ESCOLA MARINADA

Cambrils

1r premi 5è
MALALTA A L’HOSPITAL
Tot just m’acabava de despertar d’aquell somni tan bonic: Jo, fora
del hospital, sentint l’olor a natura amb la mare, el pare, l’àvia…
Tot era tan bonic... fins que m’he despertat.
Una altra vegada a l’habitació fosca, amb els mateixos llençols, el
mateix mal de cap, preocupada per aquesta tarda, que em farien la
meva primera sessió de quimioteràpia.
Tres mesos enrera deia que volia estar malalta per quedar-me a
casa i no anar a l’escola; però ara estava aquí desitjant que em
traguessin d’una vegada per totes aquesta malaltia que tinc. L’únic
bo era que no veia les pesades de la classe, que no havia de fer
deures, la salsa de tomàquet que em portaven els diumenges i que
havia fet un nou amic: l’Arnau.
De cop veig que la porta s’obre. Es l’Ariadna!! La meva millor amiga!
-Com et trobes?- diu ella amb un somriure.
-Bé, ara que arribes tu, però una mica preocupada per la
quimioteràpia- dic jo notant com els ulls se’m comencen a humitejar.
-No et preocupis, amb el suport de tots els teus amics i la família tot
sortirà “requetebé”.
Té raó. Només ficant el granet d’arena de l’esperança tot es pot
aconseguir...

PSEUDÒNIM: Julia Roberts

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils

2n premi 5è
Després de la història de St. Jordi
Hi havia una vegada, en el poble de Sant Jordi...

Quan Sant Jordi va matar al drac, és normal que es casés

amb la princesa. Però just el dia de la seva boda, que per cert, tot el
poble tenia enveja de que Sant Jordi es quedés amb la noia més
bonica de totes les terres, el mag del poble es va emportar la
princesa per obligar-la a que es casés amb ell.

Sant Jordi, tot enrabiat, no sabia què fer. El seu cavall ja era
vell i ell no podia anar amb el vestit de nuvi per salvar per segona
vegada a la princesa. Així, que ell, va anar corrent al castell per
vestir-se i també de pas es va prendre dues begudes energètiques,
perquè a ell li donaven especialment molta força.

Després va anar a visitar al germà del drac, al que li deien

Jerry, per si volia ajudar-lo. En Jordi va pensar una mentida: li va dir
que deixaria menjar-se-la. En Jerry, que no era gaire espavilat, s'ho
va creure.

Sant Jordi, tot content, es va pujar al llom del drac i armat amb
un escut, una espasa i una llança li va dir al seu poble adéu. Clar,
com en Jerry volava tant alt, la gent no el va sentir.

Van viatjar a llocs llunyans on van conèixer a gent amable i poc

amable que els anava donant pistes d'on estava aquell mag tan
poderós.

Van arribar a un llac gegant, que tenia les aigües geladíssimes.

En Jordi es va adonar que el drac volava molt lent. El drac li va dir
que sentia debilitat a les temperatures molt fredes. En Jordi no va
dissimular una certa decepció, es pensava que resistiria tot el camí.

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils
Però en Jerry li va confessar una cosa més: Que ell, quan
era petit, tenia enveja del seu germà, el drac que va estar apunt de
destruir el poble de Sant Jordi. Tenia enveja perquè el seu germà
no parava de presumir de que era el millor drac de la família, i és
que ho era. Però a en Jerry no li agradava la seva actitud. Al final,
després de que en Jerry parlés, van decidir quedar-se una nit a
descansar.

Al dia següent Jerry ja es va acostumar al fred que feia pels

voltants i van decidir reunir totes les pistes que la gent els havia
donat. Al final van descobrir

que el castell estava al nord-oest, just on estava tot ple de boira. Era
com creuar un portal a un altre món, un món ple d’obscuritat.

En Jordi i en Jerry van veure unes criatures molt estranyes, i els va

córrer com una esgarrifança per tot el cos. Els dos van veure
aquelles criatures molt poc amables; eren molt més poderoses que
el drac que va estar a punt de vèncer a en Jordi anteriorment. A ells
dos els hi va costar molt matar a aquelles criatures tant poderoses.
Ja s’estaven a punt de rendir, no trobaven per ninguna part el
castell d’aquell mag. Era molt complicat salvar a la princesa, però
quan es creien que tot estava perdut, al fons de la foscor, van veure
una petita llum.

En Jordi i en Jerry, al veure aquella llum, van anar corrents

cap a ella. Quant més s’apropaven, cada vegada es distingia millor
la figura d’un castell.

Quan van arribar al castell, el que els va cridar més l'atenció,

va ser que estava tot brut, desordenat i ple de pols, una pols que
semblava infinita.

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils
Van buscar per totes les habitacions fins que van trobar a la
princesa. Estava en un racó, lligada amb unes cadenes molt
gruixudes. En Jerry i en Jordi les van trencar, i es van emportar a la
princesa, sense necessitat de lluitar contra el mag, que estava
dormint.

Van emprendre el gran i llarg viatge de tornada cap al poble.

Quan van arribar al poble, en Jerry es volia quedar amb la princesa,

però al final va entendre que en Jordi se l’estimava molt.

En Jordi va poder celebrar finalment la seva boda i a en Jerry

li van deixar viure al castell per sempre.

PSEUDÒNIM: JERRY

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils

3r premi 5è

L’ocell i els cucs

Hi havia una vegada un grup de cucs, que vivien dins del nostre
poble, però per a ells aquell poble era com un país. Es van veure
atacats per un ferotge i famolenc ocell, que tenia molta gana i també
per alimentar als seus fills acabats de néixer.
Els cucs van entendre que els ocells necessitaven menjar, però els
cucs també havien de pensar en ells mateixos i el que val la seva
vida per a ells, perquè a ningú li agrada morir. Un cuc del poble va
decidir fer una cosa, i és van posar d’acord i van fer un pacte. Cada
cuc que mori el deixarem en el meu garatge.
Tu vens volant agafes els cucs que hi hagin i te’ls emportes perquè
els teus ocellets puguin menjar - van dir els cucs.
I a canvi jo us portaré d’un lloc a l’altre per poder-vos desplaçar mes
ràpid i perquè no os canseu - va exclamar l’ocell.
D’acord, així ens ajudem els uns als altres i no cal baralles - van dir
tots.
Uns mesos després...
No moria cap cuc i els ocells necessitaven menjar o, si no, les seves
cries podrien morir. Els cucs policies els hi van dir al poble que no
podien seguir així, perquè si no, acabarien sense cucs i aquell poble
es quedaria sense habitants. Un dia els cucs van parlar amb una
nena humana i li van demanar si se’ls podia emportar cap a casa
seva.
La nena ho va fer, però el que ella volia era que juguessin amb
l’ocell que havia trobat ferit pel carrer. Quan van arribar a casa de la
nena, van veure l’ocell i li van preguntar què li havia passat a la
cama, i li va respondre que s’havia caigut de l’arbre on vivia. Els
cucs li van fer un favor al seu amic l’ocell, li van portar a les seves
cries en una capsa de cartró fins a casa de la nena per a que les
pogués veure el seu pare. Però quan van tornar hi havia un ocellet

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils
més que abans, el que estava fa poc dins l’ou. El pare es va posar
contentíssim de que les seves cries no s’haguessin mort.
Els ocellets van menjar fins no poder més. S’havien atipat com a
lladres. El seu pare volia que aprenguessin a volar, per a que
poguessin anar a buscar menjar mentre ell tenia la pota ferida. Els
hi va costar aprendre però al final ho van aconseguir.
Mentrestant...
La nena va deixar als cucs la seva casa de nines. Era una casa de
nines on hi havia poqueta cosa. La nena per l’aniversari del seu
millor amic cuc li va regalar una veritable mansió on hi havia de tot:
tele, armari, piscina, dutxa..., que sortia anunciada per la televisió
on cada vegada que, ell deia, jo vull una com aquesta mansió.
El cuc al veure el seu regal va exclamar – visca, visca, el que jo
volia,
Li van portar un pastís gegant de xocolata, que per ell era un gran
honor tindre aquell pastís, però encara li van regalar més coses: un
forfait per a poder gaudir d’un magnífic dia d’esquí. La nena es va
anant fent gran i ja no tenia temps per a jugar.

La nena no es va adonar però l’ocell ja tenia la cama curada i se’n

va anar volant perquè la nena mai els i feia cas, i va pensar que no
valia la pena estar allí per no fer res de res, es va emportar els cucs
i la casa de joguines per a poder viure tots junts. I en aquell moment
va pensar que els humans a mesura que es van fent grans deixen
de fer les coses que feien abans com en aquest cas jugar.
Però ells formaven una bona família, cadascú tenia una tasca
diferent, van ajudar-se els uns als altres, però alguns cops es
barallaven, com passa sempre a tots els llocs.
Un dia van decidir tots fer un lloc on visquessin tots els animals,
aquell lloc va ser el bosc. Van anar cap a casa de la nena a desitjar-
li que tingués un bon futur i que ja entenien que ella era massa gran
per poder jugar amb ells. Cadascun dels cucs li va donar un petó i li
van dir que potser tornarien a passar a visitar-la algun dia. La nena
va gaudir un dia més de la companyia dels cucs, ja que no s’havia
que havien marxat.

