IES NUMÀNCIA

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

Algunes dades biogràfiques i obres

Aristocles d’Atenes (427 a.C. al 347 a.C.), conegut com a Plató per
l’amplitud de les seves espatlles (platys, d’aquí el sobrenom de Plató), va ser
fill d’una família il—lustre i aristocràtica d’Atenes. Quan tenia 20 anys es va
convertir en alumne de Sòcrates i el va seguir fidelment fins la seva mort. La
filosofia de Plató no es pot entendre si no és a partir de la filosofia socràtica,
ja que parteix dels fonaments de la seva filosofia i de les seves
preocupacions per a construir tot un edifici molt més complex.

Viatja diverses vegades a les polis de la Magna Grècia on coneixerà a

personatges importants que van influir de manera important a la seva vida.
Allà va conèixer de primera mà el pitagorisme o la filosofia de Parmènides,
filosofies que el van influir de manera important. A la polis de Siracusa, Plató
va conèixer a Dió, que seria durant molts anys el seu gran amic, i a través seu
va intentar dur a la pràctica els seus ideals polítics en tres ocasions, saldant-
se en els tres casos amb un absolut fracàs. Dió era cunyat del tirà de
Siracusa, Dionís el Vell, i va persuadir a Plató per intentar posar en pràctica
les seves idees polítiques, però va acabar amb un sorollós fracàs i Plató va
haver de fugir de Siracusa, ja que Dionís va creure que era víctima d’un
complot ordit per Dió i Plató per aconseguir el poder de la polis. En el 387
a.C., de retorn a Atenes, Plató, amb intenció de fundar una «escola», va
comprar uns terrenys situats al costat del gimnàs dedicat a Akademo, en el
nord-oest d’Atenes, raó per la qual l’esmentat centre d’ensenyament i
investigació es va conèixer com l’Acadèmia i es convertirà ràpidament en
un gran centre d’investigació. L’any 367 a.C., Plató va anar novament a
Siracusa cridat per Dió, ja que havia mort Dionís el Vell i havia accedit al
poder el fill d’aquest, Dionís el Jove. Amb l’esperança de portar a la pràctica
novament les seves idees polítiques i, especialment, amb l’afany de tornar a
trobar-se amb Dió, Plató va intentar per segona vegada passar de la teoria
1
IES NUMÀNCIA
DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

a la pràctica, va intentar construir una república governada per la filosofia.

Novament l’experiència va constituir un fracàs i, en l’any 365 a.C., va tornar
a Atenes. Encara faria Plató un tercer i infructuós intent de situar la filosofia
com rectora dels destins polítics, de manera que en l’any 361 a.C. va tornar
per tercera i última vegada a Siracusa, amb la promesa de Dionís el Jove
d’aprendre a comportar-se com un filòsof-rei. En aquesta última ocasió,
l’intent va acabar amb la mort de Dió i amb el convenciment de Plató de la
necessitat de revisar alguns aspectes de la seva concepció política. Plató se
sent envaït d’un cert sentiment de decepció i això el marcarà en el futur. A
partir de llavors, Plató residirà a Atenes dedicat únicament a la seva labor a
l’Acadèmia.

Durant aquests viatges, Plató coneixerà personatges con Dionís el Vell o el

seu fill Dionís el Jove, o Dió de Siracusa, però també coneixerà la filosofia
pitagòrica o les idees de Parmènides i l’escola eleàtica1. Tots aquests
personatges i idees es veuran reflectits en les seves obres.

La majoria de les obres de Plató estan escrites en forma de diàleg. En elles,

gairebé sempre un personatge (Sòcrates) s’enfronta dialècticament a un
altre personatge que representa la postura contrària (generalment un
sofista). Aquest fet, des de la nostra perspectiva, suposa un problema perquè
Plató mai va escriure un tractat de filosofia on desenvolupés el seu
pensament d’una manera sistemàtica i amb la intenció d’explicar-lo
ordenadament. Per tant, a vegades es fa difícil explicar la seva filosofia
d’una manera sistemàtica sense tenir en compte el desenvolupament
biogràfic i intel—lectual de l’autor. Entendre les vivències que el van influir ens
ajudarà a entendre l’evolució de la seva filosofia.

