El DADAISME és el precedent immediat del Surrealisme.

El terme "Dadà" o Dadaisme

fa referència a un conjunt molt ampli d’activitats relacionades amb el teatre, la
literatura, i en general el món de l’art, que van tenir lloc en diferents ciutats durant el
període 1916- 1923.

ZURIC, 1916: L’escriptor Hugo Ball inicia el moviment al local anomenat "Cabaret
Voltaire", amb Tristan Tzara, Marcel Janco, Jean Arp i Richard Huelsenbeck. Publiquen
una revista anomenada "Dadà".

NOVA YORK, 1917: El fotògraf Alfred Stieglitz inicia la publicació de la revista "291" i
obre una galeria amb el mateix nom. Col·laboren amb ell Francis Picabia i Marcel
Duchamp, pintors francesos emigrats als EUA durant la guerra.

BERLÍN, 1919: Kurt Schwitters exposa per primer cop els seus muntatges que anomena
"Merz" (de Commerz). Max Ernst participa en una exposició, realitzada en una
cerveseria: el dia de la inauguració una noieta vestida de primera comunió recitava
poemes obscens, hi havia una escultura de Max Ernst amb una destral clavada i la
invitació a destruir-la, una peixera plena d’aigua tenyida de color vermell amb un
despertador al fons, una cabellera flotant i una ma de fusta que en sobresortia. La
policia acusà els organitzadors de frau perquè cobraven una entrada per a una
exposició on no hi havia cap objecte d’art.

PARÍS,1920: Tristan Tzara es trasllada a aquesta ciutat, i organitza algunes

"manifestacions Dadà" que son molt aplaudides pel grup dels surrealistes.

Aquestes activitats fóren totalment independents, sovint sense cap relació entre elles,
però formen un conjunt perquè tenen alguns punts en comú. El més important és la
revolta explícita i militant contra l’ordre establert de la societat burgesa, revolta que es
justificava per la carnisseria provocada amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
Per aquest motiu els dadaistes consideraven que el món de l’art, i els artistes, havien
perdut tot el sentit, calia destruir-los per tal de destruir tota separació entre art i vida
quotidiana, entre artista i home del carrer. La manera de fer explícit aquest rebuig
contra l’art tradicional consistia en provocar el desconcert en les expressions
artístiques tradicionals. Les manifestacions artístiques dels dadaistes s’estructuraven
sempre entorn del factor atzar, únic element legítim de creació.
Poema:

Agafeu un diariAgafeu unes tisoresTrieu en aquest diari un article que tingui la llargada
que compteu donar al vostre poemaRetalleu l’articleRetalleu a continuació amb cura
cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossa
Agiteu suaumentTraieu a continuació cada retall un després de l’altreCopieu
conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossaEl poema se us assemblarà.I
heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora,
encara que incompresa de la plebs.

Tristan Tzara, "Manifest Dada", Manifestos d’Avantguarda, Antologia

És un poema que refleceteix molt bé el dadaisme ja que l’expressa tal i com és. Descriu
el desordre i el factor de l’atzar que és el més important segons els dadaistes.
És una obra curta, ja que normalment els dadaistes feien els seus poemes més
extensos.

Poema dadaista realitzat per Blanca Martín:

Blanca Martín Trilla 1 CT1