riBera

informaci de la
actualitat EcONOMia EspOrts cultura tENdNciEs OpiNi FEstEs
Algemes destina ms de 730.000 euros al foment de locupaci al municipi
LAjuntament dAlgemes ha oferit ms de 200 llocs de treball per a lany 2011 a travs de cinc programes per al foment docupaci que sumen un total de 738.585,16 euros destinats a impulsar locupaci local. Aquesta xifra ha estat possible grcies a la inversi municipal i ladjudicaci de diferents subvencions.
PG. 20

AGOST 2011 / PREU: 1

Cultura

El Rac de la Pintora
Situat a prop d Alberic, en els voltants de l hotel es poden practicar activitats com la peixca o navegar amb piragua.
PGINA 28

Pla dIgualtat de lrea de Salut

Lrea de Salut 10, que engloba la comarca de la Ribera, ha posat en marxa un pla digualtat que aplicar en tots els seus centres de treball.
PG. 13 PG. 24

Viatjar quasi debades

Descobrim qu s el Couchsurfing de la m de dos amics argentins que estan de pas per la Ribera en la seua particular volta al mn.

15,5 1,35

milions deuros de deute a 31 de desembre de 2010 milions deuros de deute generats durant el primer trimestre de 2011

Signat lacord de govern entre PSPV i Comproms a lAlcdia

El PSPV i Comproms han signat un document programtic per afavorir la governabilitat. Lacord es basa en els principis de participaci, transparncia, austeritat, solidaritat, responsabilitat, progrs, ocupaci i servei pblic
PGINA 5

Servei de biblioplatges a Cullera

Cullera ofereix durant tot lestiu un servei de biblioplatges perqu els banyistes puguen gaudir de la lectura grcies a les dos installacions situades en la platja de Sant Antoni, front a ledifici de Ferrobs, i la platja del Rac. A ms de tota classe de llibres, els banyistes trobaran exemplars dINFORMACI DE LA RIBERA.
PGINA 12

Un deute pels nvols

Les xifres sn ben eloqents: la situaci financera de lAjuntament de Cullera s alarmant, una situaci compartida amb molts ajuntaments darreu de lestat. La particularitat que marca la gesti dErnesto Sanjun s que el deute amb els provedors que mant lajuntament sha disparat en els ltims mesos. Aix ho confirma el tercer informe de morositat elaborat per la Intervenci municipal i que xifra en 17 milions deuros la quantitat que deu el Consistori a les empreses. Tot aix provoca greus dificultats en determinades contractacions.
PG. 4

Sueca esdev la capital cultural de la Ribera amb la Mostra de Mim

Sueca ser durant els primers dies de setembre el centre de tots els aficionats a les arts escniques grcies al Festival Internacional de Mim que es celebra per XXXX ocasi. Tot i la crisi, lorganitzaci de la cita cultural ha cuidat fins el detall una programaci que est pensada per al gaudi de tots els amants del mim.
PGINA 24

Setmana esportiva de Cullera

Cullera acollir durant la primera quinzena dagost competicions de diferents modalitats esportives. Enguany es ret homenatge al pilot Vicente Prez Manzanares.
PGINA 22

| Opini |

e
Editorial

Capitalitats compartides
Alzira s capital de la Ribera, aix no s discutible. Hi ha pols datracci comarcals dindubtable pes. com ara Algemes, Carcaixent, lAlcdia, Benifai... Per el pes demogrfic, econmic, cultural i social dAlzira s un factor tan determinant com fins i tot lhistric. Per, i a la Ribera Baixa? Quina ns la capital? Sembla evident que hi ha una rivalitat histrica entre Cullera i Sueca. Sens dubte, el referent turstic de les dues Riberes s Cullera, el seu nom s conegut arreu dEspanya i est a lagenda de nombrosos touroperadors europeus. Ara per ara, per, Sueca gaudeix duna vidacultural i social molt ms pronunciada. El Festival de Mim que se celebrar el proper mes de setembre ns un bon exemple. Queda clar que la comarca gaudeix duna gran diversitat de pols datracci. I aix, definitivament, s positiu.

Vida
Els assegure que el meu propsit era escriure un article ben diferent a aquest. Diguem-ne, ms lleuger. Ms en consonncia, potser, amb lpoca estiuenca en qu ens trobem. Per sembla com si la vida no ens volguera donar cap treva. Recordant-nos a cada pas, amb alguna de les seues sotragades trgiques, com de punyetera pot arribar a ser. I com de frgil s la nostra condici. Tenia, en principi, la intenci de parlar-los dun dels llocs amb ms encant del nostre poble, el Dosser. Un paratge que se nix bastant de la imatge prototpica de turisme massificat que es t de Cullera. I on els nostres sentits poden gaudir dun paisatge amb espais encara verges i duna gran bellesa. Com la seua platja, amb un imponent cord dunar acabat de regenerar. Platja que limita, per un costat, amb el parc natural de lAlbufera i, per laltre, amb lnic tram de costa brava de la nostra provncia. I que a banda de permetre el contacte directe amb la natura, tamb compta amb tot un seguit datractius esportius i doci, integrats de manera harmnica amb el seu entorn. En aquest rac privilegiat del

CartEs dEls lECtors

Reflexions sobre la intolerncia

Desprs de despertar-nos el diumenge, amb la terrible notcia de la matana a lIlla dUtoya , hi ha motiu per a pensar que el fanatisme, pot arribar a tan fatals i dramtiques conseqncies,per aix s desgraciadament. Encara caminava commocionada amb la notcia quan el dilluns em vaig topar de cara amb una realitat ,cada vegada ms freqent i perillosa. I s que estant a lambulatori de Sueca, em vaig trobar davant dues cues de gent, en una hi havia entre uns altres , una dona daspecte rab i un home senegals,en laltra gent autctona. Quan em vaig acostar, una daquestes persones (jove,amb estudis,em va dir que era infermera) que estava en la segona cua ,estava deixant anar un discurs sobre com de malament estava tot a Espanya,que hi havia molta gent estrangera,que la sanitat anava fatal,perqu entre altres coses es dedicaven a atendre a aquesta gentola; i de seguida va afirmar haurien dhabilitar dues cues, una per a la gent normal i una altra per al ganao. Si, ganao va ser lexpressi que se li va ocrrer per a designar a les dues persones estrangeres. Jo em vaig indignar i simplement li vaig dir preferisc mil vegades estar en la cua del ganao que en aquesta i vaig canviar de cua. I s que davant certes actituds no es pot romandre indiferent i hem de posicionar-nos, perqu de la intolerncia al racisme i daquest a lodi hi ha un fil tan fi que desgraciadament ja hem vist moltes vegades on pot arribar. Rosa Serra Magraner

mediterrani, s on he tingut la sort de passar amb la meua famlia els ltims estius. I dassaborir la seua calma, la seua quietud. Un lloc ideal per a poder com es diu ara- carregar les piles durant aquest parntesi estival, i desconnectar de la vida atrafegada de la resta de lany. Que predisposa, a ms, a plaers tan saludables com el de la lectura, o el dileg amb u mateix. O a disfrutar de la conversa amb els amics, i recordar aix els beneficis de tota classe que comporta el conreu de lamistat. Un lloc daquells que deixen de representar en algun moment una realitat purament exterior, per traslladar-se al terreny de les emocions ms ntimes. Va ser precisament al Dosser, en concret a les portes del renovat restaurant el Blanco, on em top un dia de mitjans de juliol amb Fernando, el psicleg municipal. Jo anava acompanyat pel meu fill Robert i vam estar xerrant una bona estona sobre com li anava a aquest en el Centre Ocupacional. Tamb sobre lorganitzaci de les properes Jornades educatives al mes doctubre, de les quals Fernando era lautntica nima mater i en les quals ell mateix mhavia animat a participar. Tots dos coincidem plenament que era molt important la continutat daquest espai de trobada i experincia compartida de la comunitat educativa del nostre poble, a pesar dels temps de penria en qu estvem immersos. Tot seguit ens acomiadrem, amb el propsit de mantindrens en contacte. Aix ltim, per desgrcia, ja no seria possible. Molt poquetes hores desprs, i duna manera sobtada, Fernando ens deixava per sempre. Des daleshores, la majoria dels

comentaris que he sentit sobre la seua persona compartien un denominador com. Fernando, per a la gent que ha tingut la fortuna de conixer-lo, ha sigut un gran professional i una magnfica persona. Per damunt de tot, destacava per la seua bonhomia, pel seu carcter assossegat, cordial i acollidor. Deixos carcters que aconsegueixen transmetre confiana i serenor a la gent del seu voltant. Una persona molt humana, en definitiva. Qualitat que es manifestava tamb en la manera com desenvolupava la seua tasca professional. Una professi amb la qual estava comproms fins al moll de los. I que lexercia a pesar del seu carcter tranquil- amb un entusiasme, i una passi, encomanadissos. Fernando, des de la seua concepci humanista de lensenyament, era ben conscient que en el mn de leducaci es treballa amb un material hum altament sensible els nostres xiquets, els nostres jvens-. Per aix, la seua manera dentendre leducaci personificava a la perfecci el que ara sanomena com a educaci en valors. I aquest comproms seu es manifestava sobretot en una sensibilitat molt especial cap al grup dalumnes, en principi, ms desvalgut, ms vulnerable. En aquest sentit, per a ell, latenci a la diversitat o lescola inclusiva no eren conceptes buits de contingut, sin el reflex de la seua particular visi del que havia de ser leducaci, del que havia de ser lescola. Una realitat tan plural i diversa com ho s la vida mateix. Sobre tot aix, parle amb un cert coneixement de causa. Durant letapa descolaritzaci de Robert a lEscolaica, vaig

Toni Picazo

riBera
informaci de la
Director: Jordi Piris direccio@informaciodelaribera.com Coordinaci de continguts: Xavi Bellot redaccio@informaciodelaribera.com Departament comercial: Pilar Torres comercial@informaciodelaribera.com 664411031 Maquetaci: alquadrat.com info@alquadrat.com Correcci i assessorament lingstics: Joan Francesc Bolufer Informaci de La Ribera no es responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, i es reserva el dret de no publicar totes aquelles collaboracions que atempten contra lhonor de les persones. Edita: Servicios Audiovisuales Mat Media info@matmedia.tv Imprimeix: Artes Grficas del Mediterrneo Dipsit Legal: V-2271-2011

AGOST 2011

riBera

mantindre amb Fernando llargues i profitoses xerrades. La integraci escolar duna persona amb discapacitat intellectual no s cap cam de roses. Per, sens dubte, Fernando, amb el seu tarann optimista i la seua positivitat contagiosa, va aconseguir que aquest acabara sent un cam molt ms fcil i planer. Que les nostres lgiques preocupacions com a pares sanaren esvaint en comprovar com de feli era Robert en la seua aventura escolar. Cosa per la qual sempre li estarem ms que agrats. A Fernando, lacomiadrem amb Vida, la seua can preferida. Un cant a la vida que s tota una declaraci de principis sobre el nostre pas per aquest mn. Tot un testimoni tamb de la seua personalitat vitalista. Dissortadament, el dest ha volgut que eixa vida seua shaja trobat massa prompte tal com diu la mateixa can de Llach- a merc dalguna onada fatal. Molt abans del que tots hagurem desitjat. Per aix, la millor manera de mantindre viva la seua memria s continuar amb tots els projectes que port endavant al llarg duna vida tan fructfera com la seua. I, en aquest sentit, em sembla una magnfica idea que les Jornades educatives de Cullera puguen portar a partir dara el seu nom. Seria una forma molt bonica de recordar-lo i de retre-li un ms que merescut tribut.

MatEMtiQUEs dEstiU
A lestiu acariciem idees meravelloses que traspassen lobscuritat de la nit com un poema dEstells. A les nits destiu em ve dolament el record fuga dels dies salvatges i frgils de la joventut que contenien mil histries i que guarde gelosament. Es fcil trobar simpatia en el conviure amb la famlia, amb els vells amics i lalegria del carrer perqu hi ha moltes hores de sol als dies posteriors a San Joan. Magrada gaudir dels moments a les places amb la msica arbrada de Miquel Gil, les poegrafies ellptiques de Miquel Grau, el club musical del bon rotllo dArthur Caravan i amb canons especials com Cim i Muntanyes de Brossa dAhir

de Pep Laguarda. Tot aix s per a mi lestiu. Sn tants els bons moments de canons valencianes que magrada dur-les al cd del cotxe amb les finestres obertes perqu arrosseguen les odes dels turistes que vnen a les platges. I aix em fa somriure damagat com si fos Cheshire, el gat dAlicia al pas de les meravelles. I aix tamb arriben els records dels dies escolars i les classes de matemtiques, i els nmeros i la cridria dalgun professor massa carregat de licor de caf dAlcoi que em volia fer entendre noves operacions matemtiques com si foren transaccions comercials del parquet de Wall Street. Ara el que vull s posar pau als records. La pau es troba entre el turment de les notcies sobre leconomia mundial i els records dels diferents mtodes i estils densenyar que he tingut al llarg del meu recorregut pel sistema pblic escolar en vies dextinci. Per tot aix vull elogiar la veritat de les matemtiques Com la vida est plena de contes, ara us en contar un. Espere que tingueu les orelles ben parades. El conte que us contar s un mosaic de detalls perduts. Per als lectors ms ociosos ser un conte ple de personatges que dimiteixen per la dictadura dels genovesos, en canvi el ms com dels lectors pensar en la fi del conte com

un descans. A mi, en canvi, el que menforteix ms que res s eixe vent del conte que us vull contar. Un bon dia destiu el meu cap fa la comanda per aconseguir una vida plena de felicitat al damunt de la Serra de les Agulles. I hi vaig pensar: en primer lloc tot el mn necessita una casa i aix te un preu. Fiquem-li un preu geners. Una llar que oscilla entre lactual preu duna casa de 60.000 i el preu de fa huit anys de 250.000. Escollim el valor ms alt per ser valencians i li afegim un xalet dAlejandro de la Sota valorat en 300.000 per a passar els caps de setmana. Ara ja en portem 550.000 gastats i encara ens queda posar a la cistella de la comanda un sou de 2500 eurots al mes durant 60 anys (encara que jo esperar complir-ne ms per amb aix ja mapanye). A ms hi sumen un bon cotxe per a viatjar. Total que si multipliquem 2.500 durant 60 anys son 150.000 eurots, ms pagues extres uns altres 150.000 eurots. Mare meua quin bon dia passar a la Serra de les Agulles amb eixe airet que refresca i em fa repensar la fi del conte! Tot: casa, xalet, sou, i cotxe fa 2 milions deuros. No cal que feu el compte colent com fan a la democrcia a la pequinesa. Dos quilos per barba. I aix que sc jo qui ha de pagar. Per tant em fa, crec que la suma per

a viure ja est b. I a ms, viur somrient. I com vull que tot el mn somriga, no com als anuncis de gebre de la televisi que no eixiran mai de la pantalla per consolar la nostra trista peresa, ara far el mateix compte per a tot el mn, per a tothom. Tots a cobrar 2 quilos deuros! Aix far 13 bilions. Peccata minuta. Tota la poblaci mundial a cobrar 2 quilets per cap! I Ara? qui s el descregut que pensa que no hi ha ms de 2 bilions deuros al mn? Crec que al mn hi ha 5 pentamilions deuros o encara ms. Tant shi val repartir dos bilions deuros que vint a tota la humanitat per ser feli. Si creem esta histria entendrem per qu Moodys, Standard and Poors i Fitch sn els nous contacontes mundials. Estan sacsejant larbre de lesperana de viure en pau per traure beneficis dels interessos que ells mateix devaluen. Eixe s el pitjor dels comptes. Encara com que tenim a Ana Ballester per al nostre record a les nits destiu amb els seus contes i de com fer comptes. Ai! Si visquera Alexandre VI diria que no cal aventurar-se ms en aquest conte. Callem i escoltem el que va dir: Sobre la riquesa, Epictet diu en les mximes que s feli qui t poc i no demana res, per jo pense que s ms feli encara qui t ja molt i amb aquest molt en t prou.

