11

REPRODUCCIÓ I
RELACIÓ CEL.LULAR
1. Les cèl·lules es reprodueixen
2. La divisió generadora de cèl·lules amb igual nombre de
cromosomes. La mitosi.
3. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat dels
cromosomes. La meiosi.
4. Reproducció sexual – asexual.
5. Els cicles biològics.
6. Les funcions de relació cel.lular.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 1

 1 LES CÈL.LULES ES REPRODUEIXEN
Es reprodueixen totes les cèl·lules?
Totes les cèl·lules després d’un temps més o menys llarg, es reprodueixen o moren. En els
organismes pluricel.lulars adults, no totes les cèl·lules diferenciades tenen al capacitat de dividir-se.
Així per exemple no es divideixen les cèl·lules musculars estriades o les neurones. Altres cèl·lules
anomenades cèl·lules mare s’encarreguen de formar contínuament nous exemplars d’aquest tipus,
que ja no tenen capacitat de dividir-se. Així passa per exemple amb les cèl·lules mare dels eritròcits,
limfòcits, etc

En les plantes les cèl·lules embrionàries formen diversos tipus de cèl·lules adultes, que, sense
capacitat de reproduir-se, moren després d’un cert temps. Finalment , hi ha cert tipus de cèl·lules que
sols es divideixen per a compensar la mort d’altres cèl·lules o reparar lesions.

Tanmateix en moltes cèl·lules dels organismes pluricel·lulars i en els unicel·lulars, al final del procés
de desenvolupament es produeix la divisió cel·lular.

El ritme de reproducció
El ritme de reproducció cel·lular depèn fonamentalment del tipus de cèl·lula, a més s’ha observat que,
molt sovint, la divisió cel·lular es dóna quan:

1. Hi ha un augment tal de la mida del citoplasma i la relació entre el volum del nucli i del
citoplasma, anomenada relació nucleoplasmàtica (RNP), es fa inferior a un determinat valor, i
el nucli resulta insuficient per controlar un citoplasma tan gran.

2. Hi ha un augment tal de la mida total de la cèl·lula que la relació entre la superfície i el volum
és massa petita.

3. Hi ha l’anomenada disponibilitat d’espai. Per exemple quan ens feim una ferida desapareix
l’efecte inhibidor per contacte entre cèl·lules de la divisió cel·lular i s’afavoreix l’aparició de
noves cèl·lules.

4. En el medi hi ha determinades substàncies químiques, com les hormones que afavoreixen la

divisió cel·lular.

Tipus de reproducció cel·lular

En les espècies eucariotes pluricel·lulars es poden distingir dos tipus de cèl·lules:

- Les cèl·lules diploides, que són les que tenen dos exemplars de cada tipus de cromosoma
(2n)
- Les cèl·lules haploides, que són les que tenen un sol exemplar de cada tipus de cromosoma
(n)
En base a aquesta dualitat es distingeixen dos tipus de reproducció cel·lular:

- La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes, en el qual es

dona un tipus de divisió nuclear anomenat mitosi.
- La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes, procés que rep el nom
de meiosi.

2 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 LA MITOSI
2 LA DIVISIÓ GENERADORA DE CÈL.LULES
AMB IGUAL NOMBRE DE CROMOSOMES.

EL CICLE CEL.LULAR
El cicle cel·lular o cicle vital d’una cèl·lula comprèn el període de temps que va des que es forma la
cèl·lula, és a dir, des que neix, fins que es divideix cèl·lula i genera noves cèl·lules..

En un cicle cel·lular es diferencien dues etapes:

- Interfase: Etapa inicial de llarga durada, en què la cèl·lula presenta nucli
- Divisió: Etapa final curta, en que la cèl·lula presenta cromosomes i es formen les dues
cèl·lules filles.

Al final de la interfase és quan es fa la duplicació de l’ADN. Això permet que després, durant la
divisió, cada cèl·lula filla pugui rebre la mateixa quantitat d’ADN (el mateix nombre de
cromosomes) que tenia la cèl·lula mare.

LA INTERFASE
La interfase és la fase més llarga del cicle cel·lular, quasi el 94% del temps total del cicle. Transcorre
entre dues mitosis, per això s’anomena també intermitosi.

La interfase inclou les fases:

La fase G1 (G de l’anglès gap

que significa «interval») va
des que neix la cèl·lula fins
que arriba la fase S.

La fase S (S de l’anglès
synthesis) és el període en el
qual es produeix la duplicació
de l’ADN, la qual cosa és im-
prescindible perquè després
es pugui fer la mitosi. És a dir;
el repartiment.

La fase G2 va des que acaba

S fins que s’inicia la divisió
cel·lular

La fase M, divisió cel·lular o

mitosi.

(F) (F)

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 3

La fase G1
- En aquesta fase es produeix la síntesi d’ARNm i consegüentment de proteïnes.

- La cèl·lula presenta un sol diplosoma (dos centríols).

- La durada, a l’inrevés que en les altres fases, varia segons el tipus de cèl·lula. D’aquesta fase
depèn la diferent durada total del cicle cel·lular. En un cicle vital de 24 hores, aquesta fase
duraria 11 hores, però en altres cicles pot durar dies o anys.

- Al final de G1 es distingeix un moment de no-retorn, anomenat punt de restricció o punt R. a

partir del qual ja és impossible impedir que se succeeixin les fases S, G2 i M

- En algunes cèl·lules, abans d’arribar al punt R, es comencen a manifestar alguns gens concrets,
per la qual cosa al final es transformen en les cèl·lules especialitzades del teixit que aquests
determinen. Aquest procés s’anomena diferenciació cel.lular. Així poden quedar dies o mesos
sense assolir el punt R. En aquests casos es diu que les cèl·lules han entrat en la fase G0.
Posteriorment. sota l’efecte d’activadors mitòtics, com ara determinades hormones, poden tornar
a la fase G1 i assolir el punt R.

- En els casos de cèl·lules molt especialitzades, com les neurones o les cèl·lules musculars
esquelètiques queden detingudes en el període G0 per la qual cosa no arriben mai a assolir la
fase S i, en conseqüència, no es poden dividir.

La fase S
- És la fase en la qual es produeix la duplicació de l’ADN. Per això. quan posteriorment, durant
la mitosi, l’ADN es condensi per formar els cromosomes, aquests en lloc de constar d’una
sola molècula d’ADN, és a dir d’una cromàtide, constaran de dues cromàtides unides pel
centròmer.

- En la fase S continua la síntesi de l’ARNm i de proteïnes, sobretot d’histones. Juntament amb

cada centríol es forma un esbós de centríol anomenat procentríol.

- En un cicle cel·lular de 24 hores, aquesta fase sol durar unes vuit hores.

La fase G2
- S’inicia quan acaba la síntesi d’ADN i finalitza en el moment en què ja es comencen a
distingir els cromosomes. En aquesta fase, la cèl·lula conté el doble d’ADN que en la fase G1.

- Continua la síntesi d’ARNm i de proteïnes, sobretot de la histona H1, que permet la formació
de la fibra de 300 A i de les proteïnes que formaran els microtúbuls del fus mitótic.

- Al final d’aquesta fase, la cel·lular ja conté dos diplosomes immadurs.

- En un cicle cel·lular de 24 hores, aquesta fase duraria unes quatre hores.

4 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

LA DIVISIÓ CEL.LULAR O FASE M
La divisió cel·lular o fase M del cicle cel·lular és el procés mitjançant el
qual, a partir d’una cèl·lula mare, neixen dues cèl·lules filles amb idèntica
dotació cromosòmica que la progenitora.

En un cicle cel·lular de 24 hores, aquesta fase duraria d’una a dues hores.

La divisió cel.lular comprèn:

- A) La divisió del nucli o mitosi, també anomenada cariocinesi,
- B) La divisió del citoplasma o citocinesi.

Ambdós processos se solapen en el temps ja que la citocinesi comença quan encara no ha acabat
la cariocinesi.

A) LA MITOSI O CARIOCINESI

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 5

 La mitosi és el tipus de divisió nuclear que es produeix quan s’han de generar cèl·lules amb el
mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare.

La paraula mitosi deriva de “mitos”, que significa «filament». En referència a l’aspecte dels
cromosomes en què es transforma el nucli durant aquesta etapa.

En els éssers diploides es pot definir com el procés mitjançant el qual d’una cèl·lula amb 2n
cromosomes s’obtenen dues cèl·lules amb també 2n cromosomes, en què n és el nombre de tipus
diferents de cromosomes.

A causa de la mitosi, en els éssers pluricel·lulars, totes les cèl·lules somàtiques tenen la mateixa
dotació cromosòmica que el zigot, és a dir, que la primera cèl·lula de l’organisme.

L’existència en aquests éssers de cèl·lules especialitzades, molt diferents entre si, no és deguda a
diferències en l’ADN que contenen, sinó al fet que durant el desenvolupament embrionari, en unes
s’han expressat uns gens i en d’altres uns altres, és a dir a l’anomenada diferenciació cel·lular.

Per facilitar-ne l‘estudi tradicionalment s’ha dividit en quatre fases:

1. Profase . (F)

- La profase s’inicia quan es comencen a visualitzar els cromosomes, és a dir, quan les dues
fibres d’ADN, fibres de cromatina de 100 A, s’enrotllen sobre si mateixes per constituir prime-
rament dues fibres de 300 A i després les dues cromàtides que queden unides a l’altura del
centròmer, i així constitueixen el cromosoma profàsic.

- A causa d’aquesta condensació desapareix el nucléol, o els nucléols, ja que I’ADN que regula la
maquinària de transcripció queda empaquetat en els cromosomes.

