Materials 2

(Metalls no frrics i plstics)

Nom ............................................................. Curs ............................................................. Data .............................................................

ndex
Els metalls no frrics El coure Lalumini El plom Lestany El zinc El nquel La plata Lor El plat El titani Els plstics Propietats dels plstics Classificaci dels plstics Els termoplstics Els termostables Identificaci de plstics Vocabulari Exercicis

Els metalls no frrics

Els metalls i aliatges no frrics sn aquells que no tenen ferro, en quantitats significatives, en la seva composici. El coure i lalumini sn metalls no frrics que tenen moltes aplicacions actualment, tant en estat pur com formant aliatges com ara el llaut i el bronze.

El coure
Si traiem la coberta de plstic dun cable elctric, podrem observar un fil o uns fils de color vermells. Aquest material s un metall anomenat coure.

Tots els aparells elctrics tenen peces construdes amb coure

El coure s un metall menys abundant en la superfcie terrestre que lalumini i el ferro. Tot i que no s tan reactiu com lalumini, sovint s present a la naturalesa formant uns minerals en qu es troba combinat amb altres elements qumics, com loxigen, el sofre i el carboni. Els minerals ms rendibles de coure sn la cuprita, la calcosina, la calcopirita, la malaquita i latzurita. La cuprita s un mineral de color vermell format per xid de coure (Cu2O). La calcosina est formada per sulfur de coure (Cu2S). La calcopirita s un sulfur de ferro i coure (CuFeS2). La malaquita s un mineral verd lluent, compost per un carbonat complex de coure (Cu2CO3[OH]2). Latzurita s un mineral dun color blavs amb una composici qumica molt semblant a la malaquita (Cu2[CO3]2 Cu[OH]2). Tal com passa amb les menes daltres metalls, aquestes menes shan de tractar desprs per obtenir el metall en estat pur.

Metallrgia del coure. Per obtenir el coure de les menes natives, el mineral ha de ser sotms a la trituraci, el rentatge i la fusi final en el forn. En general, les menes dels minerals de coure sn pobres (contenen menys del 3 % de coure) i cal concentrar-les per obtenir menes enriquides fins al 40 %, aproximadament. A continuaci, es couen en el forn per eliminar-ne el sofre i altres impureses, i sobt un concentrat anomenat mata de coure. El tractament posterior que se li faci depn de la utilitat que es vulgui donar al material. En cas que es vulgui fabricar fils de coure conductors, la barreja anterior es purifica per electrlisi, ja que les petites impureses fan augmentar considerablement la resistncia elctrica. Desprs de lelectrlisi, les impureses resten en la dissoluci emprada i sobt coure amb una puresa del 99,9 %. El coure es fon a una temperatura inferior a la del ferro, a 1.083 C i t una densitat de 8,96 g/cm3, no soxida tan fcilment com el ferro o lacer. A ms, s un bon conductor de la calor i lelectricitat, i s dctil i malleable.

Conductors elctrics dalta tensi fabricats amb coure

Per tenir aquestes propietats, s idoni per fer cables, contactes i circuits elctrics, tubs i canonades, dipsits i recipients, etc. Aproximadament un 65 % de la producci total de coure es destina a la indstria elctrica, en connexions, fils conductors, bobinatges de transformadors, motors i generadors, installacions de lnies elctriques, telefniques, xarxes de comunicacions, etc. La bona aparena exterior del coure el fa til en ornamentaci: monedes, medalles, gravats, planxes per a impressi, etc. El coure no sempre sutilitza sol. Tamb serveix de base per obtenir dos aliatges metllics molt utilitzats: el llaut i el bronze. Els metalls purs es deformen amb una certa facilitat si shi aplica una fora sobre ells, perqu els toms estan ordenats duna manera geomtrica i rellisquen uns sobre els altres. Als aliatges, els toms dun metall es situen en

alguns espais entre els toms de laltre, i formen daquesta manera una estructura fora ms dura i resistent a les deformacions.

Estructura atmica dels metalls purs i dels aliatges

Tots els aliatges sn dissolucions en qu tant el dissolvent com el solut sn substncies slides, ra per la qual, per fer-ne la barreja, shan de fondre tots els components. El llaut s un aliatge de coure i un altre metall, el zinc. Est compost aproximadament per un 70 % de coure i un 30% de zinc. T un color groguenc lluent semblant a lor, que el fa molt apropiat per a aplicacions decoratives. s bon conductor de lelectricitat (encara que no tant com el coure pur) i s ms dur que el coure i fcil de treballar.

Peces fetes de llaut

El llaut serveix per fer contactes elctrics en endolls, interruptors, elements mecnics com ara cargols, femelles, volanderes, frontisses, instruments musicals, objectes de decoraci, etc. El bronze s un aliatge de coure i estany. Est format per un 90 % de coure i un 10 % destany. T un color groc ataronjat i no s tan lluent com el llaut. Es fon a una temperatura inferior a la del coure. s molt apropiat per fabricar objectes a partir dun motlle, resisteix molt b la corrosi i s molt dur i resistent.

El bronze sutilitza per fabricar monedes i medalles, elements mecnics que tenen molt desgast com ara coixinets, aixetes, vlvules, esttues, campanes, objectes de decoraci etc. Actualment, hi ha moltes menes de bronze, que sobtenen enriquint laliatge amb algun altre element, com ara el plom o el fsfor, cosa que li proporciona unes propietats especfiques, tal com passa amb els diversos tipus dacer. A ms a ms del bronze i el llaut, hi ha molts altres aliatges en qu el coure hi s present juntament amb altres metalls. Una de les aplicacions ms corrents s la fabricaci de monedes.