Jaume Girons

Francesc Garca Donet

tUrisME FaMiliar
Amb una simple ullada des de qualsevol promontori nhi ha prou per comprovar que les condicions de la comarca de La Ribera del Xquer sn excepcionals per al turisme. Ms enll dels tpics, o fins i tot aprofundint en aquestos, la combinaci de paisatges i elements diversos presenta una enorme potencialitat per atraure gent de tota mena i procedncia. Aquesta riquesa t una dimensi tan important que ni tan sols els desmesurats intents de desfigurar-la que shan dut a terme durant unes quantes dcades han aconseguit balafiar-la completament. Lencs de la comarca, i les possibilitats daprofitament turstic daquest encs, continuen vius. I aix t vigncia fins i tot per a lantiga joia turstica de La Ribera, la tan maltractada i formigonada vila de Cullera. Val a dir que laposta inicial, i mantinguda fins avui, dels poders fctics

daquest municipi per aix que diuen turisme residencial ha fet que anara prevalent el segon concepte sobre el primer, fins a lextrem de quasi eliminar lexistncia dun turisme prpiament dit, en favor dun residencialisme sostingut quasi exclusivament en lancoratge que produeix la propietat, tot siga que eventualment. Queda, s cert, el turisme nacional low cost a la recerca dapartaments de lloguer barat, per aix no s la classe de turisme que permet parlar duna autntica, i productiva, indstria turstica de qualitat. Ara b, davant de tot el trfec de formig, all que Cullera ha mantingut en un estat esplndid s el seu millor recurs turstic: la mar i les platges. De fet, aquest element natural, amb el complement del sol radiant de lestiu, sha convertit en lnic recurs de qu disposa, ara mateix, Cullera de cara al turisme. I aix permet mantindre les esperances en la revitalitzaci dun sector que, enmig de la profunda crisi econmica que vivim, s quasi lnic salvavides immediat que tenim a labast, per no s prou. Sempre ha destacat molt la desproporci entre lenorme atractiu de la platja i all que ofereix Cullera a banda de la platja, i amb el pas dels anys aquesta desproporci sha incrementat. Per resulta que platges, bones platges, hi ha a molts ms llocs, on els turistes

poden trobar, a ms a ms, altres allicients i molta diversi. El sol i platja, si t com a nic complement la passejada nocturna pel costat de la platja, acaba resultant mortalment avorrit, de manera que els turistes, fins i tot els de segona residncia, acaben fugint. Caldria esperar, doncs, que les autoritats locals, juntament amb el sector turstic supervivent, es deixaren duna vegada de quimriques nfules de grandesa arrasadora, abandonaren les obsessions per manhattans i urbanitzacions gegants amb camp de golf adossat, i saplicaren a traure un profit sostenible a all que hi ha, a all que encara queda, que s molt: unes platges meravelloses, un clima esplndid, una histria amb vestigis interessants i un entorn amb grans possibilitats per a organitzar activitats diverses i ben amenes, des de lAlbufera fins a la Murta, amb el gran riu com a centre neurlgic de tot. s clar que, dins del terreny de les intencions, tot aix ha estat ja provat i fet, i continua fent-se, per duna manera tan tmida i ellptica que fa pensar en un molt escs convenciment. Si ms no, el major impuls sha materialitzat en el terreny dels eslgans, que shan anat succeint al llarg de les dcades sense que shaja trobat el concepte exits definitiu. Ara mateix, al web turstic oficial de Cullera sen pot advertir un de prou realista, Turisme

familiar, que respon al que sobretot hom pot veure a la platja: famlies amb xiquets. El mal s que, a banda de la platja, no hi ha molts allicients ni per als xiquets ni per als seus familiars. s possible que Cullera no oferisca cap esdeveniment destacat per al pblic infantil que servisca de referncia i que situe aquesta destinaci en el mapa? Doncs s, Cullera no ofereix cap festival artstic, siga de teatre, danimaci, de msica o de cinema, ni cap competici esportiva rellevant, no hi ha res important dirigit cap als xiquets. Per no parlar de les condicions dhabitabilitat de la zona turstica per als turistes ms menuts, amb un trfic infernal que encercla per totes bandes la lnia costera i que els reclou all. S, all que hi ha en abundncia a Cullera sn cotxes, per totes bandes i a tota hora. I el transport pblic resulta tan escs, que

una de les poques atraccions turstiques que perviu al llarg dels anys s justament un trenet urb. s clar que, per a solucionar problemes com aquestos, dentreteniment o de mobilitat, calen imaginaci i ganes. I aix degu esgotar-se dibuixant ratlles als mapes urbanstics dun passat recent que, tanmateix, sembla ja molt remot.

Segueix-nos al facebook!!!

| Actualitat |
Sueca garanteix la seguretat dEl Perell tot lany
Arran dunes declaracions del president de la Junta Venal dEl Perell, el govern suec ha contesta garantint el servei.
PG. 16

Xquer Viu denuncia la contaminaci del Riu Magre

La denncia ha arribat desprs de la trobada de peixos morts al riu
PG.S. 8

Servei de biblioplatges a Cullera

Entre altres publicacions els lectors que facen s deste servei podran trobar INFORMACI DE LA RIBERA.
PG. 12

LAjuntament de Cullera augmenta el deute 1,4 milions en el primer trimestre

El deute de lAjuntament de Cullera amb els provedors sha disparat en els ltims mesos. Aix ho confirma el tercer informe de morositat elaborat per la Intervenci municipal i que xifra en 17 milions deuros la quantitat que deu el consistori a les empreses. El Grup municipal Socialista, que ha tingut accs a lesmentat document ems el passat 11 de juliol, ha pogut constatar que al deute de 15,5 milions que figurava en lanterior informe corresponent al perode setembre a desembre del 2010, cal sumar-li 1.349.321,47 euros del primer trimestre del 2011. Concretament en lapartat corresponent a les factures de pressupostos tancats la quantitat ascendeix a 341.836,1 euros, quantitat corresponent al pressupost corrent de 710.720,41 euros. Cal assenyalar, a ms, que a data de hui continuen augmentant les factures sense consignaci pressupostria i que en aquest cas ascendeixen a 312.077,49 euros. Aquestes xifres alarmants confirmen, segons Jordi Mayor, que com sha advertit en els ltims temps Cullera viu una situaci demergncia econmica per culpa de la nefasta gesti dels recursos pblics de la qual lnic i mxim responsable s lalcalde, Ernesto Sanjun Martnez, ha afirmat Mayor.

Signat un conveni entre Alzira i Carcaixent

Lalcaldessa dAlzira, Elena Bastidas, i lalcaldessa de Carcaixent, Lola Botella, han firmat, este mat, un conveni interadministratiu en nom dels ajuntaments a qu representen. Un conveni que ve motivat pel fet destar, lAjuntament de Carcaixent, tramitant una modificaci puntual del seu Pla General dOrdenaci Urbana per a la millora dun tram urb de Carcaixent en el lmit amb el terme municipal dAlzira, amb la finalitat de possibilitar el creixement de la zona industrial limtrofa. Com sinclouen, en el seu mbit, terrenys pertanyents a Alzira i Carcaixent, lesmentida modificaci del Pla, ha de ser qualificada dmbit supramunicipal i ser tramitada de conformitat amb el que disposa lArt. 61.2 de la LUV. Aix suposa que el Pla General de Carcaixent podr ordenar aquest mbit, amb lacord previ plenari de lAjuntament limtrof afectat (Alzira) o, si s el cas, mitjanant la firma de loport conveni. A travs deste conveni que sha firmat hui, es fixaran els criteris relatius a la tramitaci, aprovaci i execuci de la Modificaci de Pla promoguda per lAjuntament de Carcaixent i sestablir lextensi territorial, el municipi assumeix la tramitaci, el rgim de comunicacions i dintervenci de laltre municipi en el procediment, el dAlzira, aix com el rgim econmic aplicable.
Economia domstica

El deute generat en el primer trimestre se suma als ms de 15,5 milions deuros acumulats a desembre de 2010.

Els Socialistes de Cullera han aconseguit grcies als seus nou regidors que lEquip de Govern convoque un ple extraordinari en qu lExecutiu es veur obligat a presentar les factures impagades. Ens alegrem desta decisi, a qu estan obligats per llei, ja que sha de procurar la mxima transparncia tant en aquest assumpte com en tots, ha indicat Mayor. El lder socialista aprofitar la sessi extraordinria per a tornar a exigir lelaboraci dun nou pressupost municipal i a exigir explicacions a Ernesto Sanjun

pel caos existent en els comptes del municipi.

Greus dificultats

Hi ha greus dificultats per a procedir a algunes contractacions i lalcalde ha de donar la cara i explicar amb claredat i sense excuses qu est passant, ha exigit Major. Cullera no pot esperar fins a setembre i la situaci exigeix prendre mesures consensuades que traguen a la ciutat de la terrible situaci en qu es troba immersa a causa de la mala gesti del PP, ha demanat.

Per a Mayor, el poble viu una situaci paradoxal perqu mentre les empreses no cobren i es veuen abocades a abaixar la persiana o a despatxar els seus treballadors, el senyor Sanjun i els seus no toquen ni un cntim del seu sou, contracten ni ms ni menys que a dotze assessors i per altra banda demanen als ciutadans que sajusten el cintur. s demencial. Per la seua part, lAjuntament de Cullera a declinat fer cap tipus de declaraci a INFORMACI DE LA RIBERA sobre aquesta qesti.

alzira adjudica les obres duna nova rotonda al carrer Gandia

LAjuntament dAlzira ha adjudicat les obres de construcci duna rotonda al carrer Gandia intersecci amb lavinguda Vicente Vidal, a lempresa Gestiona Obres i Projectes SL, amb un pressupost de 300 mil euros. Una obra subvencionada per la Diputaci de Valncia. Lobjectiu s definir un nou ordenament i disseny viari del sector, justificat en lorganitzaci del trfic i que es milloren les condicions de seguretat del trnsit vehicular. Lalcaldessa dAlzira, Elena Bastidas, ha manifestat que en breu siniciaran les obres desta rotonda que millorar el trnsit rodat desta zona, que t una gran intensitat de trnsit.
Punt negre

Amb la construcci desta rotonda eliminem un punt negre de la Ciutat i solucionem el problema de trnsit que hi ha a la confluncia del carrer Gandia intersecci amb lavinguda Vicente Vidal. Demane pacincia i disculpes a aquells a qui les obres els puguen ocasionar alguna molstia, per s en benefici de tots i, sens dubte, valdr la pena. Per a lexecuci del projecte es disposa duna porci de sl

de 319,01 metres quadrats de lactual rea recreativa situada entre el carrer Gandia, Vicente Vidal i carrer Antonia Cerd, de propietat municipal i ds i domini pblic, com tamb de la superfcie de sl de 324,00 metres quadrats cedits per la mercantil Ice Cream Factory Comaker, S.A en conveni de collaboraci amb lAjuntament.
Reforma

Com es tracta duna reforma duna infraestructura existent i fitada en un permetre urb, sadoptaran parmetres de disseny mnims que aconseguisquen

que la rotonda obtinga els 22 metres de dimetre i 10 metres perimetrals de vials per a la circulaci vehicular. Com a conseqncia de lampliaci que es projecta, es fa necessari remodelar les entrades i eixides del carrer Gandia i de lavinguda Vicente Vidal, amb una rasant composta per elements rectes i acords verticals parablics, el ms ajustada possible a lactual, com tamb la reforma del bord sud de lrea recreativa existent, procedint a la seua urbanitzaci, trasllat de jocs infantils, i disposici de nou enllumenat pblic.

Daltra banda lAjuntament dAlgemes, a travs de lrea de Benestar Social, ha organitzat uns tallers deconomia domstica amb lobjectiu dinformar sobre com arribar a fi de mes amb pocs recursos. Este tipus dinformaci s bsica per als destinataris i sollicitants de les ajudes i prestacions municipals, un sector cada vegada ms emergent. Els tallers deconomia domstica van dirigits a aquelles persones que han sollicitat prestacions econmiques municipals. En este cas, les prestacions es donen en forma de vals per a menjar, ajudes, etc.

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera

PSPV i Comproms per lAlcdia signen un acord per garantir la governabilitat

El PSPV de lAlcdia i Comproms per lAlcdia han acordat signar un document programtic per afavorir la governabilitat de lAlcdia. Lacord entre les dues formacions es basa en els principis de participaci, transparncia, austeritat, solidaritat, responsabilitat, progrs, ocupaci i servei pblic que els dos partits firmants es comprometen a aplicar a lAlcdia. Saplicar en el primer any de legislatura i els dos partits assumeixen el comproms de collaborar activament en el desenvolupament de lacord. A ms, hi haur una comissi de seguiment que es reunir peridicament. Passat el primer any es revisar i ampliar lacord a un nou perode. Les relacions entre els dos partits es basaran en lexistncia dun clima de confiana, participaci i responsabilitat. Finalment, lacord recull aspectes que venien realitzant-se anteriorment i que cal mantenir, i tamb daltres que simplantaran de nou en aquesta legislatura. Lacord ha estat signat, en representaci del PSPV-PSOE, per Robert Martnez, Ximo Puig i Paco Martnez, i en representaci de Comproms per lAlcdia: Paco Sanz, Pasqual Ortega i Herminia Bellot. Lacord entre els dos partits contempla, pel que fa a la participaci, potenciar el funcionament dels diferents consells sectorials i crear-ne de nous (com el de la Dona), fer els pressupostos participatius, la regulaci de la iniciativa ciutadana i la consulta municipal. La televisi local tamb retransmetr tots els plens municipals a trevs dinternet, i en acabar les Festes Majors denguany sobrir un perode de dencials i establint mesures de suport a lagricultura ecolgica. En educaci la prioritat ser la defensa de lensenyament pblic de qualitat. Sinsistir i exigir a la Generalitat la urgent construcci dun centre escolar dInfantil i Primria i la implantaci de Cicles Formatius al nostre Institut. Els collegis de Batallar i Heretats tindran ascensor, que posar lAjuntament, si la Conselleria continua sense fer-sen crrec. Igualment simpulsaran les noves tecnologies dotant als alumnes de 5 i 6 dordinadors facilitats per lAjuntament i subvencionant la seua compra als estudiants universitaris i de cicles formatius.
rea esportiva

El PsPV dalzira reclama la connexi amb laP7 de la ciutat

La portaveu socialista en lAjuntament dAlzira, Isabel Aguilar, considera necessari que Alzira es posicione dins de la Comunitat Valenciana com una ciutat de referncia, sent necessari per a aix unes bones connexions amb les vies de comunicaci ms importants, sn necessries per al desenvolupament econmic de la ciutat dAlzira. Per a aix sha de fer possible la posada en marxa de projectes illusionants i de gran envergadura que creuen condicions favorables per al desenvolupament professional dels joves i impulsen la creaci docupaci. Segons Aguilar, en el segle XXI les comunicacions sn un element fonamental per a mantenir la posici competitiva. La portaveu socialista explica que des del seu grup seran exigents i han presentat una moci en lAjuntament per a reclamar la millora de la nostra comunicaci, sent necessari exigir al Govern dEspanya la connexi de lAP-7 en la carretera dAlbalat i al Govern de la Generalitat la futura CV-50, fent-la passar pel nord dAlzira i no pel nord dAlgemesi.
Connexi amb la costa

