determina els trams on una funció creix o decreix.
• Representa una funció de la qual se li donen totes les dades més
rellevants (branques infinites i punts singulars).
• Descriu amb correcció totes les dades rellevants d’una funció donada
gràficament.
• Representa una funció polinòmica de grau superior a dos.
• Representa una funció racional amb denominador de primer grau i
una branca asimptòtica.
• Representa una funció racional amb denominador de primer grau i
una branca parabòlica.
• Representa una funció racional amb denominador de segon grau i una
asímptota horitzontal.
asímptota obliqua.
branca parabòlica.
234
Matemàtiques 1
Unitat 13
Continguts

• Possibilitat de visualitzar gràficament • Esdeveniments i les seves operacions. • Valoració de la utilització

processos i relacions probabilístics: Propietats. d’estratègies personals per resoldre
taules de contingència. • Freqüència i probabilitat. problemes probabilístics.
• Possibilitat de visualitzar gràficament • Freqüència absoluta i freqüència • Sensibilitat i interès crític davant les
processos i relacions probabilístics: relativa d’un esdeveniment. informacions de naturalesa
diagrama en arbre. • Llei de Laplace. probabilística.
• Reconeixement o obtenció • Propietats de la probabilitat. • Hàbit per obtenir mentalment resultats
d’esdeveniments complementaris, • Probabilitat condicionada i que, per la seva simplicitat, no
incompatibles, unió d’esdeveniments, independència d’esdeveniments. requereixin l’ús d’algoritmes.
intersecció d’esdeveniments... • Fórmula de la probabilitat total. • Sensibilitat i gust per la presentació
• Aplicació de la llei de Laplace per al • Fórmula de Bayes. ordenada i clara del procés seguit i dels
càlcul de probabilitats senzilles. • Reconeixement de la dependència o resultats obtinguts en problemes de
la independència de dos esdeveniments. probabilitat.
• Càlcul de probabilitats condicionades.
• Càlcul de probabilitats totals.
• Càlcul de probabilitats «a posteriori».
• Maneig i interpretació de les taules de
contingència per plantejar i resoldre
alguns tipus de problemes de
probabilitat.
• Utilització del diagrama en arbre per
descriure el procés de resolució de
problemes amb experiències compostes.
Càlcul de probabilitats totals i
probabilitats «a posteriori».
• Conèixer i aplicar el llenguatge dels esdeveniments i la • Expressa, mitjançant operacions amb esdeveniments, un
probabilitat associada a aquests, com també les seves operacions enunciat.
i propietats. • Aplica les lleis de la probabilitat per obtenir la probabilitat
• Conèixer els conceptes de probabilitat condicionada, d’un esdeveniment a partir de les probabilitats d’altres.
dependència i independència d’esdeveniments, probabilitat total • Aplica els conceptes de probabilitat condicionada i
i probabilitat «a posteriori» i utilitzar-los per calcular independència d’esdeveniments per trobar relacions teòriques
probabilitats. entre aquests.
• Calcula probabilitats plantejades mitjançant enunciats que
poden donar lloc a una taula de contingència.
• Calcula probabilitats totals o «a posteriori» utilitzant un
diagrama en arbre o les fórmules corresponents.
Matemàtiques 1
Unitat 14
235
Continguts

• Representació d’una distribució • Dependència estadística i • Tendència a entendre el significat dels

bidimensional mitjançant un núvol de dependència funcional. resultats obtinguts i dels processos
punts. • Distribucions bidimensionals. Núvol seguits en els exercicis resolts
• Visualització del grau de relació que hi de punts. automàticament.
ha entre les dues variables. • Correlació. Recta de regressió. • Curiositat i interès per la investigació i
• Càlcul del coeficient de correlació i • Significat de les dues rectes de resolució de problemes amb
obtenció de la recta de regressió d’una regressió. protagonisme de distribucions
distribució bidimensional. bidimensionals.
• Utilització de la calculadora, en el • Valoració de la posició, l’ordre, la
mode LR, per al tractament de claredat i la selecció de gràfics i taules
distribucions bidimensionals. per tal de presentar els resultats a
• Utilització de les distribucions experiències i investigacions diverses.
bidimensionals per a l’estudi i la • Reconeixement i valoració crítica de
interpretació de problemes sociològics, l’ús de la calculadora com a eina.
• Conèixer les distribucions bidimensionals, representar-les i • Representa mitjançant un núvol de punts una distribució
analitzar-les mitjançant el seu coeficient de correlació i les seves bidimensional i valora el grau de correlació que hi ha entre les
rectes de regressió. variables.
• Coneix, calcula i interpreta la covariància i el coeficient de
correlació d’una distribució bidimensional.
• Obté la recta de regressió de Y sobre X i se’n serveix per fer
estimacions si procedeix.
• Coneix l’existència de dues rectes de regressió, les obté i
representa i relaciona el grau de proximitat d’ambdues amb la
correlació.
236
3 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS DE PRIMER
de Batxillerat científic i tecnològic
Tenint en compte els coneixements previs de quart curs de l’ESO de l’alumnat les tres
primeres unitats del llibre: nombres reals, polinomis i fraccions algebraiques, equacions
i inequacions i sistemes no tindran una assignació temporal específica sinó que
considerem que es farà un recordatori d’aquests continguts en la mesura en què
s’utilitzin en el desenvolupament del temari.
La manca de temps i l’adecuació de la programació a les proves d’accés a la Universitat
motiven que el bloc temàtic de l’Estadística i la Probabilitat no s’imparteixi. Els
alumnes interessats poden cursar l’optativa de’Estadística que s’oferta en aquest curs.
Primer trimestre
1. Trigonometria. Resolució de triangles.

2. Funcions i fórmules trigonomètriques.
3. Vectors i operacions.
4. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics.
Segon trimestre
5. Llocs geomètrics. Còniques: circumferència

6. Les funcions elementals.
7. Limits de funcions. Continuïtat i branques infinites.
Tercer trimestre
8. Taxa mitjana de variació.Iniciació al càlcul de derivades.

9. Aplicacions de la funció derivada. Representació de funcions polinòmiques i
racionals.
237

avaluacions.
és un 5.
238
I.E.S. Icària
Barcelona
MATEMÀTIQUES I
Ciències de la naturalesa i de la salut
Segon de Batxillerat
239
i
1 CONTINGUTS
.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals a segon de batxillerat
I. Anàlisi
1. Límits de funcions. Continuïtat

— Límit d’una funció quan x  +∞.
— Càlcul de límits quan x  +∞.
— Límit d’una funció quan x  – ∞.
— Càlcul de límits quan x  c.
— Continuïtat en un punt.
— Continuïtat en un interval.
2. Derivades. Tècniques de derivació

— Derivada d’una funció en un punt.
— Funció derivada.
— Regles de derivació.
— Estudi de la derivabilitat utilitzant les regles de derivació.
— Derivada de la funció inversa o recíproca d’una altra.
— Noves tècniques de derivació.
— Demostració de les fórmules de derivació.
3. Aplicacions de les derivades