Lalumini
Lalumini s un metall relativament modern, sutilitza a la indstria des de finals del segle XIX. T un color blanc lluent com la plata per perd molt rpidament la lluentor, es torna de color gris argentat i es fon a una temperatura de 660 C. s un metall molt lleuger, amb una densitat de 2,7 g/cm 3, fora menor que la densitat daltres metalls.

Bloc dels cilindres i culata del motor de combusti interna dun cotxe

s molt abundant a la natura per es troba molt barrejat amb altres elements, de tal manera que cal molta energia per extreurel del mineral. Per a lobtenci de lalumini calen grans quantitats delectricitat. Molts cops est barrejat de tal manera que no ns rendible la producci. Lalumini es troba en el feldspat, en el caol o argila, en la mica i en el corind o esmeril. Tamb forma part de moltes varietats de pedres precioses, com el safir, el rob, la maragda, laiguamarina, el lapisltzuli o la turquesa. Els minerals ms rendibles, s a dir, dels quals sobt una quantitat ms gran dalumini, sn la bauxita i la criolita. La bauxita s el mineral dalumini per excellncia. La seva mena est 6

formada per xid dalumini hidratat (Al2O3-nH2O). La criolita s un mineral blanc o incolor de composici complexa, format per fluorur dalumini i sodi (Na3AlF6). De la mateixa manera que passa amb altres metalls que no es troben en estat pur a la naturalesa, lalumini sextreu de les seves menes grcies a diversos mtodes qumics i fsics. Metallrgia de lalumini. Per a lobtenci dalumini es procedeix, en primer lloc, a la calcinaci de les menes de bauxita enriquides, amb la qual cosa sobt almina (xid dalumini). Lalumini sextreu de lalmina per mitj de lelectrlisi, un procs que consisteix a fer passar un corrent elctric a travs dun compost qumic en dissoluci i a separar-ne els components. Lelectrlisi descompon lxid dalumini en oxigen, duna banda, i alumini, de laltra. Com a propietats cal destacar que s un bon conductor de la calor i lelectricitat. Lalumini soxida amb rapidesa, per la capa dxid que queda a la superfcie s molt resistent i impedeix que el metall es continu oxidant. s dctil i malleable, fcil demmotllar i sobretot s molt lleuger, s a dir, poc dens.

Objectes construts amb alumini

T moltes aplicacions, i desprs de lacer s el metall ms utilitzat a la indstria. Shi fan cassoles, recipients i envasos de cuina, llaunes de begudes i paper per embolicar aliments, marcs de portes i finestres, antenes, peces de bicicletes, carrosseries dautombils, autobusos, trens i avions ja que s molt lleuger. Com s bon conductor de lelectricitat sutilitza per fer conductors i aparells elctrics. Lalumini t moltes ms aplicacions, per elaborar ciments, pintures, argiles per a objectes de cermica, pisa, porcellana i lobtenci de pedres precioses. Aliatges de lalumini. El principal inconvenient de lalumini per a la indstria s que no resisteix molt b els esforos de tracci i s tou. Per tal de solucionar els problemes que creen aquests inconvenients, sutilitzen els aliatges dalumini. 7

Probablement hem sentit parlar o haurem vist anuncis dautombils amb motor daliatge lleuger. Aix vol dir que el motor sha fabricat amb un aliatge dalumini i que, per tant, pesa menys que els motors de metalls frrics. Per fer els aliatges dalumini sutilitzen metalls i no metalls com ara el coure, el silici, el zinc, el magnesi i el mangans. Tots donen a lalumini duresa i resistncia i li fan augmentar una mica la densitat. Els aliatges dalumini i coure permeten obtenir peces foses i forjades duna gran resistncia mecnica a altes temperatures (fins a 300 C). El duralumini s un aliatge dalumini amb un 4 % de coure i petites quantitats de magnesi, mangans i silici. Aquest aliatge conserva la lleugeresa de lalumini, per t una resistncia molt ms gran.

Estructura del fuselatge dun avi feta amb duralumini

Amb els aliatges dalumini i magnesi sobtenen peces foses i forjades duna mecanitzaci fcil, una gran resistncia a la corrosi i una resistncia mecnica elevada, ra per la qual sutilitzen per fer peces de motors i mecanismes de transmissi de cotxes i altres mitjans de transport. Els aliatges dalumini i silici proporcionen peces foses de tota mena, de formes complicades i seccions primes, amb una bona resistncia mecnica en calent, una dilataci baixa i resistncia al desgast.

El plom
El plom s un metall de color gris que perd rpidament la lluentor, t una densitat molt alta d11,34 g/cm3 i no soxida. s molt tou i poc resistent als esforos. El plom es fon a una temperatura de 327 C.

Sobt a partir del mineral anomenat galena. Sutilitza en les soldadures per unir altres metalls, en la fabricaci de pintures antioxidants (mini), en la fabricaci de perdigons, en el llast destris de pesca, i a les bateries elctriques.

Lestany
Lestany s un metall entre blanc i gris que es fon a una temperatura de 232 C. s molt malleable i tou (es pot tallar amb un ganivet) i t molt poca resistncia a la tracci. La seva densitat s de 7,30 g/cm3. Sobt del mineral anomenat cassiterita. La principal aplicaci de lestany, a part de formar aliatge amb el coure per obtenir bronze, s la fabricaci de la llauna. La llauna es fabrica recobrint una xapa prima dacer baix en carboni amb una capa molt fina destany. Aquest procediment de revestiment amb estany sanomena estanyat. Una altra aplicaci de lestany s la soldadura de components electrnics als circuits impresos.

El zinc

Algunes estructures metlliques es galvanitzen per evitar loxidaci

El zinc s un metall blanc blavs que es fon a 419 C. s malleable i no soxida. Les aplicacions del zinc, a part dels aliatges, sn la fabricaci, a partir 9

de xapes primes, delements de construcci com ara canalons, canonades, revestiment de dipsits, etc. Una altra aplicaci important del zinc s la galvanitzaci de lacer a fi de protegir-lo contra la corrosi. Per galvanitzar lacer cal submergir-lo en un bany de zinc fos. La galvanitzaci s un procs idntic a lestanyat per utilitzant zinc en lloc destany.

El nquel
El nquel s un metall blanc molt lluent. s molt malleable i resistent i es pot imantar com el ferro. T una resistncia extraordinria a la corrosi. La temperatura de fusi s fora elevada: 1.453 C. Les principals aplicacions del nquel sn la formaci daliatges: amb lacer i el crom per obtenir lacer inoxidable, i amb el ferro per obtenir xapes magntiques.

Algunes daquestes monedes contenen nquel

Una altra de les aplicacions ms importants del nquel s el niquelat. Consisteix a cobrir lacer amb una capa molt fina de nquel per protegir-lo contra la corrosi que, al mateix temps, li dna un aspecte lluent. Els tubs descapament de moltes motos que sn lluents han estat niquelats. Tamb es fa servir per fabricar monedes, instruments de laboratori i de cirurgia.

La plata
La plata, com tamb els altres metalls nobles, s un exponent principal en totes les manifestacions econmiques, artstiques i culturals de les diferents civilitzacions. La plata s el menys noble dels tres metalls preciosos, perqu saltera amb ms facilitat que no pas lor o el plat. s un metall blanc lluent, i es fon a 960 C. La seva densitat s de 10,5 g/cm3. s molt tou, i fora dctil i malleable. s el millor conductor de la calor i de lelectricitat que existeix a la naturalesa. s molt resistent a loxidaci i a la corrosi. 10

Aplicacions de la plata. La plata es fa servir en forma de compostos qumics i aliatges. En la reproducci fotogrfica, per a lelaboraci de pellcules i clixs per a cinema, fotografia, radiografia, impremta, etc. Tamb en electricitat i electrnica es fa servir en la fabricaci de regletes, contactes i pistes conductores. En orfebreria, per a joieria, bijuteria, fabricaci de cadenes, numismtica, etc. i en soldadures estanques en canonades per a conduccions daigua i gas. Sutilitza en galvanotcnia, per a banys i recobriment dobjectes i tamb es fa servir en lartesania txtil, per elaborar catalitzadors de processos, en sutures quirrgiques, per fabricar miralls i llunes trmiques, en farmacologia i cosmtica o com a amalgama odontolgica.

Lor
L'or es troba a la natura en estat pur en forma de palletes. La inalterabilitat de lor amb el pas dels anys fa que aquest metall hagi estat molt cotitzat des de lantiguitat. A diferncia daltres metalls, lor es troba en estat pur a la naturalesa, sense barrejar-se amb altres elements.

Joies i vaixella dor

s un metall de color groc lluent que es fon a 1.064 C. s ms pesant que la plata i t una densitat de 19,3 g/cm3. s ms tou que la plata; s el ms dctil i malleable de tots els metalls. s un bon conductor de la calor i de lelectricitat i resisteix a loxidaci, latac qumic i la corrosi. s antiallrgic i rarament produeix alguna reacci a la pell de les persones que estan en contacte amb algun objecte dor. Com que lor pur s fora tou, molts cops selaboren aliatges amb altres metalls, com el plat, la plata (or blanc), el coure (or vermell) o el nquel. Daquesta manera, en millora la duresa. En aquests aliatges, el nombre de quirats indica

11

les parts dor que hi ha en 24 parts daliatge. Per tant, a lor pur li corresponen 24 quirats. Aplicacions de lor. Les propietats que diferencien lor daltres metalls el fan molt apropiat per a innombrables aplicacions. En electrnica es fa servir en connexions i contactes en xips, circuits impresos i integrats i aparells dinvestigaci, equips de televisi, telefonia, radars i telecomunicacions, etc. En galvanotcnia sutilitza per a banys i recobriment dobjectes. En orfebreria: joieria, numismtica (elaboraci de monedes commemoratives), fils, fabricaci de cadenes, muntures de pedres precioses, anells, rellotges i tota mena dobjectes personals, objectes religiosos, etc. En medicina es fa servir en aliatges i prtesis odontolgiques, agulles dacupuntura, implantacions epidrmiques, sutures cranials, neurocirurgia, diagnosi i tractament radioisotpic, recobriment de muntures dulleres i audifons, etc.

Vestit dastronauta

Tamb es fa servir en lartesania txtil, per elaborar lingots i vestits dastronauta, en vidres i parabrises antireflectors.

