Professional Documents
Culture Documents
Renou 54
Renou 54
• PORTADA 1
• PUBLICITAT 2
• SUMARI Redaccio 3
• PRESENTACIO Redaccio 4
• EDITORIAL GR 5
• ACTIVITATS Ferrando 6
• TROVES DE MOSSEN FEBRER Domingo Gimeno 7
• AÇO SE COMPLICA Santiago Vernia 8
• TIRANT LO BLANCH Joaquín Serrano 9
• BURRIANA CIUTAT MURALLADA José Vte.Gómez Bayarri 10-12
• APUNTS DE GRAMATICA VALENCIANA Josep Mª Guinot i Galán 13
• L’ASSOTÀ D’INDONESIA I LES
COMPARANCES Josep Lluïs García Ferrada 14-15
• EL DIÁLOGO DE LOS SOLDADOS
DE ESPAÑA Ricardo García Moya 16
• CACERA D’ADÉS ( II ) Manuel Casaña Taroncher 17
• EL RACONET DE LA LLENGUA VALENC. Joan Batiste Sancho 18-19
• ENTREVISTA A: JUAN GARCÍA RIPOLLÉS Mª Dolores Miralles 20-21
• VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO. Juli Moreno Moreno 22-23
• EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD Wenley Palacios Carreras 24-26
• ELS VALENCIANS EN GRECIA (II) Antoni Atienza 27-29
• LA SOLIDAD. Y LA IGUALDAD EN EL
ESTTO. CATALÁN José Mª Adán García 30-31
• GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENC. Mª Dolores Miralles 32-33
• PREMI OBRA LLITERARIA Redacio 34
• HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA Josep Boronat Gisbert 35
• POESIA Narcis Vinyoles/Josep Melià 36
• GASTRONOMIA VALENCIANA Santiago Vernia 37
• PASSATEMPS José Luís Cortés Lloréns 37
• REFRANS VALENCIANS Carlos Ros 38
• SOLUCIO ALS PASSATEMPS José Luís Cortés Lloréns 38
• PUBLICITAT 39
• CONTRAPORTADA (PUBLICITAT) 40
4 PRESENTACIO Renou
Telefon (contestador) i Fax: 964 200 468 – Apartat Correus : 545 – www.cardonavives.com
Associacio Cultural “CARDONA VIVES” Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª – 12001 Castello (Comunitat Valenciana)
COMENTARIS:
RENOU Nº 54
l dia 11 de març i en la catedral de
MARÇ
2006 E Sogorp, s’oficiarà un funeral per l’ani-
ma del nostre benvolgut pare Guinot
al complir-se el primer any de la seua mort.
Revista cultural gratuïta. Pensem aprofitar l’ocasio per a recordar-lo
Publicacio quatrimestral. en alguns breus parlaments en acabar el
EDITA: dinar. Deixarem testimoni de l’acte en el
Associacio Cultural El pare Guinot proxim numero de RENOU per estar l’ac-
“Cardona Vives” tual ya acabat abans de la data citada.
S’incorpora en el quadro dels nostres
Director:
colaboradors, un advocat castellonenc de
Gonzalo Romero Casaña rail i soca, Wenley Palacios, articuliste de
Coordinador: prensa i contertuli de TVCS, que coneix els
Fernando Masip Loras nostres problemes valencians i els sap
Consell assesor: exposar en una nitidea absoluta sense
José Luís Cortés “pels en la llengua”.
Eliseo Forcada L’entrevista de l’actual numero de
Josep Lluïs García Ferrada RENOU, de Mª Dolors Miralles, té lloc en El
Domingo Gimeno Mas de Flors, un barri de l’entranyable
L’advodat Wenley Palacios poble castellonenc de Moró, a on viu i tre-
Josep Vicent Guinot
Mª Dolores Miralles
balla el polifacetic artista Joan García
Ripollés, batejat pel escritor Manuel Vicent
Fernando Puig
com “el beato Ripo” a pesar del carácter
Enrique Sanchis erotic de moltes de les seues creacions.
Montage: Pintor i escultor universal. La seua obra
José Luís Cortés podra ser acceptà o rebujà pero no passa
Eliseo Forcada desapersebuda. En la portada i en pagines
Fernando Masip interiors de l’actual numero de RENOU,
Fernando Puig apareixen a orri diverses manifestacions
Enrique Sanchis de la seua obra.
Impressio: Joan García Ripollés
“Graphic Group, S.A.”
Redaccio i administracio:
Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª
12001 CASTELLO ¿PER QUÉ ES IMPORTANT FER-SE SOCI DE
Tfn.i Fax: 964 200 468 “CARDONA VIVES”?
www.cardonavives.com
* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nostre
Deposit Llegal:
poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencia-
CS-1-1987 nes, des d’Alacant hasda Castello passant per Valencia, com un conjunt
NOTES: de pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de
*Esta revista està escrita seguint Valencia.
les Normes del Puig. * Per nomes 20,- euros a l’any, pots:
*L’Associacio Cultural “Cardona · Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actual
Vives”, no subscriu, necessaria- social del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.
ment, el contingut dels articuls · Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la
publicats en RENOU. nostra entitat.
*Revista patrocinada per · Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts del
l’Ajuntament de Castello. Regne de Valencia.
· Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives.
PORTADA: Escultura/font de bronze i fibra de vidre. “LES CORDELIERS”. HOMENAGE AL FILAOR I MENAOR.
Catorze metros d’alçada i setze metros de diametro. Autor JOAN G. RIPOLLÉS.
Encomanada pel Ajuntament de Castelló per al espai public en Plaça Hort dels Corders de Castelló de la Plana. Fotografia: Ferrando
Renou EDITORIAL 5
¡Gracies Cardona Vives!. Aixina escomence hui esta u se’n torna a sa casa i pren la determinacio de conti-
editorial, en una mostra de gratitut cap ad esta associa- nuar i de seguir lluitant per la seua terra buscant mes i
cio tant meua i que cada dia es de més gent, perque millors arguments. I, en el nostre cas, segur, segurissim
més de nosatros nos estem donant conte de lo impor- que tot sería molt mes facil per als nostres interessos.
tant que es colaborar, associar-se, recolzar i no quedar- Clar està, en l’atra vora, sería una autentica catastro-
se en casa donant per perduda una batalla, simplement fe no tindre rao, quanta gent viu, molt be per cert, de pre-
perque ho tenim difícil, o per que tal volta pensem que dicar la nostra subjugacio ad atres, la nostra inferioritat,
enfront tenim un mur d’incomprensio, de poder, de la nostra dependencia, la nostra falta de cultura, d’histo-
menimfotisme secular… ¡Malait siga el poble que, sim- ria i d’idioma propis. Les nostres raons no son rebatu-
plement, per no alçar-se d’una cadira incomoda i pun- des en unes atres raons. L’insult, la descalificacio, l’in-
chosa, d’acomplexaments, d’autocompassio, d’auto- tolerancia, la coaccio sistematica i sobre tot la tancada
complaença en la desgracia de donar-se per desapare- de portes o inclus el despreci, que no es te ni pels ele-
gut, passa a l’historia dels que mai van existir!. ments mes antisocials, que seguixen tenint el seu dret
La Cardona Vives, es la bendicio que des de Castello, de sers humans, son la seua victoria actual; pero mai se
treballa per tornar la dignitat per ser lo que forem, per pot guanyar sense escoltar, per a despres convencer.