— Recta tangent a una corba en un dels seus punts.
— Informació extreta de la primera derivada.
— Informació extreta de la segona derivada.
— Optimació de funcions.
— La derivada per al càlcul de límits: regla de L’Hôpital.
— Dos importants teoremes.
— Aplicacions teòriques del teorema del valor mitjà.
4. Representació de funcions
— Elements fonamentals per a la construcció de corbes.
— Representació d’un altre tipus de funcions.
— Per aprofundir: possibles branques infinites quan x+∞.
5. Càlcul de primitives
— Primitives: regles bàsiques per al seu càlcul.
— Noves tècniques d’integració.
— Integració «per parts».
— Integració de funcions racionals.
6. La integral definida. Aplicacions

— Integral definida.
— Propietats de la integral.
— La integral i la seva relació amb la derivada.
— Regla de Barrow.
— Càlcul d’àrees mitjançant integrals.
— Volum d’un cos de revolució.
240
II. Àlgebra
7. Sistemes d’equacions. Mètode de Gauss

— Sistemes d’equacions lineals.
— Sistemes d’equacions amb solució i sense solució.
— Sistemes escalonats.
— Mètode de Gauss.
— Discussió de sistemes d’equacions.
8. Àlgebra de matrius
— Nomenclatura. Definicions.
— Operacions amb matrius.
— Propietats de les operacions amb matrius.
— Matrius quadrades.
— Complements teòrics per a l’estudi de matrius.
— Rang d’una matriu.
9. Determinants
— Determinants d’ordre dos.
— Determinants d’ordre tres.
— Determinants d’ordre qualsevol.
— Menor complementari i adjunt.
— Desenvolupament d’un determinant pels elements d’una línia.
— Mètode per calcular determinants d’ordre qualsevol.
— El rang d’una matriu a partir dels seus menors.
10. Resolució de sistemes mitjançant determinants

— Criteri per saber si un sistema és compatible.
— Regla de Cramer.
— Aplicació de la regla de Cramer a sistemes qualssevol.
— Sistemes homogenis.
— Discussió de sistemes mitjançant determinants.
— Càlcul de la inversa d’una matriu.
— Forma matricial d’un sistema d’equacions.
III. Geometria
11. Vectors en l’espai

— Operacions amb vectors.
— Expressió analítica d’un vector.
— Producte escalar de vectors.
— Aplicacions del producte escalar.
— Producte vectorial.
— Aplicacions del producte vectorial.
— Producte mixt de tres vectors.
12. Rectes i plans en l’espai

— Sistema de referència en l’espai.
— Aplicacions dels vectors a problemes geomètrics.
— Equacions de la recta.
— Posicions relatives de dues rectes.
— Equacions del pla.
— Posicions relatives de plans i rectes.
— Reflexionem sobre equacions, variables, paràmetres...
13. Problemes mètrics en l’espai

— Mesura d’angles entre rectes i plans.
— Distància entre punts, rectes i plans.
— Mesura d’àrees i volums.
241

— Considerar casos particulars. Experimentar.
— La demostració: inducció i deducció.
— El procés inductiu.
— El mètode d’inducció completa.
No s’ha d’oblidar que la fita final és que els alumnes i les alumnes assoleixin els objectius establerts en el currículum.
Per això, qualsevol llista de procediments resultarà inútil si no s’adapta a les capacitats reals dels estudiants als quals
va adreçada.
D’aquesta manera, la llista de procediments següent no oblida els objectius assolits pels estudiants en el primer curs
de Batxillerat i els prepara per continuar, en altres cursos, amb els estudis que decideixin seguir.
242
Procediments
I. Funcions
— Reconeixement de la continuïtat o discontinuïtat d’una funció. Identificació de tipus de discontinuïtats.

— Aplicació del teorema de Bolzano per detectar l’existència d’arrels.
— Aplicació de la regla de L’Hôpital al càlcul de límits.
— Constatació de si una funció compleix o no les hipòtesis del teorema del valor mitjà.
— Representació de funcions.
— Càlcul del volum d’un cos de revolució.
II. Àlgebra

— Maneig destre de les tècniques algebraiques
— Discussió i resolució de sistemes d’equacions pel mètode de Gauss. Interpretació geomètrica.
— Discussió i resolució de sistemes d’equacions dependents, o no, d’un o més paràmetres, aplicant-hi el teorema de
Rouché i la regla de Cramer.
— Maneig destre dels determinants i les seves propietats.
III. Geometria
— Representació de vectors en l’espai.

— Operacions amb vectors en l’espai.
— Càlcul del mòdul d’un vector i de la projecció d’un vector sobre la direcció d’un altre.
— Obtenció de l’angle format per dos vectors.
— Obtenció d’un vector perpendicular a uns altres dos.
— Càlcul de l’àrea d’un paral·lelogram determinat per dos vectors i del volum d’un paral·lelepípede determinat per
tres vectors.
— Resolució de problemes geomètrics aplicant-hi els coneixements sobre vectors.
— Obtenció de les equacions d’una recta a partir d’alguns dels seus elements. Estudi de les posicions relatives de
dues rectes.
— Obtenció d’un pla a partir d’alguns elements que el determinen.
— Estudi de la posició relativa de dos o més plans i d’un pla i una recta.
— Obtenció de l’angle de dues rectes, de dos plans o de recta i pla.
— Càlcul de distàncies.
— Obtenció de l’equació reduïda d’algunes còniques.
— Estudi de la posició relativa d’una recta i una circumferència i de dues circumferències.
— Representació d’algunes còniques.
— Obtenció d’alguns llocs geomètrics en l’espai.
— Obtenció d’algunes quàdriques com a llocs geomètrics.
Les actituds que hem d’intentar que els alumnes assumeixin com a pròpies, no es restringeixen a l’àmbit matemàtic:
confiança en un mateix, utilització correcta de totes les eines al seu abast, curiositat per conèixer, claredat i senzillesa
en la descripció de fets i processos…
243
És clar que tots els continguts actitudinals de la llista següent estan sotmesos al necessari «maquillatge matemàtic»,
però la consecució de gran part d’aquests farà que els estudiants puguin, amb l’ajuda del professor o la professora,
créixer com a persones.
I. Funcions
— Reconèixer la utilitat de la representació gràfica com a mitjà d’interpretació ràpida i precisa de fenòmens
— Disposició favorable a la revisió i millora de qualsevol representació gràfica i de qualsevol càlcul necessari per a
l’estudi de les funcions.
— Confiança en les pròpies capacitats per realitzar els càlculs necessaris que porten a la representació d’una funció.
— Confiança en les pròpies capacitats per trobar àrees sota corbes i volums de revolució.
— Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit, expressant-hi el que es fa i per què es fa.
II. Àlgebra

resoldre problemes.
III Geometria
— Valoració dels mètodes gràfics per a la investigació i el descobriment en geometria analítica.

