Materials 1

(Fusta i ferro)

Nom ............................................................. Curs ............................................................. Data .............................................................

ndex
Materials de fabricaci Origen dels materials Materials naturals Materials artificials La fusta i els seus derivats Espcies de fusta natural Fustes dures Fustes toves Fustes tropicals Les especies forestals catalanes Derivats de la fusta Metalls i aliatges Els metalls frrics Siderrgia tradicional La farga catalana La siderrgia moderna El ferro dol Del ferro colat a lacer El convertidor Bessemer El forn Martin - Siemens El convertidor doxigen Els forns elctrics per arc voltaic Vocabulari Exercicis

Materials de fabricaci
Si mirem al nostre voltant, podrem observar una gran varietat dobjectes, molts dels quals es componen de peces de diferents materials. Els materials fonamentals que lsser hum ha utilitzat sn tan significatius que fins i tot han donat nom a algunes poques de la histria, com ledat de pedra, ledat de bronze o ledat de ferro. Per construir tot tipus dobjectes calen materials de molt diverses caracterstiques. De fet, s aquest un camp, el de la tecnologia dels materials, a on ms sha avanat als darrers anys i a on ms sest investigant a lactualitat. Teixits especials, com el Goretex, que deixen passar la transpiraci, per no la humitat exterior, per fer sabates i roba dabric, en sn un bon exemple. Tamb tenim altres materials assimilables pel cos per construir cors artificials, materials cermics per fer recobriments de naus espacials, nous materials per la nanotecnologia; la llista s inacabable.

Sense materials com els plstics, desapareixerien molts dels envasos que fem servir i del nostre ordinador quedaria noms una petita quantitat de metall.

Origen dels materials

En darrer terme tots els materials tenen un origen natural, doncs tots provenen dalgun element de la natura. Ara b, alguns els fem servir directament tal com sn i altres els transformem mitjanant determinats processos industrials. Atenent a aix podem diferenciar dos grups de materials: Materials naturals, que sn aquells que extraiem directament de la natura. Un llist de fusta lhem serrat directament del tronc dun arbre i lhem deixat assecar. La planxa de granit de la superfcie duna taula de cuina sha serrat dun gran bloc extret amb explosius duna pedrera. Els

texans estan fets amb les fibres de cot que sextreuen de les motes del cotoner. Els materials naturals els podem classificar en tres grups: Materials dorigen mineral, com el marbre, el granit, lasfalt, largila, etc. Materials dorigen vegetal, com la fusta, el suro, el cot, el lli, etc. Materials dorigen animal, com la llana. Materials artificials, que sn aquells que sn el resultat de procedir a fer una transformaci important de les matries naturals de les quals procedeixen.

El silici monocristal daquests mduls fotovoltaics s un vidre produt amb un grau de puresa molt alt

El ciment utilitzat a la construcci dedificis sha aconseguit coent una barreja de roques a dins duns forns especials, la qual cosa fa que canvi la seva composici qumica. El ferro per fer tot tipus de mquines sextreu als anomenats alts forns, a partir dels seus minerals. A dins del forn la seva composici qumica tamb canvia, deixant de banda unes substncies i afegint-ne daltres. El polietil, amb el que es fan les bosses de la compra i de les escombraries, saconsegueix ajuntant petites molcules obtingudes a partir dalguna matria orgnica, com el petroli, per fer unes molcules molt grans, anomenades polmers. Dels materials que, com el polietil, saconsegueixen fent reaccionar substncies qumiques ms simples es diuen materials sinttics. Molts dels plstics son materials sinttics. Al igual que hem fet amb els materials naturals, els materials artificials tamb els podem classificar en funci del seus orgens: Materials dorigen mineral, com els metalls, el ciment, el vidre, la cermica, molts plstics i tots els materials derivats del petroli.

Materials dorigen vegetal, la resina utilitzada per vernissos i pintures, el paper i els derivats de la fusta. Materials dorigen animal, com el cuiro i les coles de casena, que es un producte que sextreu de la llet.

La fusta i els seus derivats

La fusta s un material que ha estat usat des dels inicis de la humanitat i encara s bsic per la nostra civilitzaci. La fusta s un dels materials indispensables en la histria de la tecnologia. Ha estat aprofitada des de bon comenament per a fer foc, per a elaborar els mnecs de les destrals i de les llances de pedra i per a construir bigues i parets dels habitatges, carros, rodes i arades i tota mena de mquines i aparells, i aix mateix taules, mobles i molts altres elements de la llar.

La fusta natural procedeix dels troncs dels arbres. Es pot aprofitar directament serrant-la, en la direcci de leix del tronc, per a obtenir-ne peces llargues, com bigues, taulons, posts i llistons. Abans de fer-ne s, per, la fusta natural sha de deixar assecar, sigui a laire lliure o artificialment, amb aportaci de calor, per a evitar que es deformi. La millor fusta, s a dir, la ms forta i la ms dura, sextreu del cor de larbre. Al comer es troben peces de fusta amb diferents denominacions i mides, tals com el taul, pea de secci rectangular que fa entre 100 i 300 mm damplada, entre 50 i 100 mm de gruix i entre 2 i 5 m de llargada, el post o taula, pea de secci rectangular de fins a 30 mm de gruix, entre 100 i 600 mm damplada i 5