ser lo que som i per a poder ser Davant d’aixo, la tactica a seguir
sempre. passa per fer desapareixer del
Ho dic en orgull, sí, en molt d’or- mapa tot tipo de disidencia respec-
gull, perque la dignitat que ha te a l’oficilalitat cultural, imposta
demostrat esta entitat, des de la des de luxosos despachos, des de
seua fundacio, fa prop ya de vinti- sous francament envejables, des de
cinc anys, es la mostra fefaent de la facilitat per a publicar llibres, per
que el treball per lo nostre, la faena a obtindre una catedra o per a tin-
que es fa, ho queda feta, des de la dre punts en l’acces a determinats
busca de l’enteniment, la modera- llocs de treball. Tot es fa mes i mes
cio, la flexibilitat, la fermea, la con- possible si a l’hora de parlar rebu-
viccio, i per damunt de tot, la que jes per inculta, una llengua, la dels
es fa per un immens amor per lo nostres antepassats, que per a la
nostre, pot donar uns fruits que nos fan vore el final d’un seua desgracia els trenca la seua idea d’una llengua
cami encara no alcançat, lluntà, molt lluntà, pero del que imperial, d’una nacio –que encara han de construir-… ¡I
hem trobat “lo fil pel que traurem lo capdell”. I aixo, clar, a mi que aixo me sona!.
preocupa molt, moltissim ad aquells que, davant la sor- Ho comprenc, la Cardona es una amenaça, les dones
presa impensable per ad ells, de que estem presents, i els homens lliures son la major de les amenaces per a
que seguim ahí i que anem a guanyar, es resistixen en tots aquells que ensomien en comprar des de la por, per
tota classe d’artimanyes a deixar vore la llum d’un mig dels diners o de l’engany, la dignitat humana.
poble. El nostre espectacular increment en numero de
Pero, sabeu lo que m’apassiona realment de la nos- socis, la nostra cada vegada mes reconeguda presencia
tra Cardona, puix que es una associacio plena de dones social, la nostra conexio, en arguments i raons, en la
i d’homens lliures, que no tenim por inclus ni a no tindre poblacio, la mostra que des de Castello, i que en argu-
la rao, pensem obviament que la tenim, pero, si no la tin- ments, se pot vencer un Goliat en peus de fanc, es la
guerem res nos importaria reconeixer-ho. Quan u s’equi- veritable revolucio de la Cardona, i clar, aixo preocupa
voca per el susdit amor a lo nostre, si l’erro be donat per- molt als qui no entenen de llibertat.
que els arguments –que si tenim- no son els correctes,
Renou
Fray Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, en març de
1478, en el Colofó de la “Biblia Valenciana”:
“Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del
noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trellada
de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de Portacoeli,
de llengua latina en la nostra valenciana...”
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
6 ACTIVITATS Renou
Visita al President de la Diputació de Castelló Assamblea general “Cardona Vives” Foto: Domingo Gimeno
Ferrando
Renou
8 COLABORACIO Renou
Renou
Renou COLABORACIO 9
Renou
“Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias
[Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana,
a quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la pro-
pia patria pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertido
esta Obra de Valenciana en Castellana,…”1574. Valencia.
(M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina,
Castellana y Valenciana”. Facsímil de les llibreries “París – Valencia”; pàg. 18.)
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.) Les bessones. Ripollés
(Terracota)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
10 HISTORIA Renou
B
urriana fon fundada en el segle IX pels arabs L’emplaçament estrategic i la importancia que
segons confirmen les excavacions arqueologi- alcançà la ciutat de Burriana en epoca musulmana
ques realisades en el nucli antic de la ciutat. van portar a Jaume I a considerar-la un dels princi-
Durant el periode sarrai va ser una poblacio impor- pals objectius de la seua conquesta, si volia contro-
tant i rebia el nom de “medina Alhandra” que vol dir lar la comarca de la Plana Baixa, perque des d’esta
“ciutat verda”. La vila musulmana estigue rodejada plaça podia accedir i abastir els castells i llocs de
per una muralla reforçada per numeroses torres i l’interior i estava ubicada en linia de costa per a
dos baluards. Apareix citada ya en la documentacio avançar cap al sur. Despres de algunes semanes de
en el segle X. ser sitiada la poblacio, el Monarca rendia la medina
La plaça es anomenada en el Poema de Mio Cid musulmana de Burriana el 16 de juliol de 1233.
i fon presa per primera vegada pels cristians, merce Despres de procedir a l’expulsio de la poblacio
a les hosts d’Alvar Fáñez, en 1087, quan es dirigia musulmana de Burriana passà a sobirania dels reis
a la conquesta de Valencia. de la Corona d’Arago i el Rei impulsà la seua repo-
Mio Çid gañó a Xerica// e a Onda blacio. Va ser una de les viles de rea-
e Almenar,Tierras de Borriana// lenc mes significatives del regne de
todas conquistas las ha Torna nova- Valencia. Els jurats de dita ciutat la
ment a referir-se a la poblacio a l’es- van representar en les diverses Corts
criure. migevals convocades en el Regne.
Desi a Onda// e los otros a L’1 de novembre de 1233, Jaume I
Almenar, Los de Borriana// luego concedix carta de poblament a la vila
vengan aca de Burriana, otorgant-li amplies fran-
Posteriorment passaria al domini quicies, a fur de Saragossa.
islamic fins que fon guanyada definiti- (…) donamus, laudamus et conce-
vament i incorporada a l’ambit cristia dimus vobis, universis populatoribus
pel rei Jaume I, el 16 de juliol de de Burriana (…) Damus insuper atque
1233, despres de ser sitiada durant concedimus vobis et omni posteritati
dos mesos. L’ocupacio d’esta plaça vestre quod sitis populati et semper
forta fon decisiva per a prosseguir en habeatis forum Cesarauguste.
la conquesta de la resta de la comar- L’1 de gener de 1235 el monarca
ca de la Plana Baixa i de la ciutat i Jaume I otorga una segona carta de
regne de Valencia. repoblacio a Burriana, ampliant les
La ciutat murallada de Burriana era franquicies de la primera i mantenint
un nucli poblacional estrategic dins Ilustracio que representa la vila els furs de Saragossa.
de l’area geografica del “Sarq Al- de Burriana completament mura- El 26 de març de 1268, en
Andalus” entre els segles X al XIII. El llada, en torres que es van alçar Valencia, el rei Jaume I dona permis al
cronista al-Idris?, cita, en el segle XII, en els trams del recinte murallat. Comanador d’Alcanyis, de l’Orde de
Burriana entre les ciutats -medines- Cronica de la ínclita i coronada Calatrava, per a que puga poblar de
mes populoses d’esta “kora o kura”. ciutat de Valencia (s. XVI) de moros les seues heretats de Burriana,
Tambe l’anomena en el repertori dels Martí de Viciana. al mateix temps que els otorga diver-
camins d’Al- ses franquicies.
Andalus. El cronista Yacut, Les terres i cases de Burriana es repartiren
que va viure entre els segles entre nous pobladors i Ordens militars. En la disso-
XII i XIII, en el seu repertori lucio dels templers i hospitalaris, possessions d’es-
de ciutats i castells mencio- ta vila passaren a engrandir el patrimoni de la
na, com a entitat de ciutat, la recent creada Orde de Montesa en el regnat de
de Burriana, que eixercia de Jaume II, com es registra en un inventari de 1320.
centre administratiu i militar Estos bens junt en les alqueries de Vinaragell,
Segons al-Idris? al narrar Beniham, Seca i Pobla es van constituir en una
el fet de la presa de Burriana Comanda de caracter urba.
per les hosts de Jaume I, en Es menciona la poblacio de Burriana ya en la
1233, descriu la poblacio documentacio del segle XII, concretament l’any
afirmant: era una ciutat boni- 1178, en la consagracio de la catedral de Tortosa.
ca, ben poblada, de terra fer- (…) usque ad rivum de Burriana.
til en arbres fruiters i vinyes, En una donacio corrresponent a 1219 del rei
L’alegria dels chiquets.
situada en una plana a la Jaume I a Lleonart i Joan d’Ager, abans de prendre-
Ripollés. (Fibra i bronze) vora de la mar. ’s la vila.
