5.

Magnetisme(I)
5.1. Efectes del camp magnètic
5.1.1. Força magnètica i línies de camp magnètic.
5.1.2. Efectes del camp magnètic sobre càrregues en moviment.
5.1.3. Confinament magnètic.
5.1.4. Selector de velocitats i espectròmetre de masses.
5.1.5. El ciclotró
5.1.6. Efecte Hall
5.1.7. Força i moments magnètics sobre conductors: El galvanòmetre.
5.2 Generació de camp magnètic.
5.2.1. Llei de Biot i Savart.
5.2.2. Camp magnètic creat per un fil rectilini.
5.2.3. Força magnètica entre dos fils conductors paral·lels.
5.2.4. Camp magnètic creat per una espira.
5.2.5. Llei d’Ampère.
5.2.6. Bobines rectes i toroidals.
 5.1. Efectes del camp magnètic (I)
5.1.1. Força magnètica i línies de camp magnètic
Experimentalment
Si una càrrega q té v dins d’un camp magnètic B
r r r B, Camp magnètic, unitats:
Apareix una força de valor :
FM = qv × B Sist. Int. Tesla T=

·s
=

C ⋅m A⋅m
Sist. CGS: Gauss G=10-4 T

1. La força és proporcional a la càrrega: La càrrega exercida

sobre una càrrega positiva és oposada a la que es fa sobre una
càrrega negativa que es mou a la mateixa velocitat.
2. La força és proporcional a la velocitat: Si la càrrega està
Propietats
en repòs la força magnètica sobre ella és nul·la.
3. Propietats deduïdes del producte vectorial:
a) La força magnètica és perpendicular a v i a B.
b) Si B i v són paral·lels o antiparal·lels
Fm = 0.
c) La força és màxima quan v i B són ⊥
 Exemples 5.1.1.
Exemple 1, ex 73 T5: (ex. 2005/06)Una càrrega puntual de B
càrrega q = 1 mC i massa m = 10 g es troba al ×××××××××××××
capdamunt d’un pla inclinat d’inclinació α = 30º. En ×××××××××××××
m +q
aquesta zona hi ha un camp magnètic uniforme B = 1 T ×××××××××××××
dirigit cap a dins tal i com indica la figura, i un camp ×××××××××××××
elèctric, també uniforme, de valor E = 100 N/C i dirigit α
×××××××××××××
cap a la dreta. La partícula carregada es deixa anar des E
d’aquesta posició inicial.a) Realitzeu el diagrama del cos
lliure de la partícula i calculeu la velocitat que porta la
partícula en el moment que perd el contacte amb el pla
inclinat. b) Quina distància ha recorregut sobre el pla
inclinat des de que la deixem anar fins que perd el
contacte amb el pla?
Sol: 34.87 m, 44.83 m
 5.1. Efectes del camp magnètic (II)
5.1.1. Força magnètica i línies de camp magnètic
Definició: Representació de la direcció i el sentit que té el
camp magnètic a cada punt de l’espai
B B
Fm Fm

N
S
N
S
1. La direcció i el sentit de les línies de
camp van indicades per la direcció i el
Semblances
sentit del camp.
(línies de E) 2. El mòdul del camp ve indicat per la
• Línies de seva densitat
camp
magnètic 1. En el camp E les línies de camp
segueixen la direcció i el sentit de la Fe, en
canvi en les línies de camp magnètic són
Diferències ⊥ a la Fm
(línies de E):
2. Les línies de camp E comencen a la
càrrega positiva i acaben a la negativa; en
canvi les línies de camp B són tancades:
No existeixen pols aillats.
 5.1. Efectes del camp magnètic (III)
5.1.2. Efectes del camp magnètics sobre les càrregues en moviment.