entre 2 i 2,5 m de llargada i el llist, pea de secci quadrada o rectangular de fins a 80 mm de costat i entre 2,5 i 3 m de llargada. La fusta s un material anistrop, perqu no presenta les mateixes propietats en totes les direccions. En la direcci de les fibres, que coincideix amb leix del tronc de larbre s molt ms resistent. La fusta es tena, flexible i t gran resistncia a la tracci i a la compressi, ra per la qual sutilitza molt per fer estructures. La fusta est formada per fibres de cellulosa unides amb lignina. Resulta ms fcil separar les fibres que trencar-les, per aix resulta menys difcil serrar en la direcci de les fibres que no de travs. Com qualsevol altre material, la fusta sha de sotmetre a una transformaci des que sobt de larbre fins que sutilitza. Per obtenir fusta aprofitable per a la indstria se segueixen aquests passos: Abatiment o tala de larbre. Per evitar la desaparici massiva de boscos es pot fer una tala selectiva, talant, amb lajut de motoserres, noms els arbres que arribin a una mida determinada i replantant el bosc. Eliminaci de lescora i de les branques. La majoria de les vegades noms saprofita el tronc de larbre per obtenir la fusta per a la indstria. Especejament i trossejament de larbre. Es fa segons la mida del tronc i la geometria de les peces que es volen obtenir amb serres de cinta i alimentadors automtics de troncs. Assecatge de la fusta. Moltes de les propietats de la fusta depenen daquest procs dassecatge.

La fusta natural sha dassecar per poder-la utilitzar

Lexplotaci forestal est destruint molts boscos darreu del mn. Si el ritme de tala s elevat, els arbres replantats (si s que sen replanten) no tenen temps de crixer. Aix pot ser molt perjudicial per diversos motius:

Es malmet lecosistema del bosc, amb les repercussions consegents per als altres ssers vius que hi viuen: molses, fongs, aus, esquirols, insectes que salimenten de fulles, etc. i finalment per a les persones que depenem del cicle de laigua, del carboni i dels recursos que els boscos proporcionen. Desapareixen les reserves de fusta, de manera que en el futur ja no hi haur fusta per tallar.

Espcies de fusta natural

En el mercat podem trobar una gran varietat de fustes, que provenen darreu dEuropa i del mn. Les fustes naturals solen classificar-se en quatre grans grups: Les fustes dures provinents de frondoses generalment procedents darbres de fulla caduca que creixen en zones temperades, com el faig o el roure. Sn fustes ms pesants i fortes i costen ms de treballar. Les fustes toves sn menys denses i sextreuen generalment darbres de fulla perenne, com les conferes, que creixen generalment en regions fredes, tals com lavet o el cedre. Sn lleugeres i fcils de transformar. Les fustes tropicals procedeixen darbres que creixen en climes clids i humits. Hi ha una gran varietat despcies que proporcionen fustes de color, textura i duresa molt. En sn exemples la teca, el sapelli, leben (bans), etc. Provenen de zones tropicals dsia, Amrica i frica. Les fustes certificades sn aquelles que venen acompanyades duna documentaci emesa per un organisme internacional que assegura que procedeixen de boscos ben gestionats, de forma que la seva explotaci no pugui provocar desforestaci, erosi o desertificaci. Lany 1993 es va crear el Consell de Certificaci Forestal (Forest Stewardship Council, FSC) per tal destablir les normes per garantir la sostenibilitat dels boscos en explotaci forestal.

Logotip del FSC que identifica les fustes extretes de boscos ben gestionats (http://www.fsc-spain.org)

Al mercat es troben tant fustes europees certificades com fustes certificades tropicals. Encara no sha aconseguit que la majoria de fusta venuda sigui etiquetada, per la tendncia s a augmentar la seva participaci en el mercat mundial.

Habitatge amb estructura de fusta

Fustes dures
Entre les espcies ms utilitzades de fusta dura podem trobar: La fusta dalzina sextreu a Europa. Fusta de gran duresa, resistncia i durada. Resisteix b lacci de laigua. Es fa servir per obres hidruliques i mobles. La fusta de castanyer es troba a Europa. s una fusta de color marr pllid, ms tova i ms lleugera que la del roure, encara que fora duradora. Aguanta b a la intemprie. Amb ella es fan parquets i mobles. La fusta de cirerer es produeix a Europa i sia. Es tracta duna fusta compacta i tena de fibra fina. Admet poliment. Quan es seca s fora estable. Amb ella es fan mobles de qualitat. La fusta de faig procedeix d Europa. s una fusta de color crema pllid, pesant i dura. No s propensa a esquerdar-se. De bon treballar; shi obtenen bons acabats. Sutilitza per fer mobles funcionals, estris de cuina, mnecs deines i joguines. La fusta de freixe es troba a Europa. s resistent i flexible. Fa de bon treballar i shi obtenen bons acabats. Serveix per mnecs deines i construcci de carros. La fusta dom sobt dEuropa. s consistent, difcil de treballar i resistent a laigua. Amb ella es fa mobiliari interior i de jard. La fusta de noguera es produeix a Europa, Amrica i frica. s molt apreciada, duradora i de bon treballar. Amb ella es fan mobles, fullola i mnecs darmes.

La fusta de roure es troba a Europa, Jap, EUA i Iran. s una fusta de color groguenc molt dura i de gran resistncia a laigua, ja que submergida en laigua sendureix. Duradora i resistent; shi obtenen bons acabats. Presenta un color clar quan s jove i es torna de color marr fosc quan envelleix. Amb ella es fan mobles de luxe, embarcacions, botes, adornaments i parquets.