Renou HISTORIA 11
BURRIANA CIUTAT AMURALLADA
(...) sitam in termino de Borriana. està dedicat a anomenar els nobles que es van
En el Libre del Repartiment del Regne de incorporar a la host per a prendre Burriana “Dels
València en donacio del rei Jaume I a A. d’Ager, nobles qui foren en la host de Burriana, i el XIX i XX
datada l’any 1238. “Del castell de fust ques feu a Burriana”.
La troba dedicada a Joan d’Almassora arreplega
A. d’Ager, ylerdensis: III iovadas in alqueria de que quan Jaume I va prendre Burriana, s’incorpora-
Maçlata et domos in civitate, et ortum. XII kalendas ren a l’eixercit del Monarca en les seues mesnades
aprilis, in Burriana. Joan d’Almassora i el seu germa Lluis. Este ultim
es va establir a Burriana, en l’objectiu de guardar
El Libre del Repartiment constata en diversos les places de la Plana.
assents personages que eren naturals de Burriana. Cuant de Burriana lo Rey fonch senyor,
Servixca d’eixemples estes donacions de 1238. E allí ha restat per guardar les plazas
Carnicer de Burriana: I iovatam in Campanar et De tota la Plana .
domos in Valencia. La troba destinada a exaltar a
P. Babot, de Burriana: II iovatas Bernat de Solanes afirma que vin-
in termino de Valencia et domos in gue en gent de Conflent a la con-
civitate. quista de Burriana i va contribuir en
Fortius Vascho, de Burriana: el seu esforç a que es rendira la
domos de Amet de Morella, in vico plaça, perque en el seu valor i la
de Becat Avinhamiz. seua host va afonar la muralla de
Així mateix, es cita Burriana en Burriana.
les “Declaracions de testimonis Ab gent de Conflent ell pasá la
pertanyents a la diocesis de mostra
Segorbe, en el proces “super ordi- Sobre Burriana, é ab manya
natione ecclesie valentine”, docu- descostra
ment de 1239. La paret dels murs; é es tingué
(…) Interrogatus (…) dixit quod per cert,
captionem Burriane. Que fonch lo valor de la sua
(…) Interrogatus (…)respondit gent
quod fuit in exercitu de Burriana Causa, que rendiren los moros
cum domino Episcopo Dominico de la plaza.
Alberreçino. Martí de Viciana en la seua
(…) Interrogatus (…) dixit quod Cronica dedica un apartat a parlar
tempore exercitus de Burriana, et de “De la vila de Burriana”, en el
credit quod sit suffraganeus Toleti. Torrello i llenç de la muralla migeval de que assevera.
La Cronica de Jaume I anomena Burriana, localisat en l’interior del pati La villa de Burriana es una de
la poblacio de Burriana, aixi com de la Casa Abadia. las más celebradas de todo el
una serie de castells en l’epigraf: reyno de Valencia (…)et - el rey
“Comença la conquesta del Regne de Valencia feyta Jaime I- passando por Xerica donde tuvo algunos
i conquestada pel glorios Rei en Iacme”. rencuentros con los Agarenos, marcho para
(...) E com hajam presa Borriana, nos ferem hi Burriana, la qual le parescio muy fuerte, por tener
venir la Regina nostra muller, per tal que entenen muro, barbacana et fosso et
les gents que major cor hi havem destar: e aquells muy bastescidas de provi-
castells qui son en les spalles axi com es siones et muy llena de gen-
Paniscola, e Cervera, e Polins (Pulpis), e les Coves tes por ser lo fuerte et cabe-
de Vinroma, e Alcalaten, e Morella, e Culla, e Ares za principal de comarca (…),
que viuen del camp de Borriana de conduyt. los Agarenos en Arabigo la
La Cronica registra en numeroses ocasions la nombravan “Metina alha-
vila de Burriana, fent puntualitzacions sobre la dita dra” (sic), - Medina
poblacio. Valguen com a exemple les següents: Alhandra- como si dixeran
(…) ne entench que anets a Borriana, per ciudad verde.
aquesta raho, com el lloch de Borriana es pla, e Ilustracio que representa
prop de vostra terra. la vila de Burriana comple-
(…) E com hajam presa Borriana, nos farem hi tament murallada, en torres
venir la Regina nostra muller. que es van alçar en els
(…) E laltre dia exim de Borriana, e passam trams del recinte murallat.
per Almenara. Cronica de la ínclita i coro-
El capitul XVII de la Cronica relata “Com el rei nada ciutat de Valencia (s. Homenage(Bronze)
al llibre. Ripollés.
anà a setiar Burriana a entrada de maig; el XVIII XVI) de Martí de Viciana.
(continua en la pág. siguiente)
12 COLABORACIO Renou
En el capitul “De la fidelitat de la vila de Burriana El Tigre del Mestrat-. L’any 1901 va rebre el titul
al rei” subralla la seua adhesio a la causa de Pere que l’elevava la vila a la categoria de ciutat.
el Cerimonios en la Guerra de la Unio. Des de l’epoca musulmana, la documentacio alu-
Los vezinos y moradores de la villa de Burriana dix al castell i muralles de Burriana. Verdaderament
siempre han sido muy leales a su rey et natural l’element important foren les muralles. Estes con-
señor con toda integridad como se demuestra por formaven un recinte que circumdava la vila.
lo que se sigue (…) Llegado que fue el rey a Disponien de torrellons en alguns trams i de tres
Burriana, a los primeros de cavallo que se acerca- portals d’acces a la ciutat. Portaven el nom de la
ron al muro, los de dentro con una ruciada de pie- seua orientacio: Tortosa, Valencia i Onda.
dras que descargaron los hicieron arredrar: enton-
ces el Rey mando apartar la gente de cavallo et Arc del Portal d’Onda.
fuese caminando a la puerta de la villa (…) Es troba, transplantat i refet en el carrer la
Entonces un hombre que estava detrás la garita de Purisima 19, en el salo de la vivenda del forn
la torre mayor de la puerta, dixo. Quien soys vos “Forn i fleca”.
que tan fuerte tocays et el Rey respondio. Nos Una referencia documental de l’epoca de Pere el
somos vuestro rey et señor el Rey don Pedro de Gran, de 20 d’octubre de 1276, aludix a la repara-
Aragón, assomaos a las almenas y vereys si somos cio de les seues muralles. En un dibuix del bisbe
nos. Paholac de la diocesis de Tortosa, a la
I en capitul “Privilegi” ho dedica a que pertanyia la vila, on anota les
expondre el contingut del privilegi seues visites pastorals ens mostra un
que otorgà el rei don Pere el gravat corresponent a 1314 que repre-
Cerimonios a la vila de Burriana defi- senta una part de llenç molt esquema-
nint com ha de ser la bandera o tic, on s’observa torres i un almenat
ensenya de la poblacio. que corona un tram de muralla.
Con esta presenta carta hos (sic) Torrello i llenç de la muralla mige-
concedemos et queremos et ordena- val de Burriana,
mos que la vandera (sic) acostumbra- Tram de muralla de Burriana
da de dicha villa se acreciente por la localisat en l’interior del pati de
parte de arriba, la qual añadidura la Casa Abadia.
este teñida de color Azul, del qual los construït en mamposteria
antiguos reyes de Aragón nuestros Estes muralles es van conservar en
antecessores illustres solian sus bon estat fins que el creixement
vanderas vencedoras llevar. Y mas demografic experimentat en el segle
que en la dicha añadidura del sobre XVII aconsellà la seua demolicio. Els
dicho color, se sobrepongan o entre- unics trams o restes que queden es
xeran, o pinten en linea recta se pon- localisen en el nucli antic de la pobla-
gan o impriman tres coronas reales Tram de muralla de Burriana cio, “la Vila”, declarada conjunt histo-
de color de oro. construït en mamposteria rico-artistic. Tambe es conserven dos
Burriana fon una de les poblacions torres d’estructura quadrada, una d’e-
mes important del Regne en la Baixa Edat Mijana i lles es pot contemplar en el carrer de Sant Pascual,
els seus representants assistiren a totes les Corts i l’atra en el pati de la casa Abadia, que es troba
valencianes celebrades en els segles XIV i XV a junt a l’Iglesia Parroquial del Salvador.
excepcio de les convocades l’any 1401 en el regnat La Torre Campanar, “El Templat”, va ser cons-
de Martí I l’Humà. truïda després de l’any 1363. Aprofitant l’estancia
La vila de Burriana va ser del Rei en la ciutat, eixe any, el Consell Municipal
lleal al monarca en la li va solicitar la construccio d’una torre en la pobla-
Guerra de la Unio (s. XIV), cio. Actualment està adossada a l’Iglesia Parroquial
esta llealtat fon premiada del Salvador,- (s. XIII, interior iglesia de transicio del
en la incorporacio de tres romanic al gotic-. En origen es realisà seguint els
corona reals en el seu plans del rei Pere II de Valencia el Cerimonios -IV de
escut d’armes. Tambe la Corona d’Arago- de fortificar ciutats i viles del
recolzà la causa real en les seu Regne. La torre estava aïllada de la resta de
Guerres de les Germanies l’Iglesia i obeïx a les traces de l’estil gotic. Fon
(XVI). Aixi mateix va ser reconstruïda en el XVIII i té una altura d’uns 45
punt estrategic en les metres. Durant la Guerra Civil va ser dinamitada i
Guerres Carlistes (s. XIX), en la decada dels anys 1940 reconstruïda en total
sent sitiada per l’eixercit similitut.
d’El Serrador i posterior-
Joc de l’enchiser. Ripollés.
(Fibra i bronze) ment pel general Cabrera -
Renou LLENGUA VALENCIANA 13
Celebrity
siguen favorables; algunes hi ha tan poc recomana- govern de Rodriguez, i segurament una llei arbitraria, -
bles com l’assotament de la chicona del retrat, i que perque també hi ha lleis arbitraries-, no se’ns concedix-
Playa
Renou
Josep Luis Pérez Els personages canvien. La reclamacio catalana seguix sent una constant
Carod Rovira
Renou COLABORACIO 17
L
casar-te en mi / tinc un horta en Ontinyent / una aixà,
res trencades que trobavem pel barranc, als que un forcat i un macho / i una casa en Agullent” o “Tinc
afegiem, en la punta, una tacha. Barranc al que una casa en Albaida / i en casa, un roser / i en el
també soliem anar a fer harca contra els chiquets d’a- roser una rosa / que com tu volguera ser…/
tres pobles, puix allí material de guerra n’hi havia a A hores d’ara, si sents cantar ad algú, eixe no
manta. Al Carraixet tiraven les enrunes sòlides de la és llaurador. Sol ser el transistor, que no canta en
casa, dels derrocaments, puix les atres, les de la valencià. Casi sempre ho fa en anglés. Clar que al qui
cuina, eixes, passaven a engrosar el femer que tenia treballa poc li importa lo que el cantor diga; lo que li
cada corral be baix terra o amontonat prop del galli- interessa, en veritat, és acabar la tasca per a mam-
ner. Per això en el corral podies vore un gat jugant en prendre una atra si queda temps.
una sangrantana o un gos en un escarabat, rates i També note una certa diferència en el soroll
teuladins; estos, de matí, i les atres, de nit. També te dels carrers. Ahir, en fer-se de nit el sereno s’escolta-
podies encontrar, a voltes, alguna culebra endormis- va solament. Ell anunciava les hores. Donava el part
cada al calor del sol. O si feyes com les gallines, meteorològic adient. De matinada, despertava ad
picant terra, traure cuques, larves, llombrígols i, de algún treballador i feya de vigilant per a que ningún lla-
baix les pedres, caragols. I si dre se colara en cap casa ni
tenies ànecs, podies depren- per la finestra ni pel balcó.
dre a caçar mosques al vol, ya Clar que poc hi havia dins, aixi-
que bons mestres eren ells, na que no era molt tentador
que no ne teniem mai prou que u entrara en lloc algú alié,
dins del seu pap. tenint el perill de que li trenca-
Aquell temps del cel ren el cap en un garrot. Ya dic,
venia lo pijor: plovien bombes, per la nit, el silenci era celes-
pero la terra estava com beneï- tial. Convidava al repòs. Sols
da. Hui, per molt d’abonament els gats donaven serenates,
que tinga pareix que siga per giner, o quan se disputaven
manco apta per a produir tant rata i amors.
com abans. Potser que fora Pero els dissabtes i no
Parances i cepets de caça antiga
perque el fruit no soles era pro- tots, podies escoltar el pas
duit per l’esforç del llaurador sino que també ajudara d’este o aquell atre jove que tornava content i ho volia
Sant Vicent Ferrer per a que no nos faltara l’aïgua i fer públic. Cantava a viva veu. Pero tenia que anar en
Santa Bàrbera per a que les pedregades no feren molt de tento i, en vore alguna llum que s’encengue-
danys. Gràcies a l’horta valenciana, part, molta part ra o obrira balcó posar-se llunt no fora que li soltaren
d’Espanya no passà tanta fam. En uns boniatos, unes el líquit d’algun cossiol. O passava un bufat carregat
creïlles, bledes, cols, cebes, arròs i en un remijó de d’alcohol fent discursos pel carrer als gossos que
farina hi havia prou per a tindre calent el cos tota la eren els únics que l’escoltaven i segur que tindrien
família. Que el fret per aquell temps el feya i de llàstima d’ell.
valent. Per lo tant, ningú parava de moure’s des d’a- Pero tornant a la música, també el seu mensa-
bans d’eixir el sol fins a pondre´s, tots els dies del ge ha canviat. Com la intenció del que canta. Adés,
mes. es feya per mascarar la necessitat i, hui, perque qui
S’escoltaven pel carrer, pel corral i per les canta massa voltes somia –gràcies a d’ella- tindre
cases, més cançons que ara. ¿Seria per allò de que riquea. I és perque en la baralla del temps, ahir, s’ei-
qui canta el seu mal espanta? Pero lo ben cert és que xia al joc en bastos i espases i, hui, volguerem que tot
hui no s’escolta pel camp cap cancò com : “Si tu vols foren trumfos d’ors per a empinar copes.
Renou
“Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta!
Alerta que’l modern instrument de conquista es la llengua. A
defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te
dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de
les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualse-
vol llengua forastera…”.
Homenage al taulell.
(“De regionalisme i Valentinicultura”.Fausti Barberà.) Ripollés. (Trencadis i fibra).
