Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 40

La Diputaci de Castell

Per esta terra


DIPUTACIÓ
D E
CASTELLÓ
Renou Nº 54 SUMARI 3

ARTICUL AUTOR PAG.

• PORTADA 1
• PUBLICITAT 2
• SUMARI Redaccio 3
• PRESENTACIO Redaccio 4
• EDITORIAL GR 5
• ACTIVITATS Ferrando 6
• TROVES DE MOSSEN FEBRER Domingo Gimeno 7
• AÇO SE COMPLICA Santiago Vernia 8
• TIRANT LO BLANCH Joaquín Serrano 9
• BURRIANA CIUTAT MURALLADA José Vte.Gómez Bayarri 10-12
• APUNTS DE GRAMATICA VALENCIANA Josep Mª Guinot i Galán 13
• L’ASSOTÀ D’INDONESIA I LES
COMPARANCES Josep Lluïs García Ferrada 14-15
• EL DIÁLOGO DE LOS SOLDADOS
DE ESPAÑA Ricardo García Moya 16
• CACERA D’ADÉS ( II ) Manuel Casaña Taroncher 17
• EL RACONET DE LA LLENGUA VALENC. Joan Batiste Sancho 18-19
• ENTREVISTA A: JUAN GARCÍA RIPOLLÉS Mª Dolores Miralles 20-21
• VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO. Juli Moreno Moreno 22-23
• EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD Wenley Palacios Carreras 24-26
• ELS VALENCIANS EN GRECIA (II) Antoni Atienza 27-29
• LA SOLIDAD. Y LA IGUALDAD EN EL
ESTTO. CATALÁN José Mª Adán García 30-31
• GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENC. Mª Dolores Miralles 32-33
• PREMI OBRA LLITERARIA Redacio 34
• HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA Josep Boronat Gisbert 35
• POESIA Narcis Vinyoles/Josep Melià 36
• GASTRONOMIA VALENCIANA Santiago Vernia 37
• PASSATEMPS José Luís Cortés Lloréns 37
• REFRANS VALENCIANS Carlos Ros 38
• SOLUCIO ALS PASSATEMPS José Luís Cortés Lloréns 38
• PUBLICITAT 39
• CONTRAPORTADA (PUBLICITAT) 40
4 PRESENTACIO Renou

Telefon (contestador) i Fax: 964 200 468 – Apartat Correus : 545 – www.cardonavives.com
Associacio Cultural “CARDONA VIVES” Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª – 12001 Castello (Comunitat Valenciana)

COMENTARIS:
RENOU Nº 54
l dia 11 de març i en la catedral de
MARÇ
2006 E Sogorp, s’oficiarà un funeral per l’ani-
ma del nostre benvolgut pare Guinot
al complir-se el primer any de la seua mort.
Revista cultural gratuïta. Pensem aprofitar l’ocasio per a recordar-lo
Publicacio quatrimestral. en alguns breus parlaments en acabar el
EDITA: dinar. Deixarem testimoni de l’acte en el
Associacio Cultural El pare Guinot proxim numero de RENOU per estar l’ac-
“Cardona Vives” tual ya acabat abans de la data citada.
S’incorpora en el quadro dels nostres
Director:
colaboradors, un advocat castellonenc de
Gonzalo Romero Casaña rail i soca, Wenley Palacios, articuliste de
Coordinador: prensa i contertuli de TVCS, que coneix els
Fernando Masip Loras nostres problemes valencians i els sap
Consell assesor: exposar en una nitidea absoluta sense
José Luís Cortés “pels en la llengua”.
Eliseo Forcada L’entrevista de l’actual numero de
Josep Lluïs García Ferrada RENOU, de Mª Dolors Miralles, té lloc en El
Domingo Gimeno Mas de Flors, un barri de l’entranyable
L’advodat Wenley Palacios poble castellonenc de Moró, a on viu i tre-
Josep Vicent Guinot
Mª Dolores Miralles
balla el polifacetic artista Joan García
Ripollés, batejat pel escritor Manuel Vicent
Fernando Puig
com “el beato Ripo” a pesar del carácter
Enrique Sanchis erotic de moltes de les seues creacions.
Montage: Pintor i escultor universal. La seua obra
José Luís Cortés podra ser acceptà o rebujà pero no passa
Eliseo Forcada desapersebuda. En la portada i en pagines
Fernando Masip interiors de l’actual numero de RENOU,
Fernando Puig apareixen a orri diverses manifestacions
Enrique Sanchis de la seua obra.
Impressio: Joan García Ripollés
“Graphic Group, S.A.”
Redaccio i administracio:
Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª
12001 CASTELLO ¿PER QUÉ ES IMPORTANT FER-SE SOCI DE
Tfn.i Fax: 964 200 468 “CARDONA VIVES”?
www.cardonavives.com
* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nostre
Deposit Llegal:
poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencia-
CS-1-1987 nes, des d’Alacant hasda Castello passant per Valencia, com un conjunt
NOTES: de pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de
*Esta revista està escrita seguint Valencia.
les Normes del Puig. * Per nomes 20,- euros a l’any, pots:
*L’Associacio Cultural “Cardona · Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actual
Vives”, no subscriu, necessaria- social del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.
ment, el contingut dels articuls · Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la
publicats en RENOU. nostra entitat.
*Revista patrocinada per · Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts del
l’Ajuntament de Castello. Regne de Valencia.
· Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives.

PORTADA: Escultura/font de bronze i fibra de vidre. “LES CORDELIERS”. HOMENAGE AL FILAOR I MENAOR.
Catorze metros d’alçada i setze metros de diametro. Autor JOAN G. RIPOLLÉS.
Encomanada pel Ajuntament de Castelló per al espai public en Plaça Hort dels Corders de Castelló de la Plana. Fotografia: Ferrando
Renou EDITORIAL 5

EDITORIAL Gonzalo Romero Casaña


President de la “A.C. Cardona Vives”

¡Gracies Cardona Vives!. Aixina escomence hui esta u se’n torna a sa casa i pren la determinacio de conti-
editorial, en una mostra de gratitut cap ad esta associa- nuar i de seguir lluitant per la seua terra buscant mes i
cio tant meua i que cada dia es de més gent, perque millors arguments. I, en el nostre cas, segur, segurissim
més de nosatros nos estem donant conte de lo impor- que tot sería molt mes facil per als nostres interessos.
tant que es colaborar, associar-se, recolzar i no quedar- Clar està, en l’atra vora, sería una autentica catastro-
se en casa donant per perduda una batalla, simplement fe no tindre rao, quanta gent viu, molt be per cert, de pre-
perque ho tenim difícil, o per que tal volta pensem que dicar la nostra subjugacio ad atres, la nostra inferioritat,
enfront tenim un mur d’incomprensio, de poder, de la nostra dependencia, la nostra falta de cultura, d’histo-
menimfotisme secular… ¡Malait siga el poble que, sim- ria i d’idioma propis. Les nostres raons no son rebatu-
plement, per no alçar-se d’una cadira incomoda i pun- des en unes atres raons. L’insult, la descalificacio, l’in-
chosa, d’acomplexaments, d’autocompassio, d’auto- tolerancia, la coaccio sistematica i sobre tot la tancada
complaença en la desgracia de donar-se per desapare- de portes o inclus el despreci, que no es te ni pels ele-
gut, passa a l’historia dels que mai van existir!. ments mes antisocials, que seguixen tenint el seu dret
La Cardona Vives, es la bendicio que des de Castello, de sers humans, son la seua victoria actual; pero mai se
treballa per tornar la dignitat per ser lo que forem, per pot guanyar sense escoltar, per a despres convencer.
ser lo que som i per a poder ser Davant d’aixo, la tactica a seguir
sempre. passa per fer desapareixer del
Ho dic en orgull, sí, en molt d’or- mapa tot tipo de disidencia respec-
gull, perque la dignitat que ha te a l’oficilalitat cultural, imposta
demostrat esta entitat, des de la des de luxosos despachos, des de
seua fundacio, fa prop ya de vinti- sous francament envejables, des de
cinc anys, es la mostra fefaent de la facilitat per a publicar llibres, per
que el treball per lo nostre, la faena a obtindre una catedra o per a tin-
que es fa, ho queda feta, des de la dre punts en l’acces a determinats
busca de l’enteniment, la modera- llocs de treball. Tot es fa mes i mes
cio, la flexibilitat, la fermea, la con- possible si a l’hora de parlar rebu-
viccio, i per damunt de tot, la que jes per inculta, una llengua, la dels
es fa per un immens amor per lo nostres antepassats, que per a la
nostre, pot donar uns fruits que nos fan vore el final d’un seua desgracia els trenca la seua idea d’una llengua
cami encara no alcançat, lluntà, molt lluntà, pero del que imperial, d’una nacio –que encara han de construir-… ¡I
hem trobat “lo fil pel que traurem lo capdell”. I aixo, clar, a mi que aixo me sona!.
preocupa molt, moltissim ad aquells que, davant la sor- Ho comprenc, la Cardona es una amenaça, les dones
presa impensable per ad ells, de que estem presents, i els homens lliures son la major de les amenaces per a
que seguim ahí i que anem a guanyar, es resistixen en tots aquells que ensomien en comprar des de la por, per
tota classe d’artimanyes a deixar vore la llum d’un mig dels diners o de l’engany, la dignitat humana.
poble. El nostre espectacular increment en numero de
Pero, sabeu lo que m’apassiona realment de la nos- socis, la nostra cada vegada mes reconeguda presencia
tra Cardona, puix que es una associacio plena de dones social, la nostra conexio, en arguments i raons, en la
i d’homens lliures, que no tenim por inclus ni a no tindre poblacio, la mostra que des de Castello, i que en argu-
la rao, pensem obviament que la tenim, pero, si no la tin- ments, se pot vencer un Goliat en peus de fanc, es la
guerem res nos importaria reconeixer-ho. Quan u s’equi- veritable revolucio de la Cardona, i clar, aixo preocupa
voca per el susdit amor a lo nostre, si l’erro be donat per- molt als qui no entenen de llibertat.
que els arguments –que si tenim- no son els correctes,

Renou
Fray Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, en març de
1478, en el Colofó de la “Biblia Valenciana”:
“Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del
noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trellada
de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de Portacoeli,
de llengua latina en la nostra valenciana...”
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
6 ACTIVITATS Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES


25-11-05. Assistencia de membres de la Junta
Directiva al sopar de AELLVA. La vicepresidenta, Mª
Dolors Miralles va participar a la mateixa hora en la
Gala de la Llengua Valenciana organisà per Coalicio
Valenciana.
05-12-05. Assistencia d’un numeros grup de
“Cardona Vives” a la celebracio dels Jocs Florals de
Valencia organisats per Lo Rat Penat en motiu de ser
Regina la castellonera Mª Fernanda Vidal.
13-12-05. Visita de la Junta Directiva de la
“Cardona Vives” al president de la Diputacio de
Castello, D. Carlos Fabra.
Gala a la Llengua Valenciana
27-12-05. Intervencio en TV CS de Dª Teresa
Puerto, Llicenciada en Filosofia i Lletres i Master en
Llengües Anglorromaniques. Membre del Colectiu
“Lluïs Fullana” de la Universitat Politecnica de
Valencia. Aula de Cultura en defensa de la Llengua
Valenciana. Articulista, conferenciant, investigado-
ra…i atres molts tituls i activitats en l’area formativa,
d’investigacio i educativa. Junt a ella, el nostre presi-
dent Gonzalo Romero i el membre de la Junta
Directiva, Vicent Meneu.
28-12-05. Reunió en la seu de la RACV de les jun-
tes directives de la RACV i de la “Cardona Vives”. En
arribar a Castello, teniem preparat un sopar en el rest
Jocs Florals en Valencia. Foto: Revista valencia es noticia de membres de la Junta Directiva nostra.

Visita al President de la Diputació de Castelló Assamblea general “Cardona Vives” Foto: Domingo Gimeno

Ferrando

Conferencia d. José López Conferencia de D. Antoni Atienza


Renou HISTORIA 7

TROVES DE MOSSEN JAUME FEBRER Domingo Gimeno Peña


istoricament s`han acceptat com a fets his- l`autenticitat de Les Troves va ser l`erudit i poligraf,

H torics, contalles i personages que son fruit


d`indicis insufientment contrastats o directa-
ment de falsificacions interessades, fetes per per-
catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle
XVI se van compondre varies obres evidentment apoc-
rifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien
sonages plens d`un romanticisme mal entès que els enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i
du a falsificar lo que siga per a conseguir els seus Güelfa, va ser cuiner abans que frare).
objectius ; El LLibre dels Fets d `Armes de S`ha demostrat que Les Troves son una falsificacio
Catalunya, El Peno de la Conquista, El Curial i Güelfa feta per Onofre Esquerdo i Sapena ( 1635-1699),
etc, son bons eixemples. erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat
En Castello tots sabem que Jaume I, estant en de Valencia, per lo tant escrites cuatre sigles despres
LLeida va concedir a la Vila de Castello de lo que Febrer diu , les afirmacions
permis per a traslladar-se al pla, privile- fetes per ell en Les Troves no tenen
gi dirigit al seu lloctinent en el Regne de puix absolutament cap credibilitat.
Valencia Ximen Pereç d`Arenos, com Alons d`Arrufat provablement no mai
tots ham pogut comprovar al llegir dit va existir, pero en Castello el carrer
document. Alonso de Arrufat li rendix homenage,
Pero segons les Troves de Mossen esperem que despres de les repetides
Jaume Febrer, l`encarregat d`acondi- peticions a l`ajuntament per part de la
cionar el nou assentament i organisar nostra associacio, el nostre pare don
el trasllat va ser Alons d`Arrufat, afirma- Josep Maria Guinot algun dia tanve
cio que des de sempre s`ha acceptat tinga eixe honor, merits li`n sobren.
com un fet historic sense cap critica,
sent que tal personage, a part d`en les
Troves no apareix en cap atre docu-
ment.
Les Troves de Mossen Febrer, es un
llibre en el que l`autor assegure ser
coetaneu de Jaume I i en forma poetica Portada llibre “Trovas de Mossen
nos conta la procedencia i els merits Jaime Febrer”
dels cavallers que van acompanyar al
Conquistador en la conquista de
Valencia, aixina com la heraldica de tots ells.
Les Troves estan escrites en un llenguage massa
pulit per a l`epoca, en absolut comparable a atres
escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexis-
tents en el seu temps, inclus conta quins van ser el
primers en escalar la muralla, quan tots sabem que
Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica
clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar
La porta del mar.
Ripollés. (Bronze)

Renou
8 COLABORACIO Renou

AÇO SE COMPLICA Santiago Vernia Martínez


esde fa temps se veu vindre una pressio insopor- I dic badalls perque vullc dir-ho, perque la veritat es

D table damunt de la política valenciana. Es una


pressio que ve “a varies bandes”, com si fora una
partida de billar. Pero el resultat es inevitable: el colp
que entren per les finestres com els lladres. Si foren lis-
tos, ya fa temps que sabrien que la porta está oberta:
tota l’ Universitat els rep en palmes i rames d’olivera,
final de la bola, que nos espentará cap a un forat molt perque ya fa temps que ho volien. Els socialistes valen-
negre i del que tal vegá no podrem eixir. cians tenen també una fixacio incomprensible en pensar
Per una part, i respectant tota conviccio política dec que la modernitat, i la ciencia, i tot lo bo nos vindrá quan
de dir-ho, l’exessiva passio de mando d’alguns politics nos agenollem davant de Catalunya.
els fa vulnerables a les exigencies de qui, per uns I, hi ha que dir-ho, el partit Popular mai ha vist la
poquets vots, els permet pujar al poder. dimensio del problema; i te divergencies dins d’ell al res-
Parlem clar: el senyor Maragall está pecte; i la veritat es que nomes fa un
tenint un poder que no li correspon ni valencianisme coyuntural i electoraliste:
per merits ni per vots. Pero pareix que la realitat es que permet un “valenciá”
s’ha passat tota sa vida en el berrinche en les escoles absolutament inadmisi-
de ser president de la Generalitat ble. Es com si se burlaren de nosatros.
Catalana. I un bon dia li digueren:”Ala, En qualsevol manera que se mire,
fill, sigues tu ya d’una”. Pero li faltaren está hi havent unes ingerencies politi-
vots. I va anar a donar-li-los el senyor ques de la Comunitat Catalana dins de
Carod, que no se ho esperava mai. Els la Valenciana, que deuria mirar-se com
dos detenten un poder que no els dudosament constitucional.
correspon. I el utilisen en un expansio- Abans, teníem la possibilitat de aco-
nisme propi de qui careix de programa llir-nos a partits valencianistes, pero en
per a dins de este moment encara pareix que estiga
casa. fraguant-se la cosa. Ojalá que qualle
D a m u n t Catacumbes cristianes. Foto: “El crisol algo que nos fassa vore una llumeta.
d’aixó, el sen- del cristianismo”. Ed. Labor Encara que no tots el votaren, el fet de
yor Carod li vore que hi ha una referencia política
presta també vots al senyor valencianista faría que tot lo nostre, tot en lo que creem,
Rodríguez per a que puga no s’apagara.
manar de tota Espanya, que I mentres tant, torne a dir-ho: ara fem mes falta que
entre nosatros, també li ve un mai les societats com Cardona Vives.
poquet gran. Açó porta cami de fer-se com aquella vida dels cris-
Total, que uns per atres, la tians en les catacumbes: amagats, pero en conviccions
moneda de canvi es Valencia. i en passio, podem produir una fermantacio com les lle-
Ara tenen lo que mai s’espera- vadures, i aplegar molt llunt.
ven, i estan conseguint entrar Hem d’estar ahí. Fem falta.
Les bessones. Ripollés ací colant-se per els badalls.
(Terracota)

Renou
Renou COLABORACIO 9

TIRANT LO BLANCH Joaquín Serrano Yuste


o vaig a contar-los la historia d’este bell llibre de que per aquella epoca va aplegar al seu Sigle d’Or, ans

N cavalleries, escrit pel cavaller valencià Joanot


Martorell el qual ya era elogiat per Cervantes, per-
que suponc que la majoria de vostes ho hauran llegit en
que el castellà i que encara hui no han alcansat les
demes llengües espanyoles, i en segon lloc que el nom
del personage i protagonista, heroe i cavaller es TIRANT
alguna de les seues innumerables edicions, i si no es aixi- LO BLANCH, en valencià classic, idioma en el que s’escriu
na es recomane que ho facen, per a que puguen compro- i per tant en el que se denomina tot el seu contingut
var que en el sigle XV s’escrivien en Valencia obres llite- incluint el titul que s’ha transmitit en multiples edicions i
raries de la major altura. Pero si que tratare de puntuali- per mig de generacions.
sar uns extrems que incompressiblement per a mi, per Ademes nos indica moltes atres coses, com que l’any
ignorancia o tal vegada per no deixar que hem llaven el 1490, en el que s’imprimix en Valencia, a on es trobava
cervell, hi ha encara gent que’ls fica en qüestio. les primeres i més importants imprentes de la Peninsula,
Escomençare per les transcripcions entre elles la de Nicolau Spindeler, com
lliterals de parts del “Prolech” i del foc de primer orde internacional que era
“Deo Gracias”. en eixe moment. Tambe conté un avis
[…] Mes encara de portoguesa en per a navegants, premonitori del tor-
VULGAR VALENCIANA, per ço que la mentos futur en el que vivim, en el que
nacio d’on yo so natural sen puxa ale- s’obliden moltes coses si no estan
grar e molt ajudar per lo tants e tan escrites, i no a soles s’obliden lo que es
insignes actes com hi son.[…] pijor, es tergiversen i manipulen en fun-
[…] Com evident experiencia mostre cio de foscs interessos torticers. Nos
la debilitat de la nostra memoria, sots diuen qui es l’autor, com era la llengua
metent facilment a oblivio, no solament valenciana migeval i atres moltes
los actes per longitut de temps envellits coses.
mes encara los actes freschs de nos- Com hem resenyat s’han realisat
tres dies […] multitut d’edicions, les primeres: la prin-
[…] Aci feneix lo libre del valeros e cipal en 1490 en Valencia de la que es
Catacumbes cristianes. Foto: “El crisol
strenu cavaller TIRANT LO BLANCH, del cristianismo”. Ed. Labor va fer un tirage de 715 eixemplars i que
Princep e Cesar del Imperi Grech de s’anomenava Tirant Lo Blanch, la de
Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua por- Valladolid de 1511 en la denominacio Tirante el Blanco o
toguesa. E apres en vulgar LENGUA VALENCIANA, per lo les de Venecia de 1538, 1566 i 1611 en el titul Tirante il
magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell. […] Bianco, tot aixo demostra atra evidencia, en cada llengua
[…] Fon acabada de emprentar la present obra en la es va designar pel nom del protagonista traduït ad este
Ciutat de Valencia, a vint del mes de Nohembre del any idioma, aixina en català es Tirant lo Blanc en “c”, pero en
de la nativitat de nostre Senyor Deu Jesucrist mil quatre- valencià des de la primera fins a hui sempre ha segut
cents noranta. Blanch en “ch” i qui no ho veja o esta sent enganyat o es
Com dia la meua yaya , mes clar aigua, es tan obvi que un manipulador que canvia la realitat, nostra historia i la
es molt dificil contradir-ho i absurt justificar-ho, es com cultura de tot un poble creador de la mateixa i d’atres
demostrar que dos més dos son quatre o que el cavall moltes obres significatives de la cultura mundial, que no
blanc de Santiago era d’este lluminos color. El text nos permetra que se les arrebaten impunement al poble
diu primer que res que està escrit en VALENCIÀ, llengua valencià.

Renou
“Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias
[Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana,
a quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la pro-
pia patria pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertido
esta Obra de Valenciana en Castellana,…”1574. Valencia.
(M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina,
Castellana y Valenciana”. Facsímil de les llibreries “París – Valencia”; pàg. 18.)
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.) Les bessones. Ripollés
(Terracota)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
10 HISTORIA Renou

BURRIANA CIUTAT Dr. José Vicente Gómez Bayarri


MURALLADA Académico R.A.C.V.

B
urriana fon fundada en el segle IX pels arabs L’emplaçament estrategic i la importancia que
segons confirmen les excavacions arqueologi- alcançà la ciutat de Burriana en epoca musulmana
ques realisades en el nucli antic de la ciutat. van portar a Jaume I a considerar-la un dels princi-
Durant el periode sarrai va ser una poblacio impor- pals objectius de la seua conquesta, si volia contro-
tant i rebia el nom de “medina Alhandra” que vol dir lar la comarca de la Plana Baixa, perque des d’esta
“ciutat verda”. La vila musulmana estigue rodejada plaça podia accedir i abastir els castells i llocs de
per una muralla reforçada per numeroses torres i l’interior i estava ubicada en linia de costa per a
dos baluards. Apareix citada ya en la documentacio avançar cap al sur. Despres de algunes semanes de
en el segle X. ser sitiada la poblacio, el Monarca rendia la medina
La plaça es anomenada en el Poema de Mio Cid musulmana de Burriana el 16 de juliol de 1233.
i fon presa per primera vegada pels cristians, merce Despres de procedir a l’expulsio de la poblacio
a les hosts d’Alvar Fáñez, en 1087, quan es dirigia musulmana de Burriana passà a sobirania dels reis
a la conquesta de Valencia. de la Corona d’Arago i el Rei impulsà la seua repo-
Mio Çid gañó a Xerica// e a Onda blacio. Va ser una de les viles de rea-
e Almenar,Tierras de Borriana// lenc mes significatives del regne de
todas conquistas las ha Torna nova- Valencia. Els jurats de dita ciutat la
ment a referir-se a la poblacio a l’es- van representar en les diverses Corts
criure. migevals convocades en el Regne.
Desi a Onda// e los otros a L’1 de novembre de 1233, Jaume I
Almenar, Los de Borriana// luego concedix carta de poblament a la vila
vengan aca de Burriana, otorgant-li amplies fran-
Posteriorment passaria al domini quicies, a fur de Saragossa.
islamic fins que fon guanyada definiti- (…) donamus, laudamus et conce-
vament i incorporada a l’ambit cristia dimus vobis, universis populatoribus
pel rei Jaume I, el 16 de juliol de de Burriana (…) Damus insuper atque
1233, despres de ser sitiada durant concedimus vobis et omni posteritati
dos mesos. L’ocupacio d’esta plaça vestre quod sitis populati et semper
forta fon decisiva per a prosseguir en habeatis forum Cesarauguste.
la conquesta de la resta de la comar- L’1 de gener de 1235 el monarca
ca de la Plana Baixa i de la ciutat i Jaume I otorga una segona carta de
regne de Valencia. repoblacio a Burriana, ampliant les
La ciutat murallada de Burriana era franquicies de la primera i mantenint
un nucli poblacional estrategic dins Ilustracio que representa la vila els furs de Saragossa.
de l’area geografica del “Sarq Al- de Burriana completament mura- El 26 de març de 1268, en
Andalus” entre els segles X al XIII. El llada, en torres que es van alçar Valencia, el rei Jaume I dona permis al
cronista al-Idris?, cita, en el segle XII, en els trams del recinte murallat. Comanador d’Alcanyis, de l’Orde de
Burriana entre les ciutats -medines- Cronica de la ínclita i coronada Calatrava, per a que puga poblar de
mes populoses d’esta “kora o kura”. ciutat de Valencia (s. XVI) de moros les seues heretats de Burriana,
Tambe l’anomena en el repertori dels Martí de Viciana. al mateix temps que els otorga diver-
camins d’Al- ses franquicies.
Andalus. El cronista Yacut, Les terres i cases de Burriana es repartiren
que va viure entre els segles entre nous pobladors i Ordens militars. En la disso-
XII i XIII, en el seu repertori lucio dels templers i hospitalaris, possessions d’es-
de ciutats i castells mencio- ta vila passaren a engrandir el patrimoni de la
na, com a entitat de ciutat, la recent creada Orde de Montesa en el regnat de
de Burriana, que eixercia de Jaume II, com es registra en un inventari de 1320.
centre administratiu i militar Estos bens junt en les alqueries de Vinaragell,
Segons al-Idris? al narrar Beniham, Seca i Pobla es van constituir en una
el fet de la presa de Burriana Comanda de caracter urba.
per les hosts de Jaume I, en Es menciona la poblacio de Burriana ya en la
1233, descriu la poblacio documentacio del segle XII, concretament l’any
afirmant: era una ciutat boni- 1178, en la consagracio de la catedral de Tortosa.
ca, ben poblada, de terra fer- (…) usque ad rivum de Burriana.
til en arbres fruiters i vinyes, En una donacio corrresponent a 1219 del rei
L’alegria dels chiquets.
situada en una plana a la Jaume I a Lleonart i Joan d’Ager, abans de prendre-
Ripollés. (Fibra i bronze) vora de la mar. ’s la vila.
Renou HISTORIA 11
BURRIANA CIUTAT AMURALLADA
(...) sitam in termino de Borriana. està dedicat a anomenar els nobles que es van
En el Libre del Repartiment del Regne de incorporar a la host per a prendre Burriana “Dels
València en donacio del rei Jaume I a A. d’Ager, nobles qui foren en la host de Burriana, i el XIX i XX
datada l’any 1238. “Del castell de fust ques feu a Burriana”.
La troba dedicada a Joan d’Almassora arreplega
A. d’Ager, ylerdensis: III iovadas in alqueria de que quan Jaume I va prendre Burriana, s’incorpora-
Maçlata et domos in civitate, et ortum. XII kalendas ren a l’eixercit del Monarca en les seues mesnades
aprilis, in Burriana. Joan d’Almassora i el seu germa Lluis. Este ultim
es va establir a Burriana, en l’objectiu de guardar
El Libre del Repartiment constata en diversos les places de la Plana.
assents personages que eren naturals de Burriana. Cuant de Burriana lo Rey fonch senyor,
Servixca d’eixemples estes donacions de 1238. E allí ha restat per guardar les plazas
Carnicer de Burriana: I iovatam in Campanar et De tota la Plana .
domos in Valencia. La troba destinada a exaltar a
P. Babot, de Burriana: II iovatas Bernat de Solanes afirma que vin-
in termino de Valencia et domos in gue en gent de Conflent a la con-
civitate. quista de Burriana i va contribuir en
Fortius Vascho, de Burriana: el seu esforç a que es rendira la
domos de Amet de Morella, in vico plaça, perque en el seu valor i la
de Becat Avinhamiz. seua host va afonar la muralla de
Així mateix, es cita Burriana en Burriana.
les “Declaracions de testimonis Ab gent de Conflent ell pasá la
pertanyents a la diocesis de mostra
Segorbe, en el proces “super ordi- Sobre Burriana, é ab manya
natione ecclesie valentine”, docu- descostra
ment de 1239. La paret dels murs; é es tingué
(…) Interrogatus (…) dixit quod per cert,
captionem Burriane. Que fonch lo valor de la sua
(…) Interrogatus (…)respondit gent
quod fuit in exercitu de Burriana Causa, que rendiren los moros
cum domino Episcopo Dominico de la plaza.
Alberreçino. Martí de Viciana en la seua
(…) Interrogatus (…) dixit quod Cronica dedica un apartat a parlar
tempore exercitus de Burriana, et de “De la vila de Burriana”, en el
credit quod sit suffraganeus Toleti. Torrello i llenç de la muralla migeval de que assevera.
La Cronica de Jaume I anomena Burriana, localisat en l’interior del pati La villa de Burriana es una de
la poblacio de Burriana, aixi com de la Casa Abadia. las más celebradas de todo el
una serie de castells en l’epigraf: reyno de Valencia (…)et - el rey
“Comença la conquesta del Regne de Valencia feyta Jaime I- passando por Xerica donde tuvo algunos
i conquestada pel glorios Rei en Iacme”. rencuentros con los Agarenos, marcho para
(...) E com hajam presa Borriana, nos ferem hi Burriana, la qual le parescio muy fuerte, por tener
venir la Regina nostra muller, per tal que entenen muro, barbacana et fosso et
les gents que major cor hi havem destar: e aquells muy bastescidas de provi-
castells qui son en les spalles axi com es siones et muy llena de gen-
Paniscola, e Cervera, e Polins (Pulpis), e les Coves tes por ser lo fuerte et cabe-
de Vinroma, e Alcalaten, e Morella, e Culla, e Ares za principal de comarca (…),
que viuen del camp de Borriana de conduyt. los Agarenos en Arabigo la
La Cronica registra en numeroses ocasions la nombravan “Metina alha-
vila de Burriana, fent puntualitzacions sobre la dita dra” (sic), - Medina
poblacio. Valguen com a exemple les següents: Alhandra- como si dixeran
(…) ne entench que anets a Borriana, per ciudad verde.
aquesta raho, com el lloch de Borriana es pla, e Ilustracio que representa
prop de vostra terra. la vila de Burriana comple-
(…) E com hajam presa Borriana, nos farem hi tament murallada, en torres
venir la Regina nostra muller. que es van alçar en els
(…) E laltre dia exim de Borriana, e passam trams del recinte murallat.
per Almenara. Cronica de la ínclita i coro-
El capitul XVII de la Cronica relata “Com el rei nada ciutat de Valencia (s. Homenage(Bronze)
al llibre. Ripollés.
anà a setiar Burriana a entrada de maig; el XVIII XVI) de Martí de Viciana.
(continua en la pág. siguiente)
12 COLABORACIO Renou

BURRIANA CIUTAT AMURALLADA

En el capitul “De la fidelitat de la vila de Burriana El Tigre del Mestrat-. L’any 1901 va rebre el titul
al rei” subralla la seua adhesio a la causa de Pere que l’elevava la vila a la categoria de ciutat.
el Cerimonios en la Guerra de la Unio. Des de l’epoca musulmana, la documentacio alu-
Los vezinos y moradores de la villa de Burriana dix al castell i muralles de Burriana. Verdaderament
siempre han sido muy leales a su rey et natural l’element important foren les muralles. Estes con-
señor con toda integridad como se demuestra por formaven un recinte que circumdava la vila.
lo que se sigue (…) Llegado que fue el rey a Disponien de torrellons en alguns trams i de tres
Burriana, a los primeros de cavallo que se acerca- portals d’acces a la ciutat. Portaven el nom de la
ron al muro, los de dentro con una ruciada de pie- seua orientacio: Tortosa, Valencia i Onda.
dras que descargaron los hicieron arredrar: enton-
ces el Rey mando apartar la gente de cavallo et Arc del Portal d’Onda.
fuese caminando a la puerta de la villa (…) Es troba, transplantat i refet en el carrer la
Entonces un hombre que estava detrás la garita de Purisima 19, en el salo de la vivenda del forn
la torre mayor de la puerta, dixo. Quien soys vos “Forn i fleca”.
que tan fuerte tocays et el Rey respondio. Nos Una referencia documental de l’epoca de Pere el
somos vuestro rey et señor el Rey don Pedro de Gran, de 20 d’octubre de 1276, aludix a la repara-
Aragón, assomaos a las almenas y vereys si somos cio de les seues muralles. En un dibuix del bisbe
nos. Paholac de la diocesis de Tortosa, a la
I en capitul “Privilegi” ho dedica a que pertanyia la vila, on anota les
expondre el contingut del privilegi seues visites pastorals ens mostra un
que otorgà el rei don Pere el gravat corresponent a 1314 que repre-
Cerimonios a la vila de Burriana defi- senta una part de llenç molt esquema-
nint com ha de ser la bandera o tic, on s’observa torres i un almenat
ensenya de la poblacio. que corona un tram de muralla.
Con esta presenta carta hos (sic) Torrello i llenç de la muralla mige-
concedemos et queremos et ordena- val de Burriana,
mos que la vandera (sic) acostumbra- Tram de muralla de Burriana
da de dicha villa se acreciente por la localisat en l’interior del pati de
parte de arriba, la qual añadidura la Casa Abadia.
este teñida de color Azul, del qual los construït en mamposteria
antiguos reyes de Aragón nuestros Estes muralles es van conservar en
antecessores illustres solian sus bon estat fins que el creixement
vanderas vencedoras llevar. Y mas demografic experimentat en el segle
que en la dicha añadidura del sobre XVII aconsellà la seua demolicio. Els
dicho color, se sobrepongan o entre- unics trams o restes que queden es
xeran, o pinten en linea recta se pon- localisen en el nucli antic de la pobla-
gan o impriman tres coronas reales Tram de muralla de Burriana cio, “la Vila”, declarada conjunt histo-
de color de oro. construït en mamposteria rico-artistic. Tambe es conserven dos
Burriana fon una de les poblacions torres d’estructura quadrada, una d’e-
mes important del Regne en la Baixa Edat Mijana i lles es pot contemplar en el carrer de Sant Pascual,
els seus representants assistiren a totes les Corts i l’atra en el pati de la casa Abadia, que es troba
valencianes celebrades en els segles XIV i XV a junt a l’Iglesia Parroquial del Salvador.
excepcio de les convocades l’any 1401 en el regnat La Torre Campanar, “El Templat”, va ser cons-
de Martí I l’Humà. truïda després de l’any 1363. Aprofitant l’estancia
La vila de Burriana va ser del Rei en la ciutat, eixe any, el Consell Municipal
lleal al monarca en la li va solicitar la construccio d’una torre en la pobla-
Guerra de la Unio (s. XIV), cio. Actualment està adossada a l’Iglesia Parroquial
esta llealtat fon premiada del Salvador,- (s. XIII, interior iglesia de transicio del
en la incorporacio de tres romanic al gotic-. En origen es realisà seguint els
corona reals en el seu plans del rei Pere II de Valencia el Cerimonios -IV de
escut d’armes. Tambe la Corona d’Arago- de fortificar ciutats i viles del
recolzà la causa real en les seu Regne. La torre estava aïllada de la resta de
Guerres de les Germanies l’Iglesia i obeïx a les traces de l’estil gotic. Fon
(XVI). Aixi mateix va ser reconstruïda en el XVIII i té una altura d’uns 45
punt estrategic en les metres. Durant la Guerra Civil va ser dinamitada i
Guerres Carlistes (s. XIX), en la decada dels anys 1940 reconstruïda en total
sent sitiada per l’eixercit similitut.
d’El Serrador i posterior-
Joc de l’enchiser. Ripollés.
(Fibra i bronze) ment pel general Cabrera -
Renou LLENGUA VALENCIANA 13

