Llista de fal·làcies lògiques que cal que

siguin evitades per tota persona conscient i

reflexiva
1. Fal·làcia de l'Enverinament de les Fonts (Argumentum ad
Hominem).
Aquest error lògic és comès quan hom tracta de desacreditar una font
d'evidències fins i tot abans de considerar l'evidència mateixa.

2. Fal·làcia Reductiva.
Aquest error lògic és comès quan hom tracta de «reduir» quelcom complex
a quelcom molt senzill, afirmant que «Això no és res més que ...»,
concentrant-se en un aspecte limitat del fenomen global.

3. Fal·làcia de l'Ús Indegut de l'Autoritat (Argumentum ad

Verecundiam).
Aquest error lògic és comès quan hom tracta d'emprar un expert per
demostrar quelcom no relacionat amb el camp de competència de l'expert,
o cita un expert en un tema com donant per suposat que l'opinió de l'expert
és infal·lible.

4. Fal·làcia Argumentum ad Populum.

Aquest error lògic és comès quan hom juga amb els sentiments populars, o
diu als seus oïdors el que volen sentir. (Conegut també com Fal·làcia del
mal ús de la democràcia.)

5. Fal·làcia de l'Ús Indegut de Termes Emocionals.

Aquest error lògic és comès quan hom fa servir paraules que tenen la
intenció d'enfosquir emocionalment el tema tractat, no contribuint a una
clara reflexió.

6. Fal·làcia de la Jactància Cronològica.

Aquest error lògic és comès quan hom tracta de refutar quelcom merament
assignant-li una data, generalment presentant-ho com a molt antic. (També
es podria conèixer com Argumentum ab Annis, o, argument per l'edat.)

7. Fal·làcia de l'Al·legació Tendenciosa.

Aquest error lògic és comès quan hom dramatitza el material que afavoreix
la seva posició, ignorant o minimitzant el material que milita en contra de la
seva posició.
8. Fal·làcia Post Hoc Ergo Propter Hoc.
Aquest error lògic és comès quan hom raona que quelcom és la causa
d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps.

9. Fal·làcia de l'Afirmació del Consegüent.

Aquest error lògic és comès quan hom afirma una causa per a una
condició coneguda, quan pot ser que hi hagi una gran quantitat de causes
diferents. (Quan els científics intenten confirmar una teoria han d'afirmar el
consegüent —o sia, algun resultat— però generalment segueixen
investigant cercant una causa o causes; segueixen experimentant cercant
l'única causa possible.)

10. Fal·làcia Argumentum ad Ignorantiam.

Aquest error lògic és comès quan hom raona en el sentit que si una posició
no pot ésser demostrada, l'altra guanya per defecte, essent que podria
haver-ni més de dues possibles explicacions, sense haver-hi evidència
independent disponible.

11. Fal·làcia Genètica.

Aquest error lògic és comès quan hom pretén que quelcom és
«senzillament» o «només que» la seva gènesi (el seu origen), o quan algú
rebaixa quelcom degut al seu origen humil o poc propici.

12. Fal·làcia de l'Ús Indegut de l'Analogia.

Aquest error és comès quan hom dóna per suposat —sense transició ni
explicació de cap gènere— que les mateixes lleis que pertanyen a una
situació són igualment vàlides per ésser aplicades a qualsevol situació
similar, com quan hom confon la natura descriptiva de les lleis científiques
(lleis naturals) amb la natura prescriptiva de les lleis socials (que regeixen
la conducta de la societat).

13. Fal·làcia de la Petitio Principii.

Aquest error lògic és comès quan hom empra un argument en què hom
suposa com ja demostrat allò que cal demostrar, freqüentment fent servir
altres paraules. Més comunament coneguda com Petició de principi. Un
exemple seria: «Aquesta institució està antiquada perquè és un
anacronisme.»

14. Fal·làcia de l'Argument Circular.

Aquest error lògic, molt similar a l'anterior, se'n diferencia en què inclou
una multiplicitat d'elements, amb un mínim de dos. A és demostració de B,
i B és demostració d'A.

15. Fal·làcia Argumentum ad Baculum.

Aquest error lògic és comès quan hom empra la força o la intimidació en
lloc de la raó i de l'argumentació (bales en lloc d'urnes, poder en lloc de
persuasió, votacions en lloc d'experimentació).

Identifiquem quines de les fal·làcies de raonament acabades de mencionar

són comeses pels evolucionistes quan:

1. Insisteixen en que el creacionisme és religió.

2. Seleccionen només aquells elements de l'experiència que poden ésser

pesats, mesurats o comptats com si fossin l'única realitat.

3. Volen fer creure que tots els científics competents i racionals accepten
l'evolucionisme.

4. Apressen a que hom accepti l'evolucionisme perquè tantes persones

creuen en l'evolució.

5. Fan servir els termes «Fonamentalista» o «Anti-intel·lectual».

6. Fan servir els termes «pre-científic», «vuitcentista» o «modern», «nou»,

«última novetat».

7. Dramatitzen similituds (d'esquelets, apèndixs, embrions, proteïnes o

sang) com a base per a la identificació de relacions entre organismes.

8. Argumenten en cercles viciosos per datar roques mitjançant fòssils

inclosos en elles, i els fòssils mitjançant les roques on aquests es troben.

9. Afirmen que la vida existeix, i que per tant la generació espontània ha

tingut lloc.

10. Afirmen que la creació específica no pot ser assajada, i que per tant
l'evolució és l'única explicació científica.

11. Apliquen críticament el principi de la selecció natural als problemes

socials intentant explicar els fenòmens psico-socials mitjançant
mecanismes biològics.

12. Donen com a suposat que les lluites entre animals és la norma per a
les comunitats humanes.

13. Ensenyen exclusivament l'evolucionisme, encara que el problema dels

primers orígens roman, pel que toca a la ciència, una qüestió oberta.