La dieta vegetariana

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. RAONS PER A UNA ALIMENTACI VEGETARIANA COMPOSICI DELS ALIMENTS VEGETARIANS MATERIALS ENERGTICS MATERIALS DE CONSTRUCCI LA CELULOSA ELS AMINOCIDS LES VITAMINES FACTORS QUE DESTRUEIXEN LES VITAMINES ELS MINERALS ELS OLIGOELEMENTS FISIOLOGIA DE L'ALIMENTACI MASTICACI PAS PER L ESFAG LA DIGESTI A L ESTMAC LA DIGESTI DEL MID LA DIGESTI DE LES PROTENES LA DIGESTI DE LES GREIXOS LA DIGESTI DE LA LLET LA DIGESTI AL DUOD LA DIGESTI DE LES PROTENES (CONTINUACI) LA DIGESTI DEL MID (CONTINUACI) LA DIGESTI DE LES GREIXOS (CONTINUACI) LA DIGESTI AL INTEST PRIM L'ABSORCI AL INTEST PRIM L'ABSORCI DE L'AIGUA LA DIGESTI AL INTEST GROS LES FUNCIONS DEL FETGE COMPLEMENTS PER A UNA VIDA NATURAL

1. Raons per a una dieta vegetariana

En la gamma d'aliments vegetarians no existeix, a l'origen, cap font de toxicitats, sent, per aix, aliment i medicina per a l'organisme hum. Aliment, perqu contenen en la seva composici els elements necessaris per alimentar a aquest organisme sense produir mancances, i medicina perqu en no realitzar aportacions txics en la seva composici d'origen, permeten als rgans del cos eliminar gradualment els txics que anteriorment tingus. Per contra, els aliments de carns i peixos, i especialment els mariscs, van acompanyats d'una major o menor quantitat de toxines, que si es prenen en petites quantitats poden ser eliminades per l'organisme a travs dels seus rgans d'eliminaci, per quan aquests s'ingereixen de forma regular i en abundncia, es van acumulant en les cllules de l'organisme els txics, produint malalties que al principi sn agudes, crniques desprs, i finalment degeneratives si se segueix amb la mateixa trajectria. Aquest problema no el pateixen els animals que viuen en llibertat ja que s'alimenten segons el seu instint, per les persones, en tenir lliure albir, ho fan segons els seus costums i

coneixements. Per aix, en fer un breu estudi comparat amb els animals veiem que els simis, que sn animals molt semblants al ser hum, excepte en la intel.ligncia, s'alimenten amb fruits dels arbres i llavors. Aix, en analitzar els seus intestins veiem que sn molt ms llargs que els dels animals carnvors. En els animals carnvors, la seva longitud s de tres vegades la del seu cos, en els frugvors deu vegades i en els herbvors vint vegades. La ra que els frugvors tinguin els intestins ms llargs que els carnvors s perqu a travs d'ells puguin obtenir un millor aprofitament dels aliments, com veurem ms tard, per contra, els carnvors els tenen ms curts com a mitj de defensa, doncs en contenir txics seu aliment eviten absorbir al mxim possible les toxines. Els herbvors tenen un major recorregut intestinal perqu les herbes tenen moltes mancances, i al llarg dels seus intestins van sintetitzant tot el que els fa falta per la supervivncia. Tamb la dentadura s diferent en uns animals i altres, per aix, els frugvors tenen moles per mastegar els aliments, i els ullals no sn tan grans com els dels carnvors, perqu no tenen la necessitat de matar ni estripar les seves preses. Els granvors no tenen dentadura i ingereixen sencers els grans de cereals, per aix, aquests van a parar a la pedrer que t unes gruixudes parets capaos de resistir un fort cid que prepara els seus aliments perqu puguin ser digerits.

2. Composici dels aliments vegetarians

Els aliments vegetarians es componen de les fruites, hortalisses i verdures, cereals, llegums, algues, fongs i bolets, mel, sucre de canya, i en redudes quantitats els ous i derivats lactis, constituint amb aix la dieta lacto-ovo-vegetariana, i com a complement mineralitzant hi ha tamb les herbes. FRUITES (les ms conegudes): Olives, alvocats, albercocs, ametlles, avellanes, castanyes, cireres, prunes, cocos, xirimoies, dtils, maduixes, magranes, figues, caquis, kiwi, llimones, mandarines, pomes, prssecs, melons, codony , taronges, nespres, nous, peres, pinyes, pinyons, pltans, llavors de gira-sol, ram, etc. HORTALISSES I VERDURES: Les verdures i hortalisses es presenten sota diverses formes, aix n'hi ha en forma de fulles (enciams, bledes, cols i espinacs), en forma d'arrels (pastanagues, remolatxa, naps i raves), en forma de tiges ( card, borratges i api), en forma de fruits (tomquet, albergnia, cogombre, carbassa i carbass), com flors (coliflor, pebrots, carxofes i brquil), com tubercles (patata i moniato), com bulbs (alls, cebes i porros), amb beines (mongetes, garrof i psols) i altres de forma variada com els esprrecs, el fonoll, el julivert, les escaroles, les ortigues, els crixens i el sucre de canya. CEREALS: Arrs, ordi, sgol, blat de moro, mill, ssam, blat, etc. LLEGUMS: Garrofes, mongetes, cacauets, cigrons, psols, faves, llenties, sin, soja, etc. LACTIS: Quallada, quefir, llet, mantega, nata, formatge, mat, iogurt.

VARIS: Fongs, ous, mel d'abelles, bolets. INFUSIONS: Rosella, amor de l'hortol, ans, rnica, boldo, bossa del pastor, bruc, caputxina, castanyer d'ndies, Celidonia, centaures, cua de cavall, com, consolda, ginebre, gavarrera, eucaliptus, eufrsia, fumria, boixerola, genciana, trep, llorer, ar blanc, malva, malv, camamilla, marduix, menta, milfulles, vesc, orenga, ortiga, pasionaria, poliol, roman, ruibarbre, slvia, sauco, sempreviva, tell, farigola, trvol, Tusilago, valeriana, vara d'or, revetlla, vinca, violeta, esbarzer. A ms de l'alimentaci amb els productes abans ressenyats, per realitzar bones digestions cal que siguin compatibles entre si, per evitar reaccions qumiques desfavorables per a una bona salut; s'adjunten a aquestes normes unes regles de compatibilitats alimentries o trofolgicas, la lgica veurem ms endavant, a mesura que es desenvolupa aquest curset.

3. Materials energtics
L'energia extreta de la digesti dels aliments en una alimentaci natural, t el seu origen, principalment, en la combusti dels hidrats de carboni o glcids, com sn els sucres de les fruites, el mid de les patates, el moniato, les castanyes o de les arrels (pastanaga, remolatxa), de la carbassa, dels cereals (blat i els seus derivats com el pa o les pastes, etc.). Els glcids sn la font primria d'energia. Desprs hi ha tamb en ordre d'importncia, els greixos, com sn els olis vegetals o la fruita seca o oleaginosos, l'alvocat, el coco i d'origen animal, la nata, admesa en la dieta lacto-ovovegetariana. El greix s el material ideal per a l'emmagatzematge de l'energia en l'organisme. Amb el mateix pes, proporciona el doble d'energia que els hidrats de carboni o que les protenes.

