A.

TERMINACIONS
1. La 'm' final cau i la paraula t resultats diferents:

am um em alta barba canal carn casa fama dolor fidel fam febre alt amic avar cant card curt fat ferro fil fixe

a /e/o /e farinam febrem plagam plantam portam totam salem salutem veritatem virtutem fumum furtum gallum lucrum luxum nostrum reflexum templum ventum farina febre plaga planta porta tota sal salut veritat virtut fum furt gall lucre luxe nostre reflex temple vent

altam barbam canalem carnem casam famam dolorem fidelem famem febrem altum amicum avarum cantum cardum curtum fatum ferrum filum fixum

2. La '-s' final es mant (especialment en plurals). altas altos amicos avaros barbas canales cantus carnes casas curtos famas fames farinas altes alts amics avars barbes canals cants carns cases curts fames fams farines fideles fumos gallos genus luxus nostros plagas sales salutes tempus ventos veritates virtutes fidels fums gall gens luxe nostre plages sals saluts temps vent veritats virtuts

3. Totes les altres consonants finals cauen (excepte la '-l'). ad animal cantat caput donat fel a animal canta cap dna fel hic hoc mel non sic volat hi ho mel no s vola

4. La terminaci '-en' dalguns neutres tamb cau. alumen crimen nomen alum crim nom vermen vimen volumen verm vim volum

5. La '-e' i la '-i' final dels infinius cauen per apcope. armare armar moriri cantare cantar portare domare domar sentire donare donar sonare dormire dormir venire ferire ferir versare limitare limitar vestire

morir portar sentir sonar venir versar vestir

B. INICIS DE PARAULA
6. La majoria de consonants inicials es mantenen.1 blasphemare blasfemar glandem clamare clamar glattire clavem clau plagam farinam farina planum fastidium fstic plenum ferire ferir plorare flamma flama pluviam formam forma gla glatir plaga pla ple plorar pluja

7. La 's-' inicial davant de consonant desenvolupa una 'e-' prottica. scalam escala spartum espart scindere escindir spinam espina sculpere esculpir stare estar scutum escut stellam estella 8. La 'l-' inicial evoluciona a 'll-'. lanam llana larem llar (lar) largum llarg legere llegir legumen llegum levare llevar
1

librum ligamen ligamentum ligare lumen lunam

llibre lligam lligament lligar llum lluna

Cfr. Castell, on bl/plll (lastimar, llaga, llano, lleno, llorar, lluvia); flll (llama); clll (llamar, llave); gll (landre, latir); fh (harina, herir, horma).

C. VOCALS EN POSICI INTERIOR

9. Les '-o-' i '-e-' tniques es mantenen.2 bonam bona collum coll colorem color coronam corona costam costa focum foc follem foll fontem font foras fora formam forma fortem fort fossam fossa ceram clementem feram festam herbam mentem Nota bene: forum cera Climent fera festa herba ment grossum molam mollem mortem nostram novam ovum portam porcum portum solem solum pellem serram terram velum vespam gros mola moll mort nostra nova ou porta porc port sol sl pell serra terra vel vespa

fur (frum, forense)

montem

munt

10. Una '-e-' tona pot evolucionar a '-i-'. creare et fenestram criar (crear) i finestra (defenestrar) oleum temonem oli (oleoducte) tim

11. La '-i-' i la '-u-' sovint sobren ('-u-''-o-'; '-i-''-e-'). bitumen carinam circare cristam firmare in inimicum intrare linguam nec nigrum nivem betum (bituminar) carena (carina) cercar cresta fermar (firmar) en enemic entrar llengua (lingista) ni negre (Nigria) neu (nivi) pilum piram sigillum silvam sincerum sitim timorem viscum vincerem virgam inimicum manicum pl (pils) pera segell (sigil, sigillat) selva (silv) sencer (sincer) set temor vesc (viscs) vncer verga (vrgula) enemic mnec

Cfr. Castell, on sovint la o evoluciona a -ue- (buena, cuello, cuesta, fuego, fuelle, fuente, fuera, huesa, grueso, muerte, nuestra, nueva, puerco, huevo, puerta, puerto, suelo, etc) i la 'e' a -ie- (fiera, fiesta, hierba, piel, sierra, tierra, etc)
2

consulem dulcem furcam furnum fuscum gulam lupum mullum

cnsol dol (dulcificant) forca (frcula) forn (furncula) fosc gola (gula) llop (lupus) moll

muscam mustela plumam pulsum turturem tussire umbram

mosca (mscids) mostela (mustlids) ploma (plumfer) pols (plsar, pulsaci) trtora tossir ombra (umbrfil)

12. Els diftongs es monoftonguen: au ae oe aurum aut caulem causam amoenam comoediam foederare foetorem aedificare aedilem aemulare aerarium aestimare aestivum aeternum caecum caelum Caesarem graecum or (aurfer) o col (caulifome) cosa (causa) amena comdia federar fetor edificar edil emular erari estimar estiu etern cec cel Csar grec

o e e laurum maurum pausare taurum oeconomiam Oedipum poenam tragoediam paeninsulam praefectura praefixum praemium praeparare praesagium praetextum praetorem praevium scaenam llorer (lurea) moro (Mauritnia) posar (pausa) toro (taure) economia dip pena tragdia pennsula prefectura prefix premi preparar presagi pretext pretor previ escena

13. Les vocals posttniques i pretniques cauen. angulus angle (angular) masculum arborem arbre (arbori) merulam asperum aspre nitidum calidum caldo (clid) purpuram comitem comte (comit) semita comparare comprar (comparar) singularem computare comptar (computador) tegulam dubitare dubtar (dubitatiu) temperare eremum erm (eremita) vesperum litteram lletra (literatura) viridem

mascle (mascul) merla net (ntid) porpra (prpura) senda senglar (singular) teula (tgula) trempar (temperar) vespre verd

14. La 'i' inicial i intervoclica evoluciona a 'j'. diem Iovis dijous Iudit iam ja Iuppiter iocari jugar iurare iocum joc iuvenem Ioseph Josep maiorem

Judit Jupter jurar jove major

D. CONSONANTS SIMPLES DINS DE PARAULA

15. Les oclusives sordes entre vocals i davant de -r- sonoritzen (davant de -r- poden desaparixer). c g p b qu gu t d acrem aequalem alacrem aquilam cacare caecam carricare clericum crassum cretam crocum eruca ficam formicam fricare graecam iocularem lacrimam apricare aprilem capere capistrum capital capram cepam concipere cooperire copulam duplum leporem lupam nepotem agre (acritud) igual alegre guila (aquil) cagar cega carregar clergue (clerical) gras (cras) greda (creta) groc eruga (ercic) figa formiga (frmic) fregar (fricativa) grega joglar llagrima (lacrimal) abrigar abril cabre cabestre cabal (capital) cabra (capr) ceba concebre cobrir cobla (cpula) doble (duplicar) llebre (leprids) lloba (lup) nebot (nepotisme) locare macrum manicam mastecare necare pacare pastinacam plicare precare sacratum secare securum soceram spicam urticam vacare vocare llogar magre mniga mastegar negar pagar pastanaga plegar (aplicar) pregar (imprecar) sagrat (sacrament) segar (secant) segur sogra espiga (espiciforme) ortiga (urticria) vagar (vacant) vogar (vocal)

opacum opera operire paenitere pauperem piperem populum pupillam ripam sapere saporem superare viperam

obac (opac) obra (pera) obrir penedir pobre (pauprrim) pebre (piperina) poble (popular) pubilla (pupilla) riba saber sabor sobrar (superar) vibra (viper)

aetatem botellum catenam fatam imperator invitare monetam natare nutrire petram fratrem matrem

edat budell cadena (catenria) fada (fatal) emperador envidar (invitar) moneda (monetari) nedar (nataci) nodrir (nutritiu) pedra (petroli) frare (fraternal) mare (maternal)

putare quiritare rotam saeta scutellam strata utrem vetare vitam vitreum patrem

podar (amputar) cridar roda (rotar) seda escudella estrada (estratigrafia) odre (utricle) vedar (vetar) vida (vital) vidre (vitri) pare (paternal)

16 La -c- intervoclica pot desaparixer i produir una '-u-'. crucem creu (crucial) perdicem decem deu (decemvir) placere dicit diu varicem nucem nou (nucfer) vocem pacem mau (pacfic)

perdiu plaure variu (varics) veu (vocal)

17. Les oclusives sonores (g, d, i b) desapareixen en posici intervoclica. alligare aliar regem rei (regicidi) cogitare cuidar reginam reina (regicidi) digitum dit (dgit, digital) rumigare rumiar legalem lleial (legal) triginta trenta magistram mestra (magistral) vagina vaina (vagina) quadraginta quaranta viginti vint (vigintecimal) audire benedicere benedictum cathedram caudam claudere crudelem crudum fidem dormiebat fabricam fabulam laborare nebulam parabolam oir (audici) beneir beneit, Benet cadira (ctedra) cua (caudal) cloure (clausura) cruel cru fe (fidel) dormia farga (fbrica) faula (fabuls) llaurar (laboral) neula (nebuls) paraula (parbola) gradum invadere laudare nitidum oboedire quadrum sudorem tegulam tepidum parabolare saburram sibi tabulam tenebat grau (gradual) envair lloar (lauda) net (ntid) obeir caire (quadre) suor (sudaci) teula [tb. tella] tebi (tepidari) parlar sorra (saburra) si taula (tabulador) tenia

18. La '-d-' i la '-b-' intervocliques poden produir una '-u-' en desaparixer. bibit beu (biber) liberum lliure debere deure (dbit) libram lliura debitum deute (dbit) scribere escriure liberare lliurar cadere credere foedum gradum hederam heredem nodus caure (cadncia) creure (crdit) feu (feudal) grau(gradual) heura (hederaci) hereu nus (nodus) pedem radere ridere sedem sedere tradere peu (pedicura) raure riure (ridcul) seu (sedentari) seure (sedentari) traure/treure (tradici)

19. la -b- pot passar a -v- en lloc de desaparixer. abhorrere avorrir gubernare caballum cavall habere cantabat cantava hibernum cerebellum cervell (cerebel) labium cribellum crivell plorabat cubare covar (cbit) probare eboreum ivori subinde fabam fava (fabcies) tabernam

governar haver (hbit) hivern (hibernar) llavi (labial) plorava provar (probable) sovint taverna (tabernacle)

20. La -v- intervoclica sol donar u- o desaparixer; en altres posicions es mant per pot donar '-b-'. bovem bou (bov) navem nau (naval) brevem breu (brevetat) novem nou cavum cau (cavitat) novum nou (novetat) civitatem ciutat (civisme) ovum ou (ovpar) clavem clau (clavcula) rivum riu (rivular) clavum clau (clavar) sebum su (sebaci) longaevum longeu suavem suau (suavitat) movere moure (movible) avicellum calvum corvum curvum ocell calb (calvcie) corb (crvids) corb (curvatura) pavonem verbenam verrucam pa (pav) berbena (berbencies) berruga (verrucs)

21 La -r- final canvia de posici per mettesi; en interior pot fer-ho. alter altre inter entre (internacional) cancrum cranc (cancriforme) percontari preguntar crocodilum cocrodil (crocodilians) persicum prssec (prsic)

quattuor quatre super sobre (supermercat) semper sempre 22. La -n- interior cau en quedar en ltima posici, per es mant en els plurals. bonum bo orphanum orfe carbonem carb petitionem petici cuminum com planum pla draconem drag plenum ple falconem falc saponem sab finem fi sermonem serm latinum llat sinum si leonem lle urbanum urb linum lli venit ve manum m vinum vi

E. GRUPS CONSONNTICS
23. Els grups 'ch' i 'ph' passen a 'c/qu' i 'f' respectivament. chaos caos christianum chartam carta machinam Chimaeram Quimera schema chordam corda scholam chorum cor blasphemare phantasma pharmacum phaselum blasfemar fantasma frmac fesol philosophiam philtrum phocam sphaeram cristi mquina esquema scola

filosofia fisltre [amors] foca esfera

24. Els grups 'ct', 'bt' i 'pt' entre vocals es redueix a -t- i sovint es modifica la vocal anterior. biscoctum biscuit lucta lluita delectum delit (delectar) luctare lluitar despectum despit (despectiu) nactum nat factum fet (factual) noctem nit (nocturn) fictum fit octo vuit fructam fruita (fructosa) pectum pit (pectoral) fructum fruit (fructosa) profectum profit (profectici) lactem llet (lacti) strictum estret (estricte) lactucam lletuga suspectare sospitar (suspecte) lectum llit tructam truita (tructicultura) neptam septem septimanam nta set setmana septembrem subtilis setembre sotil (subtil)

25. Les geminacions es simplifiquen (llevat de 'ss'), per el grup 'll' pot evolucionar a 'll' o a 'll'. cellam cella illuminare illuminar

illustrem nullam ampullam capillum capitellum castellum cerebellum bullam commam commeatum committere affigere affligere exaggero atttendere gluttonem cappam cippum cuppam drappum oppressio accapare buccam flaccum floccum fossam fissuram missionem

illustre nulla ampolla cabell capitell castell cervell bola coma comiat cometre afegir afligir exagerar atendre glot capa cep copa drap opressi acabar boca flac floc fossa fissura missi

villam

villa

colligere gallinam gallum pellem vallem

collir gallina gall pell vall

communem flammam summam offendere officium

com flama suma (summe) ofendre ofici

guttam vittam opprimere stuppam suppam supplicar

gota veta oprimir estopa sopa suplicar

occupare peccare siccam vaccam pressinem russam spissam

ocupar pecar seca vaca pressi rossa espessa

26. La -l- inicial i els grups 'li' i 'le' intervoclics donen -ll-. alium all folia cilia cella (ciliar) folium consilium consell (consili) meliorem dolium doll mulierem filium fill (filial) tripalium aculeonem coleonem agull coll taleare

fulla (exfoliar) full (exfoliar) millor muller treball tallar

27. Els grups 'gn/ng', 'nn', 'mn', 'ni' i 'ne' entre vocals evolucionen a ny. cingere cenyir longum lluny (longa) fingere fnyer (fingir) plangere plnyer

restringere

restrenyir

stringere

estrnyer

agnellum cognatum insignare insigniam lignam araneam castaneam cotoneum cuneum extraneum Catalonia ciconiam Hispaniam afannae annum cannam cunnum gannire damnum

anyell cunyat (cognat) ensenyar ensenya (insgnia) llenya (ligni) aranya (araneids) castanya codony cuny estrany Catalunya cigonya (cicnids) Espanya afany any (annals) canya (cnnabis) cony (cunnilingus) ganyir dany (damnar)

pugnum signalem signare stagnum tam-magnum interaneas pineam tineam vineam

puny (pugna) senyal (signacle) senyar (signar) estany tamany entranyes pinya (pineal) tinya vinya (vineal)

Sardiniam scrinium seniorem grunnire ingannare pannum pinnam

Sardenya escriny senyor (snior) grunyir enganyar pany (pannicle) penya (pinnat)

balneum

bany (balneari)

28. Els grups'nd' i 'mb' es redueixen a 'n' i 'm' respectivament. bindam bena mundum fundam fona (funda) secundam mandare manar (mandat) undam mundam mona vendit cambam columbam cama coloma (columbari) cumba plumbum

mn (mundial) segona (secundar) ona ven coma [=vall] plom (plumbi)

29. Els grups 'ns' i 'rs' es redueixen a 's/ss'. constare costar (constar) densare desar (dens) desponsare deposar impensam empesa (impensa) mansum mas (mansi) mensa mesa (mensa) mensem mes (mensual) mensuram mesura (mensuralisme) bursam cursum bossa (borsa) cs (curs)

monstrare pensare pinsum prehensum sponsam tonsorias transtum

mostrar (monstre) pesar (pensar) pis pres esposa (esponslies) tisores (tonsura) trast

morsicare ursam

mossegar ssa (rsula)

30. Els grups 'ce', 'ci' i 'ti' passen a 'c/' o 's'. atrocem atro felicem calceam cala lanceam calceatum calat lanceare calcem cal loquacem capacem capa velocem falcem fal voracem ericium glaciem lucium cantionem capitia captiare duritiam fortia initium Laetitia lectionem lucium martium linteolum linteum eri gla llu can (cntic) cabea (capital) caar (captiu) duresa fora (fortitud) inici Letcia lli(lectiu) llu (luci) mar llenol llen unciam viviam

feli llana llanar loqua velo vora una vea

nuntium otium pigritia portionem propitium satiare sationem tertium tristitiam

nunci oci peresa porci propici saciar sa ter tristesa

plateam

plaa (platea)

31. Els grups 'be', 'ti', 'di' i 'gi' interior poden evolucionar a 'j / ig / tj'. adiuvare ajudar medium mig (medi) deorsum juss (ant. Jus) modium muig (modi) desidium desig (desiderata) pedicare petjar (pedicura) gaudium goig (gaudir) pluviam pluja (pluvimetre) invidiam enveja podium puig (podi) iudicare jutjar radiare rajar (radiar) iudicem jutge (judicial) radium raig (radial) manducare menjar (manducar) studium estoig (estudi) medianum mitj (medi) vindicare venjar (vindicar) medicum metge (mdic) vigilare horologium imaginem habeam haereticus vetllar (vigilar) rellotge imatge (imaginaci) hagi heretge corrigiam farraginem corretja farratge

rubeum silvaticum

roig salvatge (silv)

32. Els grups 'cul' i 'gul' entre vocals evolucionen a 'll'. (11,16) acuculam agulla graculam anulum anell (anular) lenticulam apiculam abella (apicultura) maculam articulum artell (article) miraculum auriculam orella (auricular) oculum butticulam botella oviculam corniculam cornella periculum craticula graella regulam crucicula crulla scopulum cuniculum cunill (cunilicultura) speculum faculam falla tegulam fenuculum fonoll ventriculum geniculum genoll vermiculum modulum radulare rotulus catulum martulum avunculum capulum cingulum circulum crepusculum forunculum masculum musculum motlle (mdul) ratllar (raduliforme) rotlle (rtul) cadell martell spatulam titulare

gralla llentia (lentcula) malla (mcula) mirall (miracle) ull (oculista) ovella (ovicultura) perill rella (regla, regular) escull espill (especular) tella [=teula] ventrell (ventricle) vermell (vermicular) espatlla (esptula) titllar (titular)

vetulum vitulum

vell (vetust) vedell (vitul) obstacle opuscle oracle segle (secular) sengle (singular) espectacle vehicle vincle

oncle obstaculum cable opusculum cingle oraculum cercle (circular) saeculum crepuscle (crepuscular) singulum foruncle spectaculum mascle (mascul) vehiculum muscle (mscul) vinculum

33 - Els grups intervoclics 'sc', 'st', 'i 'ps' evolucionen a 'ix' (el grup 'ss' tamb pot). cognoscere conixer (cognoscent) nascere nixer (nascut) crescere crixer (crescuda) pascere pexer fascem feix (fascicle) vascellum vaixell muscionem muxi (mscids) capsam gypsum crassiem asciatam panticam caixa (capsa) guix greix aixada panxa ipsam piscem bassum perticam porticum eixa [tb. sa] peix (piscicultura) baix perxa porxo (prtic)

34. La 'x' no intervoclica, se simplifica a 's'. anxia ansia sex dextralem destral sextam dextrum destre (ambidextre)

sis (sexagenari) sesta (sext)

35 - Els grups 'ax', 'ex/exs' 'ox' i 'ix' passen a 'aix', 'eix' i 'oix' i 'uix'. 20 axillam aixella (axilla) exsucare eixugar coxam cuixa (coxal) exsuctum exut coxinum coix exsurdare eixordar coxum coix fraxinum freix examen eixam (examen) lixivum lleixiu (lixiviar) examplare eixamplar mataxam madeixa excerebratum eixelebrat sexaginta seixanta (sexagenari) exereptum eixerit taxonem teix exire eixir (xit) taxum teix exitam eixida texere teixir (textil) exsiccare aixecar 36 - Els grups finals 'bilum' i 'bilem' evolucionen a 'vol' o 'ble'. amabilem amable (amabilitat) nobilem mobilem moble (mbil) stabulum

noble (nobiliari) estable vol

nubilum

nvol (nebuls)

habilem

37 - Els grups 'mar', 'mer', 'min' i 'mor' solen donar 'mbr'. cameram cambra (cmera) numerum cucumerem cogombre rememorari feminam fembra (fmina) seminare marmore marbre (marmori) similare 38. El grup -ener- passa a -ndregenerum gendre ingenerare engendrar 39. El grup -lice- passa a -lz-. calicem calze (calicat) pollicem polze

nombre (nmero) remembrar (rememorar) sembrar (seminari) semblar (similar)

ponere tenerem

pondre tendre

salicem

salze (saliclic)

F. FUSI DE PARAULES
40. Algunes paraules poden unir-se per donar-ne de noves. ab ante abans eccum hic ad heri ahir eccum illum ad horam ara eccum ipsum ad illac all eccum istum ad illas horas aleshores egomet ipse de intus dins illis horis de mane dem mala mente diem Martis dimarts per hoc dum interim (de)mentre tam magnum aqu aquell aqueix aquest jo mateix llavors malament per tamany