APUNTS DE GRAMATICA D. Josep Mª Guinot i Galan


VALENCIANA (...continuacio) Academic de numero de la RACV

EL PRONOM. PRONOMS PERSONALS Singular Plural


De 1ª persona Yo, mi Nosatros (nosatres)
Pronom es la part de l’ora- De 2ª persona Tu, Voste Vosatros (vosatres) Vostes
cio que designa una persona o De 3ª persona Ell, ella Ells, elles
cosa sense donar el seu nom, Els pronoms personals debils o atons son:
fent referencia al mateix temps a
persones gramaticals. Estes son Singular Plural
tres: primera, la que parla; sego- De 1ª persona Me o EM Nos
na, la que escolta, i tercera, De 2ª persona Te o ET Vos
aquella de la qua se parla. La De 3ª persona Se o ES. Lo, la, li, EL Ells, elles
primera i segona persones gra- Els pronoms personals debils, segons la posicio que
maticals denoten sempre per- ocupen, poden ser de forma plena, reduida, elidida i reforça-
sona, animal o cosa personifi- da, com vorem mes avant.
cats; la tercera, pot denotar per- 1) La forma plena te lloc darrere de verp acabat en con-
sones, animals o coses. sonant o diftonc, i s’unix ab ell per mig d’un guionet: -me, -te,
Els pronoms es classi- -se, -nos, -vos, -lo, -la, -los, -les, -li, -ho, -hi, -ne.
fiquen en: personals, adverbials, 2) La forma reduida s’usa quan el verp acaba en vocal, i
demostratius, possessius, s’unix per mig de l’apostrof: ‘m (‘ns), ‘t, ‘s, ‘l, ‘ls, ‘n.
indefinits, relatius, interrogatius i Eixemples: dona’m pa; canta’ns la canço; menja’t la carn;
exclamatius. puja’ls dalt.
El pronom personal es el 3) La forma elidida s’usa quan el verp comença per vocal
que designa les diferents per- o haig i el pronom debil va davant, unit per mig de l’apostrof:
sones gramaticals a les que es referixen els verps. Poden reve- m’, t’, s’, l’, n’; la forma “els” (com es natural) no s’elidix.
stir formes forte, o accentuades, i forma debil o atona. Estes Eixemples: m’admire, t’entenc.
ultimes, per la varietat de combinacions que es poden presen- 4) La forma reforçada s’usa quan va davant d’un verp que
tar, -segons les seues funcions- donen lloc a una complicada comença per consonant, encara que en este cas pot tambe
utilisar-se la forma plena. El pronom en esta forma va sepa-
casuistica, que es vorà en son lloc.
rat i invertit: em, et, es, (el, els ens, nos). Eixemples: et mire,
Els pronoms personals forts o tonics son:
es veu, el canta, els mediten.
(continuarà...)
Renou
14 COLABORACIO Renou

L’ASSOTA D’INDONESIA Josep Lluïs García Ferrada


I LES COMPARANCES
stava l’atre dia duent a cap una costum ancestral couen tant o mes que li cogueren ad ella, per eixem-

E en mi, que es la de llegir la prensa per a recavar


eixa cantiat menesterosa de mentires i demés
maganches necessàries, de les que els polítics tenen
ple:
Primer assotà: ¿Creuen que es d’homens que
s’afaiten, desprès de firmar un acort estatutari, tor-
per costum obsequiar-nos per a riure’s de de nosa- nanr-se’n arrere? ¿On estan aquells valencians en els
tros, i me vaig trobar, alla per la plana 38, de l’ABC, que la paraula era l’home? ¿Aquells que dien, “eixa
-eixe diari on el meu amic Jovani te veu i en ell s’ex- taronja es meua” i encara que s’arroinaren, la collien
playa-, un retrat dels que a mi, en la meua època d’a- i la pagaven? ¿A qui farà creure este senyor que ara
ficionat a la fotografia, m’haguera agradat realisar, per se’n desdiu, que durant les negociacions de l’Estatut
lo que te de noticiosa i d’autentic reportage de la rea- no se li va ocórrer que tenia que parlar del 3% i que,
litat; pero que hui, en canvi, me fica els pels de punta. també era convenient, per a facilitar el transit al cata-
Se tracta d’una image, producte de la barbàrie mes là, ometre lo de “idioma valencià”, en l’articulat de la
extremada que encara te cabuda en les lleis dels fun- llei estatutaria? I, es que els polítics estan fets d’una
damentalistes del surest asiàtic. Un individu en la atra pasteta; una pasteta en la que caben les posi-
cara tapada, dalt d’un entarimat, rodejat per un públic cions mes variopintes, segons bufe el vent, que sem-
entusiàstic, va a iniciar l’assota- pre espenta el Jefe. Ad ells, en
ment d’una pobra chica de 23 tal de que en les proximes con-
anys, Nur Azizah Binti Hanafiah, sultes ciutadanes, figuren en les
per l’imperdonable pecat d’ha- llistes tancades, per a seguir
ver mantingut relacions sexuals, medrant, i si pot ser mes i mes,
prematrimonials, i en el seu tot val. A lo millor, despres de
novio (el nuvi que diuen els cata- tant d’abatoll, s’ho pensa millor
lans de Fabra). Lo primer que i se’n desdiu, perque com diu
se’m va vindre al cap fon pre- Jovani, en u dels seus roman-
guntar-me: ¿a quantes n’assota- ços, “i n’oblides que t’espera,
ríem ací? Pero eixe no es el cas; Joan Ignasi, en l’urneta de ton
el cas es que ad estes altures cul, l’inri d’una patada”. No,
del sigle XXI, encara existixquen home, ad este el faran alguna
regions d’este univers en el que cosa, no van a deixar-lo tirat des-
l’home se meneja, ancorades Edifici de Salamanca on es guardava l’archi de la pres del favor que els ha fet.
en els principis mes inhumans Guerra Civil Espanyola. Segon assotà: ¿Creuen
d’èpoques prehistoriques, afortunadament oblidades. que es serio, que desprès de desmontar un archiu com
No vol dir això, que perque transitem pel sigle el de Salamanca, el de la Guerra Civil, per mig d’una llei
XXI, totes les coses que relacionen les nostres vides, feta a la mida dels que sostenen en “cotoenpels” al

Celebrity
siguen favorables; algunes hi ha tan poc recomana- govern de Rodriguez, i segurament una llei arbitraria, -
bles com l’assotament de la chicona del retrat, i que perque també hi ha lleis arbitraries-, no se’ns concedix-

Playa
Renou

Restaurant ~ Salones para banquetes


“Hacemos inolvidables sus grandes momentos

Playa del Gurugú


Reservas Tel. 964280302
Frente Aeródromo Avda. Ferrandis Salvador, 400 - 12100 GRAU CASTELLÓ
Renou COLABORACIO 15
L’ASSOTA D’INDONESIA I LES COMPARANCES
ca als valencians, dispondre, en la nostra casa, de tot lo que els valencians som molls de morro i, tambe callem.
que es nostre i que sense saber perquè se’ns va espo- L’atre dia, el Sr. Mas de l’oposició catalana, respo-
liar i se guarda en l’Archiu de la Corona d’Aragó, residen- nía des del programa de la Campos, a una pregunta
ciat en Barcelona, quan durant l’existència de la corona feta per una dona de Gandia: ¿saben perque, sense
d’Aragó, Barcelona no era mes que Condat i nosatres amagar-se, imponen ara el català?: perque durant la
Regne? dictadura, Franco, no els va deixar estudiar en català,
Tercera assotà: ¿Perquè un llibre tan fonamen- aixi que ara, allí, no estudia ningù en castellà.
tal com el del Repartiment de les terres i de les cases ¿Revancha?, vostes mateixa.
de Valéncia, entre els invasors, te que guardar-se en Quinta assotà: ¿Creuen llectors, que es pre-
Barcelona? ¿Serà per a poder raspar els pergamins i sentable que, en una televisió catalana, puga eixir un
desvirtuar les sifres, com se conta que feren els individu que, damunt es gallec, pero que se guanya les
Bofarulls, per a ajustar el repartiment valencià a gust garrofes en Barcelona fent riure a la gent, i fique a
de les seues conveniencies Espanya de volta i mija, desijant
cientifiques? Crec que des de la que “nos revente els collons als
Cardona se devia començar una espanyols, de la puta Espanya” i
campanya seria, reclamant eixe atres gracietes com eixa, i que
archiu valencià. no ixca ningú que fique a ralla a
Quarta assotà: ¿Creuen d’este energumen. O que un tal
vostes, amics llectors, que lo Ju, en un diari pagat per la
d’impondre l’idioma autòcton es Generalitat catalana, escriga
cosa particular dels catalans que que si van a invadir Catalunya,
son uns autoritaris i uns dicta- en els tanques, els militars,
dors invasors? Permitixquen que (comentant uns successos a
a d’esta pregunta els conteste conter de la Pasqua) que se dei-
yo: No, no s’ho creguen. Lo que xen a les mares fora del períme-
passa es que ací, els nostres tre condal, perque en aquells
governants, son mes llestets i territoris del conde de
sense moure tant de soroll, nos Barcelona, està proscrita la
fiquen dins de la mateixa tessitu- prostitució, i que un juge, català
ra que se dona en Catalunya i archive la querella presentada
escampen la mirada cap a un pel ministre de Defensa, perque
atre costat o amaguen el cap diu que això es una qüestió d’i-
dins de la sabata, com l’estruç. Pagina del “Llibre del Repartiment”. Foto: Llibre ronia i no un insult? ¿Qué diria
¿Saben que passarà?: puix, que “Origenes del Reino de Valencia” de Ubieto. eixe juge si una ironia d’eixes se
qualsevol criatura dels nostres diguera de sa mare? ¿Pero en
fills o dels nostres nets, no seran mes, en la seua quin país de progressistes vivim?
majoria d’edat si algun milacre no els beneficia, que Podria seguir llançant mes assotades, pero
uns analfabets funcionals per a expressar-se en caste- Fernando te el paper de RENOU tassat i de seguir,
llà o espanyol. I, pobrets nostres, en quant ixquen del estaria a expenses de que ficara l’estisora en este
perímetre del Regne, no faran atre mes que pegar saba- escrit i no m’agradaría. Aixi, que ya veuen, despres de
tades irracionals com fea Nelo Bacora en els sainetets llegir-me, que no son soles els fundamentalistes
d’Escalante o, en tot cas, procurar donar-se a entendre d’Indonesia i atres parts, els que lliguen els gossos
per senyals. O, a lo millor, trobaran mes fàcil entendre- en llonganisses; aci, en esta Espanya que volen tritu-
’s en angles. Hui, entre nosatros, s’estan donant les rar des del govern i alguna “autono-dells”, tambè nos
mateixes circumstancies que se donen en Catalunya, lo assoten i, segurament sense cometre cap impruden-
que passa es que els governants “peperos”, son mes cia ni dur a cap relacions prematrimonials, per gilipo-
espavilats i no ho proclamen, com els “carots-fanfarro- lles.
ners”. Ací callen fent-se els bovets, sense que encara
se’ls haja ocorregut ficar multes per rotular els establi-
ments en espanyol. A lo mes que han arribat ha segut,
a que si el rotules en català te paguen la mitat; pero
ells van fent i procurant que el català vaja impregnant
tot l’àmbit valencià i, especialment el teixit estudiantil,
des d’els tres anys hasda l’Univesitat. Tenen a favor
El bou. Ripollés (Bronze)
16 OPINIO Renou

EL DIALOGO DE LOS SOLDADOS DE ESPAÑA


ué está gestándose tras el desaso- Ricardo García Moya
¿Q siego institucional que estamos
viviendo, con regiones ávidas de
engullir a sus vecinas, con la aparición de cas-
Cataluña todo lo que sea conflictivo al resto de
España, pues la experiencia le dice que los
catalanes siempre han obtenido “premios” en
tas (autonomías de primera, segunda y tercera
categoría), y el chalaneo descarado de un estas situaciones; por ejemplo, después de la
gobierno tímido, que rehuye Ilamarse de “guerra dels Segadors”, el monarca confirma
España y utiliza eufemismos como “gobierno “sexto jurado a Barcelona. Eso es premio?
del estado o central”? Digasme, lo tiene Zaragoza? no. Y Valencia?
Todo indica, y quisiera equivocarme, que las tampoco” (fol. 45).
regiones de España están reviviendo situacio- Y surge el inevitable mosqueo. La mayoría
nes similares a las que precedieron a enfrenta- de los políticos catalanes actuales han estu-
Prat de la Riba mientos civiles. Vean qué ambiente reflejaba diado en la Universidad Central de Barcelona,
un texto redactado en vísperas de la guerra de lugar donde se conserva el manuscrito Ms Y36
1705: “Iban de camino por Cataluña, unos sol- que recomienda sembrar cizaña en la nación
dados espanyoles (sic), cada cual de su ¿No será éste la base del ideario de CiU?
nación: Julián Pérez, castellano hijo de Madrid; Ahora, para no perder el hábito, han creado otro
Antonio Munyos, andaluz; Diego Carranza, ara- conflicto: la unión de comunidades autónomas.
gonés; Francisco Vives, valenciano; y Juan Con la estrategia habitual, la idea ha sido lan-
Roca, catalán”. (Luz de la verdad en favor de zada a los medios de comunicación para ana-
Catalunya; Bib. Universidad de Barcelona. Ms. lizar cómo reacciona el español medio; el paso
Y 36, año 1701 ). siguiente, tras marear la perdiz, será etiquetar
La conversación de los soldados -personifi- de retrógradas a las formaciones políticas que
caciones de las autonomías históricas- es con- se opongan.
trolada por el catalán Roca con argumentos De momento es notoria la aparición de
que Ilenan páginas enteras, mientras que los subliminales mensajes sobre beneficios de la
Lluis Companys fusión con Cataluña, que en un futuro incluiría
restantes interlocutores apenas ocupan líneas
con preguntas ingenuas. La teoría del soldado la zona transpirenaica (Rosellón, Perpiñán y
Roca -salvo matices anacrónicos- es homologa- Cerdaña). Pero conociendo antecedentes del
da a la esgrimida actualmente: “Catalunya por asunto no parece muy atractivo el centralismo
Espanya, que aunque su Majestad no sacara barcelonés; y a los documentos me remito.
cosa de ella, y gastara en conservarla, le es El paradigma perfecto lo ofrece en 1627 el
de provecho porque es muro de Espanya” “Embaxador de Perpiñan”, cuando suplica a
(f.49). Felipe IV que ordene “dividir y separar los con-
Como si en aquellas fechas la belicosa dados de Rossellón y Cerdaña del principado
Francia no acosara a la península por el de Cataluña, porque no tienen nada común
Bidasoa, Navarra y Aragón, que también eran unos y otros”. (Baldo, Luys: Aclamación pía y
“muro de España”. Y en las costas de Galicia, justa. Barcelona, 1627). Según el embajador, el
Andalucía y Valencia no se repelieran continuos “Principado de Cataluña o Condado de
Jordi Pujol ataques de flotas francesas e inglesas Barcelona, que es lo mismo” (f. 15), parasita-
(Alicante había sido bombardeado en 1691 , ba inmisericorde a los “dichos condados,
poco antes de ser redactado el manuscrito) . Ilevándose a Barcelona los dineros que allí se
Para Roca, los valencianos somos “como cuer- consumen, sin volver a los Condados una
vos”, por negarnos a seguir a Cataluña; y blanca de ellos”. Por tanto, “dicha unión ha
Fernando el Católico el más mal rey de cuan- sido perjudicial, dañosa y muy desigual para el
tos hemos tenido, pues debiéndosenos el ser Rosellón y Cerdaña”.
Cabeza, nos ha hecho pies” (f.42). ¡Siempre Como era de esperar, los catalanes no
tan egocéntricos! deseaban perder, la fuente de ingresos y -bur-
Por si fuera poco, Roca acusa a los valen- lando el deseo de libertad de los demandan-
cianos de traidores por su rebelión de la tes- se apresuraron a escribir a las autoridades
Germanía, cuando es sabido que la región que de Madrid para boicotear “la pretensión que
más veces se ha entregado a otras potencias tienen los condados de Rosellón y Cerdaña de
ha sido la catalana. Con decir que proclamaron desunirse y separarse del principado de
Pasqual Maragall conde de Barcelona al infante de Portugal, al Cataluña” (Bib. de Cataluña. Ms. 1008, año
rey de Francia, al archiduque de Austria y -en el 1627) .
colmo del disparate- en 1712 “ofrecieron los En fin, tal como van las cosas, podríamos
Cathalanes al Turco el dominio del Principado” aplicar unas frases del manuscrito de 1701
(Bacallar V. Comentarios. Génova 1725, p.93). dirigidas al soldado Roca, personificación del
EI sultán de Turquía, con buen criterio, no les nacionalismo catalán: “Como se conoce, ami-
aceptó como súbditos. gos, que éste todo lo que dice va con malicia,
Pero lo inquietante del manuscrito es la teo- pues nunca levanta la mano de la queja en sus
ría política de Roca (no el actual, sino el del historias y paridades” (f. 34). La historia, una
siglo XVII), pues presume de que Cataluña vez más, se repite; y nosotros, los valencianos,
“siempre obtiene premio de estos movimien- somos la moneda de cambio.
tos” (f.45). Es decir, él considera positivo para Las Provincias 8 de Marzo de 1994

