Lalumne amb TDA/H Estratgies a laula

Hi ha moltes coses que es pot fer per millorar ladaptaci dun nen amb TDA/H a lescola. Nhi ha tantes, que sovint quan em fan la pregunta general qu puc fer amb el meu nen TDA/H? em quedo callada sense saber per on comenar. I es que depn de tants factors que s difcil classificar el tipus destratgies. Penso que la manera ms clara s classificar-les pel nivell dimplicaci que hi vulgui o pugui posar el docent. Per tant, el segent s un llistat no exhaustiu de diferents recursos que han funcionat amb diferents nens amb dficit datenci i/o hiperactivitat. Per el fet que hagin funcionat abans no garantitza que funcionin amb tots els nens. De fet, la clau que far que un nen funcioni a laula, tingui o no TDA/H s, precisament, el fet que el mestre es preocupi per intentar arribar a ell i per fer una prctica reflexiva, observant-se i analitzantse per veure quines sn les causes i les conseqncies de les conductes de cada nen i, per tant, com modificar-les per tal que aquestes canvin. Intentar descriure les estratgies de ms generals a ms especfiques, per tal que coincideixi amb el nivell del docent. No s positiu que, de cop i volta, intentem realitzar-les totes. Caldr un procs de reflexi per part del professor i, aquelles estratgies que ja realitzi, sistematitzar-les en el seu dia a dia, i afegir noms dues o tres ms durant un temps determinat per tal de valorar la seva eficcia o no. Abans daplicar qualsevol estratgia, cal primer pensar si realment comprenem el trastorn i totes les seves implicacions en la vida del nen. Cal poder entendre les seves reaccions com a fruit de la interacci de diferents variables, entre elles, la poca capacitat per inhibir la resposta que li surt i la gran dificultat que t per a mantenir latenci de manera continuada. Noms aquestes dues caracterstiques ja poden fer que el nen: - no estigui atent a classe - es distregui amb qualsevol cosa - desconecti fcilment de les explicacions - es perdi molts aprenentatges bsics - es vegi incapa dentendre els aprenentatges nous (doncs no t els bsics per comprendrels). - tingui un historial de fracassos escolars llargussim - es pensi que s tonto - tingui una autoestima acadmica baixa i vulgui compensar-la amb daltres rees on pugui ser el rei. - tiri la tovallola amb facilitat, perqu total, no ho aprendr mai

Olga Ventosa.

- faci atribucions externes (els profes em tenen mania, no s que jo no ho spiga fer) que li facin no desenvolupar un bon sentit de la responsabilitat. - pensi que esforar-se s intil perqu mai arribar al nivell dels dems, i que amb lnic que rep refor per part dalg s quan fa el pallasso i els dems riuen. Penseu que una escola inclusiva s aquella que sadapta a les necessitats educatives de tots els seus nens. Moltes de les estratgies serviran per a millorar el rendiment de tota la classe, i totes es basen en una actitud positiva davant tots els nens, en autoentrenar-nos en mantenir la calma davant situacions conflictives i en esdevenir el mxim de sistemtics possible. I per fer tot aix caldr entendre que TOT NEN VOLDRIA FER B LES COSES i ser reconegut per aix, per si res no li surt b i tothom li diu que s un gamberro, el nen no noms shi trobar b en el paper de gamberro de la classe (ja que rebr el refor social dels companys, que s el ms potent) sin que construir la seva personalitat en base a aix, sense tenir opci a sortir daquest cam. Per tant, us proposo que llegiu b el que significa tenir un Trastorn per dficit datenci amb o sense hiperactivitat, que feu un procs de reflexi de si ho teniu clar, i llegiu acuradament cada estratgia (la lectura en diagonal no serveix per a res) valorant si realment la porteu a terme de manera sistemtica o no. Nivell 1: 1. Estructurar al mxim les classes, de manera que sempre siguin previsibles per a tots els alumnes. Ex: - els primers 10 minuts reps de la classe anterior i revisi dels deures, - 15 minuts dintroducci de nou temari, - 15 minuts dactivitats individuals o en grup - 15 minuts de nova teoria - 5 minuts de reps del que hem aprs i autovaloraci de cada nen. 2. Buscar el lloc ms convenient per asseure al nen. Sovint a les primeres files, a prop del mestre, lluny de la finestra o daltres possibles distractors. 3. Buscar les coses positives de lalumne i intentar dir-lin una o elogiar-lo al menys una vegada per sessi, sobretot si no sho espera, encara que sigui per haver escrit una m molt bonica, per haver estat assegut 10 minuts, etc. Caldr que siguin elogis concrets i crebles, el mxim de sincers possible.