El plat
El descobriment del plat ha estat posterior al de la plata o lor. T moltes 12

propietats comunes amb la resta de metalls nobles. s un metall blanc amb un punt de fusi elevat: 1.772 CC. s ms pesant que lor i t una densitat de 21,45 g/cm3. s dctil i malleable, per t una bona resistncia mecnica. s un bon conductor de la calor, per no tant de lelectricitat. s molt resistent al desgast, a loxidaci, als atacs qumics i a la corrosi, fins i tot a temperatures altes. T unes qualitats cataltiques excellents; la presncia de plat accelera determinats processos industrials. Aplicacions del plat. Hi ha moltes indstries que fan servir el plat amb freqncia. En la indstria qumica, interv com a catalitzador en lobtenci dadobs, pesticides i herbicides agrcoles, en productes petrolfers, farmacutics (antibitics i vitamines) i automobilstics (filtres contra la polluci). En medicina sutilitza per a lelaboraci dinstruments quirrgics, prtesis i implants odontologies i quirrgics, tractament contra el cncer i equips de raigs X.

Catalitzadors utilitzats als tubs descapament

Es fa servir tamb per a la fabricaci dutillatge de laboratori, com ara gresols, cassons i atuells per a forns, pinces i bufadors. En joieria sutilitza per a lelaboraci de braalets, penjolls o anells. A la fabricaci del vidre en recobriments refractaris i anticorrosius per a utillatges (agitadors, etc) i en equips de control trmic: termoparells i termosondes per a la mesura i la regulaci de temperatures en forns industrials, cmeres criogniques i estacions meteorolgiques.

13

Actualment, sense perdre els valors esttics, el paper dels metalls nobles s fonamentalment industrial. Amb prou feines hi ha cap indstria clssica en qu no intervinguin, i sn matries primeres imprescindibles per a les tecnologies ms avanades.

El titani
s un metall blanc platejat que sutilitza principalment per fer aliatges lleugers i resistents. El titani el va identificar lany 1791, formant part del mineral menacanita, el britnic William Gregor. Quatre anys desprs, el qumic alemany Martin Heinrich Klaproth el va trobar al mineral anomenat rutilo. El metall va ser allat al 1910. Al titani noms li ataca lcid fluorhdric i lcid sulfric calent. El metall s molt frgil a baixes temperatures, per s malleable y dctil quan s calent. T un punt de fusi de 1.660 C i una densitat relativa de 4,5.

Motor a reacci Pratt & Whitney PW4000 turbofan

El titani sobt a partir de minerals com lilmenita (FeTiO3), rutilo (TiO2) i esfena (CaO - TiO2 - SiO2). Gracies a la seva resistncia i baixa densitat el titani sutilitza en aliatges metllics i com a substitut de lalumini. Aliat amb alumini i vanadi, sutilitza als avions per la fabricaci de les portes demergncia, el recobriment exterior, els components del tren de aterratge, els tubs del circuit hidrulic i les proteccions del motor. Els alabes del compressor, els discos i els revestiments dels motors a reacci tamb estan fets de titani. Un avi a reacci de transport utilitza entre 318 i 1.134 kg daquest metall, i un avi supersnic, que vola a velocitats entre els 2.410 i els 3.220 km/h, utilitza entre 14 i 45 tones. El titani sutilitza tamb per fer coets i vehicles espacials; les cpsules Mercuri, Gemini i Apolo van ser construdes gaireb totalment amb titani.

14

El fet que sigui un material inalterable fa que sutilitzi per fer implants en substituci dossos i cartlags en cirurgia i traumatologia, i tamb, per canonades i dipsits a la industria alimentaria. Sutilitza als intercanviadors de calor de las plantes de dessalinitzaci gracies a la seva capacitat per suportar la corrosi de laigua salada. El dixid de titani s un pigment blanc y lluent que sutilitza en pintures, laques, plstics, paper, teixits i cautx.

Els Plstics
La paraula plstic ve del terme grec plastiks, que significa capa de ser modelat. Aquest terme expressa la principal propietat daquest material: la seva capacitat per a deformar-se i adoptar gaireb qualsevol forma. Malgrat que molts materials naturals tamb sadapten a aquesta definici, com la cera, el quitr o el fang que fan servir els terrissaires, quan diem que un objecte s de plstic ens estem referint a un material artificial de textures i colors molt diversos.

Els plstic tenen una amplia utilitzaci a tot tipus de productes de consum

Els plstics sn materials sinttics que tenen com a propietat principal la seva capacitat per a deformar-se i adoptar prcticament qualsevol forma. Una caracterstica comuna a tots els plstics s que sn constituts per milers de molcules iguals que formen grans cadenes. Aquests materials sn coneguts amb el nom de polmers, paraula grega que significa moltes parts. La formaci dels polmers rep el nom de polimeritzaci. Actualment hi ha una gran varietat de plstics amb moltes aplicacions en tots els mbits del nostre entorn, com envasos, bosses, canonades, carcasses daparells, etc. Tamb hi ha materials que no sn identificables com a plstics a primera vista, excepte per persones especialitzades que coneixen aquests materials. En sn exemples la melamina que es fa servir per a recobrir peces de fusta, els teixits elaborats amb fibres sinttiques, etc. La gran majoria dels plstics procedeixen de productes qumics obtinguts del petroli i, en menys quantitat, de productes derivats del carb.

15

Encara que el petroli s la font principal de subministrament de la primera matria per a la fabricaci de plstics, cada dia es descobreixen nous materials i es desenvolupen nous productes que permeten fabricar-ne daltres aprofitant residus industrials o agrcoles, sempre que es puguin obtenir quantitats suficients de material a preus acceptables.