Josep Luis Pérez Els personages canvien. La reclamacio catalana seguix sent una constant
Carod Rovira
Renou COLABORACIO 17

CACERA D’ADÉS (i II) Manuel Casaña Taroncher


es banderilles les feyem dels barrons de les cadi-

L
casar-te en mi / tinc un horta en Ontinyent / una aixà,
res trencades que trobavem pel barranc, als que un forcat i un macho / i una casa en Agullent” o “Tinc
afegiem, en la punta, una tacha. Barranc al que una casa en Albaida / i en casa, un roser / i en el
també soliem anar a fer harca contra els chiquets d’a- roser una rosa / que com tu volguera ser…/
tres pobles, puix allí material de guerra n’hi havia a A hores d’ara, si sents cantar ad algú, eixe no
manta. Al Carraixet tiraven les enrunes sòlides de la és llaurador. Sol ser el transistor, que no canta en
casa, dels derrocaments, puix les atres, les de la valencià. Casi sempre ho fa en anglés. Clar que al qui
cuina, eixes, passaven a engrosar el femer que tenia treballa poc li importa lo que el cantor diga; lo que li
cada corral be baix terra o amontonat prop del galli- interessa, en veritat, és acabar la tasca per a mam-
ner. Per això en el corral podies vore un gat jugant en prendre una atra si queda temps.
una sangrantana o un gos en un escarabat, rates i També note una certa diferència en el soroll
teuladins; estos, de matí, i les atres, de nit. També te dels carrers. Ahir, en fer-se de nit el sereno s’escolta-
podies encontrar, a voltes, alguna culebra endormis- va solament. Ell anunciava les hores. Donava el part
cada al calor del sol. O si feyes com les gallines, meteorològic adient. De matinada, despertava ad
picant terra, traure cuques, larves, llombrígols i, de algún treballador i feya de vigilant per a que ningún lla-
baix les pedres, caragols. I si dre se colara en cap casa ni
tenies ànecs, podies depren- per la finestra ni pel balcó.
dre a caçar mosques al vol, ya Clar que poc hi havia dins, aixi-
que bons mestres eren ells, na que no era molt tentador
que no ne teniem mai prou que u entrara en lloc algú alié,
dins del seu pap. tenint el perill de que li trenca-
Aquell temps del cel ren el cap en un garrot. Ya dic,
venia lo pijor: plovien bombes, per la nit, el silenci era celes-
pero la terra estava com beneï- tial. Convidava al repòs. Sols
da. Hui, per molt d’abonament els gats donaven serenates,
que tinga pareix que siga per giner, o quan se disputaven
manco apta per a produir tant rata i amors.
com abans. Potser que fora Pero els dissabtes i no
Parances i cepets de caça antiga
perque el fruit no soles era pro- tots, podies escoltar el pas
duit per l’esforç del llaurador sino que també ajudara d’este o aquell atre jove que tornava content i ho volia
Sant Vicent Ferrer per a que no nos faltara l’aïgua i fer públic. Cantava a viva veu. Pero tenia que anar en
Santa Bàrbera per a que les pedregades no feren molt de tento i, en vore alguna llum que s’encengue-
danys. Gràcies a l’horta valenciana, part, molta part ra o obrira balcó posar-se llunt no fora que li soltaren
d’Espanya no passà tanta fam. En uns boniatos, unes el líquit d’algun cossiol. O passava un bufat carregat
creïlles, bledes, cols, cebes, arròs i en un remijó de d’alcohol fent discursos pel carrer als gossos que
farina hi havia prou per a tindre calent el cos tota la eren els únics que l’escoltaven i segur que tindrien
família. Que el fret per aquell temps el feya i de llàstima d’ell.
valent. Per lo tant, ningú parava de moure’s des d’a- Pero tornant a la música, també el seu mensa-
bans d’eixir el sol fins a pondre´s, tots els dies del ge ha canviat. Com la intenció del que canta. Adés,
mes. es feya per mascarar la necessitat i, hui, perque qui
S’escoltaven pel carrer, pel corral i per les canta massa voltes somia –gràcies a d’ella- tindre
cases, més cançons que ara. ¿Seria per allò de que riquea. I és perque en la baralla del temps, ahir, s’ei-
qui canta el seu mal espanta? Pero lo ben cert és que xia al joc en bastos i espases i, hui, volguerem que tot
hui no s’escolta pel camp cap cancò com : “Si tu vols foren trumfos d’ors per a empinar copes.

Renou
“Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta!
Alerta que’l modern instrument de conquista es la llengua. A
defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te
dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de
les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualse-
vol llengua forastera…”.
Homenage al taulell.
(“De regionalisme i Valentinicultura”.Fausti Barberà.) Ripollés. (Trencadis i fibra).
18 LLENGUA VALENCIANA Renou

2. EL RACONET DE LA Joan Batiste Sancho


Professor de Llengua Valenciana
LLENGUA VALENCIANA per Lo Rat Penat
INTRODUCCIO A LES DIFERENCIES FONETIQUES bachillerat, vivint en un colege situat
ENTRE EL CATALA I EL VALENCIÀ no llunt de l’Ebre tortosí, en estu-
diants provinents de les quatre pro-
s en el camp dels sons i dels fone-

E
vincies catalanes. Fon alli a on per
mes (la fonetica i la fonologia) a primera vegada oirem un llenguage:
on mes es marquen les diferencies vocabulari, accent i construccions
entre els dos idiomes. Escoltant parlar a propies del “principat”. La dificultat
un valencià i a un catala no hi ha cap d’entendre’ns en llengua materna
“La Llengua Valenciana
en perill” Autor: F. de dubte d’a on es cada u. No es requerix era gran, mes encara, inaccessible
Borja Cremades. 1982 un oït extrordinari per a percebre les quan es tractava de certs condisci-
diferencies. puls. Haviem de recorrer a l’us de la
I no nos referim a les diferencies en llengua castellana per a entendre-
els sons1 que catalans i valencians fem ’ns. Reflexionant despres, deduixc
en la realisacio d’un mateix fonema (la que la major dificultat la constituia la
parla), sino que nos referim a les dife- diferent pronunciacio”
rencies fonetiques entre els dos siste-
mes llingüistics. Precisament, les diferencies entre el
“Fonetica de la Llengua Per a ilustrar millor lo dit, reproduim a valencià, catala i el mallorqui, fon un
Valenciana” Autor: Josep continuacio una vivencia que narra el pri- dels camps d’estudi preferit del P.
Mª Guinot i Galán. 1984 mer contacte en catalaparlants de F. de Fullana des de les seues primeres
Borja Cremades 2 quan de chiquet investigacions, tal i com arreplega el seu
ingressà en el colege que La Companyia biograf Benjami Agullo4. Prova d’aço es
de Jesus tenía en Roquetas, prop de que en agost de 1915, aprofitant l’es-
Tortosa, alla per l’any 1930 i que anys tancia del P. Fullana en Barcelona, donà
mes tart recordarà en el llibre “la llen- unes conferencies els dies 10, 11, 12 i
gua valenciana, en perill”:3 13 que foren aplaudidissimes en gran
“…en els anys de la meua ado- elogi de la prensa regional catalana que
lescencia, entre els onze i els quin- duen per titul: “Diferencies fonetiques
“Fundamentació meto-
dologica de la Llengua ze, en mon bagage llingüistic matern entre el valencià i el catala”, “diferen-
Valenciana”. Autor: J. i per tant fonetic, assimilat en el cor cies grafiques u ortografiques”, “diferen-
Ángeles Castelló. 1990 de l’Horta de Gandia, d’a on han cies lexiques i morfologiques” i “diferen-
eixit els mes grans lliterats en llen- cies sintactiques”.
gua valenciana, nos posaren en con- En els origens de lo que hui es la llen-
tacte, durant els primers anys de gua valenciana, tambe tingue la seua

1. Els sons pertanyen a la parla i els fonemes a la llengua. Entenem per so la realisacio que cada individu fa d’un deter-
minat fonema, per aixo es diu que hi ha infinits sons corresponents a un mateix fonema, segons els pronuncie cada perso-
na.
“Fono. Introducció a la 2. F. de B. Cremades Marco S.J. (1913-2003) teolec i filolec fon membre de la Seccio de llengua i lliteratura de la RACV.
Fonologia Valenciana”. 3. Cremades Marco, Francesc de Borja. “La llengua valenciana, en perill”.GAV. Valencia, 1982.
Autor: Josep Boronat. 4. Agullo Pascual, Benjami, OFM. “Vida i Obra de l’escritor Lluïs Fullana i Mira 1871-1948” Valencia 1993. (1ª edicio en
2000 llengua valenciana)

Renou
“Sàpien tots com yo, Felip Bricet, pellicer... per pacte special me aferme ab vós, En Johan Sànxez,
... a apendre de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana en pla o al romans, en tal
forma e manera que yo sàpia scriure e legir libres... Et yo, En Joan Sànxez,… promet a vòs, En
Felip Bricet, et al notari dessús scrit, stipulant e reebent, que yo us ensenyaré de legir e scriure len-
gua plana valenciana en tal forma que vós, per vós mateix, porets legir e scriure vostres libres...”
1414, Octubre, 26 (“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
Renou LLENGUA VALENCIANA 19
importancia, per a distinguir-se de les demes llen- modos i punts d’articulacio d’estos. Per posar un
gües romaniques, precisament la manera de parlar eixemple ilustratiu podem pensar en un japones
el romanç per part dels habitants d’estes terres. adult intentant pronunciar el fonema [r] de la parau-
Importancia esta que els unitaristes de les llengües la carro.
valenciana i catalana sempre han intentat minimi- En la decada dels anys 80, qui mes profundisà
sar com ho explica F. de Borja Cremades: en el camp de la fonetica valenciana fon sense cap
“…precisament la distinta fonetica o prosodia de dubte D. Jose Maria Guinot. En este camp, des-
constitui, a l’hora de formar-se en epoca migeval taca la publicacio de la“Fonetica de la Llengua
les llengües romaniques, el factor mes important Valenciana5” i la conferencia: “El valencià:fonetica
o decisiu en sa disgregacio ortografica, morfologi- verbal6”, pronunciada el 13 de juny de 1986 en la
ca i lexicografica… Per esta rao els interessats clusura dels cursos de llengua i cultura valencianes
en que valencià i catala siga la mateixa llengua, de Lo Rat Penat.
atribiuxen, per conveniencia, la menor importan- No manco reconeiximent s’ha de fer del treball
cia possible a la fonetica” en el camp de la fonologia valenciana de Josep
Les particularitats Boronat, continuador
fonologiques d’un del llegat de D. Josep
idioma, per corres- Maria i que al remat
pondre a unes mani- sería la seua darrera
festacions mes publicacio, “Fono.
espontanees i manco Introduccio a la
conscientes, adquiri- F o n o l o g i a
xen tant o mes valor Valenciana”, Editcio
inclus que les parti- de Lo Rat Penat l’any
cularitats lexiques i 2000 i dedicatoria en
morfosintactiques; homenage a Mossen
aixina ho manifesta Guinot.
el professor J. Per tot lo expost,
Angeles Castello en la comparacio entre
el llibre la fonetica valenciana
“Fundamentacio Chiquets en l’escola. Cervells oberts de bat a bat. i la catalana pot aju-
Irresistible tentació per a inocular el veri catalaniste
Metodologica de la dar a compendre
Llengua Valenciana”. millor les caracteristi-
Es habitual acceptar prestecs lexics (com ques del nostre idioma. Per este motiu en els pro-
internet,…) i inclus prestecs d’estructures sintacti- xims numeros d’este raconet de la llengua valencia-
ques, pero lo que mes es resistix un idioma es a na este sera el nostre objectiu.
incorporar estranys fonemes i diferencies en els

5. Guinot i Galan, Josep Maria. Fonetica de la llengua Valenciana. Valencia, 1984


6. Publicacions dels cursos de llengua i cultura valencianes de Lo Rat Penat. Valencia, 1987.

Renou
20 ENTREVISTA Renou

ENTREVISTA A: Mª Dolors Miralles Enrique


Vicepresidenta de la “A.C. Cardona Vives”
D. JUAN GARCÍA RIPOLLÉS
UAN RIPOLLÉS nos recibe

J en su morada del Mas de


Flors; hospitalario, recepti-
vo, abierto, sin condiciones.
P - ¿Como ve el arte en España?
R- En España es muy difícil abrirse camino para un pintor
joven .Es por esto que hay pocos pintores jóvenes extranjeros
Con su peculiar vestimenta que vienen aquí a vender su obra. Y esto es porque aquí se
policroma, que no oculta su compra arte cuando se conoce al autor, como si se exigiera una
franqueza y que parece que garantia previa para comprar algo de alguien ya acreditado. Al
es la señal que utiliza para contrario de lo que pasa en otros paises que si les gusta la obra
que desde el cielo lo vean y se , compran y luego preguntan quien es el autor. Un poco pasa
den cuenta de que el Mas de como con la musica aquí , que a veces se acude a un concier-
Flors tiene alma. to si el autor es conocido.
Juan Ripollés
P- ¿Como le gusta que le lla- P- ¿A que edad te fuiste de España?
men, Ripo , Juan ,Beato R - Sali a los 21 años alla por los años cincuenta. Yo naci
,Maestro ...? en 1932 asi que seria en el 53 cuando me fui a Paris. Me lo
R- Llamame como quieras pero hablame de tu. aconsejaron unos buenos amigos y me fui de “emigrante cultu-
ral”. Posteriormente me integre en el grupo de pintores de la
P- ¿Cuando se inicio en el mundo del Arte? galeria Drouand David ,entré en el entramado comercial del
R- Yo queria ser pintor desde muy pequeño. Ni siquiera Arte y me di a conocer en Europa. Después me sali del grupo y
sabia que habian dos clases de pintores ,los de brocha gorda y es cuando me he fui globalizando y españolizando y busqué
los de pincel fino. Siempre me ha fascinado la pintura en todas mis propias vias comerciales.
sus facetas y en ese mundo me he desenvuelto. Recuerdo
tambien mi entusiasmo en modelar figuritas de barro en la P-¿Como ve la cultura en nuestro Pais?
calle. Ahora los niños modelan figuritas con plastilina pero R- Creo que España vive mucho de espaldas a la cultura
antes las calles eran de barro y lo teniamos al alcance de la .Y ademas parece que vaya siempre a contracorriente en
mano. muchos aspectos de su evolución. Por ejemplo cuando Europa
no fraguaba España era un pais firme. Cuando Europa se abria,
P- ¿A quien gusta su pintura? aquí habia una especie de oscurantismo. Ahora que Europa
R- Creo que no me identifico con una generación concre- apuesta por la union parece que España se fragmenta. Creo
ta. Siento que me comunico con gente de todas las edades, que nos falta franqueza y hay demasiado pundonor y no aborda-
aunque veo que mi obra contacta bastante con la juventud y mos las cosas con generosidad. Hay una sociedad ,sobretodo la
me siento orgulloso por ello. Me gusta comunicarme con los burguesa, que no ama lo suyo, en el aspecto cultural.
jóvenes y mirar siempre hacia la infancia por lo que tiene de
autentica. Desde luego a los niños les gusta mi pintura porque P-¿Te sintes valenciano?
tiene mucho de infantil. R_ Si ; me siento valenciano y español. Los valencianos
somos mas abiertos a todas las culturas.
P- ¿Esta de acuerdo con Rilke cuando dice que la madurez Me siento heredero de la cultura judeo -cristiana que es enor-
es la plenitud de la infancia? memente tolerante.
R- Completamente ¡Me gusta esa frase!
P - Ripo ...Es sorprendente que una persona tan equilibra-
P- Actualmente esta trabajando en esculturas de cristal de da como tu y con tanto sentido común se cubra de un atuendo
Murano y parece que ya han viajado por todo el mundo ¿Es cier- tan rompedor ¿ Como se puede cocer eso en una escultura ?
to? R- Uno nunca se ve como lo ven los demas , se intenta ser
R- Yo hace mucho tiempo que trabajo en esto y es ahora lo mas fiel posible. A mi me gusta adaptarme a lo que venga
cuando ha trascendido esta faceta de mi estilo aquí. Hago ,esa es la vida para mi. Yo me considero una persona pensan-
dos tipos de esculturas en cristal, te lleno de dudas y de interrogantes.
unas de similitud que recuerdan for- Pero te diré que a medida que la
mas y otras de carácter abstracto. gente me conoce, no ven mi vesti-
En este tipo de escultura no todo el menta estrafalaria y me ven a mi,
merito es mio hay un artesano que sorprendidos gratamente al ver que
colabora aunque hay poquísimos en soy una persona identificada con
el mundo que sepan hacerlo mi epoca y consciente de lo que
ocurre en mi sociedad, que sufro con
P -¿En que pais se ha vendido los problemas de los que me rode-
mas su obra ? an, de los vaivenes sociales, de los
R- En EEUU, Japón, Europa conflictos internacionales.
Occidental y ahora tambien en Yo creo que mi imagen va en rela-
China. ción al nivel cultural del que me ve.
Mi proyecto ha estado siempre Se me puede ver solo por mi aspec-
mas conocido fuera que dentro de to o con un poco mas de profundi-
España. Un moment de l’entrevista feta per Mª Dolors Miralles dad.
Renou COLABORACIO 21

ENTREVISTA A D. JUAN GARCÍA RIPOLLÉS

P- ¿Te gusta la fama? P- Me consta que consideras mucho a tus amigos y les pro-
R-Mas que la fama es el cariño que te demuestran las per- fesas lealtad.
sonas al conocerte. Mas que gustarme me sorprende por ejem- R- Si, creo que valoro mucho la amistad.En general valoro
plo pasear por Roma y ver que alguien te reconoce y te pide un mucho a la gente que me rodea, como mi familia. Los conside-
autografo. Eso me ocurrió recientemente en la capital italiana y ro parte de mi de mi vida . Quisiera querer a todo el mundo
de pronto pensé que se habian equivocado de persona, pero es pero eso es imposible.
cierto que me conocian.
Comprendo que hay gente que se pueda crecer con la fama, P-¿ Que es para ti la libertad?
eso va con el carácter. R- La libertad para mi es el compromiso. La
ùnica libertad posible pasa por el compromiso y el
trabajo. Digamos una libertad comprometida.
P- ¿Cual es la llave maestra de tu filosofia de Yo solo me siento libre cuando trabajo porque
la vida? entonces soy yo en mi plenitud.
R- Sobre todo no pensar solo en uno
mismo. Salir de uno mismo y trascender. Creo que P-¿ Cual es tu pintor mas admirado?
es lo mas sano para el espiritu y para el cuerpo. R- No puedo decirte ninguno, me pasa como
La dedicación y el esfuerzo por una idea puede con los amigos no hay uno
justificar que una vida austera y de sacrificio De momento se acerca Goya según el momen-
alcance la plenitud y el equilibrio. Por ello respe- to luego es Picasso ,Velázquez ,Zubaran luego se
to a nuestros místicos Sta. Teresa y S. Juan de la alejan estos y vuelve Goya
Cruz porque se entregaron completamente a una
idea, aunque son casos excepcionales. P-¿Te gusta la música?
Hay que buscar siempre el equilibrio aunque R- Me encanta la musica en general. Me rela-
sea en el desequilibrio como nos pasa muchas El crit. Ripollés (Fibra de vidre) ja mucho. Me gusta incluso mas que la literatura
veces. Y eso se consigue no perdiendo la referen- y muchísimo mas que el cine. Lo que me aburre
cia de lo que persigues y estando abierto a lo universal. es la televisión hasta el punto que prefiero fregar que ponerme
También valoro una buena alimentación no solo para el delante de la pantalla.
cuerpo sino para el alma.
P-¿Cuáles son tus proyectos inmediatos?
P-¿Cómo se alimenta el alma? R- Estoy preparndo una exposición en el IVAM para este
R- Hay que ser poroso e implicarte con lo que te rodea. Otoño con esculturas de cristal grandes, de 3 metros , a la que
Interesarte por los problemas de tu entorno y profundizar en acompañará la presentación de un libro sobre esculturas en
ellos. Nunca me ha importado dedicar mi tiempo si he tenido cristal.
que explicar a un hombre lo importante que es el respeto y la
comprensión hacia su mujer o a un joven la P-La Asociación Cardona i Vives de
necesidad del compromiso y la accion. Castellon te otorga este Año el Premi Fadri
Tambien la cultura y la generosidad son Cardona i Vives 2006 “Vinatea” ¿Cómo lo
un buen alimento espritual. has recibido?
R-Siempre agrada un reconocimiento a la
P-¿Cuál es tu plato favorito? labor cotidiana.
R-Verás, ante una comida sofisticada y
muy elaborada he pedido muchas veces cam- P- Qué consejos darias a los jóvenes que
biarla por un poco de pan con aceite de oliva en estos momentos de turbulencias ideológi-
y pimienta o incluso una guindilla. cas estan atravesando por situaciones de
Me gustan los caldos de verduras con fide- contradicción.
os y las legumbres con perdiz,la paella. R- Trabajo y trabajo en dedicación y profun-
Y es importante pasar un poco de hambre, didad.
pero hambre a la europea, no hambre a la afri- Ilusion en lo que hacen y no exigir mas
cana. Cuando he hecho una comida mas Eva. Ripollés. (Fibra de vidre).
derechos que deberes ...
copiosa de lo habitual me siento incomodo Si exigen mas de lo que dan se quedan
conmigo mismo. muy cortos, es como una mesa de patas cor-
tas. Si dan mas de lo que exigen, pueden llegar muy lejos ..
P-¿Que es el amor para ti?
R-Creo que siempre hay que estar enamorado. El amor es la Nos marchamos. Salimos del Mas de Flors por el puenteci-
mejor medicina. llo.. ya de noche y ,al alejarnos, observamos con nostalgia las
He conocido a gente que al enamorarse han curado su casas que en silencio y con sus timidas lucecillas custodian
melancolia. al artista y le protegen envueltas por una solidaridad no declara-
Yo personalmente siempre he estado enamorado. Y no con- da. Estar unas horas con Juan Ripollés es participar de pensa-
cibo el sexo sin amor ......Es una química a veces difícil de expli- mientos con una densidad y madurez propias ya no de un Beato
car y cuando se agota hay que ser sincero y decirlo, lo cual no ni de un Artista consagrado sino de una persona que como con-
supone que tengas que reñir por ello, para eso esta la amis- ciudadanos podemos agradecer el tener cerca.
tad.
22 COLABORACIO Renou

VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO Juli Moreno Moreno


UNA APROXIMACIÓ AD ALGUNES FONTS
es de la tribuna que puntualment me ve oferint la encapçalar la llista dels qui han generat un bagage teo-

D revista Renou, he tingut l’oportunitat de colaborar ric, i tambe practic, per al moviment valencianiste,
aportant informacio sobre diferents personalitats encara que son molts atres mes, els que podien fer-la
valencianes, especialment vinculades al conreu de la mes llarga i completa. La seleccio pot pareixer aleato-
cultura valenciana, i tambe l’oportunitat de contribuir ria, pero estudiant les seues biografies i sobre tot les
en alguna argumentacio per tal de senyalar la transito- seues obres, entre tots ells i la seua produccio es
rietat i l’interes de determinats pac- podria estructurar un corpus teoric
tes, com el de les interessades Bases que reuniria una pluralitat de pensa-
ortografiques de 1932. Sense eixir- ments a la vegada que unes coinci-
se’n de la tonica he estimat conve- dencies i concomitancies substancials
nient referir-me a tot un patrimoni que, en tot lo que fa referencia al concepte
els qui nos considerem aprenents de d’autoctonisme sociocultural i llingüis-
valencianistes, nos cal tindre present tic, a pesar de les diferents epoques
i que, a mes, nos conve popularisar en que vixqueren.
perque, en este compromis, nos hem Cronologicament hauriem de
de sentir autentics difusors d’uns pen- començar per l’inspirador del movi-
saments que ajuden a construir els ment renaixentiste, al menys el que
fonaments de la nostra concepcio de articulà una societat/ entitat cultural i
colectivitat i de poble. En tot eixe sen- un ambient lliterari i cultural que dona-
tit, tambe es possible que pogam obrir rien visibilitat a la Renaixença valen-
algun debat en el mes de maig, si la ciana, Constanti Llombart (1848-
Cardona Vives ho considera oportu, i 1893). D’ell hem parlat en alguna atra
profundisar un poc mes en els pensa- Constanti Llombart ocasio i, enguany, de segur que segui-
ments de les personalitats de les rem parlant, encara que siga gracies a
quals hem permetré fer uns breus la “Academia Valenciana de la Llengua
apunts. sense nom”, que ha dedicat l’any a
En son moltes les ocasions en que recordar la seua figura i la seua obra.
algunes d’estes figures, o inclus D’entre l’extensa produccio de
alguns dels postulats que han assu- Llombart destacaria, com a referents
mit i raonaments que han argumentat, ideologics, l’introduccio i prolec de la
han segut desconsiderats, quan no seua obra Los Fills de la Morta Viva
barbarament condenats, no sense (1883), l’ensaig d’ortografia del
haver dimonisat alguna de les seues Diccionario Valenciano-Castellano
obres escrites. D’aço s’han encarre- (1887) de José Escrig (revisat i
gat els que neguen la llibertat del nos- ampliat per ell), i el Discurs
tre Poble a ser-ho i ha sentir-se profun- Panegirich, llegit en la solemne sesió
dament valencià. Es tambe cert, i molt inaugurativa de Lo Rat Penat (1978).
cert, que lo que hui nos pot pareixer, o L’ilustre castellonenc Gaetà Huguet
les valoracions fetes per persones del Breva (1848-1926), ocuparia la nostra
segle XXI sense tindre en conte la con- atencio en un segon lloc, cronologica-
Gaetà Huguet Breva
textualisacio, ment parlant. Ell sera un personage
poden generar fonamental en el valencianisme actiu i compromes de
opinions critiques i descalifica- finals del segle XIX i principis del XX en Castello. Anima
cions facils. d’interessantissims proyectes culturals (edicions, revis-
En eixe intent de recuperar tes, associacions, patrocinador de premis, instaurador
alguna memoria i alguns pen- de certamens lliteraris…) i impulsor d’empreses
saments cal referir-se a perso- socioeconomiques importants, i inclus politiques, com
nalitats com ara Constanti ara Joventut Regionalista o Nostra Terra. Valdria la pena
Llombart, Gaetà Huguet Breva, revisar moltes de les seues manifestacions, pensa-
Fausti Barberà, Josep Mª ments i mensages, encara que a l’hora de citar-ne aci
El bes. Ripollés Bayarri o Miquel Adlert algun nos decantem pels que arreplega en els articuls:
(Bronze) Noguerol. Qualsevol d’ells pot
Renou COLABORACIO 23
VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO, UNA APROXIMACIO AD ALGUNES FONTS
“Notes valencianistes” publicats en els numeros 7 i 13 liste que impregnà al catalanisme de les primeres
de la revista Ayer y Hoy (1902), o “Orientacions valen- decades del s. XX i posa en alerta respecte de certes
cianes. Dedicat a la Joventut”, editat en la revista Arte concepcions que involucren als valencians en hipoteti-
y Letras (1905). ques i quimeriques fantasies historiques i culturals.
Fausti Barberà (1850-1924) important Per ultim, i en ell no acaba el cicle, un atre
figura de la medicina, el seu camp professio- teoric, les ensenyances del qual les hem vix-
nal, sera l’iniciador del nacionalisme valen- cut de prop, es Miquel Adlert Noguerol
cià ya que es podria calificar com el seu pri- (1911-1988). La seua figura es l’unica que
mer teoric. El seu pensament explanat en la ocupa en plenitut el s. XX i sense dubte es
conferencia (1902), despres publicacio clau en el moment de la Transicio, un perio-
(1910), De regionalisme i valentinicultura, do turbulent en una Valencia crispada i con-
supon les primeres bases programatiques i vulsa per les qüestions identitaries. El renai-
l’argumentari que havia d’haver valgut per a xer de grupusculs valencianistes que, esti-
sustentar un valencianisme conscient i con- mant l’autonomia i sentint-se hereus d’una
seqüent. Tampoc tingue mes que el resó del complexa historia, no dubtaren/ no dubta-
moment i de l’epoca, o el de les individuali- rem en devorar ansiosament la seua obra En
tats que beveren en les seues fonts i anaren defensa de la llengua valenciana. Perqué i
construint el seu compromis patriotic. No Faustí Barberá cóm s’ha d’escriure la que es parla (1977).
faltà qui el desacredità i l’apartà de l’entitat En ella denuncia l’engany de la catalanisacio
des de la que fon capaç de fer public el seu en que personalment havia caigut i cóm
pensament, Lo Rat Penat. Pareix que l’histo- abandona tant torta drecera tot iniciant un
ria es repetixca i com sempre els sectors nou cami esperançador i netament valencià,
conservadors, quan no reaccionaris, immer- a mes de fer una proposta normativisadora
sos en esta institucio, han impossibilitat de la llengua valenciana. En esta i en unes
qualsevol alvanç progressiste i de construc- atres obres seues, tal volta mes especialisa-
cio nacional. des, nos va aportant idees i pensaments
Josep Mª Bayarri (1886-1970) fon un constructius, d’eixos que ajuden a afermar
home polifacetic, el qual sabe compaginar sentiments o a crear-los quan es carix d’ells,
diferents oficis i ocupacions fins a regentar en este sentit Del peridodisme meu es un
la catedra d’Anatomia Artistica i la docencia compendi d’articuls sense cap desperdici.
com a professor d’Estetica i Historia de l’Art Miguel Adlert D’aço podrem parlar ara i sempre, pero si
en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de les previsions es convertixen en realitats,
Valencia. La seua preocupacio per potenciar les edi- sense voler abarcar massa, seguirem parlant en un
cions en valencià el duran a fundar diferents publica- futur immediat.
cions de poesia i d’art –revistes i coleccions- i a reali-
sar diferents estudis i propostes com la que feu sobre NOTES:
ortografia valenciana, encara que sense exit. Per una 1. Revista Renou, nº 49, juliol de 2004, i per als segui-
atra banda publicaria una obra que resulta cabal El dors de les conferencies de la Cardona Vives, la que versà
perill catala (1931), en la que denuncia l’afany imperia- sobre “Constanti Llombart i Gaetà Huguet” dictada per l’his-
toriador Antoni Atienza el dia 24 de febrer de 2006.

Renou
24 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD Wenley Palacios Carreras


ivimos momentos de la Real Academia Española de la Lengua, en represen-

V zozobra, los medios afi-


nes a Rodríguez
Zapatero defienden el invento
tación del idioma valenciano. Tenía muy claro que el
nuestro era autóctono, sin nada que ver con el catalán.
Cuando Ana Valbuena Roig, preciosa castellonense,
que ha puesto en marcha hizo el honor de elegirme mantenedor en el solemne
para, sin cambiar la acto de su presentación como Na Violant 2005, dejé
Constitución, desmontar el de lado el viejo lema de los juegos forales: Dios, Patria,
Estado español y desvirtuar Amor. Creí más oportuno hablar de la Reina húngara,
sus instituciones. Hablan de segunda esposa de Jaime I, pero sabía poco de ella y
balcanización, con 17 nacio- poco encontré en las bibliotecas. Para documentarme
nes, o de paso previo para busqué en grandes tochos dedicados a la vida de Don
que ocurra en menos de 25 Jaime, a la Conquista de Valencia y los años siguien-
Ana Valbuena i Roig. años. El tes. Sorprendentemente encontré la
Na Violant d’Hongria 2005
proyecto clave, el por qué el idioma valencia-
más ade- no ha sido y es una lengua indepen-
lantado es el nuevo Estatuto de diente, sin confusión alguna con el
Cataluña, producto, no de la mayoría catalán, hasta que en el pasado
del pueblo catalán, indiferente al siglo se le ocurrió a Pompeu Fabra y
Estatuto, que interesa solo a un 5%, al Instituto de Estudios Catalanes
sino a las ansias de un grupo de oli- colonizar Valencia y Baleares, inven-
garcas, que dominan el PSC, CIU, tando unos supuestos Países
ERC y una parte del PP catalán. Catalanes, que nunca han existido,
Estas familias de señoritos, dicho siguiendo la fórmula nazi “hablamos
en la peor acepción del término, la misma lengua, luego somos una
desean más poder, más dinero y misma nación” y se anexionaron
sobre todo extraer el jugo, al máxi- Austria, los Sudetes y otros territo-
mo, al resto de los españoles. rios, sobre la base de que hablaban
En casa hablamos, indistinta- alemán. El empeño de que el cata-
mente, castellano y valenciano, no lán y el valenciano sean la misma
hacemos cuestión de una cosa tan lengua, solo es un instrumento de
sencilla, hay expresiones, frases y expansión territorial. Los supuestos
situaciones que se expresan con filólogos que así lo afirman son los
más exactitud, delicadeza o fuerza, Rei Jaume I “bienpagados” por el Instituto de
empleando uno u otro idioma. Estudios Catalanes y la Generalitat
Utilizar los dos nos enriquece. Catalana, a quien han vendido su alma, su honor y su
Tuve el honor de conocer en Bañeres, siendo univer- vergüenza en arras al proyecto expansionista.
sitario, al Padre Fullana, que pasaba los veranos en la Para evitar esa invasión, muchas veces poco pacífi-
finca El Cosí de la familia Martí. Le visité en Madrid, ca, para no convertirnos en catalanes de tercer o cuar-
vivía estrechamente del estipendio de sus misas y los to orden, como son el 52% de los residentes en
cortísimos emolumentos que recibía como miembro de Cataluña, que tienen como primera lengua el castella-

Renou
C. Ros: Op. Cit. pàg. 19. Valencia, 1751.
“En las Oficinas de los Tribunales de Justicia, se hallan (en esta Ciudad de
Valencia, y su Reyno) continuamente presentados, instrumentos antiguos, en
Valenciano, en los que se funda el derecho de las Partes, y necesitan a vezes traducir-
se en Castellano; y con dificultad se halla ya persona que lo sepa haser: y esto precissa
no dexar perder la Lengua Valenciana, mayormente haviendo tantos libros, y escrituras públi-
cas en ella…”
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
Renou OPINIO 25
EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD
no, e incluso otros de habla catalana no pertenecien- su mujer. Tan bien cumplió que, de aquella ocasional
tes a la oligarquía que les gobierna, para no ser humi- coyuntura, nació Don Jaime. A los dos años su padre,
llados por quienes nos llaman catalanes, pero nos nie- en garantía de su palabra, lo entregó como rehén al
gan el Ave, el agua del Ebro que se abastece de nueve Cruzado Simón de Monfort, que lo custodiaba en el
Comunidades Autónomas, y nos imponen cargas indus- Castillo de Montpellier. Había cumplido cinco años
triales como las incontroladas subidas del gas y la cuando murió su madre en Roma y al poco Simón, su
electricidad, aprobadas para poder pagar con nuestros guardián, el de Monfort, mató en la batalla de Munat al
dineros la creación del monopolio energético de Gas Rey Don Pedro.
Natural, defender el valenciano no solo es un legítimo El huérfano era Rey de Aragón, Señor de Montpellier
problema filológico y literario, es y titular de varios Condados de la
además un problema de libertad. Marca Hispánica. Algunos como
La lengua que hablamos los los de Ampurias, Urgell y Pallar-
valencianos, sea valenciano o cas- Subirá, no tuvieron como Conde
tellano, se ha convertido en la al Rey de Aragón hasta 1322,
defensa de nuestra libertad, en el 1413 y 1481, respectivamente.
arma para no perder el derecho a El Papa intervino nombrándole
ser dueños de nuestro propio des- dos tutores, el Conde de Sans y
tino. Al estudiar la vida de Don el Infante Don Ferrán, pero como
Jaime entendí por qué el lenguaje no eran de fiar, entregó el niño a
del nuevo reino valenciano era el los Templarios para que le custo-
autóctono, el que, cuando la con- diaran en el inexpugnable Castillo
quista, hablaban las gentes de de Monzón. Puede imaginarse
aquí, nacido del latín vulgar que como fue su infancia en manos
hablaban los soldados y los colo- extrañas, siempre
nizadores que vinieron con los encerrado en castillos. Era
ejércitos romanos, mezclado con apenas un mocito y tanto los
palabras iberas, visigodas y ára- nobles aragoneses, como los con-
bes. De todo ello habían hecho los des y vizcondes de la Marca
valencianos, antes de llegar Don Templarios Hispánica le exigían juramentos a
Jaime, un lenguaje distinto del sus derechos feudales, preben-
castellano, del gallego, del cata- das, pagos ¡de todo! Los rico-
lán, del provenzal, del francés, del italiano, del rumano hombres aragoneses esgrimían el “valemos tanto
y de cualquier otra lengua romance. como vos y juntos más que vos”. El Papa, viendo que
El Rey Pedro I tenía completamente abandonada a necesitaba protección, aunque solo tenía 11 años,
Doña María, señora de Montpellier. Sus amigotes, un decidió casarlo con Doña Leonor, hermana de la Reina
día, le proporcionaron una moza para solazarse por la de Castilla, pensando que su cuñado le protegería.
noche en un mesón cercano, llegó la hora y Don Pedro Hasta los 14 –normas de la época- no pudo usar del
¡cómo no, menudo era! acudió a la cita y quedó divina- matrimonio y a penas con 15, sin piedad, para doble-
mente, incluso no le importó que le hubieran gastado gar su voluntad y exigirle más derechos, los secuestra-
una broma pesada, porque la moza era precisamente ron en Zaragoza. A los pies de la cama que compartía

Renou
26 COLABORACIO Renou

EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD


con Doña Leonor, cada noche, había dos hombres llos eran más que Ley. Los valencianos miramos a la
armados que le vigilaban. Al cabo de veinte días cedió, cara del Rey, le hablamos de tu a tu, como hizo Guillem
acabó el secuestro, les dejaron marchar. Doña Leonor de Vinatea en 1333, obligando al monarca a rectificar
enfiló su comitiva hacía Castilla y no volvió. El joven el desafuero de desmembrar varias ciudades del reino,
quedó solo otra vez. Tras conquistar Mallorca con el entre ellas Castellón. La Reina le afeó “mi hermano el
patrocinio y los dineros de los nobles de la Marca Rey de Castilla, hubiera mandado degollarle”. Su espo-
Hispánica, territorio que tardó más de un siglo en lla- so, el Rey Alfonso II le dijo: “nuestro pueblo es libre y
marse Cataluña, le exigieron cuanto se podía sacar a no está sojuzgado como el pueblo de Castilla, porque
las Islas. Harto, como consta en la Crónica, dijo “yo os ellos me tienen a mi como señor y nos a ellos como
haré ver quien soy y lo que valgo”. Por eso, cuando pre- buenos vasallos y compañeros”. Con la lengua hizo lo
paraba la conquista del Reino de Valencia, Cruzada mismo, aquí se podría hoy hablar la lengua de Aragón
encomendada por el Papa, al ver que los nobles arago- o la de alguno de sus condados, pero no quiso. Para
neses querían “el zumo diferenciar dejó que
de Valencia para nos- siguieran hablando el
otros” y que Don Blasco romance “que hablaban
de Aragón se adelantaba mis súbditos”, al cual
y conquistaba Culla y tradujo las leyes del
Morella en 1234, le paró latín, en que normal-
en seco y le obligó a mente se escribían.
pactar. Tenía decidido También señaló los
que Valencia sería un límites del Reino que no
Castillo de Monzón
Reino propio, para él han cambiado desde
solo, sin sometimiento a que en 1304 se incor-
nobles y feudales y aunque aquí vinieron a auxiliarle poró la parte sur de
huestes de obispos y nobles menores de sus otros Alicante. Solo en el S. XIX se le añadió Requena,
territorios, no consintió que se quedarán, les entregó Villena y Sax. En su testamento esos límites están
en premio a su colaboración en la conquista los cas- determinados exactamente. Por eso los que custodian
tros, torreones en escarpados altos, que no tenían en Barcelona el Archivo de la Corona de Aragón lo hicie-
más cosechas que los matojos de alrededor, así que ron desaparecer. Se salvó una copia hecha por histo-
antes de dos años no quedaba ninguno en este Reino. riadores. Para eso quieren archivos y papeles, para
Podía haber hecho oficial la moneda aragonesa o la manipular la Historia.
de sus condados, imponer las leyes de sus otros rei- Don Jaime se empeñó en crear el Reino de Valencia
nos, pero no lo hizo. Quiso hacerlo todo de nuevo. de nuevo y que la lengua fuera distinta de sus otros
Estableció una moneda distinta, con una “taula” de Reinos. Era un problema de libertad. Por fin, tenía un
cambios para que todas las que circulaban en el Reino reino donde él era libre, había conquistado su propia
de Valencia se cambiaran por la oficial el “real”. Doce libertad, compartiéndola con su pueblo.
reales equivalían a un “sou” y veinte “souls” a una El valenciano que Don Jaime quiso que fuera distin-
“lliura”. to de las hablas de sus otros reinos y condados, es
No trajo las leyes aragonesas ni las Usatges, al con- nuestra principal seña de identidad, no para crear una
trario, creó un nuevo sistema de leyes. Primero institu- nación distinta de los demás pueblos españoles, pero
yó la Justicia Municipal y en 1240 la Costum, que refor- si para usarlo como arma esencial para impedir que
mó en las Cortes de 1261 con el nombre de Els Furs, los señoritos oligarcas del norte, que gobiernan a los
extraídos del derecho Justiniano y del Código catalanes, nos incorporen a un proyecto que no es
Canónico, si bien no pudo, ni quiso, eludir alguna insti- nuestro, ni realizable, ni tenemos ninguna voluntad de
tución, que ya existía, como el mustafá de procedencia adoptar. Como hombres libres, que Don Jaime nos
árabe, vigente hasta hace poco en nuestros mercados. hizo, no podemos someternos ahora a una oligarquía
Cuando convocó las primeras Cortes en Valencia en extraña, que nos querrá controlar, como con su nuevo
1261, para evitar depender de nobles y clérigos, los Estatuto controlará la vida de los catalanes, los cuales,
dos grandes estamentos de las Cortes medievales, las tal vez, necesitan nuestro ejemplo y nuestra ayuda
abrió al pueblo llano, siguiendo una máxima aristotéli- para liberarse de la chusma que les domina, condu-
ca, procurar que este nuevo estamento tuviera tanto ciéndolos al pasado y a la pérdida de su libertad.
peso como los otros dos juntos. Por eso los valencia-
nos, desde Don Jaime, no somos siervos, sino vasallos
y compañeros de los Reyes, que antes de su corona-
ción habían de jurar Els Furs, porque ni Reyes ni vasa-
Renou OPINIO 27

ELS VALENCIANS EN GRECIA (II) Antoni Atienza


... de Renou 53, pag. 28 Historiador
Documentalment, sabem que molts d´aquells
Els almogavers en Constantinopla almogavers eren valencians: de Castelló, de Morella,
de Valencia, de Sagunt, de Borriana, de Gandia...
Llavors, Roger de Flor es va oferir per a conduïr als inclus coneguem el nom de dos galeres valencianes,
almogavers cap a un nou desti. L´Imperi Bisanti del les Sant Antoni i Santa Coloma, que plenes d´almoga-
Basileus Andrònic II Paleoleg “el Vell” estava patint vers valencians ixqueren cap a l´aventura i desembar-
una terrible guerra contra els turcs, els quals amena- caren en Constantinopla.
çaven les seues fronteres. Per un costat, Roger de Com que la presencia dels almogavers suscità pro-
Flor temia que ara Fadric l´entregara al Papa. Per atre, blemes en els genovessos que vivien en la capital bis-
els bisantins no podien detindre als santina, pronte foren enviats a l´actual
turcs. Els almogavers podien actuar peninsula d´Anatolia a on lluitaren con-
com a mercenaris, derrotant als oto- tra els turcs baix les seues banderes:
mans i asegurant les fronteres del vell la del rei d´Aragó, la del rei de Sicilia i
Imperi d´Orient. Els principals capi- la de Sant Jordi, ya en la primavera
tans de Fadric accediren a acompan- d´hivern de 1302 (Muntaner, cap.
yar-lo: Berenguer d´Entença o Ferran 219). Els turcs foren derrotats en faci-
Ximenis d´Arenós eren fills de families litat en Artaki, i després de l´hivern, en
nobiliaries valencianes que, sense abril de 1303 reemprengueren l´ofensi-
dret a herencia, pensaven guanyar-se va per tal d´alliberar Filadelfia (hui
un patrimomi en la seua espasa. Alasheir) assejada per l´emir de
Roger negocià el contracte, exigint Karamania. La batalla entre les tropes
per ad ell el titul de megaduc, la mà de Flor (composta per almogavers,
d´una princessa, i el pagament de romeos o bisantins, i alans, mercenaris
quatre monedes d´or per al cavaller procedents de l´actual Ukrania) –3.000
armat, dos per a l´alforrat i una per als homens- i les de Karamania –8.000
infants. El cavaller armat, era el que ginets i 12.000 infants- tingue lloc en
montava un gran cavall de guerra i Assessinat de Roger de Glor, gravat Aulaca. Les tropes turques foren derro-
duia tota l´armadura; el cavaller alfo- tades quan el seu emir fon ferit. El botí
de la “historia de la Marina de
rrat, portava una cota de malla i un Guerra Española”, de finals del fon impressionant, i Filadelfia quedà
cavall més lleuger i rapit; l´infant, era sigle XIX. lliure. Continuaren la campanya, perse-
el llancer a peu i l´almogaver. Era un guint als turcs, i dirigint-se cap a la
bon preu, el doble de lo que cobraven els mercenaris costa. Tornà a derrotar als turcs a les portes de Tiria,
normals. Tancada la negociació, els almogavers es va dirigir a Efeso, i allí es va afegir a l´expedició
s´embarcaren. Quan arribaren a Constantinopla, Bernat de Rocafort, que fon nomenat senescal.
Roger de Flor fon investit com megaduc i es casà en L´any següent, Roger va conduïr el seu eixercit per
María, filla del khan dels bulgars. Capadocia i Frigia, fins a la serra del Tauro, a on el 15

Renou
28 HISTORIA Renou

ELS VALENCIANS EN GRECIA (II)


d´agost de 1304 se donà una terrible batalla en les començà la cacera d´aragonesos, valencians i cata-
Portes de Ferro. L´eixercit de Roger de Flor, reforçat lans per tot l´Imperi. Hi havia uns set mil homens a
per Bernat de Rocafort i d´uns 5.000 homens, va des- les ordens de Roger de Flor: els mil trescents que
cobrir a les tropes turques, 20.000 infants i 1.000 havien escoltat a Roger de Flor a Adrianopolis foren
ginets, amagades i preparades per a atacar-los. Els assasinats, com també passà en els almogavers de
caçadors foren aixina caçats i els turcs, encara que Constantinopla i l´almirant Ferran d´Ahones. Pocs
eren molt superiors en numero, foren novament ven- dies despres, d´un total de setmil almogavers, a
çuts. Els almogavers traspasaren el Tauro i arribaren, soles quedaven tresmil trescents infants i doscents
per la passera de les Portes de Ferro, a la Chicoteta cavallers, que foren assejats en Gallipolli.
Armenia. Si l´emperador Andrònic havia encarregat a La mal coneguda com “Vengança Catalana”
Roger salvar Filadelfia, el capità dels almogavers Aquells almogavers –que ya no eren sols
havia arribat fins a les antigues fronteres de l´Imperi. nadius de la Corona d´Aragó, puix agrupaven a atres
Roger va decidir llavors pegar la volta, passar l´hivern tropes mercenaris de l´Imperi, com els alans, els tur-
en una comarca segura, i en la primavera, seguir la coples, etc. formaven un conjunt variopint, conegut
campanya. com “La Companyia”. Una vegada
Llavors, ya complit el seu paper, “fora de la llei”, feren un sagell, en
Roger de Flor i els almogavers es el qual apareix l´image de Sant
convertiren en una presencia moles- Jordi, antic patró del Regne de
ta per als bisantins. En Magnesia les Valencia i de l´antiga Corona
tancaren les portes. Pero Roger va d´Aragó, en l´inscripció: “Sagell de
decidir presentar-se davant de l´host dels francs que regnen en
l´Emperador, duguent a les seues Tracia i Macedonia”. Esta
tropes a Gallipolli. Allí arribà “Companya” o “Companyia” hui es
Berenguer d´Entença, segon fill del coneguda pels historiadors com la
senyor de Chiva, junt a mil trescents “Companyia Catalana”, pero
almogavers. Berenguer era un cava- Muntaner no la nomena aixina, i en
ller famós, pero ara que el perill turc el sagell els almogavers no es consi-
havia desaparegut, tota la seua deren “catalans”, sino “francs”, nom
tropa era vista més com un problema que en el qual eren coneguts en
que com una solució. ¿Acas un eixer- Grecia tots els europeus occiden-
cit aixina no podia prendre el poder, Entrada dels Almogavers Valencians en tals. Un dels capitans de la
derribar a la decadent dinastia bizan- Constantinopla. Reproducció d’un qua- Companyia era “portogalés”...
tina i posar en el tro a un princip de dre de Moreno Carbonero (L’almogaver Coses de la nomenclatura historica.
du una Senyera Valenciana)
la Casa d´Arago? ¿No havia passat En Gallipolli s´havien quedat
lo mateix cent anys abans, en els Berenguer d´Entença com megaduc,
francs de la Quarta Creuada? Els bisantins esperaven i Bernat de Rocafort com a “manescal de la host”
que Roger de Flor i Berenguer s´enfrontaren, pero no (Muntaner, cap. 215). Es fortificaren en Gallipolli,
fon aixi: Roger va voler renunciar al carrec de mega- matants a tots els grecs de la ciutat. Mentres
duc a favor d´Entença, aduïnt la seua major noblea. Rocafort feu la guerra per terra, Entença s´embarcà
Llavors, l´Emperador nomenà césar a Roger de Flor. en cinc galeres per a fer la guerra per la mar, pero fon
Este nomenament va suscitar un gran rencor en apresat pels genovessos. Mentrimentes, el mateix
l´anima de Miquel, hereu de l´Imperi. Llavors, va con- princip Miquel es posà al front de les tropes que
vidar a Roger de Flor, la seua esposa i els seus capi- assejaven als almogavers en
tans, a una festa en Adrianopolis. A principis d´abril Gallipolli.
de 1305, en mig de la celebracio, un sicaris es llan- Llavors, Bernat de
çaren damunt del César, i l´apunyalaren. Llavors, Rocafort, personage que no

Renou
Frai Bonifaci Ferrer, en 1478, publicà la primera traduccio de la
Biblia a una llengua romanica i diu: “de lengua latina en nostra
valenciana”. Chiquet en pilota. Ripollés.
(Fibra de Vidre)
Renou HISTORIA 29

ELS VALENCIANS EN GRECIA (II)


se sap a on naixqué -pogué ser molt be valencià-, va Mentrimentes, Berenguer d´Entença va obtin-
decidir fer una eixida contra els bissantins. Quan dre la llibertat gracies a la diplomacia de Jaume II.
estos descobriren que la Companyia abandonava la Berenguer d´Entença contractà en la Corona d´Aragó
ciutat, llançaren la seua poderosa cavallería a l´atac, a 500 homens, i va tornar cap a Orient. Pero Rocafort
a través de l´estreta llengua de terra que unia la no estava dispost a cedir-li el comandament suprem,
peninsula de Gallipolli al continent. Llavors, els almo- i abdos capdills es barallaren. Llavors, el Consell dels
gavers llançaren damunt dels ginets una pluja de Dotze, que regia la Companyia, va decidir que els
darts, i mentres la carrega era detinguda en sec, almogavers es dividiren en tres grups, encapçalats
Rocafort, al front dels seus cavallers, atacaren per un pels capitans Rocafort, Entença i Arenós; i que cada
costat. Els almogavers desventraven als animals, home era lliure de triar al cap al qual seguir. No obs-
sembrant la confussió absoluta, i finalment els cava- tant, Arenós es va posar a les ordens d´Entença, i
llers bissantins varen fugir, acaçats realment, la Companyia quedà dividida
pels antics mercenaris. Després, els en dos. Cadascuna inicià llavors la seua
almogavers s´enfrontaren a la resta de campanya.
l´eixercit bissantí, atrincherats dalt En aixó, Fadric de Sicilia envià
d´un tossal, avançant com una ona irre- al seu nebot, l´infant Ferran, fill del rei
sistible als crits de “¡Aragó, Aragó!, de Mallorca, per a encapçalar la
¡Sant Jordi!”. Era el 7 de juny de 1305, Companyia. Berenguer d´Entença i
i els bissantins foren totalment ven- Ximenis d´Arenós es presentaren ràpi-
çuts. dament en Gallipolli per a prestar jura-
A partir d´este moment, la ment a l´infant. Pero a Rocafort, que es
Companyia començà a menejar-se per trovaba assejant Nona, i contava en el
l´Imperi Bisanti. Després de derrotar al contingent més numerós, l´aparició de
princip Miquel, la Companyia es va divi- l´infant Ferran no li feu gens de gracia,
dir en tres grups: un es va quedar en puix suponia perdre la seua independen-
Gallipolli, prenint esta ciutat fortificada cia i tallar totes les seues ambicions.
com una base d´operacions i comerç; Llavors, va manipular a l´assamblea del
atre, quedà baix el comandament de Consell, la qual va anunciar que accep-
Bernat de Rocafort; i un tercer va Retrat dels reis de Valencia tarien com a cap suprem a l´infant
Alfons I. “Jaume II, de Stolz
seguir les correries de Ferran Xemeniç Viciano, Saleta dels Furs,
Ferran, pero en el seu nom propi, no
d´Arenós (parent dels senyors de Ajuntament de Valencia. com a delegat de Fadric de Sicilia.
Cortes d´Arenós o “de Arenoso”). Ferran no podia traicionar a son tio, i va
Gallipolli fon atacada, quan es va saber que estava renunciar al comandament, que era lo que havia pre-
poc guarnida, pels genovessos. Pero Muntaner la va vist Rocafort.
defender en habilitat, junt a les dones dels almoga-
vers, que defengueren les muralles en ferocitat.
Finalment, els genovessos es retiraren.

Renou

SURVEYORS
COMISARIOS AVERIAS DE CASTELLÓN, S.L.

Paseo Buenavista, 34 - 6º F Fax 964 73 70 79


12100 GRAO DE CASTELLÓN Móvil 609 87 61 14
30 COLABORACIO Renou

LA SOLIDARIDAD Y LA IGUALDAD José Mª Adan García


EN EL ESTATUTO CATALAN
n la unidad y solidaridad de las prestaciones socia- A lo que hay que añadir “la intervención y el control

E les entre todos los territorios y para todos los ciu-


dadanos, radica la JUSTICIA SOCIAL, base del
Estado mismo.
de los sistemas de protección social complementarios
privados”, con carácter exclusivo. (Articulo 166), etc.,
etc.….
Efectivamente la Nación española se constituye en Una vez más queda demostrado lo engañoso de las
un Estado Social y democrático de derecho, que propug- competencias compartidas o ejecutivas en el estatuto,
na como valores superiores de su ordenamiento jurídico, solo así tituladas para enmascarar la atribución total de
la libertad, LA JUSTICIA, LA IGUALDAD y el pluralismo competencias exclusivas del Estado.
político (articulo 1 de la Constitución). Sin más consideraciones es evidente que se rompe
Este valor superior y que por tanto transciende e LA CAJA UNICA DE LA SEGURIDAD SOCIAL. Con ello se
informa todo el orden legal, se concreta especialmente, destruye el sistema nacional; se privilegia a unas comu-
en la obligación del Estado de “man- nidades sobre otras; se condena a
tener un régimen público de la ciertos territorios a la minisvalora-
Seguridad Social PARA TODOS LOS ción de sus prestaciones sociales,
CIUDADANOS. (Articulo 41 de la con su tremenda repercusión en el
Constitución). mercado de trabajo; impide el cum-
No es necesario insistir en plimiento solidario del objetivo de la
que el logro de la justicia social es justicia social por parte del Estado y
una de las funciones esenciales e se crean privilegios odiosos entre
irrenunciables del Estado. Para ello regiones y entre ciudadanos.
se creo la Seguridad Social. El funda- Esta desigualdad esencial, queda
mento de la misma, lo que la hace subrayada por la insolidaridad colec-
posible, es la aportación solidaria de tiva, es decir por el regateo de las
empresarios, trabajadores y aportaciones de Cataluña a los fon-
Hacienda publica a su financiación. dos del Estado hasta anularlos en la
Pues bien tanto el principio de Els cabalos riu Ebre passant per Saragossa. práctica.
IGUALDAD, base de la JUSTICIA, L’aigua que es tira al mar es la gran exigen- Con todos los antecedentes que
como de la SOLIDARIDAD en que su cia del tripartit catala a Zapatero per tal de hasta aquí, venimos considerando,
aplicación se fundamenta, que tam- que no s’aprofite en Valencia, evitant un resulta irrisorio hablar de “lealtad
bién ha de ser igualitaria, queda una desarroll economic perillos per a catalunya institucional”, cuando todo el estatu-
vez mas roto por el proyecto de esta- to es un monumento a la deslealtad
tuto catalán. con el Estado español y menos aun de solidaridad, cuan-
Aunque utiliza el eufemismo de competencia compar- do es también el paroxismo de la insolidaridad.
tida, (distinción que no modifica el sustantivo de trans- Para rematar la insolidaridad que se deduce de la fis-
ferencia), a continuación establece que dicha competen- calidad diferente, de la extraterritorialidad, de la bilatera-
cia compartida incluye “en todo caso”: lidad, de las diferencias en las prestaciones sociales, de
“- La ordenación del sistema de la Seguridad Social. los derechos y privilegios exclusivos para la ciudadanía
- La organización y administración del patrimonio y los catalana, que impregnan todo el sistema, por si queda-
servicios que integran el sistema de la Seguridad Social ra alguna aportación residual que aportar a los gastos
en Cataluña. genérales del Estado, a los fondos de solidaridad o de
- La ordenación y ejercicio de todas las facultades compensación entre comunidades autónomas, esta
administrativas sobre las mutuas de accidentes de tra- quedaría condicionada, a las siguientes condiciones:
bajo y enfermedades profesionales, y sobre institucio- -A que los hipotéticos beneficiarios, “lleven a cabo un
nes de empresas y las fundaciones que colaboran con esfuerzo fiscal también similar al soportado por
la Seguridad Social. Cataluña” (articulo 210).
- La dirección y la inspección de la gestión y adminis- -A que, “el mayor esfuerzo fiscal de
tración de las prestaciones económicas de la Seguridad Cataluña…………. se traduzca en la mayor capacidad
Social. financiera y unos mayores ingresos para Cataluña” (arti-
- La ordenación de la inscripción de empresas, las afi- culo 210).
liaciones, las altas y bajas y los otros datos de adscrip- -A que, “los mecanismos de nivelación, no puedan
ción de los empresarios y los trabajadores por cuenta alterar en ningún caso la posición de Cataluña en la
propia o ajena. ordenación de rentas por capita entre las comunidades
- LA GESTIÓN DE LOS SERVICIOS ECONOMICOS DE autónomas antes de la nivelación” (articulo 210).
LA SEGURIDAD SOCIAL, QUE INCLUYE EL RECONOCI- -A que, “el Estado, de acuerdo con el principio de leal-
MIENTO Y LA GESTIÓN DE LAS PRESTACIONES ECONO- tad institucional (que evidentemente no es reciproca),
MICOAS DEL SISTEMA DE LA SEGRIDAD SOCIAL Y LA garantice la suficiencia de los recursos de la Hacienda
ORGANIZACIÓN DE ESTOS SERVICIOS.” de Cataluña, en el supuesto de que las disposiciones
(Articulo 166 del proyecto de estatuto). generales aprobadas por el Estado, impliquen un incre-
Renou COLABORACIO 31
LA SOLIDARIDAD Y LA IGUALDAD EN EL ESTATUTO CATALAN
mento de las necesidades de gasto o una disminución y crédito, se completa con estas exigencias finales inso-
de la capacidad fiscal de Cataluña” (articulo 213). lidarias. Son de fácil aplicación porque la Generalidad, a
-A que, “las inversiones del Estado en Cataluña tien- través de su Agencia Tributaria percibe directamente
dan a equiparar progresivamente a la participación pro- todos los impuestos del Estado
gresiva del P.I.B. en Cataluña, en relación con el P.I.B. del Todo ello ha hecho afirmar a un economista de
Estado, teniendo en cuenta LA COMPENSACIÓN CON tanto prestigio como José Barea que “apoyarse en las
LOS DEFICITS ACUMULADOS” (Disposición transitoria balanzas fiscales alboradas para Cataluña para justificar
6). el sistema de financiación contenido en el Proyecto de
-A la “reducción del DEFICIT FISCAL en Cataluña, con Estatuto Catalán hace perder toda credibilidad al
el Estado” (Disposición transitoria 7). mismo”.
-A que la Comisión mixta de Asuntos Económicos y ¿Quién tendría que pagar las falsas consecuencias
fiscales Estado–Generalidad, concrete en el plazo de un de todo ello? ¿Quién esta pagando ya las millonarias
año, LA COMPENSACIÓN ECONOMICA QUE DEBE RECI- diferencias de inversión en infraestructuras que tiene
BIR LA GENERALIDAD, POR LAS INSUFICIENCIAS PRODU- Cataluña con el resto de España? Pues las estamos
CIDAS POR LOS SISTEMAS DE pagando entre todos y en particular
FINANCIACIÓN APLICADOS, hasta el Valencia. Están implicando, por esta
momento de entrada en vigor del razón y otras de carácter político, la
presente estatuto” (Disposición derogación del Plan Hidrológico
final 1). Nacional, y de los trasvases; la injus-
-Así mismo “deberá tenerse en tificada y sectaria demora del AVE; la
cuenta la densidad de población, la ampliación del puerto, del aeropuer-
población inmigrante, ……………… to, del aeropuerto de Castellón, de la
así como EL DIFERENCIAL DE autopista Valencia-Lisboa (que articu-
GASTO SOCIAL, CON LOS PAISES laría a España), de la autovía
DE UN NIVEL DE DESARROLLO SIMI- Sagunto Somport, del corredor ferro-
LAR” (Disposición final 2). viario por la costa desde el Sur hasta
Y todo ello hay que acordar- Francia, las inversiones del Estado en
lo en COMISIÓN BILATERAL. ¿Queda la Copa de América (tan distintas a la
algo que aportar a los gastos del Tots recordem la facilitat d’obtencio d’inver- feria de Sevilla o la Olimpiada de
Estado o a los fondos de solidaridad sions de l’Estat per a la Fira de Sevilla o la Barcelona), etc., etc.
Olimpiada de Barcelona. ¿Què passarpa en
entre las comunidades autónomas? Parece mentira que la comuni-
la Copa d’Almerica de Valencia?. De
Evidentemente no. Es al revés la moment a soles promeses i retarts.
dad catalana, una de las más des-
Generalidad es ACREEDORA del arrolladas y de más alto nivel de
resto de España. vida de España, se considere acree-
La voracidad económica del proyecto de Estatuto, dora del resto, cuando tanto en la época franquista,
que se refleja en la obsesión de administrar, gestionar, como el la democracia, últimamente mediante el chan-
cobrar, todos los fondos de la Unión Europea, las inver- taje del tripartito a un gobiernos débil, ha sido privile-
siones y gastos del Estado en Cataluña, las tasas y arbi- giada en inversiones y subvenciones de todo tipo.
trios de todos los servicios públicos, de controlar todas
las entidades especialmente las de ahorro, financiación

Renou
32 GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENCIANA Renou

El 25 del passat mes de novembre va tindre lloc en Valencia la Gala de la Llengua Valenciana. Participaren
un triat grup de personalitats que glosaren la centenaria Llengua Valenciana. Tots foren molt aplaudits. Tenim
l’orgull de dir que la representant de “Cardona Vives”, nostra vicepresidenta Mª Dolors Miralles, fon la que
mes aplaudiments va rebre, no a soles per lo que va dir sino tambe per cóm ho va dir. Volem deixar constan-
cia d’este fet i trascrivim el contingut de la seua disertacio.

INTERVENCIO DE M.DOLORES MIRALLES ENRIQUE VICEPRESIDENTA DE


L’ASSOCIACIO CARDONA I VIVES DE CASTELLO EN EL DIA DE LA GALA EN
HONOR A LA LLENGUA VALENCIANA ORGANISADA EN VALENCIA PER
L’ASSOCIACIO NOU VALENCIANISME
ona Vespra senyores senyors amics germans de les I aixina ,aixina anem pasant sense parar, tantes
B entitats culturals valencianistes
Un dia mes ,estem aci per a manifestar la voluntad
i tantes incoherencies
¡ Per tant!
que tenim en la defensa de nostra cultura e identitat Es el moment del poble...
representada en la entranyable lliteraria , dolça i pro- Es el moment del poble ...
pia , Llengua Valenciana Quan les dones tenim que parlar ya no com a politi-
Volem seguir defenent-la ara i aci .Perque aixina ques ni ciudadanes ni per el nostre dret de parlar sino
seguirem defenent tambe el seu esplendoros pasat i com a mares ..... i com a filles de la nostra terra
afiançarem el seu amenaçat futur valenciana
Amenaçá i manossejá, la llengua que ha parlat sempre Es el moment del poble
el Poble Valenciá ,esta ,continua- Quan ha fallat tot tipo de
ment somesa a pactes politics pactes, contrapactes acade-
Es pacta un accent, una T mies politiques en sueldos
,una X , un nom , un articul ,la millonaris
toponimia d’ un poble i se uti- Quan tenim que pasar per la
lisa com a moneda de canvi vergonya de que siga la mateixa
;desde Madrit desde la mateixa Academia Valençiana de la
Valencia ,per a fer callar a uns i Llengua la que acaba de liquidar
contentar a uns atres per saldo la nostra cultura i
¿Qué me dones si li lleve el com a consequencia i fi ultim
articul LO ? ¿Qué vols que li ,liquidaran tambe la nostra eco-
fique una TX com tenen els vas- nomia i la nostra dinamica
cos en el disseny que els va ¡¡¡¡¡Perque no vos enganyeu la
fer Sabino Arana ? llengua es la porta ,es el fet dife-
Aixina pues somesa a Mª Dolores Miralles en la seua intervencio
rencial es la clau de la nostra
negociacions i a intercamvis en el casa i ya sabeu lo que pasa
mercat parlamentari d’ uns quan no hi ha clau ni porta i
hemicicles ,la nostra propia llengua ,no te ánima que la sobretot si no tens un bon veinat ...........
defenga politicament Es el moment del poble i la accio esta en mosatros
Quan ve el politic de turno ,li lleva la ch , i prohi- Después de pasar la vergonya de una continua ambi-
bíx el articul “lo “ en els mijos de comunicació guetat social i politica que desde fa alguns anys esta
Ara li toca a un atre politic i tornen les pressions ¡¡ debilitant i dividint al nostre poble i que sols se explica
Hi ha que llimar molt i modificar molt eixa llengua tan per eixa pressio continua ,propia de les negoçiaçions
igual a atra (segons diuen alguns ) per a que Valencia politiques ,extranyes als nos-
encaixe en el quimeric puzzle de la gran catalonia tres interesos
Renou
Antoni Canals (1352-1414), al traduir el “Valeri Maxim”,
diu: “tret del lati en nostra vulgada lengua materna valencia-
na, aixi breu com he pogut, jatse sia que altres l’hagen tret en
lengua catalana”. (¿Que fem, presentem a Antoni Canals com
el primer seccessioniste de l’historia?. Igual es que ya tenien Ferralla del mar.
clar que eren dos llengües diferents ¿no?). Ripolles. (Ferro)
Renou GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENCIANA 33
Es pues el moment del poble un mateix cos
¡Hem de dir prou ¡ .Pero no sols a esta trope- Es el moment del poble
lía del mercat politic dels hemicicles , si no a la nostra acti- Después de la vergonya de vore ¡¡¡¡ que no se fan
tut pasiva negocis per a apoyar el valencianisme com fan en atres
Yo com a vicepresidenta de la societat Cardona i regions ¡!!!sino que a vegades se utilisa el valencianis-
Vives de Castello i en representacio de ella , vinc a deixar me per a fer negoci
constancia de la nostra actitut en la valencianissima pro- Hem de actuar Hem de denunciar i som
vincia de Castelló .¡Si dic valencianissima! a pesar de tots mosatros mateixos ,no ells, no atres ,som mosatros en la
els esforços que s´han fet per a enfrontarla a Valencia nostra actitut , conscients de lo que esta passant i no
Yo he conegut aValencia en Castelló i desde Castelló conformar-nos en un victimisme inoperant i fals
I com yo també estan açi els nostres germans de Mos hem de culpar de que no hem sabut emocionar
Alacant........ valencians als nostres fills i que molts jovens per eixa falta de
Pero Valencia te ara mateix una responsabilitat motivacio,s´han desviat de la seua terra i han buscat atres
inalienable i ineludible . arrels artificials .......
Eixa responsabilitat de correspondre i defendre la Moltes voltes per ignorancia , entenem que cantant
unió de tots els valencians perque ¡valencians de l’ himne una vegada al any ya hem cumplit i aixo no
Valencia: esteu en el mig! , ¡perque necessitem una refe- pot ser el valencianisme el valencianisme es l’ acció
rencia! , ¡perque sou Cap i Casal! i perque encara que el La perdua de protagonisme de Valencia en la
rey En Jaume a traves de Blasco de Alagón va entrar per Comunitat en España i en Europa es galopant (per cert
Morella ¡la responsabilitat historica es vostra! .......perque venint de Madrit he observat que ya li han llevat el nom
el anima i el cor del nostre regne ,historicament, esta en de Valencia a l’ Autovia i ara ya no som ni el relatiu terme
Valencia de Llevant ara som “el Este” que es podria referir tambe
Teniu en Valencia eixa responsabilitat de superar a Italia o a Grecia i tambe Asia ..... ))
les guerretes infantils mig clan- Es la ambigüetat, la passivi-
destines entre diversos sectors tat, la miopía que mos domina ,
culturals i politics ...que des- mentres atres pobles sense
emboquen en una valencianitat tants fundaments,, simplement
pueril i fluixa . I ho teniu que fer en una estrategia politica de dis-
en pro de una idea superior com seny s’ estan apoderant de tot i
es la fortalea del nostre proyecte omplint les arques
comú : La nostra Gran Valencia El Hem de convertir els nos-
nostre Regne tres plors en responsabilitat
Es el moment del poble Tot aixo ho farem , per
.....Chiquets mosatros , per els nostres
Valencia te que actuar, te que antepasats, per arraigar als
estar per damunt de la soberbia nostres fills , per el nostre
i la vanitat dels personalismes desti en Europa i en el mon
Te que donar-se conter que tenim Per la nostra personalitat , per
Els protagonistes de la nit
que estar ben units front a la nostra cultura , molt definida
este vendaval que mos envolta Perque tenim que ser con
Units en el respecte i valoracio de les nostres importants Tirant Lo Blanch sempre en la espasa en la ma
comarques ,....en les seues peculiaritats: l’ Alcalaten Tot aixo farem a menos que ...... pensem que
,el Maestrat, La Plana ,Les terres del Palançia , La som un poble molt, molt vell que estem cansats ,que no
Marina , La Ribera .........etc....fa poc que yo he estat en val la pena res i que volem morir
Requena i alli no se respira mes que Valencia en les ten- Gracies i Vixca Valencia
des en els mercats en el carrer .
Hem de entendre el llenguage de lo que es defendre
els nostres interessos pero tots a una ......... perque som
Renou
Tras la lectura de “Tirant lo Blanch”, el profesor Enrique
Tierno Galván, alcalde de Madrid, reconocía que su opinión
había sido precipitada, porque indudablemente, su lectura
detallada, sus giros literarios, demostraba claramente su per-
tenencia a la lengua valenciana. Dona en capella.
Enrique Tierno Galván, 1984. Ripollés. (Ferro).
34 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

