Professional Documents
Culture Documents
Biogeo4 10
Biogeo4 10
1. Geologia.
1.1. Concepte.
1.2. Cicle geològic.
1.3. Agents geològics.
1.3.1. Externs.
1.3.2. Interns.
1.4. Processos geològics.
2. Modelat del relleu.
2.1. Concepte.
2.2. Factors.
3. Litologia.
3.1. Relleus argilosos.
3.1. Relleus càrstics.
3.3. Relleus granítics.
4. Clima: agents geològics.
4.1. Processos gravitacionals.
4.1.1. Introducció.
4.1.2. Classes.
4.2. Aigües superficials.
4.2.1. Introducció
4.2.2. Formes erosives, sedimentàries i mixtes.
4.3. Glaceres.
4.3.1. Introducció.
4.3.2. Formes erosives i sedimentàries.
4.4. Vents
4.4.1. Introducció.
4.4.2. Formes erosives i sedimentàries.
4.5. Mar.
4.5.1. Introducció.
4.5.2. Formes erosives, sedimentàries.
Conjunt de processos
que actuant de
manera encadenada
provoquen els canvis
sobre la superfície
terrestre
G
E
O
L
Ò
G
I
C
S
E
X
T
E
R
N
S
Estudiarem els tres tipus de roques que trobem en el nostre país: argiloses, calcàries i granítiques.
BARRANC
X
A
R
A
G
A
L
L
X
A
R
A
G
A
L
L
SEDIMENTACIÓ:
ESTALAGMITA
SURGÈNCIES
O FONTS D’AIGUA
A)
DESPRENIMENTS
B)
ESLLAVISSADES/LLISCAMENTS
C)
FLUXOS
TRANSLACIONALS:
CORRENTS DE FANG/LAHARS:
RIUS:
Els torrents originen el con de dejecció on es dipositen materials de forma caòtica i irregulars en forma i tamany.
Meandres: les corbes que descriu el riu. L’aigua porta diferents velocitats a les dues bandes del riu,
en conseqüència a la banda externa de la corba la velocitat és més elevada i produeix més erosió,
mentre que a la banda oposada s’efectua l’acció de dipòsit perquè l’aigua té una velocitat menor.
Les glaceres típiques de les zones d’alta muntanya s’anomenen alpines o glaceres de vall.
FORMES EROSIVES:
VALLS EN “U” de
parets polides amb
estries.
FORMES EROSIVES:
VALLS EN “U” de
parets polides amb
estries.
FORMES EROSIVES:
Mecanismes d’actuació: - deflació: aixecament de
partícules per la força del vent
- corrassió: impacte dels
materials que transporta sobre altres roques.
ROQUES EN BOLET
DUNES
LOESS: dipòsits de
materials de grandària molt
fina (llims), que ha
recorregut grans distàncies.
FORMES EROSIVES
PENYA-SEGATS: la forma
més comú; l’erosió és més
intensa a la base.
No tots són iguals perquè
depèn de la naturalesa i
orientació de les roques.
La línia de costa experimenta
un retrocés.
FORMES EROSIVES
PLATAFORMA
D’ABRASIÓ: superfície
horitzontal al peu del
penya-segat, formada pel
retrocés del mateix.
FORMES EROSIVES
PROMONTORIS I
CALES: fruit de l’erosió
diferencial amb materials
durs que sobresurten i
altres més tous que són
les cales.
FORMES EROSIVES
ARCS NATURALS:
cavitats que travessen
els promontoris, fruit de
l’erosió diferencial.
FORMES
SEDIMENTÀRIES
Conseqüència del
transport que han
efectuat els corrents
marins, les marees i
les onades.
Els resultats són molt
variats.
FORMES
SEDIMENTÀRIES
TÒMBOLS: són
dipòsits que
connecten un illot
amb el continent.