Maquinaria de laboreig

primari

Arada, subsolador, Fressadora

Idex
 Components de l'arada
 Sistemes de regulació
 Sistemes de seguretat
 Components del subsolador
 Sistemes de regulació
 Sistemes de seguretat
 Components Fressadora
 Sistemes de regulació
 Sistemes de seguretat
Objectius del conreu “laboreo”:
 Aconseguir la densitat òptima
 Controlar l'aigua del sol
 Controlar la temperatura del sol
 Lluitar contra els paràsits
 Enterrar restes vegetals
 Enterrar adobs
 Aplicar productes fitosanitaris
 Aplicar esmenes
Tipus de laboreig
 Primari: Objectiu és
l'acondicionament del sòl a gran
profunditat preparant-la per la seva
exploració per les arrels
 Secundàries : Tambè anòmenades
feines superficials . Complementen
les accions secundàries, clasificant
adecuadament els agregats del sòl, i
preparant la terra per la sembra
 Complementaries o Bines: Són
usades per mantenir el sòl lliure de
males herbes, enterrant els adobs,
evitar l'evaporació i millorar la
infiltració.
Ormetjos per laboreig primari
 Subsolador
 Arada abocadora
 Arada de disc
 Fressadora
 SUBSOLADOR

 Aquest ormeig serveix principalment

per rompre soles de labor i terrenys
horizontals molt compactats.
 Aquest ormeigs són molt sencills i
robusts. I consten de les següents
parts.
 Un bastidor al que s'uneixen per una
part els elements d'unió.
 I uns braços de labor ( de 3 a 5 braços
habitualment .Em l'extrem final tenen
unes peces recambiables anomenades
reixes.
Tipus espècials de subsoldors
 Subsoladors vibratoris : Accionats per la PDF,
pot oscil·lar vertical u horizonatalment per
desfer millor el terreny i obrirse pas en millor
facilitat.
 Subsoladors amb ales o fullets horizontals
en la reixa. Cada vagada són més freqüents, per
què faciliten rompre el sòl, més allà de la zona
per la que passa el braç. Exigeixen més potència
de tir
 Subsoladors amb braços inclinats: Aseguren
la desfeta de la zona entre dos braços al
elevarse lleugerament el sòl .El seu efecte és
similar al de subsoladors amb ales.
Subsolador vibratori
 Per passar el subsolador, quedi
esponjós el terreny ha d'estar ben sec.
Si està massa humit, l'efecte de la
labor no passa l'espesor del braç.
Arada abocadora
 Voltetja i esponja, el terreny i el desfà,
enterra els restes vegetals i els mescla amb
la terra.
 Components de l’arada
abocadora
 Braços

