Representaci grfica

Nom ............................................................. Curs ............................................................. Data .............................................................

ndex
Qu s la tecnologia? El procs tecnolgic Elaboraci de projectes Els formats del paper El croquis i el plnol El caixet La representaci a escala Escala natural Escala de reducci Escala dampliaci Dibuix en perspectiva Perspectiva isomtrica Perspectiva cavallera Projecci i vistes dun objecte Alat Vista en planta Vista de perfil Lacotaci La normalitzaci Vocabulari Exercicis

Qu s la tecnologia?
La tecnologia ens permet dissenyar i produir objectes que ens poden ser necessaris i tils, aplicant uns coneixements, transformant uns materials, utilitzant unes eines i mquines determinades i treballant duna manera organitzada. La paraula tecnologia prov de les paraules gregues tekhn, art o capacitat per a construir objectes, i lgos, tractat o conjunt sistemtic de coneixements. Per tant, podem dir que tecnologia s el conjunt de coneixements i habilitats que fan que les persones puguin produir els bens que els permeten resoldre els problemes prctics de la vida diria, i tamb altres que no sn necessaris, i fins i tot alguns que poden ser dolents o letals.

Reductor de velocitat amb engranatges Citron de 1918

El procs tecnolgic
La tecnologia permet trobar alguna soluci als problemes prctics de la vida diria de les persones. Aquesta soluci, per, no s fruit de la improvisaci, sin el resultat dun procs de treball que en tecnologia sanomena procs tecnolgic. Aquest procs consta dels passos segents: Identificar el problema. Aquest s el primer pas que cal fer en iniciar un procs tecnolgic, ja que el coneixement exacte del problema que volem resoldre ens permetr trobar-hi la soluci ms adequada. Escollir la millor soluci. Al problema que tenim plantejat cal donar-hi una soluci, per no podem pas triar la primera que sens acut, sin que conv proposar-ne daltres, debatre-les i escollir-ne la millor. Projectar. Per a donar forma concreta a la soluci escollida, nhem de fer un dibuix amb llapis i a m alada, anomenat croquis, que ens proporcionar una idea aproximada de la forma i de les mides que volem que tingui lobjecte. Desprs farem el dibuix complet i definitiu del nostre projecte, s a dir, el plnol. Aquest tipus de dibuix es realitza seguint

unes normes predeterminades que permeten que pugui ser comprs per persones expertes. Conjuntament amb el plnol, cal elaborar la informaci complementria, anomenada memria, referent als materials amb qu ser construt lobjecte, les eines i mquines necessries, el procs de treball, els costos econmics, etc. Construir. A continuaci sha de comenar la construcci de lobjecte tal com sindica en els plnols i en la memria. Avaluar i, si cal, redissenyar. Un cop construt cal fer-ne lavaluaci, que t com a finalitat comprovar si all que hem construt ha resultat tal com havem pensat i funciona com havem previst. Si en aquest punt ens adonssim de lexistncia de defectes que shan de corregir, o que els materials i eines utilitzats no eren els adequats, aleshores caldria rectificar els plnols i la memria. En la indstria se segueix aquest procs fins que es t la seguretat que el producte s prou bo, ser til i la gent el comprar. s el moment de fabricar-ne grans quantitats (producci en srie) i vendrel en el mercat.

Elaboraci de projectes
Per a construir qualsevol objecte cal que el dibuixem, que fem plnols, i per a fer-ho necessitem els instruments, materials i tcniques adients. Al conjunt de coneixements, habilitats i tcniques que ens permeten fer plnols li diem dibuix tcnic.

