Pla Local de Joventut Molins de Rei 2010 - 2013

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei
NDEX 1.- Introducci 1.1. Origen i evoluci de les poltiques de joventut a Espanya 1.2. La importncia del Pla Director de Joventut a Molins de Rei 1.3. Els eixos vertebradors del Pla Local 2.- Caracterstiques estructurals 2.1 Recursos humans 2.2 Recursos financers 2.3 Recursos funcionals 3-. Principis de funcionament 3.1 Interdepartamentalitat 3.2 Interinstituionalitat 3.3 Participaci Jove 4.- Caracterstiques metodolgiques 4.1 Diagnosi
a. Anlisis de la realitat b. Visualitzaci c. Diagnstic
3 4 6 11 11 12 13 15 17 19
4.2 Disseny del Pla Local de Joventut

a. Objectius b. Projecte c. Temporalitzaci d.Pressupost per projectes
94
4.3 Avaluaci 5.- Annexos 6.- Bibliografia
184 189 190
1. Introducci 1.1. Origen i evoluci de les poltiques de joventut a Espanya
Linici del disseny duna acci pblica a favor dels joves a lEstat espanyol no es produeix fins lany 1979, data de larribada dels primers ajuntaments democrtics. s a partir daquest moment que es reconeix la joventut com a un collectiu amb una idiosincrsia i unes necessitats socials prpies. Malgrat aix, no s fins la dcada dels vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la celebraci de lany Internacional de la Joventut, quan neix el primer projecte jove a Espanya: el Projecte Jove de lAjuntament de Barcelona, que metodolgicament pren com a referent experincies europees. s lany zero de les denominades poltiques integrals que defineixen letapa jove com un perode de transici cap a ledat adulta. Actualment, aquest concepte de joventut com a etapa de transici ha canviat. El motiu principal daquesta evoluci s la prpia transformaci de la condici juvenil. Ara per ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que en dcades anteriors. Hi ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors i de cultura) que han provocat lemergncia de la joventut entesa com un nou perode vital de lindividu. Segons aquesta concepci sha dafirmar que els joves i les joves sn ciutadans de ple dret, aix com constatar que lespai juvenil actua com un potent camp dinnovaci social i cultural i que, per tant, les respostes que els joves plantegen als seus problemes serveixen tamb a tota la societat. Tot aix provoca un canvi en la manera dentendre i implementar les poltiques de joventut. Es passa de les Poltiques Integrals a les Poltiques Afirmatives. Aquestes es deixen de concebre com a programes de transici i passen a ser accions afirmatives de la nova condici juvenil, s a dir, poltiques orientades a potenciar la plena ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les poltiques afirmatives no trenquen radicalment amb el model integral, i shan dentendre com levoluci lgica daquest antic model. Tot i aix, els plantejaments inicials dambdues poltiques difereixen conceptualment en la definici mateixa de la joventut i en el seu objectiu principal. Si el model de poltiques integrals definia a la joventut com un perode de
transici i tenia com objectiu principal la inserci social i professional, les poltiques afirmatives la defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, s aconseguir lautonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continutat queda establerta en el punt de partida dambds models poltics perqu tots dos models parteixen de la perspectiva global i integral per acostar lAdministraci a la realitat dels joves. 1.2. La importncia del Pla Director de Joventut a Molins de Rei Els canvis en la condici juvenil condueixen a un replantejament en el model
dintervenci i gesti pblica capa de donar una resposta adequada a les noves orientacions de la poltica juvenil. Dintre daquest nou model denfocament afirmatiu de les poltiques de joventut, un dels elements importants dintre de lactuaci de lAdministraci, s el desenvolupament del Pla Director de Joventut. Aquest s una eina fonamental de lAjuntament de Molins de Rei per a desenvolupar les poltiques adreades a les joves i als joves de la ciutat. El Pla Director de la poltica de Joventut es dissenya seguint la metodologia establerta per les Noves Poltiques Afirmatives. Per tant, es contempla la joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i entendre els joves i les joves des duna perspectiva global. En aquest sentit proposem treballar cinc eixos per a desenvolupar la nova manera dentendre aquesta condici juvenil: lautonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i lexperimentaci. Des de lAjuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat dEmancipaci Juvenil, hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves demandes de la joventut actual. Aix doncs, el Pla Director vol ser una eina que desenvolupi lacci poltica adreada als joves de Molins de Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinmic i participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi. Creiem en la necessitat dun Pla Director perqu els joves necessiten suport a la seva creativitat, a la seva formaci, a les seves iniciatives, a les seves empreses. Daquesta manera, estem donant suport al progrs de la nostra poblaci. Els joves de Molins de
Rei intenten divertir-se, estudien, sn la base del mn associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja shan convertit en el motor econmic de la nostra vila. Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratgic de Molins de Rei, on safirma que un dels reptes del municipi en els propers anys s intentar marcar les lnies dactuaci que facin possible la integraci social i professional dels joves; proporcionar, donar suport i dur a terme activitats, projectes, programes, serveis i equipaments que facilitin als joves els instruments necessaris perqu esdevinguin vilatans actius que spiguen trobar la soluci dels seus problemes i, a ms, facin de Molins de Rei un municipi amb lesperit que planteja el Pla Estratgic, un municipi obert, plural, integrador, culturalment actiu i socialment cohesionat que vetlla per la qualitat ambiental i el desenvolupament econmic. Volem que el nostre Pla Director sarticuli en funci daquests objectius generals perqu responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de Rei, i es vertebri segons els cinc eixos esmentats anteriorment. La Participaci ha de ser un dels eixos vertebradors perqu els i les joves siguin protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva participaci activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins viuen de ple a la seva vila: constitueixen i formen part dentitats, organitzen accions concretes, canalitzen actuacions adreades al collectiu juvenil. Aquesta s un realitat evident, per hi volen participar ms. Necessiten ms espais de participaci. s per aquest motiu que la participaci ha de ser un dels objectius prioritaris dactuaci. LHabitatge s el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i lemancipaci personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi on desenvolupar-se. Ladquisici dun primer habitatge s un problema seris per aquells collectius menys afavorits, entre els quals es troben els joves que necessiten comprar o llogar el seu primer pis. La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels eixos ms importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la seva ciutat,
per en necessiten encara ms. Volen expressar la seva prpia cultura, necessiten nous espais per poder fer-ho i volen sentir-se recolzats. Cultura s aqu necessitat dinnovaci, equipaments i integraci.
1.3. Els eixos vertebradors del Pla Director Autonomia Realment ser jove s molt dur, per algunes coses ets gran i per daltres petit. Qu sc? Postadolescent? Adulta? No nhi ha prou a fer un carnet jove. Els joves serem els adults i governants del futur.
Les noves poltiques afirmatives, tal i com shi ha fet referncia amb anterioritat, sn dafirmaci de la joventut com una nova etapa de la vida de lindividu, entesa en un sentit ple. Perqu els joves puguin assolir aquesta plenitud han de gaudir dautonomia. En conseqncia, un dels nostres objectius s assegurar la igualtat dels joves per tal que gaudeixin plenament de les potencialitats que els ofereix la seva condici. Hem dassegurar la igualtat dels joves posant laccent en els dficits formatius dels joves amb ms dificultats, aix com estimular les iniciatives dautoaprenentatge i autoocupaci. Hem dafavorir laflorament dels nous jaciments docupaci. Tot aix ho hem desenvolupat des de programes que lAjuntament de Molins dur a terme en matria dinserci laboral i igualtat doportunitats. Hem de canalitzar la informaci de lexistncia daquests programes, aix com potenciar els programes existents i fomentar-ne la creaci daltres de necessaris i inexistents en lactualitat. No podem deixar de banda les situacions clssiques de risc social i salut, que haurem dafrontar des del camp de la sanitat i les bones prctiques de consum, ajudant-nos duna eina imprescindible com s la informaci adreada als joves.
Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de lautonomia personal passa per la possibilitat daccedir a un espai vital propi, que saconsegueix a travs de lhabitatge. En aquest camp, hem dintervenir de manera decidida en lhabitatge de lloguer i en lhabitatge de promoci pblica per a joves. Ciutadania Ens agradaria que hi hagus codecisi amb els joves, que no sigui noms consultiu.
El concepte de ciutadania corre el risc desdevenir quelcom vacu i abstracte, a causa que moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que constitueixen la mateixa definici de ciutad. En aquest sentit, els joves del present viuen i pensen la seva condici duna manera que permet omplir de continguts reals una abstracci que, per a moltes generacions anteriors, s tan sols una paraula que omple documents. Per contra, per la joventut davui els fonaments de la democrcia, els drets individuals, la solidaritat, lecologia i el medi ambient sn qestions que donen sentit vital al seu paper dintre les nostres societats. Els joves dara se senten ciutadans del mn, del seu continent, del seu pas i del seu municipi. Tant des duna vessant ms global com des dun punt de vista local aquests han trobat una transcendncia real al concepte de ciutadania. Per tant, des daquesta perspectiva el nostre Pla Director ha daplegar totes aquelles propostes relacionades amb la participaci dels joves, des del dileg individual a lintercanvi didees amb collectius, ja sigui amb les diferents entitats juvenils de la nostra ciutat o b amb altres formes potencials dagrupaci. Aquesta participaci ha de ser bidireccional, ja que de tenir present la comunicaci contnua entre els joves de Molins i la instituci municipal, es consoliden com a un espai real dexpressi. Lobjectiu s establir nous canals participatius peridics i assegurar conductes fiables dinformaci per tal que els joves puguin accedir a aquesta i, aix, potenciar la seva opini individual i les formes dintercanvi.
No ens hem doblidar daquells grups de poblaci juvenil amb ms dificultats daccs a la informaci. Hi ha joves que per la seva trajectria individual o per certs condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicaci. s sobre aquests sectors on sha de fer una ressenya especial, i cal intentar socialitzar-los a travs de la interioritzaci dels seus propis drets, com una de les mximes de la participaci. Cal promocionar i donar suport a iniciatives dassociacionisme, voluntariat, solidaritat i cooperaci. Hem de mirar daconseguir que la participaci i la solidaritat tinguin cabuda als mitjans de comunicaci per tal que arribin a la resta de la societat. No hem de deixar de banda que el ms important daquests processos s fer partcip a tota la poblaci, tant des del punt de vista de la informaci com, sempre que sigui possible, des de la implicaci. Creativitat Estar de bars est molt b, per si ten canses on vas? Des de lAjuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar lesttica jove. Hem de donar suport tant a lapropiaci daquesta esttica com a lacceptaci per part dels adults daquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos culturals que ofereix la nostra vila i aix ens ha de conduir a superar la dicotomia que es produeix entre cultura artstica de mitjana o alta qualitat, per adults, i cultura artstica no entesa pels adults i considerada de baixa qualitat, destinada als joves. Aquest trencament conceptual, que ara per ara es produeix noms en una direcci, la jove, sha de traduir en el foment de les experincies culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves han fet un esfor per apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora shan dimpulsar les creacions i els treballs simblics del jovent. Segons aquest criteri, des de lAjuntament de Molins, hem doferir una democratitzaci de les prctiques culturals establertes sense deixar de fomentar, donar suport i reivindicar la creaci amb segell jove com a punt de partida. En aquest sentit, hem dimpulsar equipaments destinats tant a la producci de nous creadors com al consum cultural que sen deriva. Ha de ser tamb la nostra prioritat sensibilitzar el conjunt dels joves i de les joves de Molins, en concret, i el conjunt de la poblaci molinenca, en
general, vers la creaci jove, a travs de la difusi i lintercanvi de qualsevol tipus dexpressi cultural intrnsecament jove. s necessari tamb que els canals de comunicaci amb lAjuntament senforteixin i els joves puguin ser protagonistes directes de la cultura que volen rebre. Aix, un dels elements ms destacats que provoqui un apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar mecanismes de participaci cultural. Mobilitat Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs dEuropa La mobilitat s el principi ms visible de la nova condici juvenil. Els joves es mouen, es relacionen i viatgen. I tot aix ho fan tant a fora del municipi com a la mateixa vila. Els joves sn el grup dedat que ms viatja per Europa. Si partim daquesta dada, cal promoure ms el turisme jove. Hem daprofundir ms en frmules dintercanvi que potencin la solidaritat, la multiculturalitat i la participaci. No obstant aix, la mobilitat daquesta nova condici juvenil es manifesta de manera ms freqent i quotidiana en lespai urb. s per aix que hem dentendre i estendre la particularitat de la nostra situaci geogrfica i parar especial atenci a lespai metropolit i la facilitat amb la qual, sovint, desapareixen les fronteres entre ciutats. Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna i adequar aix tots els serveis pblics a les necessitats dels joves i del territori, amb lobjectiu, duna banda, de reforar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes culturals que cadascuna delles programa durant la nit i, de laltra, intentar disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trnsit durant aquestes hores. Per aconseguir aix ltim, hem de promoure ls dels transport pblic, sobretot entre els ms joves.
Experimentaci Haurien de potenciar ms lesport Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns a dijous) i el temps doci, que aglutina tots el caps de setmana. s durant el cap de setmana que el jove t un espai de llibertat que aquest considera propi, un autntic lloc de diversi i de lleure. Les poltiques afirmatives que hem daplicar han darticular aquest mbit, com un eix central de la nova condici juvenil. Daltra banda, el camp de lexperimentaci aconsegueix atreure al jove cap a altres vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. s aqu on rau la seva importncia i la necessitat, per part de les administracions, doferir poltiques en aquest sentit. Les lnies dactuaci sn poc tangibles com el concepte mateix, per s possible enfocar la poltica de joventut sobre la base de tres nivells. Primer, a partir de lampliaci dels espais doci, amb lobertura de nous equipaments i serveis educatius i esportius. Segon, en una nova poltica despais juvenils que passi per lapropiaci i locupaci dels espais pels joves mateix. I, tercer, ha doferir espais daccs a les noves tecnologies.
10
2.- Caracterstiques estructurals 2.1 Recursos humans Crrec Regidor Cap de Negociat N 1 1 B Dedicaci exclusiva a joventut amb jornada completa Animadores socioculturals Informadora juvenil Auxiliar administrativa 2 1 C C 2 C Dedicaci exclusiva a joventut amb jornada completa Dedicaci exclusiva a joventut a jornada dedicaci parcial a joventut Categoria laboral Temps de dedicaci
2.2 Recursos financers
2003 Politiques educatives i culturals(1) Poltiques daccs al mn del treball Poltiques daccs a lhabitatge Poltiques de promoci de la salut Poltiques de participaci i associacionisme Poltiques d'informaci i assessorament 7.750,26 1.351,00 18% 3,10% EUROS 32.200,78 % 78,90%
2004 EUROS 35.158,01 % 83%
2005 (2) EUROS 61.936,39 % 68,70%
2006 (2) EUROS 61.717,80 % 59,40%
2007 (2) EUROS 61.698,53 2.468,33 % 60,00% 2,40% 11,90% 0,5 22,90% 2,12%
2008 (2) EUROS 48.375,12 3.000,00 13.809,96 3.220,00 25.396,08 5.826,50 % 49,50% 3,20% 14,7 3,6 23,49% 5,51%
13.755,07 599,69 5.483,58 2.860,00 11% 6% 12.569,54 1.432,02
15,00% 0,67% 14,03% 1,60%
13.080,41 200,00 27.174,08 3.852,00
12,20% 0,20% 24,50% 3,70%
12.233,69 520,00 23.563,08 2.225,00
39.951,04
100%
40.641,59
100%
88.860,69 Notes
100,00%
102.172,29
100,00%
102.708,63
100,00%
93.801,16
100%
(1) inclou les accions d'informaci juvenil, realitzades des del Servei d'Informaci Juvenil- Punt Jove (2) s'han inclos les partides de capitol 2 i 4
11
2.3 Recursos funcionals Equipament

Punt Jove Centre Comunitari Pont de la Cadena Centre Cvic de lngel Poliesportiu
Tipus activitat
Informaci Juvenil Sala Ordinadors Dinamitzaci Activitats socioculturals Activitats socioculturals Activitats esportives Espai entitats
Carcter
s especfic
s especfic s especfic Sectorial s especfic
Casal de Joves
12
3. Principis de funcionament 3.1 Interdepartamentalitat Vivim en un mn de xarxes socials, on les relacions sn vitals pel funcionament de la nostra societat1. Les persones s'interrelacionen amb altres persones a la vida quotidiana: amb els amics, amb la famlia, amb els companys de feina. De fet, l'home per naturalesa s un zoom politicon, un animal poltic que necessita viure en societat i s per aix que ha creat institucions i estructures socials, que alhora tamb es relacionen entre s. Les poltiques que es desenvolupen des de les administracions no poden ser alienes a aquesta caracterstica tan intrnseca a l'sser hum, i s'han d'elaborar persones. En aquest sentit, les poltiques de joventut no sn quelcom diferent. El jove o la jove que fa esport s el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que est vivint el despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un habitatge i demana un equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a la seva ciutat. Utilitzant una metfora, el jove s un organisme compost per molts toms, per realitats mltiples integrades. Davant aquesta realitat, les poltiques els han d'oferir respostes que no estiguin pensades de manera fragmentada. Calen poltiques integrals per a una realitat integrada. Les poltiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de transversalitat i integraci, no de forma segmentada. No noms han d'atendre les necessitats dels joves i oferir determinats serveis puntuals i allats, sin treballar des d'una perspectiva global que interrelacioni els diversos mbits de la vida dels joves i de les joves: l'oci, el treball, l'habitatge, la salut, la participaci democrtica. Aix implica que totes les administracions i els seus nivell d'organitzaci estableixin mecanismes de treball des d'una perspectiva global, amb capacitat de posar en relaci les diferents dimensions que configuren, de forma interdependent, la realitat de les
1 Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusi de la seva lgica d'enlla modifica de forma substancial l'operaci i els resultats dels processos de producci, l'experincia, el poder i la cultura. La Era de la Informacin. Economa, sociedad y cultura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pg. 505.
13
conjunt entre responsables i tcnics de diferents departaments per donar una resposta unitria i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.
Fa esport Vol un Centre comercia l Busca feina
Demana un Casal de joves
EL/// LA EL LA EL LA JOVE JOVE JOVE
Estudia
Vol un pis
Viu la seva sexualitat
A Molins de Rei s'ha desenvolupat una labor important quant a l'assumpci dun model unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a lrea de Serveis a les Persones. S'ha avanat molt en el desenvolupament de programacions transversals que produeixen eficients lnies d'actuaci per a la consecuci dels objectius de benestar i cohesi social, sota una base potent de plantejament d'un model de Serveis Personals integral, estratgic, comunitari i participatiu. Les regidories i serveis adscrits a lrea de Serveis a les Persones (ASP), sn actualment: Regidoria de Cultura, Regidoria d'Educaci, Regidoria d'Emancipaci Juvenil, Regidoria d'Esports, Regidoria Gent Gran, Regidoria d'Infncia, Regidoria de Nova Ciutadania i Drets Humans, Regidoria de Poltiques d'Igualtat entre Home i Dona, Regidoria de Sanitat, Regidoria de Serveis Socials i Regidoria de Solidaritat, Cooperaci i Pau. Lequip est format per 9 caps de negociat, 8 tcnics i 5 regidors.
14
Lequip sorganitza a travs de reunions quinzenals en qu participen els caps de negociat i el Director de lASP, que es configura com un rgan de coordinaci interdepartamental estable. A ms a ms hi ha grups de treball especfics per a alguns programes: projecte XEL, Trencaclosques, Taula nit segura Amb els diferents Plans locals que shan elaborat des de la regidoria dEmancipaci Juvenil sest reforant la conscincia de continuar treballant conjuntament i, sobretot, el fet de copsar temes transversals com s el de joventut, valorant la definici de lnies de treball conjunt entre els diferents departaments de lAjuntament. Aix doncs, el treball interdepartamental s un dels pilars fonamentals de les poltiques globals i de joventut del municipi. 3.2 Interinstitucionalitat Amb lobjectiu de vertebrar les accions i projectes que es duen a terme tant en el territori com en lmbit supramunicipal, es fa necessari un treball interinstitucional, per tal de sumar esforos i recursos que possibilitin millorar els serveis i les accions que sadrecen a un mateix collectiu. A ms a ms, el treball interinstitucional permet ampliar les interpretacions i les respostes a les necessitats; en resum permet abordar les problemtiques amb ms sentit i fora. Actualment, des de lAjuntament de Molins de Rei estan establertes les relacions interinstitucionals segents: Centres educaci Secundria
Mitjanant el programa PIDCES, que vam iniciar al curs 2002 i que des de loctubre de 2008 sest implementant als 4 centres de secundria de la Vila, es fa arribar informaci als joves sobre diferents mbits de la seva vida amb lobjectiu de treballar per la igualtat doportunitats a travs de la informaci i dinamitzaci; es fomenta
15
ladquisici dhbits consultius i participatius entre els joves dins del seu mbit ms proper i, durant tot el procs de desenvolupament personal, es potencien els mecanismes de participaci tot contribuint a la creaci i consolidaci dassociacions i grups juvenils, i la vinculaci dels joves a entitats ja existents, es promou la realitzaci dactivitats per part dels joves, de difusi i creaci cultural, esportives, formatives i de temps lliure i es treballa la prevenci de conductes i hbits de risc a travs de la informaci. En cada un dels centres sha delegat un referent del centre que setmanalment es coordina amb la responsable del servei, una de les informadores juvenils. Dos cops lany (setembre-octubre i maig-juny), es fan reunions en cada centre de presentaci i avaluaci del programa, en les quals participen la informadora juvenil, la cap del negociat i lequip directiu dels centres educatius. CAP de Molins de Rei IES. La coordinaci daquestes es fa
Es duen a terme activitats conjuntes als coordina el programa Salut i escola.
mitjanant la informadora juvenil responsable del PIDCES i la persona del CAP que
Tcnics / tcniques de Joventut dels ajuntaments del Baix Llobregat Centre
Des de lany 2006, sest treballant de forma conjunta amb els ajuntaments de Cervell, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervell, Pallej, el Papiol, Sant Vicen dels Horts, Santa Coloma de Cervell, Torrelles de Llobregat i Vallirana en diferents projectes, concretament la Borsa Jove dHabitatge del Baix Llobregat Centre i el circuit de msica Sona Centre. Els tcnics dels diferents municipis es troben cada dos mesos per coordinar els dos projectes esmentats i noves propostes de treball conjunt adreats als joves dels municipis esmentats. Consell Comarcal del Baix Llobregat
Mitjanant el conveni marc de collaboraci en matria de joventut, signat a lAjuntament de Molins de Rei amb lOficina Comarcal dInformaci i Serveis a la Joventut del Baix Llobregat.
16
Es duen a terme diverses reunions, tant en lmbit poltic com tcnic, que sn convocades per lOficina Comarcal, aix com es mant una relaci fluda i constant amb el personal tcnic de loficina.
Diputaci de Barcelona
Treballem conjuntament amb lOficina del Pla Jove, don rebem diferents subvencions per a la implementaci del Pla Director de Joventut i el programa PIDCES (Programa dInformaci i Dinamitzaci als Centres de Secundria). Participem en el Pla formatiu que ofereix la Diputaci i en altres propostes dintercanvi i coneixement que es posen a disposici del tcnics de joventut. Secretaria de Joventut
Treballem conjuntament amb la Secretaria de Joventut, don rebem diferents subvencions per a la implementaci del Pla Director de Joventut. Participem en les ofertes de formaci de la secretaria i en altres propostes dintercanvi i coneixement que es posen a disposici del tcnics de joventut. 3.3 Participaci jove La participaci dels joves en la definici de les poltiques de joventut, considerem que s el pilar fonamental de tot Pla director de Joventut. Amb aquesta intenci, en els dos plans directors de Joventut que fins a dia davui ha tingut Molins de Rei, shan dut a terme processos de participaci i avaluaci que pretenien i pretenen que els joves associats o no tinguin lopci de manifestar les seves necessitats i prioritats, i per tant puguin incidir en la definici de les poltiques. Per a lelaboraci del 3r Pla Director de Joventut sha elaborat un procs de participaci en els joves en la diagnosi. Concretament shan fet entrevistes a joves
17
associats, entrevistes a joves individuals i enquestes a joves dels IES. Tamb es es far un procs de participaci per a lelaboraci del Pla que es far una vegada finalitzat el procs de diagnosi. Amb relaci a la comunicaci continuada amb els joves de la vila, hi ha diversos canals que shan anat creant i consolidant des de laprovaci del 1r Pla director de Joventut: web del Punt Jove (www.molinsderei.cat/puntjove). Agenda dactivitats conjuntes on les entitats poden consultar els calendaris dactivitats programades per tal devitar solapaments, aix com donar a conixer les seves activitats: mailing especfic de joventut, per tal de poder fer arribar als joves de Molins informaci relativa a qualsevol temtica que pot ser del seu inters. Una tercera via de comunicaci amb els joves s la que sestableix mitjanant el programa PIDCES, que es fa a lIES on els joves poden fer arribar les seves propostes i demandes a la informadora juvenil. Mitjanant aquesta via shan implementat diverses activitats adreades als joves com un curs de hip-hop, acompanyament a una entitat de Parkour, etc. Per ltim, shan creat diverses taules temtiques amb entitats o usuaris de diferents serveis com, per exemple: Entitats de lleure, que mitjanant el projecte Viu el lleure! campanya de visualitzaci i millora dels seus serveis a la Vila. Usuaris espai dAssaig. Entitats que treballen per a la programaci dactivitats socioculturals. estan fent una
18
4.- Caracterstiques metodolgiques 4.1 Diagnosi El procs de diagnosi s essencial per a planificar unes poltiques de joventut que donin resposta a la realitat del municipi i dels joves, tant en referncia a la intervenci que es planifiqui per donar resposta a les seves necessitats, com per al coneixement daquestes i al disseny de projectes que han de donar resposta a les seves inquietuds i potencialitats. La diagnosi ha de contemplar els diferents eixos en qu sestructura el pla director i cal utilitzar dues metodologies que aporten informacions complementries: la metodologia quantitativa i la qualitativa. a.- Anlisis de la realitat Anlisi quantitativa Sha elaborat a partir del model dEstudi de dades estadstiques III (EDEIII), facilitat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Lestudi recull dades de poblaci, educaci, treball, habitatge i context socioeconmic. Les dades utilitzades han estat les disponibles a lIdescat, Informe mensual datur registrat elaborat per la Unitat de Promoci i Desenvolupament del Baix Llobregat 2008 del Consell Comarcal del Baix Llobregat i les dades facilitades pel Servei Ocupaci Laboral de Molins de Rei. Anlisi qualitativa Per elaborar lanlisi qualitativa shan realitzat diverses accions: Entrevistes semiestructurades a: Mostra aleatria de joves: 8 Representants dassociacions juvenils: 14 Tcnics i serveis a la poblaci i joventut: 8
19
Representants AMPA centre educaci secundria: 2 Alumnes de secundria: 136
Enquesta per conixer les opinions i necessitats dels joves a: Taula dexperts en matria de joventut, en qu van participar 14 experts en diverses temtiques (educaci, seguretat, poltiques de joventut, habitatge, treball, informaci juvenil, salut...)
b.- Visualitzaci Descripci de totes les poltiques existents al municipi destinades als joves. Sha utilitzat el mtode 3 Q, que proposa la Secretaria de Joventut. c.- Diagnstic El diagnstic s el resultat de comparar el que es fa (visualitzaci) i el que shauria de fer (anlisi de la realitat) amb unes conclusions coherents, s a dir, que no presenti contradiccions entre els resultats dambdues parts i que sigui versemblant. Presentem seguidament els tres apartats: a.- Anlisis de la realitat Anlisi quantitativa 1. POBLACI Evoluci de la poblaci En el perode de temps que va del 1981 al 1991, la poblaci de Molins de Rei va disminuir lleugerament, per va comenar a recuperar-se al 1996 per continuar augmentant molt lentament fins als 23.544 habitants lany 2007. Aquesta evoluci positiva ha estat tamb la tendncia general a la comarca del Baix Llobregat.
20
Evoluci de la poblaci de Molins de Rei 1981-2007

25.000 20.000 1 5.000 1 0.000 5.000 0
2,5 2 1,5 1 0,5 0 -0,5 1981 1986 1991 1996 2001 2007 Habitants Increment a(1)
(1) Increment Anual Brut Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadstica de Poblaci 1996. Idescat.
Estructura de poblaci La pirmide de poblaci de Molins de Rei ens mostra una estructura de poblaci que seixampla amb la franja dedat de persones entre els 30 i els 34 (la franja dedats ms destacada, quantitativament parlant) seguida de la franja dedat de 35 a 39 anys. Es podria parlar duna poblaci jove, per la base estreta de la pirmide indicaria una possible davallada de la poblaci (alentiment de levoluci positiva de la poblaci) i per tant denvelliment daquesta. Pirmide de poblaci de Molins de Rei de 2007
De 80 a 84 anys de 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys De 40 a 44 anys De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 1 a 1 anys 0 4 De 0 a 4 anys 2000 1 500 1 000 500
homes
0
dones
500
1 000
1 500
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu de poblaci. Idescat.
Tot i que lestructura de poblaci de Molins de Rei s semblant a les estructures que podem trobar al Baix Llobregat i a tot Catalunya, cal destacar limportant pes de la franja dedat dels 30 als 34 anys aix com el seu paper en laugment de lamplada de la base de la pirmide (0-4 anys), tendncia no tan marcada en lestructura de poblaci de Catalunya. En comparaci amb els ndexs denvelliment i de dependncia global de
21
Catalunya (113 i 52 respectivament), Molins de Rei t uns ndexs lleugerament inferiors (91 i 43 respectivament) de manera que la poblaci en edats dependents representa una crrega inferior respecte a la poblaci en edats de treballar que la mitjana catalana. ndexs de poblaci de 2007
Habitants Molins de Rei Baix Llobregat Catalunya ndex de dep. 2007 juvenil 23.544 22 771.516 25 7.210.508 23 ndex d'envelliment 91 83 113 ndex de dependncia 43 41 52
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr. Idescat.
ndex de dependncia juvenil (Poblaci < 15 anys / poblaci de 15 a 64 anys)*100 ndex d'envelliment (Poblaci > 64 anys / Poblaci < 15 anys)*100 ndex de dependncia global [(Poblaci < 15 + Poblaci > 64) / Poblaci de 15 a 64 anys)]*100
Poblaci jove La proporci de poblaci jove (de 15 a 29 anys) respecte a la poblaci total de Molins de Rei s actualment dun 17,82%. Aquest percentatge ha anat disminuint al llarg dels anys passant dun 24,47% lany 1996 a les xifres actuals. Comparant levoluci de la poblaci jove del municipi amb aquelles del Baix Llobregat i Catalunya, unitats territorials on tamb ha disminut la poblaci jove, Molins de Rei ha vist reduda la seva poblaci jove en un 6,65% en els ltims 11 anys, xifra superior a la mitjana de Catalunya (4,76%) per inferior a la disminuci mitjana del Baix Llobregat (7,67%). Observant lestructura interna de la poblaci jove de Molins de Rei, es fa evident el gran pes de la franja dedat compresa entre els 25 i els 29 anys, com a resultat del procs denvelliment de la poblaci total, aix com larribada a aquestes edats de les persones nascudes al baby boom dels anys 70. Aquest fenomen s encara ms marcat entre les persones de 30 a 34 anys.
22
Evoluci de la proporci de joves de 15 a 29 per grups dedat quinquennals (percentatges).

1 00% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 1 0% 0% 1 996 2001 2007 32,06 24,44 23,93 34,20 33,38 30,42 33,74 42,1 8 45,65 25-29 20-24 1 9 5-1
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades de l'Estadstica de Poblaci 1996, Cens 2001, Padr continu d'habitants. Idescat.
Migracions internes La diversitat en el lloc de procedncia dels joves s un altre aspecte interessant de la poblaci jove. En les tres unitats territorials daquesta anlisi, Molins de Rei, el Baix Llobregat i Catalunya, es donen dinmiques semblants. Si fins ara la proporci de joves nascuts a la resta de lEstat espanyol era ms alta que la de joves nascuts a lestranger, en lactualitat aquesta proporci sest invertint. Com a resultat de les migracions internes que es donen dins Molins de Rei, el saldo de joves s positiu, tot i que de menor valor que en anys anteriors. La franja dedat que rep ms nombre de persones i que obt un saldo ms elevat s la compresa entre els 25 i els 29 anys. La resta de franges dedat tenen un saldo negatiu com a resultat de la diferncia entre els joves que arriben i els que marxen.
Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys i del conjunt de la poblaci de Molins de Rei (dades absolutes) 2004 arriben marxen 35 46 78 83 272 182 385 311 964 saldo -11 -5 90 74 208 2007 arriben marxen 28 32 83 90 191 168 302 290 933 1.035 saldo -4 -7 23 12 -102
15-19 20-24 25-29 15-29 total poblaci 1.172
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades de Moviments migratoris. Idescat.
23
Migracions externes Aprofundint ms en la diversitat de la poblaci jove de Molins de Rei, pel que fa les migracions externes (entre pasos), lany 2007 el 4,95% de la poblaci era estrangera, una proporci molt inferior a la de Catalunya (13,49 %) i a la del Baix Llobregat (9,93%). Una de les caracterstiques a destacar dels 1.165 habitants de nacionalitat estrangera de Molins de Rei s que el 32,36% sn joves de 15 a 29 anys, per tant es podria parlar duna poblaci estrangera principalment jove, representant el 8,99% del total de la poblaci jove del municipi. La poblaci jove de nacionalitat estrangera de Molins de Rei ha augmentat respecte la poblaci total de joves sobretot en el perode 2001-2007, passant dun 2,59% a un 8,99%. Dades generals sobre la poblaci i els joves estrangers. Municipi, comarca i Catalunya. 2007. PNE 1.165 76.63 4 972.5 07 JNE 377 23.65 5 308.4 26 JNE %PNE/to %JNE (-rUE) tal P /J 314 4,95 8,99 19.15 0 9,93 16,00 240.7 76 13,49 22,37 %JNE/P NE 32,36 30,87 31,71
Molins de Rei Baix Llobregat Catalunya

PNE JNE
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu de poblaci. Idescat. Poblaci de nacionalitat estrangera Poblaci jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera
JNE (-rUE) Poblaci jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte els de la resta de la UE %PNE/tota lP Proporci de poblaci de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al conjunt de la poblaci %JNE/J %JNE/PN E Proporci dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total dels joves Proporci dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total de poblaci de nacionalitat estrangera
Entrant en lanlisi de la poblaci jove estrangera, els joves estrangers es concentren sobretot en les edats que van dels 20 als 34 anys i sn principalment procedents de lAmrica del Sud (318 habitants), dfrica (128 habitants) i de la Uni Europea (113
24
habitants). Hi ha paritat de sexes en la majoria de les categories de procedncia dels joves estrangers excepte en aquells vinguts de lAmrica del Sud, on predominen les dones, i els joves dsia i dOceania, amb predominana masculina. La major part daquests joves, tant dones com homes, estan solters.
Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen i per grups d'edat. 2007. (dades absolutes i percentatges) UE-15 Resta Amr. Amrica sia i (-) E E frica N i C S Oceania 15-19 9 1 20 1 26 2 20-24 13 3 27 6 66 8 25-29 41 5 35 8 92 14 15-29 63 9 82 15 184 24 %15-29 16,71 2,39 21,75 3,98 48,81 6,37 100 Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr continu de poblaci. Idescat.
2. EDUCACI Nivell dinstrucci En lestudi del nivell dinstrucci dels joves de Molins de Rei, sha fet servir la franja dedat dels 15 als 29 per tamb shan fet servir dades per a les edats entre 25 i 29 en considerar que s ledat ms adient per conixer el nivell educatiu mxim que hagi pogut assolir la persona. El nombre i la proporci de joves de Molins de Rei que no saben llegir o escriure, i que estan sense estudis donen uns percentatges baixos del 0,35% i de l1,66%, respectivament. Aquestes baixes proporcions sn un bon indicador del nivell educatiu dels joves del municipi. El percentatge de joves amb lESO, lEGB o el Batxillerat elemental acabats s del 32,41%. Un 9,96% dels joves tenen lFP grau mitj; el 9%, lFP grau superior; un 18,92%, el Batxillerat superior; el 9,81% tenen una diplomatura i el 6,36%, una llicenciatura. En comparaci amb les dades de Catalunya, els percentatges en el nivell dinstrucci de Molins de Rei donen millors resultats que els
25
autonmics, excepte en el cas de lFP grau superior i la llicenciatura/doctorat, en qu hi ha una lleu diferncia. Daltra banda, en comparaci amb la comarca del Baix Llobregat, Molins de Rei t un percentatge de joves amb estudis obligatoris inferior (un 35,26% vers el 48,62% de la comarca), un percentatge de joves amb estudis postobligatoris no universitaris semblant al del Baix Llobregat, per un percentatge fora ms gran de joves amb estudis universitaris: un 27,20% vers el 13,49%. Joves de 15 a 29 anys segons nivell d'instrucci. Molins de Rei i Catalunya. 2001.
35, 00
M o lins de Rei
30, 00
Catalunya
25, 00
20, 00
15, 00
10, 00
5, 00
0, 00 No s ap l l egi r o esc r i ur e Sens e es t udi s P r i mer gr au E SO, E GB o B at x. el ement al FP gr au mi t j FP gr au super i or B at xi l l er at super i or Di pl omat ur a Ll i c enci at ur a i doc t or at
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Pel que fa als joves amb edats entre els 25 i els 29 anys, en comparaci amb aquelles persones majors de 29 anys, existeix un percentatge menor de joves amb estudis obligatoris o inferiors per els percentatges pels estudis postobligatoris no universitaris i universitaris sn ms elevats. En aquest sentit, levoluci del nivell instructiu des del 1996 a 2001 fa pals aquest augment.
26
Evoluci dels joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucci. Municipi. 1996-2001.
100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%
17,76
E. universitaris 27,20 E. postobl. no univ. E. obligatoris o inferior
48,39
37,54
33,85
35,26
1996
2001
Escolaritzaci En lanlisi de lescolaritzaci dels joves del municipi, concretament lavaluaci dels alumnes de segon cicle dESO dels IES de Molins de Rei, levoluci des del curs 20002001 mostra, per als centres pblics, una disminuci del percentatge de joves que es graduen en ESO al mateix temps que hi ha un augment en el percentatge dalumnes que repeteixen curs. Avaluaci dels alumnes de segon cicle d'ESO dels IES de Molins de Rei Sector pblic
Sector pblic (1) Curs 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 Avaluats T 266 184 183 150 176 Graduats Certificats ens. en ESO sec. T % T % 200 75,19 52 19,55 150 81,52 149 81,42 6 3,28 113 75,33 20 13,33 131 74,43 11 6,25 Romanen cicle T % 14 5,26 34 18,48 28 15,30 17 11,33 34 19,32
100,00 100,00 100,00 100,00
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educaci. (1) els cursos sempre fan referncia al curs anterior
27
Evoluci ndexs dxit i fracs escolar i ndex de repetidors als IES pblics. Molins de Rei (percentatges)
100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%
13,33 10,26
10,49 19,75
9,89 18,13
7,95 14,77
10,83 13,33
3,95 11,18
5,00 10,00 ndex de repetidors ndex de fracs escolar ndex d'xit escolar
76,41
69,75
71,98
77,27
73,33
84,87
86,00
20 00 /2 00 1 20 01 /2 00 2 20 02 /2 00 3 20 03 /2 00 4
Els alumnes estrangers matriculats a lESO representen un percentatge baix del nombre total dalumnes matriculats, un 4,72%. La major part daquests alumnes sn procedents del Magrib i dAmrica del Sud, amb un total el curs 2003-2004 de 14 alumnes del Magrib i 12 dAmrica del Sud.
Alumnes estrangers matriculats a l'ESO segons zona d'origen. Sector pblic. Uni Resta Resta Amrica Amrica sia i Total Total (1) Curs Europea d'Europa Magrib de l'frica del N. C. i S. Oceania estrangers alumnes 1999-2000 7 2 9 639 2000-2001 9 2 11 613 2001-2002 12 5 17 573 2002-2003 1 2 11 10 24 608 2003-2004 1 2 14 12 1 30 636
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educaci. (1) els cursos sempre fan referncia al curs anterior
Mobilitat educativa No tots els joves i les joves de Molins de Rei resten al municipi per estudiar. Existeix, per tant, mobilitat per motius educatius, tenint com a principal municipi de destinaci la ciutat de Barcelona (434 alumnes lany 2001), seguida de municipis vens a Molins de Rei com Sant Feliu de Llobregat (40 alumnes), Cornell de Llobregat (29 alumnes) i
20 04 /2 00 5 20 05 /2 00 6 20 06 /2 00 7
28
Esplugues de Llobregat (29 alumnes) per nomenar noms els quatre municipis amb ms rellevncia en la mobilitat educativa, quantitativament parlant. Deu primers municipis on es desplacen els joves de 15 a 29 anys del municipi per motius educatius. 2001.
Sant Joan Desp
Vilanova i la Gelt r M art orell Sant Cugat del Valls Terrassa Sant Just Desvern Cerdanyola del Valls Hospit alet de Llobregat , l' Esplugues de Llobregat
A lest ranger
Lleida Girona
B arcelo na Sant Feliu de Llo bregat Cornell de Llobregat Esplugues de Llo bregat Hospitalet de Llo bregat, l' Cerdanyo la del Valls Sant Just Desvern Terrassa Sant Cugat del Valls M arto rell Vilano va i la Geltr
Barcelona
Cornell de Llobregat
Sant Feliu de Llobregat
Sant Jo an Desp A l estranger Lleida Giro na
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat
3. TREBALL Situaci laboral Tenint en compte la poblaci dentre 15 i 34 anys, hi ha ms del doble de joves classificats com a actius que joves no actius. Dins la categoria dactius, la majoria de les persones ocupades pertanyen a la franja dedat dels 25-29 i dels 30-34 anys, i hi ha ms joves desocupats amb ocupacions anteriors que joves desocupats buscant una primera ocupaci. Pel que fa al grup de joves no actius, el gruix daquests es dedica a estudiar, mentre que una petita part es dedica a feines de la llar o a altres situacions. La situaci laboral dels joves dentre 15 i 29 anys s molt semblant a les dades obtingudes pel Baix Llobregat i per Catalunya. Si es comparen les anteriors dades de lany 2001, amb les dades de 1996, sobserva que lany 2001 augmenta el nombre de joves ocupats a totes les edats, disminueix el nombre de desocupats buscant una primera ocupaci, disminueix tamb el nombre de
29
joves desocupats amb alguna ocupaci anterior. Per tant, es podria dir que els joves sincorporen abans al mn laboral. Aquest augment en els joves ocupats en el perode de temps entre 1996 i 2001 es relaciona tanmateix amb la disminuci en el nombre de joves no actius que es dediquen a estudiar (fet que tamb sexplica per lenvelliment de la poblaci comentada anteriorment en aquest document).
Poblaci de Molins de Rei de 15 a 34 anys segons situaci laboral i per grups dedat (percentatges). 2001
100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 1 0% 0% 15-19 20-24 25-29 30-34
altr. situacions feines llar estudia desocp. ocp. anterior desoc.1a ocp. ocupats
1996
100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 15-19 20-24 25-29 30-34
altr. situacions feines llar estudia desocp. ocp. anterior desoc.1a ocp. ocupats
Si es fa una comparaci entre sexes, la dada on es troben les diferncies ms evidents s en el nombre de dones que es dediquen a les feines de la llar en comparaci amb el nombre dhomes: 56 dones vers 12 homes. Hi ha 1.296 dones ocupades, per 1.519 homes ocupats i estudien 678 dones en comparaci amb els 586 homes. Als joves davui els ha tocat entrar al mercat de treball en un context fora diferent del que van viure els seus pares. Al llarg dels anys noranta la desregulaci del mercat de treball i la consolidaci de latur i la precarietat han contribut a generar un marc laboral per la incertesa. La situaci dels joves en el mercat de treball es pot resumir a partir de les segents dimensions: atur, precarietat i sobrequalificaci; la taxa datur dels joves
30
s sempre ms gran que la de la poblaci de ms edat. entre els joves la precarietat laboral s tamb molt elevada i molt per sobre de la poblaci ms gran i es defineix la precarietat en termes de temporalitat, condicions de treball, protecci social i ingressos. Activitat La taxa dactivitat2 dels joves de 16 a 29 anys ha augmentat entre el 1996 i el 2001 dun 63,33% a un 71,22%. La taxa dactivitat de 2001 de Molins de Rei s lleugerament inferior a la taxa del Baix Llobregat, per superior si es compara amb la de Catalunya. Ocupaci Pel que fa lestructura docupaci, la taxa docupaci3 dels joves de Molins de Rei ha augmentat dun 47,04% lany 1996, a un 64,05% el 2001, una taxa docupaci superior a la del Baix Llobregat (63,10%) i Catalunya (60,44%). Les principals branques dactivitat que ocupen els i les joves de Molins de Rei sn la indstria manufacturera, el comer i la reparaci, les immobiliries i lloguers, la construcci, el transport i la comunicaci. En algunes branques dactivitat existeixen grans diferncies per sexe com ara les indstries manufactureres, amb 565 homes i 317 dones; la construcci, amb 218 homes i noms 25 dones; leducaci, amb 27 homes, per 81 dones; la sanitat i serveis socials, amb 24 homes i 98 dones, i el personal domstic amb 1 home ocupat enfront les 18 dones ocupades. Les branques principals dactivitat a Molins de Rei sn semblants a les de Catalunya destaca la diferncia en la branca dindstries manufactureres que ocupa, en proporci, a ms joves a Molins de Rei que en el conjunt del pas.
2 La taxa dactivitat dels joves diu quina proporci de joves de 16 a 29 anys est ocupada o fa gestions per incorporarse al mercat de treball, s a dir, est buscant feina. 3 La taxa docupaci diu quina proporci de joves de 16 a 29 anys est ocupada.
31
Joves de 16 a 29 anys ocupats segons branques d'activitat per sexe. Molins de Rei, 2001. (dades absolutes) Agricultura i ramaderia Pesca Indstries extractives Indstries manufactureres Electricitat, gas i aigua Construcci Comer i reparaci Hostaleria Transport i comunicaci Mediaci financera Immobiliries, lloguers Adm. pblica, defensa i SS Educaci Sanitat i serveis socials Altres serveis Personal domstic Organismes extraterritorials homes dones total 12 3 15 0 0 0 0 565 14 218 251 58 116 32 128 35 27 24 37 1 0 1 317 8 25 268 67 92 53 146 50 81 98 68 18 0 1 882 22 243 519 125 208 85 274 85 108 122 105 19 0
La situaci professional dels joves de Molins de Rei, lany 2001, s principalment dassalariat fix (58,83%) i assalariat eventual (34,20%), sent els joves amb una situaci professional dempresari per compte propi els minoritaris (6,58%), situaci igual a la de les dades de tota Catalunya pel mateix any. Fent una comparaci entre sexes, hi ha ms homes que dones en situaci professional dassalariat fix, per el mateix nombre dassalariats eventuals tant per dones com per homes. Si la comparaci sestableix amb els joves majors de 29 anys, sobserva que la tendncia amb ledat s passar de la situaci professional dassalariat eventual a assalariat fix, per la qual cosa augmenta tamb el nombre dempresaris per compte propi pels majors de 29 anys.
32
Analitzant la professi dels joves, destaquen quantitativament les professions classificades en els grups de tcnics i professionals de suport (495 persones), artesans i treballadors qualificats de la indstria i la construcci (446 persones), treballadors de serveis i venedors de comeros (425 persones), i empleats administratius (419 persones). Existeixen, per, diferncies entre les franges quinquennals dedat, que augmenten amb ledat el nombre de joves en gaireb totes les professions. Respecte a les diferncies entre sexes, es dna una situaci semblant en les professions ocupades per homes i dones. Els homes dentre 16 i 29 anys estan principalment ocupats per les professions dartesans i treballadors qualificats dindstria i construcci, operaris dinstallacions, maquinria i muntatge, i en tercer lloc com a treballadors no qualificats. Les dones daquestes edats estan ocupades principalment per la professi dempleades administratives, treballadores qualificades dagricultura i pesca, i com a tcniques i professionals de suport. El gruix de la poblaci jove est ocupat per a professions de nivell de qualificaci mitj en primer lloc, seguit de professions de nivell de qualificaci baix i, per ltim, nivell de qualificaci alt. Aquesta diferncia entre lalt nivell destudis dels joves en lactualitat (el ms alt de la histria de Catalunya) i locupaci com a nivell de qualificaci mitj estaria enllaada amb la precarietat laboral i la sobrequalificaci a qu es feia esment abans. Atur Al llarg del 2008, la taxa datur registrat al Baix Llobregat ha augmentat fins al 13,0%. Al desembre de 2008, el nombre absolut daturats ha estat de 2.386 persones ms respecte al mes anterior. Latur registrat a Catalunya tamb continua en augment, i se situa en el 13,7%, s a dir, 0,7 punts per sobre de la taxa datur comarcal. Dins el Baix Llobregat, tots els municipis han augmentat la seva taxa de persones aturades. Tot i aquest augment generalitzat, Molins de Rei se situa entre els quinze municipis amb una taxa daturats inferior a la del conjunt del Baix Llobregat (13,0%),
33
amb un 10,7% a finals del 2008, molt superior a les taxes datur registrades pel 2005 (8,2%), 2006 (7,7%) i 2007 (7,1%). Pel que fa latur en els joves, el nombre daturats registrats menors de 25 anys al Baix Llobregat tamb ha experimentat un increment i sha situat en 4.733 persones a finals de 2008, i ha apujat la taxa datur registrat daquest collectiu al 8,8%. Latur juvenil a Catalunya ha augmentat, cosa que ha fet apujar la seva taxa fins al 10,2% de la poblaci activa. A Molins de Rei totes les franges dedat entre els 16 i els 30 anys han tingut un creixement de latur significatiu entre desembre de 2007 i desembre de 2008. Aix, entre els 16 i els 19 anys sha passat de 7 a 23 aturats, entre els 20 i els 24 anys de 50 a 86 aturats, i entre els 25 i els 29 anys sha passat de 82 a 151 persones aturades. Evoluci de latur juvenil. Desembre 2007-2008
160 140 120 100 80 60 40 20 0
151
82 50 7
Desembre 2007 16-19 anys 20-24 anys
86
23
Desembre 2008 25-29 anys
Comparaci de latur registrat per edats a Molins de Rei ATUR REGISTRAT Desembre 2007 <=19 anys De 20 a 24 De 25 a 29 De 30 a 49 >= 45 anys TOTAL 7 50 82 308 296 743 % Novembre 2008 23 85 148 461 382 1.099 % Desembre 2008 23 86 151 469 402 1.131 % CREIXEMENT ABSOLUT Nov. Des. 0807Des. 08 Des. 08 0 16 1 3 8 20 32 36 69 161 106 388 CREIXEMENT EN % Nov. Des. 0807Des. Des. 08 08 0,0% 228,6% 1,2% 2,0% 1,7% 5,2% 2,9% 72,0% 84,1% 52,3% 35,8% 52,2%
0,9% 6,7% 11,0% 41,5% 39,8% 100,0%
2,1% 7,7% 13,5% 41,9% 34,8% 100,0%
2,0% 7,6% 13,4% 41,5% 35,5% 100,0%
Font: Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat (OPMT-BL) a partir de dades del Servei dOcupaci de Catalunya
34
Contractaci La tipologia de contractes que tenen els joves indica una temporalitat laboral elevada en lactualitat. Els contractes temporals registrats en joves de 16 a 29 anys van augmentar entre 2001 i 2005 de 2.555 contractes a 4.398, mentre que els contractes indefinits, al llarg daquest mateix perode, es van mantenir al voltant dels 590 contractes. Evoluci dels contractes registrats en joves de 16 a 29 anys entre 2001 i 2005 a Molins de Rei. (dades absolutes)
5000 4000 3000 2000 1000 0 2001 2002 2003 2004 2005 Indefinit Temporal
Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Departament de Treball i Indstria. Observatori del treball.
Concretant per franges dedat entre el 2001 i el 2005, levoluci dels diferents tipus de contractes indiquen una disminuci en el nombre de contractes indefinits per totes les franges dedat excepte entre els 25 i els 29 anys, i un augment marcat en els contractes temporals per totes les franges dedat excepte per les persones entre 30 i 34 anys en qu aquest augment s inferior. Pels joves entre 16 i 24 anys, del 2005 a 2007, el percentatge de contractes temporals registrats respecte el total de contractes va estar en tot moment per sobre del 80%: lany 2005 va ser dun 89,9%, el 2006 dun 87,2%, i el 2007 un 87,1%.
35
Mobilitat laboral La mobilitat per motius laborals s una altra de les caracterstiques que defineix la situaci dels joves en el mercat de treball. Els principals municipis on es desplacen els joves i les joves de Molins de Rei sn Barcelona i municipis vens com Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicen dels Horts. Deu primers municipis on es desplacen els joves de Molins de Rei per motius laborals. 2001. (dades absolutes)
Municipi dest Barcelona Sant Feliu de Llobregat Diversos municipis Sant Vicen dels Horts Castellbisbal Cornell de Llobregat Martorell Papiol, el Sant Andreu de la Barca Hospitalet de Llobregat, l' Prat de Llobregat, el Sant Joan Desp Sant Just Desvern Esplugues de Llobregat Pallej
Joves que s'hi desplacen 519 142 119 95 79 70 63 61 57 55 46 44 40 39 31
4. HABITATGE Emancipaci Les dificultats en el mercat de treball i laugment dels preus de lhabitatge han provocat un fort retard en lemancipaci. Lany 2003, el 58% dels joves catalans vivien a casa dels pares, i del 1999 al 2003 els joves de 30 a 34 anys que viuen a casa dels pares ha passat del 15% al 25%. Lesfor econmic que ha de fer un jove si vol comprar un habitatge s del 66,9% dels seus ingressos; tenint en compte que seria del 54,4% si
36
hagus de comprar un habitatge als municipis de Catalunya que sn fora de lentorn metropolit, del 82,4% si fos en lmbit metropolit de Barcelona (a on pertany el municipi de Molins de Rei), i del 114,7% si fos a la ciutat de Barcelona4. Concretant en el municipi de Molins de Rei, lany 2001, noms el 53,20% dels joves de 20 a 34 anys eren emancipats i, daquests, un 80,9% eren joves de 30 a 34 anys. Aquests percentatges eren encara menors lany 1996 (47,69% dels joves estaven emancipats) per tant, tot i lactual situaci laboral, sembla que els joves aconsegueixen emancipar-se. Poblaci de 20 a 34 anys segons si est emancipada per grups d'edat. Molins de Rei. 2001.
1 20,00 1 00,00 1 8,1 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00 20-24 25-29 30-34 81 ,9 46,3 1 9,1 53,7 80,9 Emancipats No emancipats
Aquests percentatges sn molt semblants a aquells del Baix Llobregat (53,3% joves emancipats) i de Catalunya (50,1% joves emancipats). Rgim de tinena En la poblaci jove de 20 a 34 anys emancipada, lany 2001, el 81,06% tenien un habitatge de propietat. Es tracta dun percentatge molt semblant al del Baix Llobregat (81,29%) per superior al de Catalunya (66,12%). El nombre de joves que es decanten
Aquestes dades han estat extretes de Els joves catalans i lhabitatge, 1999-2003. Observatori Catal de la Joventut. Secretaria General de Joventut.
37
per la vivenda en lloguer s molt inferior en qualsevol franja dedat tot i que disminueix encara ms en els joves de 30 a 34 anys. Poblaci de 20 a 34 anys emancipada segons el rgim de tinena de l'habitatge per grups d'edat. Molins de Rei, Baix Llobregat i Catalunya. 2001. (dades absolutes i percentatges)
20 - 24 25 - 29 30 - 34 Molins de Rei, 20-34 Baix Llobregat Catalunya
Altres Propietat Lloguer situacions Total j % j % j % j 181 65,34 76 27,44 20 7,22 277 855 82,37 138 13,29 45 4,34 1038 1280 83,01 165 10,7 97 6,29 1542 2316 81,06 379 13,27 162 5,67 2857 82037 81,29 14239 14,11 4643 4,60 100919 494196 66,12 207851 27,81 45418 6,08 747465
100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00
5. CONTEXT SOCIOECONMIC ndexs macroeconmics de la comarca del Baix Llobregat Lany 2007 el PIB ha estat negatiu pel sector primari (-6,3%) i positiu pels sectors de la indstria (1,73%), la construcci (6,75%) i serveis (5,13%), donant un PIB anual de 4,02%, lleugerament superior al de lmbit metropolit de Barcelona (3,61%) i del de Catalunya (3,54%). Ha crescut el nombre de persones afiliades per tots el anteriors sectors excepte el dindstria i la taxa de creixement interanual de latur ha estat negatiu en tots els sectors excepte el de la construcci.
38
Anlisis qualitativa En aquest apartat de la diagnosi, shan realitzat un total de: 32 entrevistes a joves, professionals de lajuntament i de serveis de joventut i representants de les AMPAS de dos centres de secundria. una enquesta a 136 alumnes de 4t dESO i batxillerat dels quatre centres de secundaria de Molins de Rei, dos centres pblics i dos concertats. Una taula dexperts en matria de joventut, on van participar 14 experts en diverses temtiques (educaci, seguretat, poltiques de joventut, habitatge, treball, informaci juvenil, salut,..) Fita de les entrevistes i enquesta Obtenir informaci directa dels joves de Molins de Rei, professionals de lajuntament i de serveis de joventut i representants de les AMPAS de dos centres de secundria, que permeti una major recollida de dades qualitatives per a lanlisi de la realitat del Pla Local de Joventut. Tipus entrevista i enquesta Shan dissenyat uns models dentrevista i enquesta semiestructurada i tancada, on la majoria de preguntes tenen una opci de resposta pautada que facilita el buidatge de les dades recollides. Per tamb hi ha un apartat de lliure resposta, que permet a la persona respondre de forma ms lliure i amplia, ja que s til i significatiu per a recollir aspectes que inicialment, al fer el disseny, no shan valorat. Objectius 1. Obtenir informaci general sobre el perfil de joves entre 16 i 29 anys 2. Obtenir informaci entre els professionals que treballen amb la poblaci jove a Molins de Rei 3. Obtenir informaci del pares dadolescents i joves de la Vila 4. Conixer la situaci socioeconmica dels joves: estudis, situaci laboral, emancipaci, oci, mobilitat,...
39
5. Recollir informaci entorn els interessos doci i participaci daquests joves: activitat principal, associats,... 6. Detectar el grau de coneixement i acceptaci dels serveis juvenils actuals: PIJ, accions per als joves. 7. Conixer els serveis, programes i/o accions adreats als joves que existeixen a Molins de Rei 8. Recollir la opini dels pares entorn all que els preocupa 9. Copsar la correspondncia entre edats i interessos En aquest apartat sofereixen les conclusions, de cada una de les tcniques utilitzades, i unes conclusions finals. Enquestes alumnes dESO i Batxiller. Dades personals Edat: Franja: 14- 18 anys. Mitjana dedat5: 15,85 anys. Localitat de residncia: A Molins de Rei viuen: 94 joves (69%) Els altres joves viuen a les segents localitats: El Papiol: 9 joves. Cervell: 6 joves Vallirana: 6 joves. La Palma de Cervell: 5 Corbera de Llobregat: 4 Pallej: 2 joves. Olesa de Bonesvalls: 1 Cerdanyola del Valls: 1 Fontpineda: 1 Collbat: 1
Suma del total danys (2125) dividit per 134 (total dentrevistats menys 2 que no van indicar ledat)
40
Castellbisbal: 1 Sant Vicen dels Horts: 1
Curs acadmic que fan els joves que han donat resposta a lenquesta: 1. 77 alumnes de 4t dESO (32 alumnes de IES Bernat El Ferrer i 45 alumnes del Collegi Sant Miquel), 2. 40 alumnes de 1r de batxillerat del Collegi Virolai. 3. 19 alumnes de 2n de batxillerat de Llus de Requesens.
3 14%
2 29%
1 57%
Aspectes especfics de Joventut. 1) La segent taula t, a la primera columna, un llistat de programes i serveis que fa lAjuntament de Molins de Rei pels joves; a la segona columna, t la quantitat de joves que coneixen tals programes o serveis i la tercera columna informa ls que fan els joves dels serveis que brinda lAjuntament.
41

Programa/ Servei PTT: Pla de Transici al Treball ESO-SEFED Projecte Pont (prctiques prelaborals) ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral (SOL) Servei dAssessorament Laboral per Joves Punt Jove Punt Jove als IES (PIDCES): informaci i xerrades Aules destudi (Biblioteca) Fira Jove (Fira de la Candelera) Borsa Jove dHabitatge Suport a entitats juvenils (subvencions, difusi, cessi espais, esponsoritzaci) Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! Programaci dactivitats trimestrals del Mou! (Mercat dintercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre...) Tallers i activitats centres cvics Espais dassaig musical Activitats esportives clubs esportius Trencaclosques 73 (53,6%) 77 (56,6%) 119 (87,5%) 10 (7,3%) 10 (7,3%) 13 (9,5%) 59 (43,3%) 2 (1,4%) 13 (9,5%) 34 (25%) 3 (2,2%) 4 (2,9%) Quantitat de joves que coneixen el Prog/Servei 16 (11,7%) 101 (74,2%) 27 (19,8%) 55 (40,4%) 39 (28,6%) 26 (19,1%) 122 (89,7%) 74 (54,4%) 130 (95,5%) 122 (89,7%) 8 (5,8%) 25 (18,3%) 0 (0%) 31 (22,7%) 0 (0%) 2 (1,4%) 1 (0,7%) 0 (0%) 48 (35,2%) 27 (19,8%) 81 (59,5%) 76 (55,8%) 1 (0,7%) 9 (6,6%) s
42

140 120 Quantitat de joves 100 80 60 40 20 0 Pla d Transici al Treball Punt Jove Fira Jove (Fira de la Candelera) Suport a entitats juvenils Tallers i activitats centres cvics ESO-SEFED ( ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral Assessorament Laboral per Joves Punt Jove als IES (PIDCES) Aules destudi rojecte de suport al lleure educati..
...
Borsa Jove dHabitatge
ProPgramaci dactivitats trimestrals
Espais dassaig musical
Activitats esportives
Trencaclosques
Projecte Pont
Coneixement s Sha de destacar la diferncia entre el grau de coneixement i ds. En la majoria dels programes o serveis hi ha hagut ms coneixement que no pas s. Els programes o serveis ms coneguts sn: Aules destudi (Biblioteca), s el servei ms conegut (95,5%) i el ms usat per tots els joves sn les Aules dEstudi de la Biblioteca Pau Vila. Punt Jove i Fira Jove,sn els serveis que en segon lloc ms coneixen els joves de Molins de Rei (89,7%) Activitats esportives i clubs esportius, es troben en el tercer lloc (87,5%) ESO-SEFED, ocupa el quart lloc (74,2%).
Els programes menys usats (els fan servir noms un, dos o cap jove) sn: PTT: Pla de Transici al Treball, Projecte Pont , ESO-UAC (Escola taller), Servei dOrientaci Laboral, Servei dAssessorament Laboral per Joves, Borsa Jove dHabitatge i Trencaclosques.
43
Les opinions recollides van ser escasses en relaci a la quantitat total denquestes. Malgrat aix es pot veure que sn molt semblants entre s mateixes, reflectint un consens de perspectives i necessitats. A continuaci sexposen les opinions ms representatives: Amb relaci al ... ESO-SEFED: B per a preparar-se per la feina. Punt Jove: Tothom lutilitza, s til, Est b per informar-te. Aules destudi: Est perfectament equipada. Les opinions recollides sn molt favorables, destaquen la possibilitat de trobar la informaci que requereixen. Aix mateix, demanen ms espai i ms horaris. Activitats esportives: Est b, Hi ha molta varietat desports. Fira Jove : s divertida!, Hauria de durar ms temps, Hi falten activitats de nit. Punt Jove als IES: Troben interessant aquest serveis per a informar-se. Si tens algun dubte pots anar-hi. Espais dassaig musical:Est bastant b, Falta insonoritzaci!.
2) A la primera columna de la segent taula apareixen temes que es treballen des de lAjuntament de Molins pels joves. A la segona columna sinforma la quantitat de joves que consideren interessant aquest tema i a tercera el valor en percentatges de aquestes quantitats.
Quantitat de joves interessats: 111 100 100 100 84 83 87 80 105 97 101 65 97 85 61 99 Quantitat en percentatges: 81,6% 73,5% 73,5% 73,5% 61,7% 61% 63,9% 58,8% 77,2% 71,3% 74,2% 47,7% 71,3% 62,5% 44,8% 72,7% -
Temes treballats pel Ajuntament: Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat Dona Home Participaci, associacionisme, solidaritat i cooperaci Serveis Socials (prestacions, tramitacions) Medi Ambient - Sostenibilitat Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi joves creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana: medis de transport Turisme Nouvinguts Mobilitat europea: estudis i treball Altres que vulguis indicar (especificar):
44
El grfic segent mostra els diferents nivell dinteressos dels joves:
120 100 80 60 40 20 0
Sha de destacar que en, ordre de prioritats, els joves van fer una notable preferncia a Esport. A continuaci el grfic reflexa quin dels interessos esmentats abans sn ms prioritaris per a ells.
Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat D-H Participaci, associacionisme, solidaritat Serveis socials Medi Amb- Sostenibilitat Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana Turisme Nouvinguts Mobilitat europea:
Al grfic sobserva que en segon lloc de prioritats es troba Salut i consum, seguit de Inserci laboral. El tema Nouvinguts no va ser senyalat com prioritari por cap jove. A continuaci sexposen alguns comentaris que van fer els joves:
Es po rt Ins er ci la ... Salut i Co.. . Habit atge Pol tiq ues d ... Partic ipaci , as so c iac io Serv e n ism e is So.. , so lid . ari tat i coop Medi e rac i Amb ie .. Inform ac i ju v enil Nov e s T ec nolog ies Difu s i jov .. Pr om oc i i ... Mobil itat U ... T urism e Nouv ingu ts Mobi li tat e.. .
45
Encara que es fan obres a lescola de msica, es necessita un auditori i promoci, Fa falta bucs d'assaig musical Cal fer installacions per tenis i padel. Ms ciclisme Teatre: haurien de vindre a representar ms obres. En relaci a Mobilitat urbana: Deixen molt que desitjar. Tindrien que haver dos busos per pujar als matins, Cal millorar els horaris del transport pblic. Loci nocturn.
a.
Tipus doci que trien els joves: Anar de compres, a botigues, a centres comercials. Discoteques. Bars, bars musicals. Cinema.
Molts joves destaquen la importncia de trobar-se amb amics i estar amb ells per divertir-se, ballar, anar a sopar o, simplement, estar pels carrers.
b.
s de medis de transport:
La gran majoria dels joves fan servir transport pblic. Ells marxen cap a centres comercials, al cine, a Barcelona o a Cornell.
c.
Valoraci de loferta doci de Molins de Rei: Amplia, B, Normal, Millorable, Insuficient, Malament Nefasta.
Els joves qualifiquen loferta doci nocturn com:
Gran quantitat de joves accentuen la falta doferta doci per menors de 18 anys: Molins de Rei s per persones majors de 18 anys, no per persones joves. Altres comentaris significatius i que reflecteixen lopini de varis joves: Magradaria que hagus un bar musical per la nostra edat, Falta un cinema,
46
A partir de les 3:00 h no es pot fer res. Els bars tanquen molt dhora, la policia ens fa fora de les places, si no s en dies puntuals al poble no tenim res que fer.
d.
Els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de Rei segon els mateixos: Gran quantitat de joves coincideixen en trobar a faltar: 1- cinema, 2- centre comercial i 3- discoteques per menors de 18 anys. Lopini generalitzada s que falten ofertes doci (futbolins, boleres, sales de jocs) i aix fa que shagin de desplaar. A ms expressen que es necessita tramvia, metro i ms transport directe a Barcelona i que Falta altre autobs pel mat. Tamb manifesten problemes en relaci a altres temtiques, encara que en menor proporci que lopini referent a labsncia de cinema, discoteca i centre comercial. Aquestes sn: Preus de les consumicions. Manca dinformaci de sortides laborals. Poca informaci sobre lESO i els itineraris de batxillerat. Laccs al treball. Massa ocupaci illegal. Poca implicaci ciudatana. La inseguretat. Alg diu que Els joves no en tenim cap problema. Altre jove opina Els centres de lAjuntament no estan al centre i molts no els coneixen, no estan b enunciats.
e.
Solucions proposades pels joves per aquests problemes i necessitats:
Les solucions proposades sn profundament relacionades amb els problemes esmentats abans. Un gran proporci de joves proposen construir: 1- cinema, 2- centre comercial i 3discoteques per menors de 18 anys. Alguns joves proposen construir un local autogestionat i legalitzat, per fer xerrades i altres activitats doci. Altres propostes... Ms implicaci de lajuntament, Ms implicaci policial, Tenir tramvia i metro a Molins de Rei. Ms horaris de autobusos.
47
f.
El que ms agrada de Molins de Rei als joves:
Ha hagut cert consens al moment de expressar qu s el que ms els agrada. A la segent llista senumeren: La gent, la tranquillitat. La Fira de la candelera. Les festes (Major, carnestoltes). El Camell. La piscina, el poliesportiu. El Foment, LEi two. La proximitat i bona comunicaci amb altres localitats.
g.
El que menys els agrada de Molins de Rei: La manca doci nocturn per joves menors de 18 anys. Barris conflictius.
Una jove diu: Moltes activitats les fan els socis de Lagrupa amb Lesplai, si no ets soci no pots entrar-hi. Entrevistes mostra aleatria de joves Dades personals Edat: Franja: 17- 29 anys Mitjana dedat6: 22,25 anys Els joves entrevistats han estat contactats mitjanant el Punt Jove, Servei dOrientaci Laboral, Poliesportiu Municipal i CAP. Dades generals Nivell destudis: Estudis universitaris: 3 Estudis postobligatoris no universitaris: 3 Estudis obligatoris o inferiors: 2
Suma del total danys (177,999999) dividit pel total dentrevistats (8)
48
Treballant: S: 5 No: 2 Puntualment: Atur: 1
Relaci del contracte amb el nivell destudis: Mateix: 3 Inferior: 2 Tipus de contracte (temporal, indefinit,...): Temporal: 2 Indefinit: 3 Autnom: Desplaament per anar a treballar, lloc: S: 1 No: 2 Emancipats: S: 2 (les dues mares joves: de 26 i 29 anys) Percentatge ingressos lloguer/hipoteca: Les dues han respost que entre el 75 i el 80% de seu sou va per la hipoteca i el del seu company per la resta de despeses. No: 6 Fills o algun altre familiar al seu crrec: S: 2 No: 6 Aspectes especfics de joventut a) Mirat els segents programes/serveis que fa lAjuntament per joventut. Coneixes algun daquests programes i/o serveis? En fas servir algun dells? Si s aix, quina opini en tens? Per alguns serveis/programes existeix una diferncia marcada entre el grau de coneixement i el ds. Llocs: Sant Joan Desp, Viladecans, Barcelona i Matar
49
Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei Programa/ Servei PTT: Pla de Transici al Treball ESO-SEFED Projecte Pont (prctiques prelaborals) ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral (SOL) 2 5 1 4 Borsa ofertes, cursos. Ofertes molt limitades i per nivells educatius baixos. Ofertes relacionades amb SEFED. Servei dAssessorament Laboral per Joves Punt Jove Punt Jove als IES (PIDCES): informaci i xerrades Aules destudi (Biblio) (Dll,dc,dv 9-14, Dss 161, Dg 16-22) Fira Jove (Fira de la Candelera) Borsa Jove dHabitatge 6 5 1 2 5 3 B per tamb estaria b durant lany. s quan era petita. Pisos protecci oficial. Noms tenen lloguer compra. Suport a entitats juvenils (Per suport sentn: subvencions, difusi, cessi espais, esponsoritzaci) Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! Programaci dactivitats trimestrals del Mou! (Mercat dintercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre, etc.) Tallers i activitats centres cvics Espais dassaig musical Activitats esportives clubs esportius Trencaclosques 3 1 7 2 6 Bsquet, vlei. Monitors. Encara no lha fet servir per est interessada en passar-shi (mares joves) 1 4 1 Coneixement del mercat dintercanvi per no s. Proposta interessant. 1 1 Monitora del MIB 2 1 Centre Excursionista de Molins de Rei, MIB i estaria b tamb de 8 1 6 s internet, tramitaci carnet transport, consulta activitats. Coneixement 2 6 2 Orientaci grau mig administratiu. Valoraci positiva. s Opini
50
Destaquen el programa de lESO-SEFED conegut per 6 dels entrevistats i usat noms per 2, la programaci dactivitats trimestrals del Mou! conegut per 4 entrevistats i usat per 1, i Fira Jove (6 1) i la Borsa Jove dHabitatge (5 2). En canvi, existeix correlaci en el grau de coneixement i s en el Punt Jove (8 de les persones entrevistades el coneixen i 6 lhan fet servir), les activitats esportives dels clubs esportius (7 6) i el Servei dOrientaci Laboral (5 - 4). Sha de destacar que les dues entrevistades amb fills coneixen el servei del Trencaclosques. Tenen fills amb noms dos mesos de vida i encara cobreixen les seves necessitats informatives amb latenci rebuda al CAP. Tot i aix mostren inters per apropar-se ms endavant a aquest servei. b)Com a jove de Molins de Rei, hi ha algun dels segents temes que es treballen des de lAjuntament que tinteressi especialment?
Temes: Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat Dona-Home Participaci i associacionisme Solidaritat i cooperaci Serveis Socials (prestacions, tramitacions) Medi Ambient - Sostenibilitat Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi joves creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana: medis de transport Turisme Nouvinguts Mobilitat europea: estudis i treball Altres que vulguis indicar (especificar): Conciliaci feina i famlia 1 11 1111 11111 11 1111 2 222 22 22 2 2 22 22 22 2 3 Ordre de prioritat:
1 1 11 1 1
22 22 22
333 3
Els joves de la mostra aleatria, tot i estar la majoria per sota dels 23 anys, han senyalat com a mbits de ms importncia: la inserci laboral (5), lhabitatge (4) i lesport (4). Lhabitatge i la inserci laboral, per, han estat els temes que ms joves
51
han indicat com a prioritari en primer o segon lloc. Altres temes que ocupen linters dels joves s la salut i el consum, i la mobilitat urbana (medis de transport) que tot i no figurar com a tema prioritari, s que ha estat assenyalat (en primer, segon o tercer lloc) per 6 dels entrevistats. c)Quan surts, qu tagrada fer (tipus doci)? Thas de desplaar? Qu trobes a faltar doferta doci a Molins de Rei? Com valores loferta doci (nocturn) de Molins de Rei. Els joves entrevistats en la mostra aleatria, 4 persones opinen que ja est b loferta doci nocturn de Molins de Rei. Tres persones pensen que hi ha poca oferta i poca variabilitat. Daquestes tres, dues sintenten adaptar al que hi ha quan surten per la nit i una persona marxa a Barcelona. Dels 8 entrevistats, 6 tenen alguna reivindicaci com: No existeix oferta doci nocturn per la franja dels 15 als 17 anys. Troben a faltar altres tipus doci nocturn diferent duna discoteca i bars. Per exemple un cinema i un centre comercial. Els bars tanquen a les 2:30 i partir daquesta hora noms existeix lEitwo. El transport pblic durant la nit i els caps de setmana s deficitari. El MolinsBus no circula els dissabtes per la tarda. Pel que fa els cartells sobre els concerts que es fan, faria falta ms informaci sobre tipus de concert, estil de msica, components del grup, instruments... d) Quins creus que sn els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de Rei? Els principals problemes i necessitats dels joves girarien entorn el mn laboral (5) i lhabitatge (5). En parlar daquests temes fan referncia a lemancipaci com leix engloba treball i habitatge. Tots opinen que costa emancipar-se, que tenen sous baixos en comparaci amb els preus dels habitatges que sn massa alts (tant de lloguer com de compra) i que s difcil trobar una feina relacionada amb els estudis realitzats. Altres necessitats que han sortit reflectides en aquesta pregunta sn la necessitat oci alternatiu, ladaptaci i millora de laccessibilitat dels carrers (mare jove
52
que va amb cotxet del nad) i el tema destudis/formaci com a via daccs i millora de la feina.
e)Des del teu punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes i necessitats? Propostes fetes: Potenciar els pisos de protecci oficial. Fer publicitat la Borsa Jove dHabitatge Baixar els preus dels habitatges. Ajudes municipals per lemancipaci. Apropar als joves el SOL (existeix la sensaci que s un servei desconegut) Millorar i augmentar loferta dels cursos de formaci per la inserci laboral Creaci dun espai per joves que ofereixi diferents tipus de tallers i activitats f) All que ms tagrada de Molins de Rei... En general es valora positivament Molins de Rei com a municipi on viure. Els entrevistats han valorat lambient de vila, en especial al barri centre, i la tranquillitat del poble. (5) Tamb sha valorat la programaci de festes tradicionals de Molins de Rei com ara la Festa Major, la Candelera, el Carnestoltes, el Camell, els Tres Tombs. Aquesta apreciaci es podria considerar un reflex daquesta valoraci positiva de lambient de poble de Molins de Rei. (3) Tamb agrada la proximitat amb la ciutat de Barcelona per les possibilitats que ofereix. (3) g) All que menys tagrada de Molins de Rei... No hi ha hagut coincidncies sobre all que no agrada de Molins de Rei. Les opinions recollides han estat les segents: Lambient de vila t alhora els seus inconvenients. A Molins de Rei ja tho coneixes tot i pot ser molt monton. Es coneix tothom i tot queda com molt tancat.
53
Hi manca dinamitzaci del jovent amb oferta doci nocturn i de caps de setmana (2). Hi ha barris apartats que estan molt oblidats per lAjuntament. Alguns carrers no tenen llum. Adaptaci accessibilitat voreres. Carrers per vianants del voltant de lestaci que tot i ser per vianants tenen una circulaci de cotxes molt alta. Entrevistes Joves representants dassociacions juvenils Dades personals Edat: Franja: 19-31 anys. Mitjana dedat: 23,11 anys7 Crrec: La majoria dels representants entrevistats ocupen crrecs alts dins lentitat (president, vicepresident, cap, persona amb la mxima responsabilitat). Algunes associacions per veuen aquest tipus de classificaci com a jerrquica i prefereixen dir que sn representants duna entitat horitzontal. Nivell destudis: Estudis universitaris: 8 Estudis postobligatoris no universitaris: 8 Estudis obligatoris o inferiors: 1 Treballant: S: 9 No: 6 Puntualment: 2 Relaci del contracte amb el nivell destudis: Mateix: 5 Inferior: 4 Tipus de contracte (temporal, indefinit,...): Temporal: 4 Indefinit: 4 Autnom: 1 Altres: 1 (negoci familiar)
Shan entrevistat 13 entitats per per algunes han vingut ms dun representant (un total de 17 persones)
54
Desplaament per anar a treballar, lloc: S: 5 No: 2 Emancipats: S: 5 Percentatge ingressos lloguer/hipoteca: Dues persones no paguen o paguen un lloguer molt baix perqu el pis s dun familiar. La resta: 40%, 50%, i 70%. No: 9 Fills o algun altre familiar al seu crrec: Les respostes ms habituals sn si de cas ms endavant i amb aquest sou impossible. Caracterstiques de lentitat a) Caracterstiques de lentitat: any de fundaci, seu social, nombre de socis, edat dels socis, procedncia geogrfica, nivell destudis, nivell dimplicaci. Any fundaci: La que ms porta 50 anys per tamb existeixen moltes associacions amb pocs anys i algunes que acaben de comenar (es declaren en estat embrionari) teixit associatiu viu que continua transformant-se. Sis entitats porten menys de dos anys (algunes noms porten uns mesos) i quatre daquestes entitats estan relacionades amb les joventuts poltiques. Seu social: De les 13 entitats entrevistades; 3 tenen una seu amb lloguer social/conveni amb lAjuntament, 1 t la seva seu en un espai cedit per lAjuntament, 5 tenen un local propi o de lloguer (associacions poltiques), i 4 no tenen seu. Nombre socis: Hi ha dos entitats amb ms de 100 socis, 2 entitats amb 50-60 socis, 3 entitats amb ms de 20 socis, 1 entitat amb uns 15 socis, 2 entitats amb ms de 6 socis, i 3 entitats amb entre 3 i 2 socis. Nivell dimplicaci: El gruix de la responsabilitat acostuma a recaure en un grup redut de socis que tenen un nivell dimplicaci ms alt, parlant en termes de continutat. En el moment de les activitats, per, augmenta el nombre de socis amb nivell dimplicaci. Llocs: 4 BCN, 1 El Prat, 1 St. Andreu de la Barca, 1 a tot arreu.
55
Franja dedat socis: Algunes cobreixen franges molt mplies (2- 70 anys) per la majoria estan entre els 15 i els 35 anys. Procedncia geogrfica: Majoritriament de Molins de Rei amb algun membre dalgun municipi ve. b) Quines sn les fons de finanament de lentitat? La principal font de finanament s les activitats que munten, seguida de les quotes dels socis, el marxandatge, i finalment les subvencions. Les entitats que depenen de les subvencions de lAjuntament consideren que aquestes sn insuficients i desitgen tendir cap a lautofinanament. c) On acostumeu a desenvolupar les activitats de la vostra entitat? Quina valoraci feu? Algunes entitats fan servir espais municipals molt espordicament. Sha recollit una valoraci per aquelles que fan servir algun espai amb prou continutat.
ESPAI Casal de joves Poliesportiu Ca nAmetller Av. Collserola CEIP Ferran Agull AA.VV. El Canal C.C. Pont de la Cadena PUNTUACI (mitjana) 3 (8+7)/2= 7,5 (10+7+7,5)/3= 8 (10+4)/2= 7 8 5 6
d) Quines sn les principals avantatges i inconvenients daquests espais? Casal de Joves: Valoren positivament que els hi ofereix un espai de reuni per el consideren petit, vell, i passen fred a lhivern i calor a lestiu. Poliesportiu: Es considera un espai gran i tancat (hivern) amb un condicionament apropiat. Ca nAmetller: Shan valorat diferents espais de Ca nAmetller. El pati de Ca nAmetller s un bon espai per activitats puntuals quan arriba lestiu per en ser un espai compartit lAjuntament prioritza aquelles activitats programades per lAjuntament, en cas de coincidir. Daltra banda, es ser un espai envoltat de vivendes, segons quina activitat que impliqui soroll pot molestar els vens. La sala dactes es valora positivament per es considera un espai molt sollicitat que no sempre est disponible quan es necessita.
56
Av. Collserola: s un espai descobert on hi ha molta corrent daire i per tant no apropiat per fer activitats durant lhivern. Es valora, per, que estigui apartat de la poblaci i per tant no hi hagi tant de risc de conflicte venal per motius de soroll. CEIP Ferran Agull: El consideren allunyat de la zona centre i valoren negativament que no tingui un espai on poder deixar el seu material. AA.VV. El Canal: Ben ventilat i illuminat, possibilitat s nocturn, per sutilitza com a espai puntual i t linconvenient que sha de recollir tot el material. C.C. Pont de la Cadena: Es valora que sigui un espai adaptat i preparat per nens, amb linconvenient que no hi ha espai per deixar el material. Daltra banda, s un espai compartit amb altres entitats i sovint existeixen problemes de coordinaci amb lnic joc de claus que existeix. e) Les activitats que desenvolupeu estan destinades exclusivament als joves? Moltes de les entitats entrevistades tenen la caracterstica que treballen amb infncia i/o joventut exclusivament com els esplais i les joventuts dels partits poltics. La resta dentitats reconeixen que les activitats que fan estan pensades per joves per no exclusivament i, per tant, es mostren obertes a la resta de la poblaci. Nivell de coneixement de les actuacions de lajuntament a) Com a associaci, coneixeu algun dels programes i/o serveis de joventut? Feu s dalgun dells? Quina opini en teniu? Sha de destacar la diferncia entre el grau de coneixement i ds. Per la majoria de programes i serveis hi ha hagut ms coneixement que no pas s. El programa de suport a les entitats s el ms conegut (10) i el ms usat (7) sobre tot pel que fa les subvencions i la cessi despais. El Punt Jove s el servei ms conegut (8) i usat (5) com a lloc dassessorament sobre activitats programades en el municipi. Tot i ser el servei ms conegut, algunes entitats opinen que s un servei que necessitaria ms difusi perqu molts dels joves no associats el desconeixen. La programaci trimestral del MOU!: 7 entitats la coneixen per noms 3 la fan servir (com a collaboradors).
57

Programa/ Servei PTT: Pla de Transici al Treball ESO-SEFED Projecte Pont (prctiques prelaborals) ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral (SOL) Servei dAssessorament Laboral per Joves Punt Jove Punt Jove als IES (PIDCES): informaci i xerrades Aules destudi (Biblioteca) Fira Jove (Fira de la Candelera) Borsa Jove dHabitatge Suport a entitats juvenils (Per suport sentn: subvencions, difusi, cessi espais, esponsoritzaci) Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! Programaci dactivitats trimestrals del Mou! (Mercat dintercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre, etc.) Tallers i activitats centres cvics Espais dassaig musical Activitats esportives clubs esportius Trencaclosques 3 4 2 1 1 1 3 7 2 3 2 2 10 7 1 Paradeta. Bona idea per oferta molt limitada i preus molt similars als del mercat. Cessi espais. Es considera que es podrien millorar les subvencions. Molt bona adequaci a les entitats del lleure. Taller al Parc de Nadal, collaboracions, Sona Centre, Nit Empalmat. Cessi despais. Lespai no compleix els requisits. 7 2 5 Assessorament i cessi espai. Allament. Coneixement s Opini
Interessos b) Com a associaci, hi ha algun dels segents mbits dactuaci que us interessin especialment?
Temes: Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat Dona-Home Participaci i associacionisme Solidaritat i cooperaci Serveis Socials (prestacions, tramitacions) - Sostenibilitat Medi Ambient Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi joves creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana: medis de transport Turisme Nouvinguts Mobilitat europea: estudis i treball 11 1 1 1 11 111111 1111 1 1 111 1 111 2 222222 2 2 22 22 222 222 2 22 222 222 2 3 3 3 33 333 4 3 3 33 3 2222 2 4 4 4 5 4 5 Ordre de prioritat:
58
Les entitats entrevistades mostren el mxim dinters per lmbit de la participaci i associacionisme (7), aix com la solidaritat i la cooperaci (4). Lmbit que prioritzen en segon lloc s el de salut i consum (6), tot i que donen un segon lloc a altres mbits com: nouvinguts (4), medi ambient i sostenibilitat (3), informaci juvenil (3), promoci i difusi cultural (3), mobilitat urbana i medis de transport (3). c) Com valoreu loferta doci (nocturn) de Molins de Rei? Majoritriament els joves consideren que loferta doci nocturn de Molins de Rei s de qualitat, per per us tipologia de jove molt determinat, alguns del joves consideren que la oferta resulta excloent per la resta. Hi ha manca doci nocturn alternatiu, manca de diferents tipus doci i estils. La manca doferta doci s la principal ra per marxar per les nits a Barcelona. Per prendre alguna cosa encara, per si busquen msica marxen a Barcelona. Daltra banda, es considera que els locals doci nocturn tanquen molt dhora. Algunes de les propostes que fan: installacions esportives en horari nocturn, millora del transport nocturn (consum alcohol). Programaci continuada de cap de setmana, concerts al carrer, oci nocturn menys consumista i desvinculat de la idea de negoci (ex. Casal per joves a les nits) per xerrar, jugar, etc. d) Quins sn els principals problemes i necessitats de les associacions juvenils de Molins de Rei? Falta despais per les associacions de joves. Falta de promoci/difusi de les associacions. Dificultats de les entitats per crixer i agafar fora. Manca dimplicaci, participaci i motivaci del jovent de Molins de Rei. Falta de coordinaci entre les diferents associacions de joves de Molins de Rei. Tancament de les entitats en s mateixes.
59
e) Des del vostre punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes i necessitats? Millorar els espais adreats als jove en funci de les necessitats, recollides als Pla Director de Joventut 2007-2009 Creaci despais pels joves. Ex. Casal de Sant Climent de Llobregat (espai ben condicionat i polivalent, hi ha diversitat de propostes sobre el model de gesti) Creaci dinfraestructures noves. Recuperar espais per les associacions de joves. (Espai per assajar, fer concerts, fer reunions dentitats, programar activitats, guardar material.) Ms subvencions. Campanyes de promoci de les entitats amb el suport de lAjuntament i promoci de la participaci en les associacions des de lAjuntament, des dels IES(com per ex. Viu el lleure!) Programar activitats puntuals sense comproms, coses que es puguin fer sense haver destar en cap associaci. Ex. Bsquet 3 x 3. Creaci de xarxes entre les associacions amb el suport de lAdministraci en forma de temps i recursos per millorar la comunicaci entre associacions. Visi global del conjunt de les programacions de les associacions. Calendari com de totes les activitats. f) All que us agrada ms de Molins de Rei...
Com a associacions, una de les caracterstiques ms ben valorades s el fet que veuen Molins de Rei com un poble. Consideren que s aquest carcter i aquesta identitat de poble el que possibilita un teixit associatiu i una vida associativa forta. Hi ha un teixit associatiu molt fort tenint en compte la mida del municipi. Moltes delles tenen la sensaci que dins del mn associatiu es coneixen tots (per alguns aix s un avantatge i per altres un inconvenient). Algunes de les associacions indiquen com a all que els hi agrada de Molins de Rei el suport que els hi ofereix lAjuntament, el seu carcter receptiu i laposta que en fan pels moviments associatius.
60
g) All que us agrada menys de Molins de Rei... Com a associacions, el que menys els hi agrada del municipi s la manca despais per les activitats de les associacions i les dificultats que aix els hi representa. El fet que Molins de Rei tingui una identitat de poble tamb fa que existeixi un tancament en les associacions i que hi hagi poca relaci entre lassociaci i lexterior, i entre associacions. Lexcessiva burocrcia amb lAdministraci i la descoordinaci entre els diferents departaments de lAjuntament. Lassimilaci i la influncia de la ciutat de Barcelona, el creixement desmesurat del municipi, la degradaci dels seus espais naturals, la contaminaci. Serveis a la poblaci i a la joventut DADES PERSONALS Nom i cognoms: Alfons Torremarin (de SOL), Josep Rafael Cap (Gurdia Urbana), Antonio Educador (Serveis Socials), Angi (Borsa Jove dHabitatge). Serveis: Serveis Orientaci Laboral, Gurdia Urbana, Serveis Socials, Borsa Jove dHabitatge 1. Objectius generals del seu servei, programes i serveis que ofereix, poblaci a qui est dirigit. Serveis Orientaci Laboral. Objectius: Ajudar a augmentar les capacitats i aptituds de cerca de feina. Poblaci: Immigrants, gent del municipi o de fora. Gurdia Urbana. Objectius: Detecci preventiva, tallers, xerrades amb infants i joves. Educaci viria.
61
Serveis Socials. Objectius: Seguiment de casos dIES (absentisme, ajudes econmiques); Salut mental, CAP; Centres cvics (en coordinaci amb IES); Projecte Pont. IES-SEFED; Escola taller (15-16 anys) Borsa Jove dHabitatge. Objectius: Brindar als joves lloguers amb preus ms baixos. Poblaci: Servei personalitzat per joves de 18 a 35 anys. 2. Quines sn les caracterstiques dels usuaris del seu servei? (edat, sexe, nivell destudis...) Serveis Orientaci Laboral. Els usuaris tenen una formaci mitja baixa, hi ha usuaris de totes les edats. Serveis Socials. Els usuaris sn derivats dels centres desplai (MIB, agrupa, CAU). Es treballa amb totes les franges dedat (tutor, famlia, menor, director del IES). Borsa Jove dHabitatge. Parelles de 25-27 anys dedat. 3. Creu que el seu servei es conegut per la poblaci jove de Molins de Rei? Quin s en fan? Serveis Orientaci Laboral. S, el servei dorientaci laboral s conegut. Gurdia Urbana. La imatge que es t de la gurdia urbana s estereotipada amb connotacions molt negatives (imatge repressiva). S intenta canviar la imatge. Serveis Socials. S, els serveis socials sn conegut en els IES por aquells que els fan servir (els altres els desconeixen). Borsa Jove dHabitatge. Falta difusi. Lexistncia de la borsa ha suposat una millora en lndex demancipaci dels joves. Va haver 82 contractes al 2008. 4. Coneix algun programa i/o servei que desenvolupi lAjuntament en matria de joventut? Quins? Serveis Orientaci Laboral: PTT, Escola Taller, Projecte pont, ESO-UAC, ESOSEFED, Borsa jove dhabitatge, Fira Jove, Programa dassessorament laboral per joves, Punt jove, Suport a entitats joves, Activitats centres cvics, MOU. Gurdia Urbana: Serveis Socials: Punt jove, SOL, Esplais. Borsa Jove dHabitatge: Punt jove, Punts dinformaci juvenil.
62
5. Daquests programes i serveis, quins creu que interessen ms a la gent jove de Molins de Rei? Serveis Orientaci Laboral: SOL, habitatge, projectes de suport (entitats). Linters depn del collectiu. 6. Hi afegiria algun altre programa o servei? (o modificacions dels existents) Serveis Orientaci Laboral: Proposa ms coordinaci de programes, ms implicaci dels IES, SEFED-UAC. Tipus dactivitats doci per joves. Borsa Jove dHabitatge: Seria interessant oferir tamb VENDA de pis. Hi ha poc habitatge pblic (de protecci oficial). 7. Hi ha una comunicaci entre el seu servei i lAjuntament? Amb quins departaments? Serveis Orientaci Laboral: S, hi ha comunicaci amb el departament deducaci, . serveis socials, joventut i immigraci. Gurdia Urbana: S, hi ha comunicaci permanent amb tots el departaments (coordinaci de activitats puntuals, deficincies vies pbliques, S.S.) Serveis Socials: S, hi ha comunicaci amb el departament dinfncia, deducaci i dimmigraci. Borsa Jove dHabitatge: s, hi ha comunicaci: mensualment envien al Negociat demancipaci juvenil informaci i dades del servei. 8. Segons la seva percepci, hi ha algun daquests mbits que interessin especialment als joves i les joves de Molins de Rei? Dos de les persones entrevistades opinen que tots els temes assenyalats tenen alguna cosa interessants per als joves. No obstant aix hi ha temes que van ser destacats, a continuaci se exposen aquests: Per joves de 15 a 19 anys: Esport, Inserci laboral, Salut i consum, Medi ambient sostenibilitat, Informaci juvenil, Noves tecnologies, Difusi joves creadors,
63
Promoci i difusi cultural, Mobilitat urbana, medis de transport, Mobilitat europea, estudis i treball. Per joves de 20 a 24 anys: Esport, Inserci laboral, Habitatge, Informaci juvenil, Noves tecnologies, Promoci i difusi cultural, Difusi joves creadors, Mobilitat urbana, medis de transport. Mobilitat europea, estudis i treball. Per joves de 25 a 29 anys: Esport, Inserci laboral, Habitatge, Informaci juvenil, Noves tecnologies, Promoci i difusi cultural, Mobilitat urbana, medis de transport, Turisme. Mobilitat europea, estudis i treball. Per joves de 30 a 35 anys: Esport, Inserci laboral, Salut i consum, Habitatge, Poltiques digualtat home-dona, Participaci i associacionisme, Solidaritat i cooperaci, Serveis socials, Informaci juvenil, Noves tecnologies, Promoci i difusi cultural, Mobilitat urbana, medis de transport, Turisme, Medi ambient sostenibilitat. Mobilitat europea, estudis i treball. 9. Quins creu que sn els principals problemes o necessitats dels joves de Molins de Rei? (PER FRANGES DEDAT) I possibles solucions? Comentari de un dels entrevistats: Les necessitats bsiques sn cobertes, democrcia, lleure cobert
64
Per joves de 15 a 19 anys: Oci, Trobar el seu lloc, Trobar la seva identitat, Per joves de 20 a 24 anys: Estabilitat, Habitatge assequible, Treball, feina decent. Per joves de 25 a 29 anys: Habitatge. Per joves de 30 a 35 anys: Famlia (fills, llars dinfants) 10. A Molins de Rei de Rei, lany 2005 van augmentar els contractes temporals fins a 4.398 (lany 2001 hi havia 2.555) i lany 2003 un jove que es volgus comprar una vivenda havia de destinar-hi el 82,40% dels seus ingressos. Quina previsi faries amb la situaci actual dhabitatge i precarietat laboral? Quines solucions a nivell municipal proposaries? Previsi: Augment de latur en general (sense diferenciaci de gnere). Augment precarietat laboral (contractual i salarial) Solucions: Preparar als joves, enfortir la seva autoestima, motivaci, educaci, seguiment. Crear espai per joves (casals), augmentar la proporci dassociacions per joves. En poltiques dhabitatges: facilitar pisos de protecci oficial, facilitar accs a la vivenda (lloguer i compra). TCNICS AJUNTAMENT DADES PERSONALS Nom i cognoms: Merc Montero, Roser Ramoneda, Francesc Frigola i Amlia Fernndez. rea o negociat: Salut, Esports, de la
65
Cultura, Igualtat Home-Dona. Crrec: Tcnics, Cap Agent digualtat (Pla dactuaci). ASPECTES GENERALS 1. Objectius generals de la prpia rea o negociat. Salut: Assistncia primria de la salut. Esports: Fomentar prctica desport, donar suport a entitats esportives, tenir les installacions en condicions. Cultura: Actuaci transversal sobre tota la poblaci. Manca de un Pla director. Igualtat entre dona i home: Promoci de la igualtat de gnere. 2. Programes que gestiona directament. Salut: Promoci de la salut, Campanyes de vacunaci, Programa Salut i escola, Relaci CAP-poblaci. Esports: Esport escolar, Serveis gimnstica adults (majors de 18 anys), iniciaci esportiva i especialitzacions, Activitats extraescolars. Igualtat entre dona i home: No hi ha programes especfics de joventut per s hi ha objectius especfics en el Pla. 3. Programes transversals. Esport treballa amb tots els altres negociats en moments puntuals (obres, educaci, serveis socials, joventut). Els programes de Igualtat de gnere selaboren des de tots els departaments o negociats. Tot el pla s transversal.
66
4. Quins serveis especfics depenen del seu departament? Salut: CAP. Esports: Poliesportiu, Piscina municipal, Camp de futbol, petanques, pavell i pistes descoles. Cultura: Espectacles, Sala Gtica. Igualtat Home-Dona: Assessorament jurdic a dones del municipi, Servei dacompanyament psicolgic, Servei datenci a les dones. 5. Quins projectes especfics depenen del seu departament? Salut: Programa Salut al CAP, Salut i escola, Vacunaci CEIPS. Esports: Esport escolar, Serveis gimnstica adults (majors de 18 anys), iniciaci esportiva i especialitzacions, Activitats extraescolars. Cultura: Promoci de teatre, msica i dansa Promoci darts visuals Promoci del llibre i publicacions Acci cultural Biblioteca Pau Vila Museu Municipal Cultura popular i tradicional Festes populars Festa Major Festes de Sant Joan i barris Cavalcada de Reis Carnestoltes Altres festes populars Sala dexposicions Ca nAmetller Patrimoni arqueolgic i arquitectnic. ASPECTES ESPECFICS DE JOVENTUT 6. Dels programes que gestiona el seu negociat, quins incorporen temtiques especficament juvenils? Salut: Programa Prevenci Drogodependncies Esports: Esport escolar, Serveis gimnstica adults (majors de 18 anys), iniciaci esportiva i especialitzacions, Activitats extraescolars. Cultura: No tenen programes especfics de joventut per s tenen temes transversals que pertoca a Joventut. Igualtat Home-Dona: El Pla t objectius especficament juvenils.
67
7. La seva rea o negociat disposa dalgun equipament per a joves? Salut: No disposa dequipament especfic per a joves. Esports: : No disposa dequipament especfic per a joves per hi ha un espai especfic (centre Casal) reservat per a joves de 14 a 18 anys per als cap de setmana. Cultura: No disposa dequipament especfic per a joves. Igualtat Home-Dona: No disposa dequipament especfic per a joves. 8. En relaci amb joventut, quins sn els sectors en que actua preferentment la seva rea o negociat? Salut: Salut i consum, Esport, Medi ambient - Sostenibilitat. Esports: Inserci laboral, Salut i Consum, Poltiques digualtat Dona-Home, Participaci i associacionisme, Serveis Socials, Medi Ambient Sostenibilitat, Difusi joves creadors. Cultura: Promoci i difusi cultural, Participaci i associacionisme, Difusi joves creadors. Igualtat Home-Dona: Poltiques digualtat Dona-Home. A la segent taula apareixen las 4 rees (Esport, Cultura, Salut, Igualtat) que representen els experts. Amb una creu es senyalen els sectors en que aquestes rees actuen en relaci amb joventut.
Esport Inserci laboral Salut i Consum Poltiques digualtat DonaHome X X X X Cultura Salut Igualtat Homedona
68

Participaci i associacionisme Promoci i difusi cultural Medi Ambient Sostenibilitat Difusi joves creadors Esport Serveis socials X X X X X X X X X X
9. Daquests mateixos sectors, quins sn els temes que creu que interessen i/o preocupen ms als joves? (Diferenciar per franges dedat). Els sectors enunciats pels experts com temes preocupants o interessants per als joves sn: Per joves de 15 a 19 anys: Oci, Educaci, Descoberta del mn laboral. Per joves de 20 a 24 anys: Salut i consum Estudis, Orientaci professional, Descoberta del mn laboral, Reconeixement de joves que sobresurten, Implicaci en moviments associatius. Per joves de 25 a 29 anys: Habitatge, Treball, Implicaci social. Per joves de 30 a 35 anys: Habitatge, Treball, Conciliaci de la vida laboral. 10. Creu que la poblaci jove del municipi coneix els projectes i les actuacions de lAjuntament en matria de joventut? Els experts creuen que els joves associats o escolaritzats del municipi coneixen els projectes i les actuacions de lAjuntament en matria de joventut, que s ms fcil que
69
els arribi informaci. Per que si no estan associats noms s'assabenten de fets molt puntuals (Festa major, etc). s molt difcil arribar als joves. Si els hi interessa s i sino passen 11. A Molins de Rei, lany 2005 van augmentar els contractes temporals fins a 4.398 (lany 2001 hi havia 2.555) i lany 2003 un jove que es volgus comprar una vivenda havia de destinar-hi el 82,40% dels seus ingressos. Quina previsi faria amb la situaci actual dhabitatge i precarietat laboral? Quines solucions, a nivell municipal, proposaria? Els joves sn el sector ms desprotegit laboralment, tot i estar acadmicament preparats. Existeix una competncia ferotge per les ofertes de treball que ocupen els joves com a primera feina. Hi ha temporalitat i inestabilitat laboral. Si no hi ha ingressos no hi ha emancipaci: la famlia hipotecada, s el principal sustento econmic del joves. Soluci: Un expert proposa la creaci de llocs de treball en el mateix municipi. Representants AMPA. DADES PERSONALS IES: Collegi Sant Miquel i IES Bernat el ferrer. Nom i cognoms: Miquel Puig i Rosalia Faus. Crrec: Presidentes de lAMPAs. 1. Hi ha comunicaci entre lAMPA S, amb educaci, joventut. 2. La segent taula t els programes/serveis que fa lAjuntament per joventut. Coneix algun daquests programes i/o serveis? Quin? i lAjuntament? Amb quins departaments?
(educaci, serveis socials, immigraci, joventut...)
70
1: noms un entrevistat coneix el servei 2: tot dos coneixen el servei.

Programa/ Servei PTT: Pla de Transici al Treball ESO-SEFED Projecte Pont (prctiques prelaborals) ESO-UAC (Escola taller) Servei dOrientaci Laboral (SOL) Servei dAssessorament Laboral per Joves Punt Jove Punt Jove als IES (PIDCES): informaci i xerrades Aules destudi (Biblio) (Dll,dc,dv 9-14, Dss 16-1, Dg 16-22) Fira Jove (Fira de la Candelera) Borsa Jove dHabitatge Suport a entitats juvenils (Per suport sentn: subvencions, difusi, cessi espais, esponsoritzaci) Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! Programaci dactivitats trimestrals del Mou! (Mercat dintercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre, etc.) Tallers i activitats centres cvics Espais dassaig musical Activitats esportives clubs esportius Trencaclosques 2 1 2 1 2 1 1 2 1 1 Coneixement
3.Hi afegiria algun altre programa o servei? (o modificacions dels existents). Un entrevistat: Casal per joves de 14 a 16 anys i Cine Laltre entrevistat no afegiria cap servei: Potenciaria els que ja existeixen
71
4.Creu que la poblaci jove del municipi coneix els projectes i les actuacions de lAjuntament en matria de joventut? (Si la resposta s no preguntar per possibles mesures) Els dos entrevistats coincideixen en respondre NO. 5.En una escala de 0 al 5 valori quins sn els sectors o els temes que creu que interessen i/o preocupen ms als joves?
Esport Inserci laboral Salut i Consum Habitatge Poltiques digualtat Dona-Home Participaci i associacionisme Solidaritat i cooperaci Serveis Socials (prestacions, tramitacions) Medi Ambient - Sostenibilitat Informaci juvenil Noves Tecnologies Difusi joves creadors Promoci i difusi cultural Mobilitat Urbana: medis de transport Turisme Nouvinguts Mobilitat europea: estudis i treball Altres que vulguis indicar (especificar): 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2.2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5
Quins creu que sn els principals problemes o necessitats dels joves de Molins de Rei? (PER FRANGES DEDAT) I possibles solucions? 1. 15 -19 anys: Loci. 2. 20-24 anys: Estudis, orientaci laboral. 3. 25-29 anys: Treball i Habitatge 4. 30-35 anys: Treball i Habitatge.
Quina previsi faria de la situaci actual de educaci i precarietat laboral? Quines solucions, a nivell municipal, proposaria? Propostes: Oferir formaci amb orientaci i sortida laboral, Potenciar la via escola-empresa, Promoure creaci de lloc de treball.
72
Taula dexperts Pla Director de Joventut de Molins de Rei

Assistents: 1. Miquel ngel Comas: professor Collegi Virolai 2. Enric Ripolls: Socileg de Molins de Rei i professor 3. IES Llus de Requesens: Joana Lucas 4. IES Bernat el Ferrer: Ramon Graell Juanos 5. Collegi St. Miquel: Josep M Juanpere Domnguez 6. Salut als IES: tallers i xerrades del CAP; Ana M Guezala 7. Montse del Blanco: Punt Jove (PIDCES matins) 8. Vernica Palas: Punt Jove 9. Quim Exposito: Director de lASP 10. Aina Suri: Secretaria General de Joventut 11. Montse Perals: Secretaria General de Joventut 12. CAP Gurdia Urbana: Josep Rafael 13. Gurdia Urbana: Elias Martn 14. Noem Hernandez Prohabitatge Regidoria Emancipaci Juvenil 1. Xavier Montserrat, Regidor 2. Rosana Torres, Dinamitzadora 3. Eva Palas, cap del Negociat
Participaci La participaci dels joves, 26 % dels joves de 15 a 29 estan associats s un nmero elevat, els joves participen ms que els adults, a vegades pensem en els joves des duna visi molt dadult esperant la seva participaci per en realitat s difcil crear els espais per aquesta participaci. Per encara hi ha una xifra ms alta de joves que per tant, no participen i caldria que ens preguntssim perqu aquest 74% restant no participen, no estan associats... La participaci s un mbit que cal treballar des de la infncia, s una aposta que cal fer perqu s apostar per un capital hum. Del treball de la participaci a nivell poltic, no sen treu un resultat immediat, s una aposta a llarg termini.
73
Sembla que els joves ara no necessiten tant associar-se com en poques anteriors i fem la comparativa en relaci a les Associacions de Vens ja que per al seva formalitat, no atrauen als joves i per tant, ens preguntem on estan els joves? Ha sortit el tema de com potenciar loci alternatiu i han sortir experincies com les de Gijn o la Fundaci Marianao de Sant Boi de Llobregat podrem aplicares aqu Molins de Rei Lajuntament podria oferir alternatives com aquestes, per cal que els joves es responsabilitzin molt daquest espai i aix crea conflicte ja que no volen anar als espais ms formals, ms institucionalitzats i a la vegada reivindiquen lautogesti. El conflicte entre la responsabilitat que un demana a laltre, cal gestionar-lo, ja que aquesta s laposta i el repte en participaci. Treballar el tema de la xarxes socials, ja que ha Molins de Rei tenim un teixit associatiu molt gran i important, per accedir a aquest teixit associatiu no sempre es fcil si alg no tacompanya. Com ms joves siguin, ms fcils seran els aprenentatges i en aquest sentit, la iniciativa amb el tema de Viu el lleure la majoria de nanos que han passat per al CAU, el MIB o lAgrupa, quan han tingut 15 anys, 20, han continuat participant. Per tant, tenim la sort de tenir aquestes tres entitats al municipi i enfortir les tamb ser enfortir el teixit associatiu a 15 anys vista. Conclusi: Calen accions molt petites i saber esperar. Cal treballar amb els joves que ja estan associats i crear una dinmica de programaci dactivitats obertes al pblic en general amb el suport de lajuntament i treballar amb grups diana. Cal anar creant aquests microespais. No fer grans projectes, sin estar molt pendents de les persones, amb lajut de professionals, educadors de carrer, i aix, ajuda. Estar atents a la realitat. Ledat dels joves que estan escolaritzats, si que s ms fcil la participaci, per quan surten de letapa escolar que? Perqu la joventut continua. i ens preguntvem com
74
Cultura Cal reconixer, estar pendents de les relacions que es donen entre els joves i com ells sn productors de cultura. Sha dinnovar sense por al fracs perqu el fracs s part de la innovaci, tot el que est regulat pot fracassar, lescola esta molt regulada, la gurdia urbana est molt regulada, la sanitat est molt regulada, el problema s si els poltics que estan darrera, estan dacord o no en que es pugui fracassar. Com des de lAjuntament es pot donar suport aquests iniciatives? sense voler crear el producte sempre des de la lgica de no avanar-nos al jove perqu aix el jove no ho vol. Potenciar la participaci i presencia dels joves en les ofertes existents: Cine Club,... On anem a buscar els joves? als instituts i en relaci als nouvinguts, creiem que la integraci daquests passa per la diversi i es espais doci per tant, son mbits dactuacions molts bons per a la integraci. Treballar aspectes relacionats amb la cultura i el paper de la dona. Amb larribada de persones daltres pasos, tenen altres cultures molt riques com la nostra, per en aquestes cultures quin paper t, si es que en t algun, estem tirant endarrere certes coses que aqu ja fa anys que tenem amb el tema de la igualtat entre dona i home, possibles maltractaments... Per tant creiem que com ms integrada com a dona estiguis a Molins de Rei, ms integrats estaran els valors democrtics i digualtat que a Molins de Rei o Catalunya tenim. Amb el tema dels immigrants, cal un acompanyament, la creaci de projectes que permetin donar resposta a les necessitats daquestes persones Salut Continuar amb accions informatives. Segurament estan menys informats del que ells es pensen, per la informaci hi s i el que sintenta s que els arribi,
75
per alhora hi ha la sensaci de que aix a ells no els hi passar, i que sn invencibles i per tant aquest s un tema on atacar Atacar la manca de sensaci de risc que tenen els joves envers de la salut sigui en relaci a les drogodependncies, sexualitat. Cal comenar a treballar amb franges ms joves, es a dir: amb el tema de la prevenci de la salut no ens podem posar amb 16 i amb 18 anys, perqu ja farem tard per tant iniciar als 12 fins i tot anar ms enrere i comenar a primria. s molt important el paper de la famlia, ja que podem fer xerrades sobre hbits saludables als joves, per si desprs arriben a casa i no hi ha collaboraci, no serveix de gaire. Per tant, s important implicar als pares en el procs i no ferho recaure una altre cop en lescola o en lAjuntament que va a fer una xerrada a les escoles per als nanos, sin implicar als pares els que no ho estiguin i sin trobar una manera imaginativa per a treballar aquests aspectes. Implicar tamb als centres, seria important que totes aquelles xerrades que es fan al centre, es segueixin treballant a les aules amb lespai de tutoria per exemple, una mica implicar tots els agents socials, a travs dels AMPAS, de tots els agents socials. Les AMPAS i les comissions de pares de centres de lleure sest treballant perqu no es tractin noves temtiques com lafectivitat, i aix sest intentant que dins dels projectes de centre i a travs dels equips de monitors, que ja sest parlant des de joves sobretot que aix, sigui un tema ms a treballar. Des de Joventut hem de fer apostes molt creatives. A travs de la taula de drogodependncies tenim una proposta de fer una activitat a la discoteca, per treballar la msica i les drogues, ja que sassocia el mn de la discoteca i de la msica amb les drogues. Hi ha una certa tolerncia a Molins de Rei on tot esta perms, no hi ha lmits en temes com les drogues el sexe.
76
Habitatge Cal tenir en compte que hi ha un nou fenomen que s el de joves que han de tirar enrere en el seu projecte demancipaci, ja que al quedar-se sense feina sn incapaos de fer front a la hipoteca o la renta i han de tornar a casa dels pares i aix s un fenomen que generar altres conflictes socials de convenceria, horaris i aix far augmentar el tema de els mediacions. El fet del retard en la emancipaci provoca una baixada en la taxa de natalitat i per tant la poblaci envelleix i ladolescncia sallarga per tant o apostem per politiques dhabitatges amb els joves o no tirem endavant. Un dels compromisos que shaurien de promoure des de lAjuntament que creiem que va ms enll de la Regidoria dEmancipaci Juvenil, s la de poder permetre, ajudar a tots aquells joves que es vulguin emancipar que ho puguin fer a Molins de Rei. I aix ha de ser un acord ampli que cal ficar com a prioritari. Ms enll de la captaci de pisos que poden fer les borses joves dhabitatge, si hi ha la voluntat poltica al darrera, s poden trobar mesures imaginatives de captaci de pisos: Des de la Secretaria dHabitatge de la Generalitat, sest intentant definir que s un pis vuit, i hi ha maneres de saber que un habitatge est vuit. Potenciar el casc antic de la poblaci, tpic propietari de casc antic que te el pis tancat si li dones totes les seguretats per a que pugui llogar-lo, i posar-lo a la borsa o aquelles persones grans que els hi aconsegueixen una plaa en una residencia de la tercera edat o en un dels habitatges de protecci oficial de la funci publica, que a canvi que ell estar en un recurs pblic, doncs que en el seu habitatge pugui viure una persona jove i tot aix gestionat a travs de la borsa. A nivell local cal fer un vestit a mida sabent que volen els joves de Molins de Rei: compra, lloguer, tot aix cal fer-ho treballant amb un registre de sollicitants o amb qualsevol persona de Molins de Rei que vulgui accedir a un pis de compra o lloguer i aix ens permet fer una radiografia de que s el que volen i quines necessitats reals hi ha en relaci als temes dhabitatge.
77
Potenciar els habitatges compartits, perqu mhe danar a viure jo sol/a? perqu no puc compartir pis?
Educaci Ha augmentat el numero d alumes amb estudis superiors, per tamb ha augmentat el nombre dalumnes que noms tenien obligatoris de 31 a 35 quan els objectius de Lisboa plantegen que noms sigui un 10%. Per tant s un percentatge molt alt que cal treballar perqu que passa amb els alumnes que acaben 4t d ESO? Alguns fan cicles, alguns batxillerat, alguns comencen i no acaben, llavors es perden i caldria una xarxa per a poder-los reconduir i tenir-los ms o menys controlats, per a poder-los reconduir. Potenciar la formaci dadults i laccs a la universitat per majors de 25 anys. Crear un servei datenci familiar per a poder orientar a aquestes famlies dels joves amb necessitats educatives especials en els instituts, ja que loferta post acadmica que existeix s amplia per no es coneix Cercar mecanismes per reconixer els alumnes que destaquen per la seva excellncia acadmica. Fer un premi dinvestigaci, idiomes, naturals o incls fer un acte pblic de reconeixement amb aquests alumnes que pel municipi acaba sent un potencial i que sovint no els tenim en compte. Potenciar el projecte dacollida per a joves nouvinguts, que hi ha un educador al darrera que el que fa s explicar que hi ha al municipi i intentar buscar lnies de connexi amb les entitats... Fomentar el treball a nivell europeu, per donar la possibilitat de fer Comenius o altres projectes, en definitiva obrir les portes de cara enfora poder treballar dalguna manera encara que s faci a les escoles i instituts per per a potenciar-ho encara ms. s valora molt positivament ja que molts cops s la primera experincia en emancipaci i a ms enriqueix a nivell cultural i de formaci. Comenta tamb la problemtica amb la Biblioteca Municipal, cal un equipament nou, hi ha una greu manca despai.
78
Tamb es comenta la manca duna lnia de recerca amb espais ptims per a la realitzaci daquesta tasca, en definitiva seria potenciar el coneixement, creant xarxes de coneixement com la setmana de la cincia... Expliquen que des de la Secretaria de Joventut, el nmero 1 de dubtes sn en temes deducaci, duplicant en temes dhabitatge i en una proporci de 3 a 300 en relaci a drogodependncies. Per tant, educaci hi ha una sensaci de que els joves estan totalment perduts i aix a ms ens dona pistes de que no tenen sensaci de risc ja que no ens pregunten res sobre drogues.
Treball Es valora com a molt interessat la lnia de treball del Centre Garcia Nieto i s creu que cal continuar i consolidant aquesta lnia i tamb fer que tota aquesta informaci arribi molt ms a les famlies i des de les escoles sofereixen per a fer aquesta difusi igual que es fa des del Punt Jove. Millorar el seguiment dels alumnes que en algun moment es queden despenjats, desprs potser tornen del mn laboral i potser torna a anar a dinstitut, cercar un sistema per a que aquest retorn fos fcil per als professionals que estan treballant amb diferents mbits per a poder fer aquest seguiment. (Xarxa TET)
Cal enfortir als joves en relaci als drets laborals, ja que moltes vegades les famlies contribueixen a la normalitzaci de la precarietat laboral en els joves i estaria molt b que els joves tinguin formaci i orientaci laboral en temes de contractaci... (xerrades Punt Jove assessoria laboral per a joves.)
Conclusions
Les conclusions que aportem en aquest apartat fan referncia a les aportacions realitzades pels participants en les diverses entrevistes realitzades, els qestionaris i els experts: Alumnes de secundaria: 136 Mostra aleatria de joves: 8 Representants dAssociacions Juvenils: 17 Representants de l AMPA: 2
79
Serveis a la poblaci: 4 Tcnics de lAjuntament: 4 Taula dexperts: 17
Per tant, un total de 188 persones han participant en el procs de diagnosi del Pla i els resultats per eixos han estat el segents: Eix cultura i oci Les principals problemtiques daquest eix, cal a dir compartides en tots els grups, han estat: 1. la escassa oferta ldica i cultural ( manca cinema, teatre) per als joves, 2. la escassa oferta doci nocturn i doci alternatiu 3. la manca dun espai exclusius per a que els joves puguin realitzar les seves activitats. En referncia a les propostes, la ms compartida ha estat: 1. la de la creaci dun espai de referncia i especfic per a joves Cal destacar que els representants de la taula dexperts proposen la realitzaci dactivitats doci nocturn alternatiu. Aquesta proposta, s compartida per els representants dassociacions juvenils que suggereixen obrir les installacions esportives en horari nocturn i realitzar programacions continuades de cap de setmana. Per ltim cal comentar que el grup dexperts creu que hi ha una escassa assimilaci de pautes culturals i digualtat entre home i dona per part dels nouvinguts, per aix proposen potenciar el projecte coneguem-nos i treballar aspectes relacionats amb la dona i la cultura. En relaci als nouvinguts, els joves associats proposen promoure els espais doci nocturn com a eina per a la integraci.
80
Eix treball Les principals problemtiques expressades daquest eix, han estat: 1. la temporalitat i precarietat laboral dels joves 2. la gran competncia en el mercat laboral per a trobar la primera feina 3. la preocupaci de que la manca de treball impedeix la emancipaci dels joves. Aquestes idees, han estat compartides entre els representants de l AMPA, taula
dexperts, serveis a la poblaci i tcnics de lAjuntament. Tots els grups han coincidit en qu caldria: 1. promocionar la creaci de llocs de treball en el mateix municipi. 2. Potenciar lassessorament laboral Eix participaci i democrcia Les principals problemtiques daquest eix, compartida per la taula dexperts i els joves associats, sn: 1. la manca despais i equipaments especfics per a joves 2. la promoci i difusi de les entitats En relaci a manca despais i equipaments per a joves, dos grups coincideixen amb la necessitat de la creaci dun espai de referncia i especfic per a joves. Aquesta proposta, la podem veure recollida tamb en leix doci i cultura. Pel que fa a la promoci i difusi de les entitats, les propostes sn: 1. treballar i potenciar les xarxes socials. 2. la creaci de campanyes de promoci i participaci en les associacions amb el suport de lAjuntament. 3. Realitzar un calendari com de totes les activitats Cal destacar que el grup de joves associats, consideren que hi ha una manca de coordinaci entre les entitats i per aix proposen la creaci duna plataforma unitria i el suport de l Ajuntament a nivell personal i material ( temps i recursos), potenciar la comunicaci entre les associacions. per a
81
Eix habitatge La principal problemtica en relaci a aquest eix segons el grup dexperts, s que: 1. els joves que es volen emancipar a Molins de Rei de rei, no ho poden fer al municipi perqu s molt car, i han danar a una altra poblaci. Les propostes sn: fer un estudi de les necessitats dels joves del municipi en matria dhabitatge per saber quin tipus de pis els interessa si de compra o lloguer i a partir daqu, comenar a treballar en el tema. 1. potenciar el casc antic fent intercanvis per exemple amb persones grans que han de deixar el seu pis per anar a una residencia i aquests cedeixin el seu pis per a que un jove i visqui garantit la seguretat a travs de la borsa jove. 2. s creu viable potenciar la opci dels habitatges compartits. 3. Difusi de la Borsa Jove Eix educaci Les principals problemtiques detectades el relaci a leix deducaci per el grup dexperts sn: 1. la disminuci de percentatges de graduats en ESO 2. laugment dalumnes repetidors Les problemtiques expressades pels representants de les AMPA,s: 1. El grup de representants de lAMPA, tamb creu que cal oferir ms orientaci sobre la formaci i les seves sortides laborals. 2. La manca despais en general i en concret per a fer recerca aix com la manca dhoraris de matins de la Biblioteca municipal. Creuen que cal una biblioteca nova amb ampliaci dhoraris i crear espais propicis per a la recerca. 3. Ampliar la oferta educativa per alumnes ja que hi ha molta mobilitat per motius educatius a Barcelona i municipis propers. Proposen la creaci dun servei dorientaci per a les famlies.
82
4. Lultima problemtica s la manca de reconeixement dels alumnes destacats per la seva excellncia, i creuen que cal promoure premis i reconeixements en investigaci, idiomes, cincies... La propostes: 1. Grup experts: crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen destudiar a 4t ESO i oferir ms informaci als IES en relaci als itineraris educatius. 2. El grup de representants de lAMPA: potenciar la via escola - empresa. 3. Tots les membres del grup dexperts, valoren molt positivament els projectes educatius a nivell europeu, i creuen que cal potenciar-los. 4. Reconeixement dels alumnes que destaquin per la seva excellncia. Eix salut Les dues problemtiques destacades en relaci a leix de salut per part del grup dexperts: 1. s la manca de sensaci de risc per part dels joves 2. la manca dimplicaci dels pares i mares en la formaci pels hbits saludables Les propostes sn molt clares: 1. relaci la primera problemtica, cal continuar amb les sessions informatives en temes de salut. 2. en la segona, cal implicar a tots els agents socials ( escola, pares, tutors...) en el procs de formaci dhbits saludables. Eix transports i mobilitat La principal problemtica a nivell dels transports i mobilitat, en aquest cas a nivell dels transports municipals, compartits per el grup dalumnes i els representants de l AMPA: 1. la manca de places dautobs ( molins bus) en les hores clau dinici de classes. Propostes: 1. posar un bus de refor almenys a primera hora del mat i ampliar la freqncia de pas durant aquelles fragues horries.
83
2. el grup dalumnes tamb proposa aconseguir que el Trambaix i el metro arribin a Molins de Rei. 3. el grup de joves associats, proposen intentar millorar el transport nocturn connexions, horaris... 4. per ltim hi ha una proposta de la mostra aleatria de joves, de millorar laccessibilitat ( mobilitat reduda, cotxets...) als carrers de la vila
84
b.Visualitzaci
Negre: accions liderades i executades des de la Regidoria dEmancipaci Juvenil
Blau: accions adreades als joves promogudes des daltres regidories de lAjuntament de Molins de Rei Visualitzaci de les poltiques de joventut Pressupost inicial 2009 Collaboraci
457,65 7.500 27.146,09 3.072,00 24.005,21 Regidoria Educaci Regidoria Educaci Regidoria Infncia Regidoria de Serveis Socials
Mtode 3Q
1Q
Eix
Programa actuaci
Politiques educatives i
culturals
Centre de formaci d'adults Rafael Farr Trencaclosques Servei atenci a la Infncia de Molins de Rei
CEAL Can Santoi
Campanya coneguem els nostres parcs
Educaci i sensibilitzaci per la Pau
Projectes municipalistes a travs del Fons Catal de Cooperaci al desenvolupament 37.415,19 24.005,21
Regidoria de Solidaritat, Cooperaci i Pau
Molins de Rei Solidria
Campanyes de denncia, adhesi o suport als conflictes internacionals
Regidoria de Solidaritat, Cooperaci i Pau Regidoria de Nova Ciutadania i Drets Humans+
85
Activitats d'estiu 5.250 3.500 14.809 62.369,16 13.155,71 1.300 6.000 104.188,12 Regidoria Educaci Regidoria Educaci Regidoria Cultura Regidoria Cultura Regidoria Cultura 900 8.687,64 26111,25 15.000 Regidoria Cultura Regidoria Cultura Regidoria Cultura Regidoria Educaci Regidoria Esports Regidoria Esports
6.037,50
Cursa popular St. Miquel
Regidoria Esports Regidoria Infncia Regidoria Esports
Esportssim
Promoci esport a l'escola
Escola municipal de msica
Campanya de teatre a les escoles
Campanya d'audici musical a les escoles Foment de la lectura pblica
Activitats difusi del museu municipal Investigaci , recerca i conservaci fons Museu Municipal Nascuts per llegir
Exposicions temporals
Serveis Biblioteca Pau Vila: prstec,assessorament escoles Joves Creadors
Empalmat
10.887,27 750 1.304
Entitats de la Vila Secretaria de Joventut Oficina Pla Jove de la Diputaci de Barcelona Regidoria Cultura
Premi literari Merc Rodoreda
Espai de recerca
Regidoria d'Igualtat d'Oportunitats entre Dona i Home Regidoria Cultura
86
Mercat dArt Jove 27.607,99 51572,53 1.000 8.851,21 59.794,45
400
Pla transici treball
Projecte IES-SEFED
Poltiques daccs al mn del Projecte IES-UAC
treball
Regidoria de Promoci econmica Regidoria dEducaci Regidoria de Promoci econmica Regidoria dEducaci Regidoria de Promoci econmica Regidoria dEducaci Regidoria de Nova Ciutadania i Drets Humans Regidoria de Promoci econmica Regidoria de Promoci econmica
Servi d'informaci a treballadors estrangers (CITE) Cursos de formaci continua menors 25 anys Cursos formaci ocupacional menors 25 anys Escola taller 92.726,56 4.900 Total 2009: 97653,48 Molins de Rei: 19.820,84 95.776,74 4.060
Regidoria de Promoci econmica Regidoria de Promoci Econmica
Servei Assessoria Laboral per a joves
Poltiques daccs a
lhabitatge
Oficina Habitatge
Borsa mancomunada amb 9 municipis del Baix Llobregat Centre Secretaria de Joventut Regidoria Habitatge
Poltiques de promoci de la
Xerrades alumnes secundria
salut
1.235 15.308,68
Salut escolar
Regidoria de sanitat Punt Jove Oficina del Pla Jove de la Diputaci de Barcelona Regidoria de sanitat Regidoria de sanitat
Suport entitats de promoci de la salut
87
Atenci a la salut reproductiva i sexual de la dona 3.394 1.500 Drogodependncies 14.102,72 24.953,40 3.000 6.750 14.940 36.933,71 29.045,72 1.999,95 4.508 Regidoria dInfncia Regidoria dInfncia Regidoria dEducaci Regidoria dEducaci Entitats de lleure educatiu de Molins de Rei Secretaria de Joventut Regidoria de Fira Regidoria d'Igualtat d'Oportunitats entre Dona i Home Regidoria de Prevenci de
66.295,76
Regidoria de sanitat
D'acompanyament psicolgic per a dones vctimes de la violncia Accions per a la prevenci de les drogodependncies
Poltiques de participaci i Casal de joves
associacionisme
Punt dInformaci Juvenil
Viu el lleure; projecte suport lleure educatiu Fira Jove
Suport a entitats juvenils
Centre Comunitari Pont de la Cadena Centre Cvic l'ngel
Gesti i s del CEIPS
Consells escolars
88
c. Diagnstic Definici de necessitats Visualitzaci

MOU!+ Pla director de joventut! Joves Creadors Empalmat Mercat Art Jove alternatiu. Fira Jove Activitats Estiu Cursa Popular Sant Miquel Esportssim Promoci esport a lescola Cursa de muntanya Gesti despais socioculturals Activitats difusi del museu municipal Nascuts per llegir Exposicions temporals Premi literari Merc Rodoreda Les veus del silenci (Espais de Recerca) Projectes municipalistes a travs del Fons Catal de Cooperaci al desenvolupament Molins de Rei Solidria Coneguem-nos Educaci i sensibilitzaci per la Pau Campanyes denncia, adhesi o suport als conflictes internacionals Cal potenciar el projecte Coneguem-nos per gent nouvinguda. Treballar aspectes relacionats amb la cultura i el paper de la dona.
Mtode 3 Q Resultat diagnstic
2Q
Sexpressa la necessitat de promoure la construcci de un cinema, de un centre comercial, creaci de bucs dassaig musical i de llocs doci
Eix
Anlisis de la realitat
Escassa oferta ldica i cultural per joves.
Escassa oferta doci nocturn que obliga els joves a
desplaar-se a altres localitats.
Poltiques
educatives i
culturals
Escassa assimilaci dels nouvinguts de les pautes
culturals locals en relaci al tema de la igualtat
entre dona i home.
89
Eix
Centre Formaci Adults Rafael Farr Projecte IES-SEFED Projecte IES-SEFED Projecte IES-UAC itineraris educatius. Camp Aprenentatge de Can Santoi CEAL Can Santoi Campanya coneguem els nostres Parcs Escola de msica Campanya teatre a les escoles Campanya daudici musical a les escoles Foment de la lectura pblica Investigaci, recerca i conservaci Museu Municipal que deixen destudiar quan acaben 4t dESO.
Visualitzaci
Resultat diagnstic
Cal crear una xarxa per reconduir als alumnes Es proposa oferir ms informaci a lIES sobre Es fa necessria la potenciaci de la formaci dadults i laccs a la universitat per majors de 25 anys.
Absncia de plans especfics per joventut a la per joves (temes
Poltiques educatives i culturals
regidoria de Cultura. Encara que, entre els seus
plans,
hi
ha
objectius
transversals), no hi existeix un pla propi per ells. augment del nombre
Augment del nmero dalumnes amb estudis
superiors
parallel
al
dalumnes que noms tenen estudis obligatoris.
Disminuci del percentatge de joves que es
graduen en ESO i augment del percentatge
dalumnes que repeteixen curs.
xit i fracs escolar (2006-07): 86% dndex dxit escolar 5% dndex de repetidors. 10% de fracs escolar, Nivell destudis dels joves: a. 9,9% tenen lFP grau mitj, b. 9% lFP grau superior, c. 18,9% el batxillerat superior d. 9,8% diplomatura e. 6,3% llicenciatura. Manca despai a la Biblioteca i dhoraris pels matins. Serveis Biblioteca Pau Vila: prstec, assessorament, escoles
a. b. c.
Manca duna lnea de recerca amb espais ptims per Projecte IES-SEFED Projecte IES-SEFED Projecte IES-UAC
Oferir horaris matinals, espais nous i equipament nou a la biblioteca.
la realitzaci de aquesta tasca. Crear un serveis datenci familiar per poder orientar a aquestes famlies de joves.
Amplia oferta post acadmica per joves amb necessitats educatives especials per desconeguda i sense difusi.
90
Eix
Punt Jove
Visualitzaci
Resultat diagnstic
Existeix mobilitat per motius educatius, tenint
com a principal municipi de dest la ciutat de
Barcelona, seguida de municipis vens a Molins
de Rei (Sant Feliu de Llobregat, Cornell de Promoure un premi de reconeixement en investigaci, idiomes, cincies. Potenciar encara ms la possibilitat de fer Comenius o altres projectes similars. Projecte IES-SEFED Projecte IES-SEFED Projecte IES-UAC Formaci i acompanyament a la inserci socioprecarietat EQUAL-TEMPORAL Servei d'informaci a treballadors estrangers (CITE) Cursos de formaci continua menors 25 anys Cursos formaci ocupacional menors 25 anys Escola taller Servei Assessoria Laboral per a joves laboral laboral de les dones Conciliaci de la vida familiar i la vida laboral Crear llocs de treball al mateix poble. Consolidar la lnia de treball del Centre. Enfortir als joves en relaci a drets laborals. Donar informaci i orientaci laboral en temes de contractaci.
Llobregat, Esplugues de Llobregat).
Escs reconeixement a alumnes destacats per
la seva excellncia.
Valoraci positiva de projectes a nivell europeu
(Comenius, o altres projectes europeus).
Temporalitat i precarietat laboral.
Poltiques daccs al mn del treball
Sous baixos que dificulten lemancipaci.
Valoraci positiva de la lnia de treball del Centre
Garcia Nieto.
Normalitzaci
de
la
fomentada o admesa per la famlia del jove.
Existeix mobilitat per motius laborals, tenint com
a principal municipi de dest la ciutat de
Barcelona, seguida de municipis vens a Molins
de Rei.
91
Eix
Borsa Jove dHabitatge Oficina dHabitatge Promoci Habitatge protegit
Visualitzaci
Resultat diagnstic
Facilitar laccs a la vivenda (lloguer i compra). Potenciar i fomentar ls de habitatges compartits. Difondre la Borsa jove dhabitatge.
Dificultats demancipaci per qestions econmiques
Poltiques daccs a lhabitatge
(Aquest fenomen genera altres conflictes socials de
convivncia i descens de la natalitat).
Escassa oferta de pisos de protecci oficial per joves.
Satisfacci de viure al poble, es marxa per manca
dhabitatge assequible.
La Borsa jove dhabitatge ha suposat una millora en lndex demancipaci, per manca difusi del servei. Manca de sensaci de risc (a mi no em passar). Sensaci de que tot es pots fer, tot els hi est perms. No hi ha lmits en temes com les drogues o el sexe. Pla de salut Accions prevenci de les drogodependncies Xerrades alumnes secundria Salut escolar Suport entitats de promoci de la salut Atenci Salut reproductiva i sexual de la dona Acompanyament psicolgic per a dones vctimes de la violncia
Continuar amb les sessions informatives .
Poltiques de promoci de la salut
Falta implicaci dels pares en leducaci i formaci dhbits saludables Manca de espais i equipaments especfics per joves.
Implicar a tots els agents socials (pares, tutors) en el procs de formaci de hbits saludables. Crear un espai de referncia i trobada especfic per a joves, on poden fer activitats sense molestar. Potenciar loci alternatiu Proposar activitats diverses per a joves.
Participaci
Necessitat de marxar a daltres municipis per cobrir el
democrtica
temps de lleure.
Escassa oferta especfica dactivitats fins i tot el cap
de setmana.
Centre Comunitari Pont de la Cadena Centre Cvic de l ngel Casal de Joves Gesti i s dels CEIPS Pla director de joventut MOU!+ Centre Comunitari Pont de la Cadena Centre Cvic de l ngel Pla director de joventut MOU!+ Centre Comunitari Pont de la Cadena Centre Cvic de l ngel
92
Eix
Punt Jove
Visualitzaci
Resultat diagnstic
Satisfacci dels joves de viure a Molins de Rei,
la gran majoria se senten integrats al poble i amb Suport entitats juvenils Punt Informaci Juvenil Viu el lleure!. Projecte suport lleure educatiu pblic en general. Augmentar la proporci dassociacions per joves Treballar amb les associacions i crear una dinmica de programaci dactivitats obertes al
els seus habitants.
Participaci
26% dels joves de 15 a 29 anys de Molins de
democrtica
Rei estan associats.
Ms i millor coneixement dels serveis de amb Suport entitats juvenils Punt Informaci Juvenil Consells Escolars joves NO
lajuntament en matria de joventut pels joves
associats
en
comparaci
associats. Treballar i potenciar el tema de les xarxes socials
Falta de promoci/difusi per les associacions.
Participaci
democrtica
Els nouvinguts no estan associats per
Promoure espais doci com eina dintegraci
comparteixen espais ldics i doci nocturn.

Pla mobilitat Augmentar loferta de transport pblic per anar a Barcelona (tramvia, metro). Afegir horaris de transport.
Bona comunicaci, escassa oferta de transport
Mobilitat
pblic del municipi amb altres localitats: Aquesta
manca s dna sobre tot pels matins (per pujar als
IES) i els cap de setmana, en horaris nocturns
93
4.2 Disseny del Pla Local de Joventut a. Objectius Lobjectiu fonamental del Pla Local de Joventut 2010-2013 de lAjuntament de Molins de Rei s el de redefinir les noves lnies dactuaci de la poltica municipal de joventut La pretensi s garantir que des de tots els mbits de gesti municipal es desenvoluparan programes i serveis adreats als joves de Molins de Rei i, a la vegada, inventariar, ordenar, establir quines han de ser les prioritats en aquest moments i ajustar les accions a les propostes dels i les joves de Molins de Rei, que han participat en el procs de participaci implementat des de la regidoria dEmancipaci juvenil al llarg del 4t trimestre del 2009. Es proposen objectius generals en tres mbits fonamentals que han de representar una millora per a les condicions de vida dels joves de Molins de Rei: a. Autonomia personal i desenvolupament social Garantir les condicions necessries perqu tots els joves de la Vila puguin assolir nivells bsics dautonomia individual a travs de facilitar-los opcions per a laccs a un habitatge propi, una ocupaci digna i una formaci adequada. b. Millora de la qualitat de vida Millorar la qualitat de vida dels ciutadans joves de Molins de Rei a travs del foment de poltiques datenci a la cultura, la salut, la mobilitat, el lleure, lesport i el medi ambient, assegurant les poltiques datenci social necessries per evitar la desigualtat que suposa lexistncia de sectors de joves situats al marge dels circuits de generaci de qualitat de vida. c. Ciutadania activa Promoure canals de participaci efectiva dels joves en la vida ciutadana, assegurant-los la capacitat daportaci de criteris sobre la gesti dels temes que els afecten com a persones joves, per tamb el coneixement i les possibilitats dintervenci en els processos de decisi dels assumptes dinters general de la ciutat.
94
b. Projecte Per a la elaboraci de les propostes del Pla Local de Joventut 2010-2013, sha implementat un procs de consulta amb els i les joves de Molins de Rei. El procs de consulta basat en metodologies participatives i complementat amb altres metodologies qualitatives i quantitatives afavoreix el consens social, aix com una major implicaci participativa dels i les joves. Lorientaci participativa de lestudi t un valor afegit, lligat al desenvolupament i radicalitzaci de la democrcia, donat que mobilitza opinions i relacions, implica collectius, i corresponsabilitza a la poblaci, els i les joves de Molins de Rei, en el projecte. Per a tal efecte sha constitut una Comissi de Seguiment Interdisciplinar, formada per representants de lAjuntament, una representaci de les entitats juvenils de la vila i de lequip de treball. La seva missi s realitzar el seguiment, supervisi i reorientaci de lestudi. La Comissi de Seguiment (CS) reuneix a les entitats potencialment interessades en debatre el projecte del procs participatiu Composici Metal Defenders Centre Esplai MIB Espali LAgrupa Agrupament Escolta Jaume Vicen Vives Casal de Joves Autogestionat La Mola Molins de Rol JERC Joventut Nacionalista de Catalunya Joventuts Partit Popular Joventut del Partit Socialista de Catalunya La CUP Joventut Iniciativa pet Catalunya-Verds Regidor Emancipaci Juvenil Cap Negociat Emancipaci Juvenil
Objectius generals de la Comissi de Seguiment Realitzar el seguiment, supervisi i reorientaci del procs Plantejar i debatre els punts de vista dels representants institucionals i associatius en relaci a les poltiques de joventut. Debatre i negociar propostes.
Objectius especfics de la primera reuni de la Comissi de Seguiment Constituci formal de la Comissi de Seguiment. Presentaci de la metodologia y discussi del procs de participaci. Inici del dileg entre els actors socials per avanar cap a objectius especfics. Delimitaci, por part del equip (negociat), dels principals posicionaments en relaci al procs participatiu i les poltiques de joventut
Procs: La freqncia de les reunions ser: Setembre Constituci de la Comissi de Seguiment Revisi primer informe recollint els resultats dels tallers als IES i amb les Entitats Revisi informe 1 sessi Taller de joves Revisi informe final Tallers Joves i del document Pla Director Joventut 2010-2013 abans de laprovaci pel Ple Municipal Octubre Novembre Desembre Gener
96
I shan realitzat Grups de discussi: El procs de participaci, te com a objectiu poder recollir opinions i propostes dels joves de Molins, integrant i contemplant la diversitat i heterogenetat que pot suposar treballar amb participants amb motivacions i concepcions diferents que venen marcades per unes edats que van des dels 14 als 35 anys. Objectius del procs: Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreades al jovent del municipi per aquest propi collectiu o Detectar i recollir les inquietuds i problemtiques que tenen els joves del municipi o o Conixer la valoraci que fa el jovent entorn a la poltica que els hi afecta Recollir propostes de millora i noves propostes
Participants: o Joves de Molins de Rei de entre 14 i 35 anys, associats i no associats
Procs Calendari dels tallers Setembre Tallers alumnes centres de secundria Tallers joves entitats Retorn informes Octubre Novembre Desembre Gener
Proposta daccions: o 2 sessions de treball amb joves que participen a activitats organitzades per associacions juvenils del municipi o b que en sn membres de forma activa. o 1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 3r dESO del Collegi Sant Miquel (2 grups) o 1 tallers/sessions de treball amb alumes de 4t dESO de lIES Llus de Requesens (3 grups)
97
1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 1r de batxillerat de lIES Bernat el Ferrer (3 grups) 1 taller/sessi de treball alumnes 2n de batxillerat del Collegi Virolai (1 grup)
Els eixos de treball podran variar en funci dels grups dedat i el temps disponible, per sempre partint de la segent distribuci: 1. ensenyament, formaci i treball 2. informaci i comunicaci 3. accs a lhabitatge. 4. salut i consum responsable 5. noves tecnologies 6. associacionisme i la participaci 7. oci i lleure 8. cultura i lart 9. esport 10. conciliaci de la vida personal i familiar, i transport
Metodologia Taller amb joves que participen a activitats organitzades per associacions juvenils del municipi o b que en sn membres de forma activa Taller a: joves 14 a 20 anys Taller b: joves 21 a 35 anys En un primer moment es far una presentaci de la diagnosi elaborada al primer semestre del 2009 i que recull informaci quantitativa i qualitativa en referncia a la poblaci jove de Molins de Rei i les poltiques que es duen a terme al territori adreades a aquest collectiu. Cada un dels grups elaborar un DAFO recollint les Debilitats (factors de rics en lactualitat), Amenaces (factors de risc en el futur), Fortaleses (factores dxit en el present) i Oportunitats (potencialitats futures) de les diferents temtiques.
98
Debilitats Fortaleses
Amenaces Oportunitats
Una vegada detectades les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, es far una recollida de propostes dacci que donin resposta a les necessitats detectades. Temtiques: Taller a: joves 14 a 20 anys 1. 2. 3. 4. 5. ensenyament, formaci informaci i comunicaci salut i consum responsable esport oci i lleure i cultura
Taller b: joves 21 a 35 anys 1. 2. 3. 4. 5. 6. accs al mn del treball accs a lhabitatge conciliaci de la vida personal i familiar, i transport noves tecnologies oci i lleure i cultura associacionisme i la participaci
Taller amb alumnes centres de secundria 1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 3r dESO del Collegi Sant Miquel (2 grups) 1 tallers/sessions de treball amb alumes de 4t dESO de lIES Llus de Requesens (3 grups) 1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 1r de batxillerat de lIES Bernat el Ferrer (3 grups) 1 taller/sessi de treball alumnes 2n de batxillerat del Collegi Virolai (1 grup)
La metodologia que sutilitzar ser la mateixa en tots ells. Es plantegen sessions de 2h de treball amb cada un dels grups.
99
Cada alumne rebr una plantilla que haur domplir de forma individual i que servir per valorar el nivell de coneixement dels serveis municipals que existeixen a Molins de Rei que sadrecen als joves en relaci a una temtica concreta Les temtiques que es treballaran sn: 1. Poltiques educatives i culturals 2. Poltiques de promoci de la salut 3. Poltiques de participaci i associacionisme 4. Poltiques daccs al mn del treball Una vegada feta aquesta primera activitat individual, es faran grups de 5/6 alumnes, segons la temtica que han treballat de forma individual, per tal de fer propostes dacci en relaci al tema treballat. Recursos humans El personal tcnic encarregat del desenvolupament dels tallers ser: Tallers Entitats Tallers IES Eva Palas Vernica Palas Eva Palas Laura Palau Montse del Blanco
100
Informe Tallers centres de secundria Per tal de poder sintetitzar i visualitzar de forma ms comprensible i senzilla totes les aportacions recollides al llarg daquest procs, hem ordenat la informaci en tres blocs: Bloc A/ Qestionari alumnes Centre de Secundaria Bloc B/ Nivell de coneixements de les accions i serveis municipals que afectes als joves de Molins de Rei. Bloc C/ Propostes sobre lacci municipal adreada als joves
101
Bloc A/ Qestionari alumnes Centre de Secundaria
Edat:______ Sexe: ______ Poblaci:____________________ 1.- Pertanys a alguna entitat actualment (cultural, esportiva, solidaritat,educaci en el lleure,...) S No 2.- Quina o quines:
3.- Des de quin any: _________________________ 4.- Quines coses valores positivament de la teva entitat: _________________________________________ 5.- .- Quines coses valores negativament de la teva entitat:
102
Recull de les dades Nmero de joves que han omplert lenquesta Centre Educatiu i curs Institut Bernat el Ferrer Institut Llus de Requesens Collegi Virolai Collegi Sant Miquel Poblaci de procedncia 179 Nois 70 N alumnes 26 74 27 52 Molins de Rei Castellbisbal El Papiol Cervell Vallirana Sant Vicen dels Horts Pallej La Palma Corbera Sant Andreu de la Barca Fontpineda Noies 109 Curs 1r batxillerat 4t dESO 3r dESO 3 dESO 139 1 12 6 2 4 7 1 1 5 1
103
Pertanyen alguna entitat Temps associat 1-2 anys
S 82 2-4 anys 4-6 anys 18 17 Aspectes positius Installacions Activitats Estades Els companys Tenim dos poliesportius Aprenentatge
No 97 Ms de 7 anys 10 45 Aspectes negatius
Entitats CE Molins de Rei (bsquet)
N socis 17
Es molt car Manca espais Els partits del caps de setmana podrien ser a les 12 i no a les 10.30 h Cada dia entrenen a un lloc diferent Horaris entrenament, sn molt tard Manca de vestuaris Correm molt El pressupost Poques mquines al gimns Taquilles no gratutes No poder accedir els menors de 16 anys a la sauna i gimns Seguretat s molt car Higiene serveis planta baixa Horari Poques hores dentrenament Alguns companys Massa car No puc sortir de festa al tenir partits
CE Molins de Rei (Handbol) CN Molins de Rei
2 8
Installacions Material Accs gimns i piscina Installacions Molt material per nedar
CFS Molins 99
Les pistes s molt divertit Material Poliesportiu nou Installacions La direcci s molt divertit Camp de gespa Equipacions Material Divertit Estar amb els amics s del meu poble Poder gaudir del futbol
CF Molins de Rei
11
Diables de Cervell Penya Blaugrana Cervell
1 2
Desorganitzaci puntual Problemes amb les directives
104
Entitats CEM AEM Esplai MIB Esplai Peti ki peti ( La Palma de Cervell) Club Bsquet Pallej CF Sant Andreu Basquet Castellbisbal CB Cornell
N socis 1 1 3 1 1 1 1 1
Aspectes positius Cada mes arriba un trptic amb les activitats
Aspectes negatius
No tenim material No tenim installacions Passar-ho b Conixer gent jove Fer amistats Excursions Activitats estiu
Moltes hores dentrenament a la setmana Hi ha un bon nivell Bona organitzaci Gratut
Est molt lluny
Penya Blaugrana Vallirana (ftbol) CF Damm
1 2
Molt car Poc material Anem a un altre camp a entrenar i jugar Transport, mal organitzada la ruta dels taxis Tenir descomptes o ajuts econmics per poder seguir fent colleccionisme Poc temps per quedar i fer deures Ms espai Ms subvencions per part de lAjuntament per a les sortides Manca de temps per fer deures La directiva La forma de prendre les decisions Molt competitiva
CFA Futbol Sant Feliu Agrupaci Filatlica i Numismtica de Molins de Rei Esplai lAgrupa
1 1 7
Est a 1a divisi Bon ambient
AEM Volei
Passar una bona estona Aprenentatge Aprens a conviure i relacionar-te amb diferents persones Estar amb els amics Fem esport i ens ho passem b Fer amics
105
Entitats CF El Papiol Amics dels pessebres Grallers de Molins de Rei Pastorets CAU Club de bsquet Badalona
N socis 1 2 1 1 1 1
Aspectes positius Amics Solidaritat Companyerisme
Aspectes negatius
Educaci en valors Excursions Ens ho passem b Companys
Ocupa molt de temps
106
Bloc B/ Nivell de coneixements de les accions i serveis municipals que afectes als joves de Molins de Rei.
Sessions: Data Centre Curs N participants 07.10.09 Institut Bernat el Ferrer 14.10.09 Institut Bernat el Ferrer 16.10.09 Collegi Sant Miquel 20.10.09 Institut Llus de Requesens 23.10.09 Institut Llus de Requesens 29.10.09 Collegi Virolai 1batx. humanstic social 1batx. tecnolgic 3r ESO 4t ESO 4t ESO 3r ESO 31 52 49 25 27 2h 2h 2h 1h 1h 30 Durada del taller 2h
107
Valoraci Esports Servei/Acci Valoraci Punts Forts - promou la prctica de lesport: 5 - s al mat: 2 - ho fan massa dhora:2 - hi ha massa gent: 6 - mala organitzaci : 2 - mala organitzaci a la sortida: 2 - retard i falta de comunicaci: 1 - s molt llarga: 2 - molt cansat: 4 - el poble est ple dobres: 2 - hi ha pocs premis: 3 - calen ms categories per a repartir la gent: 2 - molta participaci: 9 - passeges per la ciutat: 1 - participes actes de la festa major:1 - competitivitat entre els corredors: 2 - premis molt bons: 6 - bona organitzaci: 9 - no coneix: 12 - s original: 1 - no hi participo: 2 - el recorregut est b: 5 - veure com participen a la cursa: 2 - fas espot: 6 - s gratut: 1 Punts Febles
Eix
Politiques esportives
Cursa popular St. Miquel
108
Esportssim - passes una bona estona: 1 - diversitat desports i activitats: 12 - promou la prctica de lesport: 2 - activitats per a totes les edats: 3 - no coneix: 20 - est b per sortir al carrer i fer esport: 2 - no he participat mai: 2 - s gratut: 2 - pots fer voley amb les amics: 1 - es pot jugar a futbol amb els amics:1 - molta participaci: 1 - manquen espais per entrenar: 1 - molt bona: 1 - b: 2 - s interessant: 2 - manca de material: 1 - material en mal estat: 3 - dificultats per participar-hi: 1 - manca dinformaci: 6 - mala organitzaci: 2
- poca participaci en handbol: 1 - al lloc on es fa hi ha molt poca cosa: 1 - no se si hi ha molta participaci: 1 - s molt cansat: 1 - coincideix amb els partits i no puc anar-hi: 1 - les pistes sn dolentes: 2
Promoci esport a l'escola
- noms esports concrets, manca varietat: 1 - podrien fer ms activitats: 2
109
- molt b perqu els nens poden conixer quins esports poden fer: 6 - no coneix: 31 - diversi: 1 - no ho se: 1 - molt ben organitzades: 1 - manca informaci: 1 - molt b per als nens petits: 6 - no coneix: 24 - no he participat mai: 5 - entretingut: 2 - agradables: 2 - anar a la piscina, fer activitats: 2 - per no avorrir-te: 1 - molt b per entretenir als nens i nenes quan els pares treballen:2
- s molt cansat: 1
Activitats Estiu
- aglomeracions de persones: 1 - poques opcions: 1 - manca informaci: 1 - per als joves no hi ha gaire cosa: 6 - no hi participo: 1 - s molt cansat: 1 -a vegades avorrit, poca imaginaci: 1 -hi ha activitats que estan molt b per noms a lestiu i estaria b tenir-les durant tot lany: 1
110
Poliesportiu Municipal - diversitat desports: 9 - material en mal estat: 11 - poca i mala organitzaci: 1 - manca despais: 2 - manca de ventilaci: 5 - manca de material: 1 - possibilitat de fer esport en equip: 1 - gran estructura: 1 - modernitat: 1 - practicar esport amb seguretat: 1 - pistes i grades: 7 - b: 4 - bones installacions: 4 - no coneix: 12 - bones activitats: 2 - moltes pistes i fora grans: 3 - ms esport menys avorriment: 1 - fas esport i amics: 1 - no hi participo: 1 - t gimns: 3 - grans i molt bones installacions: 14 - s molt car: 22 - el gimns s molt petit: 2
- molta calor, cal aire a lestiu: 4 - la pista vella rellisca molt: 1 - difcil localitzaci si no ets del poble: 1 - installacions nefastes: 1 - s molt cansat: 1
Piscina Municipal
111
- molt net: 6 - bona organitzaci: 1 - manc de gespa: 2 - piscina coberta: 5 - b: 4 - no coneix: 2 - s agradable: 2 - laigua est molt bona: 2 - laigua a lestiu est molt freda: 2 - s divertit: 2 - ms esport menys avorriment: 1 - lhan millorat: 1 - fas esport i et refresques: 1 - no esta lluny del poble i pots anar amb els teus amics: 3 -el servei est fora b amb varietat dactivitats aqutiques: 1
- hi ha ombra a una part de la piscina: 2
- quan hi ha cursets no pots nedar b: 1 - hi ha nataci o altres: 1 -s molt car: 4
112
Camp de futbol Josep Raich - t gespa: 9 - s un equipament nou: 3 - grades i bar: 1 - bon camp de futbol i podem utilitzar les installacions(els de Batxillerat del Bernat el Ferrer) per a fer educaci fsica: 1 - molt b i molt cuidat: 12 - no el coneix: 13 - s gran: 1 - bones installacions: 2 -est b per fer exercici i relacionarse amb la gent: 1 - no esta ben situat: 1 - el bar s molt car: 1
- shauria dobrir algun dia per a tothom que vulgui jugar: 1
- manca dhigiene als vestuaris: 2 - no es pot apreciar b per les tanques de pedra: 1 - dificultat per jugar la gent de fora: 1 - difcil localitzar si no ets del poble: 1
Camp de futbol Incresa
- t gespa: 4 - ara esta molt ms net: 1 - bon camp de futbol: 4 - molt b i molt cuidat: 2
- est lluny de tot: 3 - no s gaire net: 1 - lhan millorat fa molt poc: 1 - vestuaris petits: 4
113
- b: 4 - no el coneix: 8 - s gran: 2 - jugues a futbol, fas amistat i esport: 2 - s nou: 2 - poca participaci, hi ha gent daltes camps: 2
- no magrada: 3
Valoraci
En termes generals loferta esportiva a la Vila, es valora de forma positiva, tant pel que fa referncia a la quantitat com a la qualitat de loferta.
Pel que fa a les installacions, es valoren en general fora positivament, especialment els dos camps de futbol i la piscina. Pel que fa al Poliesportiu, tot i que es valora positivament lestat de la installaci i el material, destaquen que la installaci est saturada i que en ocasions els horaris dentrenament sn molt tard.
En general a tots els centres, els joves han valorat que les activitats sn molt cares, i que caldria establir un preu jove, especialment a la piscina.
Es valora negativament laprofitament que es fa de lespai pblic, els i les joves expliciten que caldria millorar lestat del mobiliari esportiu que hi ha a diferents espais de la Vila. En aquest punt una de les demandes ms repetides, s la que fa referncia la installaci dun skatepark. destiu, sostenen que no hi ha una oferta pensada pels adolescents.
En
referncia
les
activitats
114
Poltiques daccs al mn del treball Servei/Acci Valoraci Punts Forts - no coneix: 44 - positiu per als que no han pogut seguir itinerari ordinari: 6 - molt b per als que no agrada estudiar:2 - per aprendre un ofici i tencamina a treuret l ESO: 1 - b:2. - Molt b, bon refor per estudiants ESO: 1 - positiu per als que no han pogut seguir itinerari ordinari: 7 - molt b per als que no agrada estudiar: 4 - preparaci per a la futura incorporaci al mn laboral: 1 - no coneix: 23 Punt Febles - dolent per la poca aplicaci que hi ha tingut en l itinerari ordinari: 1 - els alumnes que treballen en litinerari ordinari, ho veuen injust: 6 - la gent que no li agrada estudiar que treballi: 1 - no et pots treure l ESO si el teu institut no ho diu: 1 - dolent per la poca aplicaci que hi ha tingut en l itinerari ordinari: 1 - els alumnes que treballen en litinerari ordinari, ho veuen injust: 6 - la gent que no li agrada estudiar que treballi: 1 - perden classe de l institut: 1
Eix
Poltiques daccs al mn del treball
Pla de Transici al Treball
Projecte IES-SEFED
115
- alumnes que surten de l institut i van a lAjuntament a fer comptabilitat, administraci com si fos una empresa: 1 -b per la gent amb necessitats per tothom es capa de seguir litinerari ordinari: 1 - positiu per als que no han pogut seguir itinerari ordinari: 5 - molt b per als que no agrada estudiar: 2 - no coneix: 42 - punt dajuda per als estudiants: 1 - b: 9 - no coneix: 38 - salaris ms baixos per ser dones: 3 -dolent per la poca aplicaci que hi ha tingut en l itinerari ordinari: 1
Projecte IES-UAC
- els alumnes que treballen en litinerari ordinari, ho veuen injust: 5 - la gent que no li agrada estudiar que treballi: 1
Formaci i acompanyament a la inserci sociolaboral de les dones
- els homes estan perjudicats, no - molt b per a les dones que estan a tenen un recurs aix per ells: 5 latur amb 40 anys: 1 - molt b per a les dones que volen entrar al mn laboral: 1 - molt b per a les dones: 1
116
- programa on ensenya a les dones a fer un currculum i inscriures a la borsa de treball: 1 - b: 4 - regular: 1 - molt b la realitzaci dactivitats per infants: 5 - favorable per a les famlies amb problemes: 1 - de gran ajuda per les famlies: 1 - no coneix: 37 - programa que ajuda a les dones amb els nens, per exemple li compren els llibres: 1 - b: 3 - molt b cal orientar als estrangers per a que no vagin perduts: 7 - molt b per potenciar la formaci: 1 - no coneix el servei: 30 - aix els estrangers poden saber ms coses daqu: 2 - ajudar-los per una adaptaci correcta: 1 - serveis molt cars. - no hi ha aquest servei per als Espanyols.1 - cal ms difusi del servei, molts no el coneixen.1. - ajuda per qui realment ho necessiti: 2 - molt cares les activitats per a infants: 5
Conciliaci vida familiar i vida laboral
Servei informaci a treballadors estrangers (CITE)
117
- informen als immigrants sobre com escolaritzar els nens, papers a tramitar...: 1 - b: 4 - calen per millorar les habilitats dels treballadors: 2 - molt b per als treballadors desorientats: 1 - no coneix: 38 - molt b per les poques que hi ha molt datur: 1 - gent que est a latur i els hi ensenyen un ofici ms per tenir ms possibilitats de trobar feina: 1 - b: 5 - b per les persones que no estudien molt.: 3 - positiu per als que no han pogut seguir itinerari ordinari: 4 - molt b perqu tenen una formaci i tamb un sou: 1 - b per la gent gran: 3 - qui est dins que ho utilitzi i aprofiti: 1 - que vagi qui realment vulgui: 1 - no tothom pot accedir: 2 - molt cars els cursos: 1 - no conec el programa: 1 - calen ms cursos i recursos.1.
Cursos formaci continua
Escola Taller
118
- no coneix: 34 - punt dajuda per als que no troben treball: 1 - tensenyen un ofici com jardineria o fusteria: 1 - b per a demanar informaci i resoldre dubtes: 4 - sempre va b tenir un lloc on rebre assessorament: 5 - molt b per ajudar en el futur: 2 - no coneix el servei: 39 - no tothom pot accedir: 1
Servei Assessoria Laboral per a Joves
Valoraci
Majoritriament els joves dels centres de secundaria, no coneixen els serveis i accions que existeixen a lajuntament en referncia a les poltiques daccs al mn del treball.
En alguns casos en el moment de fer lassemblea, vam detectar que els programes que es realitzen als centres educatius, si els coneixen, per no relacionen el nom amb lacci concreta
119
Poltiques educatives i culturals Servei/acci
Eix
Activitats dEstiu: Casals dEstiu, CxC, Ludoteca Estiu
Valoraci Punts forts Punts febles - b per lentreteniment dels nens a - preus: 7 lestiu: 14 - preu CXC i edat mxima per - b per que els pares que treballen, anar-hi: 3 tinguin temps: 6 - no m interessa: 2 - diversitat de casals i activitats: 7 - un cop ets gran ja no: 2 - atrau als nens: 2 - alguns anys hi ha hagut poca - no coneix les activitats: 20 gent: 1 - molt b per als joves:2 - tho passes molt b: 1 - tens coses a fer durant lestiu: 1 - fas amistats: 1 - amistats, aprenentatges, educaci, diversi: 1 -no estan a casa sense fer res:1 - no coneix el servei: 50 - b per lentreteniment: 1 - uni dels ms petits, diversi i aprenentatge: 1 -dura poc: 1
Trencaclosques Servei Atenci a la infncia de Molins de Rei
- no conec el servei: 4
120
Nascuts per llegir - no coneix el projecte: 44 - b per lentreteniment: 2 - b per als grups locals que hi participen, especialment per als que comencen: 5 - molt entretingut per als que participen i els assistents: 1 - molt b el premi: 1 - b: 3 - s lucratiu: 1 - no coneix el concurs: 26 - bars, permet ms llibertat a la nit: 1 - uni de joves per divertir-se sense dormir: 2 - tenim una nit de gran festa: 3 -la msica est b: 1 - podrien portar algun grup conegut: 2
- b per incentivar als infants en la lectura: 7
- cal incentivar la lectura als joves tamb: 1
Empalmat
- els que toquen o poden sortir de festa: 1 - la msica que toquen s un fastig, molt lletja: 3 - estils musicals que no agraden a tothom:6 - molt pesats: 2 - hauria dhaver ms varietat de concerts, i daltres estils com flamenco...: 4 - noms s un cop a lany: 2 - alcohol, tabac, ressaca, mals entesos: 1
121
- genial: 1 - interessant: 1 - b: 1 - no coneix el projecte: 45 - espai dassaig: molt b: 1 - molta participaci: 1 - concurs de dibuix per nens del poble: 1 -fomenta noves promeses - va molt b per estudiar i trobar informaci amb tranquillitat: 7 - esta b i s necessari: 2 - molt b la connexi a Internet: 15 - llibres i informaci: 6 - concentraci, silenci: 3 - quasi sempre est a disposici de tothom: 1 - pots aconseguir informaci que no trobes en daltres llocs: 2
Projecte Joves Creadors: Mercat dart Jove, Espai dassaig, Sona Centre,Concurs Dibuix Llus Fisas, ...
- atrau a poca gent: 1
Foment de la lectura publica. Biblioteca Pau Vila
- els treballadors no sn gaire simptics ni amables amb la gent que hi va: 6 - manca despai: 3 -obertura en horari nocturn poques d exmens: 3 - no podem comentar res amb els companys, sempre hem destar callats. - a pocs joves els agrada llegir: 2 - falten ordinadors:1
122
- no hi vaig mai: 2 -noms s un cop a la setmana: 1 -horari molt curt
- nic lloc on podem estudiar els joves: 1 - no coneix: 14 - molt despai: 2 - no llegeixo: 1 - tenim una biblioteca: 2 -no tens que pagar: 1 -passes una bona estona i s una ajuda per als nens petits ja que no saben llegir: 2
Exposicions temporals: Madorell, DDT,...
-no magrada, normalment no hi vaig: 1 - b: 1 - interessant per a saber ms coses.: 2 - no coneix: 46 - de vegades porten coses que valen la pena: 2 - en una de terror sortia la noia del laberinto del fauno: 2
- haurien de ser ms entretingudes: 1 - els joves no hi acostumen a anar: 1 - de vegades les miro per sobre: 1 - moltes de les exposicions no les conec: 1
123
Premi literari Merc Rodoreda - no coneix: 47 - fomenta la lectura: 1 - interessant: 1 - s bo tenir concursos literaris: 1 - alguns espais de ball, msica estan b: 1 - correctes:1 - no coneix: 49 -bones installacions: 1 - no coneix el servei: 48 - s bo tenir cada de colnies a Molins de Rei: 2 - aprenentatge, excursions: 1 - b: 1 -interessant per a fomentar la intelligncia de la societat: 1 - molt b per als adults que volen formar-se: 3 - ajuda i distracci gent gran: 1 - no coneix: 45 - no el coneixem: 1 - els joves no hi van: 1 - no s conegut: 1
- molt didctic, sobre la literatura: 1
- a molta gent no interessa: 1
Gesti dus despais Socioculturals
- millora i reforma dels espais per a fer teatre: 1 - manquen espais: 2 - calen reformes al Mol: 1 - se que existeix per no se que si fa: 2
CEAL Can Santoi
Centre de Formaci Adults Rafael Ferr
- la gent shauria de conscienciar: 1
124
Campanya Coneguem els nostres parcs - no coneix: 51 - molt b si tagrada la msica: 1 - molt interessant: 2 - no coneix: 43 - est b: 1 - cada escola s diferent: 1 - pots gaudir durant el curs: 1 - molt b per ampliar la idea de Pau: 3 - molt malament: 1 - no coneix: 48 - ajuda als altres, molt bona idea: 2 - solidaritat: 1 - els joves necessitem ajuda i mereixem que el poble ens ajudi: 1 - no coneix: 43
- nhe sentit a parlar, no se que si fa:1 - esta molt b:1 - jo no vaig als parcs: 1 - als que no agrada la msica hauria de ser voluntari: 1 - fer-les ms dinmiques: 1 - caldria convidar famosos: 1
Campanya Audici musical a les escoles
- no estic dacord en fer musica en els itineraris a 4t: 1 - avorreix bastant: 1 - nhi ha poques: 1 - una tonteria en ho ha canviat tot: 1
Educaci i sensibilitzaci per la Pau
Molins de Rei Solidaria
- podrem ser ms solidaris: 1 - no arriba a tothom: 2
125
- est b: 2 - comer just, solidana i daltres: 3 - em sembla molt b tenir escola de msica: 1 - molt equipada: 2 -moltes opcions:2 -ben situada:1 - la reforma est molt b: 5 - dna la oportunitat de practicar msica a qualsevol que vulgui: 1 - els professors sn molt amables: 2 - les audicions estan b: 2 - b per la gent que li agrada: 3 - pots aprendre msica: 4 - no coneix : 29 - molt til: 2 - no coneix: 30 - ms econmic: 1 - li donen massa importncia: 3 - fer activitats de cant i ms instruments: 1 - algunes de les coses de les reformes sobren com: la placa, els dibuixos es podien haver gastat els diners en altres coses ms necessries: 1 - cal un tractament per la humitat al soterrani: 1 - cal larranjament del pati i la glorieta: 1 -magradaria participar-hi - difcil entrar-hi: 1 - cal endoll per entrar-hi: 1 - s poc popular: 1 - fer ms descomptes: 2
Escola Municipal de Msica
Cursos de Formaci de Lleure
126
Valoraci
Els serveis ms coneguts pels joves dels centres educatius de secundria, sn aquells relacionats amb la Biblioteca Pau Vila i les activitats destiu: CxC, Ludoteca Estiu i lEscola de Msica. En el cas de les Activitats Estiu i Escola de Msica, creuen que els preus haurien de ser ms baixos.
En general els manca informaci en relaci a loferta dactivitats i serveis que existeixen a Molins de Rei.
Desconeixen especialment les Campanyes Coneguem els nostres parcs, Audici musical a les escoles i Educaci i sensibilitzaci per la Pau i els cursos de Formaci de Lleure.
127
Poltiques de promoci de la salut Servei/acci Valoraci Punts forts - b: 2 - necessari: 1 - pot ser de gran ajut: 1 - no coneix: 49 - ens vacunen a l institut: 3 - molt b, cal prevenci des de molt joves, ajuda a resoldre dubtes i conscienciar: 28 - no coneix: 32 - no conec les accions: 1 - calen ms accions: 7 - no ho fan a tots els joves:1 - temes molt repetitius: 2 - no anir quasi ning: 4 - poca experincia: 1 - no serveix de res, els que en prenen segueixen fent i no hi aniran: 2 - no conec el pla: 2 - la vacuna del cncer dter sha de pagar: 4 -a vegades es fa incmode Punts febles
Eix
Poltiques de promoci de la salut
Pla de Salut
Accions prevenci drogodependncies
128
- manca de confiana per parlar daquests temes: 1 -els monitors tenen mal geni i poca pacincia -ens donen poca informaci als joves a lescola - sn educatives i informatives: 28 - fan moltes xerrades per l ESO: 2 - no coneix: 22 - et saltes classe: 5 - sn avorrides: 14 - temes interessants:2 - a batxillerat fen molt poques xerrades, diuen que ja estem informats: 2 - molt llargues: 3 - temes molt repetitius: 4 - cal fer ms dinmiques: 11 - haurien de fer xerrades ms sovint: 3 -duren poc:1
Xerrades alumnes centres educaci secundria
Salut escolar
- no coneix: 26 - b: 8
-si vols fer alguna pregunta, depn del tema no les fas:1 - no conec el programa:4 - ms control: 1
129
- adequat: 3 - molta prevenci: 1 - molt b per controlar la salut dels nens: 2 - ens vacunen a l institut: 10 - ens porten al dentista: 3 - ajuda a aclarir dubtes: 4 - si tens algun problema i no sap qui comentar-ho o pots fer aqu i no sn els pares: 2 - ni hi va ning: 4
- la vacuna del cncer dter sha de pagar: 8 - hauria de ser ms sovint: 4 - no ens posen la vacuna del cncer dter: 2
- no ho necessita gaire gent i fa vergonya anar-hi: 2 - la gent no ho coneix: 4 - les revisions no sn prou complertes: 1 -ens permeten lentrada desmorzars hipercalrics:1
Atenci a la salut reproductiva i sexual de la dona
- molt b informar a la dona i fer prevenci: 7
- no sabia que existeix: 1 - no hi ha moltes xerrades sobre aquest tema: 3 - cal ms difusi: 5
- cal que especialment els adolescents sapiguem tots els problemes, prevencions a prendre en lmbit de la sexualitat.: 1 - necessari:2 - no coneix: 28
- a les xerrades diuen coses molt bsiques que ja sabem: 1 - tot i les xerrades encara hi ha accidents: 1
130
- trobo b que hi hagi ginecleg: 8 - est b: 8 - soluci als problemes de dones: 3 - s una bona atenci: 23 - molt b per ajudar a les dones que pateixen maltractaments i spiguen com actuar: 9 - cal prevenir i treballar el tema amb els infants des de molt petits per evitar maltractaments en el futur: 1 - lacompanyament, s insuficient: 1 - interessant: 1 - est molt b: 10 - no coneix: 31 - em sembla perfecte:4 - conscienciar a la gent que s una cosa dolenta de fer i perjudica a daltres: 1 - no sabia que existeix: 1 - la gent no hi fa cas: 1
- tamb hi ha informaci a Internet: 2
Acompanyament psicolgic per a dones vctimes de la violncia
- no hi ha canvis, segueixen els maltractaments: 1 - als centres educatius no fan xerrades: 1 - fa falta ms acompanyament: 2 - haurien dacudir ms: 1 - cal conscienciar a la societat: 1 - fins que no denuncien, ho passen molt malament: 1 - es una pena que passin aquestes coses: 1 - les dones no ho diuen i no van als serveis: 1 -no hi ha centres dacollida
131
Valoraci
En referncies a les accions formatives que es realitzen als centres educatius, en en marc del programa PIDCES implementat pel Punt
Jove, la valoraci s positiva per part del alumnes, ja que els aporta informaci i formaci sobre temtiques que els interessen.
Els alumnes de batxillerat, van demanen que el pla sampli en el cas del batxillerat, ja que es fan moltes ms coses amb els alumnes de
la ESO.
Pel que fa al servei dAtenci a la salut reproductiva i sexual de la dona, majoritriament no el coneixen, per creuen que s molt interessant i que caldria fer ms difusi del mateix. Fan aportacions similars en referncia al servei dAcompanyament psicolgic per a dones vctimes de la violncia, sinsisteix molt en la necessitat de treballar aquest temes per a reduir a seva incidncia.
132
Bloc C/ Propostes sobre lacci municipal adreada als joves Propostes poltiques esportives
Ms llocs per practicar esport. Ampliaci del gimns de la piscina municipal. Millora del material del poliesportiu municipal. Posar xarxes per a poder practicar voleibol. El preu de la piscina municipal s molt car, fer que sigui ms econmica almenys a lestiu.
Ms accessibilitat a la piscina municipal per a socis i no socis. Ms maquines al gimns de la piscina municipal . Ms activitats dirigides al gimns de la piscina municipal. Molt mala organitzaci a la Cursa de Sant Miquel i pot arribar a ser molt perills per als corredors.
Colnies esportives. Fer una pista de gel i fer patinatge sobre gel. Que hi hagi ms equips de hoquei. Que es faci nataci sincronitzada. Creaci dun espai per a practicar tenis i esports de raqueta. Fer un skatepark ( al parc de la Mariona podria ser un bon espai). Fer un bikepark. Una infermeria al costat del skatepark per si prenem mal. Un espai per a poder prctica paintball.
133
Crear un circuit de Motocros. Millorar les installacions de parcs, pistes de bsquet, futbol... Un camp de BMX. Un camp de futbol pblic en condicions. Que el club de Futbol Sala Molins 99, tingui el pavell nou ja. Construcci platja artificial. Exhibicions de Hip Hop, Mc, Break, Beat Box. Construcci dun poliesportiu per Club Futbol Sala Molins 99. Variar ms el tipus desport que podem practicar. Millorar les installacions esportives i crear-ne ms com una altre piscina ms econmica que la que tenim.
Creaci duna sala per la prctica de breakdance. Esports ms barats per a que tots els joves puguin assistir Camp de beisbol A la cursa de Sant Miquel en comptes d una aigua haurien de donar 1 pea de fruita i un refresc
134
Propostes poltiques daccs al mn del treball s molt difcil treballar en els casals destiu municipals i activitats de temps de lleure si no ets un endollat. Ms oportunitats de trobar feina per a gent joves al municipi. Nou centre comercial per fomentar lexperincia professional i no haver danar a daltres poblacions a comprar la roba. Un centre amb botigues INDITEX, MC Donals... a les poblacions properes en tenen. Tenir accs ms fcilment a llocs de treball quan complim els 16 anys com: cangurs, dependentes botigues... Les prctiques siguin remunerades amb un sou raonable. Ajudes per a que els joves puguin treballar sense experincies, perqu si no treballem, perqu no tenim experincia mai podrem treballar. Menys impostos pels joves menors de 16 anys Pisos ms barats per a joves Que els estudiants tinguin un sou
135
Propostes poltiques educatives i culturals
CULTURALS: Construcci dun centre comercial amb cinema, Mc Donals, botigues com Berska.... Que hi hagi varietat musical en els concerts de la Festa Major i en daltres que s facin. Activitats per a la nostra edat durant la Festa Major. Que les festes populars no siguin de luxe, que no shagi de pagar cap tipus dentrada com per exemple per Carnestoltes al poliesportiu. Reforma dels centres de teatre ja que estan en molt mal estat. A la Biblioteca Municipal els treballadors haurien de ser ms amables amb la gent. Ampliar lhorari de la Biblioteca Municipal en horari nocturn o ms hores datenci en horari dirn A la Biblioteca Municipal cal ms espai, llibres, ordinadors, servei de fotocopies, DVD, CD. Bus nit de Barcelona a Molins de Rei. A la nit de l Empalmada est molt b que facin un concurs de grups locals per seria millor que portessin grups coneguts. Activitats destiu per a joves. Concerts gratuts i de gent coneguda. Construcci dun cinema en condicions amb pellcules dactualitat
136
Discoteca light per a menors de 18 anys, en sessi de tarda. Construcci duna bolera. Construcci de sales recreatives. Recuperar el cinema a la fresca. Creaci dun centre dinterpretaci. Fer una sala especialitzada per a videojocs, on fer campionats tamb si podrien vendre videojocs. Ms llocs amb connexi a Internet. Ms parets on poder fer graffitis amb perms. Per l empalmada barra lliure per als del poble o almenys una consumici gratuta o descomptes. A la nit de l empalmada tamb hi hauria dhaver un DJ barat amb msica per a tots els gustos, o un equip de musica amb un cd de sessions. A l empalmada grups coneguts i gratuts, que els joves no tenim gaires diners i no ens ho podem permetre. Trens durant la nit de cap de setmana, un cada hora a poder ser. Concursos de fotografia... on pogussim guanyar diners. Transport nocturn per a poder anar de festa a daltres pobles. Tenir un local on poder anar com molts altres pobles petits tenen. Llocs on poder anar i reunir-se els joves. Venda dalcohol legalment per a totes les edats.
EDUCATIVES: - No estem dacord que es faci en litinerari humanstic de 1r BTX msica ni durant tota la ESO, ja que qui vol fer msica ja va a una escola de musica, hi ha temes ms importants a treballar que la msica. Fer classes de bateria
137
Fer classes de model. Fer classes de ball. Fer classes dinterpretaci en un centre amb cara i ulls. Fer classes de fotografia. Que les escoles concertades dimecres i divendres acabin les classes a les 14 h Que a les escoles hi hagi cafeteria pels alumnes Que el dinar es cuini a lescola Que divideixin els alumnes segons els nivells acadmics Que no es cobrin 45, per un material que no es veu
138
Propostes poltiques de promoci de la salut Podien donar a conixer ms quant es realitzen xerrades, ms promoci. Visites mediques garantir 10- 15 minuts datenci al pacient. Ms xerrades a lambulatori Voluntariat en sanitat. Eliminar les plagues de mosquits amb esprais, fumigaci. Que tornin a obrir les urgncies de nit. Ms places a la residencia davis. Radiografies a Molins de Rei i tamb durant el cap de setmana. Volem un hospital. Infermeries a les escoles amb persones diplomades. Assistncia dambulncies ms rapides. Repartiment de la pndola del dia desprs. Repartiment de preservatius a la porta de les escoles/ instituts. Xerrades sobre: sexualitat, cncer, drogues/ tabac, lalcohol, quin mal hi ha en empalmar i emborratxar-nos?, mal o b fa la cirurgia esttica, violncia de gnere, anorxia, bulmia i obesitat, salut mental, alimentaci sana Lloc on ensenyin prctiques sexuals saludables. Taller daprenentatge joguines sexuals. Una versi reduda del kamasutra per als alumnes.
139
Metges en les escoles per si algun alumne li passa alguna cosa que no shagi de desplaar lalumne sin el metge.
Ms farmcies de gurdia. Ambulncies noms per Molins de Rei. Ampliar l hospital de la Granja ( Clnica Molins) ? Creaci dun centre dinformaci sobre la salut sexual. Maquines expenedores de la pndola del dia desprs. Vacunes contra el cncer dter gratutes. En relaci a latenci de la salut reproductiva de la dona, cal fer xerrades ms seguides i amb mares adolescents ja que avui en dia com ms joves ms s queden embarassades. Matar a un esser que creix dins teu no est b, cal donar oportunitats i anar en compte a lhora de lacte sexual.
Que no tanquin les urgncies a les 12 de la nit. No tenir desperar tant a la sala despera. Un sexshop a Molins de rei per explicar als joves el sexe, les MTS que els joves puguin comprar preservatius i posar per a no tenir MTS.
Hi ha molts serveis relacionats amb temes de salut, que no coneixem, per altre banda els que coneixem i utilitzem sn fora eficaos.
Per nosaltres, els ms eficients sn les xerrades que ens ajuden a resoldre dubtes, linconvenient s que nhi ha massa poques
140
Conclusions preliminars Analitzades del dades extretes dels tallers realitzats als centres educatius de Molins de Rei, on han participat 214 joves entre els 14 i els 18 anys, recollim les segents conclusions: Els joves tenen la informaci daquells serveis i activitats que necessiten i/o utilitzen. Quan tenen una necessitat, majoritriament, saben on cercar la informaci, o b utilitzen la seva xarxa de relacions ms propera per a trobar-la. Hi ha un desconeixement generalitzat dels serveis i/o activitats que no utilitzen i a ms a ms no mostren, en general, inters per all que no necessiten. Pel que fa a les activitats o serveis que utilitzen, en moltes ocasions: no relacionen el servei/activitat amb lajuntament. desconeixen qui organitza les activitats o els serveis que consumeixen. Pel que fa al grau de participaci en entitats, dels 179 joves que van respondre el qestionari, 97 joves no formen part de cap entitat i 82 si, per tant un 45,81% dels joves enquestats estan associats Les entitats esportives sn les que comptem amb ms participaci jove a Molins de Rei, aquesta dada coincideix amb la mitjana catalana.
141
Informe Tallers joves entitats 1.- Dades tcniques tallers joves entitats i joves individuals Sessions: Data 21.11.09 19.12.09
Accions realitzades:
Nmero de participants 14 a 21 anys 16 joves 8 joves 22 a 35 anys 16 joves 13 joves
Durada del taller 3.5 h 3h
Dues sessions de treball amb joves que participen a les associacions juvenils del municipi o b que en sn membres de forma activa i joves a ttol individual:

Taller A: joves 14 a 21 anys Taller B: joves 21 a 35 anys
1a sessi de treball En un primer moment es va fer una presentaci de la diagnosi elaborada al primer semestre del 2009 i que recull informaci quantitativa i qualitativa en referncia a la poblaci jove de Molins de Rei i de les poltiques que es duen a terme al territori adreades a aquest collectiu.(annex1) La metodologia utilitzada va ser la mateixa en els dos tallers, per en cada un dels grups es van treballar temtiques diferents. Es plantegen sessions de 3 h de treball amb cada un dels grups. Cada un dels grups va elaborar un DAFO recollint les Debilitats (factors de rics en lactualitat), Amenaces (factors de risc en el futur), Fortaleses (factores dxit en el present) i Oportunitats (potencialitats futures) de les diferents temtiques. Debilitats Amenaces
Fortaleses
Oportunitats
142
Una vegada detectades les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, es va fer una recollida de propostes dacci per a dnar resposta a les necessitats detectades. Per finalitzar la sessi es va treballar a lassemblea els resultats de cada un dels grups de treball. Per unanimitat, en acabar la sessi, es va decidir convocar una segona sessi de treball, ja que els joves volien continuar aprofundint en el debat sorgit per tal de poder procedir a fer la prioritzaci de les accions amb la informaci necessria. Temporalitzaci de la 1a sessi (21.11.09): 11.30 h 11.35 a 11.50 h 11.50 a 13 h 13 a 13.55 h 13.55 a 14 h Temtiques: Taller A: joves 14 a 20 anys 6. ensenyament, formaci 7. informaci i comunicaci 8. salut i consum responsable 9. esport 10. oci i lleure i cultura Benvinguda per part del regidor dEmancipaci Juvenil Presentaci diagnosi Tallers: DAFO i propostes accions Assemblea Tancament del Taller
Taller B: joves 21 a 35 anys 7. accs al mn del treball 8. accs a lhabitatge 9. conciliaci de la vida personal i familiar, i transport 10. noves tecnologies 11. oci i lleure i cultura 12. associacionisme i participaci 13. Solidaritat
143
2a sessi de treball (19.12.09)

A partir del treball realitzat a la sessi del dia 21 de novembre de 2009 la dinmica de treball que es va plantejar per aquesta segona sessi de treball:
Desenvolupament del taller 11.15 a 11.30 h 11.30 a 12.00 h 12.00 a 13.00 h 13.00 a 13.15 h 13.15 a 14.00 h 14.00 h Benvinguda i emmarcament de la sessi Treball per grups Presentaci de les propostes del dia 21/11 Presentaci propostes diagnosi Prioritzaci individual Debat prioritzacions Fi de la sessi de treball
Prviament a la sessi es va fer arribar a tots els participants linforme elaborat amb els anlisi DAFO i les propostes del dia 21/11 (annex 2).
La primera activitat realitzada a la sessi va ser recuperar el treball en grups de la primera sessi, per fer una revisi de les propostes que es van treballar en el grups de la sessi del dia 21/11, per tal de poder incloure noves accions si es considera necessari i/o de matisar les que ja es van incloure.
Per fer aquest treball es van mantenir els grups de treball de la sessi del dia 21/11 i els joves que no van assistir a la primera sessi inicials es van afegir als grups inicials.
Una vegada realitzat el treball en grups es va procedir a fer la presentaci de les propostes dels grups de treball i de les propostes recollides a la diagnosi, seguint les segents indicacions: Fer una exposici de les propostes per temtiques. Obrir el torn de paraula al final de lexposici.
Com que un dels temes que ms van sortir en la part de lAssemblea del dia 21/11 va ser la de lAteneu/Espai jove, es decideix que es dedicaran 15 minuts a parlar daquest punt.
Finalitzada lexposici de les propostes i el debat pertinent, es va realitzar la prioritzaci individual i el debat de les propostes. Cada jove podia seleccionar dues accions per temtica i una acci com acci prioritria entre totes. Feta la prioritzaci individual es va obrir un espai de debat per tal de consensuar la prioritzaci.
144
2.- Recull d aportacions recollides als tallers Per tal de poder sintetitzar i visualitzar de forma ms comprensible i senzilla totes les aportacions recollides al llarg daquest procs, shan ordenat la informaci en tres blocs:
Bloc A/ DAFO per eixos de treball Bloc B/ Propostes sobre lacci municipal adreada als joves Bloc C/ Propostes que van sortir en la fase de diagnosi
145
Bloc A/ DAFO per eixos de treball En aquest apartat sha fet una transcripci literal dels DAFO elaborats pels joves que van participar en la sessi del dia 21 de novembre, per tal de visualitzar les necessitats i potencialitats que ells detecten en relaci a cada una de les temtiques plantejades:
Ensenyament i formaci Debilitats (factors de rics en lactualitat) -No es dona prou importncia a leducaci no formal. Fortaleses (factores dxit en el present) Oportunitats (potencialitats futures) Amenaces (factors de risc en el futur)
Informaci i comunicaci Debilitats (factors de rics en lactualitat) No arriba la informaci a la gent. No coneixem els mitjans que propaguen la informaci. No ens crida latenci la manera de presentar els trptics o cartells que anuncien les activitats. Fortaleses (factores dxit en el present) - Lajuntament es pot comunicar amb les entitats via email. Amenaces (factors de risc en el futur) Falta de participaci per manca dinformaci. Falta de motivaci.
Oportunitats (potencialitats futures) Aprofitar les trobades dels joves per donar a conixer les activitats. Rapidesa dinternet.
146
Salut i consum responsable Debilitats (factors de rics en lactualitat) No hi ha prou informaci Falta dajuda i recursos pels implicats. - Ms xerrades - Comenar les xerrades amb els alumnes de 1rESO Fortaleses (factores dxit en el present) Xerrades. -
Amenaces (factors de risc en el futur) No saber com sha dactuar en determinats casos.
Oportunitats (potencialitats futures) Xerrades i recursos a les entitats dels joves. Activitats dinmiques i entretingudes. Amenaces (factors de risc en el futur) Que aquest Ateneu sacabi convertint en un cercla tancat de persones, ja conegudes, on noms participi una minoria, i sigui desconegut pel gruix de joves de Molins. Que sestableixi un monopoli entre les entitats doci nocturn existents (especialment a partir de les 3 h). No es te molt en compte als joves a la Festa Major Manca de recursos que tenen els propis joves. Oportunitats (potencialitats futures) Aconseguir ms participaci i implicaci juvenil a la Vila. Aconseguir ms diversitat en loci nocturn de Molins. Tenir un canal de comunicaci directe amb lajuntament. Que nhi hagi ms activitat per al poble, ms sovint, apart de la FM.
Oci i lleure i cultura Debilitats (factors de rics en lactualitat) - No existeix un Ateneu /espai de referncia pels joves de Molins de Rei i les entitats, cntric i sunvencionat per lajuntament. A ms a ms no existeix prou difusi dels Centres Cvics ja existents, ni estan prou adreats als joves. - Manca alternativa a l Ei Two a partir d eles 3h, i manca de competncia als bars musicals existents. Fortaleses (factores dxit en el present) - Ateneu com a nucli de xarxa social juvenil. - Hi ha moltes entitats juvenils. - La gent jove es bastant participativa.
147
Accs al mn del treball Debilitats (factors de rics en lactualitat) La gent no sap que existeix el servei dAssessorament Laboral. - Manca dofertes en la Borsa de Treball (sobretot ofertes qualificades). - Manca dinformaci sobre mobilitat laboral internacional. - Lajuntament contracta a empreses que fomenten la precarietat. Fortaleses (factores dxit en el present) Que existeix. Al Punt Jove tinformen si vas. Cap. Amenaces (factors de risc en el futur) La gent renuncia a assessorarse perqu s costs. Dificultats daccs a la feina. Que la gent no sassabenta. Que hi treballen joves amb condicions precries.
Oportunitats (potencialitats futures) Aconseguir que la gent pugui defensar els seus drets. Amb ms ofertes es milloraria laccs a la feina. Buscar nous horitzons de feina. Potenciar que lajuntament contracti directament.
148
Accs a lhabitatge Debilitats (factors de rics en lactualitat) Habitatge desocupats. Manca deines reguladores del manteniment del patrimoni. Emancipaci tardana. Pisos cars. Poca oferta per llogar. Concepci de lhabitatge com a negoci i no com a necessitat. Fortaleses (factores dxit en el present) Existncia de la Borsa Jove dHabitatge. Que hi hagi pisos de protecci oficial en construcci. -
Amenaces (factors de risc en el futur) Dificultats emancipaci personal. No arribar a final de mes.
Oportunitats (potencialitats futures) Masoveria urbana. Catleg de patrimoni urb i cultural. Potenciar i afavorir protecci oficial (lloguer i compra). Cooperatives dHabitatge amb dret ds.
Conciliaci de la vida personal Debilitats (factors de rics en lactualitat) Mobilitat: - Predomini del transport privat. - Manca de xarxes interurbanes. - Preu del transport pblic. - Preu car llar dinfants. Fortaleses (factores dxit en el present) Existncia del Bus urb. Oferta dactivitats infantils. Amenaces (factors de risc en el futur)
Oportunitats (potencialitats futures) Afavorir el compartir transport privat. Transport nocturn amb la comarca. Ampliar lhorari del transport pblic. Centre Vila peatonal. Carril bici, aparcaments bici. TRAM.
149
Noves tecnologies
Debilitats (factors de rics en lactualitat)

No hi ha prou ordinadors amb accs a Internet. - No es destinen prou recursos a la televisi local. - No hi ha wifi gratut a tot el centre urb. - Falta un grup de correu que informi de totes les activitats que es fan al poble. Fortaleses (factores dxit en el present) Serveix per informar de coses de la Vila. Hi ha alguns accessos wifi, per molt limitats. Ja hi ha el mailing del Punt Jove. -
Amenaces (factors de risc en el futur)

Dificulta la integraci i laccs a la informaci. Pot provocar que no es miri la televisi. La connexi es cara, pot dificultar laccs. Que la gent no tingui coneixement. Oportunitats (potencialitats futures) Amb la nova Biblioteca, es podrien posar molts ms ordinadors amb internet. Un televisi amb programes ms vlids que reflexin la vida del poble i les activitats que fan els joves. Sassegura laccs a internet per a tothom. Major difusi de les activitats i major participaci.
150
Associacionisme i participaci Debilitats (factors de rics en lactualitat) - Som molt tancats i endogmics. - Estem descoordinats. - Desconeixena de laltre. - Falta un espai polivalent, gran i til. - Falta de recursos per part de ladministraci. Fortaleses (factores dxit en el present) Som moltes associacions. Recolzament de lajuntament a nivell de tracte personal.
Amenaces (factors de risc en el futur) Falta de gent implicada. Passivitat de la societat. Punt de llum/wc.
Oportunitats (potencialitats futures) Coordinaci entre associacions.
Solidaritat/Integraci Debilitats (factors de rics en lactualitat) Poca informaci/difusi al poble en general de les accions. Poca cooperaci entre entitats. Desconeixena de lalteritat de les altres cultures (poca empatia). Falta despais fsics (sales polivalents). Fortaleses (factores dxit en el present) Teixit associatiu ampli. Associacions immigrants. Amenaces (factors de risc en el futur) Guetos nou vinguts. Endogmia associativa.
Oportunitats (potencialitats futures) Teixit associatiu ampli no implicat. Borsa amplia de joves no implicats. Espais/mitjans per fer-ho.
151
Seguidament adjuntem un DAFO elaborat en clau de sntesis, a partir dels elaborats:

Debilitats (factors de rics en lactualitat) No es dona prou importncia a leducaci no formal. La informaci no arriba a la ciutadania amb la qualitat i limpacte desitjable Adequar i potenciar les accions informatives en relaci a la salut i el consum responsable Manca un espai de referncia per als joves i les entitats Poca alternativa doci Manca informaci en temtiques relacionades amb laccs al mn del treball: Assessorament laboral, Borsa treball, mobilitat laboral internacional Dificultat accs a lhabitatge per part dels joves Manquen alternatives a la compra dhabitatge Transport pblic insuficient i car Llars dinfants cares Poca oferta daccs a serveis dordinadors gratuts Es destinen pocs recursos a la Tv local Entitats: poca coordinaci, manca de recursos Manca sensibilitat en relaci a lalteritat entre cultures Mancances en el servei de la Biblioteca Municipal: espai, serveis, horaris, mobiliari,etc... Manca de proximitat entre les entitats juvenils i els responsables de lorganitzaci de la Festa Major Fortaleses (factores dxit en el present) Nmero dentitats juvenils Ciutadania activa i participativa Informaci al Punt Jove en relaci a les temtiques daccs al mn laboral Existncia Borsa Jove Habitatge Promoci de pisos de protecci oficial obertes Espais habilitat amb accs wifi Mailing Punt Jove Recolzament i acompanyament personalitzat de lajuntament a les entitats Amenaces (factors de risc en el futur) Poca participaci per manca dinformaci Manca recursos dels propis joves Convertir un possible espai pels joves, en un espai tancat pels joves organitzats Dificultats accs mn laboral Dificultats emancipaci personal Fractura digital Endogmia associativa Creaci de guetos entre els nouvinguts
Oportunitats (potencialitats futures) Comunicaci ajuntament-ciutadania via correu electrnic Ateneu com a nucli de la xarxa social Aprofitar les activitats o moments de trobada dels joves per a fer difusi activitats Aprofitar la immediatesa dinternet per a fer difusi Masoveria urbana Nous equipaments que donin resposta a les necessitats actuals de la Vila Potenciar la coordinaci entre les entitats Borsa amplia de joves no implicats
152
Bloc B/ Propostes sobre lacci municipal adreada als joves

En aquest apartat del document, es recullen les accions que els joves van proposar a les sessions de treball del dia 21 de novembre i 19 de desembre, en relaci a les problemtiques, mancances i/o necessitats detectades per a cada una de les temtiques treballades, aix com la prioritzaci que els mateixos joves van realitzar de cada una de les accions. Aquesta prioritzaci, es va fer segons el criteri individual de cada jove, a partir del que considerava com a prioritari a lhora de programar el desplegament del Pla Local de Joventut de Molins de Rei 2010-2013. Entre les propostes que els joves van realitzar, hi ha una que va comptar amb una unanimitat total i que per consens es va decidir que no entraria en la prioritzaci de les accions, ja que amb el debat realitzar havia tingut prou pes com per a destacar-la, concretament, la proposta fa referncia a la necessitat de comptar a la Vila amb un equipament polivalent per a la realitzaci dactivitats de mitj format (concerts, sopars, festes populars, etc...) Aquest equipament municipal hauria destar a disposici de les entitats i del propi ajuntament i pensat per a poder acollir la tipologia dactivitats esmentades. Els joves tamb destaquen la necessitat de comptar amb un equipament on aquest collectiu es pugui trobar i realitzar les seves activitats (Casal, Ateneu, etc...) A continuaci, es presenten els quadres amb les accions que els joves van proposar al llarg del procs organitzades per temtiques, aix com la prioritzaci daquestes accions:
153
Ensenyament i formaci Necessitat detectada: Ms horaris de Biblioteca (matins i caps de setmana) Acci: Tancar el servei ms tard per la tarda (22 h) Acci: Obrir als matins i els caps de setmana Acci: Els joves volem participar en la programaci de la gesti de la nova Biblioteca Necessitat detectada: Subvencions per a les formacions Acci: Dins les subvencions que es donen a cada entitat es contempli un apartat per a la formaci Acci: Propostes de cursos formatius dinters Necessitat detectada: Manca de motivaci i qualitat de lequip docent dels centres Acci: Donar formaci pedaggica a lequip docent Cost aproximat/ Responsable Ajuntament Prioritzaci
Nmero de vots
Ajuntament Ajuntament
13 8
Cost aproximat/ Responsable Ajuntament Ajuntament Casal de Joves Cost aproximat/ Responsable Ajuntament generalitat
Prioritzaci
6 Prioritzaci
En relaci a leix d Ensenyament i formaci, els joves detecten 4 grans necessitats: Ampliar els horaris de Biblioteca (matins i caps de setmana). Subvencions per a les formacions dels membres de les entitats Motivar i qualificar als membre dels lequip docent dels centres educatius de secundria (IES) Que els monitors de les entitats de lleure tinguin preferncia a ofertes de treball relacionades amb infants i jove (casals,...)
154
Accions prioritzades 1. Ampliar els horaris dobertura de la Biblioteca Pau Vila, concretament obrir els matins i els caps de setmana 2. Participar en la programaci de la gesti i usos de la nova Biblioteca (horaris, serveis, activitats, temtiques,...) Altres accions 1. Destinar recursos econmics per a la formaci dels voluntaris de les entitats de Lleure Educatiu 2. Pla formatiu pels equips docents dels centres de secundaria 3. Fer una programaci de cursos formatius dinters per als joves 4. Crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen destudiar a 4t ESO i oferir ms informaci als instituts en relaci als itineraris educatius. 5. Potenciar la via escola empresa
Regidoria responsable Regidoria de Cultura
Regidoria responsable Emancipaci Juvenil Educaci Emancipaci Juvenil Educaci
Educaci Promoci Econmica 6. Potenciar els projectes europeus. Educaci Emancipaci Juvenil 7. Reconeixement dels alumnes/joves que destaquin per Emancipaci Juvenil la seva excellncia.
155
Informaci i comunicaci Necessitat detectada: No arriba la informaci Acci: Via email Acci: Que la publicitat cridi latenci i que estigui repartida Acci: Suro collectiu Necessitat detectada: Informaci transparent Acci: Informar de tot el que es fa i es decideix al poble Cost aproximat/ Prioritzaci Responsable
Nmero de vots
Ajuntament Entitats Ajuntament
1 Ajuntament Poble 10 Entitats Cost aproximat/ Prioritzaci Responsable Ajuntament 16
En relaci a leix dInformaci i comunicaci les necessitats detectades sagrupen en dos grans qestions: No arriba la informaci. Transparncia en la informaci Regidoria responsable Acci de Vila
Accions prioritzades 1. Habilitar, suros/espais de difusi al carrer, per a que les entitats de la Vila, puguin donar a conixer les seves activitats. Cal que aquest espai sigui nicament per activitats organitzades des de les entitats i que per tant, es contempli la penalitzaci a altres empreses o particulars que facin servir lespai. (panell electrnic, cartelleres, etc) 2. Informar a la ciutadania de tot el que es fa i es decideix al poble, garantint que aquesta informaci s socialitzi de forma rpida. Altres accions 1. Potenciar el correu electrnic com a via de comunicaci/difusi dels actes i activitats que es facin a la Vila 2. Que la publicitat de les activitats sigui atractiva, i es faci una distribuci integral
Acci de Vila Regidoria responsable Acci de Vila Acci de Vila
156
Salut i consum responsable Necessitat detectada: Mai sobre la informaci Acci: Adequar la informaci a ledat Acci: Estudi de les poblacions que tenen ms risc Necessitat detectada: Ms serveis i recursos Acci: Informaci de solucions Ajuntament Cost aproximat/ Responsable Instituts Ajuntament Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
Nmero de vots
5 Prioritzaci
11
En aquest tercer eix, es detecten dues grans necessitats Facilitar als joves informaci, en relaci a temtiques sobre salut i el consum responsable. Creaci de ms serveis i recursos relacionats amb les temtiques de salut i consum responsable.
Les accions prioritzades es concreten, en primer lloc, en poder En segon lloc van destacar la necessitat. Accions prioritzades 1. Oferir als joves informaci especfica en relaci a les problemtiques que puguin tenir relacionades amb la salut o el consum responsable. Els joves verbalitzaven, que davant de situacions de risc no saben on adrear-se. 2. Adequar la informaci a les edats dels joves als que sadrea, s a dir cercar activitats i materials de difusi atractius per els joves Altres accions 1. Fer un estudi de les poblacions que tenen ms risc Regidoria responsable Emancipaci Juvenil Drogodependncies
Emancipaci Juvenil Drogodependncies
Regidoria responsable Salut Drogodependncies 2. Implicar a tots els agents socials (escola, pares, Emancipaci Juvenil tutors...) en el procs de formaci dhbits saludables Drogodependncies
157
Esport Necessitat detectada: Deslocalitzaci de la zona esportiva Acci: Construcci dun espai habilitat esportiu al barri de la Incresa Acci: Fomentar lesport les Escoles Acci: Increment de les subvencions als Clubs Necessitat detectada: Suport als esports minoritaris (tennis taula) Acci: Contactar amb la gent que practica aquests esports i donar suport Necessitat detectada: Piscina Municipal Acci: Baixar els preus/preu jove
En leix de lesport, es van detectar tres grans necessitats: Deslocalitzaci de la zona esportiva. Suport als esports minoritaris (tennis taula). Piscina Municipal. Regidoria responsable Esports Regidoria responsable Esports
Cost aproximat/ Responsable Ajuntament Escoles Clubs Esportius Ajuntament Cost aproximat/ Responsable Ajuntament Cost aproximat/ Responsable
Prioritzaci
Nmero de vots
2 10 0 Prioritzaci
4 Prioritzaci
17
Accions prioritzades 1. Creaci duna entrada/preu jove a la piscina municipal 2. Fomentar la prctica de lesport a les escoles, tot donant suport als clubs esportius de la Vila. Altres accions 1. Potenciar un espai esportiu al barri del Canal 2. Increment de les subvencions als Clubs 3. Potenciar els esports minoritaris i donar ms suport (tennis taula, skate,...)
158
Oci i lleure i cultura Necessitat detectada: Manques espais per a joves Acci: Cessi dun espai per als joves Acci: Espai polivalent per a la realitzaci dactivitats de mitj i gran format Necessitat detectada: No es t en compte als joves durant la Festa Major i la seva organitzaci Acci: Participaci de les entitats juvenils als actes de preparaci i decisi de la Festa Major Acci: Obrir la Comissi de la FM a les entitats Acci: Ajuts econmics de la FM a entitats no a empreses privades (Ei two) Acci: Que es facin pbliques les subvencions de la FM Necessitat detectada: Poques activitats organitzades per als joves (concerts, tornejos,..) Acci: Agenda dactivitats peridica, amb activitats organitzades o dinters per gent jove Necessitat detectada: Suport econmic i logstic a les activitats culturals puntuals i continues Acci: Espais on poder-les organitzar Cost aproximat/ Responsable Ajuntament Ajuntament Cost aproximat/ Responsable Ajuntament (regidoria de Cultura) Ajuntament (regidoria de Cultura) Prioritzaci
Nmero de vots
0 UNANIMITAT Prioritzaci
23 3
1 0 Cost aproximat/ Responsable Ajuntament entitats Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
3 Prioritzaci
Ajuntament
159
Acci: Punts de llum i wc estables Acci: Suport econmic directe a les activitats Necessitat detectada: Manca de suport als joves creadors (gent jove que fa cultura) Acci: Millorar i augmentar els espais dassaig Acci: Lnia de suport especfica per a la promoci dels artistes de Molins Necessitat detectada: Oferta alternativa nocturna (caps de setmana) Acci: Allargar els horaris dels bars musicals Necessitat detectada: Oferta de tardes per a joves Acci: Difusi dels Centres Cvics i Casals i de les possibilitats que aquest espais tenen per a les entitats Acci: Increment de la oferta dels propis Centres Cvics Necessitat detectada: Oferta alternativa als vespres Acci: Accions culturals: cinema, teatre,.. gratutes o preus populars Acci: Deslocalitzar aquestes accions com els Casals d Estiu Necessitat detectada: Biblioteca Municipal insuficient per installacions i horaris
Ajuntament
Cost: 300 a 2000 Ajuntament Entitats Casal de Joves
6 3
Cost aproximat/ Responsable
Prioritzaci
0 Ajuntament Generalitat Cost aproximat/ Responsable Cost: 0 Ajuntament Cost aproximat/ Responsable Ajuntament Entitats Centres Cvics Cost aproximat/ Responsable Ajuntament Ajuntament Entitats Cost aproximat/ Responsable 1 Prioritzaci
0 Prioritzaci
0 Prioritzaci
0 Prioritzaci
160
Acci: Nova Biblioteca (seccions especialitzades per a les entitats) Acci: Ampliaci horaris Necessitat detectada: Activitats importants com Carnestoltes, Cap dAny molt cares i activitats niques Acci: Ampliar oferta Suport econmic i logstic a les entitats que ho vulguin organitzar Necessitat detectada: Poca freqncia de pas nocturn del bus nit i el bus de la Floresta (dirn) Acci: Augmentar la freqncia de pas a la nit, especialment desprs de les 4 del mat (BCN-Molins) Acci: Millorar la comunicaci amb pobles vens Acci: Cobrir tota la franja horria dirna del bus de la Floresta Necessitat detectada: Poques activitats anuals per a gent jove Acci: Punt dInformaci de lagenda cultural (pantalla), per a les entitats
Ajuntament Altres Ajuntament Cost aproximat/ Responsable
6 2 Prioritzaci
3 9 Cost aproximat/ Responsable Soler i Sauret Prioritzaci
4 0
Ajuntament Cost aproximat/ Responsable
0 Prioritzaci
Leix d Oci i lleure i cultura, es va treballar des dels dos grups dedat, en el quadre, hem ajuntat totes les propostes i per tant en aquest cas shan prioritzat 4 accions. Les necessitats detectades van ser: - Manca despais per a joves. - No es te en compte als joves durant la Festa Major i la seva organitzaci. - Ms activitats organitzades per als joves (concerts, tornejos,..). - Suport econmic i logstic a les activitats culturals puntuals i continues. - Suport als joves creadors (gent jove que fa cultura). - Oferta alternativa nocturna (caps de setmana).
161
Oferta alternativa als vespres. Ampliar les installacions i horaris de la Biblioteca Municipal Per Carnestoltes i Cap dAny diversificar loferta dactivitats i preus assequibles Poca freqncia de pas nocturn del bus nit i el bus de la Floresta (dirn). Poques activitats anuals per a gent jove.
Les activitats prioritries en aquest eix, van ser: Accions prioritzades 1. Construcci/habilitaci dun espai polivalent per a la realitzaci dactivitats de mitj i gran format (concerts, sopars, assemblees,...) 2. Participaci de les entitats juvenils als actes de preparaci i decisi de la Festa Major. 3. Nova Biblioteca (seccions especialitzades per a les entitats). 4. Suport econmic i logstic a les entitats que ho vulguin organitzar alguna de les Festes Populars importants:Carnestoltes, Cap dAny. 5. Punts de llum i wc estables. Altres accions 1. Ajuts econmics de la Festa Major noms a entitats 2. Fer pbliques les subvencions de la Festa Major Regidoria responsable Acci de Vila Cultura Cultura Cultura Acci de Vila Regidoria responsable Cultura Cultura
3. Augmentar la freqncia de pas del bus BCN-Molins Mobilitat a la nit, especialment desprs de les 4 del mat 4. Millorar les comunicacions amb pobles vens Mobilitat 5. Cobrir tota la franja horria dirna del bus de la Floresta 6. Agenda dactivitats peridica, amb activitats organitzades o dinters per gent jove 7. Suport econmic i logstic a les activitats culturals puntuals i continues 8. Lnia de suport especfica per a la promoci dels artistes joves de Molins 9. Difusi dels Centres Cvics i Casals i de les possibilitats que aquest espais tenen per a les entitats 10. Oferta alternativa daccions culturals: cinema, teatre,.. gratutes o preus populars Mobilitat Emancipaci Juvenil Emancipaci Juvenil Emancipaci Juvenil Emancipaci Juvenil Emancipaci Juvenil
Accions que no es poden contemplar per no ser realitzables
Allargar horaris de tancament locals oci nocturn
162
Accs al mn del treball Necessitat detectada: Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci

Nmero de vots
Ajuntament asseguri els drets laborals dels treballadors Acci: Serveis municipals siguin gestionats pel mateix ajuntament Acci: Ajuntament no contracti empreses que no respectin els drets laborals Necessitat detectada: Cost aproximat/ Assessorament laboral desconegut Responsable Acci: Donar-lo a conixer Necessitat detectada: Manca dofertes a la borsa de treball Acci: Crear una web que sigui una borsa de treball Acci: Informar a les empreses daquest servei Necessitat detectada: Mobilitat internacional Acci: La borsa de treball informi i faci difusi Necessitat detectada: Que els monitors de les entitats de lleure tinguin preferncia a ofertes de treball relacionades amb infants i jove (casals,...) Prioritzaci dels monitors dentitats Cost aproximat/ Responsable
9 1 Prioritzaci
4 Prioritzaci
10 Cost aproximat/ Responsable Cost aproximat/ Responsable 0 Prioritzaci
5 Prioritzaci
Ajuntament
163
Quatre necessitats van destacar els joves en leix daccs al mn del treball: Que lAjuntament asseguri els drets laborals dels treballadors. Fer ms difusi del servei dAssessorament laboral Cercar ms ofertes per a la borsa de treball. Potenciar la mobilitat internacional.
Accions prioritzades
Regidoria responsable
1. Crear una borsa de treball virtual, mitjanant una Promoci econmica pgina web, que sigui prou coneguda i que sigui un recurs actualitzat i til tant als empresaris, que cerquen treballadors pels seus projectes empresarials, com per a les persones que cerquen feina. 2. Fer una gesti directa dels serveis municipals. Acci de Vila Altres accions 1. Fer ms difusi i potenciar el Servei dAssessoria laboral per a joves 2. Informar a les empreses dels serveis de Borsa de treball existents 3. La borsa de treball informi i faci difusi sobre la mobilitat internacional 4. Valorar lexperincia dels monitors de les entitats de lleure, en les processos de selecci de les ofertes de treball relacionades amb infants i jove (casals,...) Regidoria responsable Emancipaci Juvenil Promoci econmica Promoci econmica Emancipaci Juvenil
Ajuntament no contracti empreses que no respectin que no respectin els drets laborals
164
Accs a lhabitatge Necessitat detectada: Emancipaci difcil Acci: Masoveria urbana Acci: Potenciar la Protecci Oficial: lloguer i compra Acci: Potenciar la Borsa Jove dHabitatge (buscar propietaris) Necessitat detectada: Manca de conservaci del patrimoni Acci: Creaci dun catleg de preservaci del patrimoni vinculat Necessitat detectada: Concepci de lhabitatge com a propietat privada Acci: Cooperativa dhabitatge amb dret ds Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
Nmero de vots
8 8 9 Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
0 Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
10
En relaci a leix dhabitatge, els joves van detectar 3 grans necessitats: Facilitar lemancipaci Conservaci del patrimoni Potenciar un canvi de concepci en relaci a lhabitatge com a propietat privada.
Regidoria responsable Habitatge
Accions prioritzades 1. Creaci duna cooperativa dhabitatge amb dret ds
2. Potenciar la Borsa Jove dHabitatge, especialment en Emancipaci Juvenil la lnea de cercar nous propietaris. Altres accions Regidoria responsable 1. Potenciar la masoveria urbana Habitatge 2. Potenciar la Protecci Oficial: lloguer i compra Habitatge
165
3. Creaci dun catleg de preservaci del patrimoni Cultura vinculat 4. Potenciar els habitatge compartits Habitatge 5. Potenciar el casc antic fent intercanvis. Habitatge
166
Conciliaci de la vida personal Necessitat detectada: Transport interurb Acci: Carril bici (quatre camins, polgons) Acci: Connexions nocturnes comarcals Acci: Ampliar horari de nit del transport pblic. Necessitat detectada: Transport urb Acci: Bus urb caps de setmana i reforar els horaris entre setmana ( tarda i horaris instituts). Acci: Centre Vila peatonal. Accions: Compartir cotxe Accions: Augmentar els aparcaments per a bicicletes. Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
Nmero de vots
6 6 Cost aproximat/ Responsable 4 Prioritzaci
12 3 2
En relaci a la conciliaci de la vida personal i laboral, totes les accions estan relacionades amb temes de transport tant a nivell interurb com urb. En aquest eix destacarem tres accions, ja que es va produir un empat de vots.
167
1. Fer el Cente Vila peatonal, per tal de potenciar el Mobilitat/Centre Vila paper dels peatons i garantir un centre urb ms accessible 2. Potenciar els carrils bici especialment a la zona dels Mobilitat polgons i de quatre camins, per tal de facilitar laccs amb aquest vehicle a les poblacions ms properes i lintercanviador de quatre camins. 3. Millorar les connexions nocturnes comarcals, per tal Mobilitat que els joves es puguin desplaar en transport pblics a les poblacions del nostre entorn ms immediat. Altres accions Regidoria responsable
1. Bus urb caps de setmana i reforar els horaris entre Mobilitat setmana ( tarda i horaris instituts) 2. Ampliar horari de nit del transport pblic Mobilitat 3. Potenciar compartir cotxe 4. Augmentar els aparcaments per a bicicletes Mobilitat Mobilitat
168
Noves tecnologies Necessitat detectada: Grups de correu Acci: Crear un grup de correu per informar de les activitats, cursos, ajudes, etc... Necessitat detectada: Falten ordinadors amb accs a internet Acci: Posar ms ordinadors a la biblioteca Acci: Posar ordinadors a altres llocs de la Vila (llocs pblics) Necessitat detectada: Televisi local de qualitat Acci: Destinar ms recursos per a fer ms programes Acci: Potenciar la televisi per internet Necessitat detectada: Wifi gratut al Casc Urb Acci: Installar-lo amb cobertura a tot el casc urb Potenciar el programari lliure (ajuntament, Centres Cvics, Escoles, etc,...) Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
Nmero de vots
11 Cost aproximat/ Responsable C: 500/unitat Ajuntament Prioritzaci
2 0 Prioritzaci
Cost aproximat/ Responsable
0 Cost aproximat/ Responsable 0 Prioritzaci
13 7
Es destaquen en aquest apartar quatre blocs de necessitats: Grups de correu. Ms ordinadors amb accs a internet. Televisi local de qualitat. Wifi gratut al Casc Urb.
169
1. Crear des de lajuntament un grup de correu per Acci de Vila informar a la ciutadania de les activitats, cursos, ajudes, etc 2. Installar accs wifi gratut al casc urb. Acci de Vila Altres accions Posar ms ordinadors a la biblioteca Regidoria responsable Cultura
Posar ordinadors, daccs pblic, a altres equipaments de Acci de Vila la Vila Destinar ms recursos a la TV local, per a fer ms Acci de Vila programes Potenciar la televisi per internet Acci de Vila Potenciar el programari lliure (ajuntament, Centres Cvics, Acci de Vila Escoles, etc,...)
170
Associacionisme i participaci Necessitat detectada: Coordinaci entre les entitats Acci Ateneu/ Espai com per a les entitats Necessitat detectada: Difusi activitats Acci Millorar el control dels Punts d Informaci de les entitats per a que no siguin utilitzats per altres coses. Acci Crear o millorar lagenda cultural de les entitats per a millorar la coordinaci Acci Accessibilitat a punts de llum a lespai pblic. Acci Lavabos pblics polivalents, de titularitat municipal, a disposici de les activitat a laire lliure, installats per a la brigada. Acci Comprar equip de veus que pugui ser utilitzat per les entitats. Necessitat detectada: Participaci contnua en la presa de decisions i pressupost de lAjuntament Acci Creaci destructures de participaci continuada i de processos de pressupostos participatius. Crear una comissi que organitzi la Festa Major, on participi un membre de cada entitat. Necessitat detectada: Suport entitats Comprar una carpa que pugui ser cedida a les entitats. Tallers a les escoles per part de les entitats.
Cost aproximat/ Responsable Cost aproximat/ Responsable
Prioritzaci
Nmero de vots
10 Prioritzaci
2 1 0 3
0 Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
16 0 Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci 0 1
171
En relaci a leix dAssociacionisme i participaci, els joves destaquen quatre blocs de necessitats: Coordinaci entre les entitats. Difusi activitats. Participaci contnua en la presa de decisions i pressupost de lAjuntament. Suport entitats.
1. Potenciar la creaci destructures de participaci Emancipaci Juvenil continuada i implementar des de lajuntament, processos de pressupostos participatius 2. Ateneu/ Espai com per a les entitats, que faciliti la Acci de Vila relaci entre elles i lestabliment de lnees de coordinaci i collaboraci conjunta. Altres accions Regidoria responsable 1. Potenciar la realitzaci de tallers a les escoles per Acci de Vila part de les entitats, amb lobjectiu de donar-les a conixer 2. Comprar equip de veus que pugui ser utilitzat per les Emancipaci Juvenil entitats

-
Lavabos pblics polivalents, de titularitat municipal, a disposici de les activitat a laire lliure, installats per a la brigada Comprar una carpa que pugui ser cedida a les entitats
172
Solidaritat Necessitat detectada: Potenciar la integraci Acci: Setmana dintercanvi cultural. Acci: Difusi de les associacions destinades a nouvinguts. Acci: Foment de la Cultura Local als nouvinguts. Necessitat detectada: Coneixement crtic de lalteritat Acci: Setmana dIntercanvi cultural: - xerrades - msica - art - ONG Cost aproximat/ Responsable Cost aproximat/ Responsable Prioritzaci
Nmero de vots
6 6
7 Prioritzaci
11
Les dues necessitats recollides en relaci a leix de Solidaritat van ser: Potenciar la integraci. Coneixement crtic de lalteritat. Regidoria responsable Regidoria de Solidaritat, Cooperaci i Pau
Accions prioritzades 1. Organitzar una Setmana dIntercanvi cultural, amb programaci de xerrades, msica, art etc.. per a donar a conixer les diferents realitats culturals, que presenta la nostra Vila i les entitats que estan treballant des de Molins de Rei en aquestes qestions 2. Foment de la cultura local entre les persones immigrants, per tal dafavorir la seva integraci a la Vila. Altres accions
Regidoria de Nova Ciutadania i Drets Humans Regidoria responsable
1. Potenciar la difusi de les associacions destinades a Regidoria de Nova nouvinguts Ciutadania i Drets Humans
173
Bloc C/ Adjuntem les propostes daccions que es van recollir en la fase de diagnosi, per tal de valorar-les conjuntament en la prioritzaci de les accions: Cultura i oci 1.- Creaci dun espai de referncia i especfic per a joves. 2.- Realitzaci dactivitats doci nocturn alternatiu.
Treball 1.-Potenciar lassessorament Laboral 2.- Promocionar la creaci de llocs de treball en el mateix municipi.
Participaci i democrcia 1.- Necessitat de la creaci dun espai de referncia i especfic per a joves 2.- Treballar i potenciar les xarxes socials. Realitzar un calendari com de totes les activitats . 3.- Creaci de campanyes de promoci i participaci en les associacions amb el suport de lAjuntament . Habitatge 1.- Difusi de la Borsa Jove. 2.- Potenciar els habitatge compartits. 3.- Potenciar el casc antic fent intercanvis. Educaci 1.- Crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen destudiar a 4t ESO i oferir ms informaci als instituts en relaci als itineraris educatius. 2.- Potenciar la via escola empresa. 3.- Potenciar els projectes europeus. 4.- Reconeixement dels alumnes que destaquin per la seva excellncia.
174
Salut 1.- Continuar amb les sessions informatives en temes de salut. 2.- Implicar a tots els agents socials ( escola, pares, tutors...) en el procs de formaci dhbits saludables. Transport i mobilitat 1.- Reforar el bus almenys a primera hora del mat i ampliar la freqncia de pas durant aquelles fragues horries. 2.- El Trambaix i el metro arribin a Molins de Rei. 3.- Millorar el transport nocturn connexions, horaris... 4.-Millorar laccessibilitat ( mobilitat reduda, cotxets...) als carrers de la vila.
175
3.- Conclusions
La participaci i la implicaci de la ciutadania en la vida pblica, s un pilar bsic de la nostra democrcia, i com a tal ha de ser enfortida i promoguda pels organismes pblics. Per aquest motiu, des de la regidoria dEmancipaci Juvenil de lAjuntament de Molins de Rei, sha promogut un procs participatiu per a la elaboraci del Pla Local de Joventut, document que recull els eixos dacci de les poltiques pbliques de la Vila en matria de joventut, en el perode 2010-2013. Per al desenvolupament del procs de participaci, sha partit dels dos plans anteriors, el Pla Director de Joventut de Molins de Rei 2004-2007 i el Pla Director de Joventut de Molins de Rei 2007-2009, per sobretot de la feina feta a partir daquest Plans amb les entitats juvenil, que han perms entrar en contacte amb els joves i crear una Comissi de Seguiment del procs formada per representants daquestes entitats. En el document que teniu a les mans es recullen les aportacions dels joves que han participat en el tallers adreats a joves de 14 a 35 anys, i en el qual principalment han pres part joves vinculats a la xarxa social de la Vila, concretament a les entitats juvenils de Molins de Rei, i que conjuntament amb les aportacions dels joves de 14 a 18 anys que van participar als tallers realitzats al centres de secundria, conformaran el Pla Local de Joventut de Molins de Rei 2010-2013. Seguidament adjuntem dos quadres, el primer recull les accions prioritzades pels joves agrupades per eixos temtics i el segons les altres accions que van sorgir al processos de participaci:
176
Accions prioritzades: Ensenyament i formaci 1. Ampliar els horaris obertura de la Biblioteca Pau Vila, concretament obrir els matins i els caps de setmana. 2. Participar en la programaci de la gesti de la nova Biblioteca (horaris, serveis, activitats, temtiques). Informaci i comunicaci 3. Habilitar, suros/espais de difusi al carrer, per a que les entitats de la Vila, puguin donar a conixer les seves activitats 4. Informar a la ciutadania de tot el que es fa i es decideix al poble, garantint que aquesta informaci s socialitzi de forma rpida. Salut i consum responsable 5. Oferir als joves informaci especfica, en relaci a temtiques sobre salut i el consum responsable. 6. Adequar la informaci a les edats dels joves als que sadrea, es a dir cercar activitats i materials de difusi atractius per els joves. Esport 7. Creaci preu/entrada jove a la piscina municipal. 8. Fomentar la prctica d lesport a les escoles donat suport als clubs esportius de la Vila. Oci, lleure i cultura 9. Construcci/habilitaci dun espai polivalent per a la realitzaci dactivitats de mitj i gran format (concrets, sopars, assemblees,...) 10. Participaci de les entitats juvenils als actes de preparaci i decisi de la Festa Major. 11. Punts de llum i wc estables. 12. Creaci de seccions especialitzades per a les entitats a la nova Biblioteca. 13. Suport econmic i logstic a les entitats que vulguin organitzar alguna Festa Popular: Carnestoltes, Cap dAny. Accs al mn del treball 14. Crear una borsa de treball virtual, mitjanant una pgina web, que sigui prou coneguda i que sigui un recurs actualitzat i til tant als empresaris, que cerquen treballadors pels seus projectes empresarials, com per a les persones que cerquen feina. 15. Fer una gesti directe dels Serveis Municipals.
177
Accs a lhabitatge 16. Creaci duna cooperativa dhabitatge amb dret ds. 17. Potenciar la Borsa Jove d Habitatge, especialment en la lnea de cercar nous propietaris. Conciliaci de la vida personal 18. Fer el Cente Vila peatonal, per tal de potenciar el paper dels peatons i garantir un centre urb ms accessible 19. Potenciar els carrils bici especialment a la zona dels polgons i de quatre camins, per tal de facilitar laccs amb aquest vehicle a les poblacions ms properes i lintercanviador de quatre camins. 20. Millorar les connexions nocturnes comarcals, per tal que els joves es puguin desplaar en transport pblics a les poblacions del nostre entorn ms immediat.. Noves tecnologies 21. Crear des de lajuntament un grup de correu per informar a la ciutadania de les activitats, cursos, ajudes, etc 22. Installar accs wifi gratut al casc urb. Associacionisme i participaci 23. Ateneu/ Espai com per a les entitats, que faciliti la relaci entre elles i lestabliment de lnees de coordinaci i collaboraci conjunta. Solidaritat 24. Organitzar una Setmana dIntercanvi cultural, amb programaci de xerrades, msica, art etc.. per a donar a conixer les diferents realitats culturals, que presenta la nostra Vila i les entitats que estan treballant des de Molins de Rei en aquestes qestions 25. Foment de la cultura local entre les persones immigrants, per tal dafavorir la seva integraci a la Vila Altres Accions: Ensenyament i formaci 26. Destinar recursos econmics per a la formaci dels voluntaris de les entitats de Lleure Educatiu 27. Fer una programaci de cursos formatius dinters per als joves 28. Pla formatiu pels equips docents dels centres de secundaria 29. Crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen destudiar a 4t ESO i oferir ms informaci als instituts en relaci als itineraris educatius.
178
30. Potenciar la via escola empresa 31. Potenciar els projectes europeus 32. Reconeixement dels alumnes que destaquin per la seva excellncia. Informaci i comunicaci 33. Potenciar el correu electrnic com a via de comunicaci/difusi dels actes i activitats que es facin a la Vila 34. Que la publicitat de les activitats sigui atractiva, i es faci una distribuci integral Salut i consum responsable 35. Fer un estudi de les poblacions que tenen ms risc 36. Implicar a tots els agents socials ( escola, pares, tutors...) en el procs de formaci dhbits saludables Esport 37. Potenciar un espai esportiu al barri del Canal 38. Increment de les subvencions als Clubs 39. Potenciar els esports minoritaris i donar ms suport (tennis taula, skeet,...) Oci i lleure i cultura 40. Ajuts econmics de la Festa Major a entitats no a empreses privades 41. Fer pbliques les subvencions de la Festa Major 42. Augmentar la freqncia de pas del bus BCN-Molins a la nit, especialment desprs de les 4 del mat 43. Millorar les comunicacions amb pobles vens 44. Cobrir tota la franja horria dirna del bus de la Floresta 45. Agenda dactivitats peridica, amb activitats organitzades o dinters per gent jove 46. Suport econmic i logstic a les activitats culturals puntuals i continues 47. Lnia de suport especfica per a la promoci dels artistes de Molins 48. Difusi dels Centres Cvics i Casals i de les possibilitats que aquest espais tenen per a les entitats 49. Oferta alternativa daccions culturals: cinema, teatre,.. gratutes o preus populars
179
Accs al mn del treball 50. Fer ms difusi i potenciar el servei dAssessoria Laboral 51. Informar a les empreses dels serveis de Borsa de treball existents 52. Valorar lexperincia dels monitors de les entitats de lleure, en les processos de selecci de les ofertes de treball relacionades amb infants i jove (casals,...) 53. La borsa de treball informi i faci difusi sobre la mobilitat internacional Accs a lhabitatge 54. Potenciar la masoveria urbana 55. Potenciar la Protecci Oficial: lloguer i compra 56. Creaci dun catleg de preservaci del patrimoni vinculat 57. Potenciar els habitatge compartits. 58. Potenciar el casc antic fent intercanvis. Conciliaci de la vida personal 59. Bus urb caps de setmana i reforar els horaris entre setmana ( tarda i horaris instituts) 60. Ampliar horari de nit del transport pblic 61. Potenciar compartir cotxe 62. Augmentar els aparcaments per a bicicletes Noves tecnologies 63. Posar ms ordinadors a la biblioteca 64. Posar ordinadors, daccs pblic, a altres equipaments de la Vila 65. Destinar ms recursos a la TV local, per a fer ms programes 66. Potenciar la televisi per internet 67. Potenciar el programari lliure (ajuntament, Centres Cvics, Escoles, etc,...)
180
Associacionisme i participaci 68. Potenciar la realitzaci de tallers a les escoles per part de les entitats, amb lobjectiu de donar-les a conixer 69. Comprar equips de veus que pugui ser utilitzat per les entitats Solidaritat 70. Difusi de les associacions destinades a nouvinguts
181
c.Temporalitzaci
TEMPORALITZACI DELS PROJECTES 2010

3r trim 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim
Projectes
2011
2012
2013
4t trim
1r trim
2n trim
Pressupostos participatius
Borsa Jove dHabitatge Punt Jove als Centres de secundriaProjecte PIDCES Comissi jove
Viu el lleure! Joves Creadors Programaci CCA i CCPC
Correspondncia colors Planificaci Aplicaci progressiva Avaluaci
d. Pressupost per projectes que depenen de la regidoria dEmancipaci Juvenil
TEMPORALITZACI DELS PROJECTES

2010 8.000 15.953,86 30.807,02 31.731,23 16.432,48 8.000 10.000 10.000 16.925,45 32.683,16 2011 2012 2013
Projectes
15.489,19
Borsa Jove dHabitatge Punt Jove als Centres de secundriaProjecte PIDCES Comissi jove 3.000,00 30.076,00 21.708,12 109.545 4.000,00 30.978,28 22.359,36 115.501
29.909,73
Viu el lleure!
3.000,00
4.000,00 31.907,62 23.030,14 118.546
29.200,00
Joves Creadors Programaci CCA i CCPC Total
21.705,12
107.304
183
4.3 Avaluaci
Lavaluaci sha planificat a partir del model de la Secretaria de Joventut, amb dues taules diferenciades: una per al Pla i laltre per
als projectes. Les avaluacions finalitzen amb un informe davaluaci que ens ha de permetre reorientar les accions mitjanant la
formalitzaci de les principals modificacions futures.
Les avaluacions es recolzaran en les preguntes davaluaci formulades i les dades que permeten donar resposta a les mateixes.
INDICADORS Dades EDE, entrevistes i grups dexperts Observaci Informadores Juvenils Grups dexperts assistncia i mtode Accions per als joves Coordinaci rees, institucions, entitats i joves Observaci Registre de dades Anlisi de contingut Cap de Negociat Informadores Juvenils 1r trimestre 2010 Anlisis del contingut Cap de Negociat INSTRUMENTS AGENTS IMPLICATS TEMPORALITZACI 1r trimestre 2010
OBJECTE
ANLISIS DE LA REALITAT
PREGUNTAS DAVALUACI Les dades de lEDE estan actualitzades?
Les entrevistes i el grup dexperts han estat efectius?
VISUALITZACI
Quines informacions podem haver obviat? T en compte les accions destinades majoritriament als joves? La visualitzaci ha facilitat la coordinaci o nous contactes entre tots els agents que fan poltiques per als joves? Anlisi de contingut Observaci Assemblea
DIAGNSTIC Conclusions Visualitzaci Anlisi quantitativa Anlisi qualitativa
Cap de Negociat Informadores Juvenils
El diagnstic s realista? s coherent entre el que es fa i el que sha detectat com a necessari? Cal revisar lanlisi de la realitat per incorporar noves conclusions?
1r trimestre 2010
184
OBJECTE Necessitats prioritzades Observaci Cap de Negociat Informadores Juvenils Cap de Negociat Informadores Juvenils Assemblea participativa Observaci Anlisi de contingut Context Poltica local Eixos Accions Objectius Anlisi de contingut Joves que han participat al procs A partir del 1r trimestre del 2010 i fins el 2013
INDICADORS
INSTRUMENTS
AGENTS IMPLICATS
TEMPORALITZACI
PRIORITZACI
OBJECTIUS
PREGUNTAS DAVALUACI Per qu sha prioritzat unes i no altres funcions? Cal fer modificacions de la prioritzaci inicial i/o afegir noves necessitats latents? Garanteixen poltiques cap a la integralitat? Els eixos permeten una bona estructuraci de les accions? Els objectius sn realistes i coherents amb el diagnstic? A partir del 1r trimestre del 2010 i fins el 2013 Globalitat dels projectes Destinataris Assemblea participativa Observaci Cap de Negociat Informadores Juvenils Joves i entitats implicades A partir del 1r trimestre del 2010 i fins el 2013
PROJECTES
PRINCIPIS METODOLGICS Interdepartamentalitat Interinstitucionalitat Participaci jove Observaci
Cap de Negociat Informadores Juvenils
Quins han estat els efectes previstos i no previstos de les accions realitzades en global? Han arribat a la poblaci potencialment beneficiria del Pla? Quin grau de coneixement hi ha dels projectes engegats? Ha hagut un treball coordinat: interdepartamental, institucional i de participaci jove? Com es valora la nova coordinaci estable amb la comissi jove?
A partir del 1r trimestre del 2010 i fins el 2013
185
2.-AVALUACI DE LES ACCIONS DEL PLA RESPONSABILITAT DE LA REGIDORIA DEMANCIPACI JUVENIL

INDICADORS CRITERIS INSTRUMENTS AGENTS IMPLICATS TEMPORALITZACI
PROJECTES
PREGUNTES DAVALUACI
Quantes accions shan impulsat ? N de beneficiaris N Acccions N de sessions de treball realitzades Corresponsab ilitat Registre beneficiaris activitats Test de valoraci activitats N de joves inscrits N de pisos en borsa N de contractes signats N dajuts RBE tramitats N ajuts Llguer just tramitats Impacte Eficcia Satisfactori Observaci Registre joves Registre propietaris Test de valoraci Test de valoraci de procs Integralitat Participaci Actes reunions del procs de participaci Tcnics regidoria Comissi seguiment Pla Local de Joventut Joves de Molins de Rei Eficcia
N de participants
Satisfactori
Els joves estan satisfets amb les accions realitzades?
Registre assistents procs
Regidor Emancipaci juvenil
Anualment fins el 2013
Quants joves estan implicats directament i quants en sn beneficiaris?
Quines accions de difussi shan realitzat?
Entitat gestora Joves usuaris Propietaris Tcnics municipals
Els joves i propietaris troben informaci clara i actualitzada sobre els temes relacionats amb lhabitatge?
La Borsa Jove dHabitatge del Baix Llobregat Centre
186
N de consultes N dalumnes que realitzen consultes N de professors que realitzen consultes Integralitat Corresponsab ilitat Test de valoraci actvitats professors Equips docents Centres secundaria N dactivitats realitzades % dactivitats per cursos N de participants Satisfactori Eficcia Participaci Integralitat Registre beneficiars Actes reunions Observaci Test de valoraci Actes reunions Qestionaris avaluaci Participaci Integralitat Corresponsab ilitat N de beneficiaris N Accions Reunions Observaci Registre assistents Regidors Tcnics municipals Comissi jove Joves de Molins de Rei Regidors Tcnics municipals Representants entitats de lleure Anualment fins el 2013 Anualment fins el 2013 Registres assistents activitats Alumnes centres secundaria Eficcia Registre activitats
La descentralitat del Punt Jove als centres de secundria sha planificat i executat activament
Satisfactori
Registre consultes
Informadora Punt Jove
Quins eixos temtics sn els ms demanats?
Punt Jove als Centres de secundria- Projecte PIDCES
La comunicaci entre els professionals dl PIDCES i els centres s fluida
Quantes accions shan impulsat des de la comissi?
Els joves estan satisfets amb el seu paper participatiu ?
Comissi jove
Quants joves estan implicats directament i quants en sn beneficiaris? N de participants N de beneficiaris Accions realitzades Reunions Eficcia Corresponsab ilitat Satisfactori
Han participat al projecte les 3 entitats de lleure educatiu?
Viu el lleure!
Quin s el grau de participaci i satisfacci de les entitats de lleure educatiu ?
187
Sha programent conjuntament amb les entitats de la Vila? N de beneficiaris Accions realitzades Integralitat Corresponsab ilitat Satisfactori Registres assistncia Test de valoraci activitats Observaci Eficcia Participaci Integralitat Corresponsab ilitat Tcnics municipals Infants i joves Famlies Entitats Observaci Joves artstes de Molins de Rei Regidor Entitats Participaci Test de valoraci activitats Tcnics municipals Eficcia
N de participants
Satisfactori Registre beneficiaris activitats Regidor Anualment fins el 2013
Joves Creadors
Es dona cobertura a les dferents disciplines acrttiques?
Els joves artstes es mostre satisfets amb les accions realitzades? N dactivitats realitzades N de participants
Quines accions de difussi shan realitzat?
Programaci CCA i CCPC
Les accions programades shna pogut executar?
188
5. Annexos
En aquest apartat trobareu lndex dannexos que adjuntem en un CD ndex annexos Annex 1. Gui entrevista alumnes centres secundaria Annex 2. Gui entrevista mostra aleatria de joves Annex 3. Gui entrevista Annex 4. Gui entrevista serveis a la poblaci i joventut Annex 5. Gui entrevista tcnics municipals Annex 6. Gui entrevista representants AMPA Annex 7. Gui de treball Taula dexperts Annex 8. Conclusions grup de treball experts Annex 9. Buidatge entrevistes diagnosis Annex 10. Diagnosi 2 4 6 9 11 13 15 18 30 37
189
6. Bibliografia
- Observatori catal de la joventut (2008) . Lanlisis de la realitat Juvenil.EDE - Pla Local de Joventut de Pallej 2007-2010 - Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya (2002). Avaluaci dels Plans Locals de Joventut. Collecci de guies prctiques Sinergia 4 - Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya (2002). Com fer un Pla Integral de Joventut. Collecci de guies prctiques Sinergia 1 - Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya. Gui per lelaboraci dun pla local de joventut - Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya. Avaluaci de Plans Locals i Projectes de Joventut
190

Pla Local de Joventut Molins de Rei 2010 - 2013

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla Local de Joventut Molins de Rei 2010 - 2013

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

4.2 Disseny del Pla Local de Joventut

4.3 Avaluaci 5.- Annexos 6.- Bibliografia

184 189 190

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

1. Introducci 1.1. Origen i evoluci de les poltiques de joventut a Espanya

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

2.2 Recursos financers

2004 EUROS 35.158,01 % 83%

2005 (2) EUROS 61.936,39 % 68,70%

2006 (2) EUROS 61.717,80 % 59,40%

13.755,07 599,69 5.483,58 2.860,00 11% 6% 12.569,54 1.432,02

15,00% 0,67% 14,03% 1,60%

13.080,41 200,00 27.174,08 3.852,00

12,20% 0,20% 24,50% 3,70%

12.233,69 520,00 23.563,08 2.225,00

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

2.3 Recursos funcionals Equipament

s especfic s especfic Sectorial s especfic

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Fa esport Vol un Centre comercia l Busca feina

Demana un Casal de joves

EL/// LA EL LA EL LA JOVE JOVE JOVE

Viu la seva sexualitat

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Es duen a terme activitats conjuntes als coordina el programa Salut i escola.

Tcnics / tcniques de Joventut dels ajuntaments del Baix Llobregat Centre

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Representants AMPA centre educaci secundria: 2 Alumnes de secundria: 136

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Evoluci de la poblaci de Molins de Rei 1981-2007

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades del Padr. Idescat.

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Evoluci de la proporci de joves de 15 a 29 per grups dedat quinquennals (percentatges).

15-19 20-24 25-29 15-29 total poblaci 1.172

Font: Elaboraci de la SGJ a partir de les dades de Moviments migratoris. Idescat.

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Molins de Rei Baix Llobregat Catalunya

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Evoluci dels joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucci. Municipi. 1996-2001.

E. universitaris 27,20 E. postobl. no univ. E. obligatoris o inferior

100,00 100,00 100,00 100,00

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

Sant Jo an Desp A l estranger Lleida Giro na

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei