L’Avantguardisme

L’Avantguardisme constitueix la
ruptura més intensa i radical de totes
les que s’han produït en la història de
l’art. El seu propòsit és el de destruir
el llenguatge heretat per instaurar-ne
un d’inèdit, desvinculat de qualsevol
tradició. Els modernistes ja havien
intentat una ruptura; però fou
incomparablement menys intensa i
radical que la del avantguardistes.

Les característiques comunes als moviments d’avantguarda

són les següents:

- Intent de destruir l’art tal

com era entès
tradicionalment.

- Concepció de l’art com a

recerca i experimentació de
noves formes artístiques,
amb la conseqüent valoració
de la novetat, l’originalitat i
la polèmica que suscitava.

- Voluntat de modernitat i
obsessió pel futur, al qual
els avantguardistes es volen
anticipar. I això els distancia
totalment del romanticisme
finisecular, amb el qual
sovint tenen moltes
coincidències.

- Acceptació dels mètodes i

els descobriments de la ciència contemporània: Freud,
Einstein, etc.

- Supressió de barreres entre les diverses arts plàstiques i

literàries i entre els gèneres artístics.
 Els moviments d’avantguarda
Els moviments d’avantguarda que han influït més
directament sobre la literatura catalana són el
Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme i el
Surrealisme.

El Cubisme
És un moviment estètic-literari, aquest moviment que té com
a precursor en l'art a Cézanne. Cercava la descripció de
l’espai a través de les formes geomètriques i la modulació del
color. Cézanne deia que tot es pot
reduir a formes geomètriques,
esferes, cilindres o cubs. El cubisme
neix amb uns plantejaments
originals basats en l’anàlisi de la
descomposició de les formes d’un
objecte i la visió múltiple desde
diferents punts de vista plasmada
sobre una tela o un paper.

Un quadre cubista sembla la imatge

d’un mirall trencat que reflecteix
fragments d’un objecte…. Però
mentre que el mirall trencat
correspon a la casualitat, les imatges
del cubisme eren visions d’un mateix
objecte recollides intencionadament
buscant una ordenació geomètrica de l’espai, en una nova
manera de representar la realitat. Els cubistes diuen que un
objecte pot ser vist alhora des de dalt, de baix, del costat, de
front, del darrera…..en un mateix quadre.

Els cubistes barregen també elements figuratius i abstractes

dins uns mateixa obra. Una altra de les seves característiques
és la introducció de noves tècniques o nous materials com el
collage.
Collage o papier collée significa paper enganxat.

El cal·ligrama és la forma més genuïna de la poesia cubista.

Té procedents grec i àrabs i ja havia sigut utilitzada al segle
XVII, però fou Guillem Apollinaire el qui, a partir del 1914 els
divulgà i els donà nom. El cal·ligrama combina la literatura i la
plàstica, el texts es presenta sota una imatge visual que
suggereix el tema del poema o bé s'hi relaciona. També
s’utilitzava el collage poètic que consisteix en incorporar al
text frases de procedència diversa.

El Futurisme

La Primera Guerra Mundial, que esclatà l’any 1914, va

disgregar els artistes que coincidien a París atrets per la
capital de l’art. Aquest fet va permetre la creació de nous
nuclis d’activitat artística en tornar els pintors als seus
respectius països.
Itàlia, Suïssa, Rússia i
Holanda. En el cas del
Futurisme hem d’anar
a Itàlia.

Itàlia vivia aleshores

un moment polític
difícil . Una jurisdicció
reprensiva i la
inexistència d’un
moviment obrer
organitzat estimulen la
difusió de l’anarquisme
i el marxisme, hi ha un intent de recuperació per integrar-se
al ritme europeu però perd importància davant el feixisme.
Els seus components provenien majoritàriament de les files
anarquistes, i en els primers anys els unia sobretot una
voluntat de renovació de renovació a través de l’art. Molts
pintors intentaven fer una síntesi de les seves idees
polítiques amb la nova plàstica futurista , defensaven un art
social, la construcció del futur a través del treball, exaltaven
la màquina, la velocitat… Però ,més tard, a l’inici de la
Primera Guerra Mundial, aquesta modernitat va acabar
identificant-se amb la burgesia i els interessos econòmics que
la guerra generava. La lluita contra la tradició s’anà
degradant progressivament arribant fins i tot, després de la
guerra, a la col·laboració amb el feixisme. El futurisme té una
influència tècnica clara del cubisme. Ara bé, els futuristes
refusen totalment la temàtica dels cubistes, perquè la
consideren tradicional; recorda que aquests representaven
paisatges, natures mortes, retrats, i en canvi els futuristes
representen màquines, velocitat, moviment.

Els futuristes fonen els objectes i el seu entorn en una sola

cosa. Representen el moviment amb un seguit de línies de
força i tallen la composició com si es tractés d’un primer pla
fotogràfic.

Els pintor futuristes volen representar la velocitat en els seus

quadres i pinten tot allò que tingui moviment. Per representar
el moviment fan servir un seguit de línies simultànies que
entre la una i l’altra donen la sensació del pas del temps.

El Dadaisme

El Dadaisme constitueix una rebel·lió contra totes les formes

culturals d’una societat que s’ha
encaminat cap a la guerra

Les manifestacions dadaistes són

provocatives. La casualitat és sovint la
base de les seves obres. Tot i que
refusen l’art tradicional, fan servir
recursos com el collage, la tipografia o
les fotografies.

Tot i que refusen l’art, es consideren

un moviment artístic. Aquesta actitud
anti-tot els porta a defensar la
llibertat i l’espontaneïtat, busquen
noves maneres d’expressar-se que
sempre són provocadores.

Per divulgar les seves idees, fan com

els futuristes, activitats envoltades
per l’escàndol i publiquen
manifestos. L’espontaneïtat, l’atzar i
la sorpresa eren la base de les seves
obres. Feien servir la tipografia, el
collage, els muntatges fotogràfics
sense plantejaments previs, cercant
la casualitat.

Empraven els materials més banals

per crear les seves obres. Algunes
vegades buscaven efectes
determinats, d’altres agafaven
fragments de revistes, bitllets de metro, fotografies, llumins,
etc., i deixaven que la casualitat determinés la composició.
Deixant que l’atzar fos el protagonista refusaven el fet
creatiu.
El Surrealisme
El surrealisme neix influenciat per la seva exploració del
subconscient que difon Freud.

En els ambients Intel·lectuals es llegien els seus llibres i es

discutien; eren l’ultima novetat de tots els artistes: els
aspectes íntims a través dels somnis, les tècniques de la
psicoanàlisi o del món inconscient, ajudaven a retrobar un
món interior de l’home poc conegut fins aquell moment.

En aquests textos, basats en les idees surrealistes, es parla

de la força creadora, de l’escriptura automàtica, del món dels
somnis com a font inspiradora i desconeguda, es valoren
l’atzar, les casualitats, els instints i s’invoquen la llibertat i la
imaginació. Amb tres paraules podríem definir els
surrealistes: màgic, il·lusori, mític.

Joan Miró és un dels molts pintors catalans que van anar r a

treballar a París, on va coincidir amb Picasso i amb els
surrealistes. Miró es va
interessar molt aviat
per les imatges
abstractes, els móns
màgics, els elements
orgànics del
microcosmos, el món
estel•lar, utilitzant
signes colors i ritmes
dins una mateixa
composició, la seva
pintura esdevé un
alliberament, un cant a
la llibertat, la imatge
d’un món irreal, de
somnis, de fantasies d’essers que suren en l’espai i
s’alliberen.

Magrittte és un altre pintor que, tot i ser surrealista, juga

amb imatges reals, jocs de paraules, casualitats lingüístiques
o bé jocs entre la paraula i la representació de les coses,
entre figura i fons.
En el món de Magritte les figures, els rostres, els moviments,
no corresponen a la realitat sinó a un món somiat. Paisatges
reals i paisatges pintats, quins són els més reals?. Que és
millor, la il·lusió del paisatge o la realitat del paisatge?

Dalí crea associacions d’objectes insòlits o imatges

incoherents, pinta somnis, deliris, records falsos, crea figures
de l’absurd, rellotges tous paisatges fantàstics, irreals però
possibles dins el somni..... sempre amb el desig de
transformar la realitat.

Miró, el podríem definir com a màgic, Magritte com a il·lusori,

Dalí com a mític.