Plnol dun embragatge amb superfcie dacoblament de fusta (1937)

En el dibuix tcnic, la forma de representaci dels objectes est normalitzada. Podem dir, doncs, que el dibuix tcnic s el tipus de dibuix que sexecuta sobre

la base duna normativa elaborada de com acord entre els diferents pasos, que permet interpretar de forma inequvoca els plnols fets per tcnics de diferents empreses, pasos o cultures. Abans es feien servir: llapis, portamines, paper, goma desborrar, regle, escaire, cartab, escalmetre, transportador, comps, tecngraf, etc. Fins fa pocs anys els dibuixants, provets destris ms o menys perfeccionats, havien de dedicar un munt dhores de treball en lexecuci dels plnols si volien aconseguir-hi la millor qualitat possible. El desplegament de la informtica ha revolucionat la tcnica del dibuix. Ara fem servir lordinador en moltes tasques de dibuix i disseny. Aquesta eina permet una enorme varietat de possibilitats. Amb lordinador es poden fer els dibuixos ms senzills i els ms complicats, en dues dimensions i en tres, dotats de color i, fins i tot, danimaci. Els actuals programes de CAD (Computer Aided Design, que significa disseny assistit per ordinador) permeten dissenyar i dibuixar objectes a la pantalla de lordinador transmetent-li les ordres oportunes per mitj del teclat, el llapis ptic o el ratol. Amb aquests programes tan sofisticats, els dibuixants poden treballar amb la mxima precisi, exactitud i velocitat i, doncs, amb un estalvi considerable de feina, sobretot de la ms repetitiva. Ara, lobtenci duna figura simtrica a una altra, la cpia duna part o de la totalitat dun dibuix en un de posterior o la modificaci dels existents, etc, sn operacions simples i instantnies. Actualment, ls del CAD permet realitzar projectes amb un estalvi de temps i amb una qualitat molt superior a laconseguida amb estris manuals. Nosaltres farem servir programes de dibuix per ordinador ms senzills que els de CAD, tals com lAutoSketch i lSketchUp.

Dibuix fet amb lSketchUp

Els formats del paper

Hi ha fulls de paper de moltes mides: foli, quartilla, vuit, DIN A4, etc. Si cadasc dibuixs sobre un paper dun format diferent, soriginaria un problema, per exemple, quan calgus arxivar-lo o fer-ne una fotocpia. Per a facilitar la feina shan establert uns acords internacionals sobre les mides o formats del paper que cal utilitzar a lhora de dibuixar. Podem parlar, doncs, de formats normalitzats, que es caracteritzen pel fet que la llargada dun format s igual a lamplada del format segent, i lamplada dun format s igual a la meitat de la llargada del format segent.

Formats DIN des del DIN A0

Format DIN A-0 DIN A-1 DIN A-2 DIN A-3 DIN A-4 DIN A-5 DIN A-6

Amplada (mm) 841 594 420 297 210 148 105

Llargada (mm) 1.189 841 594 420 297 210 148

El croquis i el plnol
Quan comencem a pensar la forma que volem donar a un objecte, generalment en fem un dibuix a m, sense ajuda de regles ni compassos. Aquest procediment sanomena dibuix a m alada, i el tipus de dibuix que en resulta s un croquis. Pel dissenyador dobjectes el dibuix s la seva eina principal i lajuda a imaginar all que vol fer. El croquis ha de donar una idea clara de lobjecte; per tant, ha de ser un dibuix de proporci aproximada. En el moment de traar-lo sha de procurar no fer gaire fora amb el llapis, perqu daquesta manera les possibles errades seran ms fcils desborrar.

Un croquis s complet quan cont la indicaci de les mesures de lobjecte. Aquesta operaci es fa per mitj duns signes dacotaci, que en aquest cas consisteixen en unes lnies exteriors al dibuix i acabades en fletxes. Partint del croquis acotat es pot passar a confeccionar el plnol definitiu de lobjecte croquisat, que es dibuixa a escala i fent s dels estris de dibuix apropiats.

Croquis fet a m alada

Un plnol s la representaci grfica duna pea, duna mquina, duna part duna ciutat, dun edifici, etc. Es diferencia del croquis en el fet que per a dibuixar-lo sutilitzaven abans els estris de dibuix tcnic de traament i de mesurat i ara sutilitza lordinador. Un plnol ha de dibuixar-se a lescala ms adient a cada cas, i la seva realitzaci sha de cenyir a un conjunt de normes que permetran que sigui interpretat fidelment per altres persones) Es poden distingir diversos tipus de plnols, segons les peces o el tipus dobjecte que shi volen representar: Plnols de conjunt, que mostren una mquina o un mecanisme en el seu conjunt. Plnols despecejament, que mostren cadascuna de les peces del conjunt. Plnols dedificacions o daltres elements de construcci. Plnol de situaci, que indica on es construir un edifici. Plnol dinstallacions (elctriques, daigua, de gas, etc), on es detalla el recorregut de les canonades, dels cables elctrics, etc. 7

El caixet
A ms del dibuix, en el plnol ha de constar-hi un apartat que sanomena caixet, en el qual sanoten dades com la identificaci de lobjecte dibuixat, lescala, el nom del dibuixant, etc.

