Leo Gutierrez

Estructura d’un Pont ( Resistència de
Materials)
curs : 2010-2011
Alumne: Leonardo Gutiérrez Castillo
Tutor: Maikel Blanco Merayo
Col·legi Vedruna
Estructura d’un pont ( Resistència de Materials)
ÍNDEX
1-Introducció.......................................................................................................pg 2
2-Òrigen i història dels ponts..............................................................................pg 3
3-Conceptes bàsics..............................................................................................pg 5
3.1-Formes geomètriques utilitzades......................................................pg 5
3.2-Estructures........................................................................................pg 7
3.3-Longituds d’un pont..........................................................................pg 11
3.4-Elements d’ un pont..........................................................................pg 15
3.5-Exemplificació...................................................................................pg 16
4-Tipus de ponts..................................................................................................pg 18
4.1- Classificació per materials.................................................................pg 18
4.2-Classificació segons la seva mobilitat.................................................pg 19
4.3-Classificació segons la seva estructura.................................................pg 21
5-Procés de construcció.......................................................................................pg 23
• 1ª Estructura............................................................................................pg 23
• 2ª Estructura............................................................................................pg 26
• 3ª Estructura............................................................................................pg 30
• 4ª Estructura............................................................................................pg 36
6-Descripció metodologia i resultats...................................................................pg 44
7-Analisi de resultats i conclusions......................................................................pg 49
2
1-INTRODUCCIÓ
Dins d’un món que avança cada dia a una velocitat vertiginosa, i en el qual se
succeeixen fenòmens dels que no sabem els perquès, la seva causa d’existència o el
procés pel qual han passat per existir,em veia amb l’obligació d’investigar sobre un
tema que m’intrigava, els ponts, aquestes estructures gràcies a les quals, milions de
ciutadans es poden moure cada dia, una investigació que té com objectiu explicar tot
allò relacionat amb els ponts,des del seu origen, la seva història, fins els tipus de ponts,
amb la premissa d’informar sobre un procés tan complicat com és el de construir un
pont, tractant d’il·lustrar molt aquestes explicacions, per tal de que hi hagi una major
comprensió dels conceptes bàsics. Voldria exposar a la gent tot el que s’ha de tenir en
compte per construir un pont.
També voldria a mesura que vagi explicant els diferents conceptes, fer una sèrie
d’experiments ja sigui amb maquetes o prototips d’estructures, materials, o
demostracions de conceptes tals com la compressió, flexió o l’acció de les diferents
forces.
Com a conclusió l’objectiu general d’aquest treball és demostrar la resistència de les

estructures, i el perquè de la utilització d’elles en ponts, i autopistes.
En aquest projecte en particular, l’origen de la motivació i objecte del treball està

representat en la necessitat particular de resoldre algunes incògnites en referència al
tema de les estructures i la resistència de materials, també vaig ser impulsat per la
necessitat que presentava aquest tema en sí, la necessitat de ser descobert i exposat al
públic.
3
2- ÒRIGEN I HISTÒRIA DELS PONTS
Podem dir amb seguretat que l’origen remot dels ponts va tenir lloc a la prehistòria,
també podríem dir que la genial idea va néixer quan un bon dia un home prehistòric va
decidir aprofitar la caiguda casual d’un arbre( un pont fortuït ) per tal de salvar les dues
vores d’un corrent d’aigua, l’home més endavant utilitzaria lloses de pedra per salvar
petites corrents d’aigua.
A partir d’aquest moment es va a començar a construir ponts rudimentaris amb fusta, i

més endavant amb pedra, en l’art de construir ponts aquests dos materials
fonamentals van ser utilitzats en l’època de Juli Cèsar i en temps Napoleònics, es a dir
que no van experimentar canvis substancials durant més de 2000 anys, no va ser fins el
segle XVIII, que es va innovar en els materials, ja que es va obtenir el ferro colat
( tipus d’aliatge) i forjat( és un material de ferro que té la propietat de poder ser
deformat quan està molt calent (al vermell) i que s'endureix refredant-se ràpidament )
a uns preus assequibles que el feien un bon material estructural.
Un altre segle desprès, l’acer va poder ser utilitzat en bones condicions econòmiques
com a material estructural.
L’evolució en la construcció de ponts està directament relacionada a la necessitat que

d’ells es tenia. Per tant el seu gran desenvolupament es va produir en els temps on
Roma era una potència i dominava gran part del món , a mesura que les poderoses
legions romanes anaven fent-se camí i conquistant nous territoris, aixecaven al seu pas,
ponts de fusta més o menys permanents, i en el moment en que van construir camins
pavimentats,al mateix temps aixecaven ponts de pedra llaurada, encara que els ponts
més antics de pedra van ser construïts per els egipcis de l’imperi antic, no obstant els
romans assimilant les tècniques del etruscos , les van desenvolupar amb magnífics
resultats segons mostren els nombrosos ponts que han desafiat el pas del temps i han
arribat fins l’actualitat.
4
Urbino ( Itàlia)
Amb la caiguda de l’imperi i l’arribada de l’edat medieval, l’home veu en els rius una
defensa natural contra les invasions i per tant els ponts com un punt d’entrada per
l’enemic, un punt feble en el sistema defensiu feudal, per tant durant l’edat mitjana el
ritme de construcció de ponts va disminuir tant que només es va limitar, en
determinats llocs, a la reconstrucció d’alguns ponts romans. I els pocs que es van
arribar a construir estaven custodiats per fortificacions i construïts de manera irregular
i desproporcionada, amb arcs igualment desproporcionats i desiguals , i alguns només
amb un únic arc de suport.
Ja a finals de la baixa edat mitjana va renéixer l’activitat constructiva, continuant els

seu progrés fins començaments del segle XIX, després amb l’arribada de la locomotora
de vapor, que demanava vies ferroviàries, també va obligar a construir ponts sòlids i
resistents.
Per últim l’automòbil va crear una demanda de ponts mai coneguda , els impostos van
subministrar els mitjans econòmics necessaris per el seu finançament. De la mateixa
manera el nombre d’accidents en carretera, sobretot en cruïlles, van estimular la
creació de diferències de nivell, que requereixen ponts tant en els passos inferiors com
en els elevats.
5
3- CONCEPTES BASICS:
3.1-FORMES GEOMÈTRIQUES UTILITZADES
• Formes Rectangulars (Quadrades) i Triangulars.
Qualsevol pont té la seva estructura, els primers ponts construïts amb fusta,
presentaven una estructura senzilla amb l’ inclusió de poques figures geomètriques,
més endavant els ponts de pedra, utilitzaven la combinació de la forma quadrada amb
6
la triangular, cosa que es veu molt clara en els seus arcs:
Generalment quan parlem de l’ús de figures geomètriques en la construcció d’un pont

estem referint-nos a ponts que no estan suspesos ni penjant per tirants, és a dir que
presenten una infraestructura, una armadura en gelosia (interconnexió de membres
rectilinis, per tal de fer l’estructura més lleugera que una d’ànima plena o sòlida)
Exemples de gelosies:
Aquesta és denominada gelosia de Long.
Gelosia Howe: Amb aquesta disposició les diagonals estan sotmeses a un esforç de
compressió, mentre que els muntants ( les peces horitzontals), ho estan a tracció.
7
En aquesta gelosia, anomenada Warren ( en honor a James Warren), es pot observar

molt bé la forma triangular , en aquest cas triangles equilàters, que per tant fan que
totes les diagonals tinguin la mateixa mida. Aquesta disposició pot semblar
desfavorable comparada amb les altres des d’un punt de vista resistent, però en canvi
representa un avantatge a l’hora de construir-la.
Per últim tenim la gelosia Vierendel, que no presenta formes triangulars, ni diagonals,
sinó que presenta marcs de forma rectangular. És una estructura molt rígida.
• Formes Circulars i Ovalades
La forma circular o ovalada ( formes corbes) va ser un dels primers recursos utilitzats
en construir un pont, hem de tenir present l’arc, que va ser utilitzat en l’edat antiga en
ponts, però que com hem vist no eren una sola peça sinó que estaven formats per
formes quadrades i triangulars. A diferència de molts altres elements antics que s`han
estancat al llarg de la història, l’arc ha evolucionat amb el pas del temps, que és el que
fa possible que actualment tinguem això:
3.2-ESTRUCTURES
8
Una estructura, quan ens referim al camp de l’enginyeria i l’arquitectura, és la

disposició en la qual estan posicionats els objectes portants de l’objecte,ja sigui un
edifici, un pont , un vaixell, un avió o un moble.
En aquest treball ens centrarem en les estructures dels ponts.
Tota estructura està composta per molts elements ja siguin horitzontals , verticals, o
diagonals, en qualsevol posició, tots ells estan sotmesos a càrregues constants que
impliquen forces, aquestes forces actuen sobre cada element de manera que tota
l’estructura es troba en equilibri:
• Esforços que suporten els elements que componen les estructures.
Tracció. Fa que es separin entre si les diferents partícules que componen una peça,
tendint a allargar. Per exemple, quan es penja d'una cadena un llum, la cadena
queda sotmesa a un esforç de tracció, tendint a augmentar la seva longitud.
Compressió. Fa que s'apropin les diferents partícules d'un material, tendint a

produir escurçaments o aixafaments. Quan ens asseiem en una cadira, sotmetem a
les potes a un esforç de compressió, de manera que tendeix a disminuir la seva
alçada.
9
Cisallament o tall. Es produeix quan s'apliquen forces perpendiculars a la peça, fent

que les partícules del material tendeixin a relliscar o desplaçar les unes sobre les altres.
En tallar amb unes tisores un paper estem provocant que unes partícules tendeixin a
lliscar sobre altres. Els punts sobre els quals recolzen les bigues estan sotmesos a
cisallament.
Flexió. És una combinació de compressió i de tracció. Mentre que les fibres superiors
de la peça sotmesa a un esforç de flexió s'allarguen, les inferiors s'escurcen, o
viceversa. En saltar a la taula del trampolí d'una piscina, la taula es flexiona. També es
flexiona un panell d'una prestatgeria quan es carrega de llibres o la barra on es pengen
les perxes en els armaris.
Torsió. Les forces de torsió són les que fan que una peça tendeixi a retorçar sobre el
seu eix central. Estan sotmesos a esforços de torsió els eixos, les manetes i els
cigonyals.
10
Cigonyal
• Resonancia En Estructures
La ressonància és un fenomen que es produeix quan un cos capaç de vibrar és

sotmès a l’acció d’una força periòdica, el període de vibració (T) de la qual
coincideix amb la freqüència natural del determinat cos.
Per tractar la ressonància de cossos hem de tenir clar que la vibració que és el que
provoca la força que actua sobre la estructura o cos, és la propagació d’ones
elàstiques produint deformacions i tensions sobre el medi continu, és a dir un
moviment repetitiu al voltant de la posició d’equilibri (la posició on la suma de les
forces que actuen té un valor de zero ) del cos.
Per tant el període de vibració o període d’oscil·lació és el lapse de temps que

separa dos instants en els que el sistema es troba exactament en el mateix estat.
En aquest gràfic podem veure la representació d’una ona periòdica, en aquest cas
el període equival a 3 segons, és a dir que cada 3 segons es repeteix l’oscil·lació.
Perquè es produeixi una ressonància en la estructura, a més d’una força periòdica