4. Materials de construcci
Un altre compost important dels aliments sn les protenes, que a igual pes donen la mateixa energia que els hidrats de carboni. En canvi, aquestes substncies sn utilitzades principalment per l'organisme per a la construcci de nous teixits i la reparaci dels ja existents. Sn vitals en els nens durant el creixement, necessaris a l'adult en determinades proporcions, i en una quantitat molt reduda a l'anci. Tamb formen part de substncies que regulen es funcions orgniques a travs d'enzims i hormones. En combustionar apareixen uns compostos nitrogenats, com sn la urea, l'cid ric i la creatinina que s'eliminen per l'orina. Els aliments rics en protenes sn els fruits secs, els llegums, l'ou i els lactis principalment.

5. La celulosa

Tamb anomenada fibra que s semblant al mid i es digereix noms en les seves parts ms tendres dels vegetals, sent una de les seves funcions la de regular el trnsit intestinal. Les verdures i hortalisses sn molt riques en fibra.

6. Els aminocids
Sn 20 els aminocids que es coneixen, i tots ells necessaris en la formaci de les protenes del nostre cos. La meitat d'ells sn sintetitzats en el nostre organisme, i la resta han de ser ingerits per no patir mancances. Per aix reben el nom de AMINOCIDS ESSENCIALS. Vuit d'ells sn necessaris durant tota la vida i els altres dos ho sn durant els perodes de creixement, i especialment en la infncia. Aquests aminocids entren a l'interior de les cllules, combinant entre ells sota l'acci dels enzims mbils, formant les protenes. Noms la pastanaga cont 19 aminocids diferents i els fruits secs tamb en contenen. Cal afegir que la seva presncia es refereix sempre en estat cru.

7. Les vitamines
Sn substncies nutritives de diferent composici qumica, que tenen funcions diferents. Aquestes substncies, en la seva major part no poden ser sintetitzades per l'organisme, per la qual cosa han de ser aportades en l'alimentaci diria. Sn imprescindibles per al metabolisme corporal, i la seva manca dna origen a trastorns i malalties. Tenen unes funcions semblants a les enzims i hormones, ja que regulen el metabolisme del cos i afavoreixen les reaccions qumiques. Per aquesta ra els hidrats de carboni, les protenes i els greixos no podrien ser assimilades en absncia de vitamines. Totes les vitamines sn ms o menys importants, de manera que s difcil establir un ordre de prioritats. La vitamina A o Retinol la contenen els vegetals amb pigments de color vermell, ataronjat o groc, que sn els carotens. Aquests pigments es converteixen en vitamina A en la paret intestinal pel que sn efectivament considerats com a pro-vitamines. La contenen les pastanagues, remolatxa, tomquet, carbassa, prssecs, albercocs, i en productes d'origen animal es troben a la llet i la mantega. Actua en la formaci de la substncia fotosensible de la retina de l'ull i en la protecci dels epitelis (pell i mucoses o pell interna dels rgans). La seva absncia produeix problemes en els ulls, i la pell es torna aspra i escatosa, i les glndules sebcies s'obstrueixen. Regula en part el calci en els teixits i la seva absncia retarda el creixement. La vitamina D en l'nic nutrient que pot ser format a la pell per l'efecte dels raigs solars. La seva manca produeix problemes en la regulaci del calci i del fsfor, produint descalcificaci en els ossos i dents. No obstant aix, es troba en la llet, la mantega i els ous. Als que pateixin de descalcificaci els

conv ser molt sol, en les hores que no cremi. La vitamina E t com a principal caracterstica el seu poder anti oxidant i el de la protecci de les membranes cel lulars, i ms concretament el dels glbuls vermells. Es cont abundantment en les fulles verdes, psols i en el germen dels cereals per la qual cosa s molt difcil la seva carncia. La vitamina K s molt important per a la normal coagulaci de la sang, i s relativament abundant en molts aliments d'origen vegetal. Tamb es forma a travs dels bacteris intestinals de l'intest gruixut o clon, i per aix s poc probable la seva carncia. Quan es prenen antibitics o tractaments qumics durant un temps prolongat, aquests destrueixen la flora intestinal produint-se un dficit de vitamina K, i amb aix trastorns en la coagulaci. s rica especialment en aquesta vitamina, l'alfals. Les vitamines del complex B exerceixen funcions semblants, totes elles necessries per l'activitat d'un gran nombre d'enzims anomenades coenzims. La coenzim, activa a l'enzim perqu actu, aconseguint aix que es duguin a terme les transformacions qumiques de l'organisme, com sn els sucs digestius i altres. La manca de vitamines dna lloc al fet que no s'activin els enzims, i en conseqncia, s'interromp la cadena de reaccions vitals. La vitamina B1 o Tiamina interv en el metabolisme de la glucosa, i per aix, en la producci d'energia. La principal causa de carncia s l'alcoholisme, afectant directament al sistema nervis. Es troba en abundncia en els cereals integrals i derivats, com el pa, patates, llegums i la llet, l'arrs integral s molt ric en aquesta vitamina. La seva absncia causa la malaltia del Beri Beri. La vitamina B2 o Riboflavina actua en diverses reaccions oxidatives (combinaci de l'oxigen amb un altre element, produint una reacci) dels hidrats de carboni, greixos i protenes. Sn riques en ella les verdures de fulla, psols, mongetes tendres, llet i cereals. La seva manca produeix problemes en la pell, a la boca, en la llengua i en la visi. La vitamina PP o cid nicotnic actua com la B1 i B2 en el metabolisme energtic dels hidrats de carboni, greixos i protenes. s sintetitzada en part en l'organisme, i tamb s abundant en el pa integral, els llegums, llet i ous. La seva manca desenvolupa la pelagra que produeix la pell negra, aspra i dolorosa. La vitamina b6 o Piridoxina s un nutrient vital perqu est relacionat amb el metabolisme dels aminocids, i si aquesta vitamina no es forma, tampoc ho fa la vitamina PP, fallant aix tota la maquinria. La seva manca est relacionada amb la utilitzaci de determinats medicaments. Es troba en abundncia en els fruits secs, cereals integrals, cols de Brussel, patates, mongetes i pltans. La vitamina B12 o Cianocobalamina est relacionada amb l'cid flic, ja que ambdues vitamines sn necessries per a la formaci dels glbuls vermells de la sang. La seva manca sol ser degut principalment, a una fallada en l'absorci d'aquesta, en l'aparell digestiu, ms que a una manca, resultant l'anmia perniciosa.

Perqu aix no passi, cal que s'uneixi a l'estmac la vitamina amb una substncia anomenada FACTOR INTRNSEC. No obstant aix es troba en el iogurt, i amb dos d'ells de la mida normal, presos diriament, s'ingereix la quantitat suficient per al nostre organisme, tamb es troba en l'alga espirulina en quantitats molt importants. La manca d'absorci es produeix per les putrefaccions intestinals i fermentacions insanes de menjars antinaturals. La vitamina anomenada cid Flic s necessria en la sntesi de l'ADN (arxiu del codi gentic i transmissor de l'herncia), actuant en la duplicaci o divisi cel lular, trobant-se en el nucli de les cl.lules. Durant l'embars hi ha una demanda extraordinria per part del fetus que s'est desenvolupant, i s quan ms cura s'ha de tenir perqu no sorgeixin problemes. La vitamina C o cid Ascrbic es troba en tots els aliments frescos d'origen vegetal, ja que quan es cuinen es destrueix la major part, s necessria per a la formaci i manteniment de la substncia que cimenta entre si les cllules, que s la protena del teixit conjuntiu anomenada colagen. Quan falta a la dieta, com els passava als antics navegants que realitzaven llargues travessies, el teixit conjuntiu s'obre, i la sang s'escapa dels capillars sanguinis formant petites taques hemorrgiques sota la pell, les genives s'estoven i les dents cauen . Quan tot aix succeeix s que s'ha desenvolupat la malaltia de l'escorbut.