1A la Carta VII Plató explica els seus tres viatges a Siracusa i la relació que va
mantenir amb el dos tirans (Dionís el Vell i Dionís el Jove) i amb el seu estimat amic Dió.
Aquesta explicació pot ser important per entendre la frustració que va suposar aquesta
experiència i, sobretot, el dolor que li va provocar la mort del seu amic.
2
IES NUMÀNCIA
DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

Per tant, parlar de Plató significa parlar del que pensa, però en relació al
moment biogràfic. A les seves obres podem observar com evoluciona el seu
pensament i quins temes el van preocupar a les distintes èpoques o etapes
de la seva vida, així com els autors i les idees que el van influir.

Atenent a aquesta evolució, podem distingir les següents etapes:

- Diàlegs socràtics, o de joventut (393-389 a.n.e.): Els temes que tracta són el
socratisme, preocupacions ètiques, el problema de l’areté i problemes de
conceptualització (definicions). Com a diàlegs destacats podem assenyalar
l’Apologia de Sòcrates o el Protàgores.

- Diàlegs de transició (388-385 a.n.e.): tracta temes polítics, la figura de

Sòcrates enfront de la sofística, preexistència i immortalitat de l’ànima.
Diàlegs destacats són el Gòrgies, Menó o el Cràtil.

- Diàlegs de maduresa (385-370 a.n.e.): com a tema important trobem la

teoria de les Idees que servirà de fons teòric de la resta de temes, com per
exemple la política, l’amor com a desig de coneixement, o els mites que
utilitza com analogies o exemples de les exposicions teòriques. Com a obra
primordial tenim La República, però també cal destacar Fedó, El Convit,
Fedre.

- Diàlegs crítics(369-361 a.n.e.): en els quals planteja problemes lògics i crítics

de les grans teories que havia formulat a la seva etapa anterior, com són la
teoria de les Idees o la teoria política sobre l’Estat. Obres destacades són
diàlegs com el Parmènides o el Teetet.

3
IES NUMÀNCIA
DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

- Últims diàlegs (360-347 a.n.e.): els temes d’aquesta última etapa no són
característics de la filosofia platònica i més aviat mostren el final amarg
d’una vida. Així Plató s’interessa per temes de caràcter cosmològic o sobre
la història d’Atenes, i trobem un Plató més dur i reaccionari. Com a diàlegs
importants podem destacar el Timeu o el Críties, però també cal destacar la
Carta VII, pel seu contingut biogràfic i d’exposició d’una certa decepció.

Per últim, hauríem de tornar a aclarir que la filosofia platònica presenta

algunes peculiaritats que, en molts casos, ha significat un problema a l’hora
d’interpretar les seves propostes. Sintetitzant i recollint tot el que hem dit, a
l’hora de llegir a Plató hem de tenir en compte:
- Plató no desenvolupa un pensament de forma sistemàtica, sinó que
els temes es desenvolupen de forma paral—lela en diferents obres. Això
fa que els temes es vegin constantment revisats o que mostrin
l’evolució lògica del pensament del seu auto lligada a l’evolució
biogràfica. A vegades, per tant, les seves concepcions poden mostrar-
se canviants o fins i tot contradictòries
- En moltes ocasions Plató fa servir els mites per il—lustrar o expressar
millor les seves opinions, mites que a vegades són inventats, amb la
intenció d’aclarir i fer-se entendre. De totes maneres, també és veritat
que els mites introdueixen un cert grau d’imprecisió o ambigüitat, i, per
tant, de dificultat.
- Gairebé totes les obres de Plató estan escrites en forma de diàleg
que en ocasions condueixen a carrers sense sortida o a
contradiccions. Tot i així, aquests diàlegs mostren el desenvolupament
d’un pensament dialèctic que busca constantment una realitat
immutable i universal.