— Tenacitat i constància en la recerca de solucions als problemes geomètrics.
— Claredat i senzillesa en la descripció de processos i en l’expressió de resultats.
— Gust i interès per enfrontar-se amb situacions geomètriques.
— Interès i respecte per les solucions a problemes diferents de les pròpies.
— Confiança i interès a trobar procediments i estratègies diferents. Interès per buscar-los.
244
2
PROGRAMACIÓ D’AULA
2
Matemàtiques 2
UNITAT 1. Sistemes d’equacions. Mètode de Gauss
CONTINGUTS
Blocs Processos
Sistemes d’equacions – Sistema d’equacions – Interès i respecte per

lineals. Solució les estratègies, els
– Sistemes equivalents
Transformacions que modes de fer i les
mantenen solucions als
l’equivalència problemes, diferents
– Sistema compatible, dels propis
incompatible, – Hàbit d’analitzar les
determinat, solucions dels
indeterminat sistemes d’equacions
– Interpretació gràfica – Hàbit de contrastar el
d’una equació lineal resultat final d’un
de dues o tres problema amb el que
incògnites com a s’hi ha proposat, per
rectes o com a pla.
Posicions relatives de determinar si el
resultat obtingut és
les rectes o dels plans raonable o no
segons el tipus de – Tendència a entendre
sistema (compatibles, el significat dels
incompatibles...) resultats obtinguts i els
– Sistemes escalonats. processos seguits en
els exercicis resolts
– Interès i respecte per
Resolució – Mètode de Gauss les estratègies,
pel mètode de Gauss – Sistema d’equacions maneres de fer i
dependent d’un solucions als
paràmetre problemes diferents de
les pròpies
245
– Resoldre sistemes d’equacions per Les activitats d’aquesta unitat de programació

mètodes prèviament adquirits han de contribuir a:
(substitució, reducció...)
– Reconèixer el tipus de sistema que es
tracta (compatible, incompatible...) per 1) Desenvolupar les competències següents:
consideracions sobre les relacions Competències matemàtiques:
entre les equacions que el formen – Utilitzar el llenguatge algebraic per
– Interpretar geomètricament un sistema descriure i solucionar situacions i
d’equacions amb dues o tres incògnites fenòmens naturals i tecnològics,
segons que sigui compatible o donant una interpretació a les
incompatible, determinat o solucions
indeterminat
– Transformar un sistema en un altre – Adquirir les capacitats necessàries en
equivalent escalonat la utilització de tècniques pròpies de la
– Discutir i resoldre sistemes pel mètode geometria analítica
de Gauss Competències transversals i específiques:
– Aplicar el mètode de Gauss a la – Competències en Física i Química
discussió de sistemes dependents d’un – Competències en Tecnologia
paràmetre
– Traduir a sistema d’equacions un – Competències en Electrotècnia
problema, resoldre’l i interpretar-ne de – Competències en Economia
la solució
2) Assolir els aprenentatges següents :
– Dominar els conceptes i la
nomenclatura associats als sistemes
d’equacions i les seves solucions
(compatible, incompatible,
determinats, indeterminats...), i
interpretar geomètricament per a 2 i 3
incògnites
– Conèixer i aplicar el mètode de Gauss
per estudiar i resoldre sistemes
d’equacions lineals
– Resoldre problemes algebraics
mitjançant sistemes d’equacions
– Conèixer el que significa que un sistema sigui incompatible o compatible, determinat o

indeterminat, i aplicar aquest coneixement per formar un sistema d’un cert tipus o per
reconèixer-lo
– Interpretar geomètricament sistemes lineals de 2, 3 o 4 equacions amb 2 o 3 incògnites
– Resoldre sistemes d’equacions lineals pel mètode de Gauss
– Discutir sistemes d’equacions lineals dependents d’un paràmetre pel mètode de Gauss
– Expressar algebraicament un enunciat mitjançant un sistema d’equacions, resoldre’l i
interpretar-ne la solució dins del context de l’enunciat
246
UNITAT 2. Àlgebra de matrius
CONTINGUTS
Blocs Processos
Matrius. Definició i – Conceptes bàsics: – Hàbit de contrastar el

nomenclatura vector fila, vector resultat final d’un
columna, dimensió, problema amb el que
matriu quadrada, s’hi ha proposat, per
transposada, simètrica, determinar si el
triangular... resultat obtingut és
raonable o no
– Tendència a entendre
Operacions amb matrius – Operacions amb el significat dels
matrius: suma, resultats obtinguts i els
producte per un processos seguits en
nombre, producte. els exercicis resolts
Propietats – Interès i respecte per
les estratègies,
maneres de fer i
Matrius quadrades – Matrius quadrades, solucions als
matriu unitat, matriu problemes diferents de
inversa d’una altra les pròpies
– Reconeixement i
valoració del treball en
equip per a la
Rang d’una matriu – Espai vectorial realització de
n-uples de nombres determinades activitats
reals. Dependència i relacionades amb les
independència lineal. matrius
Propietat fonamental
– Rang d’una matriu
247
– Destresa en el maneig de la Les activitats d’aquesta unitat de programació

nomenclatura bàsica han de contribuir a:
– Maneig de les operacions amb matrius
– Obtenció d’una matriu que compleixi
certes condicions 1) Desenvolupar les competències següents:
– Obtenció de la inversa d’una matriu, Competències matemàtiques:
en casos senzills, a partir de la – Utilitzar el llenguatge algebraic per
definició descriure i solucionar situacions i
– Resolució d’equacions matricials fenòmens naturals i tecnològics,
– Obtenció i reconeixement d’una n-uple donant una interpretació a les
combinació lineal d’altres
– Constatació de si un conjunt de n-uples solucions
són L.D. o L.I. (es pot fer a simple – Adquirir les capacitats necessàries en
vista, amb argumentacions teòriques o la utilització de tècniques pròpies de la
aplicant-hi la propietat fonamental) geometria analítica
– Obtenció del rang d’una matriu per Competències transversals i específiques:
observació dels seus elements (en – Competències en Física i Química
casos evidents)
– Càlcul del rang d’una matriu pel – Competències en Tecnologia
mètode de Gauss – Competències en Economia
– Discussió del rang d’una matriu –
dependent d’un paràmetre 2) Assolir els aprenentatges següents :
– Conèixer i utilitzar eficaçment les
matrius, les seves operacions i les
seves propietats
– Conèixer el significat de rang d’una
matriu i calcular-lo mitjançant el
mètode de Gauss
– Resoldre problemes algebraics
mitjançant matrius i les seves
operacions
– Realitzar operacions combinades amb matrius (elementals)

– Realitzar operacions combinades amb matrius (complexes)
– Calcular la matriu inversa d’una matriu numèrica
– Calcular el rang d’una matriu numèrica
– Relacionar el rang d’una matriu amb la dependència lineal de les seves files o les seves
columnes
– Expressar un enunciat mitjançant una relació matricial i, en aquest cas, resoldre’l i
interpretar-ne la solució dins del context de l’enunciat
248
UNITAT 3. Determinants
CONTINGUTS
Blocs Processos
Càlcul – Determinants d’ordre – Sensibilitat i gust per

de determinants de matrius dos. Propietats la presentació
– Determinants d’ordre ordenada i clara del
tres. Propietats procés seguit i dels
– Menor d’una matriu. resultats obtinguts
Menor complementari – Apreciació de la
i adjunt d’un element utilitat que representa
d’una matriu el simbolisme
quadrada. Propietats matemàtic
– Determinant d’ordre n – Tendència a entendre
el significat dels
resultats obtinguts i els
Càlcul del rang d’una matriu – El rang d’una matriu processos seguits en
com el màxim ordre els exercicis resolts
dels seus menors no – Hàbit de contrastar el
nuls resultat final d’un
problema amb el que
s’hi ha proposat, per
determinar si el
raonable o no
les estratègies,
maneres de fer i
solucions als
problemes diferents de
les pròpies
249
– Calcular determinants d’ordre dos i Les activitats d’aquesta unitat de programació

aplicar-ne les seves propietats han de contribuir a:
– Calcular determinants d’ordre tres per
la regla de Sarrus
– Desenvolupar determinants pels 1) Desenvolupar les competències següents:
elements d’una línia Competències matemàtiques:
– Calcular determinants «fent zeros» una – Adquirir les capacitats necessàries en
de les seves línies la utilització de tècniques pròpies de la
– Aplicar les propietats dels geometria analítica
determinants en el càlcul d’aquests i en Competències transversals i específiques:
la comprovació d’identitats
– Determinar el rang d’una matriu a – Competències en Física i Química
partir dels seus menors – Competències en Tecnologia
– Competències en Economia
–
– Interpretar geomètricament sistemes
lineals de 2, 3 o 4 equacions amb 2 o 3
incògnites
– Obtenir el desenvolupament (o el
valor) d’un determinant en què
intervenen paràmetres, fent un ús
raonat de les propietats dels
determinants
– Reconèixer les propietats que
s’utilitzen en les igualtats entre
determinants
– Trobar el rang d’una matriu numèrica
mitjançant determinants
– Discutir el valor del rang d’una matriu
en què intervé un paràmetre
– Calcular determinants d’ordre dos i aplicació de les seves propietats

– Calcular determinants d’ordre tres per la regla de Sarrus
– Desenvolupar determinants pels elements d’una línia
– Calcular determinants «fent zeros» una de les seves línies
– Aplicar les propietats dels determinants en el càlcul d’aquests i en la comprovació
d’identitats
– Determinar el rang d’una matriu a partir dels seus menors
– Calcular el valor d’un determinant numèric o obtenir l’expressió d’un determinant 3 x 3
amb algun paràmetre
250
UNITAT 4. Resolució de problemes mitjançant determinants
CONTINGUTS
Blocs Processos
Aspectes teòrics – Teorema de Rouché – Sensibilitat i gust per la

– Regla de Cramer presentació ordenada i
clara del procés seguit i
dels resultats obtinguts
Resolució de sistemes – Sistema homogeni – Apreciació de la utilitat
– Discussió de sistemes que representa el
– Expressió de la simbolisme matemàtic
inversa d’una matriu a – Valoració del llenguatge
partir dels adjunts dels algebraic per expressar
seus elements relacions de tota classe,
– Expressió matricial com també de la seva
d’un sistema facilitat per representar i
d’equacions resoldre situacions
– Hàbit de contrastar el
resultat final d’un
problema amb el que s’hi
ha proposat, per
obtingut és raonable o no
– Interès i respecte per les
estratègies, maneres de fer
i solucions als problemes
diferents de les pròpies
251
– Aplicar el teorema de Rouché a la Les activitats d’aquesta unitat de programació

discussió de sistemes d’equació han de contribuir a:
– Aplicar la regla de Cramer a la
resolució de sistemes determinats 1)Desenvolupar les competències següents:
– Aplicar la regla de Cramer a la Competències matemàtiques:
resolució de sistemes indeterminats – Valorar les diverses opcions que ens
– Resoldre sistemes homogenis ofereixen les eines matemàtiques que
– Aplicar el teorema de Rouché i la regla tenim al nostre abast i fer la tria de la
de Cramer a la discussió i resolució de més adequada
sistemes dependents d’un o més – Utilitzar el llenguatge algebraic per
paràmetres
– Calcular la inversa d’una matriu descriure i solucionar situacions i
mitjançant determinants fenòmens naturals i tecnològics,
– Resoldre sistemes d’equacions donant una interpretació a les
mitjançant la forma matricial solucions
– Adquirir les capacitats necessàries en
la utilització de tècniques pròpies de la
geometria analítica
– Competències en Física i Química
– Competències en Tecnologia
– Competències en Electrotècnia
– Calcular la inversa d’una matriu
mitjançant determinants. Aplicar-ho a
la resolució matricial de sistemes nx n
– Conèixer el teorema de Rouché i la
regla de Cramer i utilitzar-los per a la
discussió i resolució de sistemes
d’equacions
– Reconèixer l’existència o no de la inversa d’una matriu i calcular-la si és procedent

– Expressar matricialment un sistema d’equacions i, si és possible, resoldre’l trobant la
inversa d’una matriu dels coeficients
– Aplicar el teorema de Rouché per dilucidar com és un sistema d’equacions lineals amb
coeficients numèrics
– Aplicar la regla de Cramer per resoldre un sistema d’equacions lineals, 2 x 2 o 3 x 3,
amb solució única
– Catalogar com és (teorema de Rouché) i resoldre, si és procedent, un sistema
d’equacions lineals amb coeficients numèrics
– Discutir i resoldre un sistema d’equacions dependent d’un paràmetre
– Discutir i resoldre un sistema d’equacions dependent de dos paràmetres
252
UNITAT 5. Vectors en l’espai
CONTINGUTS
Blocs Processos
Vectors . Nomenclatura i – Vectors en l’espai – Sensibilitat i interès

operacions bàsiques Operacions crític davant les
Interpretació gràfica informacions de
(suma i resta)
naturalesa vectorial
– Curiositat i interès pel
càlcul i la resolució de
Relacions entre vectors – Combinació lineal problemes en què
Dependència i intervinguin vectors
independència lineal – Valoració d’estratègies
Base personals per resoldre
Coordenades problemes vectorials
Productes – Producte escalar de

vectors
Propietats
Expressió analítica
Aplicacions
– Producte vectorial de
vectors
Propietats Expressió
analítica
Aplicacions
– Producte mixt de tres
vectors
Propietats
Expressió analítica
253
– Obtenir gràficament un vector resultat Les activitats d’aquesta unitat de programació

d’efectuar operacions (sumes i productes han de contribuir a:
per nombres) amb altres
– Interpretar gràficament de la
dependència o independència lineal de 1) Desenvolupar les competències següents:
dos o tres vectors en l’espai Competències matemàtiques:
– Operar amb vectors donats per les Transferir una situació real a una
seves coordenades esquematització geomètrica.
Relació de dependència i Transcriure situacions de la geometria i l’espai
independència lineal a un llenguatge vectorial en tres dimensions.
– Calcular el mòdul d’un vector
Obtenir un vector amb la direcció d’un Utilitzar el llenguatge vectorial per a la
altre i mòdul predeterminat interpretació de fenòmens diversos.
– Calcular l’angle Tenir capacitat per incorporar representacions
format per dos vectors gràfiques o simbòliques auxiliars
– Identificar la perpendicularitat Competències transversals i específiques:
de dos vectors – Competències en Física
– Calcular la projecció d’un vector sobre
la direcció d’un altre – Competències en Tecnologia
– Obtenir un vector perpendicular a – Competències en Electrotècnia
altres dos – Competències en Mecànica
– Calcular l’àrea del paral·lelogram
determinat per dos vectors 2) Assolir els aprenentatges següents:
– Calcular el volum d’un – Conèixer els vectors de l’espai
paral·lelepípede determinat per tres tridimensional i les seves operacions, i
vectors utilitzar-los per a la resolució de
– Identificar si tres vectors són problemes geomètrics
linealment independents mitjançant les
aplicacions del producte mixt
Determinar si són base
– Realitzar operacions elementals (suma i producte per un nombre) amb vectors, gràficament o
amb les seves coordenades, comprenent i manejant correctament els conceptes de dependència
i independència lineal, com també el de base
– Dominar el producte escalar de dos vectors, el seu significat geomètric, la seva expressió
analítica i les seves propietats. I aplicar-lo a la resolució de problemes geomètrics (mòdul d’un
vector, angle de dos vectors, projecció d’un vector sobre un altre, perpendicularitat de vectors)
– Dominar el producte vectorial de dos vectors, el seu significat geomètric, la seva expressió
analítica i les seves propietats. I aplicar-lo a la resolució de problemes geomètrics (vector
perpendicular a altres dos, àrea del paral·lelogram determinat per dos vectors)
– Dominar el producte mixt de tres vectors, el seu significat geomètric, la seva expressió analítica i
les seves propietats. I aplicar-lo a la resolució de problemes geomètrics (volum del
paral·lelepípede determinat per tres vectors, decisió de si tres vectors són linealment
independents)
254
UNITAT 6 . Punts, rectes i plans en l’espai
CONTINGUTS
Blocs Processos
– L’espai. Sistema de – Sistema de referència – Destresa en el maneig