Lacord entre les dues formacions es basa en els principis de participaci, transparncia, austeritat, solidaritat, responsabilitat, progrs, ocupaci i servei pblic
consulta i reflexi al seu voltant. Com que la situaci econmica general s complicada, cal aplicar mesures dausteritat, com ara la reducci de les partides destinats a regidors alliberats i personal de confiana, la retallada en les hores extres i la reducci de les despeses destinades a informaci i publicitat i als grans esdeveniments que se celebren a lAlcdia. LAjuntament constituir una Junta de Contractaci (per a treballadors, empreses, provedors), en favor de la transparncia, amb la presncia de tots els grups poltics. El curs poltic comenar amb un informe sobre la situaci econmica de lAjuntament i anualment es publicaran els pressupostos.
Matria urbanstica

En matria urbanstica es pro-

posar la rehabilitaci del pont del Magre amb una passarella per a bicicletes i vianants, alhora que es paralitzaran noves actuacions urbanstiques i es crear el Patrimoni Municipal del Sl per destinar-lo a vivendes de protecci pblica. Es revitalitzar el centre histric impulsant la senyalitzaci per a vianants de la zona i elaborant un Pla de Rehabilitaci dEdificis. Es proposar igualment la construcci dun parc per a bicicletes de muntanya en el centre del veldrom. La preservaci del medi ambient i la biodiversitat es far potenciant el Frum de lAgenda 21, elaborant una nova ordenana contra la contaminaci acstica, fent un Pla dEficincia per a la xarxa daiges potables, elaborant una ordenana sobre antenes de telefonia mbil per situar-les fora de les zones resi-

En lmbit esportiu simpulsar la diversificaci i la promoci de la pilota valenciana, alhora que el Consell dEsports establir els criteris per a les subvencions i es promour la diversificaci esportiva. Es fomentar el voluntariat dirigit a la gent gran, se suprimiran barreres arquitectniques i es mantindr lautobs a lhospital de la Ribera de forma gratuta. En cultura es proposar la construcci duna nova Biblioteca, aix com tamb programes de foment i animaci lectora. Alhora, es recolzar els grups culturals, folklrics i musicals locals i es recuperaran els concerts de rock. Igualment sactuar en matria de patrimoni sobre els edificis catalogats que es troben en condicions deficients. Es contempla, com assumpte central, la lluita contra la desocupaci: es destinar una quantitat anual mentre dure lactual crisi i es recolzar el comer local.

Segons Aguilar Alzira es troba tancada sense possibilitat de connectar-se amb la costa i si les coses no canvien ens quedarem allats, ja que la CV-50 no passara per la nostra ciutat. Aguilar afirma que des del grup socialista reivindicarem amb fermesa que Alzira tinga unes bones infraestructures i que estiga comunicada amb la costa i amb linterior.

lrea de salut de la ribera es solidaritza amb somlia

a Benidorm o dest a triar de les mateixes caracterstiques i condicions. Esta acci sest duent a terme a travs de la Comissi 0.7% i + del Departament de Salut de La Ribera, grup constitut per diversos treballadors tant dAtenci Primria com dAtenci Especialitzada i que sencarrega de dur a terme accions dajuda a diversos projectes de cooperaci i desenvolupament. La labor desta Comissi semmarca en la poltica de Responsabilitat Social Corporativa que desenvolupa el Departament de Salut. Desta manera, la Comissi 0.7 i + realitza peridicament campanyes de recaptaci de fons destinats a accions concretes i urgents. En este sentit, amb anterioritat ha dut a terme campanyes deste tipus per a atendre catstrofes a Moambic, El Salvador, Angola i Tailndia. Tamb ha treballat amb lHospital de Camiri (Bolvia), la Fundaci Vicente Ferrer a lndia o linstitut secular Vita et Pax a Rwanda. De la mateixa manera, el Departament de Salut de La Ribera, a travs desta Comissi, du a terme donacions de medicaments i material sanitari a diferents entitats socials que ho solliciten. El sorteig del viatge entre les persones que donen diners per a Somlia, es dur a terme el prxim 17 dagost, a les 13:30 hores, en les dependncies de la Biblioteca de lHospital Universitari de La Ribera. Tots els diners recaptats es donaran, ntegrament, a les ONG que treballen sobre el terreny a Somlia: Intemon Oxfam, Acci Contra el Hambre i Save the Children. Per a participar en esta acci, noms s necessari donar un mnim de cinc euros, en els punts habilitats dins del propi Hospital Universitari de La Ribera, a canvi del qual es rebr un tiquet amb un nmero, amb qu sentrar en el sorteig. Els llocs habilitats per a realitzar esta donaci poden consultarse en la pgina de Facebook de lHospital Universitari de La Ribera ((www.facebook.com/ hospitaldelaribera), on sanir publicant informaci sobre esta campanya. El Departament de Salut de La Ribera ha ems una primera tirada de 2.000 tiquets, amb els quals preveu recaptar uns 10.000 euros per destinar-los a ajut alimentari amb destinaci a Somlia.

Amb motiu de la declaraci, el passat 20 de juliol, per part de lONU, de la situaci de Fam a Somlia, el Departament de Salut de La Ribera ha iniciat una campanya per a recaptar fons per a este pas. Aix, ha

organitzat un sorteig entre totes les persones, tant treballadors del Departament de Salut com a persones interessades a collaborar, que facen una donaci de cinc euros, dun cap de setmana per a dos persones

ACTUALITAT

AGOST 2011

La Ribera comptar amb un nou carril bici a Catadau

El secretari autonmic dInfraestructures i Transport, Victori Snchez-Barciztegui ha manifestat que el nou carril bici millorar la mobilitat no contaminant i afavorir la comunicaci del nucli urb amb el cementeri i la zona industrial. Snchez-Barciztegui ha efectuat estes declaracions en linici dobres del carril bici que connectar Catadau amb el cementeri i la zona industrial. Les obres est previst que finalitzen en dos mesos i t una inversi de 133.0946 euros. Lobra t com a objectiu facilitar la connexi als ciutadans per a utilitzar esta ruta saludable. Esta obra generar un itinerari no motoritzat i afavorir la seguretat viria de la zona ha indicat Snchez-Barciztegui. A ms, el secretari autonmic dInfraestructures ha assenyalat que des de la Generalitat, a travs del Pla Confiana, sinvertiran ms de 21,4 milions deuros en 39 actuacions, de les quals dos les executar la Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient. De la mateixa manera, la posada en marxa deste pla permetr impulsar el creixement econmic de les localitats, aix com elevar els nivells de benestar social i doportunitats. Per a aix es contempla la creaci i millora dinfraestructures de sl industrial, daccs a les xarxes de comunicaci avanades o les destinades al foment de la investigaci, el desenvolupament, la innovaci i la millora de la qualificaci dels treballadors. Tamb sinvertir en infraestructures turstiques i socioculturals,com tamb en aquelles dirigides a la conservaci i millora dels espais rurals i mediambientals.

Cullera aconsegueix noves certificacions de qualitat per a les seues platges

Lactuaci t com a objecte la construcci dun carril bici, independent del trnsit de vehicles, que connecta el nucli urb de la poblaci amb el cementeri municipal i la nova zona industrial. La materialitzaci deste nou itinerari suposar una important millora de la seguretat per als usuaris, ja que actualment discorren, tant ciclistes com vianants, per la prpia calada de vehicles.
Traat del carril bici

El traat del nou carril bici discorre parallel al Cam de Carlet, amb un ample de mnim de 2,50 metres i separat de lesmentat cam per mitj duna jardinera d1,50 metres dample. La longitud a construir s de 290 metres, t el seu inici en la connexi amb el carril bici ja existent vora el Polgon Industrial i finalitza a lentrada del nucli urb de Catadau. El ferm del carril bici consta duna capa de llast artificial sobre la qual es disposa duna solera de

formig, sobre la qual saplica una pintura de resines acrlicoestirenades de color roig. En la zona de jardinera sha previst mantindre les palmeres existents i completar-la amb nous exemplars dolivereta i cirerer japons. En tota lextensi de la jardinera es procedir a lextensi dun mosaic de grava decorativa. Aix mateix, es dotar de la corresponent xarxa de reg, amb goters integrats per al reg de cada espcie arbria. El nou itinerari tamb estar dotat del corresponent enllumenat, sha previst la collocaci de 12 bculs de 10 metres dalria, per a la illuminaci de la calada, i un bra a 8 metres daltura, per a la illuminaci del carril bici. Lactuaci es completa amb la senyalitzaci, tant horitzontal com vertical, del carril bici i la collocaci de mobiliari urb, 6 bancs de fusta amb reposabraos i papereres, distributs en lespai entre jardineres.

Cullera ha rebut la Bandera Qualitur, per lexcellent qualitat de les seues platges. En lacte celebrat en el CDT de Valncia i presidit per la Consellerera de Cultura, Turisme i Esport Lola Johnson, sha premiat tamb les certificacions que tenen les platges valencianes. El regidor de platges Pepe Gil, ha arreplegat un any ms aquests guardons, que responen al treball i a lesfor que des del consistori municipal es dedica a les platges i a la cura del seu entorn natural. Grcies a lesfor dels ajuntaments, 7 de cada 10 municipis del litoral de la Comunitat, disposen de certificats de qualitat. Cullera compta amb 4 dels 119 entregats, la ISO 9001, la ISO 14001, la Q de lICTE i lEMAS. La Comunitat Valenciana continua liderant el rnquing nacional en certificats de qualitat, amb 152 platges certifica-

des, un 10% ms que en 2010. Les Banderes Qualitur suposen un reconeixement que revalida, un any ms, laposta per la qualitat, el respecte al medi ambient i laccessibilitat global a la costa. Cullera ha rebut 6 certificats corresponents, a la platges de lEscullera, Sant Antoni, Rac, Les Oliveres, Cap Blanc i Far. Des de la primera edici de les banderes Qualitur, lany 2007, el nombre de municipis amb platges certificades sha incrementat un 30%. Amb aix, cada vegada sn ms els ajuntaments que consideren la qualitat com un element estratgic de competitivitat i diferenciaci. Les platges de Cullera destaquen per les seues aiges netes, arenes cuidades, mesures de vigilncia, servicis higinics, equipaments ldics, mesures de protecci ambiental i la garantia daccessibilitat universal, amb els seus dos punts de platges accessibles.

LOMIC dAlzira ha participat en un total de 97 alertes durant lany 2010

LOMIC dAlzira, dins de les seues actuacions en matria de seguretat dels productes i campanyes dinspecci, ha examinat en 2010 un total de 97 alertes. En el que portem dany, la Generalitat Valenciana ha detectat 112 alertes que, de forma aleatria, remetr a cada una de les OMIC repartides per tota la Comunitat. LOMIC dAlzira visita els establiments de la localitat en qu shagen pogut trobar productes notificats com a perillosos, amb la finalitat de comprovar si es troben comercialitzats. En cada visita dinspecci sentrega al comerciant tota la documentaci de la notificaci, a ms de deixar constncia per mitj de lacta dinspecci. s un treball exhaustiu, en el qual el/la tcnic/a de lOMIC que es desplaa a lestabliment fa un seguiment del producte i deixa constncia en el comer dun document en qu lamo de la botiga es compromet a no comercialitzar qualsevol dels productes notificats com a perillosos. Les alertes sn un sistema dintercanvi dinformaci de productes insegurs, a travs de la Xarxa dAlertes, amb punts de contacte en tots els estats de la Uni Europea i coordinats per la Comissi Europea a travs de la Direcci General de Salut i protecci als Consumidors i a nivell nacional per l Institut Nacional de Consum. Hi ha un altre tipus de notificacions emeses per lINC i la Comissi Europea, lexecuci de la qual correspon a les comunitats autnomes. Mitjanant este sistema de comunicaci, es produeix una interconnexi entre totes les autoritats competents en matria de consum: Comissi Europea, mbit nacional, autonmic i local. Cal destacar que grcies a lEMCORP sha reforat lOficina de lOMIC dAlzira amb una nova treballadora. A servir per a reforar estes alertes i cada un dels servicis que es duen a terme des de lOMIC.

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera

La Diputaci realitza treballs de prevenci a la muntanya de Cullera

Cullera Laica remet una carta a lajuntament que demana impulsar el lacisme a la ciutat
En lassemblea de Cullera Laica, celebrada el passat 30 de juny de 2011, es va acordar per unanimitat lliurar a lAlcalde de lAjuntament de Cullera, i una cpia als partits poltics amb representaci municipal, la segent carta que tot seguit es reprodueix integrament perqu siga coneguda pel venat de Cullera. De: Associaci Cullera Laica Al Sr. Alcalde de lAjuntament de Cullera Joan Baptista Malonda Grau, DI 19980172, com a president i representant de lassociaci Cullera Laica, i en compliment de lacord de la darrera assemblea celebrada el passat 30 de juny, madrece a vost com alcalde de Cullera pels segents motius: 1.- Presentar-nos de bell nou i i manifestar-li el nostre desig de collaboraci en totes aquelles activitats que tinguen com objectiu aconseguir el manament constitucional que declara Espanya com un estat aconfessional, tasca per a la qual li desitgem tots els encerts possibles i totes les millores dara endavant.. 2.- Encerts que ja shan manifestat entre aquesta Associaci i lAjuntament que vost presidia en la legislatura anterior en les segnets actuacions: - el tracte personal i insitucional amb vost i algunes regidories. - la collaboraci de la Regidoria de Cultura i el corresponent personal en tots els actes organitzats a La Casa de la Cultura. - la difusi dels actes entre la poblaci de Cullera. - la inclusi en el present any al llibre de festes majors de lacte celebrat dins les citades festes. - les invitacions per assistir als actes organitzats per lAjuntament. - el ress i laprovaci al plenari diniciatives de Cullera Laica, com la protecci de la tomba dAgustin Costa Font.

Lassociaci demana, entre altres coses, dur a terme els acords plenaris, aprovats per unanimitat, com lorganitzaci dun acte dhomenatge a Agustn Costa o celebrar un acte amb motiu dels 60 anys de la Declaraci Universal dels Drets Humans
3.- En aquesta nova legislatura desitgem que sacomplisquen iniciatives i millores que no han estat ateses en lanterior legislatura: - La millora en les relacions personals i institucionals amb vost i altres regidories, com Mercat i Festes, Patrimoni i Interior, especialment quan hem demanat ms duna reuni i no ha estat convocada per part de lajuntament i les dificultats que han impossibilitat realitzar actes a la sala multiusos del mercat municipal. - La contestaci a les nostres sollicituds i els corresponents actes presumptes sente tenir que recrrer a daltres organismes com el Sindic de Gregues. - La inclusi al llibres de festes de larticle que any rere any li lliurem. - Dur a terme els acords plenaris, aprovats per unanimitat, com lorganitzaci dun acte dhomenatge a Agustn Costa o celebrar un acte amb motiu dels 60 anys de la Declaraci Universal dels Drets Humans. - Tenir un tractament equnime a les notcies emeses per Tele Cullera, i daltres mitjans de comunicaci pblics, sobre les activitats de Cullera Laica. - Rebre subvenci econmica, en les mateixes condicions digualtat que qualsevol associaci dmbit local. - Treballar conjuntament per aconseguir peticions fins ara denegades com erigir un monument al metge Joan Garcs i instaurar la celebraci dactes de ritus de pas civils. - Prendre decisions per aconseguir laconfessionalitat de lestat espanyol en actuacions al poble de Cullera que li vam manifestar a linici de lanterior legislatura en 2007: que els organs, les institucions, les actuvitats i els espais pblics estiguen exempts de smbols ideolgics, com sn els religiosos; que els actes pertanyents a collectius privats, com els de les congregacions religioses, no siguen tractats com a actes oficials; que les autoritats municipals, en la seua condici de representants del poble, sabstinguen de participar en actes que representen comuni o submissi de lAjuntament a institucions no pbliques; que no simpose cap smbol religis a ning i que sempre un lxic aconfessional i compatible amb el coneixement cientfic actual. Per tot a li reiterem: 1.- La nostra collaboraci per treballar conjuntament perqu al poble de Cullera saconseguisca laconfessionalitat que es desprn de forma obligatria a la constituci espanyola 2.- La nostra cooperaci en tots els aspectes de millora de les activitats culturals aconfessionals que sorganitzen a Cullera. 3.- La nostra voluntat en assisitir a la reuni que sens convoque per part de vost i de les regidoes escaients, amb el doble objectiu de presenta-nos la nova Junta Directiva a lactual Equip de Govern que vost presideix i de diagolar al voltant de les peticions expresades al punt 3r., anterior.