Reixa
Abocadora

Reixa
 Vista de darrera
Abocadora

Dental

Resguardador

Taló
 Abocadora
 Reixa
 Resguardador
 Dental
 Elements de substentació
La abocadora
 Les abocadores són les peces que
eleven, pulveritzen amb mes o menys
intensitat i voltetgen el prisma de
terra, que previament a sigut tallat
per la reixa.
 Hi ha diferents tipus d'abocadores
 Cílindrica
 Universal
 Alabeada
Reixa
 És la peça que hi ha davant
l'abocadora, ecarregada de tallar el
prisma de terra, donant lloc a la
solera del solc
 Hi ha diversos tipus de reixa :
 Reixa normal
 Bec d'anec
 Angular
 Fromón
Resguardador
 Es una pletina que llisca sobre la
pared del solc, tenguent com a missió
repartir sobre aquest un aquest
l'empessa que sofer el cos de l'arada
per mitjà de la component transversal
de la força.
Dental
 Es la peça que uneix la reixa,
l'abocadora i el resguardador.
 Altres element complementaris.
 La fulleta
 Raedera
Elements de substentació i
tipus d'arada abocadora
 Braç : És la peça que uneix l'arada
amb el bastidor
 Bastidor : Constitueix el cos de
l'arada, el que van units tots els
altres elements.
 Segons el nombre de cosos :
 Podem tenir arades:
 monosolc
 Bisolc
Mecanisme de voltetjar
 El volteig d'aquest ormeig es per
intercanviar els cosos sintètics de
l'arada una vegada acabada la retxa a
fir de voltetjar la terra.
 Accionament:
 Manual : Palanca d'accionament
 Hidraulic: Sistema hidràulic
 Autòmatic : No més aixecant l'arada
voltetja ella tota sola.
Regulacions de l'arada
 Els més importants elements són els
següents.
 Amplada
 La profunditat
 Tranversal o aplom
 Longitut
Amplada
 La operació previa consisteix en
col.locar el primer cos respecte del
pneumàtic del tractor, que circula per
la solera del solc
 Aquesta regulació previa ve donada
per l'amplada de via del tractor.
Profunditat
 Consisteix en variar l'altura del
bastidor en relació al punt de
substentació de davant de l'arada.
Correcció de la verticalitat
transversal
 Aquesta regulació s¡ efectua quan el
pla que inclou el costat de la pared
del solc és vertical.
 Es regula per la palnaca regulable
Correcta
regulació de l’
aplom
Correcció de la verticalitat o
talonat
 Al començar la feina es precis inclinar
lleugerament l'arada sobre la punta
de la reixa per facilitar la penetració
d'aquest, despres s'ha de regular la
horizontalitat.
Picat
Talonat
Arada de disc
 Es tracta d'una arada formada per
discs en forma de casquet esfèric que
giren al voltant d'un eix.
 Aquests eixos formen un angle amb
la direcció de l'avançament, així es
troben inclinat en el planol horizontal.
 La terra tallada per el disc, fa una
pressió i d'aquesta manera gira el
disc i voltetja la terra.
Aquesta arada esta espècialment
indicada per:
 Terrenys pesant i adherents
 Terrenys durs i secs
 Terrenys amb gran quantitat de
pedres i arrels
 Terrenys molt abrasius.
Elements de treball
 Disc
 Braç porta disc
 Rasqueta
 Roda posterior
 Bastidor
Disc
 Constitueix el element fonamental en
aquestes arades, ja que és qui
realitza la feina.
 Es tracta d'un casquet esfèric que pot
girar.
 Els disc poden esser de diferent
tamanys i tenen diametres i radis de
curvatura diversos segons les
distintes feines.
Els discs
 Tipus de discs :
 Costat llis amb biselat exterior
 Costat llis amb biselat interior
 Costat escotat
 Rasqueta :
 És una reixa en l'interior del disc, que
la seva missió es ajudar al voltetjer la
terra i netejar el disc de la terra.
 Roda posterior :
Situada en la part posterior, aquesta
roda té com a missió, guiar l'arada
segon la direcció de la marxa.
Aquesta peça te una certa inclinació
sobre el fons del solc.
 Bastidor :
Es de forma similar als d'arada
abocadora.
Regulacions
 Angle de tall:
 Es el angle que formen la linea
d'avançament i la direcció de marxa
junt amb el diametre horizontal del
disc.
 Els valors més corrent són de 40º a
45º.
 Angle d'inclinació :
L'angle que forma la vertical del pla del disc.
Aquest angle varia de 10º a 20º. A
l'augmentar es millora la penetració del
disc en sols adherents i pesants
Quan més petit sigui l'angle d'inclinació
( discos més empinats), més gran és la
pressió del sòl, resultant un major velocitat
de gir del disc, major pulverització del sòl,
millor tall i enterrat de herbes.
Regulació de la profunditat
 La inclinació de l'arada pot esser
modificat tant en altura com en
inclinació horizontal en relació a les
rodes de soport, en el cas d'arades de
disc arrosegades.
 Sistema hidraulic en el cas d'arades
suspeses.
Fressadores
 Les fressadores anomenàdes
rotocultors, treballen per mitjà d'unes
fulletes giratories accionades per la
TDF.
Aplicacions
 En una sola pasada airetgen, desfan
en particules de diversos tamanys i
ho mesclen d'una forma intensa.
 Funcions principals:
 Airetjar el sòl
 Desfer terrossos
 Inconvenients l'us excessiu pot provocar
una sola de compactació.
Elements de la fressadora
Tripuntal

TDF

Cadena de
transmissió

Tapadora

Tren d’ aixades Patins

Regulacions i sistemes de feina
 TDF
 Velocitat del tractor
 Tapadora
 Patins
 Pulverització fina :
TDF ràpida, altes revolucions +
tapadora baixada + velocitat de
tractor lenta
Pulverització grollera :
TDF lenta (baixes revolucions) +
tapadora aixecada + velocitat del
tractor ràpida
Feina Fina
Feina grollera