Un exemple d’aproximació fent servir la fórmula de Taylor.

Considereu la funció f (x) = sin x. Anem a calcular una aproximació del valor de sin 0.2
usant el desenvolupament de Taylor. Per fer-ho, seguirem els següents passos:
(a) Calculem P3 (x), polinomi de grau 3 de la funció f (x) = sin x a l’entorn del punt
x0 = 0 (Nota: el desenvolupament de Taylor a l’entorn de l’origen s’anomena desen-
volupament de McLaurin).
(b) Escriviu la fórmula del residu de Taylor (en la forma anomenada de Lagrange) en
aquest cas, és a dir R3 (x).
(c) Useu l’expressió anterior per a determinar una fita de l’error comès en aproximar
sin 0.2 per P3 (0.2).

Resolució:
(a) Recordeu que el desenvolupament de Taylor d’una funció f a l’entorn d’un punt x0 es
defineix com
f 00 (x0 ) f 000 (x0 ) f (n) (x0 )
T f (x) = f (x0 )+f 0 (x0 )(x−x0 )+ (x−x0 )2 + (x−x0 )3 +· · ·+ (x−x0 )n +· · ·
2! 3! n!
on f (n) (x) indica la derivada enèsima de f . En el nostre cas, el polinomi de Taylor de grau 3
a l’entorn del punt x0 = 0 ve donat per
0 f 00 (0) 2 f 000 (0) 3
P3 (x) = f (0) + f (0)x + x + x. (1)
2! 3!
Per obtenir-ho necessitem calcular f (0), f 0 (0), f 00 (0) i f 000 (0). Efectivament:
f (x) = sin x =⇒ f (0) = sin 0 = 0,
f 0 (x) = cos x =⇒ f 0 (0) = cos 0 = 1,
f 00 (x) = − sin x =⇒ f 00 (0) = − sin 0 = 0,
f 000 (x) = − cos x =⇒ f 000 (0) = − cos 0 = −1,

Substituı̈nt aquests valors a (1) obtenim

1 3 x3
P3 (x) = x − x =x− . (2)
3! 6

(b) Recordeu també que el residu de Taylor (en la seva forma de Lagrange) d’ordre n ve donat
per
f (n+1) (c)
Rn (x) = (x − x0 )n+1
(n + 1)!
on c és un valor desconegut situat entre x i x0 . Això s’acostuma a denotar com c ∈< x, x0 >.
Aquesta notació vol dir (x, x0 ) si x < x0 i vol dir (x0 , x) si x > x0 . Aquest residu correspon
a l’error que cometem en tallar el nostre desenvolupament de Taylor a qualsevol ordre n:
efectivament,
f (x) = Tn f (x) + Rn (x)
1
2

amb
f 00 (x0 ) f (n) (x0 )
Tn f (x) = Pn (x) = f (x0 ) + f 0 (x0 )(x − x0 ) + (x − x0 )2 + · · · + (x − x0 )n
2! n!
i, aixı́,
|f (x) − Tn f (x)| = |Rn (x)| .
Observeu, en particular, que Tn f (x) és un polinomi de grau n.
En el nostre cas x0 = 0, x = 0.2 i
f (4) (c) 4
R3 (x) = x, c ∈ (0, 0.2).
4!
Atès que f (4) (x) = sin x s’obté:
sin c 4
R3 (x) = x, c ∈ (0, 0.2). (3)
4!
3
(c) Volem aproximar el valor de sin 0.2 per P3 (0.2) = 0.2 − (0.2)
6
' 0.1986666 . . ., però donant
també una fita de l’error màxim que cometem. Observeu que aquest error ve donat per
Error = |sin 0.2 − P3 (0.2)| = |R3 (0.2)|
i, per tant, el que hem de fer és fitar l’expressió obtinguda a (3). Per fer-ho, necessitem fitar
| sin c| per a valors de c ∈ (0, 0.2). En aquest cas podem fer-ho directament doncs la funció
sinus està sempre entre −1 i 1 i, com a conseqüència, | sin c| ≤ 1. LLavors,
 
 sin c 4  | sin c| 4 1
Error = |sin 0.2 − P3 (0.2)| = |R3 (0.2)| =  0.2  ≤ 0.2 ≤ 0.24 ' 0.667 · 10−4 .
4! 4! 4!
Donat que aquest valor és més petit que 10−4 , podem esperar que l’aproximació P3 (0.2) del
valor sin 0.2 tingui aproximadament unes 3-4 xifres decimals correctes; segurament són més,
però en aquests moments no ho sabem del cert perquè el que tenim és una fita superior de
l’error i no pas una expressió exacte de l’error. Efectivament, si comparem l’aproximació amb
el valor real:
sin 0.2 = 0.198669331 . . . , P3 (0.2) = 0.19866666 . . . .
Noteu que en aquest cas (degut a la forma particular del desenvolupament de Taylor de la
funció sinus), encara tenim més xifres decimals correctes (en concret 5) de les esperades.