Unitat 1

Present simple of to be
les formes contractes són molt freqüents en l’anglès parlat, però a les
respostes curtes mai no contraiem el verb to be.

Fen servir el present simple per:

·expressar estats permanents, accions habituals i rutines, fets científics i
veritats universals i emprem el present simple amb verbs que no fan servir
en el present: like, think,know,want.

Spelling rules:present simple

· La majoria dels verbs formen la tercera persona del singular afegint -s a
d’infinitiu.
Els verbs acabats en –s, -x, -sh, -ch afegeix –es
Els verbs acabats en consonant –y cabien la y per i i afegeix –es.
Els verbs do i go també formen la tercer persona del singular en –es.

Possessive case

People and animals

· si el posseïdor és una persona o animal, formen els possessiu afegint ‘s.
Afegint ‘s al substantiu en singular
Afegint ‘s als substantius em plural que no acaben en –s
Afegint nomes ‘ als substantius en plural que acaben en –s
Si hi ha més d’un posseïdor del mateix objecte, la ‘s va darrere de l’últim
posseïdor
Si el objectes pertanyen un a cada un dels posseïdors, la ‘s va darrere de
cada un d’aquest

Places and objectes

· Si els posseïdors és un objecte, formen el cas possessiu amb preposició of
Els adjectius possessius concorden amb el posseïdors
La tercera persona del singular distingeix tres generes: masculí, femení,
neutre
Emprem els adjectius possessius amb les parts del cos humà
Emprem l’estructura a + substantiu + of + pronom possessiu per expressar
la idea d’un entre uns quants
Whose
Fem servir el pronom Whose? Per preguntar a qui pertany alguna cosa.
Poden formar la pregunta de dues maneres distintes
En general, col·loquem els adverbis de freqüents del verb to be, darrere
d’un verb auxiliar i davant d’un verb principal. Solem respondre a la
pregunta How often?
·Aquests adverbis i expressions advervials de freqüència solen anar al final
de l’oració
A les interrogatives, invertim l’ordre del subjecte i el verb can
A les curtes, fen servir el verb modal i no repetim l’infinitiu
Unitat 2
Love / like / dislike / hate + ing
Solem emprar like + ing quen el verb like significa gaudir de fer alguna
cosa.
L’estructura verbal de like en anglès és diferent de l’estructura en català del
verb agradar. En anglès diem: I like swimming, i swimming és l’objecte
directe , mentre que en català diem: M’agrada nedar i nedar és el sebjecte.
Altres verbs que emprem la mateixa estructura són: love, dislike, hate.
En angles utilitzem el pronom interrogatiu Why? Per preguntar la causa. La
resposta lo solem formar amb la conjuncions because
Els pronoms personals I, you, he, she, it,we, subjecte del verb, no es poden
ometre mai,llevat d’oracions coordinades
Fem servir els pronoms personals me , you, him, her, it, us, you, them
sempre com a objecte el verb i també darrere d’una preposició.
Presents continuous
EslEls verbs d’una síl·laba que acaben en vocal curta + consonant dupliquen
la consonant final davant de la forma- ing
En els verbs que acaben en –y, la y no canvia en afegir –ing
En angles britànic acabats en vocal + -/ dupliquen la / final en afegir –ing

Comparatives and superlatives comparative adjectives

Els adjectius d’una síl·laba afegeixen el sufix – er a l’adjectiu per formar el

compartiu.
Els adjectius acabats en –e ometen aquesta vocal en afegir el sufix –er
Els adjectius d’una síl·laba que acaben en vocal curta+ -t, -d, -g, -m, -n
dupliquen la consonant final en afegir –er
Els adjectius de dues síl·labes que acaben en –y canvien la y i afegeixen –er
Els altres adjectius de dues o més síl·labes formen el comparatiu amd more.
Adjectius irregulars
Emprem el comparatiu de superioritat per comparar dues persones o coses.
La conjunció than introdueix el segon terme de la comparació.

