Professional Documents
Culture Documents
Treball Tema 7
Treball Tema 7
Índex
-Introducció: l¶Imperi Rus
1. El col·lapse de la Rússia dels tsars
1.1. L¶oposició a l¶autocràcia
1.2. Lenin i els bolxevics
1.3. La revolució de 1905 i les reformes
2. La revolució de 1917
2.1. La primera guerra mundial i la revolució de febrer
2.2. El govern provisional(març-octubre)
2.3. La revolució d´Octubre
3. El naixement de l¶URSS (1917-1927)
3.1. Les primeres mesures del nou règim
3.2. La guerra civil i el comunisme de guerra
3.3. La consolidació de l¶URSS i la NEP
4. El Estalinisme(1927-1939)
4.1. La tercera internacional
4.2. La lluita per la successió de Lenin
4.3. Socialització i planificació econòmica
4.4. El període estalinista
5. Conclusió: El naixement d¶un gegant del segle XX
c
- Introducció:
A finals del segle XIX i principis del XX, Rússia seguia tenint un go vern absolut
a través del Tsarisme. On la principal activitat econòmica era l'agricultura, qui
exercien aquesta activitat vivien amb unes males condicions de vida , amb una
deficient alimentació i una perspectiva de millora molt roina .
A més, la revolució de 1917 va donar lloc a un nou sistema polític, i a una nova
potència mundial que s¶assentava sobre els principis dels comunisme, la Unió
Soviètica.
L¶URSS durant gran part del segle XX, fou una referència per als qui no
acceptaven el model polític i econòmic del capitalisme liberal a més a més va
inspirar molts dels moviments revolucionaris que es van produir en l¶època.
Però a més, va hi haure èpoques que van estar dominades de poder totalitari,
en les quals es reprimien les llibertats individuals de les persones.
L¶últim tsar de Rússia va ser Nicolau II Romanov, que fou coronat al 1896 .
Aquesta cerimònia la va oficiar l¶arquebisbe metropolità de Moscou.
desencadenat revolucionari del 1905, sent aquest una dels antecedents de la
Revolució del 1917, que fou la que va posar fi a l¶Imperi tsarista.
Així el Tsar tenia una autoritat sense límits , i controlava tot el país que incloïa
diferents ètnies i nacions, era l¶emperador de totes les Rússies.
Però a pesar de les dificultats foren sorgint grups politics, que reclamaven
canvis profunds i que volien acabar amb el absolutisme, els principals eren:
dictadura del proletariat. Defensaven l¶esquerra marxista i l¶
insurrecció revolucionaria.
Una vegada anomenats els partits mes importants, vaig a fer una breu
descripció del pensa ment de Lenin i la seua corrent ideològica, el marxisme.
Els marxistes-leninistes, o partidaris Stalin, creien que era possible
el socialisme a un sol país, però que calia consolidar-ho amb una forta lluita
política interna. A mes aquesta corrent s¶oposava a qualsevol aliança amb la
burgesia liberal.
2. La revolució de 1917
2.1 La Revolució de Febrer
Al 1914 Rússia entrà a la 1ª Guerra Mundial, però a mesura que pasava el
temps, augmentava el descontent de la població, el règim del Tsar Nikolau II,
estava cada volta més desprestigiada, se li acusava de ser el responsable de:
1. Els errors en la producció i en el transport, provocava que en les ciutats i
en el exercit estigueren desbastits(les municions i els aliments no
arribaven al front de batalla).
2. Les fàbriques tenien que passar per falta de matèries primeres i
combustibles.
3. En les ciutats se pasava fam i fred.
4. Els imperis centrals avançaven sobre territori rus, i el nombre de morts
era impressionant.
En febrer de 1917 es produïren en Petrograd manifestacions i vagues. Davant
aquesta situació el govern envià al exercit per reprimir les manifestacions, però
els soldats van desobeir als seus oficials i es uniren a la rebel·lió. El govern va
dimitir, la DUMA havia sigut dissolta per el Tsar. Hi havia un buit de poder que
portà a un grup de diputats de la dissolta DUMA a formar un ³comitè
provisional´. Al mateix temps es formaren SOVIETS de obrers, soldats i
camperols controlats per els socialistes. D¶aquesta manera tenim dos poders
per una part el comitè provisional i per altra part el SOVIET de ³Petrograd´.
Aquestos dos poders, el dia dos de març van arribar a un acord per formar el
governs provisional que estava compost, per membres del Part it Constitucional
Demòcrata i presidit pel príncep Lvov. A més, un socialista formava
part(Kèrenski).
Mentres tot açò ocorria, Nikolau II que va ser abandonat pels seus seguidors va
abdicar la nit del dos de març en favor del gran duc Miquel, el seu germà, però
aquest ho va rebutjar. Açò va provoca que Rússia es convertí en una república.
Un altre fet que va ocórrer va ser la incipient descomposició de l¶exercit, ja que
la campanya que van fer els bolxevics a favor de la pau es va estendre
ràpidament per el front i per la resta del país.
A més, una altra cosa que va ocórrer, va ser que els soviets es van convertir
paral·lelament al govern, en un segon poder.