8. Factors que destrueixen les vitamines

L'alcohol destrueix les vitamines A, B1 i B2 .- Els antibitics la B .- El bicarbonat, el tabac, la penicillina i el te, la C .- Les sulfamides la B 2 .- El caf la Biotina .- L'aspirina la K i els olis de fregits, la A. Biotina: s una substncia molt efica, composta per la vitamina H, un grup cetnic condensat, i s un dels compostos del complex B. Facilita l'absorci del nitrogen.

9. Els minerals
Igual que les vitamines, els minerals sn tamb imprescindibles per a la salut. Contribueixen a la formaci dels ossos, efectuen el control de la funci nerviosa, muscular o de la coagulaci sangunia i ajuden al metabolisme. Un excs o una manca d'aquests poden frenar o anular una reacci vital en el metabolisme. CALCI s necessari en la formaci de les dents i ossos. Cal tenir en compte que els ossos no sn rgans rgids, sin que estan plens de vitalitat. De forma contnua est emmagatzemant o intercanviant calci, fsfor, magnesi i altres substncies. L'activitat fsica i el contacte amb la terra, especialment si s'est descal per la seva electromagnetisme, sn necessries per a una bona regulaci del metabolisme del calci, i per aix, per a la calcificaci dels ossos. Sn rics en calci dels productes lactis, els fruits secs, la xufa, i en general, les fruites fresques i verdures.

Una alimentaci excessivament rica en protenes augmenta la prdua de calci per l'orina. Sn molt rics en calci el ssam, les ametlles i les avellanes. FSFOR La major part del fsfor de l'organisme es troba unit al calci en l'os. Aquest mineral est associat amb una enorme quantitat de compostos orgnics que intervenen en la utilitzaci i alliberament d'energia, per les cl lules. Actua en el manteniment de l'equilibri cid-base del cos i pren part de l'ADN i ARN (cids nucleics o del nucli de les cl lules), necessaris en la divisi cel lular i la formaci de protenes. Els aliments ms rics en fsfor sn la soja, els flocs de civada, les ametlles, psols i llenties. MAGNESI Una gran part del magnesi existent en el cos es troba en l'os, el qual activa enzims que participen en les reaccions que alliberen energia. La major part dels aliments contenen magnesi, i s un component central de la CLOROFILA, que actua per formar els hidrats de carboni de les plantes, sota l'acci dels raigs del sol. Juntament amb el calci, interv en la transmissi del impuls nervis en la contracci i relaxaci muscular, en la coagulaci de la sang i la sntesi de les protenes. Els aliments ms rics en magnesi sn les verdures fresques, fruits secs com les ametlles i nous, i els cereals integrals, especialment els flocs de civada. FERRO s el nucli central de l'hemoglobina de la sang i el pigment que dna coloraci als hematies o glbuls vermells. Les prdues de sang continuades, probablement degudes a problemes gastrointestinals, com lceres, colitis ulceroses .. etc. poden ser causa de manca de ferro. Aquesta mancana es tradueix en una manca gran d'energia coneguda amb el nom de ANMIA, manifestant tambi0n l'esgotament i poca fora. En aquest cas s'ha de prendre una alimentaci sana, des de l'ptica del naturisme, tenint en contacte el cos amb la terra, mantenint una bona respiraci i prenent el sol amb freqncia. Quan hi ha falta d'cid clorhdric a l'estmac, es produeix una absorci pobra del ferro alimentari, i encara que s'ingereixi molt ferro, l'organisme no ho absorbir ni ho assimilar. Per aix, s molt important que l'aparell digestiu estigui en bon estat per a la bona absorci i assimilaci del ferro, a ms que no hagin prdues ocultes de sang. Quan s'aconsellava una alimentaci sana des de l'ptica del naturisme, es sobreentenia que havia de ser sense putrefaccions intestinals o reaccions qumiques indesitjades, amb reps, respiraci adequada i tamb l'autoestima. Si hi ha poc calci, coure, i vitamina C, tampoc hi haur ferro. SODI I POTASSI La quantitat que necessitem de sodi el ingerim amb la sal de cuinar, i el potassi ens prov

gaireb en la seva totalitat des de l'interior de les cl lules; aquests dos minerals mantenen un equilibri entre ells. L'abs del sodi afavoreix diverses afeccions: hipertensi i trastorns del cor, per s'elimina en part, amb la suor i l'orina. El potassi es troba en grans proporcions en les fruites i verdures. Alguns laxants provoquen una prdua intensa del potassi, causant desequilibri en el sistema. Aquests dos minerals contribueixen al manteniment de l'equilibri cid-base de l'organisme, a l'intercanvi d'aigua entre l'interior i l'exterior cel lular, i la sntesi de protenes. CLOR Actua en el manteniment de l'equilibri cid-base de l'organisme, i es troba en gaireb tots els aliments. Forma part de l'cid clorhdric de l'estmac, que participa en la digesti de les protenes.

10. Els oligoelements

En l'organisme hi ha altres minerals necessaris que es troben en mnimes quantitats, i sn els oligoelements. La seva quantitat en els aliments depn essencialment del contingut del sl de cultiu i de l'aigua de reg. COURE s essencial en la normal utilitzaci del ferro, en la sntesi de l'hemoglobina, i pren part de nombrosos sistemes enzimtics. Interv tamb en la formaci de l'os, i en el manteniment de la baina de mielina que recobreix els nervis. s abundant en les nous i avellanes. CINC s necessari perqu es realitzi el pas de glucosa des de la sang a l'interior de nombroses cllules de l'organisme, i l'alliberament de l'energia continguda en ella. No hi ha indicacions de la seva existncia en aliments, de manera que se suposa que es troba en l'alimentaci quotidiana, en quantitat suficient. MANGANS Entra a la composici d'un enzim, i interv en el desenvolupament de l'os. s un element en molts sistemes enzimtics i forma part d'enzims, necessries en la formaci de la Urea. Es troba en quantitats apreciables en les nous, cacauets, alls, cebes i maduixes. COBALT Mineral present en l'organisme en quantitats infinitesimals, en la molcula de la vitamina B12 que al seu torn s necessria en la maduraci dels hematies o glbuls vermells de la sang. Tampoc es troben indicacions dels aliments que en contenen. Seleni Juntament amb la vitamina E protegeix la membrana de les cl lules. No es troben indicacions

dels aliments que en contenen.

11. Fisiologia de l alimentaci

La funci de l'aparell digestiu s la de desdoblar o descompondre els aliments en molcules, prou petites perqu puguin ser assimilades per l'organisme. Les substncies nutritives no poden ser digerides i passar directament a la sang sense ser descompostes prviament, ja que provocarien una reacci molt forta de rebuig. Per aix, necessiten ser dissoltes i preparades en l'aparell digestiu.

12 . La masticaci
Mitjanant el procs de masticaci, els aliments sn triturats a la boca, convertint el menjar, d'una massa compacta a una altra ms pastosa. s molt important procurar que la masticaci sigui intensa, ja que com ms gran sigui, menor treball haur de fer desprs l'estmac. Al mateix temps es produeix la insalivaci per mitj de la segregaci que produeixen tres parells de glndules, anomenades: Glndula sublingual, situades sota la llengua i que formen la saliva amb una consistncia viscosa, glndules submaxillars situades sota del maxillar o mandbula inferior, que formen la saliva amb una consistncia intermdia, i les glndules partides, situades una mica per davant del lbul de l'orella, que formen una saliva molt fluida, gaireb lquida, quan s'inflamen aquestes glndules es coneix amb el nom de Paper. Totes aquestes glndules reaccionen davant d'un estmul nervis, perqu quan veiem, olorem o pensem en el menjar, si tenim gana, s'accionen. Per aix diem: "Se'ns fa la boca aigua". Aquesta segregaci ajuda a la masticaci, ja que el lubrifica per poder ser empassat i al mateix temps prepara l'aliment per a una millor digesti posterior, ja que la saliva cont un enzim o ferment que comena a la boca la digesti dels midons (patates, cereals , arrels, pltans i castanyes). A la boca tamb es tempera l'aliment, igualant el ms possible la seva temperatura a la dels rgans interiors, per tal que una diferncia excessiva no els danyi. Aquesta part s l'nica que realitzem conscientment en tot el procs digestiu, ja que la resta es realitza per mitj d'actes aliens a la nostra voluntat. Cal afegir que la saliva no sempre t la mateixa composici, ja que s'adapta a l'aliment que prenem, buscant sempre la millor manera de digerir els aliments. Per aix s diferent quan mengem pa a quan es menja formatge o patates. En comenar a mastegar els aliments, les glndules gustatives envien informaci al cervell, i aquest retorna la informaci amb l'impuls corresponent, a les glndules salivals, on es forma la saliva ms adequada. Si l'aliment que prenem s molt lquid, per exemple les sopes, no arriba a segregar cap saliva.

13. El pas per l esfag

Un cop mastegats i insalivats els aliments, aquests sn empassats passant a l'esfag mitjanant l'impuls de la llengua. L'esfag cont unes glndules que formen una mucositat, la qual facilita

ms encara el lliscament dels aliments. Aquesta funci es veu, a ms, ajudada per uns moviments peristltics de contraccions musculars que empenyen els aliments cap a una vlvula situada al final de l'esfag anomenada Cardia, que obre el pas a l'estmac.

14 . La digesti a l estmac
Una vegada que els aliments arriben a l'estmac sn esmicolats mecnicament per les contraccions dels msculs d'aquest rgan (moviments peristltics), i tamb qumicament mitjanant la secreci dels sucs gstrics; aquests sucs sn formats per unes glndules situades en la seva paret. Al mateix temps, altres glndules segreguen una mucositat que protegeixen les parets de l'estmac, a les glndules, ia la mateixa mucosa de ser digerida per les prpies enzims o sucs digestius.

15 . La digesti del mid

Els midons, juntament amb els sucres, formen el grup dels hidrats de carboni o glcids. Els sucres dels aliments es digereixen en l'intest prim, ja que en l'estmac no hi ha cap activitat directa sobre ells; nicament, si el mitj intern no s cid, continua l'acci pre-digestiva iniciada a la boca per l'amilasa salival; d'aqu la importncia d'una bona masticaci i insalivaci, especialment en els hidrats de carboni. Tamb es comprn que estigui contraindicat barrejar un aliment dol amb un altre cid, ja que el dol necessita un medi alcal per a la seva bona digesti. La digesti del mid dels aliments, iniciada per la saliva a la boca, i que va continuar la seva acci en l'estmac, s aqu duta a terme per una altra enzim anomenat Amilasa pancretica i una altra anomenada maltasa. Com a resultat de tot aix, apareixen els primers sucres senzills: la glucosa i la fructosa.

16 . La digesti de les protenes

Les protenes sn digerides a l'estmac sota l'acci d'un enzim anomenat Pepsina, substncia activada al seu torn per l'cid clorhdric. La Pepsina, en un medi cid desdobla les protenes en molcules ms petites. Al necessitar un medi cid per ser digerides, si barregem en un mateix pat i en molta quantitat, aliments rics en mid, per exemple cereals, amb aliments rics en protenes, com els llegums, carns o formatges curats, la digesti ser ms pesada de el normal, formant-se gasos intestinals. Tamb, si bevem molta aigua en aquest pat, en ser alcalina i la protena necessitar un medi cid per a la seva digesti haur segregar major quantitat de suc digestiu l'estmac per poder digerir l'aliment, produint acidesa i allargant la digesti. Les restes de protenes provinents de l'estmac, sn desdoblats en partcules ms petites, sota l'acci dels enzims formades en el pncrees. La Tripsina i la quimiotripsina sn els enzims principals que actuen en la digesti de les protenes, en aquest tram. Com a conseqncia, comencen a aparixer els primers aminocids o elements bsics que formen les protenes, els quals poden travessar la barrera intestinal, arribant a la sang i al fetge.

17 . La digesti dels greixos

A l'interior de l'estmac es produeix una petita acci de desdoblament dels lpids o greixos, sota l'acci d'un enzim anomenat Lipasa. Aquesta acci no digereix totalment els greixos a l'estmac, sin que requereix d'una altra posterior mitjanant una secreci del pncrees, com veurem ms endavant. Es realitza en el duod mitjanant un enzim o ferment procedent del pncrees, anomenada Lipasa pancretica, la qual cosa noms s possible quan el greix s'ha dissolt en gotetes molt petites. El greix tendeix a acumular-se ajuntant-se unes molcules amb altres, formant gotes ms grans encara. Com els sucs pancretics, (la Lipasa), no poden penetrar a l'interior d'aquests glbuls tan grans i digerir, el primer pas que fa s desintegrar els grans glbuls transformant-los en altres ms petits, perqu puguin ser digerits per la Lipasa. Aquesta acci es diu "emulsi", i s duta a terme pels cids biliars que cont la bilis. Aix fa que augmenti enormement la superfcie del greix, podent actuar-hi la Lipasa. Quan els greixos dels aliments, anomenats triglicrids, arriben al duod, exerceixen el corresponent estmul, donant lloc a l'alliberament de la bilis. Si a una persona se li extirpa la vescula biliar, el fetge continua formant la bilis, per no t la possibilitat de emmagatzemar-la, i quan es produeix una excessiva ingesti de greixos, aquestes no poden ser digerides per falta d'una reserva de bilis, donant lloc a l'aparici de malestars digestius, clics i diarrees.

18 . La digesti de la llet
Quan ingerim llet, a l'estmac se segrega una altra substncia anomenada Renina, encarregada de quallar la llet. Aquesta substncia va disminuint en quantitat a partir dels 6 / 8 anys, disminuint amb aix la possibilitat d'una bona digesti de la llet a partir d'aquesta edat. Per aix, als adults se'ls recomana consumir, sempre de forma limitada, derivats lactis com el iogurt, quallada, mat, quefir o formatge fresc abans que la llet, per ser de ms fcil digesti.

19 . La digesti al duod
La primera porci de l'intest prim a la sortida de l'estmac s el Duod, que t uns 20 cm. aproximadament de longitud, en forma de ferradura. Entre la sortida de l'estmac i l'entrada del duod hi ha una vlvula anomenada Plor que s'obre perqu es buidi el contingut gstric. El plor deixa passar tanta quantitat d'aliment com ara digerit pel duod, realitzant-lo, aproximadament, un cop per minut. Aquesta barreja d'aliments i sucs gstrics dna lloc a una papilla cida, tant ms, com ms antinatural sigui la seva composici, podent arribar a ser perjudicial per al duod, produint al principi gastritis i desprs ulceracions. Com a mitj de defensa de l'organisme per neutralitzar aquesta hiper acidesa, el pncrees segrega un suc alcal que cont molt bicarbonat, aix com tamb per mitj de la bilis. Aix es realitza a la zona mitjana de la curvatura del duod on hi ha un punt de sortida com per dos conductes: un

prov de la vescula biliar i l'altre del pncrees, a ms, el pncrees s l'rgan ms important en la formaci de sucs digestius durant la digesti duodenal, ja que els enzims digestius que actuen en aquest tram, estan formades principalment en aquest rgan.

20. La digesti a l intest prim

Una vegada que els aliments estan ja gaireb digerits, abandonen el duod i acaben el seu procs en els ms de sis metres restants de intest prim, coneguts com jej i ili. Aqu es secreten enzims digestius que finalitzen la digesti dels nutrients, com sn: les peptidases que digereixen les protenes fins convertir-les en aminocids, la Amilasa que digereix el mid restant fins a donar sucres, la maltasa que desdobla la Maltosa donant dues molcules de glucosa; la lactasa que digereix la Lactosa o sucre de la llet, la Lipasa que desdobla els components grassos o glicrids, en cids grassos i glicerina. Tamb en l'intest prim est coberta la paret interna d'una mucositat protectora, facilitant el lliscament dels nutrients.

21 . L absorci a l intest prim

Per tal de facilitar l'absorci de les substncies nutritives i l'aigua, la paret de l'intest prim t plecs, i per aix la paret no s llisa contenint diminutes vellositats. D'aquesta forma es facilita molt l'absorci de nutrients. Cadascuna de les vellositats t una xarxa de capillars (petites venes molt fines), que recullen les substncies nutritives, les envien cap a les venes abdominals i d'aqu, a una gran vena anomenada VENA PORTA, que aboca al fetge. Tamb aboca cap al sistema limftic, el qual finalment aboca a una vena situada sota la clavcula esquerra, anomenada la vena subclvia, passant aix a la circulaci general.

22 . L'absorci de l aigua
Es realitza principalment a l'intest prim, i posteriorment, en petita proporci, en el colon o intest gros

23. La digesti a l intest gros

A l'intest gruixut noms es produeix bsicament la reabsorci de lquid, de manera que es concentren les restes alimentaris, i tamb sals minerals i vitamines. En aquest tram, la capacitat de lliscament de la femta s possible, grcies al moc produt per les glndules del clon, i tamb als moviments peristltics. La fibra de la dieta exerceix aqu una notable influncia per desplaar el quim alimentari i la seva pobresa o absncia en la mateixa, causa dificultats en el seu desplaament, sent una de les causes del restrenyiment i encara, del cncer de clon. El clon est poblat de bacteris, conegudes com la "flora bacteriana" o "flora intestinal". Aquesta flora pot digerir petites quantitats de cellulosa, especialment els brots ms tendres

dels vegetals, i finalitza la digesti dels residus alimentaris (restes dels hidrats de carboni, greixos i protenes). L'activitat d'aquests bacteris t tamb com a conseqncia la formaci de vitamines (K, B12, Tiamina i Riboflamina), sent molt beneficioses per al nostre organisme. Els antibitics d'ampli espectre presos per la boca, destrueixen aquesta flora de l'intest gruixut, afavorint els trastorns intestinals, i apareixent el dficit vitamnic.

24. Les funcions del fetge

El seu treball principal s el de formar i secretar la bilis. Tamb s un gran laboratori que elabora els elements nutritius, que les cl lules de tot el cos necessiten, a partir dels components procedents de la digesti dels aliments. El fetge, en comunicaci amb la resta del cos, forma unes o altres substncies nutritives depenent de les necessitats de les cl lules. Dna lloc a un intercanvi entre els diferents compostos alimentaris, i els uneix entre si o els emmagatzema, segons les necessitats corporals. La major part de les substncies nutritives, abans d'arribar a les cl lules, passen pel fetge. Aquest les filtra i extreu les substncies txiques, i forma els compostos que en aquest moment necessita el cos. Tamb actua com a magatzem de nutrients fins que necessitin ser utilitzats. A.D.N. (cid desoxirribonucleic) Aquest cid est constitut per dues cadenes d'enllaos d'enorme complexitat, disposats helicodalment al voltant d'un eix com, i enllaades entre si. Sembla ser present en tots els ssers vius, mostrant caracterstiques diferencials en cada espcie, i fins a cada individu que contindr el molcula 20.000 nucletids (franges d'informaci). A.R.N. (cid ribonucleic) Els ADN transmeten la seva informaci gentica als ARN, que s'encarreguen de sintetitzar les protenes caracterstiques de les diferents espcies. AMINOCIDS s el nom que es dna a determinats compostos, les molcules contenen simultniament les funcions cides (substncia molecular elctricament neutra, i que en soluci aquosa desprn protons o admet electrons), i les amines (compostos que contenen nitrogen). ENZIMS o ferments, sn substncies qumiques amb unes caracterstiques determinades, que segreguen alguns rgans per accelerar una reacci, actuant especficament sobre un substrat o sobre un grup funcional determinat, descomponent les seves molcules i convertint-les en substncies ms simples que faciliten la seva absorci. HORMONES sn secrecions de les glndules endocrines, que les aboquen a la sang, i que transportant per la circulaci, excita, inhibeix o regula l'activitat d'altres rgans. Les ms importants sn: La INSULINA, secretada pel pncrees, que facilita la funci digestiva i disminueix o regula la quantitat de sucre en sang, la ADRENALINA, secretada per les cpsules suprarenals, la qual augmenta la glucosa en sang i la pressi arterial; la cortisona, secretada

per l'escora de les cpsules suprarenals, que protegeix l'organisme contra el reumatisme, i la tiroxina, secretada per la glndula tiroide, que regula el metabolisme en general.

25. Complements per a una vida natural

El realitzar una vida natural s viure en harmonia amb les necessitats del nostre organisme fsic, la qual cosa, no noms ens proporcionar ms anys de vida, sin tamb ms qualitat, entenent per qualitat el viure sense dolor, no depenent de la cirurgia, medicines, estimulants, calmants, somnfers, analgsics, etc. En moltes ocasions, els uns als altres ens donem consells quan veiem que l'aspecte fsic del nostre interlocutor sembla malalts o est demacrat, i el comiat de la conversa sol ser aquesta: Cuida't!. Ara caldria preguntar-se: Qu s cuidar?. s que sabem qu hem de fer per cuidar?, Perqu cuidar-s fer tot all que sigui beneficis per a la nostra salut, per ... Sabem qu cal fer per mantenir o recuperar la nostra salut?. Abans de poder realitzar amb xit qualsevol funci important en la vida sn necessries tres coses fonamentals: 1r Tenir CONEIXEMENT del que cal fer. 2n Prendre CONSCINCIA que all que sabem, ho hem de fer. 3r Tenir VOLUNTAT per realitzar all que sabem i que hem de fer. Ara prendrem l'exemple d'un fumador: Hi ha alguns que creuen que el tabac no els perjudica, indubtablement, a aquests els falta informaci o coneixement del perill. Altres s que saben que els s perjudicial perqu l'hi ha dit el metge, per com els agrada tant i encara se senten b ... no es preocupen massa. Desprs hi ha els que saben que els perjudica la seva salut, i els agradaria lliurar-se d'aquest hbit que els domina, perqu tenen conscincia del perill que els representa, ... per no tenen la suficient voluntat per a aix. Finalment tenim els que, complint amb les tres condicions busquen els mitjans de lliurar-se del tabac, i acaben aconseguint. He fet aquest prembul per dir-vos que si voleu introduir-vos en el Naturisme perqu creieu que pot proporcionar beneficis a la vostra salut, abans de comenar cal eliminar els mals hbits, perqu si estem prenent aliments mancats de txics, per aquests els prenem per una altra via, mai arribarem a bon port. No obstant aix seguim endavant, i que cadasc faci el que pugui. Al comenament d'aquest treball donvem unes raons per decidir-nos per una alimentaci lacto-ovo-vegetariana com a forma idnia de alimentar-nos, per l'alimentaci sana, tot i ser un factor molt important, no ho s tot, si volem gaudir d'una salut integral, o almenys la millor que ens sigui possible, haurem de complir amb el Naturisme. En Naturisme me l'imagino com la roda d'un carro, el centre es recolza sobre el crcol exterior

per mitj de mltiples rdios, i que com ms, millor se sustenta. Per aix s tamb necessari: El pensament positiu, les ganes de viure, el sentiment d'amor per tot el que ens envolta, la recerca espiritual, l'enfortiment de la voluntat, considerar com a secundari tot el que sent material no s superflu, aprendre a resignar-nos quan les contrarietats sn insuperables, respirar aire pur, el que es pugui, prendre el sol amb moderaci a les hores en qu no calenta excessivament, caminar descalos per l'herba o estirar-hi quan tinguem ocasi, utilitzar per als nostres vestits els teixits menys sinttics possibles , no viure en zones travessades per cables d'alta tensi, fer exercici fsic adequat a les possibilitats de cada un i concedir al cos el descans necessari. Qui vulgui iniciar-se en el naturisme haur de fer d'una forma lenta i progressiva, ja que costa molt acostumar-se a aquesta forma de viure desprs d'anys amb altres hbits diferents. Pel que fa a la dieta, es pot comenar eliminant totalment les despulles i vsceres dels animals, com ara el cap, ronyons, fetge, cor, sang, etc. i substituint la carn de porc i derivats, per carns blanques d'aus sense pell, vedella o xai sense greix. Desprs cal substituir els formatges secs, curats o grassos per tendres, i eliminar les salses o brous de carn i peixos grassos. El proper pas s augmentar la quantitat d'amanida del migdia, canviant el costum de menjar un platet simblic per un altre ms abundant, on els components siguin variats i crus, preferentment. A continuaci ens bolcarem cap el sopar, procurant no abusar dels ous (dos a la setmana com a mxim), ni fregits, i prenent una mica de fruita neutra, com les pomes o peres. Conv deixar passar dues hores desprs de sopar, abans d'anar a dormir. Quan ens sentim prou consolidats en el compliment de la nostra nova dieta ens dirigirem cap al esmorzar, substituint el caf amb llet per sucs de taronja, mandarina, magrana, ram, orxata casolana, llet de soja, d'ametlla, o simplement menjant fruita fresca del temps ia mig mat es pot prendre algun complement si es t gana. Si aquesta modificaci s'emprn a l'hivern, possiblement se senti "destemplado" i el cos demani alguna cosa calenta; davant d'un mal menor es pot prendre Eko, malt o similars, amb llet descremada o semi descremada, tamb pot anar molt b prendre una infusi de poliol, camamilla, o similar, el te s excitant, i per tant tamb txic com el caf. Ara ja podem comenar a pensar en prendre els cereals de manera integral i variats, com l'arrs, flocs de civada, mill, blat, etc. El pa tamb ho menjarem integral, i si es pot, lleugerament torrat per fer-lo ms digestiu, aix es diu "dextrina". El llegum, si no s'abusa d'ella (una vegada a la setmana) no s dolenta, encara que a la gent gran, o que fan poc exercici fsic no els conv massa. En el condiment no utilitzar espcies ni picants; noms herbes inncues d'adob (orenga, llorer, farigola, alfbrega, roman, julivert, safr natural, etc.), I la sal utilitzar cada vegada menys, i quan s'usi que sigui sal marina ; veureu com es va sensibilitzant el paladar i es perceben millor els sabors de les menjars.

Dels productes lactis s millor prendre els derivats (quesillo, iogurt, mat, i als que la seva salut els permeti prendre, la mantega, o en cas contrari margarina), la llet s millor no prendre-la. El sucre blanc no s bo per a l'organisme, s millor prendre el sucre mor de canya o la mel. Tamb sn molt recomanables prendre fruits secs (nous, avellanes, ametlles), preferiblement crus, per les raons que diem a continuaci, remull amb aigua durant dues hores per poder treure la pell. Ara ja anem arribant cap al final, als aliments "vius", com sn les fruites, les hortalisses i verdures en general. Se'ls anomena vius perqu contenen, quan sn frescos, el magnetisme de la terra que el t en abundncia, i que al menjar-los crus ens ho transmeten donant-nos salut. Alguns li diuen tamb "energia vital", i jo crec que els diferents noms que s'usen es refereixen sempre a l'energia Universal que tot ho omple, s la mateixa que els uns als altres ens transmetem amb la imposici de mans, o rebem quan caminem sobre la herba, etc. Els vidents la perceben en l'aura, i quan la persona t molta salut, aquesta s lluminosa, per si no s aix, l'aura es veu com apagada. Hi ha algunes verdures que cal coure perqu no sn digestibles per al nostre organisme en l'estat actual, aix com els cereals, llegums, etc. Les verdures, si es couen una mica al vapor, mantenen molt ms les seves propietats. Per les raons exposades anteriorment, els menjars molt cuinades, poden ser aliments energtics, per amb poca vida, i les conserves sn aliments totalment "morts", perqu no contenen cap energia vital. Les ltimes recomanacions sn les d'aconsellar observar al mxim possible les compatibilitat tats alimentries, per evitar les reaccions qumiques no desitjades, com gasos, diarrees, acidesa, etc., Menjar si s's capa, poc a poc i lliure de preocupacions, mastegar b i no beure si s possible, aigua en els pats, es pot utilitzar com a beguda la liquaci de verdures com la pastanaga i remolatxa acompanyada de pomes.

26. RECEPTARI DE CUINA

Amanida variada
Es pot compondre del segent (al gust i variant-lo cada dia): cogombre, enciam, tomquet, ceba tendra, alvocat, api, raves, pebrot, olives, fruits secs, esprrecs, i es pot afegir una mica d'all picat fi. Tamb es pot afegir brots de soja o d'alfals. Es pot posar tamb en un plat a part si no es volen mescles excessives, pastanaga ratllada, remolatxa ratllada i tamb carbassa crua ratllada. El amaniment de les amanides ser noms amb oli d'oliva. Si l'amanida no tingus tomquet, se li podr afegir tamb al amaniment, suc de llimona. En els dies de celebracions es pot afegir ou dur i blat de moro cuit.

Suc de pastanaga amb remolatxa i poma

Es pot alternar segons gustos, amb l'api, el cogombre, pebrot o el tomquet.

Batut d'alvocat amb tomquet

Pelem els tomquets i els alvocats (sempre madurs), i els triturem a la batedora.

Batut de cogombre amb fruit secs

Tallar el cogombre a trossos i tamb el fruit sec triat; batre-ho b.

Salsa de nous
Trossejar les nous afegint-li una mica d'oli, el suc d'un pomelo, i julivert. Es tritura i se serveix fred.

Crema de xampiny
Tallar el xampiny i la ceba en fines lmines i posar-los a coure. Es pot espessir la crema afegint-li una mica de farina. Servir calent.

Crema de psols
Trossejar la patata amb la ceba i posar-les a coure juntament amb els psols, si els psols fossin congelats, afegir ms tard. Desprs s'hi afegeix pebrot rostit i es bat.

Crema de cogombre
Es posen unes nous a trossos juntament amb una mica de julivert i un cogombre. Bateu tot -ho junt, li podem afegir una mica d'oli. No11 Sopa de ceba .- Es posa a coure la ceba trossejada, i als 20 minuts afegir una mica de patata, se li pot afegir safr natural. no12 Sopa d'all .- Es sofregeix lleugerament l'all trossejat fi, al qual s'afegeix aigua o millor caldo de verdures si es t fet, safr en branca torrat i polvoritzat, i quan est bullint se li afegeix els trossos de pa, i desprs l'ou, remenant. no13 Sopa de porros .- Es trossegen porros, patata, ceba, pastanaga i api posant tot a coure, li afegim mantega i ho batem. Li empolvorem julivert i ho deixem reposar; servir calent. no14 Verdures al forn .- Ingredients: Espinacs, porros bledes, col, pebrot vermell, carxofes i patates tallades en rodanxes fines. Posem les verdures per capes al forn, deixant amunt els pebrots i les rostim el temps necessari. En servir afegir un rajol d'oli cru. no15 Albergnies amb tomquet .- Ingredients: Albergnies, all, tomquet, porro, ametlles i oli. Rostim les albergnies senceres o tallades al llarg per la meitat. En una altra cassola coem tomquet pelat amb els porros i els batem. Posem en una font les albergnies i li aboquem sobre el tomquet i porros batuts. Li afegim ametlles picades en un morter i all picat fi. no16 Carxofes amb salsa .- Ingredients: Carxofes, pebrot vermell, pastanaga, tomquet, alvocat, patates i blat de moro tendre. Traiem les fulles exteriors de les carxofes i les coem amb les pastanagues i la patata, coem a part el tomquet. Preparem la salsa batent l'alvocat amb el blat de moro tendre, la pastanaga cuita, el pebrot

vermell i el tomquet. Afegim la salsa a les carxofes cuites. no17 Pebrots rellenos.-Ingredients: Pebrots, arrs integral, pinyons, xampiny, ceba, ous i tomquet. Es cou durant una hora l'arrs integral amb una fulla de llorer, es couen els ous, es sofregeixen el xampiny i la ceba, i es cou el tomquet. Es barreja l'arrs amb el xampiny, la ceba i l'ou trossejat als quals s'afegeix una mica de salsa de tomquet i uns pinyons. Es farceixen els pebrots amb la barreja i s'enforna. no18 Mill amb carbassa .- Ingredients: Mill, ceba, oli i especials suau. Posar a coure el mill cobrint-lo d'aigua. Deu minuts abans d'acabar de coure hi afegim la carabassa i la ceba en trossets; afegim tamb l'especialitat suau triada (menta, menta, llorer, alfbrega) i deixem que finalitzi la cocci. Un cop cuit afegim una mica d'oli i ho deixem reposar. Servir calent. Tamb podem substituir el mill per polenta, flocs de civada o sgol, cuscus, etc. no19 Espaguetis amb verdura .- Ingredients: Espaguetis, pebrots vermells, porros, pastanaga, xampinyons, ceba, tomquet, formatge ratllat, oli, mantega o margarina. Coem els espaguetis, es posa el doble d'aigua que d'espaguetis afegint una mica d'oli, desprs de coure'ls durant uns 8 minuts es passen per aigua freda. Rostim pebrots, coem els porros amb la pastanaga i sofregim els xampinyons amb la ceba, fem salsa de tomquet. Es posen els espaguetis en una font i s'hi afegeixen els xampinyons amb la ceba, el pebrot rostit a tires fines, els trossets de porro i pastanaga, una mica de salsa de tomquet, i es barreja, desprs se li tira per sobre el formatge ratllat i diverses culleradetes de mantega o margarina. Es posa a gratinar durant una mitja hora. no20 Llenties amb verdures .- Ingredients: Llenties, un cap d'alls sense pelar, porros, pastanaga, oli. Posem a coure les llenties a foc lent amb els porros i algunes pastanagues, afegint-li una mica d'oli; En una altra cassola coem les verdures a trossos mitjans i les unim a les llenties quan aquestes estiguin cuites; Es pot afegir alguna herba d'adob, al gust. no21 Cigrons amb col o col .- Ingredients: Cigrons, col o col, pebrot, pastanaga, ceba. Es couen els cigrons a foc lent en un recipient i se li afegeix el pebrot, la pastanaga i la ceba ratllats molt fins perqu no es vegin i noms es noti el gust. En un altre recipient es cou la col o col, desprs es barregen. no22 Mongetes amb verdura .- Ingredients: Mongetes, ceba, borratja, pastanaga, oli. Coem les mongetes a foc lent, acompanyades de la ceba i la pastanaga, a part coem la borratja amb pastanaga tamb, desprs ho ajuntem tot i ho deixem reposar.

30 .- RECEPTARI VARIO

no1 Pizza de vegetals .- Ingredients per a la pasta: Farina integral, oli, aigua i sal. Ingredients de complement: espinacs, xampiny, ceba, tomquet, carxofes, pebrot, formatge tendre en talls i orenga. Es barreja una tassa d'oli amb dues d'aigua, en la qual s'haur dissolt mitja cullerada de sal, no s necessria el llevat. Es posa la farina que calculem en l'obrador i es fa un forat al mig on s'aboca l'aigua amb l'oli, es barreja i es pasta. Aquesta ha de quedar espessa per no dura; desprs s'estira amb un corr donant-li un gruix d'un cinc mil lmetres. Es sofregeix el xampiny i la ceba, el pebrot millor rostit i es bullen els espinacs. Es posa a la font d'enfornar havent untat abans amb una mica d'oli o mantega, se li posa en primer lloc la salsa de tomquet amb la que es cobreix en una fina capa, se li afegeixen les carxofes, pebrot, xampinyons amb ceba, espinacs, se li afegeix l'orenga i es cobreix amb els talls de formatge, es posa a gratinar.

NO2 Crestes .- Es prepara la massa amb la mateixa pasta que la pizza. Ingredients de farciment, si sn d'espinacs: Espinacs, alls tendres o secs, pinyons, ceba. Els espinacs es couen i es sofregeixen, juntament amb els alls tendres o secs en petits trossets, i una mica de ceba molt fina. Es posa el farcit i se li afegeix pinyons. Ingredients de farciment, si sn de samfaina: tomquet, pebrot, carbass, ceba. Un cop posat el farciment es doblega per la meitat i es segella amb una forquilla per les vores; desprs se li pot untar a l'exterior amb clara d'ou ben batuda, a continuaci s'enforna.

NO3 Pomes rostides .- Ingredients: Pomes reinetes, sucre moreno, panses de corint, nata muntada. Es buiden per la part de dalt les pomes i se'ls posa una culleradeta de sucre moreno, es torren i es serveixen amb unes panses de Corint omplint el buidat, se li superposa la nata muntada.

no4 Compota de poma amb mat .- Ingredients: Pomes reinetes, canyella, sucre moreno i mat. Trossegem les pomes i les coem amb molt poca aigua, a foc lent, li afegim una mica de canyella en branca i una mica de sucre moreno. La deixem refredar i se serveix juntament amb el mat.

no5 Pasts de mat .- Ingredients: Mat, ous, sucre moreno, ratlladura de llimona i royal per buidar. Es barregen b 500 grams de mat amb quatre ous batuts i se li afegeix 200 grams de sucre moreno juntament amb la ratlladura de llimona. Es posa al forn quan estigui calent i es treu quan estigui pujada la massa.

no6 "Foie-gras" vegetal .- Ingredients: Llesques de pa, farina de blat de moro, orxata o llet, xampinyons, ametlla mlta, tomquet, alls, ceba, oli d'oliva, i orenga, farigola o roman (diversos sabors). Les llesques de pa es posen a remull amb l'orxata o llet, desprs s'escorren. En una paella sofregir el xampiny, l'all i la ceba, fer la salsa de tomquet; barrejar tot menys la farina de blat de moro, desprs se li va afegint la farina fins que quedi espessa la massa; deixar reposar.

BON PROFIT Segons el llibre "EL SEU MENJAR, VENENO O SALUT?" en el qual tracta sobre l'alimentaci natural, basada en els grups sanguinis tenim, que encara mantenint que la dieta ha de ser natural, aquesta ha de ser "individualitzada", s a dir, d'acord amb les caracterstiques de cada persona. Inicialment, l'sser hum era totalment vegetari, per a travs dels segles alguns organismes van patir mutacions per les diferents formes de viure i alimentar-se, tenint aix molt a veure amb els diferents grups sanguinis. Un concepte fonamental que defineix i caracteritza la persona s la sang, la qual controla la temperatura del cos, determina la immunitat contra les malalties, posa en circulaci a l'oxigen, elimina les deixalles gasosos i porta les substncies nutritives a totes les parts del cos . Es coneixen fins al moment quatre tipus de sang: A, B, AB i 0. Les persones amb grup sanguini A i AB han d'alimentar-sempre amb la dieta vegetariana, noms els del grup AB d'afegir a la seva dieta una mica de peix. Quan ingereixen productes carnis o derivats i lactis se'ls forma mucositats a la sang, per la dificultat que tenen per digerir les protenes d'origen animal. Tamb el blat integral i derivats, s per a ells formador d'cids. Les persones amb grup sanguini 0 reaccionen de forma totalment oposada al grup A i AB, tenen un cos ms dinmic i vigors, no sent capaos d'obtenir les protenes necessries d'una dieta vegetariana, de manera que necessiten menjar carn i productes lactis, no produint mucositats l'organisme; tamb poden menjar els productes integrals del blat sense que se'ls produeixin cids. Necessitaran prendre un suplement vitamnic i fer exercici per estimular la circulaci sangunia. Les persones amb grup sanguini B estan en una posici intermdia entre els dos extrems, entre els del grup A - AB i el 0, per tant es poden alimentar indistintament, tant amb carns, peixos, lactis, cereals integrals, etc. com amb la dieta vegetariana. Encara que en menor mesura que el 0, tamb necessitar una aportaci vitamnica addicional.

REFLEXOLOGIA PODAL Reflexologia s la cincia que tracta dels reflexos condicionats. Per estudis realitzats, sabem que en els peus estan presents les correspondncies de tots els rgans del nostre cos i que pel tacte, si aquest s dolors sabem que pot estar danyat l'rgan corresponent. El massatge de les zones afectades s una agradable i efica terpia.

Hem de fer servir sabates cmodes per als nostres peus, ja que si els oprimeixen, congestionar els rgans corresponents, per contra, massatges o caminant descal sobre la sorra descongestionat el nostre organisme.

MASSATGE ZONAL DE LA M Tamb a la m es troben representats per via reflecteix, les correspondncies dels rgans del cos. Quan fem imposici de les mans sobre alg, li transmetem tota l'energia que som capaos, procedent del nostre cos. Si, per exemple, tenim un mal de queixal, aquest pot ser atenuat, simplement posant pinces de la roba en les puntes de cada un dels dits de la m.

IRIDIAGNOSIS O DIAGNSTIC DE LES MALALTIES PEL IRIS En l'iris dels ulls tenim representats tots els rgans del nostre cos, i l'estat de salut en qu es troben, sent un mtode de diagnstic molt utilitzat, pels metges naturistes i naturpates, a causa del seu alt grau d'eficcia. El seu descobriment data de l'any 1836, quan un nen hongars de 10 anys anomenat Peczely, va trencar involuntriament la pota a un mussol, i en fixar-se en els seus ulls va veure que apareixia sobtadament, una taca negra en el seu iris. Aquest nen, compadit per la desgrcia de l'animal li encanyat i embenar la pota trencada. Desprs va comprovar que quan se li anava soldant la fractura, la taca de l'iris de l'au disminua d'intensitat fins a tornar-blanca, desapareixent finalment quan es va acabar de soldar la fractura. Aquest nen, posteriorment es va fer gran i va estudiar medicina, comprovant que tamb en l'iris dels humans havien protuberncies que no eren iguals en uns que en altres. A poc a poc va anar estudiant els diversos sectors de l'iris, i buscant la seva relaci amb les parts i rgans del cos, establint, finalment, el primer grfic de l'iris ocular. A partir d'aqu, va comenar a diagnosticar als seus pacients basant-se en els seus estudis, i l'encert dels seus diagnstics va causar l'admiraci general i el va convncer de l'encert de les seves investigacions. Altres investigadors van poder perfeccionar el seu descobriment, de tal manera, que es pot saber des de la natura heretada dels seus pares, fins als enverinaments generals de l'organisme a causa de determinades substncies que eren utilitzades en els medicaments, per la seva caracterstica ms sorprenent s la capacitat que t per a un diagnstic preco.