grau superior

C2
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

certificat de

grau superior
C2

certificat de

 Generalitat Valenciana, 2009 Edita: Conselleria dEducaci

Disseny i maquetaci: disseny i comunicaci

ndex
5 Informaci general 11 Objectius 21 Continguts 33 Estructura 35 Prova

grau superior

certificat de

JQCV

informaci general
Els plans destudis actuals han incorporat el valenci plenament en el seu currculum. Per diverses vies educatives, els estudis vigents possibiliten, si se supera la matria de Valenci, obtindre el certificat de grau elemental. Les persones que no complixen el requisit anterior i que volen una acreditaci oficial de coneixements de valenci, o b aquelles persones que volen una acreditaci dels graus mitj i superior, per a aconseguir un lloc de treball, accedir a la funci pblica o per qualsevol altre motiu, poden obtindre el corresponent certificat superant les proves que cada any convoca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.

Proves
Tenen com a objecte avaluar la competncia dels aspirants en un determinat grau o mbit. Per aix, les proves no van destinades a avaluar laprofitament dun curs determinat, encara que, bviament, lassistncia a cursos ajuda a preparar-se per a la superaci de les proves. La Junta convoca anualment les proves en dos perodes. El calendari, les localitats i els llocs dexmens es fan pblics al llarg del primer trimestre de lany.

grau superior

certificat de

JQCV

6
Les proves sajusten als programes establits en lOrde de 16 dagost de 1994, de la Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual sestablixen els certificats oficials administratius de coneixements de valenci que expedix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci i shomologuen i es revaliden daltres ttols i certificats (DOGV nm. 2.331, de 24 dagost de 1994). La publicaci per part del Consell dEuropa del Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprenentatge, ensenyament i avaluaci (2001) ha proporcionat unes bases comunes per a lelaboraci de programes de llengua, orientacions curriculars, exmens, llibres de text, sistemes davaluaci, etc., com a model de convergncia europeu. Des desta perspectiva la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci ha assumit els principis del document i els ha incorporat a les seues propostes davaluaci.

Certificats
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci expedix dos tipus de certificats: els de coneixements generals de la llengua i els de coneixements especfics. Els certificats de coneixements generals es referixen a diversos nivells de domini en ls de la llengua i sn els segents: Coneixements orals Grau elemental Grau mitj Grau superior Els certificats de coneixements especfics es referixen a llenguatges despecialitat propis de determinats mbits de la societat (administraci, empreses editorials i mitjans de comunicaci). Els certificats de capacitaci tcnica que es convoquen sn els segents: Llenguatge administratiu Correcci de textos Llenguatge en els mitjans de comunicaci

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

Qui pot presentar-se a les proves

Per a poder participar en les proves cal tindre, com a mnim, setze anys complits lany en qu sefectuen. Les persones aspirants als certificats de capacitaci tcnica de llenguatge administratiu i de llenguatge en els mitjans de comunicaci han destar en possessi del certificat de grau mitj. Les persones aspirants al certificat de capacitaci tcnica de correcci de textos han destar en possessi del certificat de grau superior.

Formalitzaci de la inscripci
Per a poder participar en les proves cal sollicitar-ho presentant limprs multicpia que es trobar a disposici dels interessats en els centres segents: Conselleria dEducaci Direccions territorials dEducaci Ajuntaments Centres dinformaci juvenil Tamb es pot trobar un model de matrcula en internet: www.edu.gva.es/jqcv Prviament a la presentaci de la sollicitud, cal haver abonat les taxes corresponents en la quantia i forma previstes en la convocatria. Els aspirants poden inscriures en diversos nivells, per noms sadmet una matrcula per cada nivell. La sollicitud sha de presentar en el registre de la Conselleria dEducaci, en les direccions territorials dEducaci o en qualsevol dels llocs que preveu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. En cas de presentar-la en una oficina de correus, es far en sobre obert per tal que la instncia siga datada i segellada abans de ser certificada.

grau superior

certificat de

JQCV

Resultats de les proves

Desprs defectuades les proves, es far pblica en els taulers danuncis de la Conselleria dEducaci i de les direccions territorials dEducaci, per resoluci de la presidenta de la JQCV, la llista provisional dels aspirants considerats aptes o no aptes per les comissions examinadores, i es publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana un extracte de la resoluci que indicar els llocs on estar exposada la llista. Les persones interessades tamb podran accedir a la informaci a travs de la web de la Junta Qualificadora (www.edu.gva.es/jqcv); del telfon audiomtic, que funciona les 24 hores del dia (96 386 53 95); del telfon dinformaci de la Generalitat 012, o enviant un SMS al 7373 amb el text NOTAJUNTA i el NIF o NIE corresponent.

Recursos
En la pgina web de Poltica Lingstica es poden trobar diferents programes per a preparar les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci (www.edu.gva.es/polin). En lenlla Aprendre valenci, en Aprn en lnia, es troba el programa INTER-VAL, amb models dexamen del grau mitj. (http://www.edu.gva.es/polin/val/aprendre_apren_linia.html) En lenlla Publicacions en lnia, es poden trobar els programes segents: JUGALLENGUA. Activitats de llengua de tots els nivells. (http://www.edu.gva.es/polin/val/publicacions_jugallengua.html) PRCTIC 2. Models dexamen dels quatre nivells. (http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_practic.html) VINE. Material didctic diniciaci a laprenentatge en valenci. (http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_vine.html) SALT. Diccionari, traductor, flexi verbal, corrector i gramtica. (http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm)

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

Punts dinformaci
CONSELLERIA DEDUCACI Secretaria Autonmica dEducaci Av. Campanar, 32 46015 Valncia Tel. 96 386 30 52 Fax 96 386 58 21

DIRECCIONS TERRITORIALS DEDUCACI ALACANT C/ Carratal, 47 03007 Alacant Tel. 965 93 50 30 Fax 965 93 50 75

CASTELL Av. del Mar, 23 12003 Castell de la Plana Tel. 964 35 84 48 Fax 964 35 80 76

VALNCIA PROP II C/ Gregorio Gea, 14 46009 Valncia Tel. 96 196 42 11 Fax 96 196 42 17

grau superior

certificat de

JQCV

11

grau superior
objectiu general
La persona que opte a este certificat ha de ser capa de comprendre sense esfor prcticament tot el que llig o escolta. Ha de poder resumir informaci procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments, i presentar-los duna manera coherent. Aix mateix, ha de ser capa dexpressar-se espontniament, amb fludesa i precisi, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions ms complexes.

prova

grau superior

certificat de

JQCV

13

objectius
rea de comprensi
Comprensi oral 1. s capa de comprendre sense dificultat qualsevol altre parlant de la llengua i qualsevol tipus de parla, siga quin siga el ritme amb qu sarticule, tant si es tracta de converses cara a cara com vehiculades a travs de mitjans de comunicaci, i encara que la velocitat de parla siga rpida o que es parle amb un accent o una varietat lingstica diferent de la prpia, tant formal com informal. 2. Pot seguir fcilment interaccions complexes entre interlocutors hbils en debats en grup, fins i tot quan es tracten temes especialitzats que siguen prxims, o temes generals abstractes o complexos. 3. Pot seguir conferncies o exposicions especialitzades, encara que hi apareguen expressions colloquials, regionalismes o terminologia poc familiar. 4. Pot extraure informaci precisa danuncis pblics, fins i tot si sn emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en una estaci, un estadi, etc.), i pot comprendre una mplia gamma de material enregistrat i retransms, incloent-hi algun s no estndard, i identificar-hi detalls que evidencien actituds i relacions implcites entre els interlocutors. 5. s hbil a lhora dutilitzar tant els indicis contextuals (implicatures) com gramaticals i lxics (pressuposicions), a lefecte dinferir la informaci implcita duna conversa, com poden ser les actituds i les intencions dels parlants o determinats actes comunicatius complexos com ara la ironia.

