Biogeo4 10

TEMA 10:
EL MODELAT DEL RELLEU
Biologia i Geologia 4t ESO

Àngel Lillo 1
TEMA 10: EL MODELAT DEL RELLEU
1. Geologia.
1.1. Concepte.
1.2. Cicle geològic.
1.3. Agents geològics.
1.3.1. Externs.
1.3.2. Interns.
1.4. Processos geològics.
2. Modelat del relleu.
2.1. Concepte.
2.2. Factors.

Àngel Lillo 2
3. Litologia.
3.1. Relleus argilosos.
3.1. Relleus càrstics.
3.3. Relleus granítics.
4. Clima: agents geològics.
4.1. Processos gravitacionals.
4.1.1. Introducció.
4.1.2. Classes.
4.2. Aigües superficials.
4.2.1. Introducció
4.2.2. Formes erosives, sedimentàries i mixtes.

Àngel Lillo 3
4.3. Glaceres.
4.3.2. Formes erosives i sedimentàries.
4.4. Vents
4.4.2. Formes erosives i sedimentàries.
4.5. Mar.
4.5.2. Formes erosives, sedimentàries.

Àngel Lillo 4
5. Antiguitat del relleu.

5.1. Introducció.
5.2. Cicle de Davis.
5.2.1. Joventud.
5.2.2. Maduresa.
5.2.3. Senilitat.

Àngel Lillo 5
GEOLOGIA
És la ciència que estudia la Terra:

- el relleu terrestre
- els processos que l’originen
- els agents que li donen forma
- la reconstrucció de la seva història i evolució.

Àngel Lillo 6
EL CICLE GEOLÒGIC
Conjunt de processos
que actuant de
manera encadenada
provoquen els canvis
sobre la superfície
terrestre

Àngel Lillo 7
EL CICLE GEOLÒGIC: FASES

Àngel Lillo 8
EL CICLE GEOLÒGIC: FASES
• OROGÈNESI: ès es procés de formació del relleu per

l'acció dels agents geològics interns.
• GLIPTOGÈNESI: és el procés de destrucció del relleu per

l'acció dels agents geològics externs.
• LITOGÈNESI: és el procés de formació de nous materials

rocosos. Es formen noves roques a partir dels
esbaldregalls ("derrubios") produïts a la Gliptogènesi i a
partir dels materials (magmes) aportats pel mantell.
Aquests materials formaran les noves serralades a la
següent orogènesi.

Àngel Lillo 9
EL CICLE GEOLÒGIC

Àngel Lillo 10
AGENTS GEOLÒGICS
Són els responsables de dur a terme els
processos/transformacions geològics.
Poden ser externs o interns.
EXTERNS: són aquells que tenen lloc a la superfície
terrestre a causa de l’energia solar i la gravetat.
Són els màxims responsables del modelat del relleu i estan
determinats pel clima de la zona.

Àngel Lillo 11
AGENTS GEOLÒGICS

Àngel Lillo 12
AGENTS GEOLÒGICS
Podem destacar: Salvatges

A Torrents
G Aigües continentals Rius
E
O Subterrànies
L
Ò Glaceres
G
I Intempèrie
C
S Vent
E
X
Mar
T
E
Moviments en massa
R
N
Éssers vius
S

Àngel Lillo 13
AGENTS GEOLÒGICS
G
E
O
L
Ò
G
I
C
S
E
X
T
E
R
N
S

Àngel Lillo 14
AGENTS GEOLÒGICS
INTERNS: són aquells que tenen el seu origen a l’interior
de la Terra. Tenen el seu origen en l’energia tèrmica del
seu interior i les elevades pressions internes.

Àngel Lillo 15
AGENTS GEOLÒGICS

Àngel Lillo 16
PROCESSOS GEOLÒGICS
Són les diferents accions geològiques que transformen la
superfície terrestre.

Àngel Lillo 17

Àngel Lillo 18

Àngel Lillo 19

Àngel Lillo 20
MODELAT DEL RELLEU
És el procés per mitjà del qual la superfície terrestre
adquireix una determinada forma.
És fruit de l’acció conjunta dels agents geològics externs i
interns.

Àngel Lillo 21
MODELAT DEL RELLEU
FACTORS: entre els més importants destaquen
- Litologia: el tipus de roca, per exemple: argila,
granit o roca calcària.
- Agents geològics, determinats pel clima.
- Estructures geològiques.
- Antiguitat del relleu.

Àngel Lillo 22
MODELAT DEL RELLEU
FACTORS: entre els més importants destaquen
- Litologia: el tipus de roca, per exemple: argila,
granit o roca calcària.
- Agents geològics, determinats pel clima.
- Estructures geològiques.
- Antiguitat del relleu.

Àngel Lillo 23
MODELAT DEL RELLEU
LITOLOGIA: el tipus de roca que hi ha en cada zona condiciona el relleu perquè és el material amb què es modela el relleu.
Segons si les roques són coherents o estan poc cohesionades seran diferentment modelades per un mateix agent geològic extern.
Estudiarem els tres tipus de roques que trobem en el nostre país: argiloses, calcàries i granítiques.

Àngel Lillo 24
MODELAT DEL RELLEU
ARGILES: són roques poc coherents i impermeables i en conseqüència fàcilment erosionables.
En climes humits generen relleus plans i baixos

En climes àrids amb poca vegetació i pluges esporàdiques i torrencials, originen: - Solcs
- Xaragalls
- Barrancs
El terreny amb aquestes estructures rep el nom de Bad-lands

Àngel Lillo 25
MODELAT DEL RELLEU
ARGILES: són roques poc coherents i impermeables i en conseqüència fàcilment erosionables.
En climes humits generen relleus plans i baixos

En climes àrids amb poca vegetació i pluges esporàdiques i torrencials, originen: - Solcs
- Xaragalls
- Barrancs
El terreny amb aquestes estructures rep el nom de Bad-lands

Àngel Lillo 26
MODELAT DEL RELLEU
SOLCS

Àngel Lillo 27
MODELAT DEL RELLEU
XARAGALL
BARRANC

Àngel Lillo 28
MODELAT DEL RELLEU
X
A
R
A
G
A
L
L

Àngel Lillo 29
MODELAT DEL RELLEU
X
A
R
A
G
A
L
L

Àngel Lillo 30
MODELAT DEL RELLEU
BADLANDS

Àngel Lillo 31
MODELAT DEL RELLEU
BADLANDS

Àngel Lillo 32
MODELAT DEL RELLEU
BADLANDS

Àngel Lillo 33
MODELAT DEL RELLEU
BADLANDS

Àngel Lillo 34
MODELAT DEL RELLEU
CALCARIES: són roques formades per carbonat càlcic (CaCO 3); poc coherents, poc permeables.
Es dissolen amb l’aigua que porta CO 2 perquè es transforma en àcid carbònic (H 2CO3) que sí que dissolt el (CaCO 3) i impermeables i en conseqüència fàcilment erosionables.
CO2 + H2O H2CO3
H2CO3 + CaCO 3 Ca(HCO 3)2 CO2 + H2O
Origina el relleu anomenat KÀRSTIC.

Àngel Lillo 35
MODELAT DEL RELLEU
CALCARIES: Origina el relleu anomenat KÀRSTIC.

Àngel Lillo 36
MODELAT DEL RELLEU

Àngel Lillo 37
MODELAT DEL RELLEU

Àngel Lillo 38
MODELAT DEL RELLEU

Àngel Lillo 39
MODELAT DEL RELLEU
Modelat KÀRSTIC EROSIU: LENARS

Àngel Lillo 40
MODELAT DEL RELLEU
Modelat KÀRSTIC EROSIU: LENARS

Àngel Lillo 41
MODELAT DEL RELLEU
Modelat KÀRSTIC EROSIU: AVENCS o SUMIDEROS

Àngel Lillo 42
MODELAT DEL RELLEU
Modelat KÀRSTIC EROSIU: DOLINES

Àngel Lillo 43
MODELAT DEL RELLEU
Modelat KÀRSTIC EROSIU: UVALES

Àngel Lillo 44
MODELAT DEL RELLEU
Modelat KÀRSTIC EROSIU: GALERIES I COVES

Àngel Lillo 45
MODELAT DEL RELLEU
GORGES

Àngel Lillo 46
MODELAT DEL RELLEU
COVES

Àngel Lillo 47
MODELAT DEL RELLEU
SEDIMENTACIÓ:
ESTALACTITA

Àngel Lillo 48
MODELAT DEL RELLEU
SEDIMENTACIÓ:
ESTALAGMITA

Àngel Lillo 49
MODELAT DEL RELLEU
SEDIMENTACIÓ:
ESTALAGMITA

Àngel Lillo 50
MODELAT DEL RELLEU
DIPÒSIT

Àngel Lillo 51
MODELAT DEL RELLEU
DIPÒSIT

Àngel Lillo 52
MODELAT DEL RELLEU
SURGÈNCIES
O FONTS D’AIGUA

Àngel Lillo 53
MODELAT DEL RELLEU
GRANÍTICS: són molts resistents a la meteorització mecànica, però no a la química.
Presenta un gran nombre de diàclasis i per això apareix dividit en blocs.

Àngel Lillo 54
MODELAT DEL RELLEU
GRANÍTICS: origina relleus característics com el “caos de
boles”

Àngel Lillo 55
MODELAT DEL RELLEU
GRANÍTICS: origina relleus característics com les “pedres

oscil.lants”

Àngel Lillo 56
MODELAT DEL RELLEU
GRANÍTICS: origina relleus característics com les “pedres

oscil.lants”

Àngel Lillo 57
CLIMA: AGENTS GEOLÒGICS
PROCESSOS GRAVITACIONALS: desplaçaments de materials cap a zones més baixes (on hi ha pendents) per acció directa de la gravetat.
Són típics de sediments sense compactar o roques disgregades. Passen sobre totes superfícies.
N'hi ha tres classes:
A)
DESPRENIMENTS
B)
ESLLAVISSADES/LLISCAMENTS
C)
FLUXOS

Àngel Lillo 58
DESPRENIMENTS: Caiguda de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l’aire.
Típic de zones amb fort pendent i roques compactes.
Mecanismes: a) Socavament de la base per torrent/riu.

b) Gelifracció.

Àngel Lillo 59

Àngel Lillo 60

Àngel Lillo 61
ESLLAVISSADES: lliscament de masses o de blocs sobre una superfície de trencaments.
Cal buscar la causa en els plans d’estratificació i en la superfície topogràfica.
Poden ser:
A) TRANSLACIONALS
B) ROTACIONALS

Àngel Lillo 62

Àngel Lillo 63
TRANSLACIONALS: el trencament és més/menys

paral·lela a la superfície del vessant.

Àngel Lillo 64
TRANSLACIONALS:

Àngel Lillo 65
ROTACIONALS: lliscament de masses o de blocs sobre

una superfície de trencaments.

Àngel Lillo 66
FLUXOS: els materials es comporten com un fluid (no conserven la seva forma inicial).
La REPTACIÓ: és un moviment gravitacional de la part superior de la capa alterada a conseqüència de l’actuació de la
hidratació/deshidratació del sòl. Provoca l’arquejament dels arbres i postes per acumulació de materials a la part inferior.

Àngel Lillo 67
CORRENTS DE FANG/LAHARS:

Àngel Lillo 68
AIGÜES SUPERFICIALS: és l’aigua de pluja que corre per la superfície.
Les aigües no canalitzades formen les aigües salvatges o d’aixaragallament i s’agrupen fins
originar torrents i rius.

Àngel Lillo 69
RIUS:

Àngel Lillo 70
FORMES EROSIVES: depèn del cabal i la velocitat de les aigües.
a)
Solcs, xaragalls i barrancs (bad-lands)
b)
Cascades i pilars coronats
c)Valls en V i Artesa

Àngel Lillo 71
FORMES EROSIVES: depèn del cabal i la velocitat de les

aigües. Valls en V i U.

Àngel Lillo 72


Àngel Lillo 73


Àngel Lillo 74
FORMES EROSIVES:
GORGES/CANYONS I
RÀPIDS

Àngel Lillo 75
FORMES EROSIVES: típiques de l’erosió diferencial.
PILARS CORONATS

Àngel Lillo 76
FORMES SEDIMENTÀRIES: es produeixen quan disminueix el cabal o perden potència en reduir-se el pendent.
Els torrents originen el con de dejecció on es dipositen materials de forma caòtica i irregulars en forma i tamany.

Àngel Lillo 77
FORMES SEDIMENTÀRIES: con de dejecció

Àngel Lillo 78
FORMES SEDIMENTÀRIES: Con de dejecció

Àngel Lillo 79
FORMES SEDIMENTÀRIES: Planes d’inundació són dipòsits aportats pel riu
en períodes de crescuda. Aquestes planes són molt fèrtils i es poden conrear.

Àngel Lillo 80
FORMES SEDIMENTÀRIES: planes d’inundació

Àngel Lillo 81
FORMES MIXTES: són fruit de les accions conjuntes de l’erosió i dipòsit.
Meandres: les corbes que descriu el riu. L’aigua porta diferents velocitats a les dues bandes del riu,
en conseqüència a la banda externa de la corba la velocitat és més elevada i produeix més erosió,
mentre que a la banda oposada s’efectua l’acció de dipòsit perquè l’aigua té una velocitat menor.

Àngel Lillo 82

Àngel Lillo 83

Àngel Lillo 84
FORMES SEDIMENTÀRIES: terrasses fluvials, que són antigues

planes d’inundació que el riu ha excavat en els sediments i ha quedat
per sota, de manera que no les ocupa en les èpoques de crescuda

Àngel Lillo 85
GLACERES: són extenses masses de gel pur que es desplaça damunt de la superfície terrestre. Són el
resultat de l’acumulació de neu en zones on la temperatura mitjana anual és inferior als 0ºC. Són
equivalents a rius, però de gel.
Les glaceres típiques de les zones d’alta muntanya s’anomenen alpines o glaceres de vall.

Àngel Lillo 86
Es caracteritza per presentar tres parts:

a) Circ: lloc on s’acumula la neu i es
transforma en gel
b) Llengua: acumulació de gel en moviment
c) Vall: llera per on circula la llengua

Àngel Lillo 87

Àngel Lillo 88
FORMES EROSIVES:
VALLS EN “U” de
parets polides amb
estries.

Àngel Lillo 89
FORMES EROSIVES:
VALLS EN “U” de
parets polides amb
estries.

Àngel Lillo 90
FORMES EROSIVES: LLACS/LLACUNES depressions

fruit de l’erosió que s’omplen d’aigua del desglaç

Àngel Lillo 91
FORMES EROSIVES: LLACS/LLACUNES

Àngel Lillo 92
FORMES SEDIMENTÀRIES: MORRENES, són els
materials que transporta i sedimenta la glacera.
Poden ser: laterals-centrals
frontal o terminal
superficial-interna-de fons

Àngel Lillo 93

Àngel Lillo 94

Àngel Lillo 95
VENTS: són els moviments horitzontals de l’aire. És un

agent molt important en els climes àrids. La seva acció es
coneix amb el nom d’acció eòlica.
FORMES EROSIVES:
Mecanismes d’actuació: - deflació: aixecament de
partícules per la força del vent
- corrassió: impacte dels
materials que transporta sobre altres roques.
Efectes: - Roques alveolars: amb petites cavitats

- Roques en bolet: més erosionades en la
part baixa que en les parts altes
- Paviment desèrtic: tapís de roques
gruixudesBiologia
peri Geologia
acció de la deflació.4t ESO
Àngel Lillo 96
ROQUES ALVEOLARS

Àngel Lillo 97
ROQUES ALVEOLARS

Àngel Lillo 98
ROQUES EN BOLET

Àngel Lillo 99
PAVIMENT DESÈRTIC

Àngel Lillo 100
FORMES SEDIMENTÀRIES: DUNES

Àngel Lillo 101
DUNES

Àngel Lillo 102
LOESS: dipòsits de
materials de grandària molt
fina (llims), que ha
recorregut grans distàncies.

Àngel Lillo 103
MAR: és el principal agent

responsable del modelat de
la costa, gràcies a l’acció
dinàmica de les marees,
onades i corrents marins,
així com a l’acció química,
és a dir, la dissolució.
També intervenen en aquest

modelatge els rius
(desembocadures) i els
éssers vius.

Àngel Lillo 104
FORMES EROSIVES:
Són conseqüència de l’acció
de les onades (indirectament
del vent) que mitjançant el
cop directe, el cop dels
materials que transporta, la
dissolució i l’aire comprimit al
front de l’onada trenca la
roca.
Efectua una erosió diferencial

perquè no totes les roques
tenen la mateixa resistència;
per això s’originen formes tan
diverses.
Àngel Lillo 105
FORMES EROSIVES
PENYA-SEGATS: la forma
més comú; l’erosió és més
intensa a la base.
No tots són iguals perquè
depèn de la naturalesa i
orientació de les roques.
La línia de costa experimenta
un retrocés.

Àngel Lillo 106

Àngel Lillo 107
FORMES EROSIVES
PLATAFORMA
D’ABRASIÓ: superfície
horitzontal al peu del
penya-segat, formada pel
retrocés del mateix.

Àngel Lillo 108

Àngel Lillo 109

Àngel Lillo 110
FORMES EROSIVES
PROMONTORIS I
CALES: fruit de l’erosió
diferencial amb materials
durs que sobresurten i
altres més tous que són
les cales.
ILLOTS: restes d’antics

promontoris que han
perdut la connexió amb
el continent

Àngel Lillo 111
FORMES EROSIVES
ARCS NATURALS:
cavitats que travessen
els promontoris, fruit de
l’erosió diferencial.

Àngel Lillo 112
FORMES
SEDIMENTÀRIES
Conseqüència del
transport que han
efectuat els corrents
marins, les marees i
les onades.
Els resultats són molt
variats.

Àngel Lillo 113
FORMES SEDIMENTÀRIES
PLATGES: dipòsits de sorres o graves, que estan
parcialment submergides

Àngel Lillo 114
BARRES: dipòsits de sorres, que originen illes allargades
paral·leles a la costa.

Àngel Lillo 115
FLETXES: són barres amb un dels extrems connectats a
la costa; apuntes en la direcció que es mou el corrent de
deriva.

Àngel Lillo 116
CLIMA: AGENTS
FORMES
SEDIMENTÀRIES
TÒMBOLS: són
dipòsits que
connecten un illot
amb el continent.

Àngel Lillo 117
ALBUFERES: són llacunes costaneres parcialment o
totalment separades del mar per una barra.

Àngel Lillo 118
DELTES: són dipòsits acumulats a la desembocadura d’un riu

Àngel Lillo 119
ANTIGUITAT DEL RELLEU
El relleu canvia constantment per

això cal conèixer quant temps fa
que hi actuen els diferents agents
geològics.
Segons DAVIS tot comença per

una important elevació del terreny i
passa per tres fases: joventut,
maduresa i senilitat.
FASE DE JOVENTUT: el relleu és

molt abrupte i l’erosió és molt
intensa, formant els rius valls
profundes
Àngel Lillo 120
ANTIGUITAT DEL RELLEU
FASE DE MADURESA: el relleu

es suavitza, l’erosió redueix la
intensitat, les muntanyes
s’arrodoneixen i les vall s’obren.
FASE DE SENILITAT: el relleu és

gairebé pla del tot, peneplà, i
l’erosió és quasi inexistent.

Àngel Lillo 121

Biogeo4 10

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Biogeo4 10

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 10:

EL MODELAT DEL RELLEU

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

5. Antiguitat del relleu.

Biologia i Geologia 4t ESO

És la ciència que estudia la Terra:

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

• OROGÈNESI: ès es procés de formació del relleu per

• GLIPTOGÈNESI: és el procés de destrucció del relleu per

• LITOGÈNESI: és el procés de formació de nous materials

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Podem destacar: Salvatges

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

En climes humits generen relleus plans i baixos

Biologia i Geologia 4t ESO

En climes humits generen relleus plans i baixos

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

CO2 + H2O H2CO3

H2CO3 + CaCO 3 Ca(HCO 3)2 CO2 + H2O

Origina el relleu anomenat KÀRSTIC.

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO

Biologia i Geologia 4t ESO