PREMI DE L’ASSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES A


LA MILLOR OBRA LLITERARIA, ESCRITA EN PROSA I EN
LLENGUA VALENCIANA
TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA,
SOBRE HISTORIA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ.
BASES propietat intelectual de l´autor qui, no obstant, cedira
els drets d´una primera edicio a l’Associacio Cultural
1.- Els treballs que concursen al Premi hauran Cardona Vives. Si en el determini d´un any el treball
d´estar escrits en Llengua Valenciana (Normes del no fore publicat, l´autor podra editar-lo a les seues
Puig). expenses, quedant obligat a comunicar-ho abans del
2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits començ de l´impressio i, en ser publicat, fer entrega
en paper DIN A-4, a dos espais i trenta fulles com a de vint eixemplars a l’Associacio Cultural Cardona
minim; estaran unides entre si i numerades. Els Vives. Els treballs no premiats, podran ser retirats
eixemplars es presentaran per duplicat. pels respectius autors hasda el 29 de juliol de 2006.
3.- Seran admesos treballs hasda el 13 de maig 7.- El Premi en metalic es rebra per part del pre-
de 2006, a les 20 hores i hauran de ser presentats o miat en l’acte que se celebrara el dia 2 de juny de
remitits a la Secretaría de l’Asociacio Cardona Vives, 2006, a les 22 hores, en el restaurant “Ortega Playa”
Carrer d’En Mig, nº 29, piso 9, porta 27 de Castello del Grau de Castello, junt a la celebracio de l’entrega
de la Plana (C.P.12001). Tel/Fax: 964 200468 (con- de Premis Fadrí-Cardona Vives 2006.
testador) o, millor, a l’apartat de correus nº 545. 8.- Els autors que presenten treballs al present
4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran Concurs, acataran les resenyades condicions.
un lema que es repetira en l´exterior d´un sobre tan- 9.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condi-
cat, dins del cual es fara constar el nom, llinages, cions abans nomenades, la Junta Directiva de
D.N.I., telefon i domicili de l’autor. l’Associacio Cultural Cardona Vives podra determinar
5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural lo que considere oportu.
“Cardona Vives”, constituira un Jurat que s’encarrega-
ra del desenroll del nomenat concurs. En tot cas, la Castello de la Plana, novembre de 2005.
resolucio del Jurat, sera inapelable. La Junta Directiva de l’Associacio Cultural
6.- El treball premiat no sera tornat, respetant la “Cardona Vives”.

Renou
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer
Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en
lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana. (Traduccio de la
Biblia de Bonifaci Ferrer. 1478)
Renou

Promoción 10 adosados
2ª fase de adosados en ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO
CALIDAD DE VIDA
A SU JUSTO PRECIO
Renou LLENGUA VALENCIANA 35

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA Josep Boronat Gisbert


DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT” (...continuació)

LLITERARIES... AFEGINT EMBOLATS, les dos figures literàries cabdals del sigle XIX
ARTIFICIS ENGANYOSOS valencià; amics intims fins a la mort, i mai la rival-
itat no enterbolí les seues relacions literàries i per-
Coneixent estes precisions, resulta una cosa sonals.
molt extranya l’afirmacio de S.G. de que “per consell Pero, a l’hora d’aplicar adjectius que donen la val-
de l’Aguiló... començaren a escriure versos... oracio dels dos, escriu de Llorente: es complau en
Llorente i Querol”. Perque resulta que Aguiló vingue la bellesa de la vida quotidiana i tranquil.la, en les
a Valencia l’any 1858 (29), i mal podia aconsellar a emocions placides; sempre ponderat, tendre i clar,
Llorente que començara... perque ya havia escriu plaents poemes amorosos, sense passio;
començat: Teodor Llorente ya havia escrit el primer compon poemes historicistes amb prou bona retori-
dels seus poemes –Mon trist caminar-, publicant-lo ca; és sols enyoradís; manca de voluntat de lluita
l’any 1857 en el periodic El per al recobrament de la glòria pretèrita; autor de
Conciliador, abans de coneixer a poemes pairals, plens de la llum
Aguiló.I Querol, en 1858, estant i sabor de la mare terra; canta
ya Aguiló en Valencia, presentà un una pàtria idealitzada, gloriosa i
poema en els Jocs Florals, pero no amable, pero que és ja un bé per-
en idioma valencià, sino en la llen- dut o a punt de perdre’s; escriu
gua de Cervantes. poemes... d’un sentimentalisme
¿Com va poder donar eixos bastant pedestre,... en un valen-
consells que, segons S.G., van fer cià popular ben escaient.
que “començaren a escriure ver- En canvi, de Querol, diu ue és
sos en vernacle”? ¿No estarem més vehement, afectat als temes
dadvant d’un cas de poders mag- sublims i a la lluita viril; és un
ics d’accio a distancia per part del poeta de més ambició estètica,
“gran esperit restaurador”, com amb pretensions èpiques; una
califica S.G. a Marià Aguiló? O mica academic; pero sempre és
mes be ¿no sera que el mestre catalanisador haura càlid, lúcid i vibrant, amb una exhuberància contingu-
pensat que no ho notariem i que deixariem passar da; afirma corat-josament les raons dels renaixen-
com a bo est embolat?. tistes...
Qui va donar el foc romantic inicial, fon Vicent Ho veem: apreciacions encomiastiues per a
Boix, valencià. I el propulsor i anima del grup renaix- Querol, i deslloidores per a Llorente. Cosa que
entiste,Teodor Llorente, començà i actuà én inde- extranya molt a qui coneix la produccio lliteraria dels
pendencia de criteri respecte dels catalans, encara dos, i els fets dels dos per la Reinaxença.
que mes tart es relacionaria én ells. ¿Per qué sera? La clau d’esta distincio la trobem
La Renaixença en Valencia no va començar a en la següent afirmacio de S.G.: Querol ja comença
remolc del mallorqui Marià Aguiló. a escriure poemes en català, com ell anomenava
ardidament i amb sà criteri cientific, la llengua dels
LLITERARIES... REGALANT LLOANCES A valencians. Aci tenim el motiu de l’exaltacio de
WENCESLAU, FILL DE CATALANS Querol.
De Querol, en llengua vernacula, solament es
Descubert l’embolat que ha vollgut colar-nos coneix un llibret chicotet ue du tres poemes circum-
S.G., el de la pretenguda influencia decissiva del stancials, als que va posar per nom Rimas cata-
mallorqui Aguiló sobre Llorente i Querol, podem lanas; una poesia dedicada a la filla de Llorente,
seguir llegint lo que diu d’ells, observant l’inten- Reina dels Jocs Florals de 1879, en “Almanaque de
cionalitat subjacent, en La Renaixença al País Las Provincias”, 1880, p. 89; i un poema titulat
Valencià. Patria, Fides, Amor, llegit com a Mantenedor en els
Presenta junts a Llorente i a Querol, com si Jocs Florals de Barcelona en 1872. I pare voste de
tingueren una categoria lliteraria pareguda, com a contar.
(continuarà en el numero següent...)
Renou
Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix “Lo carcer d´amor”, ‘traduit de
lengua castellana en estil de valenciana prosa’. Tambe va traduir “La revelacio del
benaventurat apostol Pau” i “Cordial d´anima, abdos en Valencia 1495, ‘de vulgar
idioma castella en valenciana prosa’.
36 POESIA Renou

NARCIS VINYOLES JOSEP MELIÀ I CASTELLÓ


’any 2005, ha segut un any
D’este poeta valencià, ya donarem conter en
el numero 49 de RENOU, Hui, pel seu inte-
rès, tornem a insistir en la seua obra. En
L per a oblidar-lo i, especial-
ment, per oblidar-lo la família
de valencianistes confiada de
esta ocasió, se tracta d’un poema “lloant les sempre en la calitat lliteraria dels
cobles fetes per en Joan Moreno, a favor seus lletraferits. A Casp, li segui-
dels vells”. Diu aixina: ren el pare Costa, Pere Delmonte i,
també Josep Melià i Castelló. Fa
un parell de números de RENOU,
publicarem una semblança de
Pere, hui, volem honrar a Melià de
la manera que es mereix un home
en qui, la lliteratura en totes les
Parla del Seny: Traduccio al castellà seues facetes, no va tindre
secrets. Josep dominà per igual el
Un qüern he llegit de dobles discretes, He leído un cuaderno de coplas discretas,
teatre, del que era un erudit, la
fundades en art, en seny e saber, fundadas en arte, en ciencia y saber, prosa i, com no la poesia. Fon
dient que los vells son mes de voler diciendo que los viejos son mas de querer mestre en Gai saber i se n’anà dei-
que els jovens de barbes primals imperfectes; que los jóvenes de barbas primitivas e imperfectas; xant per als d’ell una garbera d’ho-
i aixi m’ha mogut, per veure les bones i así me he movido por verles las buenas nors, de premis i de flors naturals,
per part dels vellarts, de fer hi coment, por parte de los viejos, de hacerle un comentario, dignes del genit que duya dins.
on puixen notar i apendre lo dones donde puedan tomar nota y aprender las mujeres Arreglo seguit transcrivim u dels
que estan los delits en l’experiment. que están los deleites en la experiencia. seus poemes per a deixar cons-
tància, especialment, de la seua
poesia, poema tret del llibre
Servexen amor los vells sens defectes, Sirven amor los viejos, sin defectos Manoll d’Anels, publicat per Lo Rat
i no.n volen gloria, ans fugen del fum; y no quieren glorias huyendo del humo; Penat en 1998.
honrar a qui amen es son bon costum, honrar a quien aman es buena costumbre,
i en tots temps servir-les, humils i subyectes. y en todo momento servirles humildes y sometidos. Dema pensare en tu. Dema. Quan tinga
Es del filosoph doctrina vulgada, Es del filósofo doctrina vulgar, el gust del despertar en les genives;
quan oigga el bronze nou de les campanes
cantant-me el teu amor mentres repiquen;
quan no te l’atractiu de la llum clara
obrint-me a colps de somis les pupiles;
quan tot siga somriure que dibuixa
camins a l’infinit de les caricies.
Dema. Quan la tristor se torne cendra
cremant els desenganys en negres pires
i tot se torne entorn niu de promeses
i nuc de carrussels que alegres giren,
podre pensar en tu. Podre atra volta
retraure el gust a mel de perduts dies;
podre borrar les ombres dels fracassos;
les marques dels dolors i les ferides,
i fent del pensament llauger mensage
que vole al teu encontre i que te cride,
portar-te al meu costat, amor, com sempre,
igual que ahir i hui, a on vullc que estigues…
Renou GASTRONOMIA VALENCIANA 37
LA CUINA DE SANTIAGO VERNIA
Sí, per que la meua chiqueta Ana no pot
fer a sovint les receptes que fea
VIVERE EST BIBERE
abans. Aixina que yo la re-emplace. En esta seccio, dins de la gas-
I hui vos diré una formuleta de estofat tronomia, vaig a parlar de
que vaig menjar en Cinctorres. vins, i sobre tot, de vins valen-
1 kg de creïlles cians. Pense anar des-gra-
2 tomatetes nant les poquetes nocions
1 ceba que he adquirit en l’Escola
1 cabet d’alls Vitivinicola de Requena, que
100 g d’oli d’oliva es la mes antiga d’Espanya i
1 culleradeta de vinagre on han depres alguns dels
1 pebrereta seca bons enolecs que hi ha.
jolivert, llorer i pebre negre En el Regne hi ha molts bons
Se frig la ceba “al dente”. Despres, la tomata. vins, lo que passa es que
S’ofeguen les creïlles a trocets hasta fa poc no se elaboraven
Se posa 1 litro d’aigua I s’afigen les especies. en tecniques modernes; pero
Es plat modest pero saboros. quan s’ha comen

Renou PASSATEMPS ENCREUAT


HORISONTALS
1. Part superior i anterior del cerebel.
VERTICALS
1. Enfermetat del fege. Lletra per a fer
José Luis Cortés Lloréns
Simbol quìmic del bari plurals.
2.Pensament de fer alguna cosa. 2.Peça de roba posá d’amunt del llit
Temps que una persona viu des de per a llevar el fret. Está de moda
que naix. entre Endesa i Gas natural.
3.Doble consonant. En numero romá, 3.Nota musical. Part inferior de la porta
mil cinquanta. Nota musical. d’una casa.
4.Part d’alguna cosa en que s’ha dis- 4.Se dirigix a una part. Al reves, gran
minuit la grossor. Repeticio de la cantitat d’aigua. Cobalt.
veu.
5.Abreviatura d’Est. En numero romá,
5.Cuiro cosit per a contindre liquits. En
mil u. Terreny bo d’humitat per a tre-
plural, tros de terra rodejat
ballar-lo.
d’aigua.
6.Abreviatura de litro. En numero romá,
6.Al reves, estat de confusio. Vocals.
Cinquanta en numero romá. xixanta dos. Abreviatura de litro.
7.Vocal debil. Al revés, ganes de Abreviatura de Nort.
dormir. Ferramenta per a traure 7.Al reves, a on van les bones person-
terra. es. Recipient per a posar la sopa.
8.Al reves, materia organica de 8.Quinta lletra del abecedari. Pronom
l’home. Natural d’Alemania. personal. Propietaris.
9.Familiarment, el nom de Françesc. Al 9.Mesura antiga de capacitat.
reves, metal precios. Amperi. Abreviatura d’Oest.
10.Habitacio de grans dimensions. 10.En castellà, que no creuen en Deu.
Aso si que te.... Amperi. Campeo.

Renou PASSATEMPS ENREDRALLENGÜES/ACROSTIC


ENREDRALLENGÜES ACROSTIC
Utilisant la primera lletra de la paraula correspo-
Ordena les lletres d’estes nent a la definicio donada, se podra llegir el nom
paraules per a trobar d’un botanic valenciá, famos entre atres coses
Toponims de pobles del per les seues observaciones sobre el Reyno de
Valencia.
Regne de Valencia.
1. Alacra cebollero.
2.Fa un moment.
MUSEDA _ _ _ _ _ _ 3.Conjunt de musics.
SOGIFABEN _ _ _ _ _ _ _ _ _ 4.Treballar en l’aixa.
5.Part alta cuberta de la plaça de bous.
BARETE _ _ _ _ _ _
6.Fer igual.
LADIES _ _ _ _ _ _ 7.Natiu de Laconia.
8.Constelacio Zodiacal.
BIGALIE _ _ _ _ _ _ _
9.Accio i efecte d’enramar.
NOFACOM _ _ _ _ _ _ _ 10.Descans religios dels Judeus.
38 REFRANS VALENCIANS Renou

PINTURA VALENCIANA ANTICS REFRANS VALENCIANS


Carlos Ros
Lo qui espera desespera ; mes qui nospera , no alcanza.
Les burles, venen a veres.
Lo peix per a quil mereix, y la ganya pal gat.
Lo mateix es filar, que donar a filar.
La masa confianza, mata al home.
Les parets tenen orelles.
La sobrada amistat, es causa de menypreu.
Linfant, y lo rat, diuen la veritat.
Lhabit no fa al monje.
Lo temps tot lo cura.
Lo quel metje erra, ho cubrix la terra.
La cabra per sos pecats, parta los genolls pelats.
Los valents cauen de cuatre.
Lo gos al amo, y lo gat a la casa.

“Cantaor en guitarra”. Oli Sobre llenç.


(Se conserva l’ortografia original)
Autor: Vicent Castell (1871-1934)

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou


SOLUCIO A SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC
L’ENREDRALLENGÜES

ADEMUS 1

BENAFIGOS 2

BETERA 3
ESLIDA
4
GAIBIEL
5
MONCOFA
6

10

Renou
Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el Liber Elegantiorum, ‘escrit en latina et valentia-
na lingua’. El Liber Elegantiorum es el primer diccionari d´una llengua romanica.

You might also like