La situació en aquells moments, es deteriorava molt ràpidament, i el fet de que
els governs provisional anaren uns detras de atres, juntament a les
manifestacions de protesta que es formaven al carrer com va finalitzar amb la
formació d¶un govern per part de Kèrenski amb una majoria de menxevics i
amb una part de membres del partit Socialista Revolucionari. Però aquesta
creació de govern, no va fer que m illores la situació del país ja que a mes els
bolxevics per una part continuaven criticant a aquestos governs i per l¶altra,
s¶oposaven a la continuació de la guerra i exigien el repartiment de la terra.
c
Bolxevics formaren els punts estratègics de Petrograd. Assaltant el palau
d¶Hivern, i van detindre els membres del últi m govern provisional.
En el congres de els SOVIETS de totes les Rússies, triomfaren els Bolxevics
enfront als Menxevics i socialistes revolucionaris. Es va triar un nou govern
compost exclusivament per Bolxevics, denominats ³consell de els comissaris
del poble´, y Lenin es el president. La revolució Bolxevica va triomfar.
Una de les prioritats del nou règim fou la firma de la p au. Encara que Alemanya
imposa dures condicions al govern bolxevic, este les acceptà. El 3 de març de
1918 es firmà la pau de BREST -LITOVSK. Rússia perdia molt territori i
població:
Una altra de les promeses dels Bolxevics havia sigut convocar eleccions per a
una assemblea nacional constituent. Aquestes eleccions es van fer però les
van perdre els Bolxevics per això Lenin la va dissoldre. A pa rtir de aquest
moment, es instaurà la dictadura del proletariat, que es va recolzar en :
c
3.2. La guerra civil i el comunisme de guerra
Lenin imposà el règim soviètic. Les principals coses que Lenin va fer, foren les
següents:
' Lenin firmà la Pau de BREST -LITOVSK amb els Alemany a la 1ª Guerra
Mundial.
' Lenin publicà els decrets sobre la terra.
' Lenin abolí l¶assemblea, és a dir la DUMA.
Aquests esdeveniments provocaren una reacció antisoviètica, açò provocà la
Guerra Civil: entre el ³exercit roig´ dirigit per Trotsky, contra: la burgesia, els
tsaristes, els liberals, els anticomunistes i l¶ajuda internacional.
Lenin durant la guerra civil aplicà el ³Comunisme de Guerra´:
Encara així el estat soviètic, controlava les grans industries, el comerç exterior,
el comerç a l¶engròs, els transports, les finances, etc...
Els resultats foren favorables ja que augmentà tant la producció com l¶industrial.
En general, milloraren les condicions de vida de la població, com únic
inconvenient poderós parlem de problemes socials produïts per l¶ap arició d¶una
burgesia enriquida.
c
4.El Estalinisme
4.1. La tercera internacional
Acabada la 1ª Guerra Mundial, esclataren una sèrie de revolucions socialistes,
inspirades en el model soviètic com Alemanya, Hongria etc... Açò va fer creure
als bolxevics que la revolució socialista s¶estava estenent, però totes les
revoltes fracassaren per la excasa cooperació dels sectors moderats dels
partits social demòcrates europeus.
La divisió entre socialistes i comunistes es materialitzà en la creació de la 3ª
Internacional o Komintern, i la fundada a Moscou al 1919 i que s¶agrupava als
partits comunistes de molts països com la divisió dels partits socialistes. La
3ªInternacional va dividir definitivament el moviment obrer socialista en:
1. Partits socialistes de tendència socialdemòcrata
2. Partits comunistes
Sols s¶uniran en els anys 30 junt amb alguns partits democràtics en FRONTS
POPULARS per fer front al ascens del ³Feixisme´.
Stalin dissoldrà la 3ª Internacional durant la 1ª Guerra Mundial, per evitar la
desconfiança dels seus aliats.
1. El ³I Pla Quinquennal´ s¶inicia al 1 d¶Octubre de1928. L¶objectiu principal
era la supressió de la N.E.P.
2. El ³II Pla Quinquennal´ es va fer entre 1933 i 1937.L¶objectiu principal
era la planificació estatal de l¶economia, que es basa en:
a) Control producció industrial, s¶impulsà la industria pesada.
b) Construcció de grans obres publiques.
c) Col·lectivització de la terra(acabà amb els Kulaks).
3. El ³III Pla Quinquennal´ es va fer entre 1937 i 9142. L¶objectiu principal
va ser satisfer les necessitats de la guerra
c
Lenin, líder d'aquesta revolució, va dictar un document demanant que la guerra
acabés, que es repartissin terres als camperols i que es creés un partit
comunista. Ambdós partits van assumir al govern provisional però pronte va
haver lluites de poder, pel que el partit social revolucionari, qui no estava
d'acord amb la guerra va deixar el govern. El partit social democràtic, va tenir
problemes per a governar, ja que bolxevics i menxevics van lluitar pel poder.
c
CAUSES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA
'
) * +,-.
(
)/ .
)
0 .
2* &*
(
*
!* (
3
$ 3
1) ,
/