referència en l’espai de la nomenclatura
Coordenades d’un bàsica
punt – Interès i respecte per
les estratègies,
maneres de fer i
– Problemes geomètrics – Punt que divideix un solucions als
segment en una raó problemes diferents de
en l’espai les pròpies
donada.
– Simètric d’un punt – Tenacitat i constància
respecte a un altre en la recerca de
solucions a problemes
de geometria analítica
– Determinació d’una – Interès per la
– Rectes en l’espai presentació ordenada,
recta: equacions
vectorial, neta i clara dels
paramètriques i treballs geomètrics,
contínua de la recta reconeixent el valor
pràctic que posseeixen
– Posicions relatives de – Flexibilitat per
dues rectes enfrontar-se a
situacions
geomètriques des de
– Plans en l’espai – Determinació d’un diferents punts de
pla: equacions vista
vectorial,
paramètriques i
implícita d’un pla
Vector normal
– Posicions relatives de
plans i rectes
255
– Representar punts en un sistema de Les activitats d’aquesta unitat de programació

referència ortonormal han de contribuir a:
– Comprovar si tres o més punts estan
alineats
– Obtenir automàticament el punt mitjà 1) Desenvolupar les competències següents:
d’un segment i la seva aplicació a Competències matemàtiques:
l’obtenció del simètric d’un punt – Transferir una situació real a una
respecte a un altre esquematització geomètrica
– Obtenir raonadament el punt que – Transcriure situacions de la geometria
divideix un segment en una raó donada i l’espai a un llenguatge vectorial en
– Expressar les equacions d’una recta a
partir d’alguns dels seus elements tres dimensions
– Estudiar les posicions relatives de dues – Utilitzar el llenguatge vectorial com a
rectes instrument per a la interpretació de
– Obtenir un pla coneixent alguns dels fenòmens diversos
elements que el determinen – Utilitzar les operacions amb vectors
– Estudiar la posició relativa de dos o per resoldre problemes, donant una
més plans
– Estudiar la posició relativa d’un pla i interpretació a les solucions
una recta – Tenir capacitat per incorporar
representacions gràfiques o
simbòliques auxiliars
– Competències en Física
– Competències en Dibuix tècnic

– Construir i utilitzar un sistema de
referència en l’espai i, amb aquest, fer
ús dels vectors per resoldre problemes
geomètrics en lR3
– Dominar les distintes formes
d’equacions de rectes de plans i
utilitzar-les per resoldre problemes
afins: pertinença de punts a rectes o a
plans, posicions relatives de rectes, de
rectes i plans i de plans...
– Representar punts de coordenades senzilles en un sistema de referència ortonormal

– Utilitzar els vectors per resoldre alguns problemes geomètrics: punts de divisió d’un
segment en parts iguals, comprovació de punts alineats, simètric d’un punt respecte a un
altre...
– Resoldre problemes afins entre rectes (pertinença de punts, paral·lelisme, posicions
relatives) utilitzant qualsevol de les expressions (paramètriques, implícita, contínua...)
– Resoldre problemes afins entre plans (pertinença de punts, paral·lelisme...) utilitzant
qualsevol de les seves expressions (implícita o paramètriques)
– Resoldre problemes afins entre rectes i plans
256
UNITAT 7. Problemes mètrics
CONTINGUTS
Blocs Processos
Mesura d’angles – Mesura de l’angle – Confiança en les

entre rectes i plans, pròpies capacitats per
utilitzant el producte fer càlculs
escalar – Interès i respecte per
les estratègies,
maneres de fer i
Mesura de distàncies – Distància entre dos solucions als
punts problemes diferents de
– Distància d’un punt a les pròpies
una recta – Interès per la
– Distància d’un punt a presentació ordenada,
un pla neta i clara dels
Obtenció de la treballs geomètrics,
fórmula reconeixent el valor
– Distància d’una recta a pràctic que posseeixen
un pla – Flexibilitat per
Obtenció de la enfrontar-se a
fórmula situacions
– Distància entre dos geomètriques des de
plans diferents punts de
– Distància entre dues vista
rectes – Gust i interès per
enfrontar-se amb
problemes geomètrics
– Àrea d’un triangle – Valoració de l’ús
Càlcul d’àrees i volums d’estratègies personals
– Volum d’un tetraedre
per resoldre problemes
geomètrics en l’espai
Llocs geomètrics – Pla mediador

– Pla bisector
– Esfera
257
– Obtenir l’angle de dues rectes, l’angle Les activitats d’aquesta unitat de programació
de dos plans o l’angle entre recta i pla han de contribuir a:
– Calcular la distància entre dos punts
– Calcular la distància d’un punt a una 1) Desenvolupar les competències següents:
recta per diversos procediments Competències matemàtiques:
– Calcular la distància d’un punt a un pla – Transferir una situació real a una
per diversos procediments esquematització geomètrica
– Calcular la distància entre dues rectes – Transcriure situacions de la geometria
per diversos procediments i l’espai a un llenguatge vectorial en
– Calcular l’àrea d’un paral·lelogram i tres dimensions
d’un triangle
– Calcular el volum d’un – Utilitzar el llenguatge vectorial com a
paral·lelepípede i d’una piràmide instrument per a la interpretació de
triangular fenòmens diversos
– Calcular llocs geomètrics – Utilitzar les operacions amb vectors
per resoldre problemes, donant una
interpretació a les solucions
– Adquirir les capacitats necessàries en
la utilització de tècniques pròpies de la
geometria analítica
– Competències en Física
– Competències en Dibuix tècnic