actuant, el període de vibració o oscil·lació d’aquesta ha de coincidir amb la
freqüència natural de l’estructura en qüestió. La freqüència natural o de
ressonància és aquella freqüència d’ona (ν) ( número d’oscil·lacions per segon o
l’inversa del període ν= 1/T) que tot cos o sistema té i el caracteritza, i quan un cos
és excitat a la seva freqüència característica, la seva vibració és la màxima possible.
11
Per veure clarament el que és o el que produeix la ressonància podem trobar

clarament un exemple molt conegut, la típica escena en la que un tenor
aconsegueix amb la seva veu trencar un objecte rígid com és un got de cristall.
Un altre exemple clar és el col·lapse del pont Tacoma Narrows :
L'antic pont penjant de Tacoma
Narrows, prop de Seattle, és la prova visual més famosa del fenomen físic
anomenat freqüència de ressonància: el 1940, pocs mesos després d'haver estat
inaugurat el pont, un dia de vent aquest va començar a onejar com si es tractés
d'una bandera.
El vent que va provocar la caiguda
del pont es movia a una velocitat de 61 quilòmetres per hora i tenia 5 segons de
freqüència, que va resultar ser molt similar a la freqüència natural del pont ,amb la
qual cosa l'energia transferida al sistema era màxima i les ones estacionàries
produïdes en el pont van començar a balancejar i van acabar col · lapsant-lo
12
El cas del pont de Tacoma és un
clàssic exemple d'errors d'enginyeria i de la importància que tenen tant

l'aerodinàmica com els efectes produïts per la ressonància en les estructures i
construccions.
3.3-LONGITUDS DE PONTS
Per parlar de les longituds dels ponts primer hem d’explicar una sèrie d’elements que
participen a l’hora de determinar-les.
• En primer lloc tenim el tauler :
Sol ser una llosa de formigó armat, amb un engraellat com armadura, que permet
assolir fins a 10 m d’amplada, o bé tubs de cartró, uralita o xapa, que queden
tancats dins el formigó, aquesta tècnica el que fa és alleugerir la llosa per tal de
poder augmentar l’amplada.
13
• També tenim en compte els recolzaments :
El tipus de recolzament d’un pont és un dels factors que determina la seva llargada,
reben el nom d’estrips quan van adossats al terreny o piles si són exempts. En el cas
de ponts de ponts penjants o atirantats tenim les torres de sustentació
• Per últim hem de tenir el concepte de llum o llum de càlcul que utilitzem
tècnicament per anomenar la distància mesurada entre els eixos de dos
suports.
Si parlem de ponts amb llum més gran, generalment parlem de ponts penjants o
atirantats, ja que són les alternatives amb bona relació tècnica- econòmica més
vàlides quan ens veiem obligats a construir ponts de grans longituds. Encara que al
començament la primera idea per salvar grans distàncies va ser la col·locació d’un
gran nombre de piles intermèdies per reduir les llums, aquesta solució pot resoldre
el problema d’aquestes grans longituds, com en el cas del pont sobre el riu Guayas
(Equador), però en moltes ocasions poden portar grans complicacions, com la
necessitat de construir moltes piles esveltes, de 100 m d’altura o més (sobretot en
zones muntanyoses) la construcció de piles de gran longitud no és en sí el
problema, però un nombre exagerat de les mateixes, fa poc pràctic qualsevol
projecte de pont, des del punt de vista econòmic i sobretot per el temps necessari
en construir-les.
Per tant gràcies a la demanda de ponts amb grans llums es van buscar alternatives
vàlides amb mètodes innovadors de disseny i construcció com:
1. Els ponts penjants: Un pont penjant està format per dues torres de sustentació ,
que són les encarregades de transmetre les càrregues al terra de cimentació
(poden estar construïdes amb formigó armat, acer o fins i tot fusta).
Recolzats i ancorats en la part alta de la torre de sustentació i ubicats

generalment d’una manera simètrica respecte l’eix de la via, es suspenen els
cables principals, generalment un a cada costat de la torre. Dels cables
14
principals es subjecten o es suspenen els anomenats tensors o pèndoles,

equidistants l’una de l’altra, i de menor diàmetre que el cable principal.
2. Ponts atirantats mitjançant cables: Ponts suspesos per mitjà de cables recolzats
i ancorats en diversos nivells de cadascuna de les torres de sustentació.
3. Ponts de formigó a volats successius :Dividim la construcció d’un pont gran en

varies etapes petites casi repetitives de segments d’aquest pont .
15
El primer pas en la construcció d’un pont d’ aquestes característiques

generalment consisteix en construir inicialment les piles, a partir de les
quals es començarà a construir segment per segment el pont.
16
4. Altres sistemes : com ponts amb arcs prefabricats de formigó que abracen gran
distància.
3.4- ELEMENTS D’UN PONT
1. La superestructura: Conjunt de trams que salven la distancia entre els suports.

Cada tram de la superestructura està format per un tauler, i una o varies
armadures de suport, que transmeten les càrregues dinàmiques, suportades
per el tauler, als pilars i estreps.
2. La infraestructura:
• Pilars: Són els suports intermedis dels ponts de dos o més trams. Han de
suportar la càrrega permanentment, i ser insensibles a l’acció dels agents
naturals ( vent, riuades,etc…)
• Estreps: Situats als extrems dels ponts sostenen els terraplens que condueixen
al pont, de vegades són reemplaçats per pilars clavats. Han de resistir tota mena
d'esforços per la qual cosa se solen construir en formigó armat i tenir formes
diverses.
• Ciments: Suports d’estreps i pilars encarregats de transmetre al terreny tots els

esforços. Estan formats per les roques, terreny o pilons que suporten el pes
d’estreps i pilars.
Les armadures dels ponts poden treballar a flexió (bigues), a tracció (cables), a flexió i
compressió (arcs), etc.
Cada tram del pont consta de:
17
• Plaques i bigues ( tauler), que transfereixen les càrregues mitjançant flexió o

curvatura principalment.
• Cables, que suporten les càrregues per tensió.
• Bigues de gelosia, els components de les quals transmeten les càrregues per
tensió directa o per compressió
• Arcs i armadures rígides que actuen per flexió i compressió al mateix temps.
El tauler: Suporta directament les càrregues dinàmiques, i per mitjà de les armadures
transmet les seves tensions a estreps i pilars, que al seu torn, les fan arribar als
ciments, on es dissipen en la roca o en el terreny circumdant. Està composat per:
• Planxes.
• Bigues longitudinals ( és a dir en el sentit de la longitud del pont) on es recolza

el tauler.
• Bigues transversals ( que travessen en sentit contrari a la longitud)
Funció dels elements:
La missió fonamental dels elements constructius és la de suportar un conjunt de

càrregues, que podem classificar com:
1. Pes propi
2. Càrregues de funcionalitat
3. Accions exteriors diverses.
Considerem com a pes propi les càrregues de l’estructura, que són especialment
significatives en estructures de formigó armat, i les càrregues reològiques ( fruit de la
deformació i viscositat del material,en molts casos de l’enduriment del formigó)
Les càrregues de funcionalitat són aquelles que actuen sobre la construcció, de la que
forma part la mateixa estructura en qüestió, per exemple objectes o persones.
En l’apartat d’accions exteriors diverses ens referim a la calor ( dilatació -contracció) el

vent, la neu, els sismes ,etc...
18
Veiem que les càrregues que poden actuar sobre una estructura són molt variades i
poden donar-se una sèrie de combinacions entre elles, havent l'estructura de suportar
la combinació més desfavorable.
3.5- EXEMPLIFICACIÓ
els ponts que veurem a continuació són ponts que han sigut construïts de diferents maneres,
seguint diferents processos, ponts que són diferents ,de diferents tipus, i sobretot ponts que
van ser construïts en diferents condicions i la seva forma s'adapta a aquestes
Viaducte de Millau, França
Aquest pont va ser originalment concebut per l'arquitecte anglès Norman Foster, i
estructuralment per l'enginyer francès Michel Virlogeux, treballant els dos conjuntament per
fer possible aquesta obra tan singular. És el pont més alt del món, que se suspèn per sobre el
riu Tarn, amb una altura màxima de 343 metres i una longitud de 2.460 m, té 7 pilars de
formigó i el tauler té una amplada de 32 metres.
és un pont suspès mitjançant cables, que tanta és la seva altura que supera a la torre Eiffel, i
quasi iguala a l'edifici Empire State (Nova York).
19
Pont Gateshead Millenium (Regne Unit)
Aquest pont per vianants i bicicletes, està format per dues paràboles únides rígidament en una
estructura que s'inclina per permetre el pas de les embarcacions que transiten pel riu tyne.
Pont Gateshead Millenium en posició tancada, per permetre el pas dels vianants o
bicicletes.
20
Pont Millenium en posició oberta que permet el trànsit pel riu tyne. En aquest pont es
pot veure que l'utlització de la forma convexa per adaptar-se a la condició del trànsit
fluvial.
4-TIPUS DE PONTS
4.1.CLASSIFICACIÓ DELS PONTS SEGONS EL MATERIAL
El material amb el que es construeixen ( o s’han construït) determina els següents tipus
de ponts:
4.1.1.Ponts De Fusta.
Són lleugers, econòmics, poc resistents, de curta duració i molt vulnerables;

actualment només es conceben en obres provisionals.
4.1.2.Ponts De Fabrica
Fets amb pedra, maons,i formigó en massa, són sempre ponts en arc, ja que aquests
materials només resisteixen esforços de compressió, la seva duració és il·limitada,
encara s’utilitzen ponts romans, sense pràcticament despeses de manteniment.
L’impossibilitat de mecanitzar la seva construcció fa que siguin de costos bastant

elevats. Amb els ponts de fàbrica pràcticament únics fins al segle XVIII, no es poden
assolir grans llums, per aquest motiu no es construeixen. El desenvolupament de la
indústria metal·lúrgica va orientar cap als metalls la tècnica de construcció de ponts,
impulsada particularment pel desenvolupament del ferrocarril.
4.1.3. Ponts Metàl·lics
Inicialment construïts en ferro colat(ferro fos que se li dona forma a partir d’un motlle)
i ferro forjat (es dóna forma al ferro a partir de l’escalfament, l’ús del martell i el
posterior refredament del material ) i, després amb acer laminat, van marcar una
època en l’enginyeria de camins, ja que admeten les més diverses solucions tècniques,
permeten grans llums a l’altura justa, es presten a substitucions i ampliacions i a més
són de ràpida construcció.
Alguns dels seus inconvenients són l’elevat preu de la matèria prima, els costos de
manteniment per la seva sensibilitat als agents atmosfèrics i gasos corrosius i la seva
excessiva deformació elàstica. L’acer pot presentar diverses formes segons treballi a
tracció, compressió o flexió , les peces poden estar unides per rematat en calent o per
soldadura fonamentalment.
4.1.4. Ponts De Formigó Armat
21
Posteriors cronològicament als metàl·lics, són preferentment d’arc i biga, adaptant-se el

formigó a moltes solucions que permeten l’aprofitament del mateix element per
diversos fins. Admeten llums intermèdies entre el de fàbrica i el metàl·lics, no tenen
despeses de manteniment i són de ràpida construcció, particularment si s’utilitzen
elements prefabricats.
4.1.5.Ponts De Formigó Pretesat
El formigó pretesat es pot considerar un nou material, la seva diferència amb el

formigó armat és que en aquest l'armadura és passiva, és a dir, entra en càrrega quan
les accions exteriors actuen sobre l'estructura, en el pretesat, en canvi, l'armadura és
activa, és a dir es tesa prèviament a l'actuació de les càrregues que rebrà l'estructura
(pes propi, càrrega morta i càrregues de trànsit), comprimint el formigó, de manera
que mai hagi traccions o que aquestes tinguin un valor reduït. L'estructura es posa en
tensió abans de l'actuació de les càrregues que van a gravitar sobre ella, i d'aquí el seu
nom de formigó pretesat. En definitiva, és avançar-se a les accions que van a actuar
sobre l'estructura amb unes contra-accions que són el moment en què es es tesen les
armadures
Permeten grans llums amb molta esveltesa, són de ràpid muntatge, no precisen
despeses de manteniment, i presenten grans possibilitats estètiques, s’han imposat
actualment en les principals xarxes viaries del món.
4.2.CLASSIFICACIÓ DELS PONTS SEGONS LA SEVA MOBILITAT
4.2.1.Ponts Fixos
S’anomenen ponts fixes els que es troben ancorats de forma permanent a les piles
Els ponts mòbils,en canvi, són aquells que necessiten tenir aquesta mobilitat, perquè
moltes vegades estan construïts sobre les vies de navegació i han de permetre el pas
del transit marítim, desplaçant una part de la superestructura.
4.2.2.De Pontons ( Sobre Suports Flotants)
Estan recolzats sobre suports flotants generalment mòbils i s’acostumen a utilitzar poc.
22
Pont de West India Quay, Londres.
4.2.3. Ponts Basculants.
Formats per un o dos taulers, recolzats per un eix a les piles i convenientment
contrapesats, que s’eleven per rotació sobre l’eix, solen construir-se en acer, però s’han
fet assaigs amb metalls lleugers. ( El pont basculant és un tipus de pont llevadís)
4.2.4.Ponts d’Elevació Vertical.
Els ponts d'elevació vertical es fan servir per a majors llums i consten d'una plataforma,
que s'eleva verticalment mitjançant politges seguint unes guies contigües, la
plataforma sol ser d'acer amb bigues de gelosia o d'ànima plena.
23
Pont Giratori
Pont d’elevació vertical
4.2.5.Ponts Giratoris o d’Oscil·lació.
Els ponts d'oscil·lació roten les seves seccions sobre un eix o pedestal, permetent així la
circulació dels vaixells pel riu i deixant a cada banda un canal de circulació.
En els casos on el pedestal no es pot situar al centre del canal, el pont pot ser situat
sobre un dels costats del canal. Aquests ponts són més lents en el seu funcionament
que altres tipus de ponts mòbils i molts d'ells han estat substituïts per ponts de
bàscula. Només són utilitzats per petites llums i són moguts generalment per motors
elèctrics.
4.3.CLASSSIFICACIÓ DELS PONTS SEGONS LA SEVA ESTRUCTURA.
4.3.1.Ponts de Plaques.
La seva armadura és una planxa de formigó armat o pretesat, que salva les distàncies
entre les piles, aquesta construcció, usual sobre autopistes, presenta molts avantatges
per a llums no molt grans.
4.3.2.Ponts de Bigues.
Aquest tipus de ponts poden ser de bigues simples que salven les llums mitjançant
bigues paral·leles, generalment de ferro o formigó pretesat i sobre l'ala superior hi ha
la superfície de rodament,o bé de bigues compostes que estan formats per dos bigues
laterals soldades perpendicularment a unes altres que serveixen d’ànima, permeten
grans llums i poden ser de tauler inferior o superior.
4.3.3.Ponts amb Armadura en Gelosia.
Estan formats per bigues den gelosia amb elements d’acer soldat o rematat, permeten
grans llums i admeten diverses modalitats
24
4.3.4.Ponts Arquejats.
S’inclouen els que formen part de l’antiguitat , i els que ara l’acer i el formigó permeten
construir amb grans llums i petita curvatura.
Pont “Arcos de Alconétar”, Alcántara (Autovia de la Plata)
4.3.5.Ponts Penjants.
Són els ponts que salven majors llums , que consten d’un tauler suspès per dos grans
cables (catenàries), recolzades en unes piles construïdes sobre les piles.
25
5-PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ
• 1era estructura:
Material:
- 4 Llistons de fusta: 2 de 53 x 1,3 cm
2 de 62 x 1,3 cm
- 24 peces de fusta de 8,6 cm de llarg i 6mm de diàmetre.
- 26 peces de fusta de 10,4 cm de llarg i 6 mm de diàmetre
- Trepant
- Cola per fusta
Procés:
Per començar vaig tallar les dues peces de 62 cm i seguidament les de 53 cm.
26
Després necessitava les 24 peces de fusta de 6 mm de diàmetre, aquesta part va costar

bastant sense un estri per immobilitzar la fusta, els dits se’n van portar la pitjor part.
Vaig fer exactament el mateix amb les altres 26 peces que faltaven, a partir d’aquí tot
es va complicar una mica, ja que no havíem tingut en compte que els forats que havien
de ser de 6 mm, tenien una inclinació de 60⁰, vam inventar una plantilla on vaig
dibuixar l’angle, a partir d’aquest dibuix vam fer els forats, no era un mètode precís
però era el millor que podíem fer.
27
Abans de procedir amb fer els forats els llistons de fusta van ser marcats d’acord amb el
plànol(com es pot veure en la imatge superior).
A continuació de fer els forats i amb totes les peces ja tallades, vam prosseguir amb el
muntatge, utilitzant cola per fusta i molta paciència.
28
29
• 2ª Estructura:
Material:
- 4 llistons de 62 x 1,3 cm cadascun.
- 14 peces de 10,4 cm de llarg i 6mm de diàmetre.
- 14 peces de 7,5 cm de llarg i 6 mm de diàmetre.
- 12 peces d’11,3 cm de llarg i 6 mm de diàmetre.
- Trepant.
- Cola per fusta.
Procés:
30
Tal com en el procés de construcció de la primera estructura, vaig començar tallant els
4 llistons de 62 cm.
A continuació amb els llistons ja tallats vaig marcar amb llapis les mides per poder
foradar-los bé, havíem de ser precisos.
Després vindria l’àrdua tasca de fer els forats, uns verticals que no suposaven un gran
inconvenient i els altres amb un angle d’inclinació de 41⁰ , això si que presentava un
problema però com abans en la primera estructura vaig utilitzar la mateixa tècnica:
31
Ara tocava tallar les peces de 6 mm de diàmetre en total eren 40 : 14 de 10,4 cm, 14 de
7,5 cm i 12 de 11,3 cm.
32
Per muntar tota l’estructura primer vaig muntar els dos laterals, en aquesta part es
necessita molta paciència ja que a vegades les parts no s’ajunten i queden bé a la
primera, ja que no som màquines i l’ inclinació dels forats no va quedar perfecte, una
vegada muntats els laterals s’han d’ajuntar per obtenir la estructura final.
• 3ª Estructura
Material:
- 4 llistons de 62 x 1,3 cm cadascun.
- 12 peces de 11,3 cm de 6 mm de diàmetre.
- 12 peces de 5 cm, 6 mm de diàmetre.
- 12 peces de 4,5 cm, 6 mm de diàmetre.
33
- 12 peces de 3,9 x 1,3 cm.
- Trepant.
- Cola per fusta.
Procés:
Com es veu en el llistat de materials en la construcció d’aquesta estructura vaig utilitzar

més peces de fusta per tant, va presentar més dificultats a la hora del muntatge. El
primer pas va ser tallar els 4 llistons de 65 cm:
A continuació vaig tallar totes les peces de 6 mm de diàmetre, que en total eren 76
peces, aquest pas va portar bastant temps, desprès vindria l’hora de començar a fer els
forats que en aquesta estructura demanava més esforç ja que era l’estructura en creu i
per tant tenia més forats:
34
Ara em dedicaria a fabricar el mecanisme per fer les creus en l’estructura: Es tractava
de rectangles de 3,9 x 1,3 cm, per tant de la mateixa fusta dels llistons, per fer les creus
faria un forat que travessés tota la peça i forats poc profunds en els extrems, on
desprès aniran les peces de 5 i 4,2 cm.
35
36
La fase de muntatge va començar per unir les peces rectangulars amb les de 11,3 cm i 5
cm,i a la vegada ajuntar-les a un llistó.
37
Quan teníem totes les creus en el llistó vaig encolar les peces de 4,2 cm i l’altre llistó
per tenir muntat ja el primer lateral. Aquesta maniobra em va costar molt ja que
algunes parts no encaixaven, i vaig haver de fer unes modificacions, com tallar noves
peces per substituir algunes que eren molt petites o molt grans, vaig tenir bastants
inconvenients. Fins que al final ho vaig aconseguir:
L’altre lateral va costar menys a l’hora de muntar per que ja tenia un mètode a seguir, i
també havia comprovat que les peces mesuressin el mateix i no hi hagués cap
imperfecció en els rectangles ( en la construcció del primer lateral un parell es van
trencar).
38
La unió dels dos lateral no presentar dificultats i per tant ens va permetre acabar
finalment tota l’estructura.
39
• 4ª Estructura:
Material:
- 2 llistons de fusta de 62 x 1,3 cm.
- 2 llistons de fusta de 58,3 cm de llarg ( 2 x 0,5 cm, forma rectangular).
- 7 peces de fusta de 10,4 cm de 6 mm de diàmetre.
- 5 peces de 12,4 cm ( 2 x 0,5 cm).
- 2 peces ( 6 mm de diàmetre ) de: 3,3 cm, 7 cm, 8,5 cm, 7, 5 cm i 4,8 cm.
- Peces de fusta de 3 mm de diàmetre.
- Trepant.
- Cola de fusta.
Procés:
El primer pas va ser com en els processos anteriors, tallar els llistons de 62 cm i a
continuació els de 58 cm que són de forma rectangular per poder fer l’arc, element en
que constitueix tota la estructura.
40
El que faria després seria fer d’alguna manera l’arc, després d’analitzar la situació vaig
improvisar un sistema que va funcionar i que consistia en realitzar dos talls parcials als
extrems de cada llistó de 62 cm per poder mantenir en flexió els llistons de forma
rectangular. ( per calcular la inclinació dels talls vaig anar provant amb els llistons
flexibles i un patró de l’altura de les altres estructures, com es pot veure en la primera
fotografia).
41
42
La següent maniobra va ser foradar els llistons base per poder connectar posteriorment
els dos laterals ( que no va costar molt per que no hi havia forats inclinats) i fixar més
encara l’arc als llistons per mitjà de la utilització de peces petites per reforçar
l’estructura en els punts d’unió de l’arc amb el llistó.
43
44
45
Després vaig tallar les 5 peces que anirien en posició vertical (que tenen diferents
mides com he detallat a l’apartat dels materials ) i que després vaig muntar en els dos
laterals.
46
Tenint els dos laterals ja muntats, era la hora de tallar les peces que els unirien, és a dir
les peces de 10,4 cm de 6 mm de diàmetre i les de 12,4 cm de forma rectangular( 2 x
0,5 cm) , un cop tallades havíem de posar-les en el seu lloc.
47
S’ha de destacar que un cop acabada la estructura vaig veure que potser les peces
rectangulars de la part superior les quals només es trobaven enganxades a la
estructura amb cola eren un punt dèbil de la estructura, per tant vaig decidir reforçar-
les amb les mateixes peces que es van fer servir per reforçar els arcs als punts d’unió
amb els llistons.
48
Ara amb la estructura ja ben reforçada, es podia donar com acabada.
49
6-DESCRIPCIÓ METODOLOGIA I RESULTATS
Per fer l’experimentació vaig contactar amb la Escola Superior d’Enginyeria Industrial i
Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), després d’avaluar com volia fer les proves, si
sotmetre les estructures a un esforç de compressió, tracció o flexió, el simple fet de ser
estructures de ponts em deia que treballarien a flexió, per tant necessitava una
màquina que em permetés recolzar les estructures en 2 punts i posar una càrrega al
bell mig dels ponts. El dia 24 de Novembre de 2010 es van fer les proves utilitzant
aquesta eina:
50
Es tracta d’una màquina per provar la resistència de materials , a la qual se li ha afegit

una plataforma amb dos suports que es poden graduar, la distància idònia per
l’experiment havia de ser de 40 cm entre cada suport, és a dir a 10 cm dels extrems,
aquesta distància es va mantenir en les proves de cada estructura, ja que tots els
paràmetres havien de ser iguals per a cada prova, amb la finalitat de poder-les
comparar.
51
Un cop teníem l’estructura ben posicionada, la càrrega havia de prendre contacte amb
l’estructura, a partir d’aquí vam establir a quina velocitat volíem que es mogués la
càrrega, es mouria a 2 mm/min en totes les proves.
• 1ª Estructura:
Força màxima exercida: 1,054 kN = 1054N
Temps de prova : 775,25 s = 13 min
Recorregut màxim ( deformació ): 25,76 mm
Equivalència en massa: 107,6 kg
Moment en el que el pont s’esquerdava i no oferia més resistència.
52
• 2ª Estructura:
Força màxima exercida:1,651 kN = 1651 N
Temps de prova : 1028,8 s = 17 min
La 2ª estructura oferint resistència, es pot veure com la càrrega provoca una curvatura
del pont.
Màxima deformació.
• 3ª Estructura:
Força màxima exercida: 1,134 kN = 1134 N
Temps de prova : 576 s = 9,6 min
53
Situació crítica de l’arc.
Ruptura.
• 4ª Estructura:
Força màxima exercida: 2,229 kN = 2229 N
Temps de prova : 905 s = 15 min
Recorregut màxim ( deformació ): 30 mm
54
Aquí es pot veure la deformació.
Veiem com el primer a fallar és el lateral dret.
55
Torsió de l’estructura per la separació d’un dels laterals.
7-ANALISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
En aquest primer gràfic veiem l’evolució de la primera estructura, en un principi veiem

una continuïtat en la gràfica el que ens indica que ha presentat una rigidesa inicial,
després veiem una fluctuació segurament deguda a una fallida en l’estructura,
seguidament continua oferint resistència fins assolir el seu màxim de resistència, a
partir d’aquí l’estructura es trenca i no ofereix oposició a la càrrega.
En aquest segon gràfic podem veure com comparada amb la primera estructura
aquesta resisteix molt més, podem dir que un 60% més,i la gràfica és molt més lineal
inicialment ( molt poques fluctuacions ), el que li dóna dos punts a favor , però en canvi
es pot veure que assoleix el seu màxim en molt poc temps, si comparem amb el primer
gràfic veurem que la primera armadura assoleix la màxima càrrega en un interval de 10
min en canvi aquesta l’aconsegueix en aproximadament 4 min, per tant podem dir en
aquest aspecte que la primera estructura és millor, tot i que si fem el promig de la
càrrega resistida estaríem parlant de 100 kg, una gran resistència.
Si observem el 3r gràfic, podrem veure que hi ha algunes similituds amb el 2n gràfic en

la seva evolució lineal,sobretot aquest que no presenta fluctuacions, un cop assoleix la
seva màxima càrrega de 1134 N, la seva resistència baixa però es manté bastant temps
56
al voltant dels 1000 N , finalment fa fallida i es trenca. La corba inicial ens indica que és
una estructura molt rígida.
En aquesta última gràfica podem veure com aquesta armadura supera i per molt la
resta, en quant a la càrrega resistida concretament de 2229 N, en general és bastant
lineal presentant una corba inicial que ens indica una certa elasticitat fins a arribar a la
càrrega màxima mantenint-se durant un interval d’ aproximadament 3 min per sobre
dels 2000 N, després de donar tot el seu potencial la resistència exercida disminueix
progressivament.
abans de fer aquest experiment tenia la idea concebuda de que la primera estructura
que ha resultat ser la que menys resistència ha tingut , resistiria bastant, m’havia basat
en la seva forma per fer aquesta afirmació, ara un cop fet l’experiment i tret les
conclusions puc dir que no havia tingut en compte la importància dels muntants
( peces verticals) per fer l’estructura més rígida, crec que si hagués tingut muntants a
més de les diagonals, la seva resistència seria més gran, un altre fet que m’ha sorprès
és la gran resistència de la segona estructura, d’aquí trec la conclusió de que la seva
forma simètrica ha distribuït millor la càrrega, del mig cap als extrems.
Ja preveia que l`última estructura resistiria bastant càrrega, degut a l’ us de diagonals

creuades i muntants que constituïen una estructura molt rígida i sòlida, i tot i que es va
deformar, no es va arribar mai a trencar com les altres armadures.
Amb aquest treball queda demostrat que més que el material del qual estigui feta
qualsevol estructura, els factors que determinen la seva resistència són les formes
geomètriques que s’utilitzin segons la seva funcionalitat i els esforços als que estigui
sotmesa, en aquest aspecte cobra importància el disseny previ, que fins i tot en un
projecte tan petit com el meu va costar un petit esforç, i no em vull imaginar en un
projecte a major escala.
Està clar que algunes estructures haguessin aguantat més si no tinguessin algunes
errades a la hora de la construcció, però en el seu moment es va fer el millor que es
podia, tot i això he de reconèixer que s’han complit els objectius que volia, que una
estructura pugui aguantar més de 200 kg ja és un èxit, en tot cas per molt que les
estructures no fossin idealment perfectes, les expectatives que vaig dipositar en elles
s`han complit satisfactòriament.
57
8-BIBLIOGRAFIA
http://www.parro.com.ar/index.php
http://www.miliarium.com/monografias/Puentes/Elementos.asp
http://ocwus.us.es/mecanica-de-medios-continuos-y-teoria-de-estructuras/calculo-de-
estructuras-1/apartados/apartado1_1.html/skinless_view
http://www.galeon.com/puentes/historia/pontshistoria.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Puentes
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0053-02/contenido/4_esfuerzos.htm
58
ANNEX
59
60

Leo Gutierrez

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Leo Gutierrez

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estructura d’un Pont ( Resistència de

Alumne: Leonardo Gutiérrez Castillo

Tutor: Maikel Blanco Merayo

2-Òrigen i història dels ponts..............................................................................pg 3

3.1-Formes geomètriques utilitzades......................................................pg 5

3.3-Longituds d’un pont..........................................................................pg 11

4.1- Classificació per materials.................................................................pg 18

4.2-Classificació segons la seva mobilitat.................................................pg 19

4.3-Classificació segons la seva estructura.................................................pg 21

6-Descripció metodologia i resultats...................................................................pg 44

7-Analisi de resultats i conclusions......................................................................pg 49

Com a conclusió l’objectiu general d’aquest treball és demostrar la resistència de les

En aquest projecte en particular, l’origen de la motivació i objecte del treball està

2- ÒRIGEN I HISTÒRIA DELS PONTS

A partir d’aquest moment es va a començar a construir ponts rudimentaris amb fusta, i

L’evolució en la construcció de ponts està directament relacionada a la necessitat que

Ja a finals de la baixa edat mitjana va renéixer l’activitat constructiva, continuant els

3.1-FORMES GEOMÈTRIQUES UTILITZADES

• Formes Rectangulars (Quadrades) i Triangulars.

la triangular, cosa que es veu molt clara en els seus arcs:

Generalment quan parlem de l’ús de figures geomètriques en la construcció d’un pont

Aquesta és denominada gelosia de Long.

En aquesta gelosia, anomenada Warren ( en honor a James Warren), es pot observar

• Formes Circulars i Ovalades

Una estructura, quan ens referim al camp de l’enginyeria i l’arquitectura, és la

En aquest treball ens centrarem en les estructures dels ponts.

• Esforços que suporten els elements que componen les estructures.

Compressió. Fa que s'apropin les diferents partícules d'un material, tendint a

Cisallament o tall. Es produeix quan s'apliquen forces perpendiculars a la peça, fent

La ressonància és un fenomen que es produeix quan un cos capaç de vibrar és

Per tant el període de vibració o període d’oscil·lació és el lapse de temps que

Perquè es produeixi una ressonància en la estructura, a més d’una força periòdica

Per veure clarament el que és o el que produeix la ressonància podem trobar

Un altre exemple clar és el col·lapse del pont Tacoma Narrows :

L'antic pont penjant de Tacoma

El vent que va provocar la caiguda

El cas del pont de Tacoma és un

clàssic exemple d'errors d'enginyeria i de la importància que tenen tant

• En primer lloc tenim el tauler :

• També tenim en compte els recolzaments :

Recolzats i ancorats en la part alta de la torre de sustentació i ubicats

principals es subjecten o es suspenen els anomenats tensors o pèndoles,

3. Ponts de formigó a volats successius :Dividim la construcció d’un pont gran en

El primer pas en la construcció d’un pont d’ aquestes característiques

3.4- ELEMENTS D’UN PONT

1. La superestructura: Conjunt de trams que salven la distancia entre els suports.

• Ciments: Suports d’estreps i pilars encarregats de transmetre al terreny tots els

Cada tram del pont consta de:

• Plaques i bigues ( tauler), que transfereixen les càrregues mitjançant flexió o

• Cables, que suporten les càrregues per tensió.

• Bigues longitudinals ( és a dir en el sentit de la longitud del pont) on es recolza

• Bigues transversals ( que travessen en sentit contrari a la longitud)

Funció dels elements:

La missió fonamental dels elements constructius és la de suportar un conjunt de

3. Accions exteriors diverses.

En l’apartat d’accions exteriors diverses ens referim a la calor ( dilatació -contracció) el

Viaducte de Millau, França

Pont Gateshead Millenium (Regne Unit)

4.1.CLASSIFICACIÓ DELS PONTS SEGONS EL MATERIAL

Són lleugers, econòmics, poc resistents, de curta duració i molt vulnerables;

L’impossibilitat de mecanitzar la seva construcció fa que siguin de costos bastant

4.1.3. Ponts Metàl·lics

4.1.4. Ponts De Formigó Armat

Posteriors cronològicament als metàl·lics, són preferentment d’arc i biga, adaptant-se el