Olga Ventosa.

4. Controlar que ha ents les instruccions de les tasques, sense fer-lo sentir diferent a la resta. 5. No tenir en compte el seu moviment excessiu, ja sabem que no el pot evitar. 6. Deixar-li un espai fsic o temporal per a moures: fer-lo fer encrrecs fora de laula quan el veiem nervis, sortir a la pissarra (encara que sigui per a esborrar-la), permetrel anar al lavabo a rentar-se la cara, etc. Per vigileu: aquesta estratgia shaur daplicar amb cura: el nen t TDA/H, per no s tonto. Si veu que sel deixa sortir sempre que ho demana en podr abusar. Caldr fer-ho de manera dissimulada, sent sempre el professor qui decideix que marxi de laula a realitzar una tasca concreta. 7. El contacte fsic s important. Un suau toc a lespatlla quan est desconectat o nervis pot sser suficient. Per caldr actuar abans que estigui descontrolat. 8. La metodologia manipuladora i experimental li anir millor que la teoria. Les temtiques motivadores i properes a la seva realitat personal, no cal dir que aniran b per a tots els nens. El partir dels coneixements que t el nen, preguntant qu en saben abans de comenar totes les llions, i avanar associant les noves idees amb les idees prvies i trencant esquemes preestablerts tamb. 9. Evitar el cstig excessiu i les amenaces que no podem complir. Ser millor pactar amb ell 3 objectius que volem que aconsegueixi dins laula, i obviar altres comportaments fins que no hagi automatitzat aquests 3. Ex: si aconsegueixes estar 15 minuts assegut tindrs un positiu, si no dius paraulotes en tota la classe, si fas les tasques llegint lenunciat 2 vegades, etc. Els altres nens comprendran perfectament que a ells sels exigeixi ms si els expliquem que a cadasc li costa unes coses i daltres. Potser caldr proposar un objectiu individual per a cada nen a lhora de tutoria, per a que entenguin les diferncies. 10. Que una mateixa acci sempre tingui la mateixa conseqncia. Cal ser constants i ser coherents: les conseqncies positives (premis) i negatives (cstigs) han destar clars per les dues bandes i SEMPRE realitzar els mateixos, de manera tranquilla, sense que sens noti alterats: ja saps que la conseqncia daquesta acci s... no guanyar el punt positiu... o estar de peu 5 minuts al final de la classe ... o sortir fora de laula 10 minuts a reflexionar... o un punt positiu... o 2 punts positius si ha estat excepcional!

Olga Ventosa.

