Montserrat Bertran Poemes i canons LA NI T DE SANT JOAN

La Revetlla de Sant Joan, tamb sanomena la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes. La celebraci es fa la nit del 23 al 24 de juny, una de les nits ms curtes de l'any degut a la proximitat del solstici destiu.

La lluna de Sant Joan s la Lluna riallera, que va vestida de blanc amb una capa de seda. A les sabates porta ales i flors a la cabellera, venturetes que regala en una nit fugissera. Maria Dolors Pellicer

Montserrat Bertran

Sant Joan Llums, gresca i xerinolla, espanta-sogres, piules i coets, celebrant lestiu que comena la nit de Sant Joan, amb el cor pres. Gotes de suor que rellisquen per les galtes vermelles de la calor, d'un munt de fogueres enceses que cremen rampoines sense valor. L'un ha donat una cadira, la mare, un vell tocador, el fuster, una taula atrotinada, i jo, el meu cavallet de cartr. Les flames s'enlairen a la conquesta d'un ninot de fusta que, al bell munt, controla aquella gran batalla, on b sap que ser l'ltim venut. Ja noms en queden cendres i una forta olor de socarrimat que el vent s'end, mentre la quitxalla, dansa al voltant d'un general ja cremat. I l'estiu tot just desperta, i encara, quan acabi, tots recordaran l'esperit emocionat i d'alegria, d'aquella nit, nit de Sant Joan ngels Torres

Montserrat Bertran Can final Lestel fugia i el foc moria: cendra tots dos ens han deixat. Dintre lalbada la posta nia. Noms els somnis sn veritat. s endebades que jo sospiri. Canta locell felicitat i s un miratge i un deliri. Noms els somnis sn veritat. Claror del dia. La mar satura: el pols dargent tot just li bat. Entorn, la vida sens fa insegura. Noms els somnis sn veritat. Toms Garcs

Montserrat Bertran

Nit de Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, on vam aprendre a crrer, damunt un pam de sorra s'alava una foguera per Sant Joan. Llavors un tros de fusta era un tresor i amb una taula vella ja rem rics. Pels carrers i les places anvem de casa en casa per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan. rem quatre trinxeraires. No en sabem gaire de les llgrimes que fan que volti el mn. Anvem entrant a la vida. Mai una mentida, no ens calia i res no ens robava el son... Els anys m'han allunyat del meu carrer i s'han perdut aquells companys de jocs. El bo i el que fa nosa com si qualsevol cosa. Sembla que tot s'hagus cremat al foc de Sant Joan. I ara, aquesta vesprada una altra vegada veig els 'nanos' collint llenya per carrer. Corren. Com jo abans corria. Els crido i em miren com si fos un cuc estrany i passatger. Doneu-me un tros de fusta per cremar o la prendr d'on pugui, com ahir, com si no n'hi hagus d'altra. Jo he sigut com vosaltres. No vull sentir-me vell aquesta nit. Que un tros de fusta torni a ser un tresor. Que amb una taula vella sigui ric. Pels carrers i les places anir de casa en casa per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.

Joan Manuel Serrat

Montserrat Bertran

Nit de Sant Joan La nit de Sant Joan, s nit dalegria Estrellat de Flors, lestiu ens arriba De mans dun follet que li fa de guia. Primavera mort, lhivern es retira. Si arribes lamor, mai mes moriria. Les flames del foc la nit tornen dia, Si arribs lamor, que dol que seria. La nit de Sant Joan, s una frontissa. La porta de lany, tan grinyoladissa. Comena a tancar-se. Doneu-me xampany! Que s la nit ms curta i el dia ms gran. Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Imitarem al sol amb grans fogates. Llevem - nos el calat damunt les brases. Al cel van de verbena ocells i astres. I augmenten les virtuts dherbes i ages. Com la terra que gira ai voltant dei sol. Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis) La nit de Sant Joan, s nit dalegria Estrellat de flors, lestiu ens arriba De mans dun follet que li fa de guia. Qui s aquest follet? Qui el coneixeria? Al bell mig del foc t la seva fira. Follet de la nit, rei de lenganyifa Cada any per Sant Joan ens fa una visita. -Adorno els infants i faig que somin Enamoro als grans i faig que sodin. Destapa secrets, escampa misteris. Fa anar del revs els somnis eteris. Provoco adulteris, records, enyorances Petons i venjances, ensenyo encanteris A les jovenetes els porta perfums Dels altres planetes. Si mireu les flames del foc de Sant Joan Li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis) 5

Montserrat Bertran Quan vol s tan alt com la catedral. Quan vol s petit com lungla dun dit. No s home ni dona, ni ngel n infant. Per passar lestona potser un comediant s jove i no ho es, genit i immortal. Astut i qu ms? Sc immortal Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

Jaume Sisa, Nit de Sant Joan , 1981

Montserrat Bertran

La coca Els indis tenen coca all al Per Els ianquis, coca-cola refrescant Els catalans, la coca de llardons I l'estupenda coca de Sant Joan No us penseu pas que aix s una bicoca, Voler anar de verbena i ser una coca El personal se'm vol endur a la boca Del ms espavilat al ms tanoca. Deu ser la confitura que els provoca Noms sortir al carrer tothom s'hi aboca M'han dit que aquest dest s el que em pertoca Per a mi, de grcia no me'n fa ni gota Sc una coca, i s ei que em toca, no sc cap soca Sc una coca, una coca amb molts pinyons. S'haur de fer passar per una oca Si no, se'm menjaran aquestes locas O disfressar-se de foca Sols pensar-ho em fa patxoca Oh, la coca de Sant Joan s, de totes les coques, la ms elegant. Ens s igual si nhi ha molta o poca Perqu ens agrades ms que la tapioca. Ja et pots ben amargar sota una roca I si ara t'atrapem et mengem tota Sc una coca i s el que em toca, no sc cap soca Sc una coca, una coca amb molts pinyons M'haur de fer passar per una coca Si, no se't menjaran aquestes locas O disfressar-me de foca Sols pensar-ho ens fa patxoca Oh, la coca de Sant Joan s, de totes les coques, la ms elegant Sc, de totes, la ms elegant Es la coca de Sant Joan.

Montserrat Bertran Jaume Sisa

FOC DE SANT JOAN Els vailets que a lestiu, roben la fruita dels horts i els altres, els que no la roben, i fins aquells petits monstres que durant llargues tardes xafogoses aprenen les llions dhistria; tots plegats i llurs mares i germanes i les nenes del venat de menys de catorze anys i algun home escadusser que diu que estima la famlia, per que, en realitat, no t deu rals per prendres un caf; tots plegats, repeteixo, criden desassenyadament i riuen i sempaiten i encenen, incansables, mants coets i petards a lentorn dun foc de llenya verda, mnecs descombra i qualque resta de cadira vella. (...) Miquel Marti i Pol "El Poble"