Caixet normalitzat

La representaci a escala
Quan volem traar el dibuix dun objecte de manera que hi siguin clarament visibles tots els seus detalls, ens podem trobar que siguin molt grossos o molt petits respecte al format de la lmina on hem de fer-lo. Quan cal, les mesures saugmenten o es redueixen mantenint una relaci constant entre les mesures del dibuix i les que t realment la pea. Aquesta relaci de semblana sanomena escala. Lescala sindica mitjanant nombres que relacionen, sempre en la mateixa unitat, la mesura del dibuix amb la de la realitat; per exemple 1:1, 1:2,5. El primer nmero fa referncia a la mida del dibuix i el que segueix als dos punts a la mida de lobjecte real. Hi ha tres tipus descales, dacord amb la relaci de semblana. Sn les segents: Escala natural. Es fa servir quan lobjecte que hem de dibuixar t unes mesures que permeten observar-ne prou b els detalls tot dibuixant-lo igual que la realitat; s a dir: les mesures del dibuix sn les mateixes que les de lobjecte (escala 1:1). Es podria fer servir per dibuixar el pedal duna bicicleta. Escala de reducci. Es fa servir quan les mesures del dibuix sn ms petites que les de lobjecte. Algunes de les escales de reducci 8

normalitzades sn 1:2,5, 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200, 1:500 i 1:1.000. Sutilitza quan lobjecte que sha de dibuixar s molt gran, com per exemple un cotxe, un edifici o un barri duna ciutat. Escala dampliaci. Es fa servir quan les mesures del dibuix sn ms grans que les de lobjecte. Les escales dampliaci normalitzades sn 2:1, 5:1 i 10:1. Sutilitza quan lobjecte que hem de dibuixar s molt petit, com per exemple les peces del mecanisme duna cambra fotogrfica.

Dibuix en perspectiva
Les perspectives sn un tipus de dibuix que permet representar els cossos duna forma molt semblant a com els veiem en la realitat. Els objectes tenen tres dimensions: altura, amplada i profunditat. Grcies a la perspectiva podem apreciar duna manera molt realista les tres dimensions fonamentals dels objectes. Les perspectives shan dutilitzar dacord amb unes normes de representaci establertes. Les ms usuals sn la perspectiva isomtrica, la cavallera i la cnica. La diferncia entre aquestes perspectives es troba en els angles que formen els tres eixos que representen l'altura, lamplada i la profunditat. En la perspectiva isomtrica, els tres eixos formen entre si angles iguals de 120. Les lnies que a la realitat sn verticals, al dibuix tamb ho sn. Les lnies que a la realitat sn horitzontals, al dibuix estan inclinades, cap a una banda o cap a laltra.

Perspectiva isomtrica

En la perspectiva cavallera, els tres eixos formen entre si angles que no sempre tenen el mateix valor. Cal, doncs, indicar aquests valors en la figura. Les lnies que a la realitat sn verticals, al dibuix tamb ho sn. Les lnies que a la realitat sn horitzontals, i corresponen a la part frontal, al dibuix tamb sn horitzontals. Les lnies que a la realitat sn horitzontals, i corresponen als laterals, al dibuix estan inclinades cap a una banda. 9

Perspectiva cavallera

En la perspectiva cnica no es t en compte langle que formen els eixos, sin el punt de vista des del qual sobserva lobjecte.

