FARISTOL Nº 18

MARÇ 2011

fa!"ol
REVISTA DE LA FEDERACIÓ BALEAR DE BANDES DE MÚSICA
I ASSOCIACIONS MUSICALS

NOTÍCIES Assemblea Banda. La discussió va anar

El compositor britànic John Barry
va morir el passat 30 de gener
d'una crisi cardíaca a l'edat de 77
anys. Va nèixer el 3 de novembre
de 1937 a York, a Anglaterra. John
Barry que tenia casa a Mallorca,
era sovint interpretat per les
nostres Bandes de Música. Va
escriure música per al cinema, va
fer cançons per a 40 pel·lícules
incloent James Bond, Out of
Africa, Cotton club, Cowboy of
Mitjanit o Ballant amb llops. Va
composar per a la sèrie The
P e r s u a d e r s ! .
extraordinària
Noticies sobre l’Assemblea
Extraordinària cel.lebrada a
Porreres, el passat 29 de gener. La
Junta Federativa, començà la
reunió agraïnt l’assistència de quasi
tots les Bandes Federades. És
parlaren de diverses questions entre
les quals destacaren la possibilitat
de reduïr la quantitat dels guardons
a entregar durant la cel.lebració
dels Premis de la Música, la creació
de un Concurs de Composició per
a Banda, la necessitat d’actualitzar
la documentació de les bandes, per
tal de poder tramitar les
subvencions per a l’any en curs. La
idèa que motivà una certa
controvèrsia va ser l’intent de
promoure una partiturotèca on s’hi
poguès consultar noves obres per a
centrada en els drets d’autor, ja que
la mentada partiturotèca no
permetria en cap cas, per exemple,
fotocopiar cap particel·la.
Altres iniciatives per part de la
Junta va ser la necessitat de
promoure un Curset de
Composició, destinat
especificament al món bandístic.
És va fer constar per part d’alguns
r e p r e s e n t a n t s, l a n e c e s s i t a t
d’actualitzar la informació de la
plana web. La Junta tambè va
decidir per motius econòmics,
editar per ara, l’edició de la revista
FARISTOL en format digital.
La Federació és va comprometre a
estar a la disposició de tots els
representants, a tenir-los informats
de totes les activitats federetives,
així com de l’estat de comptes de la
Federació.

Nova Junta Directiva

Durant l’Assemblea a la qui hi assistiren la major part de Bandes

Fedrades, és presentà la nova Junta Directiva. La componen els Srs.
Joan Carles Julià com a Presdent; Joan Rosselló :Vice-President;
Bartomeu Garau: Secretari; Joan A. Ballester : Tresorer; Jaume Obrador,
Joan Serra, Tofol Barceló :Vocals; Gemma de la Heras: Assesora.

Junta Directiva amb el Conseller Sr. Cosme Bonet

Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com Pàgina 1

 FARISTOL Nº 18 MARÇ 2011

Organització dels
Festivals 2011

El passat dissabte dia 29 és va

celebrar l'Assemblea de
Porreres, on es va comentar
entre altres coses, la urgéncia
de tenir el calendari de
Festivals 2010 tancat.
S'acaba el termini de sol.licituts
per a l'organització dels
Festivals per aquest any.
Les Bandes Federades que
desitgin celebrar-ho, s'han de
posar en contacte amb la
Federació a l'adreça :
secretaria@fbmusica.com
Les Bandes que tenguin clar a
quin Festival han de participar,
Banda de Santa Maria al Festival de Porreres 2010 es prega ho comuniquin el més
aviat possible.

FINS A SEMPRE

Conviure en l’àmbit bandístic ha estat una emocionant

aventura; cada dia es viu una novetat, i lo que ens passa avui no es
repetirà demà.

Dins l’exercici dels nostres actes, és com si tots estiguéssim

construint un tapís i amb el pas del temps, tots procuram embellí
aquest tapís, tots aportam els nostres fils, i com més persones
treballem en ell, més extens serà i més orgullosos ens podrem
Josep Clement Vives
sentir per la feina que hem desenvolupada.