– Obtenir l’angle que formen dues
rectes, una recta i un pla o dos plans
– Trobar la distància entre dos punts,
d’un punt a una recta, d’un punt a un
pla o entre dues rectes que s’encreuen
– Troba àrees i volums utilitzant el
producte vectorial o el producte mixt
de vectors
– Resoldre problemes mètrics variats
– Calcular els angles entre rectes i plans. Obtenir una recta o un pla coneixent, com una de
les dades, l’angle que forma amb una figura (recta o pla)
– Trobar la distància entre dos punts o d’un punt a un pla
– Trobar la distància d’un punt a una recta mitjançant el pla perpendicular a la recta que
passa pel punt, o bé fent ús del producte vectorial
– Trobar la distància entre dues rectes que s’encreuen trobant un pla que en contingui una
i sigui paral·lela a l’altra, o bé obtenint el segment perpendicular a ambdues, o bé
mitjançant el producte mixt
– Trobar l’àrea d’un paral·lelogram o d’un triangle
– Trobar el volum d’un paral·lelepípede o d’una piràmide triangular
– Trobar el simètric d’un punt respecte d’una recta o d’un pla
– Resoldre problemes geomètrics en els quals intervinguin perpendicularitats, distàncies,
angles, incidència, paral·lelisme...
258
UNITAT 8. Límits de funcions. Continuïtat
CONTINGUTS
Blocs Processos
Límit. Definició i càlcul – Límit d’una funció – Tendència a entendre

quan x  +∞,x  –∞ el significat dels
o x  c. resultats obtinguts i
Límits laterals dels processos seguits
– Operacions amb límits en els exercicis resolts
finits automàticament
– Infinits del mateix – Hàbit d’obtenir
ordre mentalment resultats
– Infinit d’ordre d’alguns límits senzills
superior a un altre – Valoració de les
– Operacions amb propietats dels límits
expressions infinites per simplificar càlculs
Indeterminacions. – Indeterminació
Resolució Expressions
indeterminades
– Regla de l’Hôpital
Continuïtat – Continuïtat en un punt
Tipus de discontinuïtat
– Continuïtat en un
interval.
Teoremes de Bolzano,
Darboux i Weierstrass
259
– Calcular límits immediats que només Les activitats d’aquesta unitat de programació
requereixin conèixer els resultats han de contribuir a:
operatius i comparar infinits
– Calcular límits (x  +∞ o x  –∞) de
quocients o de diferències 1) Desenvolupar les competències següents:
– Calcular límits (x  +∞ o x  –∞) de Competències matemàtiques:
potències – Aplicar les característiques de les
– Calcular límits (x  c) de quocients, funcions a l’estudi de fenòmens
distingint, si el cas ho exigeix, quan x tecnològics i naturals
 c+ i quan x  c– – Traduir resultats de l’anàlisi de límits
– Calcular límits (x  c) de potències
– Representar gràficament la informació de funcions al context del seu
obtinguda a partir del càlcul d’un límit fenomen, traient conclusions locals o
– Reconèixer si una funció és contínua globals
en un punt o el tipus de discontinuïtat – Interpretar informacions i elaborar
que hi presenta informes sobre situacions reals
– Determinar el valor d’un paràmetre o susceptibles de ser presentades en
dos paràmetres perquè una funció
definida «a trossos» sigui contínua en forma de gràfiques, que exigeixin tenir
el «punt (o punts) d’entroncament» en compte tendències d’evolució i
– Enunciar el teorema de Bolzano en un continuïtat
cas concret i aplicar-lo a la separació Competències transversals i específiques:
d’arrels d’una funció – Competències en Física i Química
– Competències en Ciències Socials

– Dominar el concepte de límit en les
seves diferents versions, coneixent-ne
la interpretació gràfica i l’enunciat
precís
– Calcular límits de tota classe
– Conèixer el concepte de continuïtat en
un punt i els diferents tipus de
discontinuïtats
– Conèixer el teorema de Bolzano i
aplicar-lo per provar l’existència
d’arrels d’una funció
– Conèixer els teoremes (Darboux,
Weierstrass,Hôpital) i aplicar-los quan
sigui necessari
– Representar gràficament de límits quan x  +∞, x  –∞, x  a–, x  a+, x  a

– Calcular límits immediats (operacions amb límits finits evidents o comparació d’infinits
de diferent ordre)
– Calcular límits x  +∞ o x –∞ amb quocients de polinomis o d’altres expressions
infinites, diferència d’expressions infinites, potències i nombre e
– Càlcul de límits quan x  a–, x  a+, x  a amb quocients, diferències i potències
– Identificar tipus de discontinuïtats
– Aplicar el teorema de Bolzano per detectar l’existència d’arrels i per separar-les
260
UNITAT 9 . Derivades. Tècniques de derivació
CONTINGUTS
Blocs Processos
Derivada i funció derivada – Taxa de variació – Gust i interès per

Definició mitjana enfrontar-se a
– Derivada d’una funció problemes on aparegui
en un punt la derivada d’una
Interpretació funció
Derivades laterals – Disposició favorable a
– Funció derivada la revisió i millora de
Derivades successives qualsevol càlcul
– Regles de derivació de – Tendència a entendre
les funcions el significat dels
elementals i dels resultats obtinguts i
resultats operatius dels processos seguits
Demostracions en els exercicis resolts
automàticament
Derivabilitat – Derivada d’una funció

a trossos
Tècniques de derivació – Derivada d’una funció

implícita
– Derivada de la funció
inversa d’una altra
– Derivació logarítmica
Diferencial d’una funció – Diferencial d’una

funció
Nomenclatura
261
– Obtenir la derivada d’una funció en un Les activitats d’aquesta unitat de programació

punt a partir de la definició han de contribuir a:
– Representar gràficament de manera
aproximada la funció derivada d’una altra
donada pel seu gràfic 1) Desenvolupar les competències següents:
– Estudiar la derivabilitat d’una funció en un Competències matemàtiques:
punt estudiant les derivades laterals – Reconèixer la relació entre funció,
– Calcular la derivada d’una funció variació i derivada a l’estudi de
– Calcula la derivada d’una funció implícita fenòmens tecnològics i naturals
– Calcular la derivada d’una funció – Traduir resultats de l’anàlisi de
coneixent la de la seva inversa
– Calcular la derivada d’una funció funcions al context del seu fenomen,
mitjançant la derivació logarítmica traient conclusions locals o globals
– Obtenir la diferencial d’una funció – Identificar situacions concretes en les
quals sigui necessari usar els conceptes
centrals del càlcul diferencial, derivada
i diferencial, justificant-ne la
utilització
– Establir relacions entre els continguts
matemàtics i entre aquests i altres
matèries, reconeixent representacions
equivalents del mateix concepte, fent
ús dels diferents continguts matemàtics
en funció de la seva conveniència i
adquirint una idea global de les
Matemàtiques

– Dominar els conceptes associats a la
derivada d’una funció: derivada en un
punt, derivades laterals, funció
derivada...
– Conèixer les regles de derivació i
utilitzar-les per trobar la funció
derivada d’una altra
– Comprendre les demostracions i saber
justificar-ne els passos
– Associar el gràfic d’una funció al de la seva funció derivada

– Trobar la derivada d’una funció en un punt per pas al límit o mitjançant el valor de la
taxa de variació mitjana (per a un valor molt petit de b, amb ajuda de la calculadora)
– Estudiar la derivabilitat d’una funció definida «a trossos», recorrent a les derivades
laterals en el «punt d’entroncament»
– Trobar les derivades de funcions no trivials
– Utilitzar la derivació logarítmica per trobar la derivada d’una funció que ho requereixi
– Trobar la derivada d’una funció implícita
– Trobar la derivada d’una funció coneixent la de la seva inversa
– Completar una demostració o justificar els passos d’una demostració donada
262
UNITAT 10 . Aplicacions de les derivades
CONTINGUTS
Blocs Processos
Informació de la primera – Recta tangent a una – Sensibilitat i gust per

derivada corba en un punt la presentació
– Relacions de la ordenada i clara del
derivada d’una funció procés seguit i dels
amb la forma de la resultats obtinguts
corba corresponent – Tendència a entendre
el significat dels
resultats obtinguts i els
Informació de la segona – Relacions de la segona processos seguits en
els exercicis resolts
derivada derivada d’una funció
amb la forma de la
corba corresponent
Optimació – Optimació d’una

funció
263
– Obtenir la tangent a una corba Les activitats d’aquesta unitat de programació

en un dels seus punts han de contribuir a:
– Identificar punts o intervals en què la
funció és creixent (decreixent)
– Obtenir màxims i mínims relatius 1) Desenvolupar les competències següents:
– Resoldre problemes d’optimació Competències matemàtiques:
– Identificar punts o intervals – Interpretar informacions i elaborar
en què la funció és còncava o convexa informes sobre situacions reals
– Obtenir punts d’inflexió susceptibles de ser presentades en
forma de gràfiques, que exigeixin tenir
en compte intervals de creixement,
màxims i mínims, tendències
d’evolució i continuïtat
– Aplicar les característiques de les
funcions a l’estudi de fenòmens
tecnològics i naturals
– Traduir resultats de l’anàlisi de
funcions al context del seu fenomen,
traient conclusions locals o globals
Matemàtiques

– Trobar l’equació de la recta tangent a
una corba en un dels seus punts
– Conèixer les propietats que permeten
estudiar creixements, decreixements,
màxims i mínims relatius, tipus de
curvatura, etc., i saber-les aplicar en
casos concrets
– Dominar les estratègies necessàries per
optimitzar una funció
– Comprendre les demostracions i saber
justificar-ne els passos
– Donada una funció explícita o implícita, trobar l’equació de la recta tangent en un dels
seus punts
– Donada una funció, decidir si és creixent o decreixent, còncava o convexa, en un punt o
en un interval, obtenir-ne els màxims i mínims relatius i els punts d’inflexió
– Donada una funció mitjançant la seva expressió analítica o mitjançant un enunciat,
trobar en quin cas presenta un màxim o un mínim
– Completar una demostració o justificar els passos d’una demostració donada
264
UNITAT 11. Representació de les funcions
CONTINGUTS
Blocs Processos
Eines bàsiques – Domini de definició, – Sensibilitat i gust per

per representar corbes simetries, periodicitat la presentació
– Branques infinites: ordenada i clara del
asímptotes i branques procés seguit i dels
parabòliques resultats obtinguts
– Punts singulars, punts – Perseverança i
d’inflexió, talls amb flexibilitat en la
els eixos... recerca de recursos per
a la representació
gràfica de funcions no
Tipus de funcions – Polinòmiques elementals
– Racionals
– Radicals
– Exponencials
– Trigonomètriques
Funcions amb valor absolut – Valor absolut en part o

la totalitat d’una
funció
265
– Obtenir el domini de definició i Les activitats d’aquesta unitat de programació

constatació de si hi és contínua i han de contribuir a:
derivable
– Identificar possibles simetries i 1) Desenvolupar les competències següents:
periodicitats Competències matemàtiques:
– Obtenir branques infinites – Interpretar informacions i elaborar
– Obtenir punts singulars, punts informes sobre situacions reals
d’inflexió, punts de tall amb els susceptibles de ser presentades en
eixos... forma de gràfiques, que exigeixin tenir
– Representar funcions de diversos tipus en compte intervals de creixement,
fent ús, quan es pugui, de les
peculiaritats de les corbes d’aquesta màxims i mínims, tendències
família d’evolució i continuïtat
– Representar funcions amb valors – Aplicar les característiques de les
absoluts funcions a l’estudi de fenòmens
– Traduir resultats de l’anàlisi de
funcions al context del seu fenomen,
traient conclusions locals o globals
Matemàtiques
– Competències en Biologia
– Competències en Ciències de la Terra

– Conèixer el paper que exerceixen les
eines bàsiques de l’anàlisi (límits,
derivades...) en la representació de
funcions i dominar la representació
sistemàtica de funcions polinòmiques,
racionals, trigonomètriques, amb
radicals, exponencials, logarítmiques...
– Representar funcions polinòmiques

– Representar funcions racionals
– Representar funcions radicals
– Representar funcions trigonomètriques
– Representar funcions exponencials
– Representar funcions amb valors absoluts
266
UNITAT 12 . Càlcul de primitives
CONTINGUTS
Blocs Processos
Primitiva – Primitiva d’una funció – Confiança en les

pròpies capacitats per
resoldre problemes on
intervinguin integrals
– Reconeixement i
Mètodes d’integració – Canvi de variables avaluació crítica del
sota el signe integral treball en equip per a
– Integració «per parts» la realització de
– Descomposició d’una determinades activitats
funció racional en relacionades amb el
fraccions elementals càlcul de primitives
– Flexibilitat per
enfrontar-se a
situacions on

Les activitats d’aquesta unitat de programació
– Obtenir primitives de funcions han de contribuir a:
elementals
– Simplificar expressions per
facilitar-ne la integració 1) Desenvolupar les competències següents:
– Operar radicals Competències matemàtiques:
– Simplificar expressions – Identificar situacions concretes en les
trigonomètriques quals sigui necessari usar els conceptes
– Obtenir primitives mitjançant centrals del càlcul integral justificant-
canvi de variables: integració per ne la utilització
substitució – Reconèixer la relació entre funció i
– Calcular integrals «per parts»
– Calcular la integral d’una funció primitiva en fenòmens tecnològics i
racional naturals
– Calcular la integral de funcions Competències transversals i específiques:
amb expressions trigonomètriques – Competències en Física i Química
– Calcular la integrals de funcions – Competències en Tecnologia
exponencials i logarítmiques
– Conèixer el concepte de primitiva
d’una funció i obtenir primitives de les
funcions elementals
– Dominar els mètodes bàsics per a
l’obtenció de primitives de funcions:
substitució, per parts, racionals
– Trobar la primitiva d’una funció elemental o d’una funció que, mitjançant

simplificacions adequades, es transformi en elemental des de l’òptica de la integració
– Trobar la primitiva d’una funció utilitzant el mètode de substitució
– Trobar la primitiva d’una funció mitjançant la integració per parts
– Trobar la primitiva d’una funció racional
– Trobar la primitiva d’una funció amb expressions trigonomètriques
– Trobar la primitiva d’una funció exponencial o logarítmica
267
UNITAT 13. La integral definida. Aplicacions
CONTINGUTS
Blocs Processos
Integral definida. Definició – Integral definida – Confiança en les

Propietats pròpies capacitats per
– Teorema fonamental resoldre problemes on
del càlcul intervinguin integrals
– Regla de Barrow – Reconeixement i
– Teorema del valor avaluació crítica del
mitjà treball en equip per a
la realització de
determinats problemes
Aplicacions de la integral – Càlcul d’àrees planes relacionats amb les
integrals
– Volum d’un cos de – Flexibilitat per
revolució enfrontar-se a
situacions on
– Hàbit de contrastar el
resultat final d’un
problema en què
amb el que s’hi ha
proposat, per
determinar si el
raonable o no
les estratègies,
maneres de fer i
solucions als
problemes diferents de
les pròpies
– Sensibilitat i gust per
la presentació
ordenada i clara del
procés seguit i dels
resultats obtinguts
268
– Relacionar l’àrea d’una figura plana Les activitats d’aquesta unitat de programació
coneguda amb l’expressió de la han de contribuir a:
mateixa mitjançant la forma integral
– Relacionar el gràfic d’una funció i el 1) Desenvolupar les competències següents:
de la que s’obté en descriure l’àrea que Competències matemàtiques:
tanca sota aquesta – Aplicar les característiques de les
– Calcular l’àrea entre una corba funcions a l’estudi de fenòmens
i l’eix X tecnològics i naturals
– Calcular l’àrea delimitada – Identificar situacions concretes en les
entre dues corbes quals sigui necessari usar els conceptes
– Calcular el volum del cos de revolució
que s’obté en girar un arc de corba al centrals del càlcul integral justificant-
voltant de l’eix X ne la utilització
Matemàtiques