Projecci i vistes dun objecte

Un dels sistemes ms utilitzats en el dibuix tcnic per a representar una pea o un objecte s el que sanomena projecci. Aquest tipus de representaci consisteix a dibuixar les diverses vistes de les cares de lobjecte, cosa que ens permet apreciar-ne ms b les formes. Els plnols que es fan servir per la fabricaci dobjectes a les fbriques i tallers representen vistes i detalls daquests objectes. En diem projecci pel fet que les vistes les obtenim quan projectem, de forma imaginaria, lombra de lobjecte sobre una pantalla posterior, inferior i lateral. Per a representar i definir correctament com s un objecte cal dibuixar-ne totes les vistes que siguin necessries per a facilitar-ne la interpretaci exacta. En general, un objecte es pot definir suficientment per mitj de tres vistes, anomenades alat, planta i perfil. Una persona, amb els coneixements necessaris per interpretar plnols, veient la informaci que hi ha a les diferents vistes i relacionant unes amb les altres pot arribar a saber com s lobjecte en qesti. Lalat s la vista que mostra la cara lateral ms important dun objecte i representa, normalment, com es veu pel seu costat ms llarg. La vista dalat tamb sanomena principal i s la que ens ha de proporcionar una idea ms clara de la forma de lobjecte. Per a obtenir la vista dalat o principal cal dibuixar all que veiem quan mirem lobjecte de front, per la cara que ens sembla ms important. Lalat s la primera vista que es dibuixa, i es colloca com a centre del dibuix. Aquesta vista ens ha de servir de referncia per a la collocaci de les altres.

10

Les vistes dalat i de perfil (dret o esquerre) han de tenir la mateixa altura i les seves parts corresponents tamb. La vista en planta o superior s la que mostra la cara superior de lobjecte tal com es veu mirant-lo per damunt, a vista docell. Per a obtenir la vista de planta o superior cal dibuixar all que veiem en observar lobjecte per la part de sobre, prenent com a referncia la vista dalat. La planta es colloca sota lalat. Les vistes dalat i de planta han de tenir la mateixa amplada i els seus elements corresponents tamb. La vista de perfil s la que mostra la cara lateral ms estreta de lobjecte. Per a obtenir la vista de perfil cal dibuixar all que veiem en observar lobjecte per un dels seus costats ms estrets, prenent com a referncia la vista dalat. El perfil es colloca a lesquerra de lalat quan dibuixem el costat dret de lobjecte; en canvi, quan en dibuixem el costat esquerre el colloquem a la dreta de lalat. Les vistes de planta i de perfil (dret o esquerre) han de tenir la mateixa profunditat.

Objecte representat en perspectiva isomtrica

11

Vistes de lobjecte de la perspectiva anterior

A lhora de traar les vistes dun objecte conv observar les regles segents: Sha delegir com a vista dalat o principal la que mostra com s la cara ms important de lobjecte. Les vistes shan de collocar correctament. Sha de comprovar la correspondncia entre les mesures de les vistes.

Lacotaci
Lacotaci s el conjunt de lnies, xifres i smbols escrits que ens permeten identificar correctament les dimensions i formes dels objectes. De cadascuna de les indicacions de mida en diem una cota. En lacotaci dun dibuix no han de faltar-hi mesures i han de ser expressades en la mateixa unitat. En el dibuix tcnic de peces, les mesures solen expressarse en millmetres, i en el dibuix arquitectnic, en metres. A la cota sindica la quantitat per no cal posar labreviatura de la unitat.

12

Les mesures indicades a la cota han de ser les que t lobjecte en realitat, independentment de la mida en qu hagi estat dibuixat. Els elements que sutilitzen en lacotaci dun dibuix sn els segents: Lnies de cota. Serveixen per a indicar les mesures dels objectes i es colloquen paralleles a la dimensi que sindica. Les lnies de cota, si s possible, no shan dencreuar. Els extrems de les lnies de cota sassenyalen amb fletxes que indiquen la distncia que comprn una determinada mesura. Lnies auxiliars de cota. Sn perpendiculars a les lnies de cota, per de vegades formen un angle de 60 amb aquestes. Han de comenar directament a laresta de lobjecte i han dacabar sobrepassant d'1 o 2 mm les lnies de cota. Cal evitar que es tallin amb altres lnies i entre si. Les lnies de cota i les lnies auxiliars de cota es representen amb lnia contnua estreta per distingir-les ben b de les lnies que indiquen les parts visibles de la pea dibuixada, que han de ser representades amb lnia contnua gruixuda. Xifres. Indiquen les mesures dun objecte. Les xifres es colloquen sobre les lnies de cota de manera que, en la posici normal del dibuix, es puguin llegir des de sota i des de la dreta.