18 LLENGUA VALENCIANA Renou
E
vincies catalanes. Fon alli a on per
mes (la fonetica i la fonologia) a primera vegada oirem un llenguage:
on mes es marquen les diferencies vocabulari, accent i construccions
entre els dos idiomes. Escoltant parlar a propies del “principat”. La dificultat
un valencià i a un catala no hi ha cap d’entendre’ns en llengua materna
“La Llengua Valenciana
en perill” Autor: F. de dubte d’a on es cada u. No es requerix era gran, mes encara, inaccessible
Borja Cremades. 1982 un oït extrordinari per a percebre les quan es tractava de certs condisci-
diferencies. puls. Haviem de recorrer a l’us de la
I no nos referim a les diferencies en llengua castellana per a entendre-
els sons1 que catalans i valencians fem ’ns. Reflexionant despres, deduixc
en la realisacio d’un mateix fonema (la que la major dificultat la constituia la
parla), sino que nos referim a les dife- diferent pronunciacio”
rencies fonetiques entre els dos siste-
mes llingüistics. Precisament, les diferencies entre el
“Fonetica de la Llengua Per a ilustrar millor lo dit, reproduim a valencià, catala i el mallorqui, fon un
Valenciana” Autor: Josep continuacio una vivencia que narra el pri- dels camps d’estudi preferit del P.
Mª Guinot i Galán. 1984 mer contacte en catalaparlants de F. de Fullana des de les seues primeres
Borja Cremades 2 quan de chiquet investigacions, tal i com arreplega el seu
ingressà en el colege que La Companyia biograf Benjami Agullo4. Prova d’aço es
de Jesus tenía en Roquetas, prop de que en agost de 1915, aprofitant l’es-
Tortosa, alla per l’any 1930 i que anys tancia del P. Fullana en Barcelona, donà
mes tart recordarà en el llibre “la llen- unes conferencies els dies 10, 11, 12 i
gua valenciana, en perill”:3 13 que foren aplaudidissimes en gran
“…en els anys de la meua ado- elogi de la prensa regional catalana que
lescencia, entre els onze i els quin- duen per titul: “Diferencies fonetiques
“Fundamentació meto-
dologica de la Llengua ze, en mon bagage llingüistic matern entre el valencià i el catala”, “diferen-
Valenciana”. Autor: J. i per tant fonetic, assimilat en el cor cies grafiques u ortografiques”, “diferen-
Ángeles Castelló. 1990 de l’Horta de Gandia, d’a on han cies lexiques i morfologiques” i “diferen-
eixit els mes grans lliterats en llen- cies sintactiques”.
gua valenciana, nos posaren en con- En els origens de lo que hui es la llen-
tacte, durant els primers anys de gua valenciana, tambe tingue la seua
1. Els sons pertanyen a la parla i els fonemes a la llengua. Entenem per so la realisacio que cada individu fa d’un deter-
minat fonema, per aixo es diu que hi ha infinits sons corresponents a un mateix fonema, segons els pronuncie cada perso-
na.
“Fono. Introducció a la 2. F. de B. Cremades Marco S.J. (1913-2003) teolec i filolec fon membre de la Seccio de llengua i lliteratura de la RACV.
Fonologia Valenciana”. 3. Cremades Marco, Francesc de Borja. “La llengua valenciana, en perill”.GAV. Valencia, 1982.
Autor: Josep Boronat. 4. Agullo Pascual, Benjami, OFM. “Vida i Obra de l’escritor Lluïs Fullana i Mira 1871-1948” Valencia 1993. (1ª edicio en
2000 llengua valenciana)
Renou
“Sàpien tots com yo, Felip Bricet, pellicer... per pacte special me aferme ab vós, En Johan Sànxez,
... a apendre de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana en pla o al romans, en tal
forma e manera que yo sàpia scriure e legir libres... Et yo, En Joan Sànxez,… promet a vòs, En
Felip Bricet, et al notari dessús scrit, stipulant e reebent, que yo us ensenyaré de legir e scriure len-
gua plana valenciana en tal forma que vós, per vós mateix, porets legir e scriure vostres libres...”
1414, Octubre, 26 (“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
Renou LLENGUA VALENCIANA 19
importancia, per a distinguir-se de les demes llen- modos i punts d’articulacio d’estos. Per posar un
gües romaniques, precisament la manera de parlar eixemple ilustratiu podem pensar en un japones
el romanç per part dels habitants d’estes terres. adult intentant pronunciar el fonema [r] de la parau-
Importancia esta que els unitaristes de les llengües la carro.
valenciana i catalana sempre han intentat minimi- En la decada dels anys 80, qui mes profundisà
sar com ho explica F. de Borja Cremades: en el camp de la fonetica valenciana fon sense cap
“…precisament la distinta fonetica o prosodia de dubte D. Jose Maria Guinot. En este camp, des-
constitui, a l’hora de formar-se en epoca migeval taca la publicacio de la“Fonetica de la Llengua
les llengües romaniques, el factor mes important Valenciana5” i la conferencia: “El valencià:fonetica
o decisiu en sa disgregacio ortografica, morfologi- verbal6”, pronunciada el 13 de juny de 1986 en la
ca i lexicografica… Per esta rao els interessats clusura dels cursos de llengua i cultura valencianes
en que valencià i catala siga la mateixa llengua, de Lo Rat Penat.
atribiuxen, per conveniencia, la menor importan- No manco reconeiximent s’ha de fer del treball
cia possible a la fonetica” en el camp de la fonologia valenciana de Josep
Les particularitats Boronat, continuador
fonologiques d’un del llegat de D. Josep
idioma, per corres- Maria i que al remat
pondre a unes mani- sería la seua darrera
festacions mes publicacio, “Fono.
espontanees i manco Introduccio a la
conscientes, adquiri- F o n o l o g i a
xen tant o mes valor Valenciana”, Editcio
inclus que les parti- de Lo Rat Penat l’any
cularitats lexiques i 2000 i dedicatoria en
morfosintactiques; homenage a Mossen
aixina ho manifesta Guinot.
el professor J. Per tot lo expost,
Angeles Castello en la comparacio entre
el llibre la fonetica valenciana
“Fundamentacio Chiquets en l’escola. Cervells oberts de bat a bat. i la catalana pot aju-
Irresistible tentació per a inocular el veri catalaniste
Metodologica de la dar a compendre
Llengua Valenciana”. millor les caracteristi-
Es habitual acceptar prestecs lexics (com ques del nostre idioma. Per este motiu en els pro-
internet,…) i inclus prestecs d’estructures sintacti- xims numeros d’este raconet de la llengua valencia-
ques, pero lo que mes es resistix un idioma es a na este sera el nostre objectiu.
incorporar estranys fonemes i diferencies en els
Renou
20 ENTREVISTA Renou
P- ¿Te gusta la fama? P- Me consta que consideras mucho a tus amigos y les pro-
R-Mas que la fama es el cariño que te demuestran las per- fesas lealtad.
sonas al conocerte. Mas que gustarme me sorprende por ejem- R- Si, creo que valoro mucho la amistad.En general valoro
plo pasear por Roma y ver que alguien te reconoce y te pide un mucho a la gente que me rodea, como mi familia. Los conside-
autografo. Eso me ocurrió recientemente en la capital italiana y ro parte de mi de mi vida . Quisiera querer a todo el mundo
de pronto pensé que se habian equivocado de persona, pero es pero eso es imposible.
cierto que me conocian.
Comprendo que hay gente que se pueda crecer con la fama, P-¿ Que es para ti la libertad?
eso va con el carácter. R- La libertad para mi es el compromiso. La
ùnica libertad posible pasa por el compromiso y el
trabajo. Digamos una libertad comprometida.
P- ¿Cual es la llave maestra de tu filosofia de Yo solo me siento libre cuando trabajo porque
la vida? entonces soy yo en mi plenitud.
R- Sobre todo no pensar solo en uno
mismo. Salir de uno mismo y trascender. Creo que P-¿ Cual es tu pintor mas admirado?
es lo mas sano para el espiritu y para el cuerpo. R- No puedo decirte ninguno, me pasa como
La dedicación y el esfuerzo por una idea puede con los amigos no hay uno
justificar que una vida austera y de sacrificio De momento se acerca Goya según el momen-
alcance la plenitud y el equilibrio. Por ello respe- to luego es Picasso ,Velázquez ,Zubaran luego se
to a nuestros místicos Sta. Teresa y S. Juan de la alejan estos y vuelve Goya
Cruz porque se entregaron completamente a una
idea, aunque son casos excepcionales. P-¿Te gusta la música?
Hay que buscar siempre el equilibrio aunque R- Me encanta la musica en general. Me rela-
sea en el desequilibrio como nos pasa muchas El crit. Ripollés (Fibra de vidre) ja mucho. Me gusta incluso mas que la literatura
veces. Y eso se consigue no perdiendo la referen- y muchísimo mas que el cine. Lo que me aburre
cia de lo que persigues y estando abierto a lo universal. es la televisión hasta el punto que prefiero fregar que ponerme
También valoro una buena alimentación no solo para el delante de la pantalla.
cuerpo sino para el alma.
P-¿Cuáles son tus proyectos inmediatos?
P-¿Cómo se alimenta el alma? R- Estoy preparndo una exposición en el IVAM para este
R- Hay que ser poroso e implicarte con lo que te rodea. Otoño con esculturas de cristal grandes, de 3 metros , a la que
Interesarte por los problemas de tu entorno y profundizar en acompañará la presentación de un libro sobre esculturas en
ellos. Nunca me ha importado dedicar mi tiempo si he tenido cristal.
que explicar a un hombre lo importante que es el respeto y la
comprensión hacia su mujer o a un joven la P-La Asociación Cardona i Vives de
necesidad del compromiso y la accion. Castellon te otorga este Año el Premi Fadri
Tambien la cultura y la generosidad son Cardona i Vives 2006 “Vinatea” ¿Cómo lo
un buen alimento espritual. has recibido?
R-Siempre agrada un reconocimiento a la
P-¿Cuál es tu plato favorito? labor cotidiana.
R-Verás, ante una comida sofisticada y
muy elaborada he pedido muchas veces cam- P- Qué consejos darias a los jóvenes que
biarla por un poco de pan con aceite de oliva en estos momentos de turbulencias ideológi-
y pimienta o incluso una guindilla. cas estan atravesando por situaciones de
Me gustan los caldos de verduras con fide- contradicción.
os y las legumbres con perdiz,la paella. R- Trabajo y trabajo en dedicación y profun-
Y es importante pasar un poco de hambre, didad.
pero hambre a la europea, no hambre a la afri- Ilusion en lo que hacen y no exigir mas
cana. Cuando he hecho una comida mas Eva. Ripollés. (Fibra de vidre).
derechos que deberes ...
copiosa de lo habitual me siento incomodo Si exigen mas de lo que dan se quedan
conmigo mismo. muy cortos, es como una mesa de patas cor-
tas. Si dan mas de lo que exigen, pueden llegar muy lejos ..
P-¿Que es el amor para ti?
R-Creo que siempre hay que estar enamorado. El amor es la Nos marchamos. Salimos del Mas de Flors por el puenteci-
mejor medicina. llo.. ya de noche y ,al alejarnos, observamos con nostalgia las
He conocido a gente que al enamorarse han curado su casas que en silencio y con sus timidas lucecillas custodian
melancolia. al artista y le protegen envueltas por una solidaridad no declara-
Yo personalmente siempre he estado enamorado. Y no con- da. Estar unas horas con Juan Ripollés es participar de pensa-
cibo el sexo sin amor ......Es una química a veces difícil de expli- mientos con una densidad y madurez propias ya no de un Beato
car y cuando se agota hay que ser sincero y decirlo, lo cual no ni de un Artista consagrado sino de una persona que como con-
supone que tengas que reñir por ello, para eso esta la amis- ciudadanos podemos agradecer el tener cerca.
tad.
22 COLABORACIO Renou
D revista Renou, he tingut l’oportunitat de colaborar ric, i tambe practic, per al moviment valencianiste,
aportant informacio sobre diferents personalitats encara que son molts atres mes, els que podien fer-la
valencianes, especialment vinculades al conreu de la mes llarga i completa. La seleccio pot pareixer aleato-
cultura valenciana, i tambe l’oportunitat de contribuir ria, pero estudiant les seues biografies i sobre tot les
en alguna argumentacio per tal de senyalar la transito- seues obres, entre tots ells i la seua produccio es
rietat i l’interes de determinats pac- podria estructurar un corpus teoric
tes, com el de les interessades Bases que reuniria una pluralitat de pensa-
ortografiques de 1932. Sense eixir- ments a la vegada que unes coinci-
se’n de la tonica he estimat conve- dencies i concomitancies substancials
nient referir-me a tot un patrimoni que, en tot lo que fa referencia al concepte
els qui nos considerem aprenents de d’autoctonisme sociocultural i llingüis-
valencianistes, nos cal tindre present tic, a pesar de les diferents epoques
i que, a mes, nos conve popularisar en que vixqueren.
perque, en este compromis, nos hem Cronologicament hauriem de
de sentir autentics difusors d’uns pen- començar per l’inspirador del movi-
saments que ajuden a construir els ment renaixentiste, al menys el que
fonaments de la nostra concepcio de articulà una societat/ entitat cultural i
colectivitat i de poble. En tot eixe sen- un ambient lliterari i cultural que dona-
tit, tambe es possible que pogam obrir rien visibilitat a la Renaixença valen-
algun debat en el mes de maig, si la ciana, Constanti Llombart (1848-
Cardona Vives ho considera oportu, i 1893). D’ell hem parlat en alguna atra
profundisar un poc mes en els pensa- Constanti Llombart ocasio i, enguany, de segur que segui-
ments de les personalitats de les rem parlant, encara que siga gracies a
quals hem permetré fer uns breus la “Academia Valenciana de la Llengua
apunts. sense nom”, que ha dedicat l’any a
En son moltes les ocasions en que recordar la seua figura i la seua obra.
algunes d’estes figures, o inclus D’entre l’extensa produccio de
alguns dels postulats que han assu- Llombart destacaria, com a referents
mit i raonaments que han argumentat, ideologics, l’introduccio i prolec de la
han segut desconsiderats, quan no seua obra Los Fills de la Morta Viva
barbarament condenats, no sense (1883), l’ensaig d’ortografia del
haver dimonisat alguna de les seues Diccionario Valenciano-Castellano
obres escrites. D’aço s’han encarre- (1887) de José Escrig (revisat i
gat els que neguen la llibertat del nos- ampliat per ell), i el Discurs
tre Poble a ser-ho i ha sentir-se profun- Panegirich, llegit en la solemne sesió
dament valencià. Es tambe cert, i molt inaugurativa de Lo Rat Penat (1978).
cert, que lo que hui nos pot pareixer, o L’ilustre castellonenc Gaetà Huguet
les valoracions fetes per persones del Breva (1848-1926), ocuparia la nostra
segle XXI sense tindre en conte la con- atencio en un segon lloc, cronologica-
Gaetà Huguet Breva
textualisacio, ment parlant. Ell sera un personage
poden generar fonamental en el valencianisme actiu i compromes de
opinions critiques i descalifica- finals del segle XIX i principis del XX en Castello. Anima
cions facils. d’interessantissims proyectes culturals (edicions, revis-
En eixe intent de recuperar tes, associacions, patrocinador de premis, instaurador
alguna memoria i alguns pen- de certamens lliteraris…) i impulsor d’empreses
saments cal referir-se a perso- socioeconomiques importants, i inclus politiques, com
nalitats com ara Constanti ara Joventut Regionalista o Nostra Terra. Valdria la pena
Llombart, Gaetà Huguet Breva, revisar moltes de les seues manifestacions, pensa-
Fausti Barberà, Josep Mª ments i mensages, encara que a l’hora de citar-ne aci
El bes. Ripollés Bayarri o Miquel Adlert algun nos decantem pels que arreplega en els articuls:
(Bronze) Noguerol. Qualsevol d’ells pot
Renou COLABORACIO 23
VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO, UNA APROXIMACIO AD ALGUNES FONTS
“Notes valencianistes” publicats en els numeros 7 i 13 liste que impregnà al catalanisme de les primeres
de la revista Ayer y Hoy (1902), o “Orientacions valen- decades del s. XX i posa en alerta respecte de certes
cianes. Dedicat a la Joventut”, editat en la revista Arte concepcions que involucren als valencians en hipoteti-
y Letras (1905). ques i quimeriques fantasies historiques i culturals.
Fausti Barberà (1850-1924) important Per ultim, i en ell no acaba el cicle, un atre
figura de la medicina, el seu camp professio- teoric, les ensenyances del qual les hem vix-
nal, sera l’iniciador del nacionalisme valen- cut de prop, es Miquel Adlert Noguerol
cià ya que es podria calificar com el seu pri- (1911-1988). La seua figura es l’unica que
mer teoric. El seu pensament explanat en la ocupa en plenitut el s. XX i sense dubte es
conferencia (1902), despres publicacio clau en el moment de la Transicio, un perio-
(1910), De regionalisme i valentinicultura, do turbulent en una Valencia crispada i con-
supon les primeres bases programatiques i vulsa per les qüestions identitaries. El renai-
l’argumentari que havia d’haver valgut per a xer de grupusculs valencianistes que, esti-
sustentar un valencianisme conscient i con- mant l’autonomia i sentint-se hereus d’una
seqüent. Tampoc tingue mes que el resó del complexa historia, no dubtaren/ no dubta-
moment i de l’epoca, o el de les individuali- rem en devorar ansiosament la seua obra En
tats que beveren en les seues fonts i anaren defensa de la llengua valenciana. Perqué i
construint el seu compromis patriotic. No Faustí Barberá cóm s’ha d’escriure la que es parla (1977).
faltà qui el desacredità i l’apartà de l’entitat En ella denuncia l’engany de la catalanisacio
des de la que fon capaç de fer public el seu en que personalment havia caigut i cóm
pensament, Lo Rat Penat. Pareix que l’histo- abandona tant torta drecera tot iniciant un
ria es repetixca i com sempre els sectors nou cami esperançador i netament valencià,
conservadors, quan no reaccionaris, immer- a mes de fer una proposta normativisadora
sos en esta institucio, han impossibilitat de la llengua valenciana. En esta i en unes
qualsevol alvanç progressiste i de construc- atres obres seues, tal volta mes especialisa-
cio nacional. des, nos va aportant idees i pensaments
Josep Mª Bayarri (1886-1970) fon un constructius, d’eixos que ajuden a afermar
home polifacetic, el qual sabe compaginar sentiments o a crear-los quan es carix d’ells,
diferents oficis i ocupacions fins a regentar en este sentit Del peridodisme meu es un
la catedra d’Anatomia Artistica i la docencia compendi d’articuls sense cap desperdici.
com a professor d’Estetica i Historia de l’Art Miguel Adlert D’aço podrem parlar ara i sempre, pero si
en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de les previsions es convertixen en realitats,
Valencia. La seua preocupacio per potenciar les edi- sense voler abarcar massa, seguirem parlant en un
cions en valencià el duran a fundar diferents publica- futur immediat.
cions de poesia i d’art –revistes i coleccions- i a reali-
sar diferents estudis i propostes com la que feu sobre NOTES:
ortografia valenciana, encara que sense exit. Per una 1. Revista Renou, nº 49, juliol de 2004, i per als segui-
atra banda publicaria una obra que resulta cabal El dors de les conferencies de la Cardona Vives, la que versà
perill catala (1931), en la que denuncia l’afany imperia- sobre “Constanti Llombart i Gaetà Huguet” dictada per l’his-
toriador Antoni Atienza el dia 24 de febrer de 2006.
Renou
24 PREMI OBRA LLITERARIA Renou
Renou
C. Ros: Op. Cit. pàg. 19. Valencia, 1751.
“En las Oficinas de los Tribunales de Justicia, se hallan (en esta Ciudad de
Valencia, y su Reyno) continuamente presentados, instrumentos antiguos, en
Valenciano, en los que se funda el derecho de las Partes, y necesitan a vezes traducir-
se en Castellano; y con dificultad se halla ya persona que lo sepa haser: y esto precissa
no dexar perder la Lengua Valenciana, mayormente haviendo tantos libros, y escrituras públi-
cas en ella…”
(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)
(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)
Renou OPINIO 25
EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD
no, e incluso otros de habla catalana no pertenecien- su mujer. Tan bien cumplió que, de aquella ocasional
tes a la oligarquía que les gobierna, para no ser humi- coyuntura, nació Don Jaime. A los dos años su padre,
llados por quienes nos llaman catalanes, pero nos nie- en garantía de su palabra, lo entregó como rehén al
gan el Ave, el agua del Ebro que se abastece de nueve Cruzado Simón de Monfort, que lo custodiaba en el
Comunidades Autónomas, y nos imponen cargas indus- Castillo de Montpellier. Había cumplido cinco años
triales como las incontroladas subidas del gas y la cuando murió su madre en Roma y al poco Simón, su
electricidad, aprobadas para poder pagar con nuestros guardián, el de Monfort, mató en la batalla de Munat al
dineros la creación del monopolio energético de Gas Rey Don Pedro.
Natural, defender el valenciano no solo es un legítimo El huérfano era Rey de Aragón, Señor de Montpellier
problema filológico y literario, es y titular de varios Condados de la
además un problema de libertad. Marca Hispánica. Algunos como
La lengua que hablamos los los de Ampurias, Urgell y Pallar-
valencianos, sea valenciano o cas- Subirá, no tuvieron como Conde
tellano, se ha convertido en la al Rey de Aragón hasta 1322,
defensa de nuestra libertad, en el 1413 y 1481, respectivamente.
arma para no perder el derecho a El Papa intervino nombrándole
ser dueños de nuestro propio des- dos tutores, el Conde de Sans y
tino. Al estudiar la vida de Don el Infante Don Ferrán, pero como
Jaime entendí por qué el lenguaje no eran de fiar, entregó el niño a
del nuevo reino valenciano era el los Templarios para que le custo-
autóctono, el que, cuando la con- diaran en el inexpugnable Castillo
quista, hablaban las gentes de de Monzón. Puede imaginarse
aquí, nacido del latín vulgar que como fue su infancia en manos
hablaban los soldados y los colo- extrañas, siempre
nizadores que vinieron con los encerrado en castillos. Era
ejércitos romanos, mezclado con apenas un mocito y tanto los
palabras iberas, visigodas y ára- nobles aragoneses, como los con-
bes. De todo ello habían hecho los des y vizcondes de la Marca
valencianos, antes de llegar Don Templarios Hispánica le exigían juramentos a
Jaime, un lenguaje distinto del sus derechos feudales, preben-
castellano, del gallego, del cata- das, pagos ¡de todo! Los rico-
lán, del provenzal, del francés, del italiano, del rumano hombres aragoneses esgrimían el “valemos tanto
y de cualquier otra lengua romance. como vos y juntos más que vos”. El Papa, viendo que
El Rey Pedro I tenía completamente abandonada a necesitaba protección, aunque solo tenía 11 años,
Doña María, señora de Montpellier. Sus amigotes, un decidió casarlo con Doña Leonor, hermana de la Reina
día, le proporcionaron una moza para solazarse por la de Castilla, pensando que su cuñado le protegería.
noche en un mesón cercano, llegó la hora y Don Pedro Hasta los 14 –normas de la época- no pudo usar del
¡cómo no, menudo era! acudió a la cita y quedó divina- matrimonio y a penas con 15, sin piedad, para doble-
mente, incluso no le importó que le hubieran gastado gar su voluntad y exigirle más derechos, los secuestra-
una broma pesada, porque la moza era precisamente ron en Zaragoza. A los pies de la cama que compartía
Renou
26 COLABORACIO Renou
Renou
28 HISTORIA Renou
Renou
Frai Bonifaci Ferrer, en 1478, publicà la primera traduccio de la
Biblia a una llengua romanica i diu: “de lengua latina en nostra
valenciana”. Chiquet en pilota. Ripollés.
(Fibra de Vidre)
Renou HISTORIA 29
Renou
SURVEYORS
COMISARIOS AVERIAS DE CASTELLÓN, S.L.
Renou
32 GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENCIANA Renou
El 25 del passat mes de novembre va tindre lloc en Valencia la Gala de la Llengua Valenciana. Participaren
un triat grup de personalitats que glosaren la centenaria Llengua Valenciana. Tots foren molt aplaudits. Tenim
l’orgull de dir que la representant de “Cardona Vives”, nostra vicepresidenta Mª Dolors Miralles, fon la que
mes aplaudiments va rebre, no a soles per lo que va dir sino tambe per cóm ho va dir. Volem deixar constan-
cia d’este fet i trascrivim el contingut de la seua disertacio.
Renou
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer
Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en
lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana. (Traduccio de la
Biblia de Bonifaci Ferrer. 1478)
Renou
Promoción 10 adosados
2ª fase de adosados en ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO
CALIDAD DE VIDA
A SU JUSTO PRECIO
Renou LLENGUA VALENCIANA 35
LLITERARIES... AFEGINT EMBOLATS, les dos figures literàries cabdals del sigle XIX
ARTIFICIS ENGANYOSOS valencià; amics intims fins a la mort, i mai la rival-
itat no enterbolí les seues relacions literàries i per-
Coneixent estes precisions, resulta una cosa sonals.
molt extranya l’afirmacio de S.G. de que “per consell Pero, a l’hora d’aplicar adjectius que donen la val-
de l’Aguiló... començaren a escriure versos... oracio dels dos, escriu de Llorente: es complau en
Llorente i Querol”. Perque resulta que Aguiló vingue la bellesa de la vida quotidiana i tranquil.la, en les
a Valencia l’any 1858 (29), i mal podia aconsellar a emocions placides; sempre ponderat, tendre i clar,
Llorente que començara... perque ya havia escriu plaents poemes amorosos, sense passio;
començat: Teodor Llorente ya havia escrit el primer compon poemes historicistes amb prou bona retori-
dels seus poemes –Mon trist caminar-, publicant-lo ca; és sols enyoradís; manca de voluntat de lluita
l’any 1857 en el periodic El per al recobrament de la glòria pretèrita; autor de
Conciliador, abans de coneixer a poemes pairals, plens de la llum
Aguiló.I Querol, en 1858, estant i sabor de la mare terra; canta
ya Aguiló en Valencia, presentà un una pàtria idealitzada, gloriosa i
poema en els Jocs Florals, pero no amable, pero que és ja un bé per-
en idioma valencià, sino en la llen- dut o a punt de perdre’s; escriu
gua de Cervantes. poemes... d’un sentimentalisme
¿Com va poder donar eixos bastant pedestre,... en un valen-
consells que, segons S.G., van fer cià popular ben escaient.
que “començaren a escriure ver- En canvi, de Querol, diu ue és
sos en vernacle”? ¿No estarem més vehement, afectat als temes
dadvant d’un cas de poders mag- sublims i a la lluita viril; és un
ics d’accio a distancia per part del poeta de més ambició estètica,
“gran esperit restaurador”, com amb pretensions èpiques; una
califica S.G. a Marià Aguiló? O mica academic; pero sempre és
mes be ¿no sera que el mestre catalanisador haura càlid, lúcid i vibrant, amb una exhuberància contingu-
pensat que no ho notariem i que deixariem passar da; afirma corat-josament les raons dels renaixen-
com a bo est embolat?. tistes...
Qui va donar el foc romantic inicial, fon Vicent Ho veem: apreciacions encomiastiues per a
Boix, valencià. I el propulsor i anima del grup renaix- Querol, i deslloidores per a Llorente. Cosa que
entiste,Teodor Llorente, començà i actuà én inde- extranya molt a qui coneix la produccio lliteraria dels
pendencia de criteri respecte dels catalans, encara dos, i els fets dels dos per la Reinaxença.
que mes tart es relacionaria én ells. ¿Per qué sera? La clau d’esta distincio la trobem
La Renaixença en Valencia no va començar a en la següent afirmacio de S.G.: Querol ja comença
remolc del mallorqui Marià Aguiló. a escriure poemes en català, com ell anomenava
ardidament i amb sà criteri cientific, la llengua dels
LLITERARIES... REGALANT LLOANCES A valencians. Aci tenim el motiu de l’exaltacio de
WENCESLAU, FILL DE CATALANS Querol.
De Querol, en llengua vernacula, solament es
Descubert l’embolat que ha vollgut colar-nos coneix un llibret chicotet ue du tres poemes circum-
S.G., el de la pretenguda influencia decissiva del stancials, als que va posar per nom Rimas cata-
mallorqui Aguiló sobre Llorente i Querol, podem lanas; una poesia dedicada a la filla de Llorente,
seguir llegint lo que diu d’ells, observant l’inten- Reina dels Jocs Florals de 1879, en “Almanaque de
cionalitat subjacent, en La Renaixença al País Las Provincias”, 1880, p. 89; i un poema titulat
Valencià. Patria, Fides, Amor, llegit com a Mantenedor en els
Presenta junts a Llorente i a Querol, com si Jocs Florals de Barcelona en 1872. I pare voste de
tingueren una categoria lliteraria pareguda, com a contar.
(continuarà en el numero següent...)
Renou
Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix “Lo carcer d´amor”, ‘traduit de
lengua castellana en estil de valenciana prosa’. Tambe va traduir “La revelacio del
benaventurat apostol Pau” i “Cordial d´anima, abdos en Valencia 1495, ‘de vulgar
idioma castella en valenciana prosa’.
36 POESIA Renou
ADEMUS 1
BENAFIGOS 2
BETERA 3
ESLIDA
4
GAIBIEL
5
MONCOFA
6
10
Renou
Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el Liber Elegantiorum, ‘escrit en latina et valentia-
na lingua’. El Liber Elegantiorum es el primer diccionari d´una llengua romanica.