Les actuacions consisteixen a evitar a travs dunes malles, que es desprenguen en lentorn del Castell, distintes roques que per les seues grans dimensions poden suposar una perill per a la poblaci. Al voltant del monument del Castell de Cullera, la Diputaci de Valncia, est realitzant treballs, de prevenci de riscos per despreniments de grans roques situades a la muntanya. Operaris de lrea de Medi Ambient de la Diputaci, estan duent a terme distintes actuacions, la finalitat de les quals s minimitzar els riscos que suposen per a la poblaci estes roques de grans dimensions. Els treballs consisteixen a fixar, amb unes malles especials, les

roques que suposen una major amenaa de despreniment, per a les vivendes ms prximes, ubicades a la zona ms alta del barri de Sant Antoni, eliminant aix qualsevol perill. Lerosi i les pluges han provocat en alguna ocasi el despreniment de roques, per la qual cosa lAjuntament de Cullera, grcies a este programa de la Diputaci de Valncia, elimina totes aquelles que puguen suposar un risc geolgic. Lactuaci est sufragada ntegrament per la Diputaci, i no suposa cap cost per a lajuntament. No s la primera vegada que es realitzen treballs deste tipus, a la muntanya de Cullera per a minimitzar els riscos.

El Bloc Jove dAlzira demana la dimissi del regidor Fita

Jos Beteta, secretari local del Bloc Jove dAlzira ha demanat la dimissi del regidor de festes Rafael Fita. Segons Beteta, cada any es llueix en la programaci de les festes patronals de Sant Bernat. Ha aconseguit en quatre anys la seua total devaluaci. Per aix, els joves de Comproms demanem la seua dimissi com a regidor de festes. Beteta considera que lexcusa econmica no val quan lany anterior es gastaren 18.000 en Francisco, 7.000 en Charo Reyna i 9.000 en Miss i Mister La Ribera. Per al portaveu nacionalista, Fita continua apostant per espectacles taurins que no tenen arrelament a la nostra ciutat com aix ho justifica el regidor. A ms a ms, lany passat, tot i que des de lEquip de Govern es negava, als alzirenys ens cost ms de 2.000 patir els bous al carrer. Beteta assenyala que en el programa de festes que sest repartint, comenta Fita que sn unes festes marcades per la valenciania de molts dels artistes. Per contra, lorganitzaci juvenil valencianista considera aquest argument un insult als valencians i als alzirenys. Perqu el PP ha marginat i margina la msica en valenci. Beteta aclareix que per si el regidor no ho sap, els grups que fan la seua msica en valenci sn de qualitat, atrauen a molta gent i no suposa una gran despesa (que pregunte a Benlloch, on es fa el Feslloch, que cada any augmenta lafluncia de gent). Per a Beteta tot a s conseqncia de la manca de participaci ciutadana. Nosaltres sempre hem apostat per la participaci en la confecci de les festes, com demostrrem amb la campanya Sant Bernat on tu digues, que dugurem a terme quan es va anunciar que no es celebrarien al camp desports de Vencia. Aix, en opini del secretari local del Bloc Jove dAlzira, per tant, es fa necessari un Consell de Festes on estiguen representades totes les associacions culturals, festives, cviques i esportives per a que les festes de Sant Bernat tornen a ser unes festes dignes .

Mostra de teatre infantil dels xiquets de Corbera

El divendres 8 de juliol es va estrenar la Mostra de Teatre Infantil realitzada pels xiquets, dentre 7 i 12 anys, inscrits al curset dArt Dramtic que va ficar en marxa lAMPA de Corbera el passat mes doctubre. A ms diniciar-los al mn interpretatiu, les activitats del curset van consistir en la gravaci dun curtmetratge i en la creaci i escenificaci duna pea teatral, ambds obres completament originals dels alumnes. Lacte, que va ser tot un xit de participaci amb lassistncia tant dels familiars dels xiquets como de les principals autoritats locals, va finalitzar amb el lliurament dels diplomes que acrediten la participaci en la Mostra. Lobra representada va ser La maledicci de la pirmide, escrita i montada pels alumnes i, desprs, es va projectar el curtmetratge La gran aventura en el temps, tamb ntegrament dells. Des dun inici, aquest taller ha intentat motivar la creativitat i el treball en grup dels xiquets, a ms dincentivar un primer contacte en la cultura cinematogrfica i teatral desde la vesant de la interpretaci

ACTUALITAT

AGOST 2011

Sueca accedeix a les lnies de subvencions de la Diputaci de Valncia per pagar a provedors
El president de la Diputaci ha presentar tres nous plans que tenen per objectiu millorar leficincia dels recursos pblics, facilitar el pagament a provedors, i identificar els immobles que han patit variacions i no han sigut declarades en el Cadastre Lalcalde de Sueca, Salvador Campillo, va acudir al sal Alfons el Magnnim del Centre Cultural la Beneficncia per a assistir a la presentaci de tres plans, desenvolupats per la Diputaci de Valncia, amb lobjectiu de millorar la situaci econmica que patixen tots els ajuntaments de la provncia. Suposa una gran notcia per a tots els ajuntaments la creaci destos plans. Crec que el president de la Diputaci ha encertat plenament amb estos projectes, ja que serviran per a palliar un poc les deteriorades arques dels nostres consistoris tan necessitats de recursos. Des de Sueca intentarem posar-los en marxa tan rpidament com siga possible per a trobar una soluci a totes les despeses que afronta lAjuntament i que poden ser reestructurades, ha assenyalat lalcalde de Sueca, Salvador Campillo. Lacte, presidit pel president de la Diputaci, Alfonso Rus, va consistir en lexposici dobjectius i en lexplicaci dels mtodes prctics necessaris per a posar en marxa els tres plans. El primer dells, el Pla per a la sostenibilitat dels serveis pblics municipals, t com a objecte oferir assessorament als ajuntaments per a optimitzar els recursos municipals, revisant contractes,

Xquer Viu denuncia la contaminaci del riu Magre

Rus i Campillo, a lacte on es van anunciar les ajudes de la Diputaci.

plantilles i serveis, a fi de reduir els gastos, per sense minimitzar la quantitat i qualitat dels serveis que es presten en lactualitat. La necessria gesti professionalitzada que proposen des de Diputaci, sha de basar en una avaluaci i racionalitzaci de les plantilles de personal de les Administracions Pbliques, una anlisi dels contractes actuals, la realitzaci dun balan de prestaci dels serveis, lanlisi dels tipus i tarifes impositives, i la gesti i posada en valor del patrimoni. El mtode prctic, per a optimitzar els recursos municipals, ha de basar-se en la realitzaci dun estudi que analitze la situaci que presenta lAdministraci Local, i la proposta dun diagnstic a partir de qual debatre alternatives de gesti de serveis pblics i optimitzaci de recursos per a reduir el gasto. El segon dels plans presentats, el

Pla de xoc per a finanar factures de les entitats locals, tenen com a objecte facilitar la cancellaci de les obligacions reconegudes, venudes, lquides i exigibles pendents de pagament dels ajuntaments. Les factures han de correspondre a gasto corrent o a inversions. La finalitat del pla s lajuda al pagament a provedors creditors de ladministraci local per a sanejar el pressupost municipal i ajudar els provedors a millorar la seua situaci financera mitjanant el cobrament de les factures. Limport total de la subvenci ascendix a 5.010.000 euros, dels quals 60.000 corresponen a Sueca per ser una poblaci de ms de 20.000 habitants. A partir del mes doctubre, lAjuntament de Sueca podr beneficiar-se desta ajuda per al pagament a provedors que es repetir a principis de 2012, segons Alfonso Rus.

En el riu Magre, al seu pas per la localitat de lAlcdia, han aparegut desenes de peixos morts, carpes duna grandria considerable, per la falta de circulaci daigua. Laigua ha deixat de circular pel riu en haver-se derivat la provinent de la depuradora de Carlet a regs agrcoles, cosa que ha deixat en sec el riu. En els prxims dies o setmanes es pot produir una mortaldat massiva de peixos, ja que hi ha grans basses amb abundncia despcies que han abaixat el seu nivell considerablement en els ltims dies. Des de fa anys laigua provinent de la depuradora de Carlet ha perms la circulaci dun escs cabal daigua que ha possibilitat lexistncia dun ecosistema al riu Magre al seu pas per lAlcdia, amb diferents espcies de peixos com la carpa, lalburnus, el perca-sol, carrancs..., vegetaci de ribera i aus distintes com la garseta blanca, lagr o el coll verd. Tot aquest ecosistema est en perill per la falta daigua.

Igualment la possibilitat de proliferaci de mosquits amb problemes de salubritat pot ser una altra de les conseqncies daquesta situaci, sin es posa remei. LAjuntament de lAlcdia ha mimat aquest paratge amb projectes de millora ambiental realitzats conjuntament amb la Confederaci Hidrogrfica del Xquer com la plantaci de distintes espcies com el salze, el lliri groc i la bova o la creaci duna senda al llarg de tot el riu que ha perms que moltes persones sapropen al riu i passegen a la seua vora. Per altra banda la falta de cabal ecolgic al riu Magre, com a mnim en determinades poques de lany, s una altra de les causes que impedeixen que aquest riu sassegure el funcionament natural dels ecosistemes propis. Xquer Viu ha alertat a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer daquesta situaci per que se solucione al ms prompte possible.

Sueca: diplomes del Curs dorientaci a la Mar

La Casa de la Cultura de Sueca va acollir lentrega de diplomes als xiquets i xiquetes participants en el I Curs dOrientaci en el Mar. Esta activitat, organitzada per una empresa de treballs martims amb la collaboraci de la Regidoria dEsports de lAjuntament de Sueca, tenia com a finalitat ensenyar els ms xicotets de la casa el valor del mar i tot el que hi comporta, i la importncia de la seua conservaci i protecci. A lacte dentrega dels diplomes va assistir lalcalde de Sueca, Salvador Campillo; la regidora dEsports, Teresa Ribes lorganitzador i promotor del curs, Guillermo Borrs; i un dels monitors, Jos Viel. Per a lalcalde, Salvador Campillo, activitats com esta fan que la convivncia entre tots siga millor i ms agradable, perqu tot el que va destinat als xiquets s sempre poc. Per a la regi-

Cullera mostra la seua histria amb rutes teatralitzades

Les regidories de Turisme i de Patrimoni Histric de lAjuntament de Cullera, continuen este estiu, oferint a turistes i visitants, la possibilitat de conixer la histria local a travs de les rutes teatralitzades: la islmica i la medieval. Estos itineraris, sn una opci ms de les nombroses activitats doci que es poden gaudir a Cullera durant la temporada estival, i que es realitzen cada dimarts i cada dijous, fins al 13 de setembre, al mdic preu de 3 euros. La ruta islmica t com a punt dinici el carrer de la Mar, ubicat en ple nucli antic. Durant aproximadament 80 minuts, actors abillats amb la vestimenta de lpoca, (en qu Cullera era un dels principals assentaments musulmans del mediterrani,) descobreixen als visitants els racons ms curiosos i misteriosos de la Cullera islmica. La ruta transcorre pel peculiar Barreig del Pou, i els seus carrers estrets i duna arquitectura prpia fins a arribar a les torrasses restaurades del segon albacar. Laltra de les rutes, la medieval, t lloc els dijous a les 2000h i durant 100 minuts, endinsa els visitants en un apassionant viatge per la vila medieval de la ciutat de Cullera. Al llarg del recorregut els actors escenifiquen com era la Cullera del segle XVI, saquejada pels nombrosos atacs del pirata Dragut, el que va provocar que els vens de la ciutat alaren la muralla per a protegir la seua comunitat. En la ruta els visitants coneixen els costums i les arrels que van convertir a Cullera en una de les ciutats mediterrnies ms importants de ledat mitjana.

dora dEsports, Teresa Ribes, este tipus diniciatives val la pena realitzar-les perqu tenim el privilegi de tindre la mar molt prop per, al mateix temps, molts desconeixem tot el que ens pot aportar. A ms, els xiquets han gaudit molt aprenent tot all relacionat amb este mn en tots els seus vessants: esportiu, ldic, mediambiental... s el primer curs que sha fet deste tipus per

lacollida ha sigut tan bona que esperem repetir-lo en els prxims anys. El curs, al qual han assistit 25 xiquets i xiquetes, ha sigut impartit per mduls. En un dells es va ensenyar els participants les parts dun veler i el seu llenguatge; en un altre, les espcies que habiten el Mediterrani. Tamb han aprs tcniques de nataci i les seues modalitats.