Exemple dacotaci duna placa metllica amb dos forats

13

Normes dacotaci bsiques

Norma S'han d'indicar totes les cotes necessries per construir l'objecte, s a dir no en poden faltar i no se'n poden repetir. Les lnies de cota es dibuixen fora de les figures i a una distncia de 8 mm de les arestes i a 5 mm d'altres lnies de cota. No es poden utilitzar les arestes del dibuix com a lnies de cota. Les lnies de cota s'han de traar paralleles respecte de l'aresta acotada, i les lnies de referncia s'han de traar perpendicularment als elements que acoten. Les lnies de cota no es poden creuar entre si ni amb altres lnies del dibuix. Les lnies auxiliars de cota s que es poden tallar entre elles quan calgui. Les lnies auxiliars han de comenar 14

directament a l'aresta de l'objecte i han d'acabar sobrepassant 2 0 3 mm les lnies de cota. Les lnies de cota han d'acabar en fletxes de cota que han de ser fines (mxim 1 mm) i no gaire llargues (2 0 3 mm). Si no hi ha lloc per collocar les fletxes entre diverses cotes contiges es poden utilitzar punts. Les xifres de cota es dibuixen sempre sobre la lnia de cota i centrades i s'han de poder llegir amb el full en posici normal 0 girant-lo cap a l'esquerra. Totes les cotes han d'estar expressades en les mateixes unitats. Normalment sn mm i llavors no cal indicar-ho. En l'acotament d'arcs 0 circumferncies, la lnia principal de cota es pot collocar com un radi 0 un dimetre amb la xifra de cota fora, si no hi cap.

La normalitzaci
15

Una norma s una regla que estableix un organisme dmbit nacional o internacional, el qual fixa les caracterstiques que ha de tenir una pea o un material, les condicions de realitzaci duna operaci o delaboraci dun producte, etc, a fi dunificar-ne i assegurar-ne l'intercanvi. Les primeres normes per a dibuix tcnic, normes DIN, varen sorgir a Alemanya l'any 1917. Desprs van aparixer les normes ASA als EUA i les normes UNE (Una Norma Espaola) a Espanya.

Aquesta empresa de fabricaci de volanderes etiqueta els seus productes per aclarir que compleixen la norma DIN 1052.

Des del 1947 els treballs de normalitzaci internacional sn portats a terme per l'Organitzaci Internacional de Normalitzaci (ISO), que publica normes internacionals destinades a harmonitzar entre elles les diferents normes nacionals. Les normes internacionals ISO regulen i redueixen a un llenguatge internacional les diferents normes existents. Pel que fa a Europa, hi ha un Comit Europeu de Normalitzaci (CEN). La normalitzaci abraa tots els aspectes del disseny o la comunicaci didees, des de les mides del paper que sha demprar fins a la classificaci dels estris de dibuix i la mena de retolaci, passant per les escales o la definici de les lnies de dibuix. La normalitzaci, pel que fa al dibuix, t molts avantatges, entre els que podem destacar els segents: - Unificar les mides dels documents i les carpetes per organitzar-los. - Construcci de mobles arxivadors. - Facilitar el maneig dels fulls de paper. - Adaptaci dels dibuixos als diferents formats.

Vocabulari
Esbs: Dibuix fet a grans trets, per donar una idea general de lobjecte. 16

Croquis: Dibuix fet a m alada, per amb tots els detalls que ha de tenir el plnol. Plnol: Dibuix definitiu per descriure, de forma normalitzada i inequvoca, all que sha de construir. Escala: Proporci que hi ha entre la mida del dibuix i la de lobjecte dibuixat. Perspectiva: Dibuix que ens proporciona una impressi de profunditat. Sembla com si es poguessin veure les tres dimensions del mn real. Vistes: Dibuixos que representen les projeccions axonomtriques dun objecte. Els plnols de fabricaci estan fets en base a les vistes de lobjecte a fabricar. Alat: s la vista lateral que ms informaci ens pot donar. s per on es comena a dibuixar un plnol. A un plnol darquitectura seria la faana principal. Planta: s la vista de lobjecte des de dalt. Perfil: s una vista lateral contigua a lalat. Acotaci: Operaci consistent a indicar les mides sobre els plnols. Aquestes indicacions sempre fan referncia a les mides reals. Caixet: Graella que porten els plnols a la cantonada inferior dreta i que porta la informaci de la pea dibuixada, lescala a que est feta i el nom de la persona que lha dibuixat. CAD: Programa dordinador per fer plnols.