Si aquest tapís el consideram la nostra Federació de Bandes,

d’aquí uns anys, els que miraran el treball que nosaltres hem fet,
jutjaran si aquest ha estat satisfactori, o per el contrari no ho hem
sabut fer.

Orgullós i satisfet em sent, per la sort que he tengut.

Comptant en persones que m’han ajudat i que han aportat fils a
aquest tapís. Sense ells, tot el fet no hagués estat possible.

Don per finalitzada la meva tasca dins de la Federació, he fet

el que he pogut i he sabut. Per això, als que em van apreciar,
gràcies. Als que no vaig saber agradar, perdó per no haver-la-hi
sabut fer més agradable. I en general a la nostra Federació i a les
Societats que la componen, FINS A SEMPRE.

Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com Pàgina 2

 FARISTOL Nº 18 MARÇ 2011

BANDA DE LA
FEDERACIÓ
NOU PROJECTE
Com bé sabeu, cada curs la nostra
Banda de la Federació; la que ens
representa a tots quan hi ha un
esdeveniment institucional, està
preparant un nou projecte. Per
aquesta ocassió és cridarà a tots el
músics que hi vulguin participar i
formar part així d’una agrupació
que té per finalitat representar la
música de banda de totes les Illes
Balears.

Al càrrec d’aquest nou projecte el

Director convidat a estat el Sr.
Andreu Julià. Andreu Julià duu a
les seves esquenes un parell de
bandes federades com la de Ses
Salines, Algaida, Felanitx i ara
tambè la nostra banda.
Segur que us sembla una proposta
interessant, desde la redacció
d’aquesta revista us anirem
informant de les novetats al
respecte.
NOTÍCIES
CIRPAB
Ximo Esteve i un parell de
col·laboradors de la nostra Federació
estàn enllestint un borrador per activar el
projecte CIRPAB. Recordam que és
tracta de desenvolupar un arxiu de les
composicions mallorquines, per tal de
tenir-ho a l’abast tant dels investigadors
com de les bandes que desitgin
interpretar-les. Una acurada selecció
d’aquestes composicions s’editaran en un
futur proper.
III FIRA MUSICAL A
PORRERES
A Porreres cada dos anys s’ha
realitzat una Fira Musical on els diversos
grups de música, entre les quals hi
podiem trobar les nostres bandes, escoles
de música, grups de cambra, tendes de
música, etc., hi són presents. La nostra
Federació, hi ha participat en cada edició
i és clar a la propera no hi pot faltar. Es
preveu celebrar-hi un dels nostres
festivals, i a més, l’Ajuntament juntament
amb el Consell de Mallorca i la nostra
Federació convidaran a participar-hi a
deu de les nostres bandes. La fita será el
proper 15 de maig. Si el temps
acompanya esperam comptar amb la
vostra assistència.
FESTIVALS
El primer Festival d’aquest any, és
cel·lebrarà a Felanitx el proper mes
d’abril.
Porreres i Llucmajor realitzaran el
seu, el dia 15 de maig.
La Banda d’Alcúdia ja té previst
organitzar el Festival el proper 12 de juny
i Santa Margalida, té previst fer-ho a
finals del mateix mes.
Els següents seràn, Artà dia 9 de
juliol, Sa Pobla el 24 de juliol, Son
Servera tambè el mes de juliol encara
que falta la data per concretar.
Calvià, tancarà el cicle amb un
Festival el dia 11 de setembre.
Hi ha altres Bandes que ja ens han
fet saber a quin Festival participaràn.
Encara ens falten concretar les bandes
que han de participar a un o dos Festivals
i pregam als que podrien estar interessats
en fer-ho, és posin en contacte el més
aviat possible amb la nostra Federació.
FARISTOL
La revista que posam al vostre abast
necessita de la col.laboració de tots. Si
teniu qualque article sobre música o
músics del vostre poble o ciutat, temes
relacionats amb musicologia,
compositors, o les activitats de la vostra
banda, no dubteu a fer-nos arribar
aquesta informació. Properament ens
posarem en contacte amb els
representants per tal de cercar un parell
de “corresponsals” i així poder publicar
el màxim d’informació.
DEIXAM LES OFICINES
Per desgràcia el contracte amb els
propietaris del local que tenim llogat al
carrer Volta de la Mercè nº3, s’ha
exhaurit. No ens ha sigut possible
aconseguir una prórroga i ens
plantejavem canviar de seu. A causa de
l’elevat preu dels lloguers a Ciutat, la
Junta actual a decidit en un futur proper
deixar les nostres oficines. Per tant a
patir d’ara us posareu en contacte amb
nosaltres a travès del correu electrònic
( la llista de correu entre representants ha
esdevingut un èxit ).
http: secretaria@fbmusica.com
Tel/Fax : 971 720 574

Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com Pàgina 3

 FARISTOL Nº 18
El compositor Jesus santandreu amb el director de la Banda de Ses Salines
Sr. Andreu Julià i el Conseller i músic Sr. Cosme Bonet
Entrevista a Jesus Santandreu
Com va rebre la petició?
A veure, primer de tot cal remarcar l'esforç que ha fet la
Banda per poder fer un encàrrec, no hi ha casi cap banda en tot
el país que faci encàrrecs a compositors, els únics que en fan avui
en dia són les formacions professionals, per tant, la banda de ses
salines, ja està comportant-se amb una professionalitat al.lucinant.
Tot va començar amb una cridada de telefon, de Andreu
(Director de la Banda de Música de ses Salines) explicant-me que
la banda complia 25 anys i que volien fer alguna cosa especial.
Clar, per jo va ser una petició molt ben rebuda precisament pel
que suposa per a vosaltres invertir en un repertori que no
solament tendrà una repercussió a nivell intern sinó a nivell
nacional i internacional, perquè ampliar el repertori bandístic és
una cosa que s'està buscant a tots els llocs, per exemple, en casi
totes les universitats nord-americanes estan buscant l'ampliació
d'aquest, especialment quan les composicions contenen algun
element de la música del país d'on venen. En aquest cas escenes
de ses Salines és ideal, perquè tots els moviments estan basats en
la música tradicional mallorquina.
Bé, em va proposar fer una obra i jo li vaig demanar si em
podia facilitar els títols del que volia evocar amb la música, ja que
per a mi seria molt més senzill escriure. Em va passar en un
principi cinc títols i d'aquests en vaig elegir quatre, els que em van
semblar més representatius, amb els que jo em sentia més
identificat, que són els quatre moviments de l'obra.
L'obra en realitat és com una simfonia la podria titular
PRIMERA SIMFONIA, és la primera obra que faig amb
moviments.
També vaig demanar un escrit sobre cada moviment, el que
significava, el que volien, això ho va fer en Cosme Bonet, un
Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com
MARÇ 2011
escrit genial, i jo sobre aquest vaig començar a plantejar-me
imatges i començar a cridar a gent especialista en la música
tradicional mallorquina, com és el cas de Pere Joan (Xeremier Al-
Mayurka). Bàsicament així fou la proposta, i a arrel d'aquí vaig
començà a escriure.
Quin encàrrec li va fer? (condicionat per qualque
factor?)
Jo li vaig dir a Andreu si volien un vestit a mida. Ells no hem
van imposar absolutament res, vaig ser jo qui va demanar que
“m'impossaren” el nom dels moviments, per tal de fer una obra
simfònica en que d'alguna manera es reflectiran els gustos dels
músics de la banda. Em va comentar en un principi que us
agradava molt la música moderna, i em va proposar introduir
alguns elements amb connotacions de big band i de jazz, però
quan escric per música simfònica no sol mesclar llenguatges, si
que utilitzo elements de la música de jazz però no elements
rítmics, sinó, elements harmònics, compositius, de disposició de
veus... perquè al no formar part de la nostra tradició en el país,
d'alguna manera feim que soni una mica amanerat. Això no vol
dir que no confii en el criteri de l'Andreu i de la banda com a
intèrprets, és una qüestió personal, simplement vaig decidir no
anar per a aquell camí, perquè va a ser una proposta, no una
imposició.
Quan em donar els noms dels temes vaig veure convenient
utilitzar elements de la música tradicional mallorquina, el flautí
emulant el flabiol i el tamborino, a partir del tema s'engegada i a
partir del tema el repartiment de coques. Quan aquests temes
comencen no es reconeix molt bé el que està passant, però del
tema està allí, durant tot el moviment.
Quin encarreg concret se li va fer?
Una obra simfònica exclusiva per a la Banda de Música de
Ses Salines.
Pàgina 4
 FARISTOL Nº 18
E l e m e n t s a m b e l s q u e c o n t ava , p l a n t i l l a
instrumental específica, temàtica, dificultat de l'obra...
Comptava amb la temàtica, ja he fet una descripció abans,
també amb la plantilla, ja que per a mi és molt important saber
per qui escric, ja no només per la banda en general si no
individualment, necessit saber com toca el primer saxo alt, com
toca el primer trombó, el segon, el tercer i el quart, com és la
secció de percussió, la de clarinets i quines possibilitats tinc. Molt
important va ser saber que hi havia dos violins a la banda per
poder utilitzar certes textures amb ells. Era important per saber
exactament fins a on podia arribar, no podia escriure qualsevol
cosa i que alguns músics es veiessin en el compromís de no poder
enfrontar-se tècnicament a les frases o a la música.
L'Andreu em va passar una plantilla amb una descripció
molt detallada de cada membre de la banda. Això és important,
s'escriu per als músics, no escric per a mi, per quedar satisfet amb
el que jo faig, sinó per a que la música que escric es pugui tocar,
per això és important saber qui la tocarà, com, quin és el nivell i
les possibilitats. Així i tot, he de dir que he sucat fins al límit
l'obra, he ficat un nivell molt alt, que la banda ha pogut defensar
perfectament. Avui ha sigut sorprenent, confiava perfectament en
les possibilitats de la banda, però ha estat realment una
interpretació impressionant. En la dificultat de la banda simfònica
hi ha 6 nivells, imagina't, el nivell sis vol dir que pots escriure
qualsevol cosa de dificultat, l'obra està fregant el 5, no hi arriba,
però el frega, és un nivell alt.
Quin és el primer pas que segueix a l'hora de
començar a compondre?
Cada vegada d'una manera diferent, però per lo general
començ amb una idea molt petita, que poden ser dues notes i
aquestes tenen una relació entre si, aleshores hi ha una pregunta
que et ve al cap: QUINA NOTA O QUIN SO PODRIA JO
ESCRIURE AQUÍ? pens amb l'altura de la nota, el seu valor...
perquè sigui coherent i el que esper escoltar. Hi ha moltes
maneres per fer això, bàsicament a partir d'un element molt
simple començar a desenvolupar tècniques que hi ha.
Imagina't que estàs fent un examen d'història, i et demanen
la revolució francesa, i a partir d'això comences a contar mentires
(riu). Si ets coherent amb el que contes segurament aprovaràs, es
tracta d'això a partir d'alguna cosa simple ser coherent amb tot el
que escrius. En el cas de escenes de ses Salines va ser a partir
d'una imatge, amb un quadre, està expressat a les notes del
programa: es fa de dia, es divisa una silueta, que és cabrera... i
vaig tractar d'emular aquest pensament amb notes (canta inici de
l'obra), a partir d'aquesta cèl.lula, cerc una textura que
l'acompanyi, he de pensar en termes de colors i textures també,
tenc una imatge mental i intent traslladar-la a sons, amb un
llenguatge que és molt abstracte de fet, perquè jo us puc dir que la
imatge mental era aquesta, però a lo millor a l'oient li pot evocar
altres imatges. Bàsicament va per aquí, precisament el primer
moviment és molt programàtic ( a partir de música intentar
evocar uns sentiments, unes imatges) com quan venen els vaixells
que es veuen a l'horitzó, jo penso que està bastant aconseguit això
(canta entrada saxos primer moviment), crea un moment
d'expectació, què passarà? Qui són aquells que venen d'allí? I el
Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com
MARÇ 2011
segon moviment també està basat amb imatges, amb la
cristal.lització. Va ser més complicat, molt més complicat, perquè
tractava de buscar una sensació de salinitat, que realment no vaig
trobar, tu escoltes un acord o escoltes una textura i dius mira és
salat... no sé... suposo que quan sigui un poc més major a lo
millor ho aconsegueixo, però igual expressar-ho en la forma
horitzontal de la música que en un acord que és estàtic. Quan la
música es mou, horitzontalment, es pot evocar moviment,
precisament la cristal.lització és moviment i vaig tirar per allí.
Possiblement les melodies dels dos primers moviments
sorgiren d'una manera espontània, si que tenia apunts, quan em
fico a escriure tenc una llibreta on apunto xicotetes cèl.lules on
porto un control de tots els moviments harmònics, textures que
vaig a utilitzar o inclús apunto frases, frases que a lo millor si la
gent ho llegeix poden no tenir sentit, però és una manera de
portar un control sobre el que faig perquè no és qüestió de ficar-te
a escriure una nota darrera l'altre sense sentit, seria absurd, és una
opció, però jo prefereixo exprimir al màxim les possibilitats tonals
i vull dir ser conscient de tot allò que escric. Quina era la
pregunta? .... pues això, crec q t'ho he contestat,
desenvolupament, paciència, i escriure tots els dies a casa encara
que només sigui un compàs, començar a escriure a partir d'una
idea, intentar evocar qualque tipus d'emoció, però en essència el
que és necessita és una bona melodia i a partir d'una bona
melodia simple, pots fer una simfonia sencera.
Valoració de l'obra: elements compositius, analítics,
emotius...
El primer temps consta de dos motius principals, el primer
que evoca l'alba (Cabrera), i el segon, el de la llegenda
d'Hanníbal. Amb aquests dos elements es construeix tot el
moviment. De fet, dins del tema d'Hanníbal per no perdre el fil
utilitzo elements de Cabrera (la melodia de les flautes però
variada), això és el que anomenem el desenvolupament de la
melodia, agafam elements d'aquí i d'allà i cream unitats.
Volia donar un aire solemne a la llegenda d'Hanníbal, vaig
imaginar-la com: els vaixells anaven al port i estaven tots allí
feliços, perquè no anaven a violar a les seves dones ni coses així,
sinó que anaven de bon rollo. Quan acaba el primer temps, amb
el tema d'Hanníbal, tenim varis elements, element A, element A
Variat, el B, i el B variat, això seria a nivell d'elements compositius
i anàlisis. El final, és precisament el tema d'Hanníbal exposat
d'una manera íntima, recreant d'alguna manera l'ocàs, d'aquesta
manera hi ha com una corba lògica pel que fa al primer temps.
En el segon temps tenim una primera part que evoca el que
és la cristal·lització amb una escala simètrica ascendent, que
d'alguna manera evoca la construcció de la sal, bé a mi m'ho
pareix, no sé si al públic li ha semblat el mateix. Aquesta escala
consta d'una pujada, va construint-se i arriba a una culminació,
després una altre vegada es forma un segon cristall i ja donem pas
al tema principal.
El tema principal està basat en la mateixa divisió simètrica
que en la primera exposició. Es tracta de dividir l'octava en tres
parts iguals, són com modulacions per terceres majors, no és una
cosa de geni, en absolut, és un element més, que jo he utilitzat i
estic molt orgullós de dir que no he sigut el primer en fer-ho. A
arrel d'això exposo el que és la melodia, la faig dues vegades
Pàgina 5
 FARISTOL Nº 18
transportada i després hi ha una conseqüència d'aquestes dues
melodies exposades. L'acompanyament té una textura molt
especial, a la que li tenc molta estima per com la vaig extreure,
em vaig inspirar en un disc de COLTRANE, en un tema que es
diu LIKE SONNY encara que ni la melodia ni l'harmonia tenen
molt a veure, rítmicament es tracta d'un baix obstinat que sempre
m'havia cridat l'atenció i ho vaig veure convenient, perquè
d'alguna manera aquell moment, quan entren els clarinets amb la
melodia ja no evoquen la cristal·lització, sinó la recol.lecció de la
sal, encara que agafo alguns elements de la cristal.lització també,
perquè com et dic, sempre prenc elements que han aparegut
abans per a poder-los exposar d'una manera totalment nova i que
no resultin pesats. A partir d'aquí faig una variació de l'exposició
però per augmentació, per a arribar al primer clímax de la segona
part amb elements de percussió, és com un desenvolupament i
variació de la primera part però en un grau d'energia fort, amb
una orquestració molt més densa.
Després hi ha com una part de transició que és totalment
composada, que no ha aparegut en cap moment, però a l'estar
inclosa dins la mateixa textura, amb textura vull dir “pla de fons”
que venia utilitzat abans, doncs pareix que tengui coherència, i
començ a disminuir l'energia, llevo textures, per a quedar-me amb
l'última part del segon moviment, per a donar una sensació de
cansament, com que ja han fet la feina, han arreplegat la sal,
tornem a casa i anem a descansar. I al mateix temps volia evocar,
amb una harmonia molt lleugera i molt transparent sense casi cap
tensió com queda d'alguna manera el camp mig desert.
El segon moviment el deixo una mica expectant, no
resolutiu, donant a entendre que el cicle es va a repetir, vendrà el
mar, inundarà una altre vegada el camp, que ara està àrid,
s'evaporarà l'aigua i començarà el procés de nou, no em va
parèixer convenient concloure-ho.
El tercer com he dit abans, està basat en el tema s'engegada,
vaig començar agafant el tema i donant-li un tractament
completament personal i dramàtic, perquè no m'agradava la idea
de començar ja el moviment amb festa. Volia començar així
perquè hi hagués contrast entre el tema principal (tal com es va
gravar al disc de “entrempats”) i tinguera un impacte molt més
sòlid.
El tercer moviment a diferència dels altres té un tractament
més camarístic, on la banda no té una rellevància a nivell de
conjunt instrumental, sinó que utilitzo diferents seccions de la
banda per crear grups reduïts de cambra dins ella, sempre basant-
me en la melodia de l'engegada.
Bé, hi ha el detall dels “escallots” (picarols), per evocar lo
més fidelment possible el que són els bens i les cabretes, a la
introducció d'aquesta part del tema no vaig voler canviar-li la
instrumentació perquè sona molt autèntic amb el flabiol, i l'únic
instrument que podia emular el flabiol era el flautí, vaig canviar
de to perquè era una mica complicat tocar amb RebM aquest
tipus de tema.
A veure, després exposo una altre vegada la melodia en una
textura diferent, més simfònica, una reharmonització
completament inventada, treta de la màniga perquè tenia la
possibilitat de fer- ho, vull dir, que en el tema original de
l'engegada no hi ha acompanyament harmònic, per tant tenia la
Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com
MARÇ 2011
llibertat de fer el que jo volgués i li vaig donar un tractament prou
modern, és a dir, està dins de la música tonal però no és el típic V-
I, V-I, V-I sinó alguna cosa un poc més sofisticada, exposo la
melodia, sempre la mateixa melodia de maneres diferents.
Una de les coses que més m'agraden potser d'aquest
moviment és quan l'exposo a mode d'inversió, fent contrapunt,
després d'escoltar moltes vegades la melodia l'exposo només amb
dos instruments i hi ha una segona veu que la segueix a mode
d'espill, és a dir, si la melodia va per amunt l'acompanyament va
per avall. Després em vaig proposar fer-ho, la segona vegada que
es repetia això, a mode de contrapunt, o sigui, dues melodies en
espill i contrapunt amb dues melodies en espill i el resultat a mi
m'agrada molt, estic particularment orgullós d'això, recordo que
em va costar molt, però penso que el resultat ha valgut la pena,
perquè a nivell compositiu aquest tipus de tècniques, són molt
matemàtiques, i has d'intentar que no soni matemàtic si no que
soni musical i que tingui profunditat.
La reexposició és la mateixa que l'exposició, aquí no vaig
canviar absolutament res, bé si hi ha una preparació buscant
reharmonitzacions. La possibilitat que tens amb la melodia que es
repeteix moltes vegades és que en lloc de ara fer-la lenta i ara
ràpida, és canviar-li l'harmonia, la manera d'exposar-la... per
donar-li sempre un aire festiu, perquè si en tercer hi hagués més
moments lents que ràpids no tendria un aire festiu, seria una cosa
un poc estranya, i jo m'imagin els pastorets contents quan se'n van
a la muntanya a menjar ou i botifarra. Finalment hi ha una
xicoteta coda, exactament com la original, em sembla que és un
final prou estandarditzat, que hi ha molt temes populars
mallorquins que acaben així, també en una harmonització
completament marciana, no marciana, però molt de la meva
collita, s'havia de buscar una conclusió molt sòlida perquè
tinguera contrast amb el tema anterior, que es queda una mica
penjat, aquí no, aquí és conclusiu, molt rítmic i molt percutit.
I el quart moviment està basat en el repartiment de coques.
Comença amb una introducció també dramàtica, però a nivell
harmònic, possiblement sigui el moviment més sofisticat, perquè
aquí volia fer alguna cosa totalment contrastant, volia tenir la
llibertat d'anar allà on jo volguera sense prejudicis. Per tant, faig
una exposició, quasi com la del començament de tots els temes
populars mallorquins, el vaig transcriure, vaig afegir unes textures
intentant emular les xeremies, i pareix que ho he aconseguit
perquè diuen que estan molt contents de com ha quedat. A partir
d'aquí vaig fer un desenvolupament completament a mode
simfònic, buscant-li tot l'expandiment possible fins que ja no
queden recursos, i finalment es busca la solució per acabar l'obra.
Aquest moviment és molt sofisticat, l'estructura també ho és
prou. El tema originalment és AABB i jo utilitzo aquesta forma,
però d'una manera lliure. Si tenc dues A, per no cansar a la gent,
exposo la mateixa melodia en dues textures o amb una
instrumentació diferent, i en el pont vaig contrastant amb les dues
anteriors, intentava fer el mateix també amb la primera i la
segona B.
Ha estat un treball de pensar prou sobre el que volia fer,
realment no va ser fàcil desenvolupar un tema d'aquesta manera,
almenys per a mi, supòs que hi ha gent que escriu amb molta
Pàgina 6
 FARISTOL Nº 18
rapidesa però jo em penso molt les coses a l'hora d'escriure i he
d'escoltar-ho i mirar que els acords, les textures... estiguin bé.
Després exposo altre vegada la melodia en un maestoso per
donar-li a entendre a la gent que ja anam al final. Tota l'obra va
en creixendo cap al final, però especialment en aquest darrer
moviment d'alguna manera, està la cosa allí bullint, bullint fins
que al final explota.
I per acabar, la coda final, són elements que he utilitzat en la
primera exposició de la melodia, utilitzo exactament la mateixa
harmonia, però estic usant elements nous, que no tenen res a
veure amb el tema i que clarament estan dirigint a la conclusió. El
que li dóna unitat a tot aquest últim temps és precisament
l'obstinat que duien la percussió i el baixos, que està present en
tots els moments menys en el maestoso, si hagués fet això sobre la
part B hagués cansat a la gent. Aquí hi ha una modulació clara, la
primera que utilitzo a nivell tonal. Finalment ja em busco la vida
per anar a la tonalitat original i fer la transició a la coda final.
Històries, anècdotes.
Una anècdota pot ser que la melodia del segon moviment, la
dels clarinets, si no la vaig canviar 15 vegades no la vaig canviar
cap, i cada vegada l'harmonitzava d'una manera diferent, la vaig
canviar molt perquè no trobava el balanç adequat per exposar-la
correctament. Abans ja he comentat lo de la salinitat, tot això
perquè és el que més mal de cap em va dur i la melodia em va
costar prou, quasi un disgut, bé un disgust no (riu), molt de trobar
una melodia correcta, crec que està bé.
I una altre, quan vaig trucar per telefon a Pere Joan, jo li vaig
dir el meu nom, li vaig dir lo que volia, però no li vaig dir per a
qui era l'obra i curiosament ell va trucar a Andreu i li diu: ei,
m'ha trucat per telefon un compositor, que volia que li expliqués
sobre el disc i Andreu li digué: no, és que s'obra ha estat un
encàrrec de ses Salines i aquí ja va al.lucinar. Ha estat de gran
ajuda, no puc dir que ha estat un treball d'investigació perquè no
ho he fet, però m'he assessorat sobre el flabiol, la tonalitat... per
poder escriure certes coses, vaig fer una sèrie de preguntes, no és
que sigui una anècdota però per aquí la deix.
Estrena.
Ha estat una interpretació molt bona, a m'hi m'ha servit per
veure aquelles coses que a nivell de compositor, no a nivell
d'interpretació, perquè heu fet un treball impressionant, que és el
que puc en un moment donat millorar. Pens que té un balanç
Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com
MARÇ 2011
prou acceptable, però també que hi ha coses que per una altre
obra puc treure més suc. És que si hagués d'estar revisant totes les
obres no en donaria mai cap per acabada.
Respecte a la interpretació, realment ha estat sorprenent,
com he dit abans, l'obra fàcil, fàcil no és, per lo jove que és la
banda està a un nivell envejable i això és d'agrair. Ara el que
necessita la banda és un lloc per fer concerts adequats.
Espero que la gent hagi disfrutat, clar això no es sap mai
perquè, què et diran? Es que a mi no m'ha agradat molt, no t'ho
poden dir, per respecte, però confio en que ha agradat, a mi si i
supòs que si m'ha agradat a mi a algú més també. És molt
sofisticada, cada nota que hi ha a escenes de Ses Salines està
pensada i meditada no hi ha res gratuït.
GEMMA DE LAS HERAS SAMPOL
Valoració de
l’experiència.
Cada vegada que composes una obra és
una experiència nova i al tractar-se d'una
obra
d'encàrrec el que vols és que el que fas
agradi a la banda i al director, i tal vegada és
un compromís una mica major que quan
escrius “per a tu”. Fiques la mateixa passió
a la composició, però clar, és una obra que
voleu per a vosaltres, per a la nostre
banda, tu imagina't, he d'anar molt alerta.
L'experiència és genial, com quan escrius
qualsevol composició, lo bo que té és haver
estat en contacte casi des de les primeres
notes que vaig escriure amb l'Andreu
(director) i amb en Pere Joan (Músic Al-
Mayurka).
Des de que hem vaig posar a escriure fins
que vaig acabar van passar 4 mesos i mig,
és prou temps, però jo soc bastant lent a
l'hora d'escriure, també perquè havia de fer
algunes gires per allí i tocar com
instrumentista. L'experiència era bona,
recordo estar tocant a alguns concerts i
pensar en ser a casa escriure això que tenc
ara al cap, però ha sigut curiós, sobretot
partir d'una melodia popular i donar-li la
volta, ja ho havia fet quan elabor un
arranjament per big band, però a nivell
simfònic ho havia fet molt poc i no havia
estat un encàrrec, així que ha estat un
repte. Com a síntesi de la pregunta fer
escenes de ses Salines ha sigut un repte.
Pàgina 7
 FARISTOL Nº 18
MARÇ 2011

Concert de la Banda de la Federació a l’Auditòri Xesc Forteza de Palma, en motiu de la Diada de Mallorca, setembre de 2010

CALENDARI :
MARÇ
Divendres 25 de març / 20.30 h
E L C I N E M A E S PA N YO L
S’ANIMA (Les joves promeses
musicals del nou cinema
d’animació)Amb la projecció
d’imatges i la col·laboració
d’ABABS Auditori del
Conservatori Superior de Música
de les Illes Balears. Obres de S. de
la Puente i Z. Montes
Presentador: Joan Carles Palos
Director: Ramon Juan Garrigos
Concert gratuït

ABRIL
Divendres 8 d’abril / 20.30 h
Auditori del Conservatori Darrera Assemblea del Sr. Josep Clement i la seva Junta Directiva al Casal de
Superior de Música de les Illes la Misericòrdia, juny de 2010. Hi assistí el Conseller de Cultura Sr. Joan Font.
Balears Obres de I. Gotowsky i F.
Ferran Saxo solista : Javier
BonetDirector. Juan Giménez
Cerezo.Concert gratuït

Primera reunió de la nova Junta Directiva a la seu de la

Federació ( c/ Volta de la Mercé 3 , Palma).
La Presidència va recaure sobre la Banda de Porreres en
la persona de Joan Carles Julià i la Vice-presidència en la
Banda de Ses Salines, en la persona de Joan Rosselló.

Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals www.fbmusica.com Pàgina 8