Els microcontroladors PIC

Els microcontroladors estan conquistant el món. Estan presents en el nostre treball, a casa nostra i
en la nostra vida, en general. Es poden trobar controlant el funcionament dels ratolins i teclats dels
ordinadors, en els telèfons, en els forns microones i els televisors de la nostra llar. Però la invasió
acaba de començar i el naixement del segle XXI serà testimoni de la conquesta massiva d'aquests
diminuts computadors, que governaran la major part dels aparells que fabricarem i fem servir els
humans.

1.1 Controlador i microcontrolador.

Rep el nom de controlador el dispositiu que s'utilitza per al govern d'un o diversos processos. Per
exemple, el controlador que regula el funcionament d'un forn disposa d'un sensor que mesura
constantment la seva temperatura interna i, quan traspassa els límits prefixats, genera les senyals
adequades que accionen els efectors que intenten portar el valor de la temperatura dins del rang
estipulat .

Tot i que el concepte de controlador ha romàs invariable a través del temps, la seva implementació
física ha variat freqüentment. Fa tres dècades, els controladors es construïen exclusivament amb
components de lògica discreta, posteriorment es van emprar els microprocessadors, que envoltaven
amb xips de memòria i E / S sobre una targeta de circuit imprès. En l'actualitat, tots els elements del
controlador s'han pogut incloure en un xip, el qual rep el nom de microcontrolador. Realment
consisteix en un senzill però complet ordinador contingut en el cor (xip) d'un circuit integrat.

Un microcontrolador és un circuit integrat d'alta escala d'integració que incorpora la major part dels
elements que configuren un controlador.
Un microcontrolador disposa normalment dels següents components:
Processador o UCP (Unitat Central de Procés).
Memòria RAM per Contenir les dades.
Memòria per al programa tipus ROM / PROM / EPROM.
Línies d'E / S per comunicar-se amb l'exterior.
Diversos mòduls per al control de perifèrics (temporitzadors, Portes Sèrie i Paral.lel, CAD:
Conversors Analògic / Digital, CDA: Conversors Digital / Analògic, etc.).
Generador d'impulsos de rellotge que sincronitzen el funcionament de tot el sistema.
• Els productes que per la seva regulació incorporen un microcontrolador disposen de les
següents avantatges:
• Augment de prestacions: un major control sobre un determinat element representa una
millora considerable en el mateix
• Augment de la fiabilitat: en reemplaçar el microcontrolador per un elevat nombre d'elements
disminueix el risc d'avaries i calen poques opcions.
• Reducció de la mida en el producte acabat: La integració del microcontrolador en un xip
disminueix el volum, la mà d'obra i els estocs.
• Major flexibilitat: les característiques de control estan programades pel que la seva
modificació només necessita canvis en el programa d'instruccions.
• El microcontrolador és en definitiva un circuit integrat que inclou tots els components d'un
computador. A causa de la seva reduïda mida és possible muntar el controlador en el mateix
dispositiu al que governa. En aquest cas el controlador rep el nom de controlador encastat
(embedded controller).
01.2 Diferència entre microprocessador i microcontrolador.

El microprocessador és un circuit integrat que conté la Unitat Central de Procés (UCP), també
anomenada processador, d'un ordinador. La UCP està formada per la Unitat de Control, que
interpreta les instruccions, i el Camí de Dades, que les executa.

Les potes d'un microprocessador treuen a l'exterior les línies dels seus busos d'adreces, dades i
control, per permetre connectar amb la Memòria i els Mòduls d'E / S i configurar un ordinador
implementat per diversos circuits integrats. Es diu que un microprocessador és un sistema obert
perquè la seva configuració és variable d'acord amb l'aplicació a la qual es destini. (Figura 1.1.)

Figura 1.1. Estructura d'un sistema obert basat en un microprocessador. La disponibilitat dels busos
a l'exterior permet que es configuri a la mesura de l'aplicació.

Si només es disposés d'un model de microcontrolador, aquest hauria de tenir molt potenciats tots els
seus recursos per poder-se adaptar a les exigències de les diferents aplicacions. Aquesta potenciació
suposaria en molts casos un malbaratament. A la pràctica cada fabricant de microcontroladors oferta
un elevat nombre de models diferents, des dels més senzills fins als més poderosos. És possible
seleccionar la capacitat de les memòries, el nombre de línies d'E/S, la quantitat i potència dels
elements auxiliars, la velocitat de funcionament, etc. Per tot això, un aspecte molt destacat del
disseny és la selecció del microcontrolador a utilitzar.
Figura 1.2. El microcontrolador és un sistema tancat. Totes les parts de l'ordinador estan
contingudes en el seu interior i només surten a l'exterior les línies que governen els perifèrics.

1.3 Aplicacions dels microcontroladors.

Cada vegada hi ha més productes que incorporen un microcontrolador amb la finalitat d'augmentar
substancialment les seves prestacions, reduir la seva grandària i cost, millorar la seva fiabilitat i
disminuir el consum.

Alguns fabricants de microcontroladors superen el milió d'unitats d'un model determinat produïdes
en una setmana. Aquesta dada pot donar una idea de la massiva utilització d'aquests components.