Premsa dinjecci de termoplstics

Propietats dels plstics

La principal propietat dels plstics s la capacitat de ser deformats, s a dir, la plasticitat, que permet obtenir peces complicades mitjanant laplicaci de calor i ls de motlles. A ms daquesta propietat, els plstics en tenen daltres: Poden acolorir-se afegint colorants durant el seu procs de fabricaci. Les peces de plstic emmotllades presenten un bon aspecte sense necessitat doperacions dacabat en la majoria dels casos. Sn lleugers i bons allants de lelectricitat i la calor. Es dilaten amb facilitat i la seva resistncia mecnica, que no s gaire elevada, s suficient per a la majoria daplicacions. Sn resistents a lacci dels agents atmosfrics i a la dels cids.

Classificaci dels plstics

Els plstics sanomenen amb dues o ms lletres i es classifiquen, segons el procs demmotllament i les propietats del producte un cop acabat, en dos grans grups: els termoplstics i els termostables.

Els termoplstics
Els termoplstics sn plstics que sestoven en escalfar-los i recuperen la seva duresa en refredar-se, per la qual cosa poden ser modelats repetides vegades.

16

Hi ha dos tipus de termoplstics: els cellulsics i els procedents de productes derivats del petroli. Els termoplstics cellulsics sobtenen de la cellulosa. Els ms importants sn lacetat de cellulosa (CA), utilitzat per a fabricar lmines transparents, i letilcellulosa (EC), que s lleugera i resistent i que es fa servir en aplicacions aeronutiques. Els termoplstics derivats del petroli ms importants sn: Polietil (PE): bsicament, nhi ha quatre tipus: Dalta densitat (HDPE), usat en envasos, garrafes, etc. De baixa densitat (LDPE), usat en bosses de plstic i canyes de refresc. Lineal de baixa densitat (LLPE), usat en canonades per a la distribuci de gas natural (de color groc). Tereftalat de polietil (PET o PETE), usat com a fibra txtil, goma de coixins i per a envasos i ampolles daigua.

Cilindrat duna lamina de polietil

Policlorur de vinil (PVC): s resistent als lquids corrosius. Es fa servir per a dipsits, canonades de desgus, finestres, conduccions i caixes dinstallacions elctriques. Barrejat amb altres materials, sutilitza en mnegues, hules, allament de cables, etc. Polimetacrilat de metil, ms conegut com a metacrilat, (PMMA): es pot polir amb facilitat i es fa servir en objectes de decoraci i com a substitut del vidre, grcies a la seva resistncia als cops (finestres dels avions, en taulells danuncis, en mobles, etc). Poliestir (PS): es pot acolorir, t bona resistncia mecnica i es fa servir en mobles de jard, envasos alimentaris, pots de iogurt, gots, plats i coberts, joguines, bolgrafs, bijuteria, etc. El poliestir

17

expandit o porexpan s lleuger i t propietats allants, per la qual cosa s molt utilitzat en la fabricaci delements de protecci i dallaments per a edificis. Polipropil (PP): s molt dur i resistent a productes corrosius i a la calor, suporta mltiples doblegats i pot formar fils sense trencarse. Es fa servir en estoigs, canonades per a fluids calents, carcasses de bateries de cotxe, cordes, rfies, xarxes de pescar, bolquers i sacs. Poliamides (PA): la poliamida ms coneguda s el nil, que s molt resistent i tena. Es fa servir en rodes dentades, peces de mquines i electrodomstics, etc. Grcies a la seva propietat de formar fils, tamb sutilitza en la indstria txtil i en la fabricaci de cordes. Poliuret (PUR): tamb conegut com goma escuma. Aquest material es fa servir per a fabricar matalassos, allants trmics, esponges, embalatges, cascos de ciclisme i patinatge, plafons lleugers, etc.

Emmotlladora de plstic per buit de laula de tecnologia

Els termostables
Els termostables sn plstics formats a partir de lquids pastosos o slids que, abans dendurir-se, poden ser modelats mitjanant pressi i calor; un cop endurits, per, no poden tornar a ser modelats. Els ms importants sn:

18

Fenoplasts (PF): sn coneguts amb el nom de baquelita, plstic dur i frgil daspecte metllic, que fa que de vegades les peces de baquelita es confonguin amb peces metlliques. Sutilitza en peces per a electrodomstics i autombils. Ats que t propietats allants, tamb es fa servir en electricitat i electrnica per a interruptors, plaques de circuit imprs, etc. Aminoplasts (MF): es coneixen amb el nom de melamina, que es fa servir per a recobrir taulers de fusta. El poliester (UP) en forma de fils sutilitza en la fabricaci de fibres txtils sinttiques com per exemple el tergal. El poliester reforat amb fibra de vidre es converteix en un material molt resistent, que s emprat en la fabricaci de dipsits, contenidors, bidons, piscines, etc. Tamb es fa servir en elements de lautombil.

Mecanismes de plstic Fisher

Identificaci de plstics
Cada vegada ms envasos de plstic porten smbols o unes lletres per a designar-los i facilitar-ne aix la identificaci. Hi ha un sistema de smbols en forma de triangle amb els costats en forma de fletxa numerats de l'1 al 7. A sota de la base hi ha les lletres que designen el tipus de plstic. A continuaci es mostren els smbols corresponents als diferents tipus de plstics.

Sutilitza per a identificar plstics de tereftalat de polietil.

19

Sutilitza per a identificar plstics de polietil dalta densitat. Sutilitza per a identificar plstics de PVC. Sutilitza per a identificar plstics de polietil de baixa densitat. Sutilitza per a identificar plstics de polipropil. Sutilitza per a identificar plstics de poliestir. Sutilitza per a identificar plstics diferents dels anteriors.