1r cas) Camp magnètic B (uniforme) i v són perpendiculars:

Fm ⊥ v
Orbita circular
Òrbita de cinclotró
Al ser
r unrm.c.u r
acceleració normal!
F = q v⊥ × B

F = qvB Simplifiquem velocitats,

aïllem el radi i obtenim:
v2 mv
F = qvB = ma = m r=
qB
r
Radi òrbita ciclotrona
2πr 2πm
Període de cinclotró T= =
v qB
1 qB
Freqüència de cinclotró f = =
T 2πm
La freqüència té dependència només del camp magnètic i de
la relació carrega-massa de la partícula.
 Exemples 5.1.2. (I)
Exemple 1, ex 69 T5: Un electró d’energia cinètica 45 keV es mou en una òrbita
circular perpendicular a un camp magnètic de 0.325 T. a) Trobeu el radi de l’òrbita,
b) Trobeu la freqüència i el període del moviment.
Sol: a) 2.2 mm, b) 1.1·10-10 s, 9.1·109 Hz

Exemple 2 ex 70 T5: Protons, deuterons (cada un amb càrrega +e) i partícules

alfa (de càrrega +2e) de la mateixa energia cinètica entren en un camp magnètic
uniforme B que és perpendicular a les seves velocitats. Trobeu els quocients Rd/Rp
i Rα/Rp. Suposeu que mα = 2md = 4mp.
Sol: sqrt(2), 1.
 5.1. Efectes del camp magnètic (IV)
5.1.2. Efectes del camp magnètics sobre les càrregues en moviment.
2n cas) Camp magnètic B (uniforme) i v formen un angle α (no són ⊥):
La velocitat la podem descomposar en 2 parts:
v// i v⊥ al camp magnètic B
F
B • v//
Fa 0º amb B
Fm = 0

v θ
v • v⊥
Fa 90º amb B
Fm ⊥ a v⊥ i B

v Per tant, v// desplaça les partícules en la direcció

de B, però la força deguda a v⊥ la fa girar. Així:

mv⊥ mv ⋅ sinθ
Radi òrbita ciclotrona r= =
qB qB
2πr 2πm
Període de cinclotró T = =
v qB
1 qB
Freqüència de cinclotró f = =
T 2πm
Pas d’hèlix 2πm
d = v|| ⋅ T = v cos θ
qB
 5.1. Efectes del camp magnètic (V)
5.1.3. Confinament magnètic
Moviment de càrregues dins de camps magnètics no uniformes

Esdevenen molt complexes.
Exemple: Camp magnètic intens als extrems i dèbil al centre
Les càrregues poden oscil·lar endavant i
endarrere d’un extrem a l’altre

Confinament magnètic: Les partícules
queden atrapades a dins (s’utilitza per
obtenir feixos de partícules carregades i
experimentar fusió nuclear)

Càrregues provinents dels Sol, estels i

cometes (raigs còsmics)
Alguns queden
atrapats pel camp magnètic no uniforme de
la Terra
Giren en espiral de pol a pol de
la Terra en pocs segons
Xocs amb
àtoms de l’atmosfera
Emeten llum visible

Aurores (visibles als pols; + propers a la
Terra)
 Exemples 5.1.2. (II)

Exemple 3, ex 12 T5: Un camp magnètic uniforme de

magnitud 0.150 T apunta al llarg de l’eix x positiu. Un
positró (e+) que es mou a 5·106 m/s entra dins una
regió on el camp forma una direcció de 85º amb l’eix x,
tal i com indica la figura, descrivint un moviment en
forma d’hèlix. Trobeu el pas, p, i el radi, r, de la
trajectòria.
Sol: 0.104 mm, 0.189 mm.
 5.1. Efectes del camp magnètic (VI)
5.1.4. El selector de velocitats i l’espectròmetre de masses.
Selector de velocitats
Descripció: S’utilitza per aconseguir que la partícula carregada quan
entra en una regió de B=ctant es mogui a la mateixa v sense desviació:
Combinació de camp E i camp B.

E
Fm = FE ⇒ qvB = qE ⇒ v =
B

Atenció!
Perquè succeeixi això E i B

han de ser ⊥: Camps creuats.

• Si les partícules porten v=E/B: Equilibri de forces i no es desvien.

