Universitat Oberta de Catalunya

[Llengua, cultura i societat. PAC 3]

Fins a quin punt la terminologia nova que es crea a les xarxes de comunicaci social pot ser incorporada en els diccionaris?

Cristina Palou Aguilar [24/05/2011]

ABSTRACT Amb laparici de les xarxes de comunicaci social, el llenguatge emprat pels membres duna comunitat de parlants sha vist impregnat de tota una nova terminologia que, no fa masses anys, era inexistent. Aquest nou lxic respon a la necessitat de crear paraules per tal de designar aquesta nova realitat inscrita dins lentorn virtual, procediment del tot natural ja que, si observem levoluci del llenguatge, veurem com aquest sempre ha estat un reflex de les transformacions culturals i tecnolgiques de cada poca. Aix doncs, paraules com link, messenger, banner o tweet shan acceptat i integrat en el nostre lxic de manera tant natural, que ja han passat a ser ds corrent en la llengua general i emprades en contextos tan diversos com sn la feina, els amics o els estudis. Aix porta a plantejar-se si aquests nous termes shaurien dincloure en el diccionari o no, qesti que cal respondre a partir de lanlisi de diversos aspectes. Per tal de trobar una resposta, en primer lloc cal observar quines sn les caracterstiques daquests nous termes, sovint introduts al codi lingstic per mitj del manlleu, a ms doferir una breu explicaci sobre aquest fenomen. A la vegada, ser interessant conixer els tipus de diccionari dels que disposem avui en dia a ms dels criteris que cal que acompleixin les paraules per tal de poder ser-hi introdudes. Amb tot, selaborar una resposta que, lluny quedar-se en una opini, esdevindr tamb una proposta per tal de solucionar la problemtica plantejada.

Paraules clau: xarxa social, terminologia, manlleu, diccionari

INTRODUCCI Avui el teu cap tenvia un e-mail amb la informaci de la reuni del dijous. La teva parella tenvia un tweet avisant-te de lhora que heu quedat per sopar, mentre que els teus amics tescriuen tots de felicitacions al mur amb motiu del teu vint-i-cinqu aniversari.

Si b no fa massa temps enrere aquesta situaci hagus generat cert desconcert, avui en dia la majoria de nosaltres lentenem perfectament. Amb la implantaci i la proliferaci de les xarxes socials hem incorporat, gaireb sense adonar-nos-en, tot un lxic que respon a unes noves necessitats i a una voluntat de donar resposta a aquestes noves realitats.

A primer cop dull, veiem com una de les caracterstiques principals daquesta nova terminologia, entesa aquesta com lestudi de les nocions prpies dels diversos camps especialitzats de coneixement i de la seva designaci per mitj de termes, s que la majoria de vegades s manllevada duna altra llengua, generalment de langls. Per tot i que segurament trobarem el seu equivalent en la nostra llengua, la majoria dusuaris daquestes xarxes segueixen fent s de lexpressi original, ja que aquesta sha integrat i acceptat de manera totalment natural per part de la comunitat de parlants, la qual cosa porta a plantejar-se si aquest lxic shauria dincloure al diccionari o no.

Per tal de donar resposta a tal qesti, tractarem doferir una visi ms detallada sobre el fenomen de les xarxes de comunicaci socials tenint en compte aspectes com ara quina terminologia utilitzen i quines sn les seves caracterstiques. Daltra banda, tamb veurem els diferents tipus de diccionaris que tenim avui en dia i quins sn els criteris emprats a lhora dintroduir-hi nous mots per tal de tenir una idea sobre la viabilitat dincloure-hi aquests nous termes.

Per ltim, exposarem les propostes que el Centre de Terminologia TERMCAT ofereix per al tractament de manlleus per tal de que ens ajudin a decidir si aquests han de ser incorporats al nostre sistema lingstic o no.
3

Amb tot, intentarem donar una resposta ben argumentada a la pregunta plantejada, a ms dalguna proposta per tal de solucionar aquesta problemtica.

1. 1.1

XARXES SOCIALS Concepte i caracterstiques Una xarxa social s la representaci duna comunitat dindividus (en aquest cas anomenats usuaris) que es connecten entre ells i fan intercanvis a travs d Internet.

Aquestes xarxes sn una de les icones ms representatives de lanomenada web 2.0 o web social, la qual busca donar a lusuari el major protagonisme possible. La web 2.0 no s noms una nova tecnologia, sin que representa una nova actitud envers Internet. Ja no s un element unidireccional, sin que ha canviat les maneres en qu els usuaris es relacionen i interactuen a travs de la Xarxa.

Quant a caracterstiques comunes, cal dir que les xarxes socials es basen en tres pilars que sinterrelacionen entre s: la comunicaci, la comunitat i la cooperaci. Tot i aix, no hem doblidar que leix central que mou tot lengranatge sn els usuaris. Aix, una xarxa social creix a mesura que els seus integrants agreguen nous membres. Un usuari convida a un altre membre que, a la vegada, convidar a un altre, de manera que, poc a poc, es va teixint una xarxa virtual de contactes.

1.2 Tipus de xarxes socials

Les xarxes socials es poden classificar de diverses maneres en funci de la perspectiva adoptada: geogrficament, per tipus dusuari, per interessos, per idiomes, etc. Ara b, si busquem una classificaci ms general, es pot dir que es divideixen en tres. Aquestes sn:

Generalistes. Sn les xarxes ms populars i agrupen usuaris de perfils i gustos

molt diversos. Les ms conegudes sn Facebook, Tuenti, Twiter i MySpace.

Professionals. Permeten als seus usuaris publicar el seu currculum i perfil

professional, crear una xarxa de contactes i accedir a ofertes de feina abans que
5

aquestes es publiquin a altres mitjans. Com a exemples tenim Linkednl, Xing o Viadeo.

Especialitzades. Agrupen usuaris amb els mateixos gustos i interessos. La seva

diversitat s molt mplia i hi trobem comunitats per a tots els pblics: aficionats als llibres ( Librarything ), al cinema ( Flixter ) o a la msica ( Lastfm ).

2.

NOVES TECNOLOGIES, NOVES TERMINOLOGIES? Amb cada nova creaci, sigui de lmbit que sigui, sol sorgir tota una srie de terminologia nova. En el cas de les noves tecnologies, proliferen tot de camps semntics plens danglicismes que, en el cas de les xarxes socials, sacaben assumint i integrant amb naturalitat per part dels usuaris. Ara b, per tal de poder determinar com sinscriuen tots aquests nous termes en el camp de la lingstica, cal observar les seves caracterstiques per, ms endavant, poder donar una resposta sobre la seva ubiqitat.

2.1

Manlleus i calcs A mesura que les societats progressen i que aprofundeixen els mbits de coneixement, les llenges tamb evolucionen, especialment en el vessant lxic, ja que apareix la necessitat de dominar conceptes, realitats i fets nous, la qual cosa estimula la neologia o formaci de noves unitats lxiques. Els neologismes es creen generalment en la llengua prpia de la societat en qu shan originat les nocions que es designen ( llengua de partida ) i daqu sexporten a la resta de llenges ( llenges darribada ) directament o per mitj duna altra llengua que fa dintermediria ( llengua vehicular ). Aquest trasps dinformaci pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua darribada.

A grans trets, un manlleu s un element lingstic que passa de la llengua de partida a la llengua darribada. Aquest concepte tant inclou el manlleu directe que s prpiament lelement lingstic procedent duna llengua de partida que sintegra a la llengua darribada
6

amb un grau dadaptaci ms o menys gran- com el calc, que s la traducci literal dun terme duna altra llengua.

Tradicionalment, el manlleu terminolgic sintrodua per la via de lespecialista i a poc a poc anava penetrant fins que es consolidava com un element ms del corpus. En aquest cam, la forma lingstica sovint experimentava determinats canvis que ajudaven a la introducci del nou element. Avui en dia, per, la introducci del manlleu no sempre segueix aquest procs, sin que sovint s una introducci massiva i rpida promoguda principalment a travs dels mitjans de comunicaci.

1.1

Terminologia de les xarxes socials Avui en dia qualsevol usuari mitjanament assidu a la web 2.0 haur sentit a parlar dels tweets i els retweets ( missatges publicats a la xarxa social Twitter), dels xats, dels blogs, dels tags o de les wikis. Daltra banda, xarxes com Facebook, han recuperat una srie dexpressions com ara fer-se fan o etiquetar fotos, que han passat ara a la realitat virtual.

Com es pot observar, langls ha trobar una nova forma dextrendres i perpetuar-se a travs de les xarxes socials, malgrat que la majoria dels termes creats poden traduir-se perfectament a gaireb qualsevol idioma. Per exemple, pel que fa al catal, aquest pot imposar-se en alguns aspectes, de manera que podem trobar algunes paraules o expressions la fontica de les quals s totalment catalana, com ara geolocalitzar ( situar alg o alguna cosa en un mapa mitjanant una aplicaci virtual de posicionament), o llistes de reproducci (recopilacions darxius de vdeo i audio), entre daltres.

Aix doncs, algunes de les caracterstiques ms importants daquest llenguatge 2.0 sn la seva procedncia la majoria sn anglicismes -, la seva integraci en la llengua darribada i la gran
7

naturalitat amb qu els usuaris laccepten. Amb tot, val a dir que tot aquest lxic presenta una altra caracterstica notablement destacable: la seva durabilitat dins duna comunitat. En un mbit com Internet, on levoluci i els canvis se succeeixen a un ritme trepidant, molts daquests termes adquireixen la qualitat defmers, ja que moltes vegades obeeixen a una necessitat puntual i passatgera que desapareix al cap de poc temps per ser substituda per una altra amb la seva corresponent terminologia. Aix doncs, aquest esdevindr un altre aspecte a tenir en compte a lhora de decidir si aquest lxic sha dincloure al diccionari o no.

2. 2.1

ELS DICCIONARIS Concepte i tipologia Un diccionari s, segons la Gran Enciclopdia Catalana, una recopilaci dels mots duna llengua dels quals es donen diverses informacions (definici, equivalncia, exemples, etc.)1 Avui en dia per, existeixen diversos tipus de diccionaris, classificant-se aquests, segons el model de la llengua, en normatius i descriptius. Els diccionaris normatius sn aquells que estan fet per institucions que sencarreguen de lortografia i la normativa duna llengua. Aquest diccionaris, doncs, recullen tot all que es considera correcte i representen el model ds de la llengua. Ho sn, per exemple, el Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans i el de la Real Academia Espaola.

El diccionari descriptiu, com el seu nom indica, descriu ls real que fan els parlants de la llengua, independentment de si aquest s s correcte o no, per tant, solen contenir moltes ms expressions i paraules que els diccionaris normatius. Com a exemples tenim els Diccionari dAlcover i Moll o el Diccionari de Maria Moliner.

Per normatiu i descriptiu no sn opcions oposades. El model de diccionari normatiu sha orientat sempre cap a la descripci de la llengua estndard. Parallelament, el diccionari descriptiu fa el mateix: descriu la llengua estndard. Ambds tenen funci normativa perqu
1

Gran Enciclopdia Catalana. www.enciclopedia.cat.

apleguen dades lingstiques considerades correctes respecte de la forma lingstica sancionada. De la mateixa manera podem dir que ambds tenen funci descriptiva perqu pretenen ser inventaris de fets de llengua reals.

Ara b, donat que els dos es basen en la introducci de mots considerats correctes pel que fa a la seva forma lingstica, cal plantejar-se a on hem de recrrer per tal de saber si aquesta nova terminologia introduda per les xarxes socials s susceptible de ser introduda al sistema lingstic o no.

3.

LA PROPOSTA DEL TERMCAT Fins ara hem vist que sn les xarxes socials, quina terminologia presenten i quines sn les seves caracterstiques, a ms de quins tipus de diccionaris tenim a labast per tal dintroduir aquest nou lxic. Per com b podem observar, resulta bastant difcil resoldre el problema de la seva ubiqitat.

Per tal de solucionar aquest problema, el TERMCAT -centre de terminologia de la llengua catalana creat lany 1985 per la Generalitat de Catalunya i lInstitut dEstudis Catalans- ha creat el diccionari Societat de la Informaci. Noves Tecnologies i Internet, amb la voluntat de considerar globalment una terminologia que neix contra rellotge i que arriba a la llengua catalana (i altres llenges), en forma de manlleu i calc lingstic de langls2. A ms, aquest organisme tamb proposa una srie de criteris per a lestudi i el tractament daquest lxic amb la finalitat de determinar si sha dincorporar al sistema lingstic o no.

3.1

Criteris de viabilitat
MAS I FOSSAS, Gemma. La terminologia de la societat de la informaci. Assessorament i Terminologia. Centre de Terminologia TERMCAT . Article publicat a la revista Llengua i s. (http://www6.gencat.net/llengcat/liu/20_ 58.pdf)
2

Per a decidir lacceptabilitat i la viabilitat dun terme, cal valorar els aspectes lingstics, terminolgics i sociolingstics que lafecten per tal de prendre una decisi adequada. Per no sempre s necessari, des duna perspectiva terminolgica, buscar alternatives a certs manlleus que obeeixen a una moda passatgera, a un s personal o estilstic, o que es preveu que tindran una vida efmera, encara que puguin tenir un s puntual important en determinats mbits. Aquest podria ser el cas de manlleus com ara bakalao, beautiful people, yuppi o jasp.

3.1.1 Manlleus que es poden incorporar al sistema lingstic Tenint en compte aquests criteris, els manlleus que el Consell Supervisor del TERMCAT considera que es poden incorporar al sistema lingstic presenten les caracterstiques segents:

Formes creades amb elements cultes procedents del llat o del grec. (biotica,

allergogen, lissenceflia)
-

Manlleus que han passat a ser ds corrent en la llengua general, ja sigui

adoptats o adaptats. ( gaspatxo, kiwi, jazz )

-

Manlleus que shan integrat dins el sistema lingstic i han donat lloc a srie

derivatives o compositives. ( surf- surfista, atrezzo- atrezzista, cros- motocrs ).

-

Manlleus de base toponmica o antroponmica. ( brie, xampany, xers ). Manlleus que no tenen una alternativa catalana genuna que ocupi el mateix

camps semntic i que dins del seu mbit despecialitat tenen un s general. ( bric, prcing, au-pair ).
-

Xenismes que denominen conceptes propis duna altra cultura i que no tenen

alternativa en la llengua darribada. ( xawarma, burca, nicab )

3.1.2 Manlleus que no shan dincorporar al sistema lingstic No shan dincorporar al sistema lingstic els manlleus segents:

10

Manlleus per als quals hi ha un equivalent en la llengua darribada ( container-

contenidor; hojaldre- pasta de full ).

-

Manlleus que poden ser substituts per una forma alternativa neolgica. (frame-

marc; e-mail- correu electrnic).

-

Manlleus que no sn del tot adequats des del punt de vista formal o conceptual

en la llengua original. ( sudadera- dessuadora; training- aprenentatgem ensinistrament, instrucci, formaci)

-

Manlleus procedents de marques registrades. Malgrat que se solen popularitzar

en la llengua general, pot haver-hi restriccions legals que dificultin ladaptaci formal. s per aix que s recomanable buscar una forma de denominaci alternativa que es pugui aplicar a tots els productes similars. ( Discman- cd de butxaca; Tetra-brikBric ).

4.

CONCLUSIONS Com b hem pogut observar, la nova terminologia que es crea a les xarxes de comunicaci social obeeix a la necessitat de designar noves realitats, mostra, una vegada ms, de lestreta relaci que mantenen el llenguatge i la cultura. La diferncia amb altres termes que shan anat creant al llarg de la histria de la llengua, s que aquest llenguatge 2.0 es troba inscrit dins dun entorn virtual. Aquest per, presenta una evoluci tant rpida que molta de la terminologia sorgida en un moment determinat pot ser canviada per una altra totalment nova en qesti de poc temps, la qual cosa representa un problema a lhora dincloreu-la en el diccionari.

Per tot i que aquests termes perduressin fora temps dins una comunitat de parlants i que, pel que fa a aquest aspecte, fossin aptes per a ser inclosos en el diccionari, ens trobem amb un altre problema: el tractament daquests manlleus des del punt de vista de si han de ser incorporats al nostre sistema lingstic o no, problema que, per la seva banda, el centre de terminologia TERMCAT ja sha encarregat de solucionar tot proposant una srie de criteris per tal de determinar la seva viabilitat.
11

Aix doncs, i tenint en compte tots aquests aspectes, penso que una part terminologia creada per les xarxes socials si que shauria dincloure en el diccionari normatiu, essent els millors candidats aquells termes que, previ estudi, anlisi i normalitzaci terminolgica, sobservi que no seran tan sols una moda passatgera, sin que tindran una perdurabilitat dins la comunitat de parlants i que passaran a ser ds corrent en la llengua general.

Tot i aix, en cas de que la inclusi daquesta terminologia en el diccionari normatiu no fos possible, crec que seria interessant incloure-la o b en un diccionari de lxic especialitzat en xarxes socials, com ara el ja mencionat diccionari Societat de la Informaci. Noves tecnologies o Internet del TERMCAT, o b al ja existent Diccionari de Neologismes creat pel mateix organisme i publicat per primer cop lany 1997.

12

BIBLIOGRAFIA

GRUP DESTUDIS CATALANS (CAMPS, Carles; CAMPS, Oriol; CASALS, Carme; CASALS, Dolors; FIT, Ricard; FULQUET, Josep Maria; LLOVERAS, Xavier; PERICAY, Xavier; PRAT, Miquel; SELLENT, Joan; TOUTAIN, Ferran).

El barco

fantasma (1982-1992). Barcelona, 1992.

SOL,

Joan. Sobre la lexicografia catalana actual. Editorial Empries.

Barcelona, 1992.

SERRANO,

Sebasti. Comprendre la comunicaci. Editorial Proa. Barcelona,

1999.

TERMCAT. CENTRE DE TERMINOLOGIA.

Recerca terminolgica: El dossier

de normalitzaci. Eumo Editorial. Vic, 2006.

TERMCAT. CENTRE DE TERMINOLOGIA.

Manlleus i calcs en terminologia.

Eumo Editorial. Vic, 2005.

13

Bibliografia web

La lexicografia i la identificaci automatitzada de neologia lxica. De lexicografia. Actes del I Symposium Internacional de lexicografia. Barcelona, 16-18 de maig de 2002. P.287-294. (http://www.upf.edu/pdi/dtf/teresa.cabre/docums/ca04do.pdf)

CABR, Maria Teresa; DOMNECH, N; ESTOP, R; FREIXA, J; SOL, E .

Ana Mara. La Socioterminologa, una respuesta a las necesidades terminolgicas actuales. Centro de Investigacin en Traduccin. Facultad de Lenguas. Universidad Nacional de Crdoba.
GRANERO DE GOENAGA,

(http://www.lenguas.unc.edu.ar/aledar/hosted/xicongreso/ejes_tematicos/lenguas_extr anjeras/granero.pdf)

MAS I FOSSAS, Gemma. La terminologia de la societat de la informaci. Assessorament i Terminologia. Centre de Terminologia TERMCAT . Article publicat a la revista Llengua i s. (http://www6.gencat.net/llengcat/liu/20_ 58.pdf)

Gran Enciclopdia Catalana ( www.enciclopedia.cat)

Institut dEstudis Catalans ( www.iec.cat)

14