Exercicis - Dibuix
1.- Ordena aquests formats de paper, del ms petit al ms gran, escriu les mesures corresponents: 17

Formats ordenats DIN A3 DIN A1 DIN A4 DIN A3 DIN A 5

Mesures corresponents

2.- Imagina que tens un full de paper de format DIN A0 i que vols fer-ne altres formats. Escriu quants formats obtindrs de cada tipus i les seves mesures. Nombre de formats obtinguts DIN A6 DIN A1 DIN A4 DIN A3 DIN A 5 3.- Mesura, amb el regle, aquests segments: Mesures del format

4.- Traa amb lajut del regle, segments que tinguin les mesures indicades: 19 mm, 45 mm, 58 mm, 80 mm 5.- Segueix els passos segents per traar rectes paralleles a una recta donada amb l'ajut de l'escaire i el cartab:

1.- Colloca un dels costats del cartab sobre la recta donada. Desprs, recolza l'escaire contra un dels altres costats del cartab.

18

2.- Fes lliscar el cartab sobre l'escaire vigilant que aquest no es mogui. A cada nova posici del cartab, traa una recta parallela a la donada. Ara, traa amb l'ajut de l'escaire i del cartab tres rectes paralleles a cada una de les rectes donades:

6.- Segueix els passos segents per traar rectes perpendiculars a una recta donada amb l'ajut de l'escaire i el cartab:

1.- Colloca el costat ms llarg del cartab sobre la recta donada. Desprs, recolza l'escaire contra un dels costats que formen l'angle recte del cartab. 2.- Mou el cartab fins a recolzar l'altre costat de l'angle recte contra l'escaire. 3.- Fes lliscar el cartab sobre l'escaire vigilant que aquest no es mogui. A cada nova posici del cartab pots traar una recta perpendicular a la donada. Ara, traa amb lajut de lescaire i el cartab tres rectes perpendiculars a cada una de les rectes de lactivitat anterior: 7.- Fes, en dues lmines de format DIN A4, els dibuixos segents amb l'ajut dun escaire i un cartab:

19

8.- Dibuixa els angles segents amb l'ajut d'un regle, un escaire i un cartab: 15, 30, 45, 60, 75, 90, 105, 120, 135, 150 i 165.

9.- Segueix els passos segents per mesurar un angle amb el transportador:

1.- Colloca el centre de la base del transportador sobre el vrtex de langle donat fent coincidir un costat de langle amb el zero. 2.- Llegeix el nombre del transportador que coincideix amb l'altre costat de langle. Si cal, allarga els costats de langle. 10.- Mesura, amb l'ajut del transportador, els angles indicats a continuaci i escriu, en cada cas, el seu valor:

20

11.- Mesura, amb lajut del regle i del transportador, els costats i els angles de la figura i escriu el valor obtingut en cada cas:

12.- Construeix, sobre aquesta lnia i amb l'ajut del transportador, dos angles de 85 i 135. Pren com a referncia el punt mitj indicat:

13.- Construeix, amb lajut del transportador, els angles indicats : 85 135

14.- Fes, en una lmina de format DIN A4, els dibuixos segents: 21

Amb els estris de dibuix, construeix un quadrat de 80 mm de costat. Divideix-lo en dues parts i traa lnies paralleles separades entre si 10 mm, tal com es mostra en la figura. Amb els estris de dibuix, construeix un quadrat de 80 mm de costat. Divideix-lo en quadrcules de 10 x 10 mm. Amb un llapis tou, dibuixa la forma tal com es mostra en la figura. 15.- Dibuixa, en una lmina de format DIN A4, les dues figures segents. Els quadrats han de fer 64 mm de costat i entre les lnies hi ha dhaver una separaci de 8 mm.

16.- Fes en una lmina de dibuix, els dibuixos segents :

22

17.- Mesura, amb lajut del regle i del transportador, els costats i els angles de la segent figura i escriu el valor obtingut en cada cas :

23

18.- Associa cada paraula a la seva definici: Dibuix tcnic, esbs, croquis, plnol, norma, smbol, escala, acotament. a) Sistema de representaci dobjectes, aparells o installacions de manera totalment objectiva. b) Dibuix fet a m alada amb proporcions ms o menys reals que ens dna la idea dun objecte. Es realitza amb llapis tou. c) Dibuixos fets a m alada de les diferents projeccions o vistes de lobjecte, amb proporcions reals i amb cotes. d) Dibuixos de les diferents perspectives, realitzats amb paper especial, estris de dibuix i fets a escala on shi indiquen cotes. e) Srie de pautes que indiquen com shan de realitzar i dibuixar els plnols. f) Sempre defineixen un element concret i mostren quina relaci t aquest amb els altres elements. g) s el procs danotar, mitjanant fletxes, lnies, nmeros i smbols, sobre un dibuix les mides dun objecte, seguint unes normes. h) s la proporci que existeix entre les mides del dibuix i les mides de la realitat. 19.- Associa cada paraula a la seva definici: Sistema didric, perspectiva, perspectiva cnica frontal, perspectiva cnica obliqua, perspectiva axonomtrica, perspectiva isomtrica, perspectiva cavallera, a) Sistema de representaci dun objecte tridimensional sobre un pla de dues dimensions en uns plans perpendiculars entre ells. b) s lart de dibuixar objectes tridimensionals en una superfcie plana mostrant la profunditat a travs de mtodes matemtics. c) s aquella que est representada amb la cara frontal de lobjecte parallela al pla del paper. d) s aquella en qu la cara frontal de lobjecte se situa obliqua al pla del paper. e) Consisteix a representar els objectes mitjanant eixos de coordenades conservant les proporcions en les tres direccions de lespai. f) Quan els angles que es formen entre els eixos de coordenades formen 120 entre ells. g) Quan dos dels angles que es formen entre les coordenades dels eixos del dibuix sn iguals i un dells s diferent. 20.- Escriu si les segents afirmacions son certes o falses: a) El dibuix artstic no es diferencia gaire del dibuix tcnic. b) El dibuix tcnic s molt important per a la tecnologia. c) Un plnol dun pis s un tipus de dibuix artstic. d) Les normes que sapliquen en el dibuix tcnic les pot llegir qualsevol tcnic de qualsevol pas. e) Existeixen organitzacions que es dediquen a normalitzar i actualitzar els smbols. f) La normalitzaci permet unificar els tipus de transport, per no lemmagatzematge del producte.

24

g) La normalitzaci permet augmentar la qualitat del producte. h) Els tcnics de dibuix poden utilitzar qualsevol tipus de paper per fer els seus plnols. i) Per fer un quadrat, lescaire i el cartab es poden utilitzar de dues maneres diferents. j) La circumferncia, el triangle, el quadrat i el rectangle sn polgons regulars, per lhexgon no pertany a aquest grup.

Exercicis - Escales
21.- Omple la taula segent: ESCALA
1:50 1:5000 1:200 1:100 5:1 1:1/2 1:10 1:20 1:500 2:1 8 mm 4 cm

DIBUIX
5 cm 5 cm 2 mm 30 cm 2 cm 10 cm

REAL

40 cm 40 cm 5m 10 cm 2 mm 40 cm

22.- En un plnol a escala 1:20 hi ha representada una pea de la qual no se nindica la longitud real. Mesurant la longitud de la pea sobre el dibuix, resulta que fa 85 mm. Quina longitud real t la pea? 23.- En un plnol duna habitaci realitzat a escala 1:50 hem mesurat amb el regle millimetrat lamplada i la longitud de lhabitaci i hem obtingut els segents valors:55 i 65 mm respectivament. Quina ha de ser la mida real en metres que haur de tenir lhabitaci? 24.- Indica la mida real daquesta lnia si est dibuixada a escala 1:100 ________________ 25.- Dibuixa una cara dun cub que fa 20 cm daresta (mida real) a escala 1:5. Utilitza lescaire. 26.- Un camp de futbol fa 100 metres de longitud per 60 damplada. Determina quines mides ha de tenir en un dibuix a escala 1:200. 25

27.- En un mapa hi ha indicades dues ciutats que a la realitat estan separades 50 km en lnia recta. Si sobre el paper la separaci, tamb en lnia recta, s de 100 mm, a quina escala ha estat realitzat el mapa? 28.- Digues cinc de les escales de reducci i cinc dampliaci.