• Si les partícules porten v>E/B: Guanya la força magnètica i es
desvien en el sentit d’aquesta força.
• Si les partícules porten v<E/B: Guanya la força elèctrica i es desvien
en el sentit d’aquesta força.
 5.1. Efectes del camp magnètic (VII)
5.1.4. El selector de velocitats i l’espectròmetre de masses.
Espectròmetre de masses
Descripció: Aparell que separa ions d’acord entre la seva massa i la
seva càrrega.
1) Es fan passar primer per un selector de velocitats.
2) Després els electrons circulen per una regió on hi ha
un segon camp magnètic B1, d’igual direcció que el que
Funcionament
actua dins del selector.
3) Les partícules es desvien en òrbites circulars i impacten
contra una placa fotogràfica.
m v m E0 O+
R= = • Es pot trobar la relació entre la
q B1 q B0 B1 càrrega i la massa coneixent el
C+
R radi de curvatura:
B0 H+
mv 2
+ + + + + + + + + + qvB1 = ;
v r
E0 + m B1r E
- - - - - - - - - - = =
q v B 0 B1r
B1
• Aplicacions: Els isòtops s’ionitzen de manera que tinguin la mateixa
càrrega, així podem obtenir la seva massa a partir de la zona d’impacte a la
pantalla.
 Exemples 5.1.3.
Exemple 1, ex 14 T5: Abans d'entrar en un espectròmetre de masses,
els ions passen a través d'un selector de velocitats que consisteix en un
parell de plaques planes paral·leles separades 2,0 mm i entre les quals hi
ha una diferència de potencial de 160 V. El camp magnètic entre totes
dues plaques és 0,42 T. El camp magnètic en l'espectròmetre de masses
és 1,2 T. Esbrineu (a) la velocitat dels ions quan entren en
l'espectròmetre de masses i (b) la diferència en els diàmetres de les
òrbites dels ions 238U i 235U. (La massa del 235U és 3,903 10-25 kg.)
Sol.:(a)1,9 105 m/s; (b) 9,89 mm.
 5.1. Efectes del camp magnètic (VIII)
5.1.5. El ciclotró.
Inventat per Lawrence i Livingston
L’objectiu és accelerar les partícules i així
aconseguir altes energies cinètiques.

Utilitzades per a bombardejar nuclis atòmics

Partícules d’alta energia
.

Reaccions nuclears i producció de materials radioactius per radioteràpia.
• Consta de dos espais en forma de D, anomenats “des” i les
càrregues es mouen a dins d’elles on també hi ha un camp
magnètic B uniforme perpendicular a les D. Dins les des

buit
Evitar pèrdues d’energia i dispersió al xocar amb
partícules de l’aire.
• Entre les des
∆V alterna i = freqüència de gir que la de la
Parts i partícula: T= 2πm/qB
Crea un E uniforme entre l’espai que
funcionament separa les des.
1) Des de S s’injecta una partícula cap a De1 a v petita.
2) Descriuen un semicercle dins De1
Arriba a l’espai que
separa De1 i De2 al cap de T/2
Ajustem ∆V de manera que
la partícula s’acceleri cap a De2.
3) F=q·E
v↑ ↑
Ec↑
R òrbita ↑
Radi més gran dins De2,
quan torna a l’espai entre les des es torna a accelerar
(alterna) i així successivament.
 Exemples 5.1.4.
Exemple 1, T5 ex 13 fulls: Un ciclotró té un camp magnètic de 1.8 T i ha
estat dissenyat per a accelerar protons fins 25 MeV. (a) Quina és la
freqüència del ciclotró? (b) Quin ha de ser el radi mínim de l’imant per tal
d’obtenir una energia de sortida de 25 MeV? (c) Si apliquem un potencial
alternatiu a les des de valor màxim 50 kV, quantes voltes orbitals hauran
de fer els protons abans d’emergir amb l’energia de 25 MeV?
Sol: (a) 1.7·108 rad/s; (b) 0.41 m; (c) 250 voltes
 Fes-ho tu!
Ex.1. Experiment de Thomson J.J. Thomson va establir la naturalesa dels raigs catòdics
(raigs que surten del càtode d’un tub similar al del televisor) al mesurar la relació
càrrega massa q/m dels electrons, tal i com indica la figura. Els seus estudis sobre la
descàrrega elèctrica en gasos i el descobriment dels electrons (al 1897) li valgueren el
premi Nobel de Física el 1906. A la figura, s’observa que quan es té un camp elèctric E,
però no un camp magnètic, entre les dos plaques deflectores, el feix d’electrons es
desvia una distància y a la pantalla de detecció.
a) Demostreu que aquesta desviació s’obté mitjançant la fórmula:
y = (e·E/mv2)·(DL + L2/2)
on v és la velocitat dels electrons que entrin entre les plaques.
b) Thomson va aplicar després un camp magnètic, el valor del qual va ajustar de tal forma
que el feix no es desviés. Demostreu que la relació càrrega i massa (q/m) està en funció
de magnituds mesurables per:
q/m = (y·E)/(B2(DL + L2/2))