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils
Els cucs van tindre noves aventures amb els seus nous amics. Però
entre els cucs i la nena mai es va perdre una gran amistat, i van ser
feliços per sempre.

PSEUDÒNIM: MARSUPILAMI

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils

1r premi 6è

La llibertat

Hola a tothom em dic Cliona i tinc 12 anys.

Us heu preguntat mai quin és el poder de l’amistat i la llibertat?

Doncs aquí teniu una historia que em va passar ara fa tres anys…

Jo anava a l’escola i, en arriba-hi, vaig veure que hi havia una nena

nova, que es deia Júlia.

La Júlia era una nena tímida que venia de l’Àfrica. Els seus pares
havien mort a la guerra i ella estava molt trista.

- Pobre Júlia! - vaig pensar. No podia més, no podia suportar-ho,

havia d’ ajudar-la, i és que el poder de l’amistat es tan, tan gran.

Un dia, la Júlia em va dir:

- M’agradaria marxar amb els meus pares, els trobo tant a faltar

Llavors es va obrir un forat negre i els pares de la Júlia van dir:

- Júlia, vine amb nosaltres a l’altre món.

La Júlia va morir. Va morir però abans em va dir:

- Té aquest cor.

Era un cor preciós, el millor de tots. Allò era una prova de l´amor, i
l’honestedat.

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils

I en aquell moment va caure una gota de sang, com si fos la darrera

llàgrima d’aquest món.

PSEUDÒNIM: CONILLET LILI

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils

2n premi 6è

El drac poruc
Hi havia una vegada un drac poruc que sempre tenia por de tot i
plorava un munt: podia fer fins a un riu.

El poble no aguantava més els seus plors tant forts. No podien

dormir, no podien fer res. Tenien unes ulleres tan negres que fins i
tot no se’ls veien els ulls. I un dia va passar això...

Van pujar a la muntanya i li van dir:

- Drac no ploris més, si us plau.
Però el drac no parava. El segon dia van pujar de nou:

- Drac no ploris més.

I l’últim dia que van pujar li van dir:
- No ploris més o et matarem.

El drac no va fer cas i van pujar amb les falçs, destrals, torxes de
foc...

Però va venir un home armat fins a les dents i els va dir:

- Jo sé perquè el drac plora. Plora perquè la seva mare l’ha

abandonat. Hem de trobar-la.

El poble es va posar a buscar-la.

Tothom va començar a buscar-la com si estiguessin bojos i un
home va dir:

- És aquí, dalt de la muntanya!

I li va tirar xarxes i la va recollir amb helicòpter i la va dur amb el seu

fill.

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils
El fill, feliç, va aprendre a volar i tot content se’n va anar.

PSEUDÒNIM: KAWASAKI

Premis Literaris. Sant Jordi 2011

ESCOLA MARINADA
Cambrils

3r premi 6è

NO TENGO AMIGOS

Yo soy Juan, un niño de España. Tengo muchos amigos, pero

pronto los voy a perder.
Mi padre trabaja de empresario y lo han trasladado a Estados
Unidos. Yo no me quiero ir. El inglés no es lo mío, y además, ¿los
amigos? Estoy muy preocupado.

Ya hemos llegado, es mi primer día de colegio. Nadie me habla, soy

un bicho raro, me pegan… no duermo por las noches.

Pero hoy, en el colegio, he tropezado y me he puesto rojo como un

tomate: ella es rubia y bajita. Cada vez que me habla me quedo
embobado y sonrío, aunque no sepa lo que digo.
Han ido pasando los años y ella es mi única amiga, la única que me
comprende.

Yo he tomado confianza y siempre le cuento mis problemas, y ella a

mí.

Sólo tiene un amigo: yo.

A mí ya me vale tenerla sólo a ella de amiga, yo soy feliz. Aprendo

la lección: vale más tener una amiga que te apoya y está en los
malos momentos, que tener muchos que sólo te quieren por lo que
tienes, y un amigo te tiene que querer por lo que eres.

Ahora soy mayor, trabajo de profesor, e intento transmitir esto a mis

alumnos.

PSEUDÒNIM: Xaxo

Premis Literaris. Sant Jordi 2011