Nivell 2: 1. Entrenar-se en la tcnica de lextinci: ignorar les conductes que fa per cridar latenci i donar-li molta atenci quan fa bones conductes, encara que sembli que no li agrada que li ho valorin. No saplicar quan la conducta impliqui un perill per a ell o pels companys. Caldr recordar que lextinci t un efecte pujada les primeres vegades que saplica, provocant que la conducta sigui ms intensa al principi. Quan el nen entn que no rebr atenci per aquella conducta es cansa i no la fa ms. 2. Pactar amb el tutor i amb tots els professors els 3 objectius que volem aconseguir amb ell a laula i que tots siguin consistents i realitzin les mateixes conseqncies si no els fa. Cal estar segurs que tots simpliquen al menys durant 3 mesos. Desprs daquest perode, com els resultats seran visibles, tots voldran continuar aplicantho. 3. Tutories individualitzades de 10 minuts: seran molt positives per a indicar-li qu sespera dell, recordar-li els 3 objectius, revisar lagenda i material, ajudar-lo a organitzar-se, recordar les normes i marcar lmits. Sha de convertir en un espai de comunicaci positiva. Amb adolescents anir b realitzar contractes. 4. Tcnica dautoavaluaci: tenir un temps per reflexionar i pensar sobre la seva conducta els ajuda a estructurar-se. Aquesta autoavaluaci, en els inicis, haur de ser molt guiada i pautada per ladult. 5. Lagenda no es pot convertir en un instrument dintercanvi de crtiques: ms aviat sha de procurar escriure a lagenda notes positives per a casa. Les coses negatives que pugui preocupar s millor dir-les per telfon. 6. Potenciar activitats que fomentin la integraci social del nen: Sn nens que els costa mantenir les amistats, perqu la seva impulsivitat i hiperactivitat fa allunyar-sen els altres nens. Els treballs en grup, treballs cooperatius, la tutoria entre iguals, dinmiques, etc... faran que els dems el coneguin millor, lentenguin i lacceptin. 7. Canviar la nostra manera dexpressar les coses: dir el mateix per en forma positiva no costa res. Si ens diuen ho fas malament no s el mateix que si ens diuen intenta-ho fer aix o b em sento trist quan tu no portes el treball perqu veig que no avances tot el que podries. Les implicacions a nivell dautoestima sn molt diferents. I cal tenir molt en compte, des de petits,

Olga Ventosa.

lautoestima daquests nens, ja que una bona autoestima previndr moltes situacions no desitjades a lescola. 8. Deures i temps: treure-li la sobrecrrega de deures a casa, ja que sn nens que, degut al dficit datenci, triguen el doble que els altres nens a realitzar-los. Donarli ms temps per a acabar les tasques i els exmens. Pel mateix motiu, necessitaran ms temps que els dems per a realitzar certes activitats o certs exmens. 9. Dividir les tasques llargues: en tasques curtes ms fcilment assolibles. Intentar que no hi hagi molta lletra en un full, que ell vegi que ho pot aconseguir. A ms, la seva dificultat en memria a curt terme fa que tingui dificultats per a comprendre i recordar els enunciats llargs. Aquest simple fet facilitar la seva comprensi del que ha de fer i a ms el motivar perqu veur que pot aconseguir-ho. 10. Interactuar freqentment amb ell: a laula, per comprovar que segueix, que comprn, i donar-li la oportunitat de re-dirigir-lo quan est distret. Caldr, per, tenir en compte que aquestes interaccions no han de ser massa vistoses ni tractar-lo molt diferent dels dems. A vegades, un suau toc a lespatlla ser suficient. Nivell 3: 1. Full de registre: A vegades, un full de registre, si tots els professors estan implicats, pot anar molt b per a sistematitzar els objectius que se li demanen. Aquest pot anar variant al llarg del temps, quan els objectius es vagin assolint se nafegiran de nous. Ex: Objectius Aixecar la m per parlar Estar assegut a la cadira Acabar les tasques rpid Mates Catal Caste Socials Expe

Per aconseguir lobjectiu destar assegut, caldr que li donem espais cada 15 minuts per a aixecar-se: a esborrar la pissarra, a posar la data, a obrir/tancar la finestra, a portar un paper a 3er B, etc. 2. Oferir models de conducta reflexiva i estructurada, tant per part del professor com per part de companys que els puguin ajudar. Verbalitzar els passos per a seguir les instruccions i les estratgies personals en veu alta els pot ajudar a emprar el llenguatge per a organitzar el seu pensament.

Olga Ventosa.

3. Treballar lacceptaci de si mateix i dels dems, amb els seus punts forts i febles, el tots som diferents, el no hi ha ning perfecte, treure el mxim partit dels punts forts i treballar els febles per a millorar, aprendre dels errors, fer atribucions internes i responsabilitzar-se del que fa malament tot demanant-li, sense enfadar-nos, que ho corregeixi (netejant la taula, demanant perd, etc.) i valorant-li la segent vegada que realitza la conducta adequadament. 4. Treballar lordre i lorganitzaci personal de manera transversal, adaptant-se a les seves necessitats: sempre seran ms immadurs que la resta, per tant, els costar ms assolir els hbits de treball. Est b fer-los un seguiment de lagenda encara que a la resta no els ho fem, revisar-los lordre de la carpeta, de la taula o de la motxilla, ajudar-los a estructurar les seves idees i el seu discurs, etc. 5. Encarregat de la setmana: fins a primer i segon dESO encara es poden tenir encarregats de diferents coses i penjar els noms i el crrec a la paret: desborrar la pissarra, descriure la data, de repartir el material, de recollir el material, danar a buscar guixos, portaveu, etc. Cada setmana es valorar en funci de lobjectiu de cadasc i sassignar aquests crrecs a les persones que millor hagin acomplert els seus objectius. Cada professor pot posar el positiu als 6 millors alumnes daquella sessi i es deixen a la vista de tots (si hi ha perill de manipulaci per part dels nens millor es guarden per es recorden cada vegada) i al final de la setmana es fa un recompte. 6. Creure en lalumne TDA/H: Hem de ser els primers que creiem en les seves possibilitats, en que s capa de superar-se a nivell de rendiment acadmic i a nivell conductual, si no li transmetem la idea que pot ell creur que no pot. 7. Si saixeca molt sovint: recordar la norma a linici de totes les classes: noms pot venir a la meva taula qui hagi acabat, els qui tingueu dubtes aixequeu la m, pactar un senyal privat que li recordi la norma, assegurar-nos que t tot el material necessari, reforar: estic molt content que continus assegut, estic segur que fars un bon treball, quan el veiem nervis encomanar-li un encrrec amb moviment abans que el faci ell, ser coherents i conseqents amb les conseqncies pactades amb ell, escriure la norma de manera molt visual en un pster. 8. Si molesta als companys: asseurel amb un company tranquil que sigui un bon model (si seu individualment, evitar que els altres nens moguts estiguin prop seu), dedicar un temps personal a parlar-li sobre els sentiments Olga Ventosa.

que genera en els companys quan els envaeix, interromp o parla massa, tenir un lloc per a treballar tranquil a laula (per a enviar-lo quan estigui nervis), reforar-lo pblicament: magrada com ests treballant avui, Aleix, si segueix molestant, separar-lo de la situaci (hi ha molts graus: a una altra taula, al final o al principi de laula, 5 o 10 minuts al passads, fins que acabi la tasca al passads, o expulsat de laula). 9. Si perd el control, crida i desafia: caldr analitzar quines situacions el porten a perdre el control i preveure-les: si sn alguns companys, si s la classe massa rgida, si s massa flexible, etc. Es bo donar-li dues o tres opcions a escollir (si no vol treballar). Abans dexplotar, mentre el pugui raonar amb ell, se li podr dir: ja veig que aquesta tasca no tagrada i que no la vols fer, veig que ests enfadat, per el meu objectiu s que aprenguis a fer aix i per tant s necessari fer la tasca, com creus tu que podem solucionar-ho? I si barregem una tasca que no tagrada amb una altra que s?. Si est fora de s s millor no intentar raonar amb ell sin retirar-lo a un lloc on pugui calmar-se (en determinats moments, si no vol marxar de laula, es pot demanar als dems de marxar tots i deixar-lo sol, com a ltima opci). s molt important que en plena explosi no ens hi enfrontem ni entren en una lluita de poders, cal mantenir-se ferm en les conseqncies sense mostrar cap alteraci ni lamentaci (per un dia podries no cridar, o ja estem una altra vegada cridant). s millor dir: desprs parlem, ignorem els seus comentaris i continuem lactivitat, sense agredir ni fsicament ni verbal. Som els adults: alguns hiperactius ens intentaran 10. buscar els lmits, diran a la resta de nens que fan el que volen amb nosaltres, o faran veure que ells sn els reis de linstitut. Recordem que un nen que necessita fer tot aix s que t moltes mancances a nivell dautoestima. Sovint necessiten sentir-se superiors en quelcom, ja que no sn bons en res. Tornar a llegir de tant en tant les pautes ens ajudar a recordar-ho, perqu com a humans, ens poden fer saltar de les nostres caselles. Es important guanyar-nos-els quan estan tranquils, treurels daltres classes, si cal, i parlar tranquillament amb ells (sempre que no sigui aversiu per a ells i que no els estem traient duna classe que els agrada molt), dir-los que entenem que un mal dia el t qualsevol, per intentar que es posin a la nostra pell tamb. Intentar arribar a acords amb ells, que vegin que estem de la seva part i que volem ajudarlos. Aquest treball individual professor-alumne s molt important per aquests alumnes, s quan personalitzen al Olga Ventosa.

professor (ja no generalitzen dient tots em tenen mania i tots sn iguals), quan noten que hi ha alg que creu en ells, que les coses que els proposen fer son assolibles i que poden fer b algunes coses. Nivell 4: 1. En les activitats escrites: Ser constants en lexigncia de pautes de presentaci (marges, ttols...), poca lletra a cada full, reduir les activitats repetitives en un dia, subratllar els pargrafs ms importants de la pgina, centrar latenci en una activitat concreta, tapant (si cal) les altres, realitzar sovint avaluacions curtes, instruccions clares i concises, sistema darxivar les feines (dossiers cronolgics, etc.) 2. En les activitats de classe: tasques i deures amb un nivell de dificultat adequat i de temps curt, explicar les consignes emprant el mxim de recursos visuals que ajudin als verbals, assegurar-se de deixar temps per copiar lescrit a la pissarra, segmentar les feines complexes, feedback (correcci) immediat, classes molt estructurades i previsibles, treball cooperatiu amb companys que facin de models comportamentals, emfatitzar ls de lagenda, facilitar esquemes, guies destudi i planificacions setmanals, les tasques a llarg terme controlar-les per fases i fer recordatoris. 3. En lexposici de temes i llions: assegurar-se que sha captat latenci de lalumne, mantenir el contacte ocular molt freqentment, emprar senyals no verbals pactades per redirigir latenci mentre es continua lexplicaci a classe, relacionar els temes amb interessos de lalumne o amb laplicabilitat a la vida quotidiana, activitats no molt llargues i adequades a la seva capacitat datenci, facilitar un esquema amb els conceptes ms importants i el vocabulari bsic, explicacions concises i que vagina l gra, exposici a bon ritme: punts curts i clars, activitats variades per cada tema (manipulatives, visuals, auditives, cooperatives...), involucrar lalumne en lactivitat (materials dautocorrecci, possibilitats de participar i anar a la pissarra, role-playings, debats, treball cooperatiu...), anomenar lalumne pel seu nom mentre es fa lexplicaci (si cal), fer notar quan sest en actitud atenta i inadequada, preveure deixar-li temps per comentar amb algn company alguna cosa que no hagi ents. 4. En lorganitzaci daula: files prou distanciades per al moviment del professorat, asseurel prop de la taula del professor, amb bona visi de la pissarra i lluny de Olga Ventosa.

possibles distraccions (finestra, porta, companys moguts...), companys tranquils als costats, tenir una taula allada pel treball de ms concentraci. 5. Control de conducta: tenir unes expectatives ajustades, parlar amb lalumne individualment, explicant-li que lentenem i exactament qu li demanarem, el refor positiu ser la nostra gran arma, i lemprarem quan no sho esperi o quan vulguem mantenir una bona conducta, potenciar cooperaci en lloc de competitivitat, no culpabilitzar sin buscar solucions i responsabilitats, potenciar lamistat, lempatia i lhumor, donar ms atenci a les conductes positives que a les negatives, potenciar la participaci i la responsabilitat, recordar sovint les normes de convivncia de lescola, no posar-lo en evidncia ni avergonyir-lo en pblic, procurar un ambient tranquil i ordenat sense massa canvis (si nhi ha, procurar anticipar-los per tal que estigui preparat), donar les consignes duna en una i fent contacte ocular, deixar clares les conseqncies de cada acci, no etiquetar amb adjectius (gandul, passota...) ni parlar amb el verb SER, millor canviar-lo per ESTAR (s millor dir: ests nervis avui que dir ets molt nervis). 6. Trobar lequilibri entre exigncia i tolerncia: Es fcil que alguns mestres sentin pena o interpretin el comprendre el trastorn com a ser ms fluixos amb el nen. Aquests nens necessiten unes pautes estables i fermes, unes conseqncies predibles a cada conducta, tenir clar qu sels demana i perqu tenen una conseqncia negativa. Ser comprensius, tolerants o flexibles amb les seves propostes no vol dir deixar de ser ferms, exigents o de fer s del lideratge. El professor ha de ser el lder, no sha de deixar alterar pels nens, lhan de veure com un pilar ferm on poder recolzar-se. Complir la conseqncia o reparar els danys fets s tamb una manera dexpiar la conscincia, de sentir-se millor i fer net. No sha de demostrar que el professor s lautoritat i se lha dobligar per la fora a tenir una disciplina que mai podr tenir, per tampoc deixar-lo sol, sense conseqncies, perqu s un nen, normalment ms immadur que els dems, i necessita que li marquin el cam i li diguin quins sn els lmits. Aquest equilibri s molt difcil de trobar. Es molt til fer un llistat de les conductes destorbadores a laula. Desprs caldr ordenar-les per ordre dimportncia i durgncia en canviar. Les que puguem ignorar, les posarem en el sac de lextinci (se li cau el llapis a terra, fa una brometa en veu baixa amb el company, etc.). Les que comportin perill fsic rebran un NO ferm i un allunyament de la situaci de perill. Per aquelles 5 o 6 Olga Ventosa.

conductes importants on vulguem incidir, es convertiran en els nostres objectius amb el nen, i caldr que els tinguem molt clars, perqu ser on haurem deducar i incidir. Caldr observar les causes que provoquen les conductes i pensar en les conseqncies ms naturals per aquestes (que no siguin desmesurades ni massa fluixes). Intentarem evitar aquestes causes, per en cas que es donin i es doni la conducta desadaptada, SEMPRE tindr la mateixa conseqncia: ja saps que si fas aix toca fer aquesta conseqncia, sense cap emoci en el to de veu. 7. Amb nens desatents i no hiperactius: No porten problemes de conducta per s de rendiment. Cal fer un esfor per a recordar que aquests tamb tenen una dificultat. El contacte ocular freqent, les senyals per atreure la seva atenci, el situar-lo en llocs que evitin distraccions, el donar-li ms temps per llegir i fer les tasques, per copiar de la pissarra, el confiar en ells, fer tasques manipulatives i emprar materials audiovisuals, canviar dactivitat sovint (cada 10-15 minuts), classes estructurades per no montones, fer preguntes i interactuar amb ells, dir el seu nom alguna vegada per posar els exemples, asseurel al costat dalg que lajudi a centrar-se. 8. Dificultats en la lectura: tenen dificultats de segmentaci fonmica, cometen errors fontics (omissions, substitucions, addicions, rotacions, inversions), errors de puntuaci, llegeixen amb el dit per no perdre la lnia, tenen problemes de comprensi lectora, i tot aix els porta a no tenir motivaci per la lectura i que les tasques que impliquin molta lectura els siguin molt aversives. Per solucionar-ho, es pot fer lectura compartida (s molt ms motivadora), si ha de llegir en grup se li pot dir abans quin fragment llegir per tal que tingui temps de preparar-sel, per a entrenar-lo individualment es pot emprar la tcnica del metrnom (que llegeixi una paraula per cada cop del metrnom, comenant per un ritme molt lent que haur daguantar limpuls de llegir dues paraules alhora- i sanir augmentant), i el minut de la lectura (marcar quantes paraules llegeix en un minut, i desprs que pugui veure la seva evoluci). Tamb se li podr permetre ls dun cartr per a no perdres (la lnia). Caldr comenar el curs demanant-li textos curtets per a motivar-lo i anar augmentant el nombre de paraules de les instruccions i dels textos que li demanem que llegeixi. 9. Dificultats en lescriptura: les principals dificultats dun alumne amb TDA/H sn degudes a la desatenci: uneix dues paraules, soblida de posar la darrera s-, separa Olga Ventosa.

paraules (des prs), oblida lletres en una paraula o nhi afegeix, substitueix unes lletres per altres, i rectifica o repeteix sllabes o paraules. Sha de treballar des de la base, demanant-li a linici quelcom que pugui assolir: per cada 4 paraules sense errors que escriguis et posar un punt, aix aconseguirem el doble desfor en atenci, es pot jugar a lletrejar paraules, a comptar sllabes duna frase curta, a descobrir les faltes en un text, etc. Si la gramtica es presenta en forma de joc i les normes en forma de trucs per aprovar, la motivaci potenciar latenci i aprendr el doble. Tamb caldr treballar sobre la calligrafia i la presentaci dels fulls, ensenyant-li a automatitzar (3 quadrets i el ttol, 5 quadrets i lenunciat, 2 quadrets i el segent pargrafs, amb un marge de 4 quadrets, per exemple). Es podr comptar totes les paraules ben escrites dels textos i fer un registre. Caldr tenir en compte que la seva baixa memria de treball i les dificultats per a generalitzar aprenentatges faran que a aquests nens els costi ms escriure sense faltes. Per molt que els fem repetir les paraules no aprendran ms rpid, all que s ms efica s el refor i lagafar lhbit de repassar en acabar. Ls de materials visuals associats a laprenentatge de les paraules els va molt b. 10. Dificultats en les matemtiques: La comprensi denunciats de problemes llargs sels fa molt difcil, s millor separar en dos pargrafs si es pot. Lentrenament en autoinstruccions s molt efica: se li ensenya que el seu cervell ha dautomatitzar 5 passos: mirar tot el full (per si hi ha dibuixos explicatius) i llegir poc a poc, pensar en totes les alternatives (sumar, restar, multiplicar i dividir), escollir-ne una i escriure-la, repassar des de linici. Tamb els va b tenir un quadro explicatiu: sumar = posar, restar = treure, multiplicar = posar moltes vegades, dividir = repartir. Tamb cometen errors a lhora daplicar el signe matemtic. Els anir b associar cada signe (+, -, x, /) amb un color diferent. Recordem tamb que el fet de manipular i de representar grficament el problema far que la comprensi daquest sigui ms fcil. Tamb els s molt til el joc de clcul mental amb nombres fcils, diriament durant 5 minuts, i els enigmes on hagin de representar-se quantitats mentalment. Nivell 5: Autorreflexions 1. Sap el teu alumne quin tipus de conducta concreta esperes lell? (no s el mateix dir portat b que si Olga Ventosa.

tasseus b, aixeques la m per parlar i treballes les tasques en silenci i concentrat tindrs un positiu) 2. Has lloat suficientment les bones conductes, i de manera concisa (al menys una vegada per classe)? 3. Pot ser que es porti malament perqu reclami latenci que no rep quan es porta b? 4. Ets persistent en laplicaci destratgies per a millorar la conducta? (s bo fer registres per veure levoluci al llarg del temps del nen, aix no ens desesperarem si t 2 dies dolents seguits) 5. Ets pacient a lhora desperar canvis en la seva conducta o esperes que aquesta es doni de manera sobtada? 6. Reforces els intents que fa lalumne per aproximar-se a la conducta que esperes dell? 7. Supervises sovint que no passin desapercebuts els petits avenos? 8. Creus en ell i en la possibilitat que millori la seva conducta? 9. Ets respectus, atent i sensible a les seves dificultats (identificant all que realment li costa)? 10. Li dediques prou temps, parles amb ell, lescoltes?

El nostre missatge ha de ser: S que pots I per aquesta ra et dono i et demano I com s que et costa, tho reconec.

Olga Ventosa.