Plegadora de plstics de laula de tecnologia

Tamb podem identificar els plstics a partir de lobservaci del seu comportament. Les caracterstiques ms habituals per a identificar els plstics sn: El seu comportament i la seva olor al cremar-los. La densitat. La resistncia als dissolvents com lacetona o lcid actic (vinagre). A la taula segent sindica el comportament de diferents plstics.

Plstic Polietil (PE)

Combusti

Sura ?

Crema suaument i S es fon; mentrestant, es torna 20

Amb lacetona No el dissol a temperatura ambient, per

Amb lcid actic No el dissol ni laltera.

transparent. Es carbonitza i goteja. Flama brillant i blau. Olor de parafina. Fum incolor, que es torna blanc quan sapaga. Policlorur de Crema, per si es No. vinil (PVC) retira la flama sapaga. Sestova i es carbonitza quan es crema. Flama verd clar. Olor de lleixiu, picant, irritant i txica. Vapors irritants. Metacrilat Crema i no sapaga No. (PMMA) quan saparta lencenedor. No deixa residus i sevapora. La flama espetega, amb color blau blanquins o groc. Olor de fruites. Fum incolor, fins i tot desprs dapagar-se. Poliestir Deixa un residu S. (PS) negre terrs a les vores. Flama brillant. Olor dola. Fum negre i abundant.

la seva acci prolongada o a alta temperatura altera les seves propietats. No el dissol ni No el dissol ni laltera. laltera.

El dissol, lestova o el torna trencads.

El dissol, lestova o el torna trencads.

El dissol, lestova o el torna trencads.

Polipropil (PP)

No el dissol a temperatura ambient, per la seva acci prolongada o a alta temperatura altera les

No el dissol a temperatura ambient, per la seva acci prolongada o a alta temperatura altera les seves propietats. No el dissol a temperatura ambient, per la seva acci prolongada o a alta temperatura altera les

21

Poliamida (PA)

Crema suaument, No. es fon i goteja. Deixa un residu negre terrs a les vores. Flama blau sense fum. Olor de pl o cuir cremat. Sense fum.

Poliester (UP)

Poliuret (PUR) Acetat de Es fon i es No. cellulosa carbonitza. (CA) Les gotes foses, quan cauen sobre laigua, formen grnuls esponjosos, terrosos i negres. Flama groga amb un halo verd. Olor de paper cremat i de vinagre. Fum blanquins.

seves seves propietats. propietats. No el dissol ni No el dissol a laltera. temperatura ambient, per la seva acci prolongada o alta temperatura altera les seves propietats. No el dissol a No el dissol ni temperatura laltera. ambient, per la seva acci prolongada o a alta temperatura altera les seves propietats. No el dissol ni El dissol, laltera. lestova o el torna trencads. El dissol, El dissol, lestova o el lestova o el torna torna trencads. trencads.

Vocabulari
Metalls no frrics: Son aquells metalls que no tenen res a veure am el ferro i els seus aliatges.

22

Duralumini: Aliatge dalumini i coure, molt ms resistent que lalumini. Electrlisi: Acci de lelectricitat sobre les substncies qumiques dissoltes que sutilitza per purificar alguns metalls com lalumini i el coure. Galvanitzat: Recobriment de les peces de ferro amb una fina capa destany per impedir que es rovelli. Monmers: Molcules simples amb que es formen els plstics. Polmers: Molcules que sn el resultat de la uni qumica de molts monmers, de forma que resulten molcules molt llargues. Plstics: Materials procedents del petroli o altres fonts de carboni i hidrogen. La seva propietat ms important s la plasticitat don reben el seu nom. Termoplstics: Plstics que es poden tornar a escalfar i tornar tous repetides vegades. Aix permet el seu reciclatge. Termostables: Plstics que noms es poden conformar una vegada, ja que la temperatura no els torna tous. Nil: Plstic amb que es fabrica el fil de pescar, alguna roba i peces mecniques. Porexpan: Plstics molt lleuger que sutilitza per fabricar embalatges. Es coneix popularment com suro blanc. Melamina: Plstics que sutilitza per recobrir els panells conglomerats de fusta per proporcionar-los una superfcie ms agradable. Poliuret: Plstics amb el que es fabriquen escumes per fer multitud de coses com matalassos, volants de cotxes, soles de sabates, etc.

Exercicis
1.- Qu s un metall i d'on prov? 2.- Digues quins dels elements metllics segents sn aliatges i quins no: coure, llaut, alumini, zinc, bronze, estany, ferro colat, magnesi, acer inoxidable. 23

Metalls

Aliatges

3.- Classifica en metalls frrics i no frrics: acer, coure, titani, ferro colat, plom, zinc, ferro, nquel i alumini. Metalls frrics Metalls no frrics

4.- Com podem distingir un material frric d'un material no frric? 5.- Aparella les propietats de la primera fila amb els metalls de la segona: Reacciona fcilment amb l'oxigen s molt car i resistent T un punt de fusi baix s tou, amb un punt de fusi baix i malleable s bon conductor de electricitat i de color ataronjat s molt lluent i molt resistent a la corrosi s resistent a l'oxidaci i a d'altres agents s poc dctil i una mica frgil s dur i t bones propietats magntiques Titani Coure Acer Magnesi Mercuri Estany Zinc Ferro colat Crom

6.- Anomena les caracterstiques i les aplicacions de cada element: acer, llaut, alumini, plom, zinc, crom, magnesi, titani, ferro colat, mercuri, plom, estany, coure, nquel. Metalls i aliatges Caracterstiques i aplicacions

