BREU HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA

1. La literatura trobadoresca i el mn dels trobadors: lamor corts. a. Contextualitzaci histrica: Ledat mitjana s un perode de la histria molt extens que comprn uns deu segles (s V fins a XV). Lany 476 va caure lImperi Rom dOccident perqu els pobles germnics que lhavien ocupat van prendre el poder poltic i militar a lltim emperador rom i van convertir tot aquell territori en un conjunt de regnes germnics. Carlemany reconstru aquell imperi al voltant de lany 814; els seus nts es repartiren el territori i comenaren a nixer els pasos del centre dEuropa com els coneixem avui. A Hispnia es cre la Marca Hispnica (sud dels Pirineus) per lluitar contra els exrcits hispnics. Ara b, aquest no era lnic perill a superar: lImperi Bizant, hongaresos, eslaus, normands atacaven constantment els regnes cristians. Aquest clima de violncia exterior i de por a les invasions far que la gent del camp, que encara estava absolutament ruralitzada, sents terror per larribada de lany 1000 (prediccions de cataclisme i final de la humanitat). Als segles XI-XIII neix una nova estructura social: el feudalisme, un sistema de relacions socials molt complex que se centra inicialment a Frana. El rei repartia les terres entre els cavallers-nobles que lhavien ajudat durant les campanyes militars, i aquests nobles aviat aconseguien el dret dimpartir justcia a les seves terres, de cobrar-hi impostos i dexplotar-les sense la intervenci del rei. Els nobles esdevenien senyors del territori i els camperols rebien a canvi protecci enfront dels invasors. Aquesta societat es dividia en tres classes socials: els que resaven (importncia de lEsglsia), els que lluitaven i els que treballaven. Aix, esdev una estructura piramidal on el papa i el rei sn a dalt, el poble a la base i el clergat i la noblesa enmig. Shi establiren relacions de vassallatge.

b. Moviment literari:

Al segle XI neix un altre gnere literari que reflecteix el mxim refinament dels costums cavallerescos: la lrica trobadoresca. Va nixer a les corts dOccitnia. s en aquest context on la dona per primera vegada imposa una nova concepci de lamor: no vol ser noms un objecte sexual, sin que vol que els cavallers shagin de guanyar el seu amor; i no per la fora, sin per la cultura, la gentilesa, la msica i la paraula. Es crea lamor corts, on lhome pateix i se sent inferior a la dama. Es troba sol davant dun amor prcticament impossible (la dama era sempre casada perqu les donzelles no tenien estatut jurdic). Per primera vegada en una llengua romnica, el provenal, lhome expressa els seus dubtes, la seva tristesa i la seva soledat en forma de poesia. Les relacions feudals es traslladen a lamor i es crea una relaci de vassallatge entre els dos amants (la dama es converteix en la imatge del senyor feudal: poders i inabastable). Aix, lamant se sent rebutjat i allunyat de la dama, emmalalteix damor i diu que mor damor.

 Diferncies entre trobador i joglar: a. Tobador: procedia de qualsevol classe social, per sempre era una persona culta que escrivia una can (poema musicat de tema amors). Els trobadors vivien a les mateixes corts i viatjaven per tot Europa. b. Joglar: el pblic no sentia la lectura dun poema, ni larribava a tenir mai a les mans, en un full o en un llibre: era una can, que si agradava, es podia aprendre de memria. Aquesta can la cantava el joglar. Era un home de vida nmada que era msic i cantant. Sabia improvisar, allargar o acurar els poemes depenent dels seus espectadors. Els dos gneres ms importants de la literatura trobadoresca foren la can i el sirvents (poema de comproms poltic que pot comprendre acusacions personals, atacs directes, insultssn un exemple de comportament social de la seva poca). 2. Textos seleccionats: Quan veig lalosa aletejar joiosa al raig matinador, com defalleix i es deixa anar, que el cor li vessa de dolor, tan gran enveja mha copsat daquell ocell que veig jois, que em meravell que el cor, dardat pel gran desig, no en resti fos. Ai las, que poc que s damar, tant que men creia sabedor! Perqu damar no em puc estar la qui no sap ra damor. Roba el meu cor, que s furt malvat, I el cor del mn i el seu, tots dos, i fuig, deixant-me, en soledat, desigs ardents, cor anhels Senyor de mi no s den daquell instant enfollidor que em va deixar sos ulls mirar, mirall plaent de gran claror. Oh mirall, des que mhi he guaitat, mhe mort endintre sospirs, car endinsant-mhi, mhi he ofegat, aix en la font Narcs forms. Dames que em feu desesperar ja no em tindreu per defensor, que si us solia personar, ara heu perdut el meu favor. Veig que cap dama no mha aidat davant la qui em forneix dolors, car totes sou en falsedat

iguals a infondre llangors. La meva dama advera pla que s dona, cimbell trador; oblida que el ha de desitjar i fa all que s ofenedor. Caigut avall, s malfadat com foll que es llana als xucladors. De massa enlaire que he pujat ara em fereix un fat irs. De pietat ja no nhi ha -jo mai no en fui coneixedor-, car qui lhauria de servar no en t pas gens. Qui en t, Senyor? Oh, quina estranya crueltat, deixar que em mori, dolens, orbat de b i de pietat, sense lajut della, amors! Puix que no em val plorar o pregar ni el dret que tinc pel meu dolor, i el meu amor s ben en va, ja no li faig cap ms llaor. Mallunyo della, ja he finat, mha mort i marxo malmirrs no s pas on, exiliat de sa volena, entre foscors. Tristany, si res no us he donat, s perqu fujo, corcuits damor i joia bandetjat, deixant el cant, a exili ombrs. Bernat de Ventadorn. 3. Exercicis de la lectura: a. Relaci entre la dama i el trobador. b. Parts del poema que ens mostren indicis de ladulteri. c. Creus que tenen la mateixa edat els dos amants? I la seva classe social, s la mateixa? d. Creus que aquest concepte damor s el mateix que el nostre? Quines diferncies i semblances hi trobes? e. Estableix el parallelisme entre aquests personatges i lestructura social de ledat mitjana.

LLTIM TROBADOR: AUSIS MARCH 1. Contextualitzaci histrica: Es pot dir que el segle XV s el Segle dOr de la literatura catalana. Amb el centre cultural desplaat a Valncia i amb autors que pertanyien a la petita noblesa i a la burgesia, als segles XIV i XV la literatura catalana va assolir el moment ms lgid. La influncia del Renaixement provocar els canvis de les idees i de lactitud moral en la prosa i la poesia. Valncia esdevendr la nova capital cultural per causes econmiques, socials (pestes a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), poltiques (guerres civils a Catalunya i lantipatia de la noblesa catalana cap als Trastmara) i estratgiques (els ports valencians sn ms cntrics per moures pel Mediterrani). Sorgir tota una generaci de poetes (Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi) que aniran introduint canvis a la poesia trobadoresca, fent-la aix ms propera a lHumanisme. En la prosa destacar lEscola Valenciana, representada per Joan Ros de Corella i Jaume Roig amb lEspill.

2. Autor: Ausis March: Fill de famlia noble valenciana, va crixer molt protegit i fou educat pels millors tutors. Va haver daprendre a ser un bon cavaller i un bon home de lletres. Fou falconer reial i es cas dues vegades. No va tenir fills legtims i sabem que tingu 4 amants (els va dedicar els seus poemes). Caracterstiques de la seva poesia: Usar el catal (no el provenal). Conservar la forma de la can trobadoresca i el senyal de la dama: Plena de seny : s un amor no correspost. Acusa la dama de no estimar-lo i se sent el major amador de la histria (es compara als clssics). Llir entre cards: s un amor correspost i la seva dama esdev la perfecci humana (dona angelicata). Dicotomia entre amor espiritual i amor carnal. Amor, amor : Admet que ell tampoc no s perfecte. s un amor molt ms hum. Arriba a la conclusi que els dos sexes no sentendran mai. Oh foll damor: s un amor violent i insultant. Recrimina a la dona la seva immoralitat. El fons t influncia de lhumanisme (dona angelicata, davallada als inferns, influncia dels clssics llatins) La seva temtica amorosa s molt innovadora. Hi ha una lluita entre amor carnal i amor espiritual. s de llargues comparacions i metfores per donar mfasi als seus sentiments. Les imatges referents al mn de la mar sn molt constants (el port s lamor de la seva estimada). No se sent comprs per les seves estimades i arriba a optar per la soledat.

a. b. c. d. -

El tema de la mort larriba a obsessionar i es preocupa molt per la salvaci de la seva nima (Cants de mort i Cant espiritual). 3. Textos :
-

Mentre contemplo les imatges de la meva fantasia, lamor em revela els grans secrets que amaga als homes ms subtils, i el meu dia clar s una nit fosca per als homes, hi visc del que cap altra persona no tasta. El meu esperit seleva tant en la complexi de lamor que sembla que se separi del tot del cos, perqu els meus desitjos no es troben en cap home, llevat daquell qui no se sent torbat per la carn. Lamor t un sabor agre i dol alhora que el meu gust no sap destriar: en els meus delits hi cap un dolor mortal, i aquest dolor salia amb el delit. Per jo em faig retrets per haver parlat dall a qu el meu saber no abasta; la sobreabundncia damor em provoca ignorncia: vull i no vull sense que shagi esdevingut res. Lliri entre cards, creieu lamador mut, i el qui canvia de color a cada moment, i el qui t por quan es recorda de lamor; que latrevit, en canvi, perdi el temps. Tots som grossers a lhora dexplicar el que mereix una persona una persona bella i honesta: joves nobles, intelligents, lhan requerida i, famejants, nhan hagut de dejunar. El vostre seny fa el que cap altre seny no abasta a fer, car sap regir labundosa subtilesa. La peresa sadorm en vs per tal de fer qualsevol b. No sou verge perqu Du va voler que tingussiu descendncia. Ausis March. 1. Exercicis de les lectures: a. Quin s el conflicte interior que intenta explicar Ausis March en els seus poemes? b. Quin senyal trobes en aquests textos? c. Qu significa el segent vers: -No sou Verge perqu Du va voler que tingussiu descendncia: d. Com viu lamor Ausis March? Troba algun vers que ens ho faci veure.

LA PARAULA DUN GENI: RAMON LLULL 1. Contextualitzaci histrica: LEdat mitjana s un perode de la histria molt extens que comprn uns deu segles (s V fins a XV). Segles XI-XIII neix una nova estructura social: el feudalisme, un sistema de relacions socials molt complex que se centra inicialment a Frana. El rei repartia les terres entre els cavallers-nobles que lhavien ajudat durant les campanyes militars, i aquests nobles aviat aconseguien el dret dimpartir justcia a les seves terres, de cobrar-hi impostos i dexplotar-les sense la intervenci del rei. Els nobles esdevenien senyors del territori i els camperols rebien a canvi protecci enfront dels invasors. Aquesta societat es dividia en tres classes socials: els que resaven (importncia de lEsglsia), els que lluitaven i els que treballaven. Aix, esdev una estructura piramidal on el pap i el rei sn a dalt, el poble a la base i el clergat i la noblesa enmig. Shi establiren relacions de vassallatge.

2. Autor:

Fill de repobladors, va nixer a Mallorca lany 1232? Fins als 23 anys va viure a la Cort i va dur una vida cortesana. Es va casar amb Blanca Picany, va tenir dos fills i segu amb la seva vida promscua. Als trenta anys tengu cinc visions de Jesucrist crucificat i decid canviar de vida. Vengu totes les seves pertinences, abandon la famlia i es dedic a fer vida contemplativa al Puig de Randa. Estudi llat i rab i va escriure lesbs duna obra, lArt abreujada datrobar veritat, amb lobjectiu de convertir els infidels. Va viatjar moltssim per tot Europa i frica, on va ser empresonat i expulsat diverses vegades. Lany 1276 fund una escola a Miramar amb la finalitat de formar missioners. Mor als 84 anys amb fama de savi i dhome sant. La seva obra est escrita en catal, llat i rab. Inici ls del catal com a llengua de cultura i de cincia i hi aport un gran enriquiment . Va escriure moltes obres: Llibre de lorde de cavalleria: s un tractat del comportament moral, social i poltic dels cavallers. Aquest llibre lusar Joanot Martorell per escriure Tirant lo Blanc. Llibre de les meravelles o Flix ,on hi inclou el Llibre de les bsties: a travs duna faula mostra com sha de governar.

3. Textos: () Senyor rei, tot el que vaig dir a lelefant i al senglar, ho vaig fer per temptar els vostres barons i veure si us eren fidels i lleials. Al conill i al pa no els vaig dir res, al contrari del que afirma lelefant en la seua acusaci. Aleshores la rabosa confiava que ni el conill ni el pa, que tant la temien, gosarien acusar-la davant el rei, ni delatar el secret.
6

Quan la rabosa acab de parlar, el rei llan una horrible mirada al conill i al pa i fu un gran rugit per tal que el seu alt llinatge fera ms efecte en la conscincia daquells dos animals, que no la por que per natura sentien de la rabosa. Desprs de rugir tan fortament, tot enfurit, digu al conill i al pa que li confessaren la veritat. Aquelles dues bsties no ho pogueren suportar i ho digueren tot. Aleshores el rei, personalment, va matar la rabosa. Desprs que la rabosa va ser morta, la cort retornar al bon estat. El rei nomen consellers seus lelefant, el senglar i altres honrats barons, i va expulsar el conill i el pa del consell. Ac acaba el Llibre de les bsties, que Flix dugu a un rei perqu vera, analitzant el que fan les bsties, com ha de regnar un rei i com sha de guardar dun malvat consell i de falsos homes. Ramon Llull, Llibre de les bsties. 4. a. b. c. d. e. Exercicis: Per qu usa Ramon Llull una faula per referir-se a la seva poca? Actituds positives o negatives segons el nom de lanimal: Com creus que s la rabosa (guineu)? Finalitat de lobra de Ramon Llull. El lle representa la noblesa. Parallelismes entre el mn animal i hum dins lobra. LA LITERATURA RELIGIOSA I MORAL: EL MN MGIC DE LA PARAULA. 1. Contextualitzaci histrica: Parallelament a lescriptura de les quatre grans crniques, a la Corona dArag i a la resta dEuropa lEsglsia anava adquirint un poder poltic i econmic molt important grcies al sistema feudal, que la protegia, sobretot durant els segles XIIXIII. Ara b, aviat varen sorgir diverses propostes de reforma dels costums religiosos que van ser eliminades duna manera molt violenta. El poder de lEsglsia es va afeblir durant el segle XIV, i els problemes interns es van agreujar fins al punt que la cristiandat es va dividir en dos bndols encapalats per dos papes (Cisma dOccident). Aquesta crisi de lEsglsia va anar acompanyada duna crisi demogrfica (Pesta Negra), econmica (males collites) i socials (guerres). Com a conseqncia de tots aquests problemes, la gent va anar abandonant les creences religioses i va comenar a creure ms en supersticions i maleficis per poder superar la crisi, fet que va contribuir a afeblir ms lEsglsia. Els escriptors del segle XIV sn un reflex clar de la crisi per mitj de la seva obra: Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer van intentar fer conixer la doctrina de lEsglsia perqu la gent tengus un gran fervor religis. Anselm Turmeda va ser un escptic i es convert a lIslam, i Isabel de Villena va intentar demostrar un model de perfecci basat en la figura de Jesucrist per defensar les dones de la misognia daquella poca.

2. Francesc Eiximenis , Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda:

Francesc dEiximenis: 1327-1409. Va intentar defensar a les seves obres els valors cristians i es va proposar explicar els fonaments del cristianisme autntic sense especulacions filosfiques, sin servint-se de les tradicions populars. Per aconseguir-ho fa servir els recursos de les historietes, els acudits, les faules, la ironia, la stira i lhumor amb una prosa planera en contrast amb la prosa llatinitzant dels humanistes i de la Cancelleria. La seva gran obra s Lo Cresti, una enciclopdia del saber cristi de lpoca que tracta temes com la teologia, la moral i la poltica. Sant Vicent Ferrer: Va dedicar tota la seva vida a predicar la doctrina de Du per convertir els jueus i els sarrans. Va aconseguir conversions multitudinries i va viatjar per tot Europa per predicar. Fos on fos, sempre predicava en catal i sembla que lentenien grcies a la dramatitzaci amb qu ho feia i a tots els recursos retrics que usava. Els seus sermons sempre seguien la mateixa estructura: presentaci del cas, dramatitzaci i moralitzaci. No va escriure els seus sermons, sin que eren recollits per notaris i escrivans que el seguien. Anselm Turmeda: mallorqu que estudiava teologia. Un dia va llegir: darrere meu vendr el Parclit nom que designava Mahoma-. Sinteress pel tema, es convert a lIslam i an a viure a Tunis. Les seves obres ms importants sn: El llibre dels bons amonestaments i La disputa de lAse.

3. Lectures seleccionades: Vdua deu anar grosserament vestida, car llavors ensenya que lornament que es feia quan era maridada solament ho feia per lo marit e no per vanitat mundanal. Diu Sant Jernim: no tan solament viudatge deu apareu en vestidures negres e grosses, ans encara per tot lornament del cos. Car vdua pintada o afaitada gran infmia dona de si mateixa, clarament crida que marit vol, la qual cosa li s fort lletja e vergonyosa. Oh, qu diguera sant Jernim en aquests temps e si hagus vistes les nostres vdues lligades a la castellana, pintades en la cara e ab les alcandores amples e primes per los braos, e lo tall de les vestidures aix delicades com les maridades, que solament porten lo negre per ensenyar-se blanques e no pas per dol. Van al torneig e a les juntes estan per les finestres, burlant e rient aqu davant tothom e mostrant-se venals a qui les volr e a qui ms hi dar. En llurs cases no shi fa mai feina o poca, sin del llit a la taula e de la taula a la finestra a burlar ab tothom; e tot a sn los paternostres e misses per nima del marit mort. F Eiximenis, Llibre de les dones. I sapigueu que lofici de predicar no s cap altra cosa que ofici de testimoniar les veritats divines en el mn, i els predicadors justament sn testimoni que Du hi ha tramet per provar les veritats divines. I vegeu com ho va mostrar Jesucrist als seus sant apstols i deixebles, i a nosaltres a travs dells dient: Quan vindr el Parclit que us enviar des del pare, lesperit de la veritat, que prov del pare, donar testimoni de mi. I vosaltres tamb donareu testimoni, perqu des del principi sou amb mi! (Jo. 15, 26-27). Vegem-ne aqu una. Quan havia de pujar al cel, els va dir: rebreu la fora de lesperit Sant, que baixar sobre vosaltres i sereu els meus testimonis a Jerusalem i a tota Judea i a la Samaria i fins als extrems de la terra (Ac. 1, 8).

Primerament, vegeu aqu clares i notries autoritats que demostren que lofici de predicar no s sin donar testimoni. Ara vet aqu que alg de vosaltres, malicis, podria fer-me una pregunta dient: Frare, si aqueixes autoritats ens parlaven a nosaltres, com en podem donar testimoni, si no ho hem vist? El testimoni doda no s bo. Els apstols en poden dona testimoni. Qu van veure ? Nosaltres ho hem vist, i en donem testimoni, que el Pare va enviar el seu Fill, com a Salvador del mn ( Jo. 4, 14). Bon testimoni en podien donar els apstols amb la vista, ja que amb Crist menjaven, dormien, caminaven, etc . Per vosaltres germans, ara no heu vist la Trinitat, ni lEncarnaci, ni el part de la Verge Maria. Ni heu vist les altres obres seves: la Passi, la Ressurrecci, etc. Com doncs, en podeu donar testimoni, si no ho heu vist? Sant Vicent Ferrer. 4. Exercicis de les lectures: a. Explica en cinc lnies largument del text 1. b. Quins recursos usa Sant Vicent Ferrer perqu la gent lescolti? Posan exemples de la lectura. c. Explica en cinc lnies largument del text 2. d. Quina intenci pot tenir aquest text? Creus que s un discurs misogin o simplement pretn allionar? Raona la teva resposta amb la resta de la classe. LA LITERATURA HISTORIOGRFICA: 1. Contextualitzaci histrica: LEdat mitjana s un perode de la histria molt extens que comprn uns deu segles (Segle V fins a XV). Segles XI-XIII neix una nova estructura social: el feudalisme, un sistema de relacions socials molt complex que se centra inicialment a Frana. El rei repartia les terres entre els cavallers-nobles que lhavien ajudat durant les campanyes militars, i aquests nobles aviat aconseguien el dret dimpartir justcia a les seves terres, de cobrar-hi impostos i dexplotar-les sense la intervenci del rei. Els nobles esdevenien senyors del territori i els camperols rebien a canvi protecci enfront dels invasors. Aquesta societat es dividia en tres classes socials: els que resaven (importncia de lEsglsia), els que lluitaven i els que treballaven. Aix, esdev una estructura piramidal on el pap i el rei sn a dalt, el poble a la base i el clergat i la noblesa enmig. Shi establiren relacions de vassallatge. Les crniques tenen els seu referent als cronicons medievals(segle XII) historien fets recents o contemporanis (no fets passats). Els autors se servien de canons o narracions joglaresques. La versi en vers sn els cantars de gesta (poesia pica). Recorda: tot i que els cronistes no pretenien fer literatura, ls que fan de recursos expressius i retrics a les crniques tenia com a finalitat donar amenitat al seu relat. Per aix, les quatre grans crniques catalanes, a banda del seu valor histric, sn la primera manifestaci literria catalana en prosa. PROPAGANDSTICA REIAL

2. Les quatre grans crniques:

Libre dels feyts o crnica de Jaume I: sembla que la va redactar entre 1240 i 1274. Es considera que lautor fou el mateix rei, per recorda que la va inspirar i dictar (no la va escriure de la seva m). Explica la vida del monarca des del seu naixement fins a la mort. Hi ha moments molt intimistes (no usuals a la seva poca) i est escrita en plural majesttic. Els fets ms importants que conta sn la conquesta de Mallorca i la de Valncia. Libre del rei En Pere o crnica de Bernat Desclot: escrita entre el 1283 i el 1288. Aquesta crnica la va escriure Bernat Escriv, un personatge de la cort amb un crrec administratiu. El nucli principal de lobra correspon al regnat de Pere el Gran. Linters daquesta crnica s sobretot histric. Crnica de Ramon Muntaner: poltic i militar, va participar en la conquesta de Menorca i va viure a Mallorca. Intenta explicar la histria de Catalunya des de temps de Jaume I fins al regnat dAlfons III el Benigne. Vol mostrar la grandesa de la naci catalana i dels seus reis. Aquesta crnica la far servir Joanot Martorell per escriure Tirant lo Blanc. s la crnica que t ms valor literari, ja que lautor la va escriure per ser escoltada, seguint les recitacions dels poemes pics dels joglars. Crnica de Pere el Cerimonis: 1309-1387. s un dels regnats en qu la Corona dArag va tenir ms territoris perqu va integrar Mallorca i Siclia a la Corona. Va voler evocar la histria a travs de lestricte testimoniatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats o no presenciats personalment. Tamb va dictar els escrits.

* Recorda: lobjectiu de les crniques era propagandstic (explicar al poble les gestes dels seus reis) 3. Textos seleccionats: a. Ac comena lo llibre que En Bernat Desclot dict e escriv dels grans feits e de les conquestes que faeren sobre sarrans e sobre altres gents los nobles reix que hac en Arag qui foren de lalt llinyatge del Comte de Barcelona. Bernat Desclot b. E, quan ns haguem estat tot aquell estiu en Mallorques, venc a ns en Bernat de Sancta Eugnia, senyor de Torroella, e pregam-lo que ns havem estat en Mallorques llong temps depuis que fou presa, e volem-nos-en anar a Catalunya, e ell que romangus en nostre lloc en Mallorques, e que manarem als cavallers e a tots los altres hmens que faessen per ell aix com farien per ns. Jaume I 4. Exercicis de les lectures: a. Explica amb les teves paraules el que diuen els dos textos anteriors: b. s cert que totes les Crniques foren escrites pels mateixos reis? Raona la teva resposta i explica com sescrivien. c. Amb quin objectiu sescrivien les Crniques?

10

d. I avui dia? De quina manera es mostren a la poblaci els poltics i quines estratgies segueixen? Posan exemples actuals. LA CORT I EL MN CAVALLERESC: 1. Contextualitzaci histrica: Els antecedents de la novella els trobam al segle II a Grcia. La primera literatura devasi que es presentava com una histria es va dir Histries veritables. Aquest tipus de literatura es caracteritza per explicar histries daventures i damor en uns llocs famosos que mitificaven el passat en poques de crisi Novelles idealistes gregues: lluita entre bons i dolents. Sempre tenen un final feli. Les primeres mostres de novella en llengua romnica sn els romans francesos, que recullen temes de mitologia grega, i lestructura dels quals recorda molt les novelles idealistes gregues. Ara b, aquesta novella tamb recull la llegenda medieval de tradici bretona del rei Arts i els cavallers de la Taula Rodona, que explica els ideals de lheroi de lpoca (el cavaller), que consisteixen a salvar una noble donzella que estima i que s presonera dels seus enemics. Aquestes novelles evolucionaran cap a lanomenada novella bizantina i es mesclaran amb la literatura rab (contes com les mil i una nits), que tamb t unes caracterstiques especials: uns herois duna gran bellesa fsica empesos a la fatalitat per culpa de la mgia i dels genis malignes, en un ambient de luxe, de sensualitat i de seducci. Aix, a les novelles catalanes del segle XV hi podem trobar elements de tots aquests tipus de narraci: la novella idealista grega, els romans de cavalleria francesos, la novella bizantina i els contes rabs. Antecedents de la novella catalana: Ramon Llull al segle XIII ja havia iniciat la ficci catalana en prosa . Segles XIII-XIV: tenim les quatre grans crniques. Podem dir que aqu sinicia el naixement de la prosa de ficci en catal i amb plena conscincia artstica. Segle XV: Influncia de lHumanisme, que aportar el gust per la prosa llatinitzant, elements mitolgics i una revisi de lamor corts. Introdueix el mn interior dels protagonistes (neixen els personatges rodons). Una altra influncia (per de difusi oral) daquests segles seran les llegendes religioses ( vides de sants, miracles, vida de Jesucrist) i les novelles exemplars (narracions curtes amb un ensenyament moral). Les novelletes sentimentals breus que resolen un problema amors- sn unes obretes medievals en molts daspectes que esdevindran un petit esgla per preparar el pblic per a la nova sensibilitat de lHumanisme. 2. Llibres de cavalleries i novella cavalleresca. Influncies de la llegenda artrica. Llibres de cavalleria: influncia de la llegenda artrica . Chrtien de Troyes recopil el conjunt de llegendes artriques i hi incorpor lelement cristi (recerca del sant Graal). Tenen unes caracterstiques especfiques: llocs desconeguts, temps inconcret, personatges irreals, influncia de la mgia i del dest i escrites en vers. Un exemple daquests llibres ser lAmads de Gaula.. Novella cavalleresca: La llegenda artrica ja no s el tema principal, sn llocs coneguts, amb un temps real, uns protagonistes humans, i la mgia i el dest ja no hi tenen gaire importncia (prcticament desapareixen).Les novelles ms destacades seran Curial i Gelfa i Tirant lo Blanc.

11

3. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc Joanot Martorell: Va tenir una vida de llegenda i aix lajud a escriure la seva obra. Podem dir que Tirant lo Blanc s el fruit de les seves illusions i frustracions. s all que hauria pogut ser la seva vida i, en general, la vida dOccident. Va nixer el 1413?, fill duna famlia de noblesa mitjana valenciana. Els seus pares moriren molt joves, i ell i el seu germ es varen haver dencarregar de les despeses familiars. Sorgiren problemes amb els casaments de les seves germanes : Una es cas amb Ausis March i mor molt jove. Tengueren problemes amb la dot i els March i els Martorell quedaren barallats. - El problema ms greu va venir amb la segona germana. Festejava amb un cos seu i, fruit de la confiana, un vespre es prometeren en matrimoni i passaren la nit junts. Lendem el cos desaparegu i no va voler saber res pus de lallota. Aquests problemes feren que els Martorell perdessin gran part del seu poder adquisitiu. El poc que els quedava ho gast Joanot anant a la Cort dAnglaterra per esperar la lluita amb els seu cos, al qual li va enviar una lletra de batalla que mai no reb resposta. s all on descobrir la llegenda de Guy de Warwick i la incorporar ms endavant al Tirant lo Blanc (Guillem de Varoic). Definitivament sarrunaren i acab fent de bandoler. Sabem que fou empresonat i escriv durant aquella poca el Tirant. A punt de morir va donar el manuscrit a Mart de Galba (era editor), qui va revisar lobra i sembla que hi introdu alguns canvis. Influncies de Tirant lo Blanc: - La llegenda de Guy de Warwick. - El llibre de lorde de cavalleria de Ramon Llull (a lobra surt amb el nom dArbre de batalles). - La Crnica de Ramon Muntaner. - Les aventures de lInfant de Portugal. Estructura del Tirant: - Tirant a Anglaterra: coneix Guillem de Varoic i lensenya a ser un bon cavaller. Primeres aventures com a cavaller i com a amador. - Tirant a Siclia i a Rodes: aventures de lInfant Felip i la princesa Ricomana. - Tirant a Grcia: Aventures amoroses amb la princesa Carmesina. Sn els captols de la Cort (ens mostren el comportament amors i social del moment). - Tirant al Nord dfrica: El protagonista es converteix en un gran estratega i militar i converteix al cristianisme milers dinfidels. - Tirant a Constantinoble: guanya la gran batalla als turcs (a la realitat no fou aix) i mor duna pulmonia. 3. Textos: () -Has somiat res ms? va dir la Princesa amb moltes rialles. -S, Santa Maria! digu Plaerdemavida-. Us ho acabar de contar. Tu senyora, agafares un breviari doracions i digueres: Tirant, per lamor que et tinc, the deixat venir ac per donar-te un poc de reps. Per Tirant

12

dubtava de fer el que li deies: Si tu mestimes, has dallunyar de mi els dubtes que tinc, perqu a que he fet pel teu amor, no s convenient que ho faa una donzella del meu llinatge. Deixam continuar amb la meva castedat ja que a precs dEstefania has obtingut aquesta grcia. Plaerdemavida continu narrant el seu somni: -La teua angoixa mafligeix deia Tirant-, per no vull que desconfies de mi. Pensava que farem la meua voluntat sense tmer cap perill. Per ja que no ho vols aix, far el que tu voldrs. Calla, Tirant deies-, i no tafligesques de res. I la vas fer jurar que sense el teu consentiment no faria res del que desprs es pogus avergonyir. Desprs vaig veure en el somni que ell et besava les mamelles amb gran delit. Desprs de besar-te moltes voltes, va voler posar la m davall la falda, per no ho volgueres consentir. Em sembla que ho haguesses consentit, hauria perillat el seu jurament. Li deies: Ja vindr lhora en qu podrs aconseguir el que desitges, per mentrestant conservar la virginitat per a tu. Desprs, abraats tots dos, us fieu amoroses besades. ()

() - Senyors, ja sabeu que el gran Caramany i el Rei de la sobirana ndia venen amb una gran armada i amb moltes donzelles casades i per casar. A ms, porten amb ells tot el que han tret de captar amb el bac, perqu ja sabeu que els moros, que fan la guerra contra els cristians, capten per tots els pobles i, segons mha dit Ciprs de Patern, havia sentit dir al Sold que portaven ms de tres-cents mil ducats, ja que per conquistar aquest imperi tots els moros han contribut; hi ha casa que ha pagat ms de quaranta ducats. Per aix penseu quina seria la nostra glria i el profit que traureu, si aconseguem la victria. Que cadascun de vosaltres doni la seua opini.()

Joanot Martorell, Tirant lo blanc. 5. Exercicis:

a. El cavaller Tirant com a personatge principal

b. El joc de lamor. Explica de quina manera es relacionen els personatges (recorda la literatura trobadoresca). c. Explica en aquest text de quina manera es desenvolupa la guerra i com treballen els estrategues. S XIV-XV EL RETORN DE LHOME. LHUMANISME.

1. Contextualitzaci histrica:

13

Els segles XII-XIV presenten ja una crisi de valors que no fa altra cosa que anunciar la cloenda d'una etapa de la histria (l'edat mitjana) i la presncia de noves actituds davant del mn que duran cap al que anomenam edat moderna: es tracta de lHumanisme i el seu moviment, que coneixem com a Renaixement. La ra humana es comena a imposar a lhora dentendre el mn, per damunt daquella ra divina que ho explicava tot durant la llarga etapa medieval. El teocentrisme deixar lloc a lantropocentrisme, que collocar lsser hum com a eix de totes les coses, perqu s lnic sser de la creaci capa de pensar i de reflexionar. LHumanisme comen a Itlia, ja que all lestructura feudal no va prendre molta de fora i ben aviat les ciutats hi prendran un relleu cabdal. A les ciutats hi apareix la burgesia (classe social que anir imposant els seus gustos, les seves inquietuds i el seu racionalisme). Les ciutats italianes esdevenen ciutats-Estat i competiran entre si en bellesa, luxe, poder econmic i poder social. Apareix lenyor de la cultura clssica i la literatura comena a ser concebuda com una realitat artstica. Impulsors de lHumanisme: Francesco Petrarca: la seva poesia s una reflexi del sentiment amors que predomina sobre els propis sentiments, ja siguin dangoixa o de goig. Dante: va escriure La Divina Comdia i concep la creaci potica com el Dolce stil nuovo (poesia diferent a la trobadoresca). Abandona la visi feudal de la dama i introdueix el concepte de la Donna angelicata (la dona amb connotacions sobrenaturals) Boccaccio: va escriure el Decameron i Il Corbaccio s una stira contra un vdua que shavia burlat de lamor de lautor i constitueix una diatriba contra les dones; Bernat Metge usar alguns dels seus passatges per escriure Lo Somni. 2. Moviment literari a la Corona dArag: La introducci de lHumanisme a les lletres catalanes esdevingu un procs lent. Destaca linters per part dels intellectuals aragonesos i catalans envers la cultura clssica i llur gran avidesa dincorporar un estil descriptura que prov dItlia i que t una gran elegncia. Aquesta importncia es manifestar en el camp de la prosa, ja que la poesia seguir encara els models trobadorescos. En tot aquest canvi hi va tenir molt a veure la Cancelleria Reial (reorganitzada pel rei Pere el Cerimonis). Per poder treballar com a canceller s'havia de dominar a la perfecci el catal, laragons i el llat (llengua de cultura i de relacions exteriors). Aix, saplegaren persones duna gran cultura que esdevingueren els primers traductors seriosos dobres clssiques en catal. La seva relaci amb Itlia fu que ben aviat comenassin a redactar els seus escrits imitant lelegncia de la prosa italiana, tot incorporant lhiprbaton i els cultismes lxics. s aix com se substitu el model lulli de prosa que havia prevalgut fins al moment. 3.Bernat Metge:

1340-1413. Home culte, bon coneixedor del llat (havia tradut algunes obres clssiques). Fou canceller, escriv i secretari reial. Hagu dafrontar acusacions de malversaci de diners i una acusaci de ser culpable de la mort sobtada del rei Joan I (cosa que feia que la seva nima rests condemnada, ja que no havia rebut auxili espiritual). La seva gran obra, Lo somni, ser una defensa contra aquestes acusacions. Mart lHum labsoldr de dites acusacions i lautor seguir gaudint dels seus privilegis a la cort.

14

Lo somni: Estructurada en quatre llibres. Usa el recurs del dileg com a mtode de persuasi (emprat per Plat i Cicer) i la presncia de personatges de la mitologia clssica (Orfeu i Tirsies). Aix, aquesta obra esdevendr un model de prosa del seu temps. Cal remarcar que fou el primer autor en llengua catalana que va escriure amb una finalitat exclusivament literria.

4. Lectura seleccionada: Poc temps ha passat que estant en la pres, no per demrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya ss demostrat, mas per sola iniquitat que mhavien, o per ventura per algun secret ju (judici) de Du, un divendres entorn mitjanit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat a estar, la qual s testimoni de les mies cogitacions, me venc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passag un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, comvenc-me a gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormim, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir. Estant aix, a mi aparec, a mon vijares (al meu parer)un hom de mija estatura ab reverent cara, vestit de vellut pels carmes, sembrat de corones dobles daur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hmens de gran estatura, lu dels quals era jove fort bell e tenia una rota (instrument musical de corda) entre les mans; laltre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bast en la m. E entorn de los desss (damunt) dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, que cridaven e udolaven fort llejament. E quan hagu ben remirat, especialment lo desss dit hom de mija estatura, a mi fo vijares que ves lo rei En Joan dArag, de gloriosa memria, que poc temps havia que era passat daquesta vida, al qual jo llongament havia servit. Bernat Metge, Lo somni. 3. Exercicis de la lectura: a. Explica aquest text en cinc lnies. b. Quina diferncia hi trobes amb el text del tema anterior (Eiximenis)? Raona la teva resposta.

S XVI-XVII I XVIII.

LA DECADNCIA: UN MN SALVAT PEL POBLE.

1. Contextualitzaci histrica: A partir del segle XVI, la cultura catalana entra en un perode de clar afebliment en comparaci amb la fora que havia tengut els tres segles anteriors. Els segles XVI-XVII i XVIII es caracteritzen per la poca producci literria culta, per no pas popular, i per aix a aquest perode se li ha posat el nom de Decadncia.

15

Per com que una decadncia implica una desaparici, i la cultura catalana no va pas desaparixer, aquest terme ha estat posat en qesti i actualment se sol evitar. Durant aquests segles sorgiren quatre moviments (Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Illustraci). Causes socioculturals de la Decadncia: Lany 1469 suneixen les corones de Castella i Arag amb els Reis Catlics. El 1492 Castella esdev una corona rica (descobriment dAmrica). La Corona dArag comena un procs de davallada social, poltica i econmica la Corona es castellanitza. Extinci del Casal de Barcelona i adveniment de la dinastia dels Trastmara, dorigen castell. Tots aquests factors van comportar una davallada de ls del catal com a llengua parlada i, sobretot, com a llengua literria. Tot aix sagreujar durant el segle XVII (guerra dels Segadors i Tractat dels Pirineus es perd Catalunya Nord-), i sacabar darrodonir al segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta Felip V aboleix les constitucions de Catalunya, Valncia i Mallorca-. A partir daqu, la cultura catalana rebr una dura repressi.

2. La literatura popular: Entenem per literatura popular les manifestacions orals creades per la gent a partir de la necessitat que t dexpressar les seves vivncies, les creences, les pors, els desitjos, etc. No lescriu pas tot el poble o tota la gent, sin un individu annim que recull una tradici. Aquesta obra es continua trasmetent oralment. La majoria de gneres de la literatura popular solen ser en vers, perqu aix sn molt ms fcils de recordar. La literatura tradicional difereix de la popular pel que fa a lanonimat (s dun autor conegut, encara que la majoria de gent ja no sen recordi) i a loralitat (s una literatura culta perqu parteix dun escrit i de la notaci musical). Amb el temps la gent es fa seva una composici de lautor i laltera com si fos dorigen popular. Gneres de la literatura popular:
a. b. 1. 2.

3. 4.

5.

Les canons religioses giren entorn de les grans festivitats del cristianisme: Nadal, Pasqua Nhi ha de dos tipus: goigs i nadales. Les canons profanes tenen composicions de temtica molt diversa. En tenim de diferents tipus: El romancer s un reflex dels mites que corrien entre el poble, generalment imposats per poetes que cantaven les gestes dels grans herois. Corrandes: designa un conjunt molt ampli de canons curtes de quatre versos heptasillbics. Tenen una gran varietat remtica (damor, denyorana, de fadrins). Gloses: compostes pels glosadors que, sobretot a Mallorca i Menorca, improvisen sobre qualsevol tema. Canons de pandero: lloana duna persona en la celebraci dun esdeveniment molt important: nuvi, nvia, mareeren acompanyades amb la percussi dun pandero. Canons de bressol: peces fetes amb sons onomatopeics (non-non) per accentuarne el ritme monton que es cantaven per bressar els infants.

16

c.

d.
1.

2. 3.

El teatre: el podem dividir en religis i prof. El primer fa referncia als cicles religiosos i vides de Jesucrist i dels sants. El segon s representat pels entremesos que es feien a les grans festes. Rondalles, mites i llegendes: Rondalles: narracions annimes que es transmeten oralment duns fets que es presenten com a imaginaris. Nhi de molts tipus i solen tenir certes caracterstiques (frmula dinici i d cloenda, el viatge inicitic ) Mites: narren uns fets ambientats en un mn que se suposa que va existir (histries dherois, dus). Sn un intent dexplicar i donar sentit a lexistncia. Llegendes: relats que es presenten com a verdics i situen lacci i el temps, cosa que no fan les rondalles. El protagonista sol ser un personatge histric. Actualment, les llegendes urbanes perviuen i es modifiquen a travs dInternet.

3. Renaixement, Barroc, illustraci i Neoclassicisme:

Renaixement: s la culminaci de lHumanisme. Hi haur una gran curiositat cientfica, per desprs del Concili de Trento es disoldr perqu els seus personatges seran perseguit per la Inquisici. Aquest moviment ser representat per Cristfor Despuig: Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa. Recordem que a partir dara fins finals del segle XIX, no es tornar a conrear la prosa (noms es far teatre i poesia). Barroc: corrent artstic europeu que predominar des de finals del segle XVI fins a mitjan segle XVIII. s un contrast amb lart de Renaixement. La Contrareforma i les guerres continuades crearan un ambient dobscuritat que influir en totes les arts. Els temes ms tractats seran els pas del temps, la fatalitat de latzar i els revessos de la fortuna. Lautor ms destacat s Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona). Neoclassicisme: moviment esttic que va nixer a Frana . Destaca el rigor per les formes i el racionalisme. Tenia un altre element, el subjectivisme, que desenvolupar en el Romanticisme. Illustraci: finals segle XVII- finals XVIII. Els descobriments tcnics feren que els intellectuals tenguessin plena confiana en el mtode cientfic i es desenvolups lesperit crtic. A Menorca (que estava sota la Corona Britnica) hi destacar Joan Ramis amb la seva obra Lucrcia. s una tragdia clssica.

4. Textos seleccionats: Rondalla: Shermosura del mn. Aix era i no era un rei cristi i un senyor moro, amics corals ferm. Un dia se nanaven a caar. Quan tornaven, es vespre, veuen una doneta via que filava, amb un llum penjat en es nas. - Que li tir? Digu el rei - No li tireu, digu es moro. El Rei era dun geni, que, en pensar-la, lhavia de fer, i no pogu estar pus: apunta a sa via , li dispara sa fletxa, li toma mig pam de nas, i es llum li va caure i tots es copinyats li soi. Aquella via era fada, i ms maleda que foc i tot duna digu: ()

17

5. Exercicis de les lectures:

a. Segueix el final daquesta rondalla. b. Explica les caracterstiques que ha de tenir una bona rondalla. c. Demana a ca teva llegendes antigues que coneguin i explica-nos-les. d. Explica llegendes urbanes que coneguis a travs dInternet, la televisi o el
cinema. e. Inventat una llegenda. Explica-la al teu cercle damics com si fos certa i contam els resultats. S XIX: LA RENAIXENA: UNA FLOR S QUE FA ESTIU.

1. Contextualitzaci histrica: Temps de conflictes socials a tot Europa a causa de la revoluci francesa i linici de la revoluci industrial que motivar tots els moviments obrers (apareix el proletariat). Lorigen del Romanticisme cal cercar-lo a Alemanya i a Anglaterra. s un moviment esttic que sinici cap a mitjan segle XVIII i que dur al voltant dun segle. A Alemanya destacar Goethe amb la seva obra Faust, i a Anglaterra Lord Byron o Mary Shelley amb Frankentein. A Frana podem destacar Victor Hugo i com es recupera de Rousseau la teoria del Bon Salvatge (les persones sn bones per naturalesa, s la societat qui les corromp). Els temes ms importants del Romanticisme foren: el mal del segle (inadaptaci dels joves escriptors), nostlgia del passat, lantiheroi (ser el seu protagonista), la lluita del jo, la natura (s lestat anmic de lartista), la identitat nacional i el sofriment del poble (lluita social)

2. El moviment de la Renaixena: A Catalunya aquest moviment es va dir Renaixena (en contraposici del perode obscur dels segles XVI-XVIII). Recollir lamor pel passat i la conscincia nacional que predica el Romanticisme. Ser un moviment global de recuperaci de la societat catalana i de la llengua i literatura prpies. La diferncia ms clara amb el Romanticisme s que a tot Europa sorgiren grans novelles, mentre que al nostre pas haurem desperar al Naturalisme (finals del segle XIX) per tenir una novella de certa qualitat (Narcs Oller amb La Papallona). Es tornen a recuperar els Jocs Florals. Qui guanyava les tres flors (ptria, fe i amor) era anomenat mestre en gai saber. Poesia: Carles Aribau amb Oda a la ptria i Jacint Verdaguer amb Canig. Teatre: ngel Guimer. Conre el drama histric i les seves obres ms famoses sn: Terra Baixa, Mar i Cel, La filla del mar i Maria Rosa. Totes les seves obres solen tenir les mateixes caracterstiques: lheroi rebutjat, el bon salvatge, el triangle amors, lopressi social, contraposici de dos mons

18

Terra Baixa: Hi trobam el triangle amors; Sebasti s el cacic del poble i t relacions amb Marta (filla del Moliner. s el personatge rebutjat per la societat i vctima del poders). Manelic s el pastor de Sebasti i viu a les muntanyes ( el Bon Salvatge). Sebasti necessita casar-se per diners amb la pubilla del poble ve i per no alar sospites decideix fer casar Marta amb Manelic (ell no sap res de la relaci de lamo amb Marta). Manelic senamora de Marta i aconsegueix que ella lestimi. Finalment, Manelic mata Sebasti i els dos enamorats fugen de la Terra Baixa (corrupta i estril) cap a la Terra Alta (retorn a la natura, els orgens).

3. Text seleccionat: Escena X. Acte III Marta, Sebasti i Manelic, per la porta del quarto de la Marta. Manelic (interposant-shi): Que ara ho veur li has dit? Ara ho veurem nosaltres! Marta (abraant-shi): Manelic! Manelic: Marta! Sebasti (que ha retrocedit): Tu aqu? Per on has entrat? Manelic: Per on entraves tu! Per la porta damo i de lladre! Doncs qu et pensaves? The espiat i the seguit. Arrossegant-me he arribat a la paret i mhi he arrapat amb els dits i amb les ungles!I ja sc aqu!I ja estem sols! I ja estem cara a cara! Sebasti: Vs-ten daqu, o si no ! Manelic (rient): Que men vagi! Se creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot! Aix es pensa, aix, Marta! Doncs no; que ja tot sha trasmudat aqu dintre, que ara el qui mana sc jo. I ara ho veurs si sc lamo! Sebasti: Lamo, tu? Esperat, doncs! (Intentant a anar a obrir la porta). Marta (comprenent-ho): Manelic! () Escena XI. Acte III Manelic, Sebasti, Marta, Pepa, Antnia, Josep, Nando, Perruca i altres. Marta est mig desmaiada, i se sost en la taula per no caure. Nando (en veu baixa): Qu passa? Manelic: Que us cridava lamo. Josep (en veu baixa): Mort! Pepa (en veu baixa): Jess! (exclamaci de tothom en veure el cadver.) Manelic: I ara vosaltres a riure fora! A riure! I tu, Marta, vine! Marta: S, s! Anems-en, anems-en! Manelic (emportant-se-la en braos): Lluny de la terra baixa! (perqu li obrin pas!. Fora tothom! Aparteu-se! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop! (ho va repetint cridant mentres sallunya). TEL. 4. Exercicis de la lectura:

19

a. Explica com sn els tres personatges principals: b. Qu significa he mort el llop? c. Explica qu s un triangle amors i parlam dalguns daquests triangles que shagin fet famosos al cinema, la televisi o a la literatura. REALISME I NATURALISME: LA CINCIA I EL DESCOBRIMENT DE LA MENT 1. Contextualitzaci histrica: La novella europea moderna (des del s XV fins als nostres dies) constitueix una histria parallela al desenvolupament de la ideologia burgesa, bsicament urbana i adaptada als gustos dels seus lectors. La Revoluci Industrial ha atorgat a la burgesia un protagonisme indiscutible i un gran poder econmic. Recordem que la literatura catalana no t novella des del segle XV Tirant lo Blanc-. A la primera meitat del segle XIX la burgesia mercantil relegar laristocrcia a un segon terme. Es desenvolupa un lector de novella i augmenta el pblic femen. s a travs daquests lectors i dels seus gustos que comencen a treballar els novellistes de lpoca. Un precedent important ser Walter Scott (1771-1832), que posar de moda la novella histrica (recuperar els moments histrics ms importants de cada poca i imortalitzar-los com a literatura). s el primer intent de prendre la realitat com a tema literari. Balzac ser el pioner de la novella realista. Trasllad els principis de la novella histrica al tractament de la societat francesa del moment. El 1857 Gustave Flaubert public Madame Bovary: una obra amarada de realisme pel que fa a les descripcions, desprovedes democi i de moralisme i amb la impassibilitat narrativa absoluta de lautor, basada noms en lobservaci dels fets que explica. A Anglaterra, Charles Dickens publica Les aventures dOliver twist i David Copperfield, i lautor rus Dostoievski emergeix en el panorama literari amb obres com Crim i cstig i Lidiota. Les novelles de tots aquests escriptors aviat foren tradudes i llegides a tots els pasos.

2. Els moviments del Realisme i del Naturalisme:

La novella costumista signific la descoberta de la realitat com a mteria

novellesca. Tot i ser un gnere de tradici romntica, prepar lentrada al realisme. Caracterstiques de la novella realista:

20

Presenta una nova visi del mn des duns parmetres realistes basats en la ra (allunyat de la imaginaci, el mn del somni i la sensibilitat). Cercava la representaci objectiva de la realitat contempornia, s a dir, la realitat que coneix lautor i que, per tant, pot descriure amb exactitud. Es dna importncia a tots els moviments socials nous i la seva nova classe social (lobrera). El gnere de la novella, en la qual autor, protagonistes i lectors eren burgesos, descrivia les tensions prpies daquesta classe i es va convertir en la forma literria del realisme per excellncia. Per aconseguir una descripci objectiva, lautor es documentava a travs de lobservaci metdica i meticulosa de la realitat que volia descriure. Com va dir Stendhal: Una novella s un mirall que hom passeja per un cam. Tan aviat us reflecteix als ulls latzur del cel, com el fang dels bassals del cam.

Caracterstiques de la novella naturalista: Cap a lany 1870, el realisme desemboc en el naturalisme. Aparegu en el context duna burgesia enlluernada pels progressos cientfics. Reb gran influncia del positivisme (observaci emprica de la realitat) El mxim exponent en ser mile Zol.

La novella realista i naturalista a Catalunya: Al segle XIX es recuperar aquest gnere. A principis de segle ja hi havia lectors, per no hi havia escriptors. Per tant, es va recrrer a les traduccions dautors estrangers (Balzac, Vctor Hugo, George Sand) - Sinici la producci autnoma lany 1862 amb Lorfeneta de Menargues, dAntoni Bofarull. - El autors es trobaren a lhora descriure amb els segents problemes: a. La llengua estava sense normalitzar. b. Manca de prestigi social. c. Lanacronisme de la novella catalana. - El 1882, Narcs Oller public La papallona, amb un prleg de Zol. Signific la incorporaci de la novella a lideari esttic realista i modernista. s linici de la novella moderna catalana.

3. Narcs Oller: Va nixer a Valls el 1846. Fou educat per un oncle advocat de caire liberal i que possea una completa biblioteca dels clssics. Aix determin el seu futur. Estudi Dret. Es fu amic dngel Guimer . Entr en contacte amb els Jocs Florals i sadon de la necessitat descriure novella en catal. Les seves obres ms importants seran: La febre dor, Pilar Prim i LEscanyapobres. 4. Lectura seleccionada:

21

() Per fi pogueren prendre el caf, ben soles, a la tauleta del jard. - I no ten va apuntar res, a tu, a Font-Romeu, mentre espervem el cotxe i jo parlava amb la vdua Roig? - Ni una paraula, si s que men va dir alguna. Com que sempre va estar amb nosaltres aquell fastigs Rossendo, que no parava de dir bestieses! - En fi, potser s que el reclamen els seus negocis. - Pse! No ho crec pas fu la noia amb aires de fstic. - Doncs qu creus, tu, que hi fas aquest posat? - Que s un tipo molt estrany o que - O quequ? La noia es repens i emmud. Els ulls se li negaren de llgrimes, cosa que sorprengu la mare duna manera estranya. - Com! Plores? fu la Pilar tornant-se sobtadament roja i procurant llegir en els ulls de sa filla el secret daquell plor- I ara! Quina estranyesa! Digues, digues, filla meva: o qu? - No, no mho facis dir: deixa-ho crrer rondin la noia amb veu enrogallda. Per aquest plor excitava massa la curiositat de la mare perqu pogus deixar dinsistir: - o que qu? Digues-h, digues-ho: vull saber-ho. LElvira sempass les llgrimes i, mirant descaradament a sa mare, en una daquelles rauxes que la treien de seny, exclam: - O que tu tens la culpa de tot. - Jo! exclam, a son torn, la Pilar, esdevenint blanca com la mort-. Sempre jo! Du et pagui la caritat! I, deixant caure el cap enrera i amb els braos penjant rest mirant al cel amb amarg defalliment. No podia ni pensar en el gran desig egoista que tenia de casar la seva filla amb aquell home, que per misteri inexplicable, no sents la Pilar, tot a lensems, un regust estrany, unes voltes de gelosia i altres de remordiment; dun remordiment tamb estrany, que no podia sser sin de desigs indefinits, que shauria guardat prou dentretenir-se a formular la qui els repellia de bones a primeres amb tota sa voluntat, ja no sols com a monstruosa absurditat, sin fins per convenincia prpia. Eren daquells misteris del cor que no es revelen mai a ning i que, no obstant, la tenien sempre en alarma, com si alg pogus llegir en el fons de la seva nima el que ella mateixa no hi veia sin duna manera vaga. Daqu la sorpresa punyent daquelles paraules: tu tens la culpa de tot. Donya Pilar sofrint miratge del remordiment, en aquell instant atribu a sa filla la miraculosa ubiqitat del Du que llegeix en el nostre interior, i es qued esgarrifada i morta desglai, ensems que lindignava la injustcia de lacusaci. () Pilar Prim. Narcs Oller

5. Exercicis de la lectura: a. Intenta resumir aquest text en quatre o cinc lnies b. Com creus que sn aquestes dues dones (fsicament, com van vestides, classe social, edat)? c. Per qu creus que t remordiments la protagonista?

22

d. Quina intenci t lautor quan fa que la seva protagonista principal sigui una dona? e. Com acabaries aquesta escena? EL MODERNISME I ELS JOVES BURGESOS REVOLUCIONARIS: 1. Contextualitzaci histrica: Cronolgicament, el Modernisme sestn des de finals de segle XIX fins a principis de segle XX. El autors europeus ms destacats de lpoca foren: Ibsen, Maeterlink, Nietzsche i Baudelaire, que comencen a ser coneguts grcies a les traduccions i a les crtiques de les seves obres, publicades a revistes del moment com LAven i Catalnia. Els darrers anys dels segle XIX estigueren marcats per una crisi profunda que afect en diversos nivells la vida social de Catalunya. Al tombant del segle ja shavia superat la febre dor i la indstria comenava a ressentir-se duna crisi econmica generalitzada. La crisi sestengu al camp i provoc migracions massives cap a les ciutats industrials. El moviment obrer catal agaf molta dempenta i es convert en la principal fora revolucionria d lEstat espanyol. El moviment anarquista arrel amb fora entre els obrers i els jornalers i adquir una gran incidncia social. La revolta social ms destacada fou la Setmana Trgica (revolta anticlerical i antimilitarista). Tot aix provocar el naixement dun nou moviment, complex i contradictori alhora, el Modernisme.

2. El moviment del modernisme catal: s el procs de transformaci de la cultura catalana, en el tombant del segle XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna. Arreu dEuropa sorgiren moviments semblants: Art Nouveau, Modern Style El Modernisme sha dentendre com un acte de voluntat, a favor sempre duna nova concepci de la vida collectiva i de lart. Podem establir el concepte de modernisme des de dos vessants: 1. El modernisme com a actitud: els artistes eren partidaris de tot all que era modern i que, per oposici a la majoria dintellectuals del moment (Renaixena), es pronunciaren a favor duna renovaci que saconseguiria manllevant de fora els model i les idees. 2. El modernisme com a procs. Des del principi, el modernisme catal va contenir dues tendncies esttiques i ideolgiques contradictries: 1. Els regeneracionistes: les seves intencions no eren nicament esttiques, sin que pretenien provocar el desvetllament ideolgic de la societat. Lart i la cultura han destar al servei de la revoluci, i lindividu ha dactuar com a revulsiu enmig de la massa. 2. Els decadentistes: no creien en la funci de lartista com a transformador poltic de la societat, sin que concebien la poesia i lart com a mitj de superaci de la
23

societat materialista. Convertiren lart en una evasi i defensaren que lnica justificaci de lart havia de ser lart mateix (lart per lart). Les dues opcions crearan un enfrontament directe amb la societat i amb la burgesia. Lexterioritzaci daquesta marginaci fou la bohmia, que apostava per unes noves formes de relaci social (les tertlies al Quatre gats, les celebracions a Sitges) i per noves formes de vida (vestimenta, cabells, actitud). Aix, els modernistes eren uns marginats elitistes que satribuen una funci privilegiada: lartista era un sser superior que participava com un sacerdot i guia duna religi descollits. La teoria del superhome de Nietzshe els va servir per bastir la figura del guia que ha de complir una missi heroica: fer progressar la humanitat. La ideologia individualista i antisocial del modernisme plantej un conflicte irresoluble que provoc la dissoluci del moviment. En la poesia destacar Joan Maragall: fill de famlia benestant, no va haver de fer feina mai. Es va incorporar a tots els escenaris culturals de Barcelona i va gaudir de gran prestigi com a intellectual. Va tenir tretze fills. La seva concepci terica sobre la creaci potica i el concepte de lart fou lelogi de la paraula viva teoria influda pel Romanticisme amb clares connotacions religioses: la poesia ha de sorgir de lespontanetat, la puresa i la sinceritat-. El teatre modernista aparegu duna manera tardana. Per exemple Rusiol comen a escriure teatre quan ja tenia una reputaci com a pintor i narrador. Els modernistes tenien una gran atracci cap al teatre, ja que lentenien com la manifestaci ms lliure i anticonvencional de lart total. Hi tenien cabuda des del drama a les titelles, lpera i les ombres xinesesEl teatre signific una plataforma dexpressi i difusi de les idees per als ms joves. Hi trobam dues gran tendncies: a. El drama darrel naturalista: seguia el teatre dIbsen. Proposava denunciar les injustcies socials i desvetllar la conscincia moral i poltica dels ciutadans. Ibsen creia que lnic recurs de regeneraci de la societat era enaltir la ms radical autonomia moral de lindividu. El tema era el de lindividu marginat i portador de la veritat alliberadora enfrontat a la societat ignorant i alienada. Els seus representant sn Ignasi Iglsias i Joan Puig i Ferreter (Aiges encantades) b. EL teatre simbolista: seguien Maeterlinck i dAnnunzio. Aposten per lesttica. Lart per lart. Apelles Mestres fou qui introdu aquesta vessant. Era ms esnob. Els seus mxims representants sn Adri Gual i Santiago Rusiol (combinaven els dos corrents teatrals). Santiago Rusiol: Les seves primeres obres defensaven una societat que ha de mantenir-se al marge dels afers materials i, en conseqncia, de les reivindicacions socials; i que ha de viure abocada a la bellesa, ja que aquesta s lnica manera digna de ser al mn. Aquesta prdica esteticista, en qu els artistes sn la minoria delegits capaos de guiar la massa social, no fa sin reproduir lenfrontament tpicament modernista entre lartista i la societat. Lauca del senyor Esteve (1907-1917): Lobra incideix en la qesti de lenfrontament de lhome idealista amb la societat del seu entorn.

24

3. Vctor catal: Catalina Albert i Parads va nixer lany 1869. Pubilla de terratinents. Als vints anys ja administrava la renda familiar. Es pos el nom de Vctor Catal perqu en aquella poca no era ben vist per la societat conservadora, benestant i essencialment rural de finals de segle, que una senyoreta jove i de bona famlia es dedics professionalment a la literatura. No es cas mai i exerc molta dinfluncia en les generacions posteriors. Caracterstiques de la seva obra: - Visi catica del mn. - Lluita ferotge de lindividu davant les forces destructores. - Els temes acostumen a ser escandalosos per ferir la sensibilitat burgesa i la moral conservadora. Solitud: - El 1902 la revista Joventut va encarregar la redacci duna novella a Vctor Catal amb la intenci de publicar-ne setmanalment alguns captols. Agaf la base dun conte rural com a punt de partida de la seva novella. Lobra completa es va acabar de publicar labril de 1905 en forma de fullet setmanal. Aquests fulletons relligats en conformaren la primera edici, que es pos a la venda el 1905, sense un prleg, i on lautora demanava disculpes als lectors per la pressa amb qu havia escrit lobra i les mancances i errades que sen podien derivar. - Tema: El conflicte interior i el dolor d'una dona sola, que lluita contra un entorn social i fsic opressiu amb l'objectiu de superar la insatisfacci de la seva vida i assolir la prpia realitzaci personal a travs de la recerca de l'amor i la llibertat. El preu que ha de pagar per la seva realitzaci personal, propi d'una herona postromntica, s la marginaci i la solitud (cal recordar Madame Bovary de Flaubert, Anna Karenina de Tolstoi i Ana Ozores a La Regenta de Clarn. Anna Karenina i Bovary decideixen sucidar-se, mentre que Mila comena una nova vida i oblida el passat). 4. Lectura seleccionada: () Aleshores s que la Mila els clogu ben de pressa, enlluernada altre cop per un sobtat i llampegant miroteig despill. Qu era aquella ratlla de llum, llarga i feridora, que migpartia travesserament el cel i la terra? El pastor ho digu amb una paraula sola, amb una paraula mgica: - La mar! La Mila va tombar-se com fiblada. Qu all era la mar, el quelcom imponderable de qu havia sentit parlar tantes vegades? Parpallej repetidament, fent una gran neteja de ses crnies; desprs torn a mirar, esbatanats els parpres, fixes les ninetes, resistint heroicament el guspirejant pampallugueig encegador. - La mar! La cosa mai vista! La mar gran dels peixos, dels naufragis, de les serenes, de les grote virolades, de les petxines, i llerons! - I per sa memria passaren com una exhalaci els exvots de la capella, les narracions del pastor, les dites i les recontes dabans danar a la muntanya, tot lo que li havia parlat daquella mar tan retreta i exalada pels homes Una alenada de desillusi lenfredor de cap a peus. ()
25

() La Mila, paumada, comen dentrellucar el misteri. Vols-te jugar que aquella dona parlaria de diners? - Reina! sexclam aleshores-. Qu potser vos penseu que els pastor ens ha deixat alguna cosa? - Ja ho s, que no nha fet, de testament! Per deixat o o tot s u! Encara shi estalvia el tant del govern! La Mila se sent agraviada. - Ni deixat ni de cap manera ens en ha pervingut re, del pastor! Vs dieu que era seu lo que tenia: sabeu ms que nosaltres: nosaltres encara no ho sabem, que tingus res! Fou tan enter, tan vibrant laccent de la Mila i tan ferma sa mirada, que la Marieta, una mica confosa, baix els ulls. Mes sa veu insist, obeint a la idea invariable: - Doncs, no s El cas s que an ell res se li ha trobat, i no sho podia pas endur amb lnima a laltre mn! Verament indignada aquesta vegada, la Mila sengall. - I per aix traieu que ho hem de tenir nosaltres de precs? La Marieta recul una mica. - Jo no vos dic tant Per com les voluntats fan les obligances si ell nhagus tingut alguna mira! Aleshores comprengu la Mila, de cop, tot el pensament de la jove: el pastor devia haver pagat voluntats que per a ella, volia dir determinats serveis. () Vctor Catal, Solitud. 5. Exercicis de les lectures: a. Per qu creus que Mila queda decebuda de la mar? b. Si no havia vist mai el mar, don creus que era Mila i quin mn devia haver vist? c. Per qu creus que la gent pensa que Mila havia fet alguns favors al pastor? Raona la teva resposta (pensa en la seva poca). d. Cerca elements modernistes a la pellcula Moulin Rouge. EL NOUCENTISME I LESCOLA MALLORQUINA: LART I LORDRE. 1. Contextualitzaci histrica: Lmbit histric en qu cal contextualitzar el noucentisme s prcticament el mateix del modernisme. Hi va haver alguns canvis: a. Absncia de protagonisme poltic de la burgesia catalana. b. Conscincia diferencial de la burgesia catalana que origin el reclam poltic a lEstat espanyol (Lliga regionalista, 1901). c. La conscincia nacionalista no era patrimoni de la burgesia, sin una actitud ideolgica ben arrelada en les classes populars i activa en els moviments obrers.
26

d. Diferncies poltiques, econmiques i ideolgiques amb la crisi colonial espanyola del 98 i la guerra del Marroc. e. Prat de la Riba al govern catal (1907) vas ser clau per a la concreci poltica dels continguts ideolgics i culturals del noucentisme.

2. Ideologia i esttica dels noucentistes: a. Definici del moviment:

Es pot entendre a partir del mot nou: all que s oposat a vell i, alhora, all que s propi del nou-cents.
b. Cronologia: 1906 es pot considerar la data fundacional del moviment per diversos motius: Prat de la Riba public La nacionalitat catalana (sntesi definidora del nacionalisme burgs). Eugeni dOrs inici en el diari La veu de Catalunya (rgan dexpressi de la Lliga) la secci diria, titulada Glosari, que es convert en una guia terica i pragmtica que presentava didcticament la conformaci ideolgica i esttica del moviment, la doctrina que calia seguir. Es publicaren llibres molt influents: Els fruits saborosos, de Josep Carner, Horacianes , de Costa i Llobera Ambds reculls potics proposaven un model de classicisme apollini, ser i harmonitzador, que seria clau en les noves propostes esttiques noucentistes. Se celebr el I Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Hem de recordar que el moviment convivia a la vegada amb autors com Puig i Ferreter, Josep Pla i Josep Maria de Sagarra., els quals no sadeien tant amb el noucentisme. Es crea programa dintervenci cultural que es concret en tres aspectes: 1. La creaci dun aparell ideolgic destat. La Mancomunitat de Prat de la Riba va tenir una cura especial a lhora de crear tota una xarxa moderna i efica de centres educatius transmissors dels valors culturals, ideolgics i socials del moviment. 2. La fixaci de la llengua literria. Des de la secci Filolgica de LInstitut dEstudis Catalans, Pompeu Fabra establ les Normes ortogrfiques (1913). 3. Les infraestructures culturals. Es crearen empreses editorials, publicacions peridiques El gnere de la poesia fou el privilegiat pel moviment. En canvi, la novella i el teatre varen ser gneres menystenguts. La poesia era lexpressi que millor sadequava a la norma i el model, no tant pel contingut, sin per la norma:
27

lestilstica, la mtrica, condensaci de llenguatge La seva concepci potica defugia lespontanetat i el sentimentalisme de la paraula viva maragaliana i defensava el rigor, la contenci expressiva i lartifici. Els poetes noucentistes es reconeixen hereus del mestratge ideolgic catlic i conservador-, la tradici autctona i classicitzant de lEscola Mallorquina i del simbolisme europeu, aparegut a Frana a final del segle XIX: s un suggeriment de lessncia de les coses que desemboc en un intent de crear la poesia pura; i el parnassianisme, dorigen tamb francs: cercava la bellesa pura (tamb els influ moltssim, ja que en van extreure linters pels temes clssics). Caracterstiques: - Objectivitat i tendncia a la sntesi. - Atracci per la poesia classicitzant. - Llenguatge acurat. - Interpretaci idlica de la natura. Els poetes ms famosos del moviment foren Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) i Josep Carner. El moviment sexting definitivament el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. 3. Josep Carner: Barcelona 1884- Brusselles 1970. Va estudiar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Afeccionat a lescriptura des de ben jove, collabor en diversos diaris i revistes (La veu de Catalunya). Va ser un membre destacat de la vida poltica catalana i va gaudir dun gran prestigi entre els intellectuals. Collabor intensament amb lIEC a partir de 1911. Lany 1921 ingress al cos diplomtic i va viatjar contnuament. Un cop acabada la guerra civil espanyola sexili voluntriament a Mxic i Brusselles. La seva trajectria literria es pot agrupar en quatre etapes: Iniciaci: des de 1896 fins 1905, influda per la poesia modernista i Verdaguer. 2. Etapa noucentista: 1906-1924. Represent la seva consolidaci com a poeta i acab de crear la figura del dandi que lacompanyava. Publica Els fruits saborosos gran perfecci formal, farcit de noms dorigen grec, que ofereix una visi idllica de la natura-; Auques i ventalls (1914), on defineix la seva caracterstica individual i personal: la ironia. 3. Post-simbolisme: 1925-1939. El recull ms representatiu s El cor quiet. Aquesta etapa es caracteritza per la humanitzaci de la poesia, linters per les coses senzilles i la contemplaci filosfica de lexistncia. 4. Metafsica: representada per Nab (1941) . s una profunda reflexi sobre el dest de lhome. El seu punt de partena s la Bblia
1.

4. Lescola Mallorquina: Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de postguerra,

28

les caracterstiques comunes dels quals sanaren accentuant ms i ms fins a llur crisi cap al 1950. 5. Costa i Llobera: Poeta, traductor i prosista (1854-1922). Fill duna famlia de rics terratinents, que solia passar estius a Formentor, els paratges de la qual esdevendrien la font dinspiraci de molts del seus poemes. Durant els anys 78-79 se li despert la fe religiosa i la vocaci sacerdotal. Les seves obres ms destacades: - Les Horacianes - Visions de Palestina La poesia de Costa i Llobera representa la superaci de la Renaixena i dels tpics jocfloralescos. Parteix del Romanticisme i enllaa amb el Noucentisme, tot passant lleugerament pel Modernisme. Sempre es va moure entre dues constants esttiques: el Romanticisme i el classicisme. 6. Joan Alcover: Poeta i assagista (1854-1926). Hi ha un factor cultural, concretament limpacte a Palma del grup modernista que es forma al voltant de Miquel dels Sants Oliver, que impulsa una intensa vida cultural de modernitzaci i dintegraci en la cultura catalana en un programa que acabar concretant-se en lanomenada Escola Mallorquina. Dins aquest marc, Alcover troba un espai propi dacci cultural efectiva, un sentit social a la seva activitat creativa de manera que, la seva poesia, alhora que es personalitza es carrega de sentit hum i collectiu. La tertlia de casa seva es converteix en un pont cultural, sobretot per lassdua presncia de Santiago Rusiol i Josep Carner, entre molts daltres. El seu discurs, Humanitzaci de lart, constitueix la seva declaraci potica ms important. Exposa la seva posici contrria als corrents de lart per lart, als simbolistes i parnassians, en una clara sintonia amb les actituds veristes i vitalistes del moment, que defensaven els lligams entre creaci potica i vivncia personal, emotiva. La seva obra ms destacada: - Cap al tard (1909) 7. Textos seleccionats: Qui vena pot tenir, quina sort divina! ai vena, seraf que ala una cortina, o que mira el seu tap (no se sap qu esbrina), o que rega el bell esclat duna clavellina! No hi ha res tan delicat com una vena! (v1-10) Josep Carner, Auques i ventalls.

29

Ja la nocturna joia ciutadana Mor llastimosa com un vil neguit, Enc que el cinema soni la campana, I passi un duo tot enllepolit, I el pobre mengi xufla i avellana, I els grans cafs exultin de brogit, I tot venint de lpera llunyana Lauto sescapi de claror cenyit, Si en una gran faana que el teatre, Lesglsia, el palau cerca dabatre Amb el seu bell cabal esplendors-, Fent un torn de bombetes imprevistes, Maragdes i topazis i ametistes No anuncien quelcom contra la tos. Josep Carner, Auques i ventalls A Virgili Oh suavssim, immortal poeta! Mitat de la meva nima et diria, Com un jorn te digu lamic Horaci, Si tant gosava qui de lluny tadora. Qui no testima si et coneix? Ton estre, Ton art suprem admiraci ens imposen; Per encara promou ms simpatia Ton esperit, que en misteris efluvi La flor eterna de ton vers exhala. (v 1-9) Costa i Llobera, Horacianes. 8. Exercicis de les lectures: a. Explica quina intenci t el primer poema. Raona la teva resposta. b. Respon les preguntes sobre el segon poema: Qui mor en aquest poema? Qu signifiquen els segent versos?

I passi un duo tot enllepolit: I els grans cafs exultin de brogit Maragdes i topazis i ametistes no anuncien quelcom contra la tos c. A qui es dirigeix el tercer poema i per qu?

30

s. XX LES AVANTGUARDES: UN MN DE CANVIS

1. Els moviments davantguarda: Creadors duna nova teoria de lart: lantiart. Siniciaren lany 1909 i foren liquidats el 1940 arran de la invasi nazi de Pars Es manifestaren cronolgicament en dos perodes: a. 1909 fins a 1929. El futurisme, el cubisme i el dadaisme b. Arrib fins al 1940 Surrealisme.

Futurisme:1909-19020.

El fundador del moviment fou Marinetti Manifeste du futurisme. Proclamava una ruptura total amb el passat i la tradici. Feia apologia de la guerra, la lluita i la violncia. Exaltava lesport, la velocitat i el dinamisme Manifestava el culte al jo i a la joventut. Tcniques literries: a. Destrucci de la sintaxi. b. Abolici de la puntuaci i de les majscules. c. s de signes aritmtics, musicals, etc. d. Paraules en llibertat. Cubisme: 1907-1914

La primera mostra del cubisme fou el quadre de Picasso Les senyoretes del carrer dAviny (1907). Aviat el moviment esdevingu tamb literari Apollinaire. Defensava el pacifisme internacionalista i lhumanitarisme Tcniques literries: a. Aplicaci del collage a la literatura. b. s de diferents lletres dimpremta. c. s del calligrama d. Desaparici dels enllaos lgics de la frase. Dadaisme: 1915-1920

Fou el moviment ms radical i rebel de les avantguardes. Tzara, lautor del manifest dadaista. Ideolgicament es caracteritz per una actitud anarquista. Exaltaci del jo lliure i independent. Defensava lespontanetat, latzar, labsurd i la bogeria. Tcniques literries Invenci de lescriptura automtica

31

Surrealisme: 1917-1940 Volia assolir el coneixement ms recndit de la realitat, el fons ms amagat de la subjectivitat humana. Les vies daccs a aquesta realitat oculta eren els somnis. Liderat per A. Breton. Tcniques literries: a. s de lescriptura automtica. b. Associaci de paraules i imatges. c. Expressi mitjanant polaritats: vida-mort, passat-futur, realitat-ficci 2. Joan Salvat-Papasseit: La figura del pare (era mariner i mor molt jove) va ser necessriament sublimada per Salvat en la seva poesia. La seva formaci escolar va ser bastant precria. Escoll el cam de lavantguardisme. Lany 1918 publica Poemes en ondes hertzianes Lany 1920 publica Contra els poetes en minscula. Primer manifest futurista catal. Labril de 1921 public Lirradiador del port i les gavines. El 1923 publica El poema de la rosa al llavis. Va morir lagost de 1924, desprs de patir durant molts danys tuberculosi.

1. Poemes seleccionats: O H T O T A P U L C R A ET DUR SEMPRE AL PIT JACULATRIA Rosa et sc pregant PTAL QUE ES MOR TREMOLANT EL BES DONANT SEMPRE CREMANT - I UN ALTRE PTAL ESPERANT G O T E S D E S

32

ET SOMNIAR A LA NIT L es tam peta s dor 3. ULLS CLUCS LAMOR Ulls clucs Lamor Sap que la vida sempre s una festa Una can Du se lestima com la llntia encesa Ulls clucs Lamor Du li manava que es lligus la bena Passava jo I ara es venjava fent que fossis meva: xiula i feineja fa ta cambreta 2. Exercicis de les lectures: a. b. c. d. e.

A N G ESPINES DE LLIGA-AMANT FERIU MA CARN

Quina forma t el cal.ligrama? Per qu creus que t aquesta forma? Quin significat creus que tenen les gotes de sang? Qu creus que significa Du se lestima com la llntia encesa? Elements formals diferents al segon poema. Intenta fer el teu propi calligrama.

LA LITERATURA DE POSTGUERRA: UNA GENERACI MARCADA.

1. Contextualitzaci histrica: De la postguerra a la transici democrtica: La guerra civil espanyola va suposar una desfeta important per a la cultura catalana, i va comportar un procs despanyolitzaci que repercut greument en la

33

literatura. La dictadura franquista transform les institucions prpies de Catalunya i va prohibir ls de la llengua catalana. Desprs de la guerra, molts intellectuals es varen exiliar a Europa i Amrica. Aix doncs, la cultura en llengua catalana es desenvolup en tres mbits: la cultura pblica, la cultura de lexili i la cultura clandestina. Els seus objectius, per, eren comuns: salvar la llengua, la cultura i les institucions. Val a dir que la cultura feta a Catalunya pren dos camins: la cultura feta en castell i la cultura feta en catal. La dcada dels cinquanta comena un procs de liberalitzaci, que va ser progressiu fins a la mort de Franco lany 75 i laprovaci de la Constituci del 1978. La literatura feta a Catalunya: 39-46: lit clandestina. 46-55: aparici de la primera literatura pblica que conviva amb la clandestina. 55-70: intent dassimilaci en clau folclrica i regionalista per part del rgim franquista. 70-80: marcada per la mort de Franco, apareixen autors bilinges. La literatura feta a lexili: El paper dels exiliats fou bsic fins els anys 60 (publicaci de revistes, conferncies, traduccions ) Els gneres: 1. Poesia: gnere important a la postguerra perqu evitava amb ms facilitat la censura. La llengua nera lelement clau, i Carles Riba el model. La poesia dels 40 s postsimbolista i hermtica; cap als anys 50 apareixen temes com la mort, lexili o Du (Salvador Espriu). A la dcada dels 60 la poesia evoluciona cap al realisme histric, lexistencialisme i lavantguardisme. 2. Teatre: suprimit fins a lany 1946, noms Sagarra o Soldevila van poder escriure obres interessants. La recuperaci es produeix devers els anys 60. 3. La novella: s un gnere marcat per tres factors: a. La crisi que es venia arrossegant des del noucentisme. b. La censura. c. Labsncia dun pblic lector normalitzat.

Podem classificar els autors en dos grans grups: a. Abans de la guerra civil: Rodoreda, Villalonga, Capmany, Calders, Perucho, Pedrolo. b. Formats desprs de la guerra civil: Montserrat Roig, Baltasar Porcel,Terenci Moix, Gimferrer, Carme Riera. Les lnies dominants van ser: a. Novella psicolgica, amb influncies del neorealisme itali i la novella nordamericana (Dos Passos): Rodoreda i Villalonga. b. Lexistencialisme (Sartre i Camus): Pedrolo i Maria Aurlia Capmany. c. Literatura fantstica: Perucho i Calders. d. Novella dexili: Riera Llorca (Tots tres surten per lOzama)

34

2. Salvador Espriu: Neix a Santa Coloma de Farners lany 1913 a una famlia benestant vinculada a Arenys de Mar. Estudi Dret i Lletres a Barcelona. La guerra civil interromp els seus estudis degiptologia. Abans del conflicte ja havia publicat alguns llibres en prosa. Segu escrivint a Catalunya de forma clandestina. A partir del 60 fou molt ms conegut. Va morir lany 1985. Caracterstiques generals: Dividim la seva obra en poesia, narrativa i teatre. Molt influda per lexistencialisme, la seva obra t com a eix el tema de la mort. La seva obra constitueix una elegia del temps perdut. Espriu vesteix el seu univers mtic a partir del mn de la infantesa i de mitologies de diverses cultures, com ara la grega (Ariadna), legpcia (arbre, Ossiris) i lhebrea(Job). Lunivers espriu se centra principalment en: Sinera (Arenys) s la representaci del parads perdut de la infantesa. Lavnia: s Barcelona. Sepharad: s Espanya. Alfaranja: representa els Pasos Catalans. Daltra banda, el tema de la guerra civil, de lenfrontament fratricida, s tamb constant a la seva obra: compara la situaci del poble catal de la postguerra a la del poble jueu. Un altre recurs caracterstic dEspriu s el teatre del mn, un teatre en qu els pesonatges sn vists com uns titelles manejats per un sser superior que es mostra cruel, una divinitat que representa, al cap i a la fi, la mort. Algunes de les seves obres potiques que cal esmentar sn: Mrs. Death, Cementiri de Sinera, Les canons dAriadna, Les hores, El caminant i el mur 3. Poemes seleccionats: I Amb lent dolor esdev somni fosc Aquella llum dels altssims palaus. I el temps lescampa pel record, ja flor desfeta Als dits aspres de pluja del meu extrem hivern. Miro tota la nit i sento el cor Vastssim de la terra, el maternal Respir fangs que guarda el vinent blat. Arribaran dem tranquilles hores, Obertes ales amples dels ocells Duran al camp les grans calmes destiu. Hi haur potser molt piadosos arbres Dombres esteses damunt secs camins. Per jo, que sabia el cant secret de laigua, Les lloances del foc, de la gleva i del vent, Sc endinsat en obscura pres, Vaig davallar per esglaons de pedra Al clos reciinte de llises parets
35

I avano sol a lesglai del llarg crit que deia per les voltes el meu nom. FINAL DEL LABERINT

EL SOTJADOR () -Noms un rostre en la tenebra. A tots els ports on fujo -nau contra vent-mspera aquest poder vastssim que no t nom. Un ull sense parpella Sotjant-me En nit dintre tenebra. Esguard de gla, lluita del fi de lnima Muda, subtil: dolor en la tenebra Senyorejada per lesglai del rostre nic, innmer () LES CANONS DARIADNA.

4. Exercicis de la lectura: a. Intenta donar significat a les segents paraules: - Somni fosc: - Flor desfeta: - Extrem hivern: - Maternal respir fangs que guarda el vinent blat: - Piadosos arbres: b. Quin significat creus que t el ttol del segon poema? c. Intenta entendre el significat de les segents paraules dins el context del poema: Rostre en la tenebra: Nau contra vent: Ull sense parpella: Nit dintre tenebra:

36

5. Merc Rodoreda: Va nixer a Barcelona, al barri de sant Gervasi, lany 1909. Era filla nica duna famlia lletraferida i catalanista. Va viure una infantesa marcada per la influncia del seu avi matern, que li inculc lamor per les flors i per Catalunya. Abandon lescola als nou anys i la seva formaci fou autodidacta. Als vint anys es cas amb Joaquim Gurgu, germ de la mare, i un any desprs naixia el seu nic fill. De ben jove collabor amb escrits en diverses publicacions, i lany 38 va rebre el premi Crexells per Aloma. Desprs de la guerra va exiliar-se, primer a Frana i ms tard a Ginebra, on va viure amb Armand Obiols, el seu company sentimental fins a final dels anys 70 quan retorn a Catalunya. Lany 1981 li fou concedit el Premi dHonor de les Lletres Catalanes. Va morir a Girona lany 1983.

La seva obra, gaireb exclusivament narrativa, est estretament lligada als esdeveniments ms importants de la seva vida i pot dividir-se en tres etapes bsiques: obres de joventut, obres de maduresa i obres de vellesa. Obres de joventut: 1932-1938. Sn novelles diniciaci en qu lescriptora assaj les lnies novellstiques que desenvolup i matis ms endavant i de les quals reneg anys ms tard. Lnica que va ser revisada i reescrita posteriorment lany 69 fou Aloma. Parteix de la narrativa psicolgica i simblica, i apunta alguns dels trets caracterstics dels personatges principals de les novelles de Rodoreda: dones que es converteixen en vctimes passives en mantenir relacions tenses amb els homes. La protagonista dAloma s una noia, una adolescent, que entra en el mn dels adults arran duna relaci amorosa amb un home madur. Aquesta relaci ser frustrant per a la protagonista i la convertir en un sser solitari, somniador i desencisat. 2. Obres de maduresa :Visqu el drama de lexili, que la condu primer a Frana i ms tard a Sussa. La represa de lactivitat literria es produ amb la publicaci de Vint -i-dos contes lany 1958. Lany 1962 aparegu La plaa del Diamant,que es convert en una de les novelles ms importants de Rodoreda i la que la consagr com una autora coneguda arreu del mn. La novella ens introdueix en un univers simblic, que caracteritza la narrativa daquesta poca. El nom de la protagonista, Natlia Colometa per al seu primer marit-, ja indica la importncia dalguns smbols com els coloms. Laltre smbol destacat s larbre.
1.

Narra una histria ambientada en el context histric que va des de la Guerra Civil espanyola fins a la postguerra. Explica el procs de maduresa duna dona des de lptica del propi record (escriptura parlada). Hi destaquem levoluci cap a ls del monleg interior, sobretot al final de la novella; laparici del mn de linconscient i un llenguatge perfectament adaptat als personatges, a lpoca, al registre i, alhora, a la normativa gramatical.
3.

Darreres obres: Les inaugura La meva Cristina i altres contes (1967), que recull contes en qu es desenvolupa la creaci dun mn mtic, impregnat de fantasia, en el qual destaca el tema de la metamorfosi, s a dir, el canvi que permet lalliberament dels protagonistes. Mirall trencat (1974) representa la culminaci dun procs narratiu. s una novella tancada que explica la formaci, lascensi, la davallada i la desaparici duna famlia. Hi destaca el

37

smbol del mirall, que reflecteix la realitat i fragments de la realitat, o la seva desaparici si est trencat. Representa, a ms, el pas del temps. El final de la narraci explica la destrucci total, marcada per la trencadissa del mirall de Sofia quan abandonen la torre, que simbolitza lespai familiar. Els smbols ms destacats tornen a ser laigua, la infantesa, larbre i el jard. 6. Lloren Villalonga: Va nixer a Palma lany 1897 i hi va morir lany 1980. De famlia benestant, va estudiar medicina i sespecialitz en psiquiatria a Pars, on entr en contacte amb la cultura francesa. Abans de la guerra civil, comen a escriure en catal i castell amb el pseudnim de Dhey. Va fundar la revista Brisas (34-36), amb la qual pretenia introduir a Mallorca nous corrents esttics. Villalonga va ser un illustrat molt atret pels corrents de pensaments europeus i enfrontat als intellectuals catalanistes mallorquins. En esclatar la guerra, safili a la Falange.

La major part de la seva producci apareix desprs de la guerra civil. La seva literatura es fonamenta en la novella psicolgica, i s influda per la infantesa i la joventut viscudes a una Mallorca rural i plena encara de famlies aristocrtiques com la seva. Com va fer Proust, Villalonga intenta salvar el record del pas del temps; amb aquest propsit cre el mite de Bearn, indret que representa la desaparici dun mn i una forma de vida anterior a la guerra civil (regit per una espcie daristocrcia semifeudal). Novella: La primera novella fou Mort de dama (31), que relata lagonia duna dama de laristocrcia mallorquina, ltima descendent de la seva famlia. La seva agonia representa, de fet, la desaparici de laristocrcia mallorquina amb larribada del mn modern. Lobra s una stira contra els nobles i els escriptors catalanistes vinculats a la revista La nostra terra. Noms un personatge se salva de la crema en aquesta escandalosa novella que enfront Villalonga amb alguns sectors de la societat mallorquina: la baronessa de Bearn. Bearn o la sal de les nines es va publicar primer en castell lany 56 i desprs en catal lany 61, moment a partir del qual Villalonga redacta la seva obra en llengua catalana. Aquesta obra s una mena dautobiografia de lautor i la seva dona, que es troben darrere els protagonistes: don Toni i dona Maria Antnia. El tema central de la novella s lambigitat. El narrador s un capell, protegit de don Toni, que reflexiona resignadament sobre la desaparici de laristocrcia mallorquina desprs de la mort sense descendncia reconeguda dels barons de Bearn. Altres novelles de Villalonga sn: La novella de Palmira i Andrea Victrix. Conte: Influncia proustiana: El lledoner de la clastra,de 1958. Teatre: La majoria de les seves peces teatrals corresponen a textos narratius adaptats a lescena. Un exemple en seria el Faust, de 1962. Els seus desbarats sn obres breus bastant infludes del teatre de labsurd.

38

7. Textos seleccionats: I vaig sentir una companyia a la m i era la m den Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de set i jo no nhavia vist mai cap, per tenia les plomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que arremolinava per dintre de lembut que ja estava gaireb clos i amb els braos davant de la cara per salvar-me de no sabia qu, vaqig fer un crit dinfern. Un crit que devia fer molts danys que duia a dintre i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no-res que havia viscut tan de temps tancada a dintre, era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben b qu era abandonament? Merc Rodoreda, La plaa del diamant. En Jaume arrenc a crrer cap a laigua per en Ramon tenia les cames ms llargues i latrap de seguida. Havia collit la forca de terra i la hi pos al coll. Quiet! Top amb la soca dun arbre. Deixam que em fas mal.La Maria li pass una m per la galta, com la mam, i li digu: pobre nyicrisTenia la m dola i els ulls li brillaven com les estrelles que anaven caient de les fulles. En Ramon crid: Ara!La Maria tenia lagulla de picar als dits. Quan sent la punxada al coll la mir com si no ho entengus i arrenc a plorar amb la boca oberta. Tenia les mans crispades, els mirava; es volgu treure la forca del coll i en Ramon lempeny. Caigu a terra i quedaren una estona quiets. Recollida I tot duna el bosc sillumin. Un sol petit i rod, color de taronja botia per entre els arbres i les fulles, que shavien tornat vermelles. Tingu temps de pensar en quan es mirava les mans davant dun llum i es veia lombra dels osssos voltada de carn rosada. La forca lhavia acostat a laigua. Estava dintre de laigua, desquena, i les fulles i les branques sanaven tornant petites i tot semblava que fos molt lluny. Fu un esfor per moures, per qued mig bocaterrosa i sent molt de mal darrera del cap i un gran fred. Merc Rodoreda, Mirall trencat

Cavaller i llatinista I arqueleg oh, dolor!, Ha deixat la vida trista, Per viu dins lo meu cor! Tal era lepitafi que, des de Be Hem Dinat, dedicava Aina Cohen a la memria del Marqus de Collera, i que la tradicional revista publicava en lloc preferent, reservant-li tota una plana (com a les joieries luxoses reserven de vegades tot un mostrador a exhibir un sol diamant), al centre de la qual apareixia la migrada composici. Aquests versos, que pareixien no res, eren fruit de penoses meditacions. En realitat, el Marqus, centralista i dinstic fins a la medulla, havia estat, polticament, un enemic del clan dAina Cohen i calia no ser massa esburbats en els panegrics. B Hem Dinat tenia el costum, com Dona Teodora Despujol i com tanta gent a Mallorca, de suprimir tothom que no fos dels seus. Lloren Villalonga, Mort de Dama

39

Lauto-mobile llanava xiulos i remors estranys. Semblava animat duna gran energia interior, com si el possessin esperits. Es podia comparar a una bstia encadenada; perqu sense desplaar-se ni un pam no feia ms que contorsionar-se i trepidar com els endimoniats de Jaca el dia de santa Orsia. Tassegur que all no era un espectacle per als nirvis duna senyora. Jo la mirava i la vaig veure serena, pot ser una mica pllida, per digna i tranquilla. La bstia seguia trepidant i jo esperava que dun moment a laltre tot esclats i se desfs en peces. El senyor estava immutat. La responsabilitat que contreia en aquells moments era greu. El vaig veure que dubtava entre dues palanques, com si hagus perdut lesma; i a la fi nestir una amb energia, mentre cridava : - Aferrat fort! Lauto-mobile peg un gemec i don una envestida. El rebedor de Bearn s gran. Des del rac on eren els senyors fins a la foganya hi havia ms de quaranta passes. El cotxe es dirig com un llamp cap a la xemeneia. - No tan aviat digu Dona Maria Antnia- Aferrat fort! repet el senyor mentre intentava de maniobrar la palanca- Atural, Tonet, que mos estavellam! Jo havia tancat els ulls. Aleshores, en el silenci de la nit, son la veu alterada de Don Toni. - No el puc aturar! Lloren Villalonga, Bearn. 8. Exercicis de les lectures: a. b. c. d. e. f. g. d. En quina persona es presenta el primer text? Qu et pareix que volen significar lembut i el crit? Quin to creus que t el segon text? De quina manera descriu la mort de Jaume? A qui penses que va dirigida la ironia daquest text? Qu signifiquen arqueleg i llatinista? Quin tipus de llenguatge predomina al text (descriptiu, dialogat, narratiu)? Quin objecte representa lenfrontament entre el passat i el futur? Diccionari:

40

NDEX:

1. La literatura trobadoresca i el mn dels trobadors 2. Lltim trobador: Ausis March 3. La paraula dun geni: Ramon Llull 4.. La literatura religiosa i moral 5. La literatura hitoriogrfica 6. El mn cavalleresc i la Cort 7. El retorn de lhome: LHumanisme

p 1-4 p 5-7 p 8-10 p 11-13 p 14-16 p 17-20 p 21-23

41

8. La decadncia: Un mn salvat pel poble 9. La Renaixena: Una flor s que fa estiu 10. Realisme i Naturalisme 11. El Modernisme: Joves revolucionaris 12. El Noucentisme i lEscola Mallorquina 13. Les avantguardes: Un mn de canvis 14. La literatura de Postguerra 15. Diccionari

p 24-27 p 28-30 p 31-34 p 35-39 p 40-44 p 45-48 p 49-57 p 58

LA LITERATURA

CATALANA

42

EN UN QUADERNET

43