Vaixell de fusta

Fustes toves
Entre les espcies ms utilitzades de fusta tova podem trobar: La fusta davet es troba a sia, Europa i als EUA. s bastant forta, amb nusos durs i petits, resistent a les esquerdes i poc duradora. Sutilitza en interiorisme, mobles de fusta blanca, embalatges i instruments musicals. La fusta de cedre sobt a Canad i als EUA. Es tracta duna fusta sense nusos, tova i fcil de treballar, per cara i feble. Es fa servir per revestiment dexteriors i de parets, ebenisteria i construcci. La fusta de pi es troba a lEuropa central, pasos escandinaus, Amrica del Nord i Brasil. s una fusta de color blanc i groguenc, molt resinosa i olorosa. Les tonalitats canvien segons les varietats de pi (de Flandes, garriguenc, negre, etc.). Sutilitza en la construcci (estructures, escales, portes i finestres) grcies a la seva llarga durada. Tamb es fa servir en la fabricaci de mobiliari. La fusta del pi de Flandes sextreu al nord d'Europa i Rssia. s fora nuosa, bastant forta, de bon treballar, barata i fcilment accessible. Es fa servir a la construcci i ebenisteria. La fusta de pi melis (Lrix) sobt a Europa i Amrica. s fusta de color castany que s molt resinosa, lleugerament dura, gaireb sense nusos, tena i compacta. Es treballa b, s resistent als atacs dels insectes i insensible a la humitat. Procedeix del pi pinyoner silvestre del Canad. Sutilitza en treballs exteriors de la construcci i per la fabricaci de mobles.

La fusta de pollancre sobt a Europa. Es tracta duna frondosa de fulla caduca i creixement rpid. Fcil de treballar. Es fa servir per fer embalatges, estructures de teulades i pasta de paper.

Llibreria de fusta massissa

Fustes tropicals
Entre les espcies ms utilitzades de fusta tropical podem trobar: La fusta de balsa prov dAmrica del sud (Equador). s una fusta de color blanc pllid que procedeix de les regions tropicals americanes. s molt lleugera i fcil de treballar, per poc resistent. Sutilitza per a fabricar els bastonets dels gelats, per a fer maquetes, en aeromodelisme, embalatges i com a allant en sistemes de refrigeraci. La fusta deben (bans) sextreu dfrica i Amrica. s una fusta de color negre molt intens, massissa, pesant (no sura), llisa, molt dura, inatacable pels insectes i de gran rigidesa. Amb ella es fa mobiliari de luxe. s tan apreciada en la construcci de mobles que ha donat nom a lofici de construir-los (ebenisteria). La fusta de caoba sextreu dfrica i Amrica. s una fusta de color vermell fosc que admet un poliment de gran vistositat. s bastant fcil de treballar i es pot corbar sense gaires problemes. Amb ella es fa mobiliari de luxe. Grcies a la seva gran estabilitat i a la seva excellent aparena, es fa servir per a fabricar mobles, llibreries, portes, escales, etc. La fusta de cumaru sextreu a Brasil. Es tracta duna fusta molt resistent i difcil de treballar. Sutilitza per fer parquets. La fusta diroko sextreu dfrica. s una fusta no gaire forta, per de gran durabilitat. Amb ella es fan embarcacions, taulells i bancs.

10

La fusta de sapelli es troba a frica. s una fusta fibrosa, duradora i resistent. Sutilitza per fer portes interiors. La fusta de teca prov dfrica. s una fusta dura i resistent a podrir-se. Difcil de treballar per la seva duresa. Es fa mobiliari per exteriors, construcci naval i ebenisteria. La fusta de wengu sextreu dfrica (Zaire, Camerun i Gabon). s fosca i forta. Sutilitza per ebenisteria, empostissats i xapes per a revestiments decoratius.

Les especies forestals catalanes

Els boscos de Catalunya tamb proporcionen fusta, encara que les quantitats que se nobtenen no satisfan, ni de bon tros, les necessitats del mercat interior, fet que obliga a importar-ne. La major part de la fusta de Catalunya procedeix del Pirineu i del Prepirineu, i les varietats ms importants sn les extretes del pi negre, lavet, el pi roig, tamb anomenat rojalet, i la pinassa. En molts altres indrets tamb es produeix fusta, de varietats com el faig, el roure, el castanyer i el freixe, que es fan servir per a obrar, el pollancre i altres tipus de pi, molt usuals en la fabricaci de pasta de paper, i lalzina, que tradicionalment sha destinat a lelaboraci de carb vegetal.

Cadira plegable de faig

Derivats de la fusta
Actualment, per a la construcci de determinats objectes, com ara mobles i portes, i per a altres usos, no es fa servir la fusta natural tal com arriba de larbre, sin fusta que ha estat transformada per a obtenir-ne plaques o taulers. Les varietats de fusta transformada ms habituals sn les segents:

11

La fullola o xapa de fusta s una lmina de fusta molt prima que ha estat tallada amb mquines provedes de ganivetes especials molt precises. Es fa servir en lacabament de mobles, portes i elements decoratius construts amb tauler daglomerat. Generalment, la fullola s feta de fusta bona o molt decorativa, i si saplica b, sembla que tot el moble sigui fet de fusta massissa. El tauler de contraplacat es compon dun conjunt de fulloles encolades de manera que les fibres que les formen quedin encreuades. El gruix final depn de la quantitat i el tipus de xapa. Les xapes es colloquen alternant les direccions de les seves fibres per a donar al material una resistncia uniforme i evitar variacions en les dimensions de la fusta en guanyar (es dilata) o perdre (es contreu) humitat.