The superlative of adjetives

· els adjectivs d’una síl·laba afegeixen el sufix –est a l’adjectiu per formar el
superlatiu
Els adjectius acabats en e- ometen aquesta vocal en afegir el sufix –est
Els adjectius d’una síl·laba que acaben en vocal curta +-t, +-d, -g, -m, -n
dupliquen la consonat final en afegir –est .
Els altres adjectius de dues síl·labes formen el superlatiu amb most
Adjectius irregulars
Emprem el superlatiu per compara més de dues persones o coses dins d’un
grup
Utilitzem l’article the davant del superlatiu i la preposició in davant d’un
nom de lloc.
Unitat 3
Countable and uncountable nouns
Countable nouns.
Els substantius comptables tenen singular i plural

Uncountable nouns
·Els incomptables no tenen plural i van precedits de some, ayn,
demostratius this, that, adjectius possessius i els determinats de quantitat a
little, much, a lot of, etc., però mai no pareixen amb l’article a/an.
Els incomptables no van acompanyats de l’article the quan parlem en sentit
general, però sí el porten quan ens referim a alguna cosa específica.
Quantifying expressions
El pronom interrogatiu hwo much ? va seguit de substantius incomptables i
hwo many, de substantius comptables en plural.

Much/ many / a lot of

Much va seguit de substantius incantables i many de substantius
comptables en plural. Se solen utilitzar en frases negatives i interrogatives,
encara que també poden trobar many en frases afirmatives.
Els substantius peoplemai no pot anar precedit de much
Ales frases afirmatives solem utilitzar a lot of bé lots of substantius
incomptables o comptables en plural. També els poden trobar en frases
negatives i interrogatives
Some/any
Some se sol utilitzar en frases afirmatives i any en frases negatives i
interrogatives .
Too/ Enough i too són advervis de grau .Col·loquem Too davant d’adjectius
o advervis i posem enough al darrere. Els poden utiltzar amb l’estructura
següent.
Enough va sempre davant de substantius

Should/ Shouldn’t
Normalment, utiltzem el verb should per donar consells
Com que és un verb modal, té la mateixa forma per a totes les persones i
va seguit d’infinitiu sense to.
Quiestions forms
Hi ha dues mens d’oracios interrogatives: les wh- questions i les yes / no
questions.
Unitat 4
Past simple of to be
·Utilitzem el passat amb el verb to be per referir-nos a un estat o situació
concreta en el passat

Past simple of to be + born

En anglès expressem el fet d’haver nascut amb el verb to be + born

Fen servir l’auxiliar did per formar la negativa i la interrogativa

Emprem el passat simple per parlar d’una acció acabada en el passat. Amb
Aquest ús del passat solem fem servir expressions de temps com yestarday
las nigth, etc

Spelling rules: past simple of regular verbs

Els verbs d’una síl·laba que acaben en vocal + consonant dupliquen la
consonant final en afegir –ed

Els verbs que acaben en e- ometen la e en afegir –ed

Els verds que acaben en consonant + -y canvien y per en afegir –ed
Tot i amb aixó, els verbs que acaben en vocal + -y segueixen la regla
general

Els verbs de dues o més síl·labes que acaben en vocal curta + consonat
dupliquem la consonant final si l’accent recau a l’ultima síl·laba. En anglès
britànic els verbs que acaben en vocal curta + -/ dupliquen aquesta
constant final
Unitat 5
Must /mustn’t
A les oracions interrogatives cal intervenir l’ordre del subjecte i el verb
modal must.

A les respostes curtes només fem servir el verb modal i no el principal.

Uses
Emprem el verb must per:

Expressar obligació a les freses afirmatives i interrogatives.

Expressar prohibició a les frases negatives.

Uses

Utilitzem el verb have to per:

Expressar una obligació no tan forta com l’expressada per must.

Expressar absència d’obligació en forma negativa.

En angles es possible utilitzar dos o mes adjectius davant d’un substantiu.

L’ordre mes freqüent es el que indiquem a continuació. En qualsevol cas,
resulta estrany trobar un substantiu precedit de mes de tres adjectius.

Camilo, has copiat els resum i no has fet quelcom de més personal,
ni has parlat del fluwiki ni del llibre de lectura, ni de Kung Fu
Panda... Has de ser més valent! D’altra banda, no hem arribat a la
lliçó 5!