– Conèixer el concepte, la terminologia, les
propietats i la interpretació geomètrica de
la integral definida
– Comprendre el teorema fonamental del
càlcul i la seva importància per
relacionar l’àrea sota una corba amb
una primitiva de la funció corresponent
– Conèixer i aplicar la regla de Barrow
per al càlcul d’àrees
– Conèixer i aplicar la fórmula per trobar
el volum d’un cos de revolució
– Utilitzar el càlcul integral per trobar
àrees o volums de figures o cossos
coneguts a partir de les seves
dimensions, o bé per deduir les
fórmules corresponents
269
– Trobar la integral d’una funció, ba ƒ, reconeixent el recinte definit entre y = ƒ(x), x =
a, x = b, trobar-ne les dimensions i calcular-ne l’àrea de forma elemental
– Respondre a problemes teòrics relacionats amb el teorema fonamental del càlcul
– Calcular l’àrea sota una corba entre dues abscisses
– Calcular l’àrea entre dues corbes
– Trobar el volum del cos que s’obté en girar un arc de corba al voltant de l’eix X
– Trobar l’àrea d’una figura plana coneguda obtenint l’expressió analítica de la corba que
la determina i integrant entre els límits adequats. O bé, deduir la fórmula de l’àrea
mitjançant el mateix procediment
– Trobar el volum d’un cos de revolució conegut obtenint l’expressió analítica d’un arc de
corba y = ƒ(x) la rotació del qual entorn de l’eix X determina el cos, i calcula  ba
ƒ(x)2 dx
270
3 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS de Segon de
Batxillerat científic i tecnològic
Primer trimestre
1. Límits de funcions. Continuïtat.

2. Derivades. Tècniques de derivació.
3. Aplicacions de les derivades.
4. Representació de funcions.
5. Càlcul de primitives.
Segon trimestre
6. La integral definida. Aplicacions.

7. Sistemes d’equacions. Mètode de Gauss.
8. Àlgebra de matrius.
9. Determinants.
10. Resolució de sistemes mitjançant determinants.
Tercer trimestre
11. Vectors en l’espai.

12. Rectes i plans en l’espai.
13. Problemes mètrics en l’espai.
271

avaluacions.
és un 5.
272
IES Icària
Avaluació de pendents d’ESO
Curs 2009-10
Els alumnes d’Educació Secundària Obligatorique que hagin passat de curs amb les
Matemàtiques pendents d’aprovar del curs anterior obtindran la qualificació d’aprovat
amb 5 del curs anterior quan es donin una de les tres situacions:
• Hagin aprovat o recuperat la Primera i la Segona Avaluació del nivell que
estiguin cursant.
• En el cas que no es doni la situació anterior hauran d’aprovar una prova de
suficiència que es farà el 7 d’abril on s’avaluaran els continguts corresponent al
curs anterior.
• En el cas que no es doni cap de les situacions anteriors si l’alumne a final de curs
aprova les Matemàtiques del curs que està cursant, bé per recuperacions parcials
o bé en una prova final, quedarà aprovada la matèria del curs anterior.
273
274

Programacio 09 10

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programacio 09 10

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

I.E.S.

Programació didàctica. Curs 2009-10

Matemàtiques. 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic

Avaluació d’alumnes pendents de l’ESO.........................................................271

- 3. FRACCIONS - 2.FRACCIONS 1.NOMBRES RACIONALS

- 4.NOMBRES DECIMALS - 3.NOMBRES DECIMALS -

- Repàs de primer: Resolució - Repàs de primer i de segon. - Repàs d’equacions de

- Repàs de Segon - Repàs de Tercer

- Resolució de problemes. - Interpretació gràfica

8.PROPORCIONALITAT NUMÈRICA 7.PROPORCIONALITAT NUMÈRICA - 6. PROPORCIONALITAT -

- 14.PROBABILITAT - 14 PROBABILITAT - 13 COMBINATÒRIA

Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs

- 4.NOMBRES DECIMALS - 3.NOMBRES DECIMALS 2.NOMBRES REALS 1.NOMBRES REALS

Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs

- Equacions de segon grau.

- Resolució de problemes amb

- Introducció als sistemes - Repàs de Tercer

Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs

Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs

- 12.FUNCIONS DE 10 FUNCIONS POLINÒMIQUES,

Avaluació per competències. Educació Secundària Obligatòria.

Competències Primer curs Segon curs

naturals en la resolució de problemes.

Comprendre el significat de les - Reconeixer el significat i efecte de les operacions amb

Competències Tercer curs Quart curs

Comprendre el significat de les - Relacionar el càlcul amb potències d’exponent fraccionari i el

Avaluació per competències. Educació Secundària Obligatòria.

Competències Primer curs Segon curs

Competències Tercer curs Quart curs

Competències Primer curs Segon curs

- Usar arguments inductius i deductius respecte la

Utilitzar la visualització, el - Representar en el plànol objectes en la - Representar en el plànol objectes tridimensionals en la

Competències Tercer curs Quart curs

Localitzar i descriure Usar les coordenades cartesianes per analitzar

Competències Primer curs Segon curs

- Utilitzar la proporcionalitat geomètrica, la semblança i

Avaluació per competències. Educació Secundària Obligatòria.

Competències Segon curs Tercer curs Quart curs

barres o de sectors. les dades que cal presentar. núvols de punts.

Programació didàctica. Curs 2009-10

Processos que es desenvolupen durant el curs a través dels diferents continguts

UNITAT 1. Nombres naturals

Conceptes • Ordenació dels nombres naturals.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN EN LA UNITAT

• Aplicar les propietats fonamentals de la multiplicació.

• Reconèixer si un nombre és múltiple o divisor d'un altre nombre donat.

Conceptes • Reconèixer si un nombre és múltiple o divisor d'un altre nombre donat.

• Aplicar el raonament deductiu i inductiu en contexts numèrics.

• Reconèixer si un nombre és múltiple o divisor d’un altre nombre donat.

• Conèixer i utilitzar adequadament les diverses interpretacions d’una fracció.

Conceptes • Interpretacions d’una fracció.

• Utilitzar de manera adequada les distintes interpretacions d’una fracció.

Conceptes • Part entera i decimal d’un nombre decimal.

COMPETÈNCIES QUE S’HI TREBALLEN

• Escriure l’expressió polinòmica d’un nombre decimal exacte.

• Reconèixer la presència dels nombres enters en diferents contexts reals.

Conceptes • Nombres enters positius i negatius.

COMPETÈNCIES QUE S’HI TREBALLEN

• Distingir entre llenguatge numèric i algebraic.

Conceptes • Llenguatge numèric i algebraic.

COMPETÈNCIES QUE S’HI TREBALLEN

• Representar relacions i patrons numèrics, proposant, utilitzant i manipulant expressions

• Distingir entre llenguatge numèric i algebraic, i passar de l’un a l’altre.