Tot i que aquest tipus de tauler pot ser molt prim (uns 3 mm), s consistent i difcilment deformable. Sutilitza extensament en la fabricaci de plafons de portes. La fusta contraplacada s ms econmica que la fusta natural, ja que el seu nucli es pot fer amb fusta ms barata i les lmines externes de fusta noble. Els taulers de partcules sn taulers elaborats a partir de partcules obtingudes de la mateixa fusta o de les fibres daquesta. Cal que distingim entre taulers aglomerats i taulers de fibres. Els taulers aglomerats (dencenalls i de partcules) sobtenen en barrejar partcules de fusta amb cola sinttica; la barreja es comprimeix i desprs sasseca sotmesa a pressi i calor. La fusta utilitzada en aquests taulers procedeix de la trituraci de les parts no aprofitables de larbre, com les branques, i dels retalls obtinguts del trossejament dels troncs. Els taulers obtinguts sacostumen a xapar amb lmines de fustes decoratives o lmines plastificades (melamina, frmica, etc.). Es fan servir per a la construcci de mobles, ja que sn molt ms econmics que la fusta natural. Ofereixen avantatges importants: tenen unes dimensions considerables i una gruixria calibrada, resisteixen latac dinsectes i no pateixen cap de les malalties

12

tpiques de la fusta, i permeten a ms aprofitar tota la seva superfcie. Els taulers aglomerats tamb tenen inconvenients: sn poc resistents a la flexi, sn molt sensibles als canvis de temperatura i humitat i els seus cantells tenen poca resistncia per a ser cargolats, sobretot en taulers fabricats amb poca cola.

Laglomerat s ds corrent en la fabricaci de mobles i prestatgeries, tant si es recobreix amb una xapa prima de fusta natural o amb lmines de material plstic, com si es pinta o senvernissa directament. Es troba en molts gruixos normalitzats, per el ms corrent sn 10 i 16 mm. Els taulers de fibres es fabriquen esmicolant fustes toves i convertint-les en una pasta formada per les fibres de la fusta que es barreja amb resina sinttica i es compacta a altes pressions. Hi ha taulers de fibres durs, que sn pesants respecte al seu volum, i taulers ms lleugers, anomenats taulers de densitat mitjana (taulers DM). Els taulers de fibres durs (tablex) tenen poc gruix (de 3,5 o 6 mm). Generalment, tenen una cara llisa i una altra de granulada. El color ms habitual s el marr fosc, encara que sen troben daltres colors.

13

Sn flexibles i no sestellen ni sesquerden ja que no tenen vetes ni nusos, no es podreixen ni sn atacats pels insectes. Sutilitzen per a fons de calaixos i de mobles i poden portar una de les cares xapada. Els taulers de densitat mitjana (DM) sn ms lleugers que els aglomerats i, com que sn ms econmics, han substitut aquells en la fabricaci de mobles. Es poden tallar fcilment i xapar-los amb lmines de fusta noble, per la qual cosa tamb sutilitzen per a fabricar motllures i marcs.

La fusta s un material reciclable; certs tipus de derivats de la fusta permeten laprofitament de fusta vella procedent de mobles, portes i altres objectes. Daquesta manera sevita que sigui llenada o incinerada i tamb dexcessiva tala darbres.

Metalls i aliatges
Els metalls sn slids a temperatura ambient, bons conductors del corrent elctric i de la calor i tenen una lluentor particular. Sobtenen, normalment, dels seus minerals, barreja de substncies qumiques que els contenen a dins de la seva composici. Per obtenir els metalls a partir dels seus minerals sels ha de separar daltres substncies com loxigen, el sofre, el carboni, el clor o daltres, normalment a altes temperatures a dins de forns especials. Els aliatges sn les mescles de metalls i de vegades de metalls i no metalls, com el carboni o el silici, en petites quantitats. Amb la barreja de metalls saconsegueixen materials nous amb propietats diferents de les que tenen els metalls que componen laliatge. Entre els aliatges ms coneguts estan el bronze i el llaut, materials de bona fusibilitat i que proporcionen millor resistncia i qualitats mecniques que els metalls que els formen (coure, estany i zinc). Als metalls i aliatges sacostuma a classificar-los en frrics i no frrics, segons que tinguin, o no, el ferro a la seva composici.

14

Forjant el metall a un taller de lantiga Grcia

Els metalls frrics

Els metalls i aliatges frrics sn aquells que estan compostos bsicament de ferro. Lobtenci dels metalls frrics es fa a partir de minerals de ferro com loligist, la siderita, la magnetita i daltres. Aquests minerals es barregen amb carb i altres matries dins de lalt forn dun sobt el lingot dalt forn, aliatge de ferro ric en carboni, silici, fsfor i altres; aquests lingots es transformen, en altres forns, en acer. Lacer s laliatge de ferro amb un percentatge de carboni inferior al 2% i altres materials com nquel, crom, etc. El ferro colat s laliatge de ferro amb un percentatge de carboni del 2% al 4%.

Siderrgia tradicional
El ferro s un material fonamental per a la construcci destructures i de tota mena de mquines. Conjuntament amb el carb, el ferro i lacer van constituir els pilars tecnolgics sobre els quals es va bastir la Revoluci Industrial. El ferro, metall bsic per a la producci dacers, sextreu de minerals com la magnetita, loligist, la limonita, la siderita, etc. La indstria que transforma aquests minerals en ferro i acer sanomena indstria siderrgica. La base per a obtenir ferro a partir dxids daquest material s una reacci qumica anomenada reducci. Durant aquest procs el carboni, provinent del carb, reacciona amb loxigen de laire i forma dixid de carboni (CO2).

