Divendres, estiu 37/ TT 34
Entrevista: ALBA CLARÉS, una de les supervivents del
cataclisme, metgessa de Benaura, directora de la biblioteca i el
museu i coordinadora de l’escola.
L'Alba té 58 anys. Des de la
gran catàstrofe sempre ha
dedicat una petita part del
seu temps a escriure. La
seva experiència, així com
la d’alguns altres pocs
supervivents coneguts del
cataclisme, està sent
recollida i arxivada en la
biblioteca de Benaura en
l’apartat Nova edat.
Llum, néta de l’Alba,
historiadora i escriptora, està
escrivint amb la màxima
objectivitat i rigor la història
conjunta de tots aquests
homes i dones que amb la
seva força i els seu treball
han fet possible la
continuïtat de l’espècie
humana.
Per això, recull en diverses
entrevistes aspectes que li
interessen per completar la
seva obra.
El diari de Benaura
Al registre de Benaura, en
data d’avui hi consten 103
persones.
Àvia, avui només et preguntaré pels
primers anys després del cataclisme...
Ja m’ho vas dir que hauríem de parlar
molts dies... d’acord.
M’interessa saber què recordes de la
teva infància?
Suposo que et refereixes a aspectes
personals ... ja saps que vaig decidir
oblidar-ho tot per salut emocional i
que sempre he considerat que la meva
vida va començar a partir del desastre,
de fet, a partir de cada un dels
desastres que he viscut que m’han fet
viure “vides diferents”. Ara, però, en
aquests moments , no descarto
escriure-la un dia , potser començo a
estar preparada per recordar.
Quina va ser la teva reacció al veure
que tothom estava mort?
En un primer moment.... de paràlisi,
tant física, com mental... després vaig
pensar que no m’havia de posar trista
ja que , per sort, érem el Dídac i jo ... el
futur de la humanitat depenia de
nosaltres. Sóc molt valenta i optimista, Com recordes la primera nit amb en
si no, ara no seríem aquí... D’altra Dídac com a parella?
banda, sí que és cert que aquesta
Va ser molt divertida i juganera.
manera de ser, i pensant en el que
m’has preguntat abans, la dec a la No ho sé, en alguns moments tenia por,
formació que vaig tenir, em van perquè no sabia res ni què s’havia de
ensenyar a lluitar, a treballar, a ser fer, però tot amb ell era fàcil,
generosa... natural...A més... tenia clar i sabia que
era necessari per la humanitat. Tot va
Abans que succeís el cataclisme creies
sortir bé.
en els extraterrestres?
Hi va haver moltes nits i molts dies.
La veritat és que no creia en ells,
m'aterria pensar que podien venir a la Quan va arribar el moment del part te
terra i acabar amb tot. Després del que l’esperaves d’aquella manera?
va passar, per força...
La veritat és que abans del cataclisme
Creus que en Dídac va ser un bon m’imaginava tenir els meus fills en un
company durant el viatge? hospital amb metges especialitzats , és
el que sempre havia vist... ni hi havia
A quin viatge et refereixes? perquè
pensat mai o hi havia pensat així...
amb en Dídac vàrem fer molts
Després tot va ser diferent i en aquest
viatges.... Sí, quan vaig haver de
món renascut ja saps que, una de les
mentalitzar-me que érem sols a la
feines que he fet al llarg de la vida,
terra em va ajudar molt a superar-ho.
primer amb en Dídac, i després amb
En Dídac va ser una persona molt
tots vosaltres, ha estat recollir tots els
important a la meva vida, m’ ajudava
llibres possibles.....mira, ha valgut la
en tot , a viure en definitiva. Ja ho veus,
pena, oi? És amb els llibres que em vaig
el viatge més important va ser el de
preparar pel part. Ja saps també quina
viure, ell i jo, en tots els sentits. Per
ha sigut l’altra gran passió meva, la
això, quan el vaig perdre , vaig haver de
medicina, i quina sort n’heu tingut tos,
tornar a començar... Ell era únic.
ah,ah... En Dídac em va ajudar tot el
Com va ser el viatge a Itàlia amb el que va poder... estàvem preparats,
Dídac? però sense saber res sobre parts de
veritat. Suposo que va fer mes del que
Va ser una mica dur pel temporal però
sabia, va ser un bon llevador i ens va
anàvem ben preparats. A més, de ser el
sortir tot bé.
primer viatge que vaig fer, i oblidant
que tot el que recorríem estava igual
que la nostra terra, va ser un gran
Perquè vau decidir que el nen es
viatge. Un viatge d’estimació i amor.
digues Mar?
Mar, per a nosaltres significava
grandesa, noblesa, pau, tranquil·litat...
i el mar va acompanyat d'aquest sentit.
Voliem que el nostre fill tingues un nom
simbólic. Com el meu nom, que es el
començament del dia i també, perquè
ens agradava molt la platja. De fet,
quan va néixer ens en vam anar a viure
a la platja. Tots els noms dels nous
descendents de Benaura tenen sentits
així, simbòlics. El teu també, Llum.
Alguna vegada et vas enamorar
realment d’en Dídac?
Sí, segur que sí. Primer l’estimava molt,
només érem nosaltres dos, no podíem
viure un sense l’altre, ens
necessitàvem....després me’n vaig
enamorar, i tant que sí. Per això mai no
oblidaré aquells dies, ara m’agrada
recordar-los i m’han ajudat en molts
moments a tirar endavant. Però quan
es va morir, la meva nova vida va
canviar moltíssim, sort que tenia en
Mar, perquè sinó no sé què hauria
fet...Sí, sí, me’n vaig enamorar, es més,
encara l’estimo molt. Encara el trobo a
faltar.
sempre he tingut molta
força, he estat una gran
lluitadora, si no, ara no
seria aquí, ni tu tampoc...
Com van ser els dies sense el Dídac?
Potser et diria que va ser la pitjor època
de la meva vida. Em va semblar que
llavors sí que tot s’havia acabat. Sóc
molt obstinada i només pensava que
havia de viure i encara que per a mi era
estrany tenir fills amb el teu fill, per
repoblar el món havia de fer, vaja, tots,
hem hagut de fer tot el que ha estat a
les nostres mans. En aquells moments
jo només volia que fos com el Dídac
perquè així podríem tenir fills.
no vaig perdre mai
l'esperança, ni l’he perdut,
que el món, segurament,
tornaria a ser una mica
com abans... però només
en alguns sentits, en altres
hem de ser molt diferents
d’aquell món que jo vaig
conèixer.
Això de tenir fills tan jove no et va fer
canviar la teva forma d’ésser?
La veritat es que una mica sí, només en
el sentit que abans només ens havíem
de cuidar de nosaltres mateixos i cada
un era independent, autosuficient, i
després de tenir el meu primer fill havia
de cuidar-lo a ell i a en Dídac, que en
Mar visqués depenia de nosaltres. Tot
em va fer créixer més com a persona,
madurar i ser més responsable. I quan
es va morir en Dídac, vaig haver de
cuidar jo sola a en Marc durant molts
anys.
Vas pensar alguna vegada en suïcidar- Bé, àvia, ara me n’he d’anar. Avui he
te? de fer moltes coses. Però continuarem,
t’he de preguntar encara tantes altres
No, perquè era molt jove i tenia la vida
coses...
per davant i sobretot perquè sempre
he tingut molta força, he estat una gran
lluitadora, si no, ara no seria aquí, ni tu
tampoc... En aquell moment era un Llum Vanacore
pilar molt important per a la societat i
vaig pensar que era la única dona que
hi havia en el món i que d’ en Dídac i jo
depenia la vida dels altres. I desprès
tenia en Marc i no vaig perdre mai
l'esperança, ni l’he perdut, que el món,
segurament, tornaria a ser una mica
com abans... però només en alguns
sentits, en altres hem de ser molt
diferents d’aquell món que jo vaig
conèixer.