Exercicis - Vistes
29.- Fes, en una lmina de dibuix, un croquis de la teva habitaci que permeti observar clarament la distribuci dels mobles. 30.- Fes, en una lmina de dibuix, un croquis de la teva aula de classe sense el mobiliari. Fes tamb, en la mateixa lmina, el croquis de la teva taula, indicanthi les mesures dalada, amplada i fondria. 31.- Dibuixa el plnol de la mostra en una lmina de dibuix, fent servir els estris de dibuix necessaris i seguint les normes.

32.- Omple la taula amb els nmeros de les vistes que corresponen a cada un dels sis dibuixos en perspectiva.

26

Et donem dues vistes ( a i b ) de cada perspectiva.

27

33.- Omple la taula amb el nmero de les vistes que corresponen a cada un dels set dibuixos en perspectiva. Et donem tres vistes ( a, b i c ) de cada perspectiva.

28

34.- Relaciona amb fletxes els dibuixos segents amb les seves vistes:

29

35.- Dibuixa la vista que falta i colloca-la correctament.

36.- Dibuixa, en una lmina de dibuix, les vistes de les perspectives indicades.

30

37.- Dibuixa el croquis acotat de les peces segents.

38.- Dibuixa, en una lmina de dibuix, les vistes de les perspectives indicades.

31

32

39.- Dibuixa els plnols de les peces segents a lescala adequada perqu ocupin una lmina de mida DIN A-4.

40.- Dibuixa els plnols de les peces segents amb els talls apropiats.

41.- Dibuixa, en perspectiva i a m alada, cada una de les sis peces corresponents a les vistes segents:

33

34

42.- Fixat en els dibuixos segents; representen dues vistes dalguns objectes ds quotidi. Dibuixa les vistes que corresponen a cada objecte.

43.- Reprodueix les tres vistes daquest cap de biela duna antiga locomotora de vapor del segle XIX.

35

44.- Dibuixa aquest variador de velocitat i intenta esbrinar quina s la seva utilitat i quin el seu funcionament.

45.- Dibuixa tres vistes de lacoblament articulat.

36

46.- En aquesta imatge hi ha la planta i lalat dun avi MIG-3. Dibuixan el perfil.

47.- En aquesta imatge hi ha la planta i el perfil dun cotxe. Dibuixan lalat.

48.- En el segent dibuix, ressegueix en blau les lnies de cota i en groc les lnies auxiliars de cota.

37

49.- Reprodueix el segent dibuix amb els seus signes dacotaci.

50.- Posa lacotaci a aquest dibuix.

38

51.- Posa lacotaci a aquest dibuix dun cilindre de mquina de vapor.

39

40

Dibuix de vistes Nom .............................................. Grup ............... Data .............................. Dibuixa les tres vistes daquesta perspectiva a escala natural 1:1

41

Dibuix de vistes Nom .............................................. Grup ............... Data .............................. Dibuixa les tres vistes daquesta perspectiva a escala natural 1:1

42

Exercicis de vistes 001 Nom. Grup. Data..

43

Exercicis de vistes 002 Nom. Grup. Data..

44

Exercicis de vistes 003 Nom. Grup. Data..

45

Exercicis de vistes 004 Nom. Grup. Data..

46

Exercicis de vistes 005 Nom. Grup. Data..

47

Exercicis de vistes 006 Nom. Grup. Data..

48

Exercicis de vistes 007 Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 008

49

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 009

50

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 010

51

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 011

52

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 012

53

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 013

54

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 014

55

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 015

56

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 016

57

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 017

58

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 018

59

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 019

60

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 020

61

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 021 62

Nom. Grup. Data..

Exercicis de vistes 022

63

Nom. Grup. Data..

64

65