La farga catalana
El procs dobtenci de ferro a partir de minerals frrics es remunta a ledat del ferro. A Catalunya, des de ledat mitjana i fins al final del segle XVIII, el ferro es produa en unes factories anomenades fargues mitjanant el procediment de la farga catalana.

15

A les fargues, el mineral o mena es trinxava, es barrejava amb carb vegetal i es cremava en un forn quadrat situat a terra. Per a afavorir la combusti, shi injectava aire. Aquest aire es generava en un enginys aparell anomenat trompa, que feia baixar aigua i aspirava laire per lefecte Venturi a una canonada que desembocava en un recipient anomenat caixa dels vents, on sacumulava laire a pressi, que es condua cap al forn a travs de la tovera, mentre que laigua sevacuava a lexterior. Amb aquest sistema saconseguia un flux daire constant, regulable i humit que resultava molt apropiat.

Farga catalana

Desprs descalfar el mineral durant unes hores i dhaver-ne eliminat les substncies foses o escries, se nobtenia una massa de ferro roent, anomenada masser, que els fargaires portaven fins a un gran mall, el martinet, mogut per una roda hidrulica. Aquest mall colpejava el masser per a fer-ne barres o planxes, al mateix temps que permetia eliminar les substncies no frriques que havien quedat barrejades amb el masser. El ferro aix obtingut era duna alta qualitat i es venia als ferrers. Aquests lescalfaven en un forn, el fornal, a uns 800C, fins que es tomava vermell, i el picaven amb malls sobre una enclusa per a fer-ne ferradures, eines, reixes, entre molts altres productes. Aquest procediment, que duien a terme els ferrers de la majoria de pobles, sanomenava forja.

La siderrgia moderna
16

A partir de la Revoluci Industrial, quan la necessitat de producci de ferro es va incrementar extraordinriament, es va desenvolupar la tcnica de lalt forn.

Alt forn

Lalt forn s format per dues peces troncocniques unides per les bases ms grans; les bases ms petites constitueixen lentrada i la part inferior del forn. La part exterior s de planxa dacer i la interior, de material refractari, s a dir, duna cermica molt resistent a les altes temperatures. Com que ha de suportar aquestes altes temperatures (2.000C), les parets del forn contenen circuits de refrigeraci. A la part inferior hi ha unes obertures per on surt el ferro fos, i una mica ms amunt unes altres que evacuen les escries.

17

A la zona ms ampla del forn, anomenada ventre, hi ha les toveres, unes embocadures per on penetra aire molt calent per a afavorir la combusti. Per la part superior del forn, mitjanant unes vagonetes elevadores, shi aboquen en la proporci necessria el mineral de ferro, el carb de coc (carb mineral tractat) i altres materials com les substncies fundents, que afavoreixen les reaccions qumiques i la fusi. Quan totes aquestes substncies, molt escalfades, arriben al ventre del forn, shi fa entrar laire calent de les toveres, la qual cosa permet assolir temperatures superiors a 2.000 C. Llavors lxid de ferro es redueix i es produeix la fusi. El ferro fos es diposita al gresol, al fons del forn, i al seu damunt suren, tamb foses, les escries, que seliminen per la sortida corresponent. El ferro o ferro colat saboca en uns contenidors que el condueixen, encara fos, fins a uns altres forns on es converteix en acer. Les escries es transporten a unes plantes on es transformen en productes allants i materials per a paviments. Durant el seu funcionament, lalt forn produeix uns gasos molt calents que, en pujar, escalfen els materials que troben. Quan els gasos surten del forn van a parar a uns conductes que els transporten fins a uns bescanviadors de calor, les anomenades torres de Cowper, que escalfen laire que sintroduir al forn a travs de les toveres.

El ferro dol
El ferro dol s la forma ms pura de ferro emprat en la indstria. Sobt a partir del ferro colat desprs dhaver-ne eliminat les impureses. Cont un 99,8% de ferro, es fon a 1.535 C i t una densitat de 7,9 g/cm 3. El ferro dol s un material resistent emprat en la fabricaci dobjectes que han de suportar esforos bruscos, com ara ncores, cadenes, claus, etc.

Del ferro colat a lacer

El ferro, tal com surt de lalt forn, cont un alt percentatge de carboni i altres substncies dissoltes. Per a lobtenci dels diferents tipus dacers cal reduir-ne el percentatge de carboni (lacer ha de tenir dun 0,05% a un 1,7% de carboni) i daltres substncies i afegir-li els productes adequats per a formar els diferents aliatges. Segons quins siguin els elements que acompanyen al ferro podem parlar dacers de dos tipus: Els acers ordinaris sn els que noms contenen ferro i carboni com a elements bsics. En general, sn acers dctils (sen poden fabricar fils prims i filferros), malleables (es poden estendre en lmines molt primes) i sn fcils de soldar. En augmentar el contingut de carboni adquireixen duresa i resistncia, i ja no sn tan deformables i es tornen trencadissos.

18

Convertidor Bessemer

Aquests acers es fan servir en la fabricaci de peces i elements mecnics de resistncia mitjana per a maquinria i vehicles de tota mena. Tamb es fan servir en la fabricaci deines corrents, cargols, ferralla, rails i perfils en barra de diverses seccions. En els acers aliats intervenen, a ms a ms del ferro i el carboni, altres elements que shi afegeixen durant el procs de fabricaci. Daquesta manera, es milloren fora les qualitats de lacer amb carboni i fa que hi hagi una gran varietat dacers: Lacer amb silici t una gran elasticitat i resistncia i es fa servir en molles, ballestes i xapes per a transformadors. Lacer amb mangans presenta una resistncia ms gran al desgast i se solda amb facilitat. Es fa servir en rails i en perfils estructurals. Lacer amb crom i vanadi t una resistncia ms gran a les deformacions en fred. Sempra en eines, en eixos de mquines o per a peces de gran responsabilitat en vehicles. Lacer amb tungst i molibd (acer rpid) t una gran duresa i resistncia a la deformaci en calent i es fa servir en eines de tall: broques, llimes, fulles de serra, gbies, etc. Lacer amb nquel i crom t una gran duresa i resistncia a la dilataci i a la corrosi, i s inoxidable. Sutilitza en arbres de transmissi, engranatges, cables, instruments de mesura, de precisi i quirrgics, i en coberteries i ornamentaci. Laparena externa de les diferents menes dacer fa que no calgui cap tcnica dacabat desprs de la fabricaci. 19

Lobtenci de lacer es pot dur a terme als anomenats convertidors, com el Bessemer i el doxigen, o a forns com el Martin-Siemens i lelctric. Els sistemes Bessemer i Martin-Siemens es van inventar a mitjan segle XIX, mentre que els altres van aparixer en les darreres dcades del segle XX.

El convertidor Bessemer
El convertidor Bessemer, que fa servir com a nica crrega ferro provinent de lalt forn, consisteix en un recipient obert per la part superior, per on somple, i que pot girar per a abocar-lo. Un cop introdut el ferro colat, encara fos, se li injecta aire a gran pressi per la part inferior. Aquest aire, en travessar la massa de ferro, contribueix a cremar el carboni i les altres substncies, la qual cosa permet obtenir un acer amb el percentatge de carboni desitjat.

El forn Martin-Siemens
El forn Martin-Siemens pot fer servir com a crrega tant el ferro colat provinent de lalt forn com mineral de ferro i ferralla. Aix permet reciclar una gran quantitat de material frric, la qual cosa no era possible abans daquesta invenci. Aquest forn s cobert amb un tipus de volta caracterstica que permet aprofitar al mxim la calor, grcies al fenomen de la reverberaci. Pot produir diferents tipus dacers i eliminar amb facilitat diverses substncies mesclades amb lacer. Durant el procs es genera un gas combustible que es crema dins del forn. Per a facilitar la combusti, el gas combustible i laire passen prviament per unes cambres regeneradores de calor on sn escalfats pels gasos calents de la combusti abans de ser evacuats a lexterior. Aquest tipus de forn s el que produa quantitats ms importants dacer fins a laparici dels moderns forns doxigen i els forns elctrics.

Forn Martin-Siemens

20

El convertidor doxigen
El convertidor per bufament doxigen es basa en el mateix principi que el Bessemer, per en comptes daire shi injecta directament oxigen per a cremar el carboni que cont el ferro. Aix es fa mitjanant una llana que sintrodueix al forn, degudament refrigerada, fins a aconseguir la proporci de carboni desitjada.

Els forns elctrics per arc voltaic

Les grans produccions delectricitat i les elevades potncies assolides han perms construir forns que aconsegueixen, amb ls daquesta forma denergia, temperatures molt altes. Hi ha diversos procediments per a fondre el ferro, per el ms ests s el darc elctric. El forn darc elctric, que es carrega amb ferralla, es basa en el principi segons el qual si saplica un corrent elctric adequat entre dos elctrodes, en salta una guspira o arc elctric. Dins del forn hi ha un elctrode que cont un dels pols elctrics, mentre que laltre pol saplica directament sobre el material que sha de fondre, que actua com el segon elctrode. El pas del corrent genera una descrrega elctrica en forma darc, el qual produeix ai seu torn una elevada temperatura, que pot arribar fins a 4.000C. Encara que aquest forn consumeix molta electricitat, t lavantatge de ser molt rpid, permet recuperar ferralla i pot produir aliatges dacer dalta qualitat.

Vocabulari
21

Nanotecnologia: Activitats tecnolgiques relacionades amb la fabricaci dobjectes molt petits, amb unes mides del ordre dels nanmetres. Materials sinttics: Materials amb una composici qumica que no sha extret de la natura sin que sha aconseguit a un laboratori qumic. Bigues: Pea de fusta natural duna secci duns 300 x 300 mm. Taulons: Pea de fusta natural duna secci duns 50 x 300 mm. Posts: Pea de fusta natural duna secci duns 20 x 200 mm. Llistons: Pea de fusta natural duna secci duns 30 x 30 mm. Siderrgia: Activitat industrial que t com a finalitat obtenir ferro i els seus derivats a partir dels minerals que el contenen. Farga catalana: Installaci antiga que permetia obtenir, de forma directa, el ferro a partir dels seus minerals. Alt forn: Forn que rep el nom de la seva gran alada, duns 30 metres, que permet obtenir ferro colat a partir del mineral de ferro, el coc i el fundent. Mena: Part dels minerals que saprofita per obtenir-ne els metalls. Aliatge: Barreja de substncies a la que, almenys una de elles, es un metall. Ferro colat: Aliatge de ferro que cont ms del 2 % de carboni. Acer: Aliatge de ferro que cont menys dun 1,7 % de carboni. Convertidor: Installaci industrial per transformar el ferro colat en acer. Gresol: Part de lalt forn a on diposita el ferro colat fos. Tamb es diu dels recipients per fondre metalls. Refractari: Material que aguanta molta temperatura sense fondres ni desferse.

Exercicis

22

1.- Fes un esquema per classificar els diferents materials segons sigui el seu origen. Posa dos exemples de cada tipus.

Origen dels materials

Materials

2.- sobre aquesta secci del tronc dun arbre colloca els noms de les seves parts.

3.- Quins sn els dos components de la fusta?

23

4.- Omple lesquema i explica el procs per obtenir peces de fusta a partir dels arbres.

5.- Fes un esquema per classificar els diferents tipus de fustes.

6.- Explica tot el que spigues de les fustes dures. Recorda que has de dir el nom de les espcies, les seves propietats i aplicacions.

24

Espcie

Propietats i aplicacions

7.- Explica tot el que spigues de les fustes toves. Recorda que has de dir el nom de les espcies, les seves propietats i aplicacions. Espcie Propietats i aplicacions

8.- Explica tot el que spigues de les fustes tropicals. Recorda que has de dir el nom de les espcies, les seves propietats i aplicacions. Espcie Propietats i aplicacions

9.- Descriu com estan fets els taulers de contraplacat.

10.- Per qu s incorrecte aquesta frase: "Avui he clavat un cargol amb el martell i se mha esqueixat la fusta". 25

11.- Investiga perqu la majoria de taps dampolla de vi sn de suro. 12.- Explica quines operacions seguiries per fer un puzle de fusta. 13.- Quins creus que sn els avantatges i inconvenients de la fusta artificial i la natural. 14.- Quines sn, d'entre les segents, les propietats caracterstiques de les fustes: frgil, conductor elctric, allant trmic, resistent, lleugera, punt de fusi alt, impermeable, tena, dctil i malleable, combustible, dura, elstica, higroscpica, porosa, magntica, poca durabilitat. 15.- Fes un quadre per indicar les propietats i la forma de fabricar els diferents derivats de la fusta. Material Fabricaci i propietats

16.- Indica quina fusta utilitzaries per construir cada objecte i explican el perqu: Objecte Moble modernista Finestra Entarimat Embarcaci Coberta duna nau 17.- A quin contenidor llenaries cada objecte? Deixalla Envs de iogurt Llauna de conserva Paper de diari Ampolla de vidre Moble vell Runa Envs de detergent Cadira de jard Peles de fruita Piles utilitzades Envs de producte Contenidor Contenidor verd Contenidor blau Contenidor groc Contenidor marr Contenidor gris rebuig Deixalleria Fusta Noguera Pi Bedoll Cedre o balsa Fusta laminada

de

26

qumic Bolquers 18.- Indica les eines que et permetrien fer les operacions segents: Operaci a) Rebaixar una fusta. b) Fer un forat. c) Tallar una fusta. d) Subjectar una fusta e) Cargolar un cargol autoroscant. f) Clavar una punta. Eina

19.- Com serraries la figura triangular sobre aquesta superfcie de fusta contraplacada, per tal que sestelli el menys possible?

20.- Quins avantatges mediambientals tenen les fustes certificades? 21.- Com sanomenen els diferents formats de la fusta natural en funci de les mides de la seva secci?

22.- Quin tipus de fusta triaries per fer una taula, d'entre roure, balsa i caoba. Per qu? 23.- Com serraries les peces segents aprofitant al mxim els laterals i les cantonades de la pea de la dreta.

27

24.- Per fer els mobles de casa meva shan hagut de tallar 6 arbres grans. Al meu barri viuen 2.500 famlies. Quants arbres shan necessitat per fer els mobles de tot el barri? Considerant que a una hectrea de bosc hi viuen 1.200 arbres, quantes hectrees de bosc es necessiten per fer els mobles de tots nosaltres? (Els mobles es renoven cada 17 anys, com a mitjana.) 25.- Per transportar les fustes tropicals es fan servir vaixells que carreguen 40.000 tones de fusta de diferents espcies. Els viatges que fan fins arribar al Port de Barcelona sn de 23.000 Km. Per cada kilmetre recorregut el vaixell gasta 600 Kg de fueloil. Quant combustible gasta per fer tot el viatge? El preu del Kg de fueloil s de 45 cntims deuro. Quants diners costa el combustible per fer tot un viatge de transport de fusta? 26.- Un fuster que prepara un encofrat per fer un edifici ha de clavar 3.500 claus al dia. La seva jornada s de 8 hores. Cada 25 minuts de feina descansa uns altres cinc per poder continuar al mateix ritme. Quants claus clava per hora de feina, si tamb ha de parar mitja hora per lesmorar? 27.- Quan pesar la tapa de la taula si fa 1 m x 1 m i 3 cm de gruix, i la seva densitat s 750 g/dm3. 28.- Busca la definici de les paraules ebenisteria i boixets i relaciona les amb alguns dels tipus de fusta estudiats. 29.- En aquest dibuix, quin tipus dunions hi ha?

30.- Per qu el nombre de fulles duna fusta contraplacada ha de ser imparell? Perqu suneixen en perpendicular? Qu passaria si sunissin en la mateixa direcci?

28

31.- Explica tot el procs tecnolgic per confeccionar un joc de dames xineses. 32.- Qu sn els aliatges? Com saconsegueixen? 33.- La mena s: a.- La part del mineral que saprofita per obtenir un metall. b.- La part del mineral que a vegades saprofita per obtenir un metall. c.- La part del mineral que no saprofita per obtenir un metall. d.- s un tipus de mineral. 34.- Els metalls sn: a.- Materials dorigen vegetal. b.- Materials dorigen mineral. c.- Materials dorigen orgnic. d.- Materials dorigen sinttic. 35.- La majoria dels metalls: a.- S'oxiden amb facilitat. b.- Sn brillants. c.- Sn malleables i dctils. d.- Totes les afirmacions anteriors sn vertaderes. 36.- Els metalls que contenen ferro sanomenen: a.- Metalls no frrics. b.- Metalls acerosos. c.- Metalls frrics. d.- Aliatges. 37.- En la fase dacabament de metalls cal tenir present que: a.- Per als materials no frrics sha dafegir una capa d'antixid i una capa dimprimaci per millorar-ne ladherncia. b.- Per als materials no frrics sha dafegir una capa d'antixid. c.- Per als materials frrics sha dafegir una capa d'antixid. d.- Per als materials frrics sha dafegir una capa dimprimaci per millorar-ne ladherncia. 38.- Digues si cada afirmaci s certa o falsa i explica-ho en cada cas: a.- Per marcar metalls cal utilitzar o un llapis molt tou o alguna eina que permeti ratllar-los. b.- Per a tots els metalls cal aplicar una capa protectora d'antixid. c.- Per serrar metalls podem utilitzar una serra d'arquet per a metalls, les dents de les fulles han de ser grosses i separades.

29

d.- Si el metall t rovell cal netejar-lo amb un fregall d'alumini. e.- Les unions de soldadura i de rebladura sn prpies dels materials metllics. 39.- Un metall es caracteritza perqu: a.- s resistent mecnicament i s bon conductor de lelectricitat, per no de la temperatura. b.- s magntic i bon conductor de lelectricitat i la calor. c.- s malleable, dctil i resistent mecnicament. d.- s resistent mecnicament i s bon conductor de lelectricitat i la calor. 40.- Un aliatge s: a.- Un material format per un element qumic. b.- Un material format per combinacions de dos elements qumics. c.- Un material format per combinacions de dos o ms elements qumics, almenys un dels quals (El que hi s present en un percentatge ms alt) s un metall. d.- Un material que presenta propietats que ja trobem a la natura directament amb altres materials. 41.- Quant als materials ferrosos: a.- Lacer cont ms carboni que el ferro colat. b.- El ferro colat cont ms carboni que l'acer. c.- Tots dos tenen la mateixa quantitat de ferro, per l'acer tamb cont nquel. d.- El ferro colat cont menys carboni i, per contra, cont nquel. 42.- Els aliatges de ferro amb carboni es caracteritzen perqu: a.- Com ms carboni contenen, ms resistent s el material. b.- Com ms carboni contenen, ms resistent per ms frgil s el material. c.- Com menys carboni contenen, menys resistent i ms tena s el material. d.- Com ms carboni conten ms resistent, ms dur i ms tena s el material. 43.- De quin tipus s un material que cont un 3% de carboni i un 97% de ferro? I un que t un 0,5% de carboni i un 99,5% de ferro? 44.- Posa nom als diferents elements de la farga catalana. Descriu com era el seu funcionament. Has de fer servir les paraules: masser, forn, caixa dels vents, trompa, martinet, roda hidrulica, mall, enclusa, tovera i mineral.

30

45.- Posa nom als diferents elements dun alt forn. Has de fer servir les paraules: bocana, cup, ventre, etalatge, obra, gresol, forat de lescria, forat de colada, toveres. Explica el procediment per fer dels minerals de ferro, ferro colat.

46.- Fes un esquema per classificar els diferents tipus dacer.

31

47.- Descriu els 4 diferents tipus de forns per produir acer. 48.- Qu sha de fer amb el ferro colat per transformar-lo en acer? Descriu les operacions que veus a la figura segent. Fixat que el ferro colat arriba per la part de dalt i est carregant el convertidor Bessemer de lesquerra. Al centre lacer sest colant a una lingotera.

49.- Descriu el procs que se segueix a un convertidor doxigen per tal de transformar el ferro colat en acer, tal com es mostra al grfic segent.

32

50.- Descriu el funcionament dun forn Martin-Siemens, com el que es mostra a la figura segent.

51.- Obre el recurs Algunes dades sobre els alts forns que hi ha al tema 5 El ferro del MOODLE i mira lapartat El acero en Alemania en 1940. A continuaci contesta: a).- Quins sn els tres materials que shan dintroduir a lalt forn per fer ferro colat? b).- Quina quantitat de tones produeix diriament un alt forn.? 33

c).- Per fer 1.000 tones de ferro, quines quantitats del diferents components que shan de ficar a lalt forn sn necessries? d).- Com selimina lexcs de carboni, del ferro colat que surt de lalt forn? e).- Com es diu el convertidor que transforma el ferro colat en acer? f).-. Quins altres productes saconsegueixen escalfant el carb per obtenir coc? 52.- Obre el recurs Algunes dades sobre els alts forns que hi ha al tema 5 El ferro del MOODLE i mira lapartat Evolucin del alto horno. A continuaci fes una grfica de barres per indicar lalada dels alts forns a les diverses poques histriques. 53.- Busca informaci sobre els diferents tipus de fors elctrics. Tipus de forn elctric Caracterstiques

54.- Explica quin s el funcionament de les torres de Cowper, que escalfen laire que sha dintroduir a lalt forn.

34