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera

10

ACTUALITAT

AGOST 2011

lajuntament tamb ha augmentat la dotaci de cadires per a discapacitats a les platges

sueca organitza un any ms lEscola dEstiu

La Regidoria dEducaci de lAjuntament de Sueca ha posat en marxa, un any ms, lEscola dEstiu amb lobjectiu de facilitar la conciliaci de les vacances dels ms xicotets de la casa amb el treball dels adults. En concret, des del passat dia 1, i fins al 31 deste mes, 355 xiquets i xiquetes del municipi gaudiran, des de les 9 fins a les 13.30, duna srie dactivitats ldiques i esportives amb qu, a ms, aprendran qestions tan importants com el reciclatge o la histria i monuments del seu poble. Enguany, com ja va ocrrer lanterior, sofereixen dos escoles destiu en cada un dels collegis pblics de Sueca, Carrasquer i Cervantes, que acolliran a 215 i 140 xiquets, respectivament. El nombre de places que soferien enguany era de 400, per tant, tota aquella famlia que ha volgut que els seus fills hi assistiren, i ho ha sollicitat en el temps i forma requerits, ha pogut inscriurels ha assenyalat la regidora dEducaci, Raquel Tamarit.
46 monitors

Es presenta una guia comercial a Alzira

Sha presentat al Museu Municipal dAlzira la Guia ECA 2011. Es tracta duna guia elaborada conjuntament per lAjuntament dAlzira i lempresa de publicitat ECA, la collaboraci de la qual t lloc des de fa 20 anys. En la presentaci de la Guia ECA 2011 han participat el regidor de Turisme, Rafael Fita; el gerent dECA, Enrique Castillo, i el coordinador de ledici i tcnic municipal, Pedro Benedito. Fita ha destacat que es tracta duna revista de difusi gratuta, elaborada amb la finalitat de servir com guia els turistes que arriben a la nostra localitat, aix com als ciutadans alzirenys, perqu a banda dinformaci turstica tamb cont dades dinters general molt til. La guia, de la que seditaran 6000 edicions, arreplega informaci sobre dades generals, histrics, punts turstics, espais naturals, festes locals, hotels, restaurants aix com una guia telefnica amb telfons dinters per a la ciutadania. La present edici de la guia ECA ha sigut editada, a ms de en els idiomes castell, valenci i angls; en llengua francesa, a causa de lincrement de visitants del pas Gal que es van registrar en lltim any. La guia cont tamb un mapa desplegable de la ciutat, amb guia de carrers i destacant els principals punts dinters. La Guia ECA 2011 es distribuir en diferents dependncies municipals, aix com en els establiments comercials.

manualitats, cuina, relaxaci... fins a activitats esportives (com ara patinatge, activitats en la piscina, el trinquet i el pavell), i activitats culturals destinades fonamentalment al coneixement del seu municipi. A estes se sumen activitats generals, que es realitzen dilluns i divendres, com ara excursions a la platja, jocs populars, el dia de laigua (amb lobjectiu densenyar els xiquets que s possible jugar i divertir-se sense malgastar-la), i gimcanes, com sn la festa tropical, el joc de loca o el casino.
Noves cadires

Els menors estan atesos per 46 monitors i tres coordinadors, un per cada collegi i un general. Dividits per escoles, en Carrasquer treballen 16 monitors, ms deu que es troben realitzant prctiques, en total 26. En Cervantes treballen 12 monitors, ms les huit persones en prctiques, en total 20. El Consell de la Joventut, en coordinaci

amb lAjuntament, ha realitzat la selecci dels monitors seguint uns criteris molt concrets: els aspirants havien destar empadronats en Sueca, preferiblement, i posseir una titulaci relacionada amb leducaci o com a monitor de temps lliure. Tamb sha valorat en la selecci lexperincia. Al comptar amb un gran nombre de joves que havien realitzat el curs de monitor de temps lliure ofert per lAjuntament, hem pogut incloure a molts dells per a realitzar les prctiques amb nosaltres a lescola destiu, amb la qual cosa sha disminut molt la rtio de xiquets atesos per monitor. Els xiquets estan molt ben atesos, no sols pel nombre de monitors amb qu compten, sin tamb per lexperincia que

tenen tots ells, en paraules de Tamarit. Des de la Regidoria dEducaci sha realitzat enguany un esfor a fi de donar resposta a una reivindicaci del Consell de la Joventut daugmentar el sou que percebran, tant els monitors, com els coordinadors de les dos escoles destiu. Estem vivint uns temps difcils i s dagrair el treball que realitzen estos joves tan beneficis per a tots, sobretot per a les famlies i persones que treballem. Per aix, hem aconseguit incrementar el sou que cobraran tant els monitors, que passa de 600 als 625 euros, com els coordinadors, que ascendeix de 800 a 900 euros enguany, ha afirmat Tamarit. Les activitats que realitzen els xiquets van des de tallers de

La gran acceptaci amb qu compten les zones adaptades per al bany de persones amb minusvalidesa en les platges de Sueca, ha fet que lAjuntament sollicitara a la Conselleria de Justcia i Benestar Social una subvenci a fi daugmentar el nombre de cadires disponibles. Grcies a esta subvenci saconseguix reforar el servei en les quatre platges adaptades de la zona martima, ha afirmat la regidora de Serveis, Pilar Moncho. Les cadires, denominades amfbies, complixen amb totes les garanties de seguretat, tant per a lusuari com per als monitors, i poden utilitzar-se per a desplaar-se per larena seca i dins de laigua. A ms, este model de cadira aqutica per les seues caracterstiques especials evita els monitors realitzar sobreesforos fsics a lhora de mantindre lusuari surant en laigua.

Les Nits del Castell, un atractiu extra per als visitants de Cullera
El Castell de Cullera s lescenari de diferents i curioses activitats ldiques que ha programat la Regidoria de Turisme de lAjuntament de Cullera, un any ms per als visitants durant els mesos destiu. Els espectacles Nits del Castell, es van iniciar el passat 1 de juliol, i es caracteritzen per ser sorprenents, divertits i mgics, en un entorn realment nic, es Castell. El primer dels espectacles Contes Medievals, endinsa als espectadors en les llegendes i mites que emboliquen es Castell, i els seus voltants. Una iniciativa per a tots els pblics, que se celebra tots els dilluns, els dijous, i els caps de setmana en dues passades, a les 2100 i a les 2200h, a un preu de 5 euros i una durada de 30 minuts. Per als amants del teatre sha organitzat diverses representacions teatrals, que sescenifiquen en el mateix Pati dArmes. Els espectadors gaudeixen duna nit dhumor, mgia i moltes sorpreses, mentre poden degustar una orxata. La sessi t una durada de 70 minuts, a un preu de 8 euros, i se celebra nicament els dimarts de 2300h a 00.30h. La tercera i la ms terrorfica de totes les activitats s la Nit de fantasmes. Un espectacle de 40 minuts, no apte per a menors de 14 anys, i en el qual es viu un experincia realment aterridora en la fortalesa medieval. El preu s de 8 euros i els interessats poden gaudir-lo de dijous a diumenge de 0000h a 0100 h. Els espectacles de la Nit del Castell, sallargaran fins a mitjans de setembre. Els interessats poden formalitzar les seues reserves en les Oficines de Turisme de Cullera.

Presa de possessi del nou oficial de la Policia dAlgemes

Presa de possessi del crrec de loficial inter Esteban G.P. i de lagent de policia, Francisco Javier G.Z. al costat de lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, el regidor de seguretat ciutadana, Antonio F. Sa, lIntendent Principal Cap de la Policia Local, Erich Vanacloig i lInspector, Guillermo Requena.

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera 11

Una representaci del govern de Romania visita lHospital de la Ribera per estudiar la seua gesti
Una trentena de representants del Comit Nacional dAcreditaci dHospitals del Govern de Romania, han visitat, este mat, lHospital Universitari de La Ribera, per a conixer el seu sistema de gesti de qualitat. La delegaci ha estat acompanyada del director gerent de lInstitut per a lAcreditaci i Avaluaci de les Prctiques Sanitries (Inaceps), dependent de la Conselleria de Sanitat, Vicente Rodrguez Benito. Els representants del govern romans han pogut seguir les explicacions que, sobre el model Alzira i sobre el seu sistema de gesti de qualitat, han realitzat el director gerent del Departament de Salut de La Ribera, Manuel Marn, i el director mdic de Qualitat i Organitzaci Assistencial, Toms Quirs. Aix mateix, han visitat els serveis dHemodilisi, Urgncies, Hospitalitzaci, Radiologia i Sistemes del centre hospitalari, on han conegut in situ el seu funcionament i el treball desenvolupat pels seus professionals.
Paradigma a Europa

La Ribera i els centres de salut del Departament reben la visita habitual de poltics i gestors relacionats amb la sanitat daltres pasos. Recentment, el Departament de Salut ha rebut tamb la visita de representants de la Universitat Europea de Bruges, del Sistema Nacional de Salut britnic, del Ministeri de Sanitat de Singapur i de lEscola de Negocis IE Business School.
Model Alzira

Segons ha destacat Manuel Marn, el Departament de Salut de La Ribera s paradigma de gesti nica a Europa, que ha mostrat la seua validesa tant pels bons resultats assistencials com pels alts nivells de qualitat i satisfacci aconseguida entre els pacients
Quirs. Aix, en la seua aposta per aplicar criteris de qualitat a tots els seus processos assistencials, el Departament de Salut de La Ribera t certificats de qualitat ISO 9001 en 14 serveis i processos, com lrea de Diagnstic Biolgic, Admissi i gesti de pacients, Bloc quirrgic, Urgncies, Hemodinmica, Consultes Externes, Hospitalitzaci, i Radiofsica i Protecci Radiolgica, entre altres. Juntament amb ells, lHospital Universitari de La Ribera compta tamb amb la certificaci ISO 14001 en matria mediambiental, a la qual sha sumat, recentment, la certificaci UNE-EN 16001 en gesti energtica. De la mateixa manera, la Unitat dHemodilisi i els centres de salut dAlmussafes, Benifai i Carlet, han rebut el certificat dacreditaci de qualitat dInaceps. La visita dels representants del Comit Nacional dAcreditaci dHospitals del Govern de Romania, s una mostra ms del fet que la presncia del Departament de Salut de la Ribera en les gerncies i direccions especialitzades sobre gesti sanitria s constant. En este sentit, lHospital Universitari de

Segons ha destacat Manuel Marn, el Departament de Salut de La Ribera s paradigma de gesti nica a Europa, i ha mostrat la seua validesa tant pels bons resultats assistencials com pels alts nivells de qualitat i satisfacci aconseguida entre els pacients. En este sentit, cal destacar que el Departament de Salut de La Ribera du a terme una estricta poltica de qualitat sanitria, on juguen un important paper els sistemes dinformaci per a lavaluaci de la qualitat, i la implicaci dels professionals per mitj del model de carrera professional del Departament de Salut, on els objectius de qualitat assistencial suposen el 50% del total, ha assenyalat Toms

Els representants del govern romans han pogut seguir les explicacions que, sobre el model Alzira i sobre el seu sistema de gesti de la qualitat, han realitzat el director gerent del Departament de Salut de La Ribera, Manuel Marn, i el director mdic de Qualitat i Organitzaci Assistencial, Toms Quirs

El Model Alzira de collaboraci pblica i privada impulsat per la Generalitat Valenciana, sha consolidat com una manera de gesti integral de la salut, gil, eficient i efica, centrat en les necessitats del ciutad i en el qual el professional adquireix el mxim protagonisme. Tot aix sha tradut en uns excellents resultats assistencials amb alts nivells de satisfacci dels usuaris. Lexperincia positiva ha convertit el model en el paradigma duna nova forma de gesti sanitria que sest implantant amb la construcci daltres centres i sestudia amb inters per organismes i institucions nacionals i internacionals. A la Comunitat Valenciana, els hospitals de La Ribera, Torrevieja, Dnia, Manises i Vinalop i a la Comunitat de M adrid els hospitals de Valdemoro, els futurs centres de Torrejn, Mstoles i Collado Villalba, i el Laboratori Clnic central, es gestionen davall la frmula de concessi administrativa, per la qual lAdministraci Pblica, paga al concessionari una quantitat anual per cada un dels habitants de lrea de Salut perqu siguen atesos. El control de la prestaci sanitria va a crrec de lAdministraci i la inversi inicial i dotaci de recursos materials i humans, aix com el risc financer, es transfereix a les empreses concessionries.

El PSPV dAlzira considera poc encertades les declaracions de lalcaldessa sobre alzicapital
La portaveu del grup socialista Isabel Aguilar considera que sn poc encertades les contestacions de la Sra. Bastides en alguns mitjans de comunicaci en els ltims dies, sobre el tema dAlzicapital. Aguilar defineix el llenguatge de la Sra. alcaldessa dextremadament lleuger al qualificar amb lexpressi provoquen la rialla general o fa riure les declaracions i opini en este cas del PSOE. Segons Aguilar, Bastides deixa entreveure de manera descarada que s una poltica que no arribara a cap consens amb esta actitud, perqu tot all que vaja mes lluny o siga diferent del seu pensament i gesti no s mereixedor de ser escoltar, per si de tirar per terra. La dirigent socialista explica en les meues declaracions sobre el tema dAlzicapital no vaig posar en cap moment com a culpable ni a la senyora alcaldessa, ni a lequip de govern, tot al contrari: afirme i reitere que no existia cap culpable, per amb tot no pot oblidar lalcaldessa dAlzira que qui es fotografi amb el Sr. Castillo va ser ella.

12

ACTUALITAT

AGOST 2011

Almussafes tanca les festes amb una paella per a 4.600 persones
Les Festes dAlmussafes, inaugurades el dijous 7 de juliol, es van clausurar dissabte passat dia 23, amb el XXXII Homenatge a la paella, un acte multitudinari que esta edici ha reunit a ms de 4.600 persones en la principal via urbana de la localitat. Molts han sigut els actes que han protagonitzat les Festes 2011 i que van tindre un dels seus moments especials amb el macroconcert de festes, protagonitzat pel cantant solista David Otero El Pescao en el pati de lAlmazaf. Almussafes va acollir dijous passat 21 de juliol, el concert de El Pescao en el pati del Collegi Almazaf, espectacle que va reunir a ms de 2.500 persones. Centenars de jvens es van aplegar, des de primeres hores de la vesprada, als voltants del recinte per a ser els primers a gaudir de laparici del seu dol a lescenari. El cantant David Otero, exguitarrista del grup El Canto del Loco va interpretar temes del seu primer disc pop-rock en solitari que porta per ttol Nada lgico.
XIII Gala de lEsport

Cullera ofereix de nou el servei de Biblioplatges destinat als turistes que visiten la ciutat

Desprs de les emocions generades durant la vetlada del dijous, durant la nit del divendres, el pati de lAlmazaf va ser lescenari de la XIII Gala de lEsport, que va congregar a quasi 500 representants dels clubs esportius de la poblaci, i com a acomiadament de les festes majors de la localitat, a partir de les 22 hores del dissabte, al voltant de cinc mil vens es van donar cita en el carrer Major

dAlmussafes per a participar, un any ms, en el tradicional homenatge a la paella. La Regidoria de Festes del consistori municipal va fer gala de nou duna cuidada organitzaci que va permetre que el sopar multitudinari, en el qual es van oferir cinc paelles gegants cuinades per Galbis, fra tot un xit. Lacte, amb qu es va posar punt i final a les Festes 2011 va concloure amb la celebraci de la sptima i ltima revetla festiva al recinte del collegi Almazaf. Tot aix suposa la fi de les festes grans dAlmussafes. De fet, el poble ha gaudit dels nombrosos actes de les seues festes patronals, des de la presentaci de la Reina

2011 fins a la festa en honor al patr de la localitat, Sant Bartomeu. Aix mateix, sha celebrat la festa de les Clavarieses de la Divina Pastora, amb una missa i una masclet a crrec de la pirotcnia Tors en lantiga Cooperativa del municipi. La clausura de la seua festa es va fer mitjanant la process en honor a la seua patrona. Tamb va tindre lloc la festa dels Clavaris en honor a la Divina Aurora, oferint la tradicional missa i masclet a crrec de la pirotcnia Tors. Ta,b es va fer el Ball de Galla en honor de la Reina de les Festes i de la seua Cort dHonor, que va reunir a ms de 700 vens.

La Regidoria de Turisme de lAjuntament de Cullera ofereix a tots els estiuejants el servei de biblioplatges que tanta acceptaci va tenir la passada campanya. Aquest estiu, la delegaci municipal, aposta de nou per la cultura i el foment de la lectura, la Regidoria i posa a la disposici dels seus banyistes dos biblioplatges situades en la platja de Sant Antoni (front de ledifici Ferrobs) i la platja del Rac. Les biblioplatges formades per un stand de fusta de 22m exposen ms de 5.000 llibres que abasten literatura clssica, contempornia, juvenil, infantil i fins i tot passatemps. Lhorari dobertura de les biblioplatges va de 10:30 a 14:30h i de 17:30h a 24:00h, durant tots els dies de juliol i agost. Els

interessats a traure un llibre han de dipositar una fiana dacord amb el valor de lexemplar que ser retornada una vegada dipositat el llibre i comprovat el perfecte estat de conservaci (no es podran retornar llibres trencats, banyats, amb marques o tacats). Els llibres haurien de ser retornats cada dia abans de les 22:00h, podent ser reservats per al dia prxim. Durant lestiu de 2010 les dues biblioplatges installades en la badia de Cullera van prestar 3.244 llibres, quantitat que sespera superar enguany donat el major coneixement del servei per la demanda turstica. A ms dels llibres els visitants podran trobar exemplars dINFORMACI DE LA RIBERA durant tot lestiu en aquests punts.