grau superior

certificat de

JQCV

14
Comprensi lectora 1. s capa de comprendre i dinterpretar de manera crtica qualsevol forma de llenguatge escrit, incloent-hi textos, literaris o no literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics en expressions colloquials, com ara manuals, articles despecialitat i obres literries, i pot apreciar distincions subtils destil i el sentit tant implcit com explcit. 2. Pot resoldre qualsevol dubte de comprensi, causat per la complexitat del text, fent s del diccionari o daltres fonts dinformaci disponibles. 3. Pot identificar rpidament el contingut i la importncia duna notcia, dun article o dun reportatge sobre una mplia gamma de temes generals, a fi de decidir si val la pena fer-ne una anlisi ms aprofundida, i pot localitzar, si cal, els detalls importants i les relacions precises entre les idees exposades en textos llargs i complexos. 4. Pot comprendre amb detall una mplia gamma de textos que poden aparixer en la vida social, professional o acadmica, i identificar-hi detalls subtils que demostren actituds i opinions tant implcites com explcites. 5. Pot comprendre amb detall instruccions tcniques llargues i complexes; per exemple, per a utilitzar una mquina o dur a terme un procediment, tant si les instruccions estan relacionades amb la seua especialitat com si no ho estan. 6. Pot comprendre pellcules que presenten una quantitat considerable dargot i dexpressions idiomtiques. 7. s hbil a lhora dutilitzar tant els indicis contextuals (implicatures) com gramaticals i lxics (pressuposicions), a lefecte dinferir la informaci implcita dun text, com poden ser les actituds i les intencions dels locutors o determinats actes comunicatius complexos com ara la ironia.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

15

rea dexpressi
Expressi oral 1. s capa de produir oralment textos de diferent tipologia sense limitacions de cap tipus, de manera planera, fluida i ben estructurada, amb un discurs clar, amb un estil apropiat i efica, i amb una estructura lgica que ajude el destinatari a advertir els punts significatius i recordar-los. Aix mateix, utilitza uns recursos lingstics i discursius variats i adequats a cada situaci comunicativa. 2. Pot fer exposicions clares, elaborades i ben construdes, sobre temes complexos, duna manera planera i fluida; desenrotllar i confirmar el punt de vista propi amb idees complementries, justificacions i exemples, utilitzant lentonaci adequada per a transmetre matisos subtils de significat. 3. Pot presentar temes complexos amb seguretat davant dun pblic que desconeix el tema, i estructurar i adaptar lexposici amb flexibilitat per a respondre a les necessitats desta audincia; t prou domini de les estratgies comunicatives per a fer front a preguntes difcils, fins i tot hostils. Expressi escrita 1. Pot produir, de manera clara, plana i fluida, escrits complexos (informes, articles dopini, crtiques...), que presenten una argumentaci o una apreciaci crtica dobres literries, productes audiovisuals i projectes dinvestigaci, i s capa de dotar els seus textos duna estructura lgica, apropiada i efica, que ajuda el lector a trobar i recordar les idees importants. Pot escriure resums o ressenyes dobres professionals o literries. 2. s capa descriure textos de formalitat alta en varietat estndard, de carcter no especialitzat i que requerixen una preparaci prvia notable: textos de lmbit periodstic (cartes al director dun diari, articles dopini, collaboracions a revistes...); correspondncia formal a institucions, empreses...; textos escrits per a ser dits (discursos breus, parlaments en festes, reunions...), etc. 3. Pot prendre apunts detallats del que es diu en una conferncia de manera tan acurada que estos puguen ser utilitzats per altres persones. 4. Pot resumir amb precisi la informaci procedent de diferents fonts, reconstruir arguments i consideracions i presentar duna
grau superior
certificat de

JQCV

16
manera coherent el resultat general; s capa de distingir la informaci de lopini.

rea de pragmtica i dinteracci

1. Pot participar sense esfor en tota classe de converses i discussions, i mostrar un bon s dexpressions idiomtiques i colloquials. Pot expressar-se amb fludesa i transmetre matisos subtils de significat amb precisi. En cas de dificultat, pot fer marxa arrere, reestructurar el discurs i corregir-lo de manera que els altres interlocutors difcilment se nadonen. 2. Pot crear un text coherent i cohesionat utilitzant duna manera completa i adequada una varietat destructures organitzatives i una gamma mplia de mecanismes de cohesi, integranthi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb una conclusi apropiada. 3. Pot expressar-se, detalladament i sense esforar-se, amb un discurs natural i fluid. Aix i tot, es pot detindre per a reflexionar sobre la paraula exacta que expressar amb precisi el seu pensament o per a trobar un exemple apropiat que illustre lexplicaci. 4. Pot expressar amb precisi matisos subtils de significat, utilitzant amb una correcci suficient un repertori ampli de procediments de modalitzaci, des delements lxics valoratius fins a recursos pragmtics com la ironia o els canvis de registre, i pot insistir, diferenciar i eliminar lambigitat. 5. Pot participar en un intercanvi comunicatiu de manera cooperativa seleccionant la informaci, quant a la qualitat, a la quantitat i a la rellevncia, i presentant esta informaci de manera clara i ordenada. Aix mateix, pot qualificar amb precisi opinions i afirmacions en termes de certesa o incertesa, de creena o dubte, de probabilitat, etc. 6. Pot conversar de manera cmoda i apropiada, sense limitacions lingstiques, en qualsevol situaci de la vida personal i social, estructurant el discurs i interactuant amb competncia i fludesa, de la mateixa manera que ho faria un altre parlant competent. 7. Pot defendre la seua posici sobre qestions complexes en reunions i converses formals, amb arguments articulats i persuasius.
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

17
8. s capa dutilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lxics per a inferir la informaci implcita dun text, com poden ser les actituds i les intencions dels locutors o determinats actes comunicatius complexos com ara la ironia. 9. s capa daplicar el coneixement sobre lestructura de la seqncia argumentativa i les caracterstiques dels textos dialogats per a produir textos destes tipologies que complisquen el propsit comunicatiu de manera efica (debats, tertlies i converses espontnies, articles dopini, assajos...).

rea destructures lingstiques

1. s capa dexplotar, amb un domini exhaustiu i fiable, i sense manifestar cap tipus de limitaci en el que vol dir, un repertori lingstic molt ampli per a formular de manera precisa el seu pensament, insistint, diferenciant i eliminant lambigitat, i ajustant els recursos expressius al grau de formalitat i a les exigncies especfiques duna srie molt extensa de gneres discursius. 2. Sexpressa amb una precisi lxica absoluta i utilitza amb consistncia un vocabulari correcte i adequat. Domina un repertori lxic molt ampli, que comprn expressions idiomtiques i colloquials, i demostra tindre conscincia dels graus de connotaci semntica, aix com de ladequaci a la formalitat del discurs i dels usos intencionats de canvi de registre. 3. T una competncia semntica mplia, no sols de la relativa al lxic sin tamb de la que transmeten els elements gramaticals i la perspectiva pragmtica, la qual cosa es tradux en una alta conscincia i un bon domini de lorganitzaci del significat. 4. Mant un domini gramatical constant sobre un llenguatge complex, fins i tot quan ha de desviar latenci cap a un altre punt (per exemple, quan planifica el que dir o seguix les reaccions dels altres): a) T una pronunciaci que li permet variar lentonaci i la corba meldica de loraci correctament, a fi dexpressar matisos subtils de significat, i pot utilitzar els criteris delocuci en funci del context comunicatiu. Coneix els criteris delocuci estndard, tant del nivell estrictament fontic com del nivell morfosintctic, i
grau superior
certificat de

JQCV

18
s capa dutilitzar adequadament, en les seues produccions, les formes prpies de lmbit general i les formes de lmbit restringit en funci del context, del gnere textual i de les varietats funcionals pertinents (formals i informals). b) Domina els conceptes bsics de fontica i fonologia, del sistema voclic i del consonntic, i s capa dinterpretar la transcripci fontica de paraules o expressions. c) T un domini profund de la normativa ortogrfica, incloent-hi les excepcions i els casos de ms dificultat, i escriu textos sense faltes dortografia. Coneix els criteris que sutilitzen quan cal fer adaptacions fontiques i grfiques de les paraules estrangeres (prstecs). Domina lortografia de les grafies cultes. d) Coneix amb aprofundiment la morfologia nominal i verbal, incloent-hi els casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals. e) Domina els usos i les funcions sintctiques de les diverses categories gramaticals, com tamb una gran varietat destructures sintctiques, i sap aplicarho amb precisi i adequaci a la llengua formal general per tal dorganitzar les paraules en oracions ben construdes gramaticalment. s capa dutilitzar sense restriccions, i amb una precisi quasi absoluta, les formes diverses dels determinants, dels pronoms, de les preposicions, de les conjuncions i dels adverbis. T un domini complet dels processos de pronominalitzaci, fins i tot dels usos ms problemtics des del punt de vista normatiu, i pot utilitzar estos coneixements en funci del context de comunicaci, del gnere i del grau de formalitat de la situaci. Pot utilitzar una mplia gamma de recursos de composici oracional, amb un coneixement aprofundit dels usos dels relatius, de les conjuncions i de les locucions conjuntives, aix com de la sintaxi verbal. 5. T un coneixement exhaustiu de lorganitzaci del significat dels textos, tant des del punt de vista de la coherncia i lestructura de la informaci com des de la perspectiva de la cohesi i dels elements lingstics que permeten la construcci
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

19
global del discurs. T prou coneixements de gramtica del text per a corregir les produccions prpies, reparar les produccions alienes i garantir un estil adequat al propsit dels gneres expositius i argumentatius ms emblemtics.

rea de sociolingstica
1. T un bon domini de les expressions de saviesa popular, s conscient dels nivells connotatius del significat, valora les implicacions sociolingstiques i socioculturals quan altres parlants competents utilitzen la llengua, i sap reaccionar-hi adequadament. 2. Disposa dun repertori ampli de refranys (Qui t fam somia rotllos), expressions idiomtiques (afluixar la mosca, anar a palpes) i citacions corrents (Al meu pas la pluja no sap ploure; Conte contat, conte acabat), i t un bon domini dexpressions de creences com ara els refranys sobre loratge (Cel a borreguets, aigua a canterets), dactituds tipificades com a clixs (La vergonya cria ronya) i dexpressions que inclouen valoracions (Aix s bufar i fer ampolles). 3. T un bon domini dels diferents registres i dexpressions prpies de graus de formalitat diversos, com ara el familiar o colloquial (Au, a fer faena!), el solemne (Es demana silenci a la sala) i lntim (Ests a punt, rei?). 4. Domina un ampli repertori dindicadors lingstics dorigen sociocultural, de procedncia geogrfica o de grup professional, que inclouen: a) El lxic: policia/bfia (variaci social); roig/vermell (variaci geogrfica); esperit de vi/alcohol (variaci generacional). b) La gramtica: parle/parlo (variaci geogrfica); Quan vindrs a casa, et donar el regal / Quan vingues a casa, et donar el regal (variaci generacional). c) La fonologia: /plor/ /plorr/ (variaci geogrfica). d) Caracterstiques de la veu (ritme, volum, etc.), aspectes paralingstics i llenguatge corporal.

grau superior

certificat de

JQCV

20

rea de coneixements socioculturals

1. T un coneixement profund de la realitat sociocultural, de la histria i del territori valencians i pot participar sense problemes en totes les prctiques socials de la vida quotidiana, del mn professional i de lmbit cultural valencians. a) Coneix els elements ms representatius de la Comunitat Valenciana (llocs, institucions, persones, objectes, esdeveniments, actes i textos), la qual cosa li permet relacionar-se de manera exitosa en els mbits personal, pblic, professional i educatiu. b) s capa didentificar les dades ms rellevants de lentorn cultural valenci, tant les manifestacions de la cultura popular tradicional com les tendncies de la cultura de masses i de les cultures especialitzades. c) T un coneixement avanat del marc de la geografia fsica i humana. d) T un coneixement avanat dels orgens i la formaci de les llenges romniques i de les principals etapes de la histria de la llengua, i s conscient de la situaci social de la llengua en els diversos mbits de relaci; t uns coneixements generals sobre els corrents literaris i sobre els principals autors, la qual cosa li permet gaudir de la lectura de les obres ms representatives i li proporciona les dades necessries per a contextualitzar-les i valorar-les adequadament. e) s capa de distingir els aspectes socioculturals ms representatius de la nostra comunitat i de relacionar-los amb els daltres comunitats. 2. s capa dutilitzar les seues habilitats prctiques (les socials i les especfiques de la vida quotidiana, les tcniques i les professionals, i les prpies del temps lliure) per a desenrotllar una srie destratgies o factors (motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets de la personalitat) que li permeten mantindre actituds personals positives com a usuari o aprenent de la llengua. 3. s capa de desenrotllar habilitats per a lestudi de la llengua i estratgies de descobriment i danlisi que el fan independent en laprenentatge i en ls del valenci.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

21

continguts
A ms dels continguts que es detallen a continuaci, la persona que opte al certificat de grau superior haur de demostrar el domini dels continguts exigits en els nivells anteriors.

Elocuci i fonologia
1. Coneixement aprofundit i aplicaci dels criteris delocuci estndard, i valoraci dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals: enllaos sintctics, casos especials amb sons consonntics sonors (examen, transistor), etc. 2. Coneixement suficient de lalfabet fontic internacional (AFI) per a interpretar la transcripci fontica de paraules allades i de frases.

Normativa ortogrfica
Lalfabet i les grafies vocliques Domini profund de la normativa ortogrfica sobre les vocals, incloent-hi les excepcions, les paraules amb ms dificultat i les ms formals: - Els criteris aplicables als prstecs; escriptura de vocals i/e i o/u en pseudoderivats (lnia/alinear; doble/duplicar; full/follicular). - Ortografia de paraules amb dificultat voclica o que contrasten amb altres llenges (arravatar, ciment, bambolina, sarbatana). - Escriptura de paraules amb e de suport i sense (infraestructura, reescriure, hidroscpia); etc.

grau superior

certificat de

JQCV

22
Separaci de frases i paraules Domini exhaustiu de la composici. s del guionet, escriptura junta o separada de paraules compostes i altres locucions (filferro, fil daram, cot en pl, maldecap, mal de cap, sobretot, sobre tot). La sllaba, el diftong, el triftong i el hiat Domini complet de la separaci de sllabes en tot tipus de paraula (compostes, prstecs adaptats i no adaptats, etc.). Accentuaci grfica. Accent diacrtic. Diresi Coneixement aprofundit de la normativa sobre laccentuaci, incloent-hi les excepcions i els casos de ms dificultat: - Escriptura de paraules amb doble possibilitat daccentuaci a causa de la diferent posici de la sllaba tnica (cstig/castic; xofer/xfer). - Accentuaci de cultismes ds formal restringit que solen presentar alteracions en la posici de la sllaba tnica (alvol, czema, cotildon). - Escriptura de topnims i antropnims (Kev, Vladmir). - s coherent de laccentuaci de la e atenent al timbre voclic i la tradici ortogrfica (angls, angls; conixer, conixer). - Escriptura de la diresi en sllaba tona (allar, helicodal), en els verbs de complexitat especial de la 3a conjugaci (argir, argit, argia) i en altres casos problemtics. - Escriptura de parelles de paraules que es diferencien per la diresi (fluid/flut; fruit/frut; reina/rena); etc. Lapstrof, la contracci i el guionet 1. Casos especials de lapstrof (smbols, ttols, topnims precedits de larticle, topnims estrangers, marques registrades). 2. s del guionet en prstecs, smbols i altres usos excepcionals (-naftol, cid d-lisrgic).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

23
Les oclusives Domini profund de lortografia de les oclusives, incloent-hi les excepcions, les paraules amb ms dificultat i les ms formals: - Escriptura correcta dels grups cap-, prop- (capbussarse, proppassat). - Grups consonntics cultes com ara pn-, ps-, pt-, tsen inici de paraula (pneumtic, pterodctil, ptolemaic, tsarista) i de paraules amb dificultat (tungst, apotegma, babord, feldspat, molibd). - Escriptura de les duplicacions grfiques ms complexes (subbranquial, addici, accssit, aflicci, suggestionar, sangglaar). - Escriptura de les oclusives en prstecs, topnims i antropnims (Carib, Eduard, grog i groc; Qatar, Iraq; prquing, mrqueting; judoka, karate); etc. La bilabial b i la labiodental v Domini profund de lortografia de les grafies b/v, incloent-hi els pseudoderivats (berruga/verrucria; avortar/abortiu) i altres casos que presenten dificultat, com ara lescriptura de topnims discrepants amb altres llenges (Anvers, Nerbion, lHavana). Les nasals Coneixement aprofundit de lortografia de les nasals, incloenthi lescriptura dels grups mm, nn, nm i mn en els cultismes i en paraules despecial complexitat ortogrfica (primmirat, annal, bienni, tanmateix, enmig, escamnar, mnemotcnia). Les palatals Domini ampli de lortografia de les palatals: - Escriptura adequada de les palatals en tots els casos, fins i tot en els que presenten ms dificultat ortogrfica. - Les palatals en les paraules adaptades daltres llenges (haixix, Txaikovski). - s excepcional de tx- inicial (Txad).

grau superior

certificat de

JQCV

24
Les alveolars Coneixement aprofundit de lortografia de les alveolars: - Cultismes i paraules despecial complexitat ortogrfica (Saragossa, czema, Moambic, Ignasi, sentinella, Adems). - Les grafies alveolars en paraules compostes i derivades amb un prefix (asimetria, contrasenya, transsiberi, pressentir). - Les grafies tz i ts (zitznia, sotsobrar); etc. Les laterals Domini ampli de lortografia de les laterals: - Escriptura de l final en paraules amb una certa dificultat (bontol, cerebel, nnxol, cervo/crvol). - s coherent de les grafies geminades tl i tll (butla/butlla, batle/batlle); etc. Les rtiques Paraules despecial complexitat ortogrfica de les grafies r i rr (sabre, eradicar, crebantar, ornitorinc, otorino). La grafia h 1. Ortografia de la h en prstecs (hmster, handbol) i en cultismes no molt usuals (subtrahend, hidrfob, hexagonal, holograma). 2. Ortografia de la h com a consonant velar aspirada en onomatopeies (ha, ha, ha!) i en estrangerismes (hippy, Hollywood). Altres sistemes de representaci grfica desta consonant (Jerez, sikh, Khartum). Les abreviacions, les sigles i els acrnims Escriptura dabreviacions, smbols, sigles i acrnims dabast local i internacional. Les majscules, les minscules i els tipus de lletra Normes de les majscules, minscules, versaleta, negreta i cursiva en noms de crrecs, institucions, obres literries, citacions bibliogrfiques, convencions i casos especials. La puntuaci Domini de les regles avanades ds dels signes de puntuaci.
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

25

Morfologia i sintaxi
El substantiu i ladjectiu: gnere i nombre Coneixement aprofundit de la morfologia de substantius i adjectius, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals: - Assignaci de gnere gramatical als substantius dacord amb ls preferent (colom, rabosa). - Usos contrastius quant al gnere amb el castell, tant en els substantius (molta esplendor) com en els adjectius (una nau vking). - Substantius amb doble forma de gnere equivalents (cistell, cistella; teulat, teulada; garrofer, garrofera) i amb significat diferent (ganivet, ganiveta; sac, saca; cove, cova; full, fulla; cuc, cuca; regle, regla; regne, regna; crit, crida). - Flexi de nombre en els antropnims (els Borbons, els Borja, els Guitart). - Formaci del plural de les paraules compostes i de les locucions nominals (curtmetratges, cafs teatre, gurdies civils, maldecaps, mals de cap). - Substantius de doble gnere amb significat diferent ds restringit (clmax, cremallera, delta, paleta, post, planeta). - Usos contrastius quant al nombre amb el castell en expressions ds restringit (anar camps a travs, Blancaneu, llevar lncora); etc. Els articles definits 1. Valoraci i s de larticle personal: morfologia, apostrofaci i contracci (Men vaig a cal Pere; Canet den Berenguer). 2. s de larticle en les expressions que discrepen del castell (jugar a pilota, alar el cap, anar a fira). 3. Coneixement i valoraci gramatical de les diverses formes dels articles definits (lo pare, sa vall, es pi, es pares i es mares). Els possessius 1. s de les formes tones en expressions lexicalitzades (Cada terra fa sa guerra).
grau superior
certificat de

JQCV

26
2. Expressions que contrasten amb el castell (a crrec seu, a gust teu). 3. Valoraci daltres formes dels possessius: formes clssiques (mia, tua, sua) i formes amb v (meva, teva, seva). Valoraci i s dels possessius molt formals llur i llurs (Els mestres i llurs alumnes. Els directors i llur premi). 4. s del pronom feble en i dels pronoms datius amb valor possessiu (En coneixia lorigen. Li feia mal lesquena). Els dctics 1. Collocaci del determinant demostratiu (Aquella ciutat s preciosa. La pellcula aquella magrada). 2. Estalvi dels usos abusius dels demostratius (No sha parlat de poder ni si este s necessari). 3. Valoraci i s coherent de la doble o la triple gradaci en els dctics. 4. s daltres determinants anafrics (el dit, el mencionat, lesmentat, etc.) i de la dixi temporal amb determinant + substantiu (esta setmana, este mes) i lmits del seu s (enguany). Els numerals 1. Lectura i escriptura de les fraccions. 2. s dels collectius (una dotzena, dos centenars, un duo de trompetes, un lustre, una revista quinzenal, una iaia centenria), incloent-hi els collectius tradicionals (grossa, tern, qern). 3. s de construccions genunes enfront de les procedents daltres llenges (el primer de la classificaci i no *el nmero u de la classificaci). 4. Els prefixos cultes numerals hemi-, semi-, mono-, bi-, tetrai les formes compostes (quadrimestre). Els quantitatius Coneixement aprofundit de la forma i la funci dels quantitatius: - Els quantitatius i les unitats de quantitat tradicionals (manco, quinzets, unces, sous, mesures). - Formes genunes i interferncies del castell (No mha fet cap gens de grcia); etc.
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

27
Els indefinits Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels indefinits, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat o molt formals: - Usos propis de cada (T cada cosa unes coses. Cada dia vaig al mercat). - Els indefinits arcaics, poc usats o molt formals (mant, quelcom, altri, hom, qualque, sengles). - s de altre, un altre, laltre i daltre; tal com a substitut dun nom propi (Ho va dir en tal i en tal altre). - Evitaci dels usos poc genuns dels indefinits i les interferncies del castell (Es creu que s alg important. Tinc alguna un poc de pressa); etc. Les preposicions Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals de les preposicions, i domini dels casos excepcionals i despecial dificultat: - s de les preposicions vers, envers, devers, ultra, via, i de la locuci prepositiva a despit de. - Precisi en els usos particulars de cada preposici (s diferent daquell. Fa gust de maduixa. Res a fer. Tenim un llapis negre i dos de blaus. Tothom portava menjar, per jo anava sense). - Usos excepcionals de les preposicions (Nhi ha prou amb dir-li-ho una vegada noms. Amb que li ho digues una vegada noms, ja nhi ha prou). - Usos preposicionals relacionats amb el rgim sintctic del verb (Es va estirar dels els cabells. Qu hi ha de per a sopar? Recrrer contra una sentncia). - Contactes entre diverses preposicions; coordinaci delements amb rgims preposicionals diferents; substituci de les construccions agramaticals (Amb abandonar-te Abandonant-te no aconseguixes res). - s genu de les preposicions en la fraseologia (posar en relleu, amb molta honra).

grau superior

certificat de

JQCV

28
- s de les preposicions des de... fins a i de... a per a expressar els punts extrems (des de Canet fins al Port, de Sagunt a Puol). - s genu de les locucions prepositives evitant les interferncies i els usos impropis, etc. Els relatius, els interrogatius i els exclamatius Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels relatius, interrogatius i exclamatius, i domini dels casos excepcionals i despecial dificultat: - Substituci de les interferncies i adequaci als contextos formals. - Supressi gramatical de la preposici (En la casa que vaig viure). - Construccions de relatiu precedit de verb (baixant la qual...). - Construccions de relatiu particulars (Nhi ha que... Hi ha qui...). - Supressi dusos redundants dels pronoms febles en les oracions de relatiu; pronoms interrogatius reforats per un substantiu interjectiu (Qu dimonis fas?); etc. Les conjuncions Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals de les conjuncions i locucions conjuntives, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat i molt formals: - No supressi de que en les oracions completives (Demanem que acudisquen puntuals a la reuni) i desprs de ladverbi s (Ella s que lespera). - Propietat en ls de les locucions conjuntives i substituci de les interferncies i calcs lingstics (Situa els convidats conforme tal com vagen arribant. Segons A mesura que anava passant el temps em posava nervis). - s de la conjunci temporal mentres, la locuci conjuntiva mentres que i ladverbi mentrestant. - Conjuncions arcaiques o molt formals (jatsia, car, puix). - Collocaci diversa de la conjunci per, etc.
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

29
Els adverbis Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels adverbis i de les locucions adverbials, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat i molt formals: - s opcional de ladverbi de negaci no en respostes curtes (Havia menjat aix alguna vegada? Mai/No mai). - Valoraci de ls de ladverbi pas. - s expletiu de ladverbi no (Tinc por que no guanye). - s particular dalguns adverbis i locucions adverbials com ara corrents (Li telefon i va arribar a casa corrents), inclusivament i exclusivament (Hi ha festa tots dos dies inclusivament), amb escreix (Li va tornar el favor amb escreix), escaig (He comprat 20 quilos i escaig). - Propietat en ls dels adverbis i les locucions adverbials i substituci de les interferncies i els calcs lingstics (Un contracte acabat de firmar); etc. Els pronoms personals: forts i febles 1. Valoraci i s de les formes pronominals del plural majesttic i del plural de modstia. 2. Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels pronoms febles, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat o molt formals: - s especial de les formes plenes dels pronoms febles en modismes i frases fetes (Tant se val. Tant me fa). - Pronoms febles en funci de predicatiu (Sha tornat roig; shi ha tornat. Sha fet del Vila-real; se nha fet). - Pronominalitzaci molt formal de latribut amb el, la, els, les en els sintagmes definits. - s del pronom hi amb complements introduts per locucions prepositives (No deixes res davall del llit; no hi deixes res davall). - Adequaci de ls dels pronoms al rgim sintctic exigit pel verb i la frase, evitant laparici o la supressi agramatical del pronom o b la substituci per un altre pronom (Si vols guerra, la en tindrs. Mentres camina ho aprofita per a relaxar-se. El president s ell, tal com demostra la foto; no li hi pegues ms voltes).
grau superior
certificat de

JQCV

30
- Pronoms que acompanyen els verbs transitius i intransitius (avisar-lo, telefonar-li, ensenyar-li a parlar). - Restriccions en les combinacions entre pronoms febles (Cuinaran uns quants pastissos de xocolate; en cuinaran uns quants pastissos; en cuinaran uns quants de xocolate. Ho he tret del calaix; ho he tret. Ho trobars a larmari; ho trobars. Hi vivia acompanyat). - Concordana del participi de les formes verbals perifrstiques amb els pronoms acusatius de tercera persona. - Verbs pronominals i verbs no pronominals (callar, aprimar-se); etc. - Combinacions de ms de dos pronoms (emportar-semen). Els verbs 1. Coneixement aprofundit dels valors dels temps verbals, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals: - Contextos en qu es pot usar tant el mode indicatiu com el mode subjuntiu (Quan tornarem/tornem a escola, parar de ploure. Si escoltaves/escoltares la rdio, estaries informat. Tem que li guanyar/guanye en la final). - s del mode indicatiu amb els adverbis de dubte. - Els verbs defectius (Ens cal ms temps. Plovia pedres. Els accidents ocorren massa sovint). - Els valors de les formes no personals: casos en qu linfinitiu es pot usar amb valor imperatiu (A crrer!) i quan sha de substituir perqu no sadmet (No fumeu!). - Evitaci de linfinitiu amb valor de recapitulaci i del gerundi amb valor copulatiu i especificatiu (s una llei adequada aplicant-se i saplicar a totes les situacions previstes. La carta exposant que exposa les peticions est clara). - Propietat en ls dels rgims verbals de verbs coordinats (Veig i parle duna cosa. Veig una cosa i en parle. Van escoltar i accedir a... Van escoltar la petici i hi van accedir).
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

31
- s ajustat al rgim sintctic de cada verb: verbs transitius i intransitius, verbs pronominals i no pronominals; etc. 2. Coneixement aprofundit de la morfologia verbal, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals: - Verbs que presenten formes diferenciades, b per diferenciacions semntiques (Les estreles lluen. La joia no li llux gens. He cuit el dinar. Mha cogut la ferida), b perqu una de les formes s prpia de contextos molt ms formals (patisca/patesca, omplit/omplert, ser/sser, sigut/estat). - s coherent de les formes verbals amb el grau de formalitat de la situaci. - Valor condicional dalgunes formes fixades en -ra (Fra cas que...). - Valoraci dels usos dels verbs ser, estar i haver-hi (Carme s casada. Slvia s/est al treball. Al costat hi ha el casal). 3. s aprofundit de les perfrasis verbals.

grau superior

certificat de

JQCV

32

Lxic i semntica
1. El vocabulari culte general no especialitzat. Conceptes bsics de terminologia i criteris per a la fixaci del lxic; els recursos terminolgics. 2. Expressions idiomtiques i colloquials. Metfores lexicalitzades. Enunciats fraseolgics: collocaci, ordenaci delements, locucions i frases fetes. 3. Onomstica, antroponmia i toponmia. 4. Precisi lxica. Interferncies lxiques: barbarismes i prstecs. Falsos sinnims. Ultracorrecci. 5. Paraules patrimonials i cultismes. Arcaismes. Vulgarismes i dialectalismes. 6. Creaci lxica: parasntesi, neologismes, calcs i habilitaci. 7. Paraules tab, eufemismes i disfemismes. 8. Mecanismes lxics de cohesi textual: de referncia (repetici, hiperonmia, hiponmia, sinonmia, mots generals) i de sentit (complementarietat, antonmia, oposici relativa, relacions pragmtiques). 9. Semntica pragmtica: substitucions, pressuposicions, sobreentesos, inferncies, ironia. 10. Usos lxics figurats: comparaci, metfora, metonmia, sincdoque... 11. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social i funcional. 12. Formaci histrica del lxic.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

35

prova
rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat. LECTORS
Hi ha tantes maneres de ser lector com de ser persona. Jo em vull referir als lectors creatius, siguen professionals o no, i que han adquirit i no han perdut la capacitat daprofundir i, sobretot, dalegrar-se en la literatura. No em referisc als qui lligen noms per obligaci; les circumstncies els han portat a una realitat molt dura: llegir sels convertix no en un acte damor cap a lobra dart sin en una simple faena. Quan parle del lector que magrada, em referisc al lector que t un sentit trgic de la lectura: no s que magrade dramatitzar, per s que no estic sol en esta qesti. El lector, siga quin siga el seu nivell de formaci, si es posa a pensar, sempre arriba a una conclusi desconcertant: s tanta lobra escrita que linteressa directament; s tanta, que sap que mai, ni en cent existncies, podr abastar totes les lectures. All que pot arribar a pair una vida dedicada a la lectura, els milers de llibres llegits, les desenes de llibres rellegits, no sn res en comparaci dels molts altres que no haur ni tingut a les mans. Ens podem enganyar dient-nos que podem prescindir dels llibres que sn variacions sobre un tema. En literatura aix sembla una mentida com una casa. O s que havent llegit lAntgona de Sfocles ja no t sentit llegir les de Cocteau o dAnouilh o la dEspriu? No s una simple anada a les fonts, cenyir-se voluntriament a la de Sfocles. s perdres les altres visions. Quan hom arriba a esta dicotomia, que llegir un llibre s perdres vint lectures ms, ja som al cap del carrer del drama del qual volia parlar. No ho podem llegir tot perqu no ho podem abastar tot. Per encara pot saber ms greu, quan hom ha fet exercicis dacceptaci de la limitaci humana, ser conscient que hi ha molts llibres que voldrem llegir per als quals hem hagut de renunciar dantuvi perqu no hi ha,
grau superior
certificat de

JQCV

36
ni en perspectiva, la possibilitat que lobra siga traduda a una llengua que pugues llegir amb solvncia. Aix encara desespera ms. Els lectors constants, aquells que sempre van amb un llibre damunt, sn els ms perjudicats, perqu els seus interessos ms ambiciosos els fan somiar ms sovint la lectura dobres que estan fora del seu abast. Este mal, que jo spia, no t remei. La insatisfacci s el dest trgic del lector, que ha daprendre a no pensar en tot aix que estic dient i a centrar-se en el profit de les lectures que s que emprn. Quan parle del lector que magrada, em referisc tamb a aquell que, savi o no, ents en literatura o no, intux que lobra dart exigix un tipus o altre datenci i diria que de respecte i fins i tot de submissi, perqu sap, com diu C. S. Lewis, que tothom llevat dels pesats explica en una conversa no all que s normal, sin el que s excepcional; i que lescriptor, el novellista, per poc senderi que tinga, explica tamb coses excepcionals, inelidibles. Tot all que es pot donar per ents, sho menja lellipsi. Llegir s com mirar un quadre, com escoltar un quartet de corda. Nosaltres ens colloquem davant dun quadre, a amerar-nos-en, perqu este faa alguna cosa en nosaltres, ja que el primer que demana qualsevol obra dart s rendici. Lart no s utilitari, s gratut. El lector no usa la lectura, la rep. Per s que, a ms de gratut, lart s lnic mbit de lactivitat humana en qu acceptem la subjugaci tirnica que suposa la rendici que acabem danunciar. Sent el Quintet de Schubert i em quede paralitzat. Schubert va morir fa vora cent huitanta anys per encara mengrapa lnima quan vol. En un altre mbit que no fra lesttic, em pense que no tolerarem este poder de submissi.

Lautor es referix als lectors amb capacitat dendinsar-se i trobar plaer en la literatura, i no als qui ho tenen com a deure. El lector amb un sentit trgic de la lectura s qui llig drames grecs, com lAntgona de Sfocles, per no pot llegir totes les versions posteriors que shan fet sobre este tipus de literatura. En la literatura, lellipsi s el mitj pel qual sexpressen en el text les coses excepcionals.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

37
4 El sentit trgic de la lectura s el que porta el lector a... a) cenyir-se voluntriament a llegir noms lAntgonade Sfocles i prescindir de les altres versions del tema. b) la conclusi que pot enganyar-se pensant que, dalguns llibres, en pot prescindir. c) sentir desassossec pel fet de no poder llegir tots els llibres que linteressen. 5 El dest trgic del lector... a) consistix a fer exercicis dacceptaci de la limitaci humana. b) consistix que el lector, si pensa en la impossibilitat dabastar totes les lectures, se sentir irremeiablement insatisfet. c) provoca la desesperaci i la insatisfacci noms dels lectors constants, ja que els altres lectors aprenen a no pensarhi i a centrar-se en el profit de les obres que es decidixen a llegir. 6 Segons C. S. Lewis... a) les persones pesades, quan conversen, no expliquen coses extraordinries o singulars. b) tothom sense excepci introdux en la conversa temes i punts de vista que poden resultar originals i poc normals. c) les converses de les persones pesades estan farcides de qestions excepcionals. 7 Acceptem la subjugaci tirnica de lart perqu... a) ens fa que ens rendim davant de la seua utilitat. b) ens corprn quan ens hi acostem. c) en un mbit que no fra lesttic, no suportarem esta submissi. 8 Qu significa lexpressi ser al cap del carrer (Quan hom arriba a esta dicotomia, que llegir un llibre s perdres vint lectures ms, ja som al cap del carrer del drama del qual volia parlar)? a) Fer eixir a la llum una discussi. b) Iniciar una discussi. c) Concloure una discussi.

grau superior

certificat de

JQCV

38
9 Amb ls de la primera persona gramatical (el jo i el nosaltres)... a) es pretn subjectivitzar el text. b) lautor vol que vegem que s un bon lector. c) sens demostra que es tracta dun text literari. 10 Quin ttol alternatiu sajusta millor al contingut del text? a) Sobre el sentit trgic de la lectura. b) Les actituds dels bons lectors davant de la lectura. c) Classificaci dels diversos tipus de lectors.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

39

rea destructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11 Qu s un escamot? a) Un tipus d'esquer. b) Un grup de soldats. c) Una camallada. 12 La revista era __________: se'n publicaven dos nmeros cada any. a) biennal b) bienal c) bianual 13 Quina paraula no figura en el diccionari? a) extortir b) extorquir c) extorsionar 14 Grans ramats de __________ pasturaven per les extenses planes nord-americanes. a) bisons b) bisonts c) bissonts 15 Els censors tenien autoritzaci per a __________ els llibres. a) exporgar b) esporgar c) expurgar 16 Quina expressi llatina segent s'usa per a dir que una cosa s imprescindible? a) sine qua non b) in statu quo c) quid pro quo 17 La tela del vestit tenia una textura __________ i suau. a) vellutada b) avellutada c) embellutada
grau superior
certificat de

JQCV

40
18 Qu significa el verb "sojornar"? a) Passar la nit sense dormir. b) Deixar una cosa per a ms avant. c) Estar-se en un lloc. 19 Qu significa l'expressi "fugir d'estudi"? a) No assistir, algun dia, a classe. b) Deixar els estudis perqu es vol treballar. c) Canviar de tema per a evitar all que no interessa. 20 Qu significa l'expressi "a la dula"? a) Amb engany. b) Sense control o vigilncia de ning. c) D'amagat. 21 Quina paraula no figura en el diccionari? a) mole b) prole c) ndole 22 No puc __________ que m'interrompen quan parle. a) patir b) soportar c) sofrir 23 __________ s l'nic que __________ alguns programes de televisi. a) Els cotilleos / emeten b) Les parladuries / emitixen c) Els xafardejos / emeten 24 Quina paraula no significa "desitjs"? a) delers b) delejat c) adelerat 25 Qu significa el verb "sacar"? a) Servir la pilota en alguns esports. b) Obtindre alguna cosa usant la violncia. c) Ensacar, posar dins d'un sac.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

41
26 S'han presentat __________ al concurs pblic per a l'escultura de la rotonda. a) millers d'esborranys b) mils de bocets c) milers d'esbossos 27 La mare era __________ per b que tenia un origen __________. a) canadiense / bosni b) canadenca / bosni c) canadenca / bosni 28 Es va fer __________ al bra i en l'hospital li posaren __________. a) una cremadura / un embenatge b) una cremada / un benatge c) una cremada / un embenat 29 Dem he d'anar a fer-me una anlisi de sang __________. a) en dejuni b) de j c) en dej 30 Qu significa l'expressi "prendre un determini"? a) Fixar un temps en qu s'ha de dur a terme alguna cosa. b) Decidir-se a fer alguna cosa. c) Establir els termes d'una extensi de terreny.

Morfologia i sintaxi
31 __________-vos prompte el caf perqu, __________, es refredar. a) Beveu / si no b) Begueu / si no c) Beveu / sin 32 Si no hagueres assistit a aquell sopar, no __________ conegut la meua amiga. a) hagueres b) hauries c) Les dos formes, "hagueres" i "hauries", sn adequades
grau superior
certificat de

JQCV

42
33 __________ pensen que el plstic s'ha de reciclar millor. a) Hi ha que b) N'hi ha qui c) N'hi ha que 34 Els __________ tenen molts vestits __________. a) pontfexs / carmesins b) pontfex / carmess c) pontfexs / carmes 35 Ja m'has comentat __________ que t'he de preparar __________ necessites. a) diverses vegades / tot el que b) vries vegades / quant c) alguna que altra vegada / tot el que 36 Em pots dir __________ dimonis pretens amb aix? a) que b) qu c) quins 37 s gramaticalment correcta la frase segent: "Per acabar, destacar que no hi ha hagut cap queixa sobre el nostre departament"? a) S, s correcta. b) No ho s. Es diu "cal destacar que..." en lloc de "destacar que..." c) No ho s. Es diu "Per ltim" en lloc de "Per acabar". 38 Com que s un conductor novell, he d'informar-__________ sobre el bon s __________ en carretera. a) li / de la llum llarga b) lo / dels llums llargs c) li / del llum llarg 39 __________ va vestit, __________ pensar molt. a) Aix com / dna que b) Conforme / fa que c) Tal com / fa

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

43
40 Em tornen diners en la declaraci de la renda, i jo no __________ pensava renunciar. a) en b) n'hi c) hi 41 En __________ antpodes de Valncia s'han trobat les restes fssils d'un animal __________. a) les / extint b) els / extint c) les / extinte 42 Vaig telefonar __________ meu amic i tamb vaig avisar __________ seua nvia. a) el / la b) al / la c) al / a la 43 El meu equip d'handbol ha guanyat __________ la lliga. a) fcilment b) de carrer c) fcil 44 __________ personalment, s'ofendr. a) De no contar-li-ho b) En cas que no li ho contes c) Si no li ho contes 45 Plantar l'arbre __________ la porta del corral __________ m'asseguren que no creixer massa. a) junt a / sempre que b) al costat de / sempre que c) vora / sempre i quan 46 Va recrrer __________ la sentncia una i altra vegada __________ aconseguir que li donaren la ra. a) / finsa b) contra / fins a c) contra / fins

grau superior

certificat de

JQCV

44
47 L'any passat van arribar pocs turistes a Benidorm, per enguany __________ arribat ms. a) hi han b) n'hi ha c) n'hi han 48 Acaben d'inaugurar una botiga nova i este mat __________ de productes. a) l'han provista b) l'han proveda c) l'han provist 49 Els dominics sn __________. a) un orde religis b) una orde religiosa c) un ordre religiosa 50 La companya d'oficina va fer un viatge a Frana, i Pars __________ molt? a) li impression b) l'impression c) la impression 51 Els usuaris reclamen inversions __________ la realitat demogrfica i social. a) acordes a b) conformes en c) d'acord amb 52 El tractament profilctic __________ s'han de sotmetre tots __________ han tingut contacte amb l'infectat, l'indicar l'hospital. a) que / els que b) al qual / els qui c) a qu / els quals 53 El tema s apassionant i __________ interessant. a) del ms b) deloms c) d'all ms

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

45
54 Les negociacions estaven estancades, per ara ja van __________. a) per bon cam b) al bon cam c) pel bon cam 55 En l'entrevista __________ vaig callar __________ dir una inconvenincia. a) / per por de b) em / de por de c) / de por a 56 Quina s la frase que est ben construda? a) Treballe amb la meua vena i per a ella. b) Vindran amb cotxe o sense ell? c) La tripulaci de a bord es va amotinar. 57 La ciutat, en noms vint anys i __________, ha doblat el nombre d'habitants. a) escreix b) escaig c) escacs 58 El poble __________ vaig a l'estiu es diu __________. a) on / Llocnou de'n Fenollet b) que / Llocnou d'En Fenollet c) al qual / Llocnou d'en Fenollet 59 Jo treballe moltes hores, __________ tu et limites a complir l'horari. a) mentre b) mentres c) mentres que 60 No em fa __________ grcia el que m'acabes de dir. a) gens de b) cap c) res de

grau superior

certificat de

JQCV

46
61 La nit __________ s'encenen ms fogueres s la Nit de __________ Joan. a) que / Sant b) en la que / sant c) en qu / sant 62 Encara no he enviat el llibre i la foto a les amigues americanes. __________ la setmana que ve. a) Els els enviar b) Els l'enviar c) S'ho enviar 63 I ara qu __________ l'Ajuntament amb esta iniciativa? a) pretendix b) pret c) pretn 64 Si __________ a ms velocitat de la permesa, __________ una imprudncia. a) conduim / cometrem b) condum / cometrem c) condum / cometerem 65 Quin dels substantius segents admet tant el gnere mascul com el femen? a) vessant b) calor c) corrent 66 Ja ha passat l'hora de traure la cassola del forn. Ja __________? a) la n'has treta b) ne l'has treta c) en l'has tret 67 En el text es diu que les persones __________ ms risc d'emmalaltir quan no __________ de casa. a) correm / eixim b) correguem / isquem c) correm / isquem

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

47
68 Va retirar la proposta davant de la possibilitat que __________ el reglament i que __________ causar un problema de protocol. a) contradira / puguera b) contradiguera / poguera c) contradira / poguera 69 El pintor coneix molt b la comarca de l'Alcalatn perqu __________ a l'Alcora. a) porta deu anys vivint b) viu des de fa deu anys c) fa deu anys que hi viu 70 No __________ ara la roba, que comena a ploure! a) esteneu b) estengueu c) estengau

Normativa ortogrfica
71 L'empresari sempre est __________ buscant idees noves per a tractar millor la seua __________. a) cavills / clientela b) cavils / clientella c) cabills / clientela 72 __________ hmster daurat procedix __________ sia Menor. a) El / de l' b) L' / de l' c) L' / del 73 Quina s la frase que est ben escrita? a) El circut automobilstic que s'ha construt enguany s fruit de l'esfor de tot l'equip. b) El circuit automobilstic que s'ha construt enguany es frut de l'esfor de tot l'equip. c) El circuit automobilstic que s'ha construt enguany s fruit de l'esfor de tot l'equip.

grau superior

certificat de

JQCV

48
74 Quina frase presenta un s coherent de l'accentuaci? a) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva que s'ha ems a l'hivern. b) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva que s'ha ems a l'hivern. c) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva que s'ha ems a l'hivern. 75 Els seus constants __________ de treball li produren una forta __________. a) compromisos / artmia b) compromissos / artmia c) compromisos / arrtmia 76 Va trobar el __________ de fil damunt del llit, prop del __________. a) capdell / cabal b) capdell / capal c) cabdell / capal 77 El bruixot assegurava que __________ era una planta __________ amb poders malignes. a) l'aloe / demonaca b) l'loe / demonaca c) l'loe / demoniaca 78 El jutge tenia un comportament __________, per no era __________ amb els amics. a) auster / avar b) uster / var c) auster / var 79 Quina s la paraula que est ben escrita? a) aliniar b) volcanisme c) pendular 80 Som __________ i collaboradors del moviment __________. a) partcips / assembleari b) partceps / assembleari c) partceps / assambleari

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

49
81 Tot el temple feia olor __________. a) d'encens b) d'incens c) d'inciens 82 El sol __________ de manera __________. a) resplandia / esplendorosa b) resplendia / esplendorosa c) resplandia / esplandorosa 83 Un dels temes del prxim examen __________ ser el de les __________ de segon grau. a) quatrimestral / equacions b) quadrimestral / equacions c) quadrimestral / ecuacions 84 Van collocar una __________ a la boca del presoner i li protegiren el pit amb una __________. a) mordassa / cuirassa b) mordassa / cuirasa c) mordaa / cuirassa 85 Els __________ no eren favorables al __________. a) presagis / moribund b) presagis / muribund c) pressagis / moribund 86 Quin comportament ms estrany! Estava __________ durant __________ del cadver! a) exultant / l'exhumaci b) exultant / l'exumaci c) exhultant / l'exhumaci 87 El rei no __________ que li costaria tantes baixes __________ el castell. a) s'imatginava / assetjar b) s'imaginava / assetjar c) s'imaginava / assejar 88 __________ d'un b no pot legalment vendre'l. a) L'usdefruituari b) L'usofructuari c) L'usufructuari
grau superior
certificat de

JQCV

50
89 El seu carcter __________ sovint el __________. a) pusilnime / parallitzava b) pussillnime / parallitzava c) pusillnime / paralitzava 90 __________ UNESCO s un organisme dependent __________ ONU. a) La / de la b) La / de l' c) L' / del

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

51

rea dexpressi escrita

Dictat Quan va obrir els ulls // es trob estirat damunt dun banc del vestbul, // com si shaguera despertat vestit amb gavardina // i gitat en un llit desconegut. // Mirant cap amunt va veure el sostre altssim // i lespai ample i obert. // Tard encara un instant a reprendre conscincia del lloc, // sense saber encara qu feia en aquell banc, // com hi havia arribat o qu havia passat. // Llavors va sentir el torbament i el dolor als genolls i a la m, // i una empleada de la consergeria // li eixugava la sang de la cella amb aigua oxigenada i cot en pl. // Les dos xiques que ads havia vist besant-se // li feien companyia agenollades una a cada banda del banc, // i els ho va agrair amb un somriure apagat. Redacci Escriga un text, com ara un article dopini o un assaig breu, en qu expose i argumente el seu punt de vista sobre un dels dos temes segents (mnim de 300 paraules). a) La situaci de la dona en el mn actual. b) Laportaci dels avanos cientfics en levoluci de la humanitat.

grau superior

certificat de

JQCV

53

rea dexpressi i interacci oral

Lexaminand triar una de les dos lectures que li presentaran i la llegir en veu alta. Desprs far una breu exposici sobre el text o el seu tema, que pot haver preparat prviament, i acabar la intervenci mantenint una conversa amb els examinadors, en la qual li faran preguntes sobre el tema de la lectura. LECTURA, EXPOSICI ORAL I CONVERSA BICENTENARI DUN NATURALISTA Lany 2009 se celebra el segon centenari del naixement de Darwin i els cent cinquanta anys de la publicaci duna de les seues obres ms significatives, Lorigen de les espcies, la base terica del corrent evolucionista de les cincies de la vida. Darwin va ser un naturalista angls que va explicar que totes les espcies han evolucionat al llarg del temps a partir davantpassats comuns mitjanant la selecci natural. El fet de levoluci biolgica va ser acceptat rpidament per la comunitat cientfica, i la teoria de la selecci natural tamb va ser mpliament acollida com la principal explicaci del procs de levoluci en la dcada de 1930. Actualment, constitux la base de la sntesi evolutiva moderna i, amb algunes modificacions introdudes posteriorment, el descobriment cientfic de Darwin continua sent el fonament de la biologia actual, ja que proporciona una explicaci lgica de la diversitat de la vida. Desconcertat per la distribuci geogrfica de la fauna silvestre i pels fssils recollits, Darwin va estudiar la transmutaci de les espcies i va concebre la seua teoria de la selecci natural en 1838. I amb la publicaci de Lorigen de les espcies en 1859, va poder establir la manera que tenen els organismes devolucionar per mitj desta selecci.

grau superior

certificat de

JQCV

54
En la conversa, els examinadors poden formular-li preguntes com les segents: Preguntes per a la interacci Coneix algun dels actes que shan celebrat enguany en homenatge a Darwin? Qu recorda sobre el que diu la teoria de Darwin? Quina creu que va ser la transcendncia de la seua teoria en el mn cientfic de la seua poca? Sap si la teoria de levoluci de les espcies va tindre adversaris? Per qu? Com creu que hauria de ser la relaci entre la cincia i la religi? Recorda altres cientfics que van plantejar teories amb tanta repercussi com la de Darwin?

*Criteris de correcci i solucionari en: www.edu.gva.es/jqcv

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

www.edu.gva.es/jqcv