24

7.- Digues si el material de qu sn fets aquests objectes s frric o no frric; en el cas dels materials no frrics indica si sn pesats, lleugers o ultralleugers: Una cullera, una tapa de claveguera, un objecte aeroespacial, una tanca de carretera, un tancament de mampara, un tovalloler, dos elements electrnics soldats, un quadre de bicicleta, un plom de pescar i un tub de calefacci. Objecte Propietats

8.- De la bauxita sobt: a.- El plom. b.- Lalumini. c.- El ferro. d.- El magnesi. 9.- El llaut s un aliatge de: a.- Coure i nquel. b.- Alumini i magnesi. c.- Coure i estany. d.- Coure i zinc. 10.- De la galena sobt: a.- El plom. b.- Lalumini. c.- El ferro. 25

d.- El magnesi. 11.- De la pirita sobt: a.- El plom. b.- Lalumini. c.- El ferro. d.- El magnesi. 12.- Lalumini i el titani sn considerats metalls: a.- Ultralleugers. b.- Lleugers. c.- Pesants. d.- Cap de les afirmacions anteriors no s vertadera. 13.- El zinc s: a.- De color blanc brillant i inoxidable, s fora malleable, t un punt de fusi baix i es fa servir principalment per soldar components electrnics i tubs. b.- De color vermells, tou i plstic, s un bon conductor de la calor i lelectricitat i es fa servir principalment per a fabricar cables elctrics i conduccions. c.- De color blanc blavs, tou i frgil i poc dctil, t poca resistncia mecnica, s molt resistent a la corrosi i l'oxidaci, i es fa servir per a materials exteriors, barreres i tubs. d.- Resistent a la corrosi, bon conductor de la calor i lelectricitat, i sobretot s malleable i lleuger; per aix t molts usos, com en els mitjans de transport, els tancaments metllics o les llaunes de beguda. 14.- Esbrina que sn i per a qu sapliquen les tcniques segents i posan exemples: cromar, niquelar, galvanitzar i metallitzar. Tcnica Descripci

15.- Explica tots els tipus dunions del metalls. Quines eines sutilitzen per ferles? 16.- Com podem aprofitar o reduir al mxim els envasos dalumini? 17.- Qu volen dir les expressions segents? Ser pesat com el plom, veure's el llaut, picar ferro fred i donar la llauna.

26

18.- "El soldadet de plom" s un conte molt popular. Qui el va escriure? Qu passa a la histria? 19.- Quines propietats satribueixen al plom que tamb posseeix el protagonista del conte? Per qu creus que els soldadets de joguina es feien de plom? 20.- Sestima que es consumeixen una mitjana de 64 llaunes de beguda per persona i any. Per fer una llauna calen 12 grams d'alumini. Quina quantitat dalumini es consumeix en llaunes de beguda per persona i any? 21.- Per obtenir alumini a partir dalumini reciclat es consumeix un 6% de lenergia que cal per extreurel de la bauxita. Amb lenergia per construir 5 llaunes a partir de la bauxita, quantes es poden fabricar a partir dalumini reciclat? 22.- Than demanat que dissenyis una llauna de beguda. Quina forma tindr lespai ocupat pel recipient? 23.- Esbrina les dimensions que ha de tenir aquesta forma. 24.- Anomena tres objectes que es fabriquen amb metall i que tamb es podrien fer de fusta, de plstic o de vidre. Per qu es fabriquen aix? 25.- Identifica els diferents materials metllics amb els quals es poden fabricar els objectes de les fotografies:

26.- Escriu el smbol dels elements metllics segents: ferro, alumini, coure, magnesi, titani, estany, zinc, plom, mercuri i crom. 24.- Per qu la majoria de materials per fabricar envasos han estat substituts pels plstics? Explican les conseqncies. 25.- Els plstics estan formats per: a.- Polmers que sn el resultat de la uni de monmers. b.- Monmers que sn resultat de la uni per polmers. c.- Una llarga cadena de molcules anomenades monmers. d.- Un tom d'hidrogen i un de carboni. 26.- Les macromolcules que constitueixen els plstics s'anomenen:

27

a.- toms dhidrogen. b.- toms de carboni. c.- Monmers. d.- Polmers. 27.- Omple els espais buits: Els plstics sn materials _____________ , i es componen de llargues cadenes de __________________ anomenades _______________ . Els plstics es caracteritzen per la ______________ conductivitat elctrica i trmica, resisteixen b els cops per aix sn ______________ i en estat fos manifesten la ____________ fet que els confereix el nom. Per per millorar-ne encara ms les caracterstiques s'hi afegeixen __________________________________. Per que resisteixin tan b I' ___________________ i la _______________ fa que presentin una gran ____________ que els fa difcil eliminar-los com a residus. 28.- Quina diferncia hi ha entre els plstics dorigen sinttic i els dorigen natural? 29.- Els plstics tenen la caracterstica que sn: a.- Bons conductors de lelectricitat i la calor, i tenen plasticitat. b.- Resistents mecnicament, tenaos i pesants. c.- Allants de la calor i lelectricitat, i sn resistents a la corrosi. d.- Lleugers, allants de la calor i lelectricitat, i sn poc resistents a la corrosi. 30.- Quins sn els avantatges i els inconvenients de ls dels plstics? Quins plstics sn ms aptes per reciclar i per qu? Per qu safegeixen additius als plstics? 31.- Lorigen dels plstics pot ser: a.- Sinttic si ve del petroli, el carb o el gas natural. b.- Natural si prov de matries primeres dorigen vegetal. c.- Les afirmacions a i b sn vertaderes. d.- L'afirmaci a s vertadera, per la b no ho s. 32.- Omple els segents mots encreuats:

28

1. Combinacions de dos o ms elements qumics, almenys un dels quals s un metall. 2. Aliatge de ferro i carboni. 3. Lmina d'acer recoberta d'una capa d'estany. 4. Metall de color vermells, tou i plstic. 5. Metall per excellncia. 6. Metall resistent a la corrosi, bon conductor, malleable i lleuger. 7. Metall de color blanc argentat, dur, plstic i tena. 8. Metall de color gris platejat 9. Elements mitjanant els quals es duu a terme la uni per rebladura. 10. Substncies capaces d'unir dues peces metlliques. 33.- Com sanomenen les substncies que safegeixen als plstics per millorarne algunes propietats? a.- Pigment. b.- Additiu. c.- Crrega. d.- Adhesiu. 34.- Els plstics que sestoven quan sescalfen sanomenen: a.- Termostables. b.- Elastmers. c.- Termoplstics. d.- Termoelastmers.

35.- Omple els segents mots encreuats

29

1. Plstics durs amb bona resistncia mecnica, qumica i trmica. 2. Propietat ms rellevant dels plstics, d'on en deriva el nom. 3. Grup de materials plstics que, quan sescalfen, sestoven i es fonen. 4. El plstic resulta resistir molt b als cops, t per tant aquesta propietat. 5. Tipus de plstic dens, impermeable i amb una resistncia molt alta a l'impacte. 6. Material flexible i allant del so i la calor. 7. Plstic dur, rgid i tena. S'usa en ulleres de protecci. 8. Material resistent i flexible. S'usa en pneumtics. 36.- Quina diferncia hi ha entre els plstics termostables i els termoplstics? 37.- Per qu safegeixen additius als plstics? Existeix mnecs de paella de PVC? Per qu? 38.- Explica quines operacions i quines eines necessitaries per fabricar aquest objecte:

39.- Digues si els materials de qu sn fets aquests objectes sn termoplstics, termostables o elastmers: marc de finestra, xeringa, esqu, paper film, gavardina, CD, mnega, mnec de paella, prtesi, envs de detergent.

30

Objecte

Tipus de plstic

40.- Relaciona els plstics amb les aplicacions corresponents: Plstic Polietil Porexpan Melamina Polipropil Embalatges Poliester Metacrilat Clorur de polivinil Neopr Poliuret Gomaescumes Objecte Ulleres de protecci Envasos de detergents lquids Mobles de jard Recobriments dels aglomerats de fusta Ampolles daigua amb gas Canonades Roba dimmersi Embalatges Matalassos Bosses descombraries

41.- Anomena les caracterstiques i les aplicacions de cada material: clorur de polivinil, poliestir expandit (porexpan), poliester, metacrilat, resines de melamina, neopr i poliuret. Plstic Caracterstiques i aplicacions

42.- Elabora una taula amb els materials plstics ms habituals, indicant-ne les caracterstiques i les aplicacions. 43.- Per qu no podem pintar i unir directament un plstic amb pintura i ciment? Quin procediment s'ha de seguir per realitzar els acabaments en els plstics? ________________________________________________________________ ______________________________________________________________

31

44.- Indica quina s la caracterstica principal de cada un daquests plstics: polietil de baixa densitat, policarbonat, metacrilat, baquelita, acetat de cellulosa, tefl, resina d'epoxi, fenol, tereftalat de polietil i polipropil. Plstic Caracterstiques i aplicacions

45.- Digues quines eines i quines operacions sutilitzen per manipular els plstics manualment. 46.- Els plstics gruixuts o durs (com el PVC) es poden tallar: a.- Amb una serra d'arc per metall per aconseguir talls rectes i amb la serra de vogir per a talls curvilinis. b.- Amb el cter o unes tisores; amb el cter es fan talls rectes, i amb les tisores o la serra de marqueteria, talls corbs. c.- Repassant la lnia de tall diverses vegades amb el cter i separant la pea amb un doblec o un cop sec. d.- Fent servir un fil metllic calent. 47.- Un plstic de color blanc, elstic, tena i molt dctil, que es fa servir per fabricar teixits impermeables, recobriments de metalls, raspalls de dents, raquetes i sifons sanomena: a.- Fenol. b.- Poliamida. c.- Metacrilat. d.- Poliestir. 48.- El polietil, poliestir i clorur de polivinil sn plstics: a.- Termostables. b.- Elastmers. c.- Termoplstics. d.- Cap de les afirmacions anteriors no s vertadera. 49.- El material elastmer flexible i allant del so i la calor, que saltera amb lcid actic i es fa servir en la fabricaci de goma, escuma, pell artificial, roba de vestir (licra), tela de paracaigudes i farciment per a seients, s'anomena:

32

a.- Cautx. b.- Silicona. c.- Resina d'epoxi. d.- Poliuret. 50.- La melamina s un plstic: a.- Termostable. b.- Elastmer. c.- Termoplstic. d.- Cap de les afirmacions anteriors no s vertadera. 51.- Per foradar plstics cal fer servir: a.- El trepant amb broca de plstic i avanar a poc a poc per evitar que el plstic es fongui. b.- El trepant amb broca de fusta i avanar a poc a poc per evitar que el plstic es fongui. c.- El trepant amb broca de metall i avanar a poc a poc per evitar que el plstic es fongui. d.- El trepant amb broca de metall i avanar rpidament per evitar que el plstic es fongui. 52.- Elabora una taula amb els principals tipus dadhesius, les seves caracterstiques, el temps dassecatge i els materials per als quals sn adients.

33