VÍCTOR PATRICIO

1. Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un moviment per

persona) que no ha de repetir només el contingut del dossier, sinó aportar
informació que trobeu als enllaços. I on són els enllaços? Clicant a sobre
del pòster que teniu més avall.

El surrealisme és un moviment cultural i intel·lectual que abraça tots els camps

artístics ( la pintura, l’estructura, la literatura...). El que busca és una realitat
més veritable que la quotidiana, que la trobem a l’inconscient.

Va aparèixer a França a final del segle XIX i va estar vigent fins a la Segona
Guerra Mundial. Sorgí com un moviment poètic del qual la pintura i l’escultura
en foren les conseqüències. El surrealisme és un moviment que es pot
considerar com revolucionar, ja que trobem a molt artistes surrealistes que
s’han apropat al comunisme o anarquisme per a fer un revolució social. Per
tant, deien que era l’única manera de valorar aquesta realitat que trobem en
l’inconscient.

En aquella època podríem trobar dues maneres de pintar art surrealista: alguns
pintors seguien defensant la lliure intervenció de la raó, i altres utilitzaven com a
recurs la figuració naturalista.

Aquest moviment té les següents característiques: utilitza l’automatisme psíquic

per a interpretar el procés real del pensament de qualsevol forma ( verbal,
escrita, pintada...) sense la intervenció de la raó ni de les preocupacions morals
i utilitzen la part irracional i l’inconscient, doncs el que pretenen és traslladar les
imatges de l’inconscient sense la participació de la consciència.

Les tècniques que utilitza són el collage, el “cadàver exquisit” ( consisteix en

dibuixar diferents parts d’una figura o d’un text sense veure el que l’anterior ha
fet passant-se el paper doblegat), el frottage (dibuixos compostos pel frec de
superfícies rugoses contra el paper o el llenç), la decalcomania, i també
s’utilitzava com a tècnica un joc d’imatges ambigües i el seu significat denotat a
través de paraules que feien dubtar la relació entre l’objecte real i el pintat.
2. Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van
desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.

Meret Oppenheim. Esmorzar pelut Meret Oppenheim. La meva cangur

René Magritte. Això no és una pipa

Salvador Dalí. Cadàver exquísit Parella amb els caps plens de núvols, Dalí
Cap de pagés català, Joan Miró

L’enllaç a l’ slide es aquest:

http://www.slide.com/r/xD50mPm6wD8L3OLIVoxUOPk7bo34gMNY?
previous_view=mscd_embedded_url&view=original

3. Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit

comentari (mínim d’un per cap) i evidentment, copiar el poema surrealista.

“La rosa als llavis” de Joan Salvat-Papasseit, 1923

mireu la noia que us guanya l'esclat, 

bella i pubilla, i és bruna de rostre. 
I EL SEU ESGUARD 
De tant que és jove enamora el seu pas 
i el seu esguard damunt el meu esguard 
-qui no la sap quan la veu s'enamora. 
sóc presoner 
  que la vull presonera: 
aquest matí que una flor m'ha posat  Perquè has vingut ara torno a estimar: 
li deia així  diré el teu nom 
  baix baixet    i el cantarà l'alosa. 
    a l'orella:   

sota els teus ulls, és un bes el que em AMO L'AROMA 

plau. 
  Amo l'aroma d'aquest brot de menta 
que duus lligada dintre el teu somrís 
PERQUÈ HAS VINGUT  fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa 
com vela nova que torba el garbí. 
Perquè has vingut han florit els lilàs 
i han dit llur joia  Les xicres blanques dels pals del telègraf 
  envejosa  si ets a la ruta guarden ton camí; 
   a les roses:  pel brot de menta cap d'elles pledeja- 
pledejarien si em veien sofrir. 
Perquè vindria de la boca teva  jo, per pagar-la, ja em donaria teu. 
la posaria al mossec de les dents,  [...]
fes-me'n penyora, del teu brot de menta: 
Joan Salvat-Papasseit

Comentari:

A la primera estrofa fa referencia a la seva enamorada, relatant que ell es

presoner seu. A més, l’ha demanat un petó.

A la segona estrofa, representa que quan ella arriba floreixen els lilàs i han dit,
metafòricament, que observin la bellesa de la noia.

I a la tercera i última estrofa, que jo comento, expressa la bona olor d’aquesta

dama i s’ofereix a ella diu que la mossegarà per l’atracció que sent.

4. Creació d’algun poema avantguardista: cal·ligrama

“La rosa als llavis” de Joan Salvat-Papasseit