Els microcontroladors estan sent emprats en multitud de sistemes presents en la nostra vida diària,
com ara joguines, forn microones, frigorífics, televisors, ordinadors, impressores, mòdems, el
sistema d'arrencada del nostre cotxe, etc. I altres aplicacions amb les que segurament no estarem tan
familiaritzats com instrumentació electrònica, control de sistemes en una nau espacial, etc. Una
aplicació típica podria emprar diversos microcontroladors per controlar petites parts del sistema.
Aquests petits controladors comunicar-se entre ells i amb un processador central, probablement més
potent, per compartir la informació i coordinar les seves accions, com, de fet, ja passa habitualment
en qualsevol PC.

1.4 El mercat dels microcontroladors.

Encara que en el mercat de la microinformàtica la major atenció la acaparen els desenvolupaments

dels microprocessadors, el cert és que es venen centenars de microcontroladors per cada un
d'aquells.

Hi ha una gran diversitat de microcontroladors. Potser la classificació més important sigui entre
microcontroladors de 4, 8, 16 o 32 bits. Encara que les prestacions dels microcontroladors de 16 i
32 bits són superiors als de 4 i 8 bits, la realitat és que els microcontroladors de 8 bits dominen el
mercat i els de 4 bits es resisteixen a desaparèixer. La raó d'aquesta tendència és que els
microcontroladors de 4 i 8 bits són apropiats per a la gran majoria de les aplicacions, el que fa
absurd utilitzar micros més potents i conseqüentment més cars. Un dels sectors que més tira del
mercat del microcontrolador és el mercat automobilístic. De fet, algunes de les famílies de
microcontroladors actuals es van desenvolupar pensant en aquest sector, i modificades
posteriorment per adaptar-se a sistemes més genèrics. El mercat de l'automòbil és a més un dels més
exigents: els components electrònics han d'operar sota condicions extremes de vibracions, xocs,
soroll, etc. i seguir sent fiables. La resolució de qualsevol component en un automòbil pot ser
l'origen d'un accident.

Quant a les tècniques de fabricació, cal dir que pràcticament la totalitat dels microcontroladors
actuals es fabriquen amb tecnologia CMOS 4 (Complementary Metal Oxide Semiconductor).
Aquesta tecnologia supera les tècniques anteriors pel seu baix consum i alta immunitat al soroll.

La distribució de les vendes segons la seva aplicació és la següent:

• Una tercera part s'absorbeix en les aplicacions relacionades amb els computadors i els seus
perifèrics.
• La quarta part s'utilitza en les aplicacions de consum (electrodomèstics, jocs, TV, vídeo, etc.)
 • El 16% de les vendes mundials es va destinar a l'àrea de les comunicacions.
• Un altre 16% va ser emprat en aplicacions industrials.
• La resta dels microcontroladors venuts al món, aproximadament un 10% van ser adquirits
per les indústries d'automoció.

També els moderns microcontroladors de 32 bits van afermant les seves posicions en el mercat, i les
àrees de més interès el processament d'imatges, les comunicacions, les aplicacions militars, els
processos industrials i el control dels dispositius d'emmagatzematge massiu de dades.

1.5 Quin microcontrolador emprar?

A l'hora d'escollir el microcontrolador a emprar en un disseny concret cal tenir en compte multitud
de factors, com la documentació i eines de desenvolupament disponibles i el seu preu, la quantitat
de fabricants que el produeixen i per descomptat les característiques del microcontrolador (tipus de
memòria de programa, nombre de temporitzadors, interrupcions, etc.):

Costos. Com és lògic, els fabricants de microcontroladors competeixen durament per vendre els
seus productes. I no els va massa malament ja que sense fer massa soroll venen 10 vegades més
microcontroladors que microprocessadors.

Perquè ens fem una idea, per al fabricant que utilitza el microcontrolador en el seu producte una
diferència de preu en el microcontrolador d'algunes pessetes és important (el consumidor ha de
pagar a més el cost de l'empaquetat, el dels altres components, el disseny del maquinari i el
desenvolupament del programari). Si el fabricant vol reduir costos ha de tenir en compte les eines
de suport amb que comptarà: emuladors, simuladors, assembladors, compiladors, etc. És habitual
que molts d'ells sempre es decantin per microcontroladors pertanyents a una única família.

Aplicació. Abans de seleccionar un microcontrolador és imprescindible analitzar els requisits de

l'aplicació:

• Processament de dades: pot ser necessari que el microcontrolador realitzi càlculs crítics en un
temps limitat. En aquest cas hem d'assegurar de seleccionar un dispositiu prou ràpid per a això.
D'altra banda, caldrà tenir en compte la precisió de les dades a manejar: si no n'hi ha prou amb un
microcontrolador de 8 bits, pot ser necessari acudir a microcontroladors de 16 o 32 bits, o fins i tot a
maquinari de coma flotant. Una alternativa més barata i potser suficient és usar llibreries per a
manejar les dades d'alta precisió.

• Entrada Sortida: per determinar les necessitats d'Entrada / Sortida del sistema és convenient
dibuixar un diagrama de blocs del mateix, de manera que sigui senzill identificar la quantitat i tipus
de senyals a controlar. Un cop realitzada aquesta anàlisi pot ser necessari afegir perifèrics maquinari
externs o canviar a un altre microcontrolador més adequat a aquest sistema.

• Consum: alguns productes que incorporen microcontroladors estan alimentats amb bateries i el seu
funcionament pot ser tan vital com activar una alarma antirobatori. El més convenient en un cas
com aquest pot ser que el microcontrolador estigui en estat de baix consum però que desperti davant
l'activació d'un senyal (una interrupció) i executeu el programa adequat per a processar-la.

• Memòria: per detectar les necessitats de memòria de la nostra aplicació hem de separar-la en
memòria volàtil (RAM), memòria no volàtil (ROM, EPROM, etc.) I memòria no volàtil
modificable (EEPROM). Aquest últim tipus de memòria pot ser útil per incloure informació
específica de l'aplicació com un número de sèrie o paràmetres de calibratge.

El tipus de memòria a emprar vindrà determinat pel volum de vendes previst del producte: de menor
a major volum serà convenient utilitzar EPROM, OTP i ROM. Pel que fa a la quantitat de memòria
necessària pot ser imprescindible realitzar una versió preliminar, encara que sigui en pseudo-codi,
de l'aplicació ia partir d'ella fer una estimació de quanta memòria volàtil i no volàtil és necessària i
si és convenient disposar de memòria no volàtil modificable.

• Ample de paraula: el criteri de disseny ha de ser seleccionar el microcontrolador de menor ample

de paraula que satisfaci els requeriments de l'aplicació. Fer servir un microcontrolador de 4 bits
suposarà una reducció en els costos important, mentre que un de 8 bits pot ser el més adequat si
l'ample de les dades és d'un byte. Els microcontroladors de 16 i 32 bits, a causa del seu elevat cost,
han de reservar per a aplicacions que requereixin les seves altes prestacions (Entrada / Sortida
potent o espai d'adreçament molt elevat).
• Disseny de la placa: la selecció d'un microcontrolador concret condicionarà el disseny de la
placa de circuits. Cal tenir en compte que potser fer servir un microcontrolador barat
encareixi la resta de components del disseny

Els microcontroladors més populars es troben, sens dubte, entre les millors eleccions:

8048 (Intel). És el pare dels microcontroladors actuals, el primer de tots. El seu preu,
disponibilitat i eines de desenvolupament fan que encara sigui molt popular.
• 8051 (Intel i altres). És sens dubte el microcontrolador més popular. Fàcil de
programar, però potent. Està ben documentat i té centenars de variants i incomptables
eines de desenvolupament.
• 80186, 80188 i 80386 EX (Intel). Versions en microcontrolador dels populars
microprocessadors 8086 i 8088. El seu principal avantatge és que permeten aprofitar
les eines de desenvolupament per a PC.
• 68HC11 (Motorola i Toshiba). És un microcontrolador de 8 bits potent i popular amb
gran quantitat de variants.
• 683xx (Motorola). Sorgit a partir de la popular família 68k, a la qual s'incorporen
alguns perifèrics. Són microcontroladors d'altíssimes prestacions.
• PIC (Microchip). Família de microcontroladors que guanya popularitat dia a dia. Van
ser els primers microcontroladors RISC.
• Cal ressaltar en aquest punt que hi ha innombrables famílies de microcontroladors,
cadascuna de les quals posseeix un gran nombre de variants.

1.6 Recursos comuns a tots els microcontroladors.

Com que tots els microcontroladors integrats en un xip, la seva estructura fonamental i les
seves característiques bàsiques són molt semblants. Tots han de disposar dels blocs
essencials Processador, memòria de dades i d'instruccions, línies d'E/S, oscil·lador de
rellotge i mòduls controladors dels perifèrics. No obstant això, cada fabricant intenta
emfatitzar els recursos més idonis per a les aplicacions a què es destinen preferentment.

En aquest apartat es fa un recorregut de tots els recursos que es troben en tots els microcontroladors
descrivint les diverses alternatives i opcions que poden trobar-se segons el model seleccionat.

1.6.1 Arquitectura bàsica

Tot i que inicialment tots els microcontroladors adoptar l'arquitectura clàssica de von Neumann, a
hores d'ara s'imposa l'arquitectura Harvard. L'arquitectura de von Neumann es caracteritza per
disposar d'una sola memòria principal on s'emmagatzemen dades i instruccions de forma indistinta.
A aquesta memòria s'accedeix a través d'un sistema de busos únic (direccions, dades i control).

L'arquitectura Harvard disposa de dues memòries independents una, que conté només instruccions i
una altra, només dades. Ambdues disposen dels seus respectius sistemes de busos d'accés i es poden
fer operacions d'accés (lectura o escriptura) simultàniament en ambdues memòries. Figura 1.3.

Figura 1.3. L'arquitectura Harvard disposa de dues memòries independents per a dades i per a
instruccions, permetent accessos simultanis.