- En les cèl·lules animals, els dos diplosomes immadurs, cadascun constituït per un centríol i un
procentríol perpendicular a aquest, estan envoltats d’un material proteic anomenat material
pericentríolar, que progressivament es va fent més abundant. Cada diplosoma i el seu material
pericentriolar formen un complex centríolar.

- A partir del material pericentriolar es formen microtúbuls que es disposen radialment i formen
les anomenades fibres de l’àster. El conjunt de complex centriolar i fibres s’anomena àster o
centrosfera. (Observa que el centre organitzador de microtúbuls, COM, no són els centríols de
l’àster, sinó el material pericentriolar)

- Els dos àsters continuen la seva activitat organitzadora de microtúbuls i constitueixen unes fi-
bres entre si anomenades fibres polars o contínues, l’allargament de les quals produeix la
separació dels dos àsters, que queden en una posició diametralment oposada, i així consti-
tueixen els dos pols de la cèl·lula en divisió. Les fibres polars formen l’anomenat fus mitòtic.

- Durant aquest procés, cada procentríol s’allarga i al final forma un centríol.

- Finalment, en l’anomenada profase tardana o prometafase, el nucli s’infla, a causa de l’entrada

d’aigua, fins que es fragmenta l’embolcall nuclear i se separa la làmina fibrosa, per la qual cosa el
nucleoplasma es dispersa en el citoplasma.

- En els cromosomes, en cadascuna de les dues cromàtides, es comença a formar a l’altura del
centrómer, el cinetocor o placa cinetocòrica, que es comporta com a centre organitzador de
microtúbuls (COM)

- A partir dels dos cinetocors situats als dos costats del centròmer es formen els microtúbuls
cinetocòrics, que formen les anomenades fibres cromosòmiques, que es col·loquen
perpendicularment als dos costats del cromosoma. Quan s’allarguen, van separant els
cromosomes. Això comporta una orientació de les cromàtides, cadascuna de les quals queda
orientada cap a un dels dos pols.
- La profase dura uns quinze minuts.

6 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

2. Metafase (F) (F)

- Es la fase en que, a causa de l’allargament dels microtúbuls cinetocòrics, els cromosomes

queden equidistants als dos complexos centriolars, es col·loquen a la meitat del fus mitòtic i
així constitueixen, entre tots, l’anomenada placa equatorial.

- Molts cromosomes metafàsics, els que tenen el centròmer a la meitat o prop de la placa,
presenten forma de X. El motiu és que el grau d’empaquetament de les seves dues
cromàtides és més elevat que en els profasics, i els extrems queden més separats.

3. Anafase (F) (F)

- S’inicia amb la separació de les dues cromàtides germanes que constitueixen cadascun dels
cromosomes metafàsics.

- A partir d’aquest moment el cromosoma anafàsic està format per una sola cromàtide, Per
evitar errors a l’hora de comptar els cromosomes d’una cèl·lula, s’ha de prescindir del nombre
de cromàtides i seguir la regla que hi ha tants cromosomes com centròmers es puguin
comptar.

- El final de l’anafase un joc de cromosomes anafàsics ha arribat a un pol del fus mitòtic, l’altre
joc, el dels cromosomes anafàsics germans, al pol oposat, i els dos lots s’han descondensat i
han format dues masses en les quals és difícil distingir els cromosomes individualitzats.

- Al final de l’anafase el cinetocors desapareixen.

- L’ anafase tan sols dura uns quants minuts.

4. Telofase (F) (F)

- La telofase comença quan les dues dotacions cromosòmiques s’han agrupat en dues
masses, situades als pols del fus mitòtic, i acaba quan aquestes queden envoltades d’un
embolcall nuclear, és a dir quan es formen els dos nuclis fills.

- Durant la telofase, la làmina fibrosa s’adhereix als cromosomes, fet que facilita la construcció
del nou embolcall nuclear. Aquest es forma a partir dels sàculs del reticle endoplasmàtic i de
les restes de l’embolcall nuclear de la cèl·lula mare.

- Els cromosomes es van desespiralitzant.

- Es formen els nuclèols a partir de les anomenades regions organitzadores de nuclèols de

l’ADN.

- Els microtúbuls polars es deixen anar del material pericentriolar, s’aproximen entre si i formen
feixos a l’altura de la interzona (zona intermèdia entre els dos grups de cromosomes). A la
regió d’imbricació d’aquests microtúbuls interzonals s’acumulen moltes proteïnes, i formen
els anomenats cilindres de substància densa, que tenen un paper important en la citocinesi.

Diferents moments de la mitosi: (F) (F) (F)

Simulacions mitosi (S) (S) (S)

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 7

LA CITOCINESI EN CÈL·LULES ANIMALS
- La citocinesi o citodièresi és la divisió del citoplasma.

- La citocinesi ja s’inicia al final de l’anafase.

- Comença amb una invaginació de la membrana plasmàtica a l’altura del pla equatorial del
fus. Així surt l’anomenat solc de divisió, que envolta tot el citoplasma. Aquest és el resultat
extern de la formació d’un anell contràctil intern que cada vegada es va fent més petit, de
manera que estrangula la cèl.lula

- L’anell contràctil està constituït per polímers d’actina units per un extrem a la cara interna de
la membrana plasmàtica. Els extrems lliures es van unint entre si amb molècules de miosina.

- Així, progressivament, es va estrangulant el citoplasma fins que es divideix i es formen dues

cèl·lules filles.

8 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

DIFERÈNCIES EN LA DIVISIÓ DE CÈL.LULES SOMÀTIQUES ENTRE
CEL.LULES ANIMALS I CÈL.LULES VEGETALS
En el procés de divisió cel·lular es poden distingir dues diferències bàsiques entre les cèl·lules
somàtiques dels vegetals i les dels animals:

1) No hi ha centríols, per tant:

En les cèl·lules dels vegetals, i d’alguns protozous, al principi de la profase, prop del nucli, hi ha
una zona exempta orgànuls anomenada zona clara, que és un centre organitzador de
microtúbuls (COM) per la qual cosa, al cap d’un temps, en queda envoltada. Posteriorment
s’allarga i al final dóna lloc a dos centres organitzadors anomenats casquets polars, entre els
quals hi ha microtúbuls polars, que constitueixen els dos pols del fus mitòtic, es a dir actuen com
els àsters de les cèl.lules animals. Aquest tipus de fus mitòtic sense àsters s’anomena fus
anastral, mentre que el fus mitòtic amb àsters s’anomena fus astral.

2) La cítocinesi es forma per septe

S’inicia amb l’agrupació en el pla

equatorial de la cèl·lula binucleada
telofàsica, de moltes vesícules
procedents de l’aparell de Golgi.
L’estructura formada per aquestes
vesícules i els microtúbuls s’anomena
fragmoplast.

Posteriorment, es produeix la fusió de

les vesícules, i es forma l’anomenada
placa cel·lular primerenca, que va
creixent gràcies a l’addició de més
vesícules, des del centre, fins a dividir
la cèl·lula.

A partir de les seves membranes es

formen les membranes plasmàtiques
enfrontades de les dues cèl·lules filles.
Com que la placa cel·lular tenia uns
quants porus, queden ponts de
comunicació citoplasmàtica entre les
membranes plasmàtiques, anomenats
plasmodesmes. A partir del contingut
de les vesícules, ric en hemicel.lulosa i
en pectina, es forma la làmina
mitjana, que posteriorment, després
de l’addició de cel·lulosa, constitueix la
paret cel·lular cel·lulòsica

(F) Citocinesi animal

(F) Citocinesi vegetal

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 9

 LA MEIOSI.
3 LA DIVISIÓ GENERADORA DE CÈL.LULES
AMB LA MEÏTAT DE CROMOSOMES.

El procés generador de cèl·lules amb la meitat de cromosomes s’anomena meiosi, terme que deriva
de “meios”, que significa «menys».

La meiosi compren dues divisions successives anomenades

- Primera divisió meiotica (meiosi I). És una divisió reduccional ja que les cèl·lules filles tenen la
meitat dels cromosomes que la cèl·lula mare.

- Segona divisió meiòtica (meiosi II). És una divisió equacional ja que les cèl·lules filles tenen el
mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare, es semblant a una divisió mitòtica.

Així per exemple, en el cas d’una cèl·lula diploide (2n), en la primera divisió s’obtenen dues
cèl.lules haploides (n), i en la segona, quatre cèl·lules haploides.

La meiosi es pot definir com el pas d’una cèl·lula diploide (2n) a quatre cèl.lules haploides (n)
Mitjançant dues divisions consecutives amb una sola duplicació del DNA

Si no es produís:

Si no es produís la meiosi. els gàmetes tindrien el mateix nombre de cromosomes que les cèl·lules
somàtiques i després de cada fecundació, la cèl·lula resultant (zigot) tindria el doble de cromosomes.
La repetició, generació rera generació, d’aquesta duplicació augmentaria indefinidament el nombre
de cromosomes.

La duplicació de l’ADN:

Abans d’iniciar-se la primera divisió meiòtica, igual que passa a la mitosi, hi ha un període d’interfase,
en el qual es duplica l’ADN, en què la fase S és bastant més llarga.
En canvi, en la interfase prèvia a la segona divisió meiòtica no hi ha duplicació de l’ADN.

Així doncs hi ha una sola duplicació de l’ADN i dues divisions.

10 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

LA PRIMERA DIVISIÓ MEIÒTICA

PROFASE I
En aquesta fase es constitueixen el cromosomes en enrotllar-se i condensar-se les molècules
d’ADN.
A diferència de la mitosi, els dos cromsomes homòlegs s’ajunten. i formen un parell anomenat
bivalent i entre aquests es produeix un intercanvi de fragments d’ADN.
Una altra diferència que aquesta profase pot durar mesos o anys segons l’espècie.

Leptotè
- Els filaments d’ADN es condensen i formen els cromosomes. Com que aquests filaments ja
estan duplicats però no separats, el cromosomes presenten dues cromàtides. Per això en els
cromosomes metacèntrics, d’un únic centròmer sorgeixen quatre braços.

Zigotè
- Cada cromosoma reconeix el seu homòleg i es junten íntimament, aquest procés s’anomena
sinapsi.
- L’aparellament és total, gen a gen homòleg.
- Es possible gràcies a l’anomenat complex
sinaptinèmic. Aquest està constituït per:
Un filament proteic que es forma al costat d’una
cromàtide, l’anomenat eix lateral
Un filament proteic intermedi, eix central.
Un eix lateral del cromosoma homòleg amb el
qual s’aparella.

Paquité
- Comença un cop acabada la sinapsi i finalitza
quan s’inicia la separació o desinapsi
- En aquesta fase, els dos cromosomes
homòlegs estan junts, formant un bivalent, i dues
de les quatre cromàtides, les que estan juntes,
s’encreuen almenys en un punt, i generalment
dos o tres.
- L’encreument consisteix en la ruptura de les
dues dobles hèlixs i la seva posterior unió
alternada, en què es produeix la recombinació
genètica, en unir-se en una sola fibra una part
dels gens d’una cromàtide: per exemple, la
materna amb una part dels de la paterna.
- En aquesta fase, com que el dos cromosomes
estan tan junts, no s’hi poder observar els
encreuaments, però sí que es venen unes
estructures proteiques sinaptinèmiques, els
nóduls de recombinació. Possiblement
responsables dels encreuaments

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 11

12 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova
Diplotè
- Els dos cromosomes homòlegs tendeixen a separar-se (desinapsi. de manera que s’evidencien
els punts d’unió, anomenats quiasmes

Diacinesi
- Els cromosomes augmenten la seva condensació, per la qual cosa en cada bivalent sols es
distingeixen els dos cromosomes homòlegs, sinó que en cadascun es diferencien les dues
cromàtides germanes.
- A més s’aprecien els quiasmes que hi ha entre dues cromàtides homòlogues.

METAFASE I
L’embolcall nuclear i els nuclèols han desaparegut i els bivalents es col·loquen en el pla equatorial de
la cèl·lula.
A diferència de la metafase mitòtica, les fibres que surten dels cinetocors de les dues cromàtides
germanes no es dirigeixen a pols oposats, sinó al mateix pol, per la qual cosa no se separen, i no
donen lloc a dos cromosomes d’una sola cromàtide, sinó que donen lloc a un de sol cromosoma de
dues cromàtides,

ANAFASE I
Els dos cromosomes homòlegs que formen els bivalents se separen i migren, cadascun constituït per
dues cromàtides, cap als pols oposats.

TELOFASE I
En unes espècies els cromosomes desespiralitzen una mica i es forma un embolcall nuclear, que
dura molt poc.
En d’altres no succeeix de les dues coses i els cromosomes inicien directament la meiosi II.

SEGONA DIVISIÓ MEIÒTICA

Està precedida d’una breu interfase, anomenada intercinesi, en la qual no hi ha mai duplicació
d’ADN. Es semblant a una divisió mitòtica, tret el fet que només hi ha un cromosoma homòleg cada
tipus en lloc de dos. S’hi distingeixen les següents:

Profase II. Es trenca l’embolcall nuclear i es dupliquen els diplosomes.

Metafase II. Els cromosomes es disposen a la regió equatorial.

Anafase II. Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen i els nous cromosomes fills
migren cap als pols oposats.

Telofase II. Els cromosomes es desespiralitzen, s’envolten d’un embolcall nuclear, i sorgeixen
nuclis; posteriorment es produeix la citocinesi o divisió del citoplasma.

Simulacions meiosi: (S) (S) (S)

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 13

 MITOSI MEIOSI

La mitosi és una cariocinesi La meiosi inclou dues cariocinesis i dues

citocinesis
La mitosi dóna lloc a dues cèl—lules amb el La meiosi dóna lloc a quatre cèl.lules amb la
mateix nombre de cromosomes meitat de cromosomes que la cèl.lula mare.

Durant la profase no hi ha sinapsi, ni Durant la profase hi ha sinapsis, encreuament i

encreuament, i per tant no hi ha quiasmes
Durant l’anafase se separen cromàtides
germanes
Els cromosomes de les cèl.lules filles són
idèntics (si no hi ha mutació) als de les cèl.lules
mare
La mitosi es dona generalment en les cèl—lules
mares de les cèl—lules somàtiques
es formen quiasmes
Durant l’anafase I no se separen les cromàtides
germanes, sinó que emigren juntes cap a un
dels dos pols
Aproximadament la meitat dels cromosomes de
les cèl—lules filles són el producte de la
recombinació genètica entre - cromàtides de-
cromosomes homòlegs
La meiosi ta sols es dóna en les cèl—lules mares
dels gàmetes i de les meiòspores.

Comparació mitosi – meiosi (S)

ETAPES DELS DOS TIPUS DE DIVISIÓ CEL.LULAR

Cèl—lules que quan es
divideixen donen lloc a
cèl—lules amb el mateix nombre
de cromosomes
Segueixen el Cicle Cel—lular
Interfase - fase G1
- fase S (síntesi d’ADN)
- fase G2
Divisió cel—lular o fase - duplicació del nucli o cariocinesi o
M MITOSI
- divisió del citoplasma o citocinesi o
citodièresi.

Cèl—lules que quan es Interfase - fase G1

divideixen donen cèl.lules amb - fase S (síntesi d’ADN)
la meitat dels cromosomes. - fase G2
Procés anomenat Meiosi. Divisió - meiosi I
No segueixen el Cicle Cel.lular. - intercinesi (no duplicació d’ADN)
- meiosi II

14 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 4 REPRODUCIÓ SEXUAL – ASEXUAL

Reproducció asexual:
És aquella en què, tret de mutació, els descendents són genèticament iguals als progenitors;
per exemple, la reproducció d’un roser per esqueixos. Les cèl.lules del nou individu s’originen
per mitosi.

Reproducció sexual:
És aquella en què els descendents són genèticament molt diferents del seu progenitors. En
alguna etapa de la reproducció sexual es produeix la meiosi. Exemples: La reproducció del
xampinyó per meiospores, o la reproducció dels éssers humans mitjançant la formació de
gàmetes.

AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

Avantatges de la reproducció sexual:

- La variabilitat dels descendents, malgrat que implica el naixement d’individus amb menys
capacitat de supervivència, és un avantatge per a l’espècie, ja que permet que, davant d’un canvi
imprevisible de les condicions ambientals existeixin alguns individus amb probabilitats de
sobreviure. Per això són escasses les espècies pluricel.lulars que no presentin algun cop
reproducció sexual, encara que tan sols sigui al cap de moltes reproduccions asexuals.

La variabilitat de la descendència en la reproducció sexual és deguda a diverses causes:

a) Durant la meiosi es produeix una recombinació a l’atzar dels gens, entre una de les dues
cromatides d’un cromosoma i una altra del cromosoma homòleg. Les cromàtides
recombinades resultants són, doncs, diferents entre sí.

b) Durant la formació dels gàmetes o de les espores, es produeixen combinacions a l’atzar de

cromosomes, ja que cadascuna d’aquestes cèl·lules tan sols rep un exemplar, a l’atzar de
cada tipus de cromosoma, el patern o el matern, Per aquest motiu els gàmetes també són
diferents.

c) En el cas que el nou individu es formi a partir de la unió de dues cèl·lules sexuals (gàmetes),
també hi ha la influència de l’atzar en la fecundació. Per exemple: en els animals, dels
milions d’espermatozoides emesos, tan sols un fecunda l’òvul.

- Els éssers diploides tenen dos gens (dues informacions) per a cada caràcter, els anomenats
gens al.lels. Això és un avantatge sobre els haploides, ja que permet la supervivència de l’individu
encara que un dels gens sigui defectuós.

- Quan s’hereten dos al.lels defectuosos, l’individu mor i aquests gens desapareixen de la
població. Si tan sols hi hagués reproducció asexual, a causa de la mutació, de cada parell
d’al.lels un seria defectuós i estaria tapat per l’altre, que seria correcte; és a dir l’espècie pel que
fa a la seva supervivència, es comportaria com una espècie haploide, i no tindria la possibilitat de
tenir una segona informació correcta.

Desavantatges de la reproducció sexual:

1) Si l’ambient és invariable, el que és millor és generar individus idèntics als progenitors, ja que
hi estan perfectament adaptats.
2) Si es fa mitjançant gàmetes, això comporta les dificultats de la trobada, de l’aparellament, de
la fecundació i del desenvolupament embrionari.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 15

 5 ELS CICLES BIOLÒGICS

Segons el moment en que es produeix la meiosi, es diferencien tres tipus de cicles biològics:

Cicle haploide
És el cicle propi de les espècies que
només tenen individus adults
haploides, i en els quals només el
zigot és diploide.

La meiosi del zigot genera cèl·lules

haploides, a partir de les quals es
formen adults haploides. Llavors es
produeix la mitosi dels adults
haploides i en resulten gàmetes
haploides.

Aquest cicle l’experimenten algunes

algues i fongs.

Cicle diploide
Es produeix en espècies que tenen els adults diploides i les
quals la meiosi té lloc durant la gametogènesi, que genera
gàmetes haploides.

Després de la fecundació, els gàmetes haploides originen

un zigot diploide que dóna lloc a un adult.
Segueixen aquest cicle: Gairebé tots els animals, molts
protozous i algunes algues i fongs.

Cicle diplohaploide
És el propi d’espècies que presenten alternança de
generacions, es a dir, dos tipus d’individus adults, uns
diploides, dels quals sorgeixen uns altres haploides, i a
l’inrevés.

En aquestes espècies la meiosi té lloc durant

l’esporogenesi.

16 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 6 LES FUNCIONS DE RELACIÓ CEL.LULAR

Les funcions de relació són les que permeten a la cèl·lula captar els estímuls del medi
extracel.lular i elaborar respostes adequades a aquests estímuls per assegurar-se la supervivència.

ELS ESTÍMULS
Els estímuls són variacions de les condicions ambientals que afecten la cèl·lula. Poden ser de tipus
químic. tèrmic. lluminós, etc.

Els sistemes més importants de comunicació interecel.lular són el sistema nerviós, les molècules
missatgeres del quals són els neurotransmissors (l’acetilcolina, la noradrenalina, etc.) i el sistema
endocrí, les molècules missatgeres del qual són les hormones.

MECANISMES DE RECEPCIÓ I TRANSDUCCIÓ

Els mecanismes de recepció i transducció de la informació sobre les fluctuacions que
experimenta el medi extracel.lular es troben a la membrana plasmàtica cel·lular. Aquests
mecanismes estan constituïts per dos tipus d’elements:

a) Els receptors de senyals

Els receptors de senyats són proteïnes transmembranoses, situades sobre la superfície externa
de la membrana plasmàtica, que capten d’una manera específica els estímuls del medi extracel.lular

En els estímuls de naturalesa química aquestes proteïnes són específiques per a cada tipus de
molècula missatgera, anomenada primer missatger. La cèl·lula a la qual pertanyen esdevé la cèl·lula
diana d’aquest missatge o estímul específic.

Quan les molècules missatgeres s’uneixen als seus receptors específics, els receptors experimenten
una modificació estructural que constitueix el senyal que informa la cèl·lula de les condicions del medi
extracel.lular. Entre els receptors més interessants hi ha els neurotransmissors i les hormones.

b) Els sistemes de transducció de senyals

Els sistemes de transducció de senyals estan situats a la superfície interna de la membrana
citoplasmàtica. Són sistemes que transformen els senyals extracel.lulars o primers missatgers (les
hormones, els neurotransrnissors, etc.) en senyats intracel.lulars o segons missatgers.

El segon missatger actua sobre la membrana citoplasmàtica (provocant-hi l’obertura dels canals
de difusió, per exemple) o indueix el desencadenament d’un seguit de reaccions en cascada a
l’interior de les cèl·lules que influiran en el seu metabolisme. Aquestes reaccions, al seu torn,
provoquen respostes fisiològiques, com la contracció muscular, la secreció glandular, etc.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 17

LES RESPOSTES
Les respostes són accions o moviments produïts per l’aplicació d’un estímul. Poden ser de
diversos tipus

Tropismes i tactismes.
Hi ha estímuls que provoquen una reacció de la cèl·lula en forma de moviments de desplaçament
respecte d’aquest estímul;
- Tropisme: Si no hi ha desplaçament, sinó únicament l’orientació de la cèl·lula. Podem trobar:
Tactisme positiu: Si el moviment es fa cap a l’estímul
Tactisme negatiu: Si el que fa és allunyar-se’n de l’estímul.

Segons la naturalesa de l’estímul podem tenir:

Tigmotactisme: Estímul mecànic.
Geotactisme: Si hi actua la força de la gravetat
Termotactisme: Si és la temperatura,
Fototactisme: Si és la llum
Quimiotactisme: Si és una substància química,

Enquistament.
Davant de canvis en el medi molt desfavorables, hi ha cèl.lules que poden adoptar un estat de vida
latent per mitjà de l’enquistament, que consisteix en la formació, al voltant de la cèl.lula, d’una
càpsula resistent que secreta la mateixa cèl·lula.

Moviments de ciclosi
Es tracta de corrents endocel.lular del citosol o hialoptasma que arrosseguen els orgànuls.
L’hialoplasma més proper a la membrana plasmàtica (ectoplasma)es troba en estat de gel, mentre
que el més intern (l’endoplasma) és més fluid.

Moviments ameboides
Tenen lloc en les cèl·lules lliures, sense membrana rígida, com ara les amebes, etc
En aquestes cèl.lules la formació d’un pseudòpode s’origina mitjançant el desplaçament de
l’endoplasma (sol) en el sentit de l’emissió, que fa que l’ectoplasma (gel) s’estengui lateratment i
adquireixi la consistència de gel. Al mateix temps, el gel posterior passa a sol i flueix cap endavant.

Moviments vibràtils
Tenen lloc en les cèl·lules que presenten cilis o flagels, com ara els espermatozoides, els
protozous...
El moviment d’un cili consisteix en una vibració a manera de “cop de rem” i torna a l’estat inicial en
corbar-se des de la base cap a l’extrem
Les cilis poden vibrar:
a) De manera que cada cili comença a vibrar poc després de l’anterior i abans del posterior.
b) De manera que tots els cilis vibren al mateix temps.
El moviment d’un flagel pot ser semblant al ciliar o bé de tipus ondulatori.

Moviments contràctils.
Es tracta de moviments de l’hialoplasma en una direcció fixa, fet que provoca l’escurçament de la
cèl.lula. Per exemple les cèl·lules musculars

18 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 MATERIALS EN XARXA
Tema 11: Reproducció i relació cel.lular
ACTIVITATS
Activitats.
Activitats. Cicle cel.lular (Educastur)
Activitats. Mitosi (Educastur)
Activitats.
Activitats. Meiosi (Educastur)
Activitats de tot el bloc 2
PAAU PAAU (Ed. Santillana)

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 19

 ACTIVITATS.
Tema 11: La reproducció i la relació cel.lular

TEST

1 La relació entre el volum del nucli i el volum del citoplasma és un determinant per a
la iniciació de la reproducció cel—lular
2 La relació superfície – volum és un determinant per a la iniciació de la reproducció
cel—lular
3 La interfase és de més llarga duració que la divisió
4 La interfase comprèn la fase G1 i S
5 La cariocinesi és la divisió del citoplasma
6 Durant la fase G2 la cèl.lula conté el doble d’ADN que durant la fase G1
7 A la fase G1 la cèl—lula té duplicats els diplosomes.
8 Durant la Fase G1 es produeix síntesi de proteïnes
9 La fase G1 dura 6 hores (dins un cicle de 24 hores)
10 El punt R (de no retorn) es dona al final de la fase G2
11 A la fase G1 la cèl—lula presenta un sol diplosoma
12 La duplicació de l’ADN es produeix a la fase S
13 Les cèl.lules molt especialitzades com les neurones queden a la fase S i no arriben a
completar la divisió
14 Els nòduls de recombinació apareixen en el zigotè de la meiosi I
15 A la fase G1 no hi ha nuclèol
16 El cinetocor es forma a la fase Go
17 A la fase G1 es poden destriar els cromosomes ja duplicats
18 A la profase desapareix el nuclèol
19 Durant la telofase de la mitosi la cèl.lula presenta fibres de cromatina de 100 A
20 Durant la metafase de la mitosi els cromosomes es situen a la placa equatorial
21 La telofase comença amb la separació de les cromàtides germanes.
22 La meiosi consta de dues cariocinesis i una sola citocinesi
23 Durant el leptotè de la mitosi no són visible els quiasmes
24 La meiosi consta de dues divisions cèl.lulars i una sola duplicació de l’ADN
25 Durant l’anafase I de la meiosi es separen les cromàtides germanes
26 El zigotè és una etapa de la meiosi II anterior al paquitè
27 Al leptotè els cromosomes ja estan duplicats i presenten dues cromàtides
28 La sinapsis es dona a la fase de zigotè de la meiosi I
29 La meiosi es pot donar en cèl.lules epitelials
30 La citocinesi dels animals es forma per estrangulació
31 A la citocinesi dels animals es forma un fragmoplast
32 En la citocinesi dels vegetals es forma un anell contràctil d’actina i miosina
33 Els casquets polars actuen en la citocinesi del vegetals
34 Els humans presentam un cicle diplohaplont
35 En els cicles haplonts la meiosi es dóna després de la formació del cigot
36 Els briòfits presenten un cicle haplont
37 Els pteridòfits presenten un cicle diplohaplont
38 La reproducció sexual suposa avantatges adaptatives per a una espècie
39 En la reproducció asexual es produeix recombinació genètica
40 La bipartició és una forma particular de meiosi

20 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 COMPLETA

1 Període que va des de la formació d’una cèl—lula fins a la

seva divisió
2 Fase del cicle cel—lular en què es produeix la duplicació de
l’ADN
3 Està format pel complexe centriolar i les fibres de l’àster
4 Fase de la mitosi en què es romp la membrana nuclear
5 Fase de la mitosi en què es forma el cinetocor o placa
cinetocòrica
6 Fase de la mitosi en qè els cromosomes se situen a la
placa equatorial
7 Fase de la mitosi en què s’inicia la separació de les
cromàtides germanes
8 Fase de la profase de la meiosi en què es produeix la
sinapsi
9 Procés que ocorre en el paquitè de la meiosi I quan es
produeix l’encreuament
10 Cicle reproductor en que l’individu adult passa per una
fase n i una fase 2n

DEFINEIX

1) Aster / complexe centriolar / centríol / material pericentriolar / fibres de l’aster

2) Citocinesi als animals
3) Gemació
4) Quiasma
5) Diacinesi
6) Complexe sinaptinèmic

CONTESTA

1) Quines cèl.lules entren en fase G0 ?

2) Quins teixits animals i vegetals creus que resulten més apropiats per a observar la
mitosi?
3) Diferències entre: Cromatina / Cromosoma / Cromàtide
4) Quantes parelles de cromosomes es poden observar en una cèl.lula humana en les
següents fases:
a) Metafase mitòtica
b) Anafase mitòtica
c) Interfase

5) Quina diferència hi ha en l’anafase mitòtica i l’anafase de la meiosi I.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 21