Campillo rep la plantilla de la Policia de sueca

La nova corporaci municipal de Sueca representada per lalcalde, Salvador Campillo, i per la regidora de Seguretat Ciutadana, M Jos Sarri, ha rebut al sal de plens de lAjuntament a la majoria dels agents que conformen la plantilla de la Policia Local del municipi. En una trobada distesa que ha tingut com a finalitat les presentacions i posada en com dobjectius, sha aprofitat tamb per a felicitar els agents que han superat per complet el procs selectiu que va finalitzar fa uns dies: Javier A. F., Salvador O. D., Javier A. M., Sergio B. S., Jose A. C., Ricardo M. M., Daniel M. M., Jos G. A., Juan Jos C. M., Jos M. B. i Aaron S. J. Aix mateix, han assistit els 12 agents que serviran com a refor durant els tres mesos destiu a les platges de Sueca. Lintendent principal cap, Jos Pascual Martnez, ha agrat la presncia de lalcalde i de la regidora responsable de lrea. Per la seua banda, la regidora de Seguretat Ciutadana, M Jos Sarri, ha afirmat que encara que tan sols fa poc ms dun mes que estic

en este crrec, em sent molt orgullosa de ser la vostra regidora. Crec que formeu un bon equip i que treballeu de valent. Sabeu que compteu amb el meu suport per a qualsevol dubte o problema que sorgisca. Vull aprofitar este acte tamb per a felicitar els policies que han aconseguit superar el procs selectiu i han obtingut la seua plaa. Lalcalde de Sueca, Salvador Campillo, ha assenyalat que s de justcia realitzar un acte com este per a presentar-nos perqu hem de

treballar i collaborar conjuntament. Sou part fonamental dun Ajuntament, en tots els programes poltics apareix reflectida sempre com una de les seues prioritats la seguretat ciutadana. Estem vivint una de les poques ms difcils que es recorden i, per este motiu, us demane una dosi extra de comprensi per la situaci personal anmica que estan travessant moltes persones. Que Sueca se senta orgullosa de la seua policia prxima.

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera 13

El Departament de Salut de La Ribera aplica un Pla dIgualtat en tots els centres

El Departament de Salut de La Ribera ha aprovat, este mat, amb el suport de la majoria dels representants sindicals de lempresa, el seu Pla dIgualtat, amb el qual pretn defendre i aplicar de manera efectiva el principi digualtat entre les dones i els homes que desenvolupen la seua activitat professional al Departament de Salut. Aix, este Pla dIgualtat afectar els ms de 1.800 treballadors que treballen tant a lHospital Universitari de La Ribera com als centres dAtenci Primria del Departament de Salut, dels quals ms del 70% sn dones. La redacci deste Pla segueix les directrius de la Llei Orgnica 3/2007 per a la igualtat efectiva dhomes i dones. Segons sassenyala des de la Direcci de Recursos Humans del Departament de Salut de La Ribera, la redacci i aprovaci daquest document suposa un pas endavant per a la nostra organitzaci en poltiques digualtat, si b el Departament de Salut de La Ribera ha estat sempre per davant de la legalitat vigent en este mbit, implementant contnuament accions positives. Daquesta manera, el Pla aprovat hui contempla sis rees fonamentals per a garantir la igualtat: laccs a locupaci; conciliaci de la vida laboral i personal; classificaci del personal, promoci i formaci; retribuci; salut laboral, i comunicaci i llenguatge no sexista. Aix, per exemple, entre les actuacions concretes que contempla el Pla, cal destacar la incordesembre de 2014, i ser la que duga a terme el seu seguiment i revisi.
Protocol dactuaci

Noves places a lEscola didiomes dalgemes

LEscola Oficial dIdiomes dAlgemes ha ems loferta de places per al curs proper tant de francs com dangls en els nivells bsic i intermedi desprs de lxit i de la demanda destudiants que han apostat per laprenentatge didiomes en la ciutat durant lany passat. En el primer cicle de matriculaci finalitzat el 12 de juliol de 2011, lEscola Oficial dIdiomes dAlgemes ha registrat 198 matriculats en total, dels quals 13 sn de francs i 185 dangls. Al setembre sobriran diversos grups tant de francs bsic com dangls en els nivells bsic i intermedi ja que es reserven ms de 200 places per als alumnes que sexaminen al setembre i per a les preinscripcions. La regidora dEducaci, Beatriz Daz, ha destacat lxit del segon any de funcionament de lEscola Oficial dIdiomes dAlgemes. Sha ampliat el nombre de places respecte a lany passat per a intentar donar ms servei a totes les persones dAlgemes que estan interessades a aprofitar-lo, assegura Beatriz Daz. Les classes de lEscola Oficial dIdiomes dAlgemes simpartiran de nou al collegi Ribalta, un edifici amb espai suficient per a albergar un nou any este servei educatiu.

El Pla dIgualtat afectar els ms de 1.800 treballadors que treballen tant a lHospital Universitari de La Ribera com en els centres dAtenci Primria del Departament
poraci o adscripci de dones i dhomes a aquelles rees o llocs de treball en qu es troben infrarepresentats fins abastar una distribuci equitativa. De la mateixa manera, el Pla dIgualtat contempla la realitzaci daccions de comunicaci i sensibilitzaci en igualtat doportunitats i llenguatge no sexista dirigides a tot el personal de lorganitzaci, i el foment de ls de les noves tecnologies i laprenentatge virtual com a eina de conciliaci de la vida laboral i familiar. Aix mateix, el Departament de Salut de La Ribera posar especial atenci en la formaci i reciclatge professional daquelles persones que hi hagen gaudit de mesures de conciliaci de llarga durada, com ara baixes per maternitat o paternitat. Per a lelaboraci deste Pla shan du a terme una avaluaci prvia, per part duna empresa externa, de les poltiques i accions digualtat que ja tenia implantades lempresa i sha constitut una Comissi dIgualtat, en el marc del III Conveni Collectiu de lorganitzaci, integrada de manera paritria per les organitzacions sindicals amb representaci i per lempresa. Aquesta comissi ha estat lencarregada de fer les propostes per a elaborar el Pla, que t una vigncia inicial fins el 31 de

Dins del seu comproms en lestabliment i desenvolupament de poltiques que integren la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, el Departament de Salut de La Ribera tamb va aprovar, en novembre de 2010, un protocol dactuaci sobre situacions de violncia de gnere. Lobjectiu deste protocol s el de dotar a aquelles treballadores que puguen estar sotmeses a una situaci de violncia domstica, del marc protocollari necessari per a garantir la compatibilitat de la seua activitat professional amb el dret a la seua protecci integral. Desta manera, este protocol contempla la reducci o la reordenaci del temps de treball de la dona maltractada, o el seu trasllat de centre de treball en cas de ser necessari, aix com la reserva del seu lloc de treball si la treballadora optara per suspendre temporalment la seua relaci laboral amb lempresa. Segons ha assenyalat la Direcci de Recursos Humans, aquest protocol ha suposat un avan en la garantia dels drets individuals i en el respecte a la dignitat de tots els treballadors del Departament de Salut de lrea de la Ribera.

Finalitzen els cursos internauta a alzira

Lalcaldessa dAlzira, Elena Bastidas, i el regidor de Promoci Econmica i Ocupaci, Jos Luis Palacios, han entregat els diplomes a les persones que han participat dels cursos Internauta durant el primer semestre del any. Uns cursos gratuts que es desenrotllen en lAula dInformtica dIDEA i que soferixen en dos modalitats, el Bsic (UBI) i el Mitj (UMI). En este primer semestre de lany shan dut a terme un total de 10 cursos dInternet, de nivell bsic i de nivell mitj, la qual cosa ha suposat la formaci de 140 persones en el camp de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). El perfil dels alumnes ha sigut variat, ja que es tracta de cursos sense cap requisit daccs previ, i donada la seua temtica shan format en esta convocatria, des de dones i hmens majors de 45 anys fins a jvens menors de 30. Els cursos Internauta sn uns cursos gratuts de nivell bsic.

14

ACTUALITAT

AGOST 2011

El cos de seguretat tamb ha efectuat diferents controls dalcoholmia a la localitat

La Policia dAlgemes ala en el primer semestre 249 actes per consum de drogues
La Policia Local dAlgemes ha alat durant els primers sis mesos denguany un total de 249 actes per consum o tinena de drogues, alhora que shan detingut 4 persones per delictes contra la salut pblica. Al mateix temps sha procedit a la detenci de 50 persones per conduir davall la influncia de begudes alcohliques o drogues. En el balan del primer semestre de treball de la Policia Local es destaca tamb que shan dut a terme 53 actuacions en casos de desprotecci de menors, en les quals els agents descriuen la situaci en qu es troba el menor i comuniquen els fets al Departament de Serveis Socials o, si sescau, a la Fiscalia de Menors. Tamb van localitzar 6 menors en la via pblica en horari escolar, shi van alar les actes corresponents i sels va acompanyar als respectius centres escolars. Per a lintendent principal, cap de la Policia Local dAlgemes, Erich Vanacloig, sestan aplicant estratgies dirigides a disminuir este tipus de delictes penals o administratiu en la nostra ciutat. Especialment i, amb major rotunditat, quan van dirigides a una poblaci tan vulnerable com la infantil. Durant este perode de temps shan fet 152 controls de trnsit i seguretat ciutadana i 38 controls de productes agrcoles grcies als quals sha procedit a realitzar 27 confiscacions deste tipus de productes. Un dels objectius dur a terme els dies 12 i 13 de juliol amb 23 i 36 controls respectivament. No obstant aix, el dia en qu es van detectar ms controls positius per ingesta dalcohol per damunt de la taxa permesa va ser el dia 15 de juliol. Lobjectiu que tenen estes campanyes es basen a controlar no noms la possible ingesta dalcohol, sin tamb ls dels sistemes de seguretat, la documentaci del vehicle i del conductor, els defectes tcnics del vehicle, i adaptar el servei al diferent comportament dels usuaris de la via pblica. Aix mateix, sactuar en les franges horries i en els dies de major risc amb lobjecte de continuar reduint la sinistralitat, indica Erich Vanacloig, intendent principal cap de la Policia Local dAlgemes. Per la seua banda, el regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio F. Sa, ha destacat la necessitat dadherir-se a tot tipus de campanyes i collaborar amb la Direcci General de Trnsit per tal de reduir la sinistralitat i actuar de forma preventiva en la protecci ciutadana, aix com mantindre estos controls perqu al final repercuteixen en ms seguretat vial per a tots, tant per las conductors com per als vianants, motoristes o ciclistes. Sa sha mostrat partidari de seguir una lnia de treball en qu lobjectiu principal siga la garantia de ms seguretat en tots els mbits i alternar els controls de seguretat amb les campanyes de prevenci en tots els sectors de la poblaci.

Sueca atrau els touroperadors anglesos

El cultiu de larrs i tot all que ho envolta -paisatges naturals, gastronomia, costums i tradicions- seran el principal atractiu de loferta turstica que presentar una companyia de viatges anglesa, Hallmark Travel, amb seu en East Grinstead, a 25 quilmetres al sud de Londres. Els seus gerents, acompanyats dels directius de lempresa de catering de menjar espanyol, principalment paella, Paella Fella, han realitzat durant tot el dia de hui una visita tradicional, pujats en un carro tirat per un cavall, pels llocs ms emblemtics del paisatge suec, com ara la Muntanyeta dels Sants o els ullals, acompanyats per la regidora de Turisme, Manuela Egea. s la tercera visita que realitzen estes persones al nostre municipi. Des del primer moment, van quedar encantats amb el que oferix i, especialment, amb tot el que simbolitza la cultura de larrs. Per este motiu, van sollicitar poder conixer ms a fons tot el que Sueca pot oferir al visitant per a, posteriorment, oferir-lo en el seu pas com un viatge turstic temtic a la nostra ciutat, ha assenyalat Egea. Per a conixer de prop la nostra gastronomia, han pogut degustar, a ms de la tpica paella suecana cuinada a llenya, una ensalada valenciana i el tradicional esgarraet, aix com begudes i dolos tpics de la nostra poblaci, en un entorn idllic. Al dinar han assistit tamb lalcalde de Sueca, Salvador Campillo, i el regidor de Festes i Agricultura, Dimas Vzquez.

fonamentals en qu es pretn treballar en esta legislatura s la potenciaci de la prevenci. Lactuaci de la Policia Local va encaminada a previndre els actes delictius i mantindre la proximitat a la ciutadania, comenta el regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio F. Sa. Dins de les campanyes de la Direcci General de Trnsit, la Policia Local dAlgemes ha participat en 32 controls en qu sha detectat una disminuci de la sinistralitat i de les lesions respecte a anys anteriors.
Controls dalcoholmia

La Policia Local dAlgemes, en collaboraci amb la Direcci General de Trnsit, ha

dut a terme una campanya de control de la taxa dalcoholmia entre els dies 11 i 17 de juliol dins de lObservatori Nacional de Seguretat Viria. Els agents dAlgemes van dur a terme un total de 122 proves 10 de les quals van resultar positives en la prova daire espirat. De les deu positives, nou van arribar als 0,25, mentre que un dels conductors va ser detingut per donar positiu amb una taxa superior a 0,60 milligrams per litre daire espirat o 1,2 milligrams per litre de sang. Estos resultats suposen que ha donat positiu un 8,19 % de les persones sotmeses a este control dalcoholmia. La majoria de controls es van

lajuntament de sueca collabora amb Creu roja en el repartiment daliments a 92 famlies necessitades
Noranta-dos famlies en situaci de necessitat del municipi shan vist beneficiades grcies a la collaboraci entre Creu Roja i lAjuntament de Sueca amb lentrega daliments procedents dexcedents del Banc Europeu. Desprs de complir una srie de requisits, que shan tramitat des del departament de Serveis Socials de lAjuntament, com la declaraci de la renda, situaci de desocupaci, etc., han sigut seleccionades estes famlies en situaci realment precria per a beneficiar-se del programa que es realitza a Sueca des de fa deu anys. El nombre de membres de la famlia i les edats dels menors, si els hi haguera, han influt tamb en el procs de selecci.
Ajudar els vens

Per al regidor dAcci Social, Joan Baldov, grcies al conveni

que hem firmat en els ltims anys amb Creu Roja intentem palliar dalguna manera la greu situaci que estan patint molts dels nostres vens. Segons Baldov, la nostra intenci s intensificar esta collaboraci mentre existisquen

famlies suecanes en situacions tan complicades. Totes les famlies han rebut un lot daliments bsics, entre els quals es troben aliments com ara llet, arrs, fideus, suc, cacau, galetes, farina, tomaca i pasta, entre daltres.

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera 15

Xquer Viu adverteix del perill que suposa labocador de Llanera

Xquer Viu, que el passat 16 de juliol va presentar allegacions al projecte dinstallaci dun macroabocador a Llanera de Ranes, ha presentat un estudi geolgic i hidrogeolgic detallat que analitza la idonetat de lemplaament de labocador de residus slids urbans a Llanera de Ranes. Aquest estudi, que va ser elaborat per un hidrogeleg independent i finanat per la Plataforma No al Macroabocador de Llanera, sha presentat tant a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, que haur dinformar sobre lafecci de labocador al domini pblic hidrulic que afecte a la qualitat de les aiges, tant superficials com subterrnies, com a la Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient. Lestudi hidrogeolgic conclou de manera terminant que els terrenys investigats, no sn aptes per a les installacions previstes. De lanlisi regional es dedueix que lrea destudi s activa hidrogeolgicament, i que shi localitzen aqfers de xicotetes dimensions per connectats amb la massa daigua subterrnia del Caroig sud. Sha realitzat un exhaustiu inventari dels punts daigua en les proximitats de labocador projectat i shan trobat nombrosos brolladors, pous de regadiu i pous

El Mareny Blau remodela la seua rotonda ms emblemtica

MULLAT PEL RIU. Xquer Viu va organitzar el passat 9 de juliol a Sumacrcer el VII MULLAT PEL XQUER, per celebrar el Set Dia Europeu del Bany en els Rius i reivindicar, com arreu dEuropa, el nostre dret ciutad a banyar-nos als rius i, per tant, a que es garantitze la bona qualitat de les aiges fluvials. En aquest acte han collaborat la Ribera en Bici i lAjuntament de Sumacrcer.

dabastiment que estarien en perill davant la possible contaminaci de les aiges subterrnies. Lestudi reflexa tamb lexistncia de diversos torrents i barrancs de cabal perenne i que en la seua majoria naixen just en les proximitats de lrea proposada per a labocador. Lexistncia daquests barrancs i torrents que sn alimentats per brolladors i fonts que tenen cabal al llarg de tot lany, implica que qualsevol

lixiviat que poguera procedir de labocador podria arribar fins els rius Sellent, afluent del Xquer, i Canyoles. Lestudi conclou amb una srie de recomanacions com la de realitzar una campanya de control piezomtric que incloga totes les zones aqferes definides i finalment recomana, donada la complexitat hidrogeolgica de lrea, abandonar lemplaament proposat i estudiar la idonetat dalguna altra localitzaci.

lajuntament dalzira i els Bombers es reuneixen per a impulsar la prevenci dincendis forestals
El Regidor de lrea dUrbanisme, Sostenibilitat i Agricultura, Enrique Montalv, ha mantingut una reuni de treball amb el Cap del parc de Bombers dAlzira, Bernardo Mascarell, en qu es van abordar matries com la prevenci dincendis forestals i les mesures necessries per a disminuir el risc existent. Montalv va informar al Cap del parc de Bombers la recent revisi del Protocol Municipal dActuaci Enfront dIncendis i les diverses mesures que, en relaci a les cremes agrcoles, sadoptaran al terme municipal dAlzira a curt i mitj termini, per a disminuir la seua incidncia com a possible causa dincendis. Aix, pel que fa a lactual estiu, saugmentaran les condicions necessries per a poder autoritzar les cremes, exigint un comproms directe i personal del propietari de la parcella. A ms, sevitar la realitzaci de cremes que no siguen imprescindibles durant els mesos de juliol i agost. Tamb seditar un dptic informatiu de les mesures de prevenci de compliment obligatori per a poder realitzar una crema agrcola. Montalv ha agrat pblicament la collaboraci i la implicaci permanent que el parc de Bombers dAlzira mostra sempre cap a la ciutat dAlzira.

Lassociaci de vens del Mareny Blau va reinaugurar, fa uns dies, la seua rotonda ms emblemtica, representada per una obra de 1966 de lescultor Andreu Alfaro. A lacte van assistir com a invitats lalcalde de Sueca, Salvador Campillo, i els regidors, Joan Baldov i Pilar Moncho. La presidenta de lassociaci, Fina Rodrguez, va voler, desta manera, agrair la predisposici que han mostrat sempre a collaborar en la resoluci dels problemes i necessitats desta urbanitzaci, tant lanterior alcalde, com lactual. Per a la presidenta de lassociaci, lescultura i el jard que ocupaven lespai de la rotonda, ubicada a lavinguda del Mareny Blau, presentaven un aspecte degradat pel pas del temps. El jard que envoltava lescultura estava molt deteriorat i, per aix, vam decidir

canviar-lo per taulellet del tipus trencads amb els colors emblemtics de la urbanitzaci. El material de lescultura ha sigut tractat i pintat perqu presente un aspecte totalment renovat. A ms, es va decidir installar una barana al voltant de la rotonda per a preservar-la i conservar-la millor, ha afirmat Fina Rodrguez.
Nou enllumenat

Daltra banda, lAjuntament de Sueca va decidir destinar part de la subvenci del Pla Confiana concedida al nostre municipi, a la renovaci de tot lenllumenat pblic del Mareny Blau, amb un pressupost de 252.000 euros. Una altra de les actuacions realitzades recentment en esta urbanitzaci per part de la Regidoria de Serveis Municipals, ha sigut la installaci de tres fanals nous i la restauraci de la zona de jocs infantils.

16

ACTUALITAT

AGOST 2011

El President de la Junta dEl Perello havia acusat sueca de deixar lentitat sense policies

Sueca garanteix la seguretat de la zona dEl Perell durant tot lany

Lequip de govern de lAjuntament de Sueca ha volgut contestar les crtiques que, una vegada ms, ha abocat en els mitjans de comunicaci el president de la Junta Venal del Perell, lamentant que tant ell, com el seu partit, utilitzen estos mecanismes amb la clara intenci de crear una alarma social sense fonament, i dalimentar lenfrontament entre els vens de Sueca i el Perell, no sabem amb quina finalitat. En primer lloc, en el Perell no hi ha un sin dos policies destinats durant tot lany, tal com sens va sollicitar en la passada legislatura. Estos policies treballen rellevant-se pel que, per a actuacions que impliquen una amenaa a la seguretat dels ciutadans, el Perell, com qualsevol altra zona martima de Sueca, compta amb els serveis de la plantilla de la policia local de Sueca, per ser una entitat local menor dependent deste municipi. Sempre, durant tot lany, a qualsevol hora, la policia local de Sueca es trasllada al Perell quan se li requerix. I prova que no est desats, s la presncia policial contnua que t El Perell durant tots els caps de setmana destiu, en paraules de Joan Baldov. Per la seua banda, la policia local de Sueca ha expressat el seu malestar i sorpresa per estes acusacions ja que el president de la Junta Venal del Perell s qui t la competncia per a autoritzar o denegar, als dos agents, qualsevol tipus de perms, llicncia o vacances. s a dir, que el president de la Junta Venal del Perell s lEstat, s a dir, s competncia de la Gurdia Civil i del Cos Nacional de Policia. Per al regidor de Personal de lAjuntament de Sueca, Joan Baldov, el ms greu destes informacions, a ms de la seua falsedat, s la intenci de crear una alarma social amb la pretensi denfrontar els vens de Sueca i El Perell, i per descomptat, la ignorncia manifesta que demostra al parlar de certs temes que, per les seues paraules, desconeix, com sn el desenvolupament dun procs selectiu de policies locals o el cost que suposa disposar duna plantilla de policies locals. Quan el president de la Junta Venal es manifesta respecte del cost que li suposa El Perell la policia, pareix ignorar que eixe cost representa el servei que li presten a lentitat local menor tot lany els dos agents destinats i la totalitat de la plantilla de Sueca, que es desplaa a qualsevol hora del dia, festius, a les nits i de forma contnua tots els caps de setmana de lestiu en els quals practicament la totalitat de la plantilla es troba en El Perell, en paraules de Baldov. Finalment, des de la Policia Local de Sueca assenyalen que si b s cert que els policies contractats per a lestiu sincorporaran el dilluns, en cap moment este Ajuntament, a travs de la seua policia, ha deixat de garantir la seguretat, perqu la falta de policia a qui alludixen ha sigut coberta amb serveis extraordinaris, especialment els dies de major afluncia de persones a les platges.

Alzira acull 12 xiquets del Shara

Un any ms, lAssociaci dAgermanament amb el Poble Sahari ha fet possible que 12 xiquets i xiquetes, dentre 8 i 12 anys, arribats des del Shara passen les vacacions destiu amb famlies alzirenyes. La regidora dAcci Social, Chelo Martnez, ha rebut els xiquets i xiquetes saharians al Sal de Plens del consistori. A lacte tamb han assistit la regidora de Joventut, Ana Alarcn i altres membres de la corporaci Municipal i tamb la presidenta de lAssociaci dAgermanament amb el Poble Sahari dAlzira, Grcia Daries, i el subdelegat sahari de la Comunitat Valenciana, Dih Muhammad. Com ja s costum, durant lacte sha obsequiat els xiquets i xiquetes saharians amb un detall en nom del consistori alzireny i sha realitzat la foto oficial de famlia amb la bandera dEl Shara. Grcies a este programa dacollida, durant la seua estada a Alzira, els xiquets i xiquetes saharians gaudeixen dun descans i promouen el desenvolupament personal, sels proporciona assistncia sanitria especialitzada, aprenen altres llenges i sels garanteix una alimentaci suficient i equilibrada. Els xiquets i xiquetes saharians estaran a la localitat fins a la primera setmana de setembre.

Imatge duna jornada de formaci de la Policia Local de Sueca.

qui ha autoritzat que un dels dos agents estiga de descans, i s qui ha autoritzat a laltre agent que es vaja de vacances. La policia local de Sueca s un cos nic que atn al nucli urb i a la seua zona martima, de la que forma part El Perell. El Perell no s un municipi i, per tant, no t cap competncia quant a policia. Se li van designar dos agents durant tot lany perqu aix ho va demanar i es va arribar a un acord. No obstant aix, quan ocorre qualsevol urgncia que requerisca de presncia policial, acudixen tots els agents que facen falta. Aix ha sigut, s i ser aix sempre. Que un policia estiga de vacances no vol dir que tota la plantilla de la policia de Sueca ho estiga. Que no salarmen els ciutadans perqu la seua segu-

retat est garantida com ho ha estat sempre. La policia de Sueca acudix all on hi ha una necessitat, i esta es pot produir en El Perell, Palmeres o el Mareny. Sempre que sels ha requerit, la policia ha acudit de manera absolutament professional, assenyalen des del govern de Sueca. En este sentit, fonts de la Policia Local de Sueca han assenyalat que pel que fa a la insinuaci de falta de serveis mnims per a garantir la seguretat, volem manifestar que s missi de la corporaci municipal donar resposta i garantir tots els serveis al ciutad, en especial, la seguretat a travs de la seua policia; si b, volem recordar al PP que la seguretat ciutadana, a la qual alludixen en les seues crtiques, s competncia de les forces i cossos de seguretat de

Un grup de treball es reuneix a Algemes per a treballar la violncia de gnere i la desigualtat entre hmens i dones
Algemes du a terme el Projecte Riu Violeta: Una acci participativa per a previndre la violncia de gnere. Esta actuaci est immersa dins de lampli Projecte Riu que es du a terme grcies a la collaboraci de la Direcci General dInvestigaci i Salut Pblica de Valncia, el Centre de Salut Pblica dAlzira, el Departament de Salut de la Ribera i lAjuntament dAlgemes. Riu Violeta s un projecte dinvestigaci i acci participativa que desenvolupa lassociaci Vincles Salut de Valncia. Utilitza un mtode de treball innovador: un grup de sis professionals de diferents sectors (salut pblica, assistncia sanitria, serveis socials, educaci i teixit associatiu) i set persones del municipi (formades prviament com a agents de salut) treballen de forma conjunta per a promoure la igualtat entre dones i hmens i conscienciar i previndre la violncia de gnere. La peculiaritat de Projecte Riu Violeta i del Projecte Riu s a fer front a dos temes de vital importncia com sn la violncia de gnere i la desigualtat entre hmens i dones, explica Enrique S. Ballester, regidor de Sanitat de lAjuntament dAlgemes. Este grup de treball reflexiona tema, dissenya un pla daccions, lexecuta i lavalua. Finalment, el treball realitzat en el projecte es difon al municipi i a la comarca de la Ribera. s per aix que el dimecres 6 de juliol shi va realitzar un taller de difusi del treball realitzat. Este taller es repetir novament a Algemes i en altres municipis de la comarca al setembre i a loctubre. La intervenci Riu Violeta forma part de lampli i extens Projecte Riu, un treball que es du a terme a Algemes des de fa ms de quatre anys com a ciutat pionera en este tipus diniciatives i en qu es capacita a la mateixa poblaci per a combatre les desigualtats socials i promoure la salut i laccs adequat als serveis de salut.

Lajuntament de lAlcdia elaborar un informe especial sobre la situaci econmica que es far pblic
En el passat plenari de lAjuntament de lAlcdia celebrat a finals de juliol saprov amb els vots favorables de Comproms per lAlcdia i el PSOE la realitzaci dun informe econmic especial sobre la situaci econmica de lAjuntament. Aquest informe una vegada elaborat es donar a conixer al conjunt de la corporaci i es far pblic a travs de la plana web de lAjuntament de lAlcdia. Paco Sanz, regidor de Comproms per lAlcdia explic que aquest informe respon al comproms de transparncia fruit de lacord entre Comproms i el PSOE per a que tots els vens i venes de lAlcdia coneguen la situaci real de lAjuntament. Aquest informe contindr dades com les operacions de crdit, (prstecs a llarg i curt termini), el deute amb els provedors, el dficit de venda de parcelles, etc.

Esta actuaci est immersa dins del Projecte Riu, que es du a terme grcies a la collaboraci de la Direcci General dInvestigaci i Salut Pblica de la Generalitat Valenciana
la formaci de grups de treball i anlisi en qu tenen tant de valor les opinions de professionals en la matria com les dels mateixos ciutadans i ciutadanes que hi participen voluntriament per sobre la violncia de gnere, nanalitza les causes i conseqncies, complementa la informaci amb materials didctics i persones expertes invitades, identifica actius en salut relacionats amb el

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera 17

La Bibliopiscina acosta la lectura als banyistes dalmussafes durant el perode vacacional

Els vens dAlmussafes poden gaudir durant des del mes de juliol de la tercera edici de la Bibliopiscina a les installacions de les piscines municipals destiu. Sense cap cost addicional, els usuaris de les installacions poden adelitar-se de la lectura durant les hores de bany lliure del recinte. Amb esta iniciativa, que es mantindr tamb durant tot el mes dagost, la Regidoria de Cultura del consistori municipal aposta pel foment de la lectura, tamb durant el perode estival. Per tercer any consecutiu, la Regidoria de Cultura de lAjuntament dAlmussafes, a travs de la Biblioteca Pblica Municipal, presenta la iniciativa literria de la Bibliopiscina. Lesmentat servei gratut sense carnet, iniciat dilluns passat dia 4 de juliol, sha oferit en horari vespert durant tot el mes, facilitant als banyistes el desenrotllament de la lectura durant el seu temps doci. Aix mateix, la bibliopiscina es mantindr durant tot el mes dagost, en horari matinal i vespert. El projecte ha tingut una gran acollida durant els dos

anys precedents, ja que en la passada edici vam superar el miler de lectors, per la qual cosa en esta tercera convocatria hem ampliat el servei tamb al mes de juliol, amb un bon resultat quant a la demanda generada, argumenta la regidora de Cultura Esperanza Carbonell. De nou, la Bibliopiscina aglutina una variada collecci de peridics i revistes, a ms duna selecci de llibres de format lleuger

i poca densitat, traslladats des de les dependncies de la Biblioteca Pblica Municipal a les piscines municipals destiu, per a la seua lectura per part dels banyistes. Loferta presentada enguany comprn uns 300 volums destinats al pblic infantil, juvenil i adult, que tamb tenen al seu abast publicacions peridiques de periodicitat mensual i setmanal, com tamb premsa diria general i especialitzada.

El PSOE dAlzira exigeix la CHX que netege el barranc de la Casella

El PSOE alzireny recolza lacord de la Junta Local de Govern de lAjuntament dAlzira i exigeix al CHX que netege de forma immediata el tram del Barranc de la Casella fins a la seua confluncia amb el barranc de Barxeta. El secretari de Medi Ambient dels socialistes alzirenys, Juan Torres, sollicita a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, que desenterre tots els acords de lAjuntament dAlzira i els solucione com s la seua obligaci. Segons Torres, s necessari que al CHX resolga duna vegada per totes els problemes, que any rere any, origina el barranc de la Casella, al seu tram pel pont de Xtiva. Torres afirma, que la quantitat daigua estancada, juntament amb la vegetaci, fa que es produsca un pant amb el consegent procs de fortes olors i plagues dinsectes. El dirigent socialista denuncia, que segons els mateixos vens esta situaci es fa insuportable ja que els residents desta zona veuen que esta situaci no millora sino que fins i tot va a ms a causa de la vegetaci existent i que cada vegada s major el tram ocupat pel pant. Torres anuncia, que des del grup socialista se sollicitar una reuni amb el president de la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, amb la finalitat que des deixe organisme es pose soluci a un problema de salubritat que afecta els vens i venes, ja que el barranc es troba dins del nucli urb. Segons Torres, este tema s antic i s incompressible que la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, que s un organisme que ha de defendre la qualitat ambiental, no responga de manera adequada als requeriments dun ajuntament, i consenta que els alzirenys suporten males olors, sense escometre les obres necessries per a donar eixida a les aiges.

Ana Alarcn es reunix amb el Consell de la Joventut dAlzira

La regidora de joventut de lAjuntament dAlzira, Ana Alarcn, sha reunit amb la Comissi Permanent del Consell de la joventut local (CJA), encapalada pel seu president Jos Andrs Hernndez. La reuni, a la qual tamb ha assistit la tcnica de joventut, Maite Vives, ha servit com a presentaci oficial entre la nova regidora i lentitat que aglutina les associacions juvenils dAlzira. En la reuni Ana Alarcn ha oferit la mxima collaboraci de la regidoria que dirigeix, perqu el CJA complisca amb el seu programa de treball, aix com tamb els ha animat a continuar treballant per les associacions de joves del municipi: LAjuntament continuar treballant colze a colze amb el CJA perqu continuen amb la seua important llavor de representar i treballar per les associacions juvenils locals. La joventut que simplica en la societat s relativament poca, per aix des de la regidoria treballarem per dotar-los dels recursos i les installacions que el consell necessite per a exercir les seues funcions. El CJA ha presentat a Alarcn el seu programa dactivitats per al present exercici i les principals reivindicacions de les associacions juvenils del municipi i en particular del CJA.

18

ACTUALITAT

AGOST 2011

El Consorci de la Ribera forma a la Policia local de Valncia sobre la rehabilitaci i prevenci del patrimoni
El Consorci de la Ribera, juntament amb la Policia Local de Valncia, ha organitzat dos cursos de formaci, un presencial i un altre a travs duna plataforma web, sobre prevenci i rehabilitaci posterior del patrimoni cultural en cas duna catstrofe natural. La inscripci per a aquests tallers est disponible a la pgina web del Consorci de la Ribera. Aquest cursos shan dissenyat en el context dactuaci del projecte europeu PATCH (Prevention, Analysis and Tools for Cultural Heritage), en qu a ms del Consorci de la Ribera i la Policia Local de Valncia participen com a socis la Baslica Papali e Sacro Convento di Sant Francesco dAssisi, la provncia de Perusa, els municipis grecs dHeraclion i gios Athanasios, la Universitat de Creta i el centre Studi e Formazione Vila Montesca, que actua com a soci lder del projecte. Aquestes accions formatives estan destinades tant a lanomenta personal de primera intervenci, entre el qual es troba protecci civil, bombers i policia local, com a tcnics restauradors de patrimoni, treballadors de museus i personal directiu. La part presencial sha celebrat a Alzira els dies 26 i 27 de juliol al museu municipal MUMA. finalment sinterv sobre el fresc concret. Per mitj deste tipus diniciatives es pretn que totes les persones relacionades amb el patrimoni cultural i aquelles que sn les primeres a intervindre en una catstrofe spiguen com actuar per a no danyar encara ms i recuperar al ms prompte possible els bns culturals afectats, hi ha assenyalat el president del Consorci de la Ribera, Juan Ignacio Barrachina. En aquest sentit, en el context destes accions formatives, el projecte PATCH ha creat una part prctica en el programa virtual Second Life, on es poden practicar virtualment les mesures plantejades durant els cursos. El projecte PATCH, finanat per la Direcci General de Medi Ambient de la Uni Europea, t com a principal objectiu dissenyar una metodologia comuna per a previndre danys abans dun possible desastre natural i la preservaci del patrimoni histric posterior a una catstrofe, especialment desprs dun terratrmol. Participants italians deste projecte es van desplaar a Lorca el passat mes de maig per a aconsellar les autoritats pbliques en la recuperaci dels bns culturals destruts pel sisme succet en esta ciutat murciana.

Aventura Pirata en la Torre del Marenyet, aposta ldica de Cullera per a este estiu
Lestiu a Cullera tindr, des daquest any, un nou atractiu. Aventura pirata en la Torre del *Marenyet, s una de les activitats doci en famlia, que ofereix aquest estiu per primera vegada, la delegaci de Patrimoni Histric i Museus de lAjuntament de Cullera. Aquesta activitat didctica i dentreteniment pretn donar a conixer a travs duna visita guiada, i de la projecci dun audiovisual, la funci de les torres de guaita en la costa, com la Torre del Marenyet. La fortalesa del segle XVI, es va construir per al control i la defensa de la costa mediterrnia freqentment atacada per pirates. La peculiaritat daquesta activitat en famlia, que es realitza nicament els dimecres a un preu de 5 euros, s que els xiquets amb lajuda dels seus pares, han de trobar un tresor amagat en la prpia torre o els seus voltants. Aquells afortunats que grcies a la seua ullera de llarga vista (utensili que regala lorganitzaci) i a la seua destresa i habilitat troben el cofre, reben un diploma. La fortalesa declarada B dInters Cultural, aquesta completament restaurada i es divideix en planta baixa, dos pisos i terrassa emmerletada a la qual saccedeix per una estreta escala.

Imatge dels membres del Porjecte Patch a la ciutat murciana de Llorca.

El curs compta amb una part terica on lalumnat aprofundeix en el manual de procediment i protocol dissenyat per tots els socis del projecte PATCH per a una prevenci i posterior reha-

arxius, aquest ltim punt impartit pel Consorci de la Ribera. Posteriorment sofereix una sessi prctica que se centra en lmbit de la recuperaci de frescos, durant la qual es presenta

Aquestes accions formatives estan destinades tant al denominat personal de primera intervenci, entre el qual es troba protecci civil, bombers i policia local
bilitaci desprs duna catstrofe com un terratrmol. Esta part se centra en el tractament teric de frescos, escultures, pintures i lescenari seleccionat, es comprova lequip per a la protecci personal, sanalitza la situaci del patrimoni cultural afectat i

PSOE i Comproms per Alzira mostren el seu suport als centres de msica de la comarca
El PSOE i Comproms per Alzira demanen ladhesi de lAjuntament dAlzira a les reivindicacions que reclamen a la Generalitat un adequat finanament dels centres densenyament musical Segons els portaveus del PSOE i Comproms per Alzira, Isabel Aguilar i Carles Aranda, els centres de msica autoritzats i els conservatoris municipals han patit una forta retallada del seu finanament que ha passat dels 5,15 milions deuros en 2009 als 2,36 milions en 2010. Segons Aguilar i Aranda, concretament, a Alzira, el Centre professional de msica de la Societat Musical ha passat de 35.08242 a 29.90838 , una retallada total de 5.17404 (quasi un 15 %). Amb aquestes dades, el curs 2011-2012 i el futur dels 8.500 alumnes de tota la Comunitat s incert, i est provocant el collapse del sistema educatiu musical, una oferta musical sense nim de lucre, efica i eficient. Aranda i Aguilar manifesten que cal tindre en compte que la Generalitat t 14 conservatoris pblics que tenen un excs de demanda i que els centres de msica autoritzats i els conservatoris municipals complementen omplint un espai all on en els centres de la Generalitat no arriben. Segons el PSOE i Comproms per Alzira, si loferta pblica no arriba a cobrir eixa demanda, caldr apostar per unes ajudes que siguen reglades i permanents amb les entitats privades que presten aquest servei. Els grups del PSOE i Comproms per Alzira, han presentat una moci perqu el Consell deixe sense efecte les retallades del 54% en 2010 i 2011 del finanament als centres de msica autoritzats i els conservatoris municipals de tota la Comunitat Valenciana, per tal devitar el tancament de molts dels 62 centres actuals, aix com la prdua de part dels 1.200 llocs de treball directes i un nombre indeterminat dindirectes. I perqu el Consell financie adequadament els centres densenyament musical sense nim de lucre que supleixen, de manera efica i eficient, labsncia duna oferta pblica que done resposta a la demanda dels estudiants descoles de msica que volen cursar estudis de msica oficials dEnsenyament Elemental i volen continuar amb els dEnsenyament Professional. Comproms per Alzira i PSOE, per tot a, demanem ladhesi de lAjuntament dAlzira a les reivindicacions de la Plataforma de Centres de Msica Autoritzats de la Comunitat Valenciana. Anteriorment, el Consell comarcal del PSOE de la Ribera Alta, havia acordat donar suport a les reivindicacions plantejades per la Plataforma dEscoles de Msica. Lrgan comarcal del PSOE assenyala que cal tenir en compte que la Generalitat t 14 conservatoris pblics els quals tenen un excs de demanda que els centres de msica autoritzats i els conservatoris municipals complementen i ocupen un espai all on en els centres de la Generalitat no arriben.

AGOST 2011

ACTUALITAT

riBera 19

Sueca presenta la comenadoreta 2011 i a les llauradoretes de la Mare de du de sales a lajuntament

que celebrarem, i va finalitzar donant-los lenhorabona i desitjant que tinguem unes bones festes. El regidor de Festes, Dimas Vzquez, va recordar en les seues paraules, des de la seua experincia com a pare duna de les llauradoretes de lany 2010, com s dinoblidable i emotiu este crrec al costat de la nostra patrona. A partir de hui viureu uns dies illusionants, jo us desitge que els gaudiu i que recordeu sempre este any amb molt dafecte.
Felicitaci a les xiquetes

Un cartell de Vicent ramon anunciar la Process de la Mare de du de la salut

La candidatura de la Festa de la Mare de Du de la Salut a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, i la declaraci com a B dInters Cultural, ha despertat notablement linters dels dissenyadors i cartellistes en la convocatria del concurs de cartells anunciadors de la process per a enguany. La presentaci de cartells sha incrementat un 200% respecte a la convocatria anterior i la major part de les obres presentades procedeixen de la Comunitat Valenciana, Mrcia, Catalunya i Madrid. Per primera vegada els dissenyadors shan basat en la prctica totalitat de les danses i representacions litrgiques i festives que conformen la celebraci. La Muixeranga, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes, les Llauradores, els Tornejants, els Dolainers, la Mare de Du de la Salut, la Baslica, la capella de la Troballa entre altres motius apareixen plasmats en les propostes presentades, realitzades amb gran varietat destils. El jurat, reunit en les dependncies del Museu Valenci de la Festa i presidit per lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, i format pel regidor de Cultura i Turisme, Gabriel Palop Sarras, i els artistes i dissenyadors Eugeni Alborch Gmez, Mara Ortega Ferrer, Antoni Roig Aliaga, Jernimo Snchis Camarasa i Antonio Rdenas Rodrguez, van prendre la decisi desprs duna llarga deliberaci i, finalment, van concedir el premi a lobra presentada per Vicent Ramn Pascual i Giner, de Bocairent, que representa el Bolero o ball de les Llauradores. Vicent Ramn Pascual s un prestigis dissenyador i cartellista que t en el seu currculum nombrosos primers, entre els quals destaquen els cartells anunciadors de les Fogueres de Sant Joan dAlacant, la Fira de Juliol i el Corpus de Valncia i la Mare de Du de la Salut de 2007 dAlgemes. Les obres finalistes han sigut les presentades per Irene Rivera Gonzlez, de Valncia; Enrique Bastida Berenguer, David Mascarell i Carmina Martnez, dAlgemes. El jurat ha seleccionat un total de 25 cartells.

Les xiquetes, al Sal de Plens de lAjuntament junt a la Corporaci.

El sal de plens de lAjuntament ha acollit lacte de presentaci de la comenadoreta 2011 i les xiquetes que lacompanyaran com a llauradoretes davant dels membres de la corporaci municipal encapalats per lalcalde de Sueca, Salvador Campillo. Lacte, que es va iniciar amb lentrega a cadascuna de les xiquetes duna insgnia de lAjuntament, va comptar amb la presncia dels regidors de Festes, Dimas Vzquez; Acci Social, Joan Baldov; Protocol i Comunicaci, Josefa Juan; Turisme i Comer, Manuela Egea; els familiars de les protagonistes i els membres de la Reial Associaci de la Mare de Du de Sales, a la qual representaran durant tots els actes religiosos que es produsquen al llarg de lany. Desprs de lentrega de les insgnies, el secretari de lAssociaci, Francesc Meli, va recordar en la seua intervenci

la importncia del 650 aniversari de la troballa de la imatge de la patrona de Sueca, que sest celebrant enguany, i va convidar, una vegada ms, tots els suecans i suecanes a visitar el temple amb motiu desta efemride. Tot seguit , va llegir lacta del passat 20 de maig en la qual es proclamava la xiqueta M Sales Granell Castells comenadoreta 2011.
Importncia del crrec

Immediatamnet desprs, va prendre la paraula el president de lassociaci, Bernardino Cebolla, que va recordar a les xiquetes la importncia del crrec que ostentaran en un any tan especial com el del 650 aniversari de la troballa de la imatge de la patrona. Tamb va voler remarcar el privilegi que a suposar per a vosaltres perqu acompanyareu la Mare de Du de Sales en els actes

Lacte va finalitzar amb les paraules de lalcalde de Sueca, Salvador Campillo, que, en primer lloc, va voler felicitar les xiquetes, les seues famlies i els membres de la Reial Associaci. s per a mi un gran honor rebre-us en este sal que s la casa de tots. Magradaria que sabreu la importncia del crrec que ostentareu, un crrec que recordareu tota la vida, un crrec que els membres de la Reial Associaci, dins de la tasca tan extraordinria com altruista que realitzen, aconseguiran que representeu amb facilitat i amb molta illusi. Va finalitzar les seues paraules desitjant a les xiquetes i a les seues famlies que disfruten al mxim de tots els actes que viuran. Les deu xiquetes que acompanyaran M Sales durant tot lany sn: ngela Asensio Pedrs, Victria Borrs Juan, Sara Ferrando Garca, Sara Ibiza Sez, Teresa Lled Vendrell, Paula Palacios Oliver, Elia Peris Garca, Alba Salvador Palacios, Mar Segu Biendicho i Paula Sierra Gimeno.

Subhasta de la Vera Creu de Favara

La localitat riberanca de Favara cellebra la subhasta de la Vera Creu, com sempre lultim diumenge abans de les festes patronals.En este acte festiu, els festers de la Vera Creu, homes i dones casats de la localitat, fan una recollida de tot tipus dobjectes i aliments per les cases, comeros i empreses, que sn subhastades a la plaa del poble. Sobre un preu mnim a lala, a partir de 5 euros. Es tracta dun acte molt arrelat a la poblaci de Favara.

20

| Economia |
Nou Consell Agrari dAlgemes
LAjuntament dAlgemes, a travs de la Regidoria dAgricultura, ha constitut el nou Consell Agrari, format per representants de les diverses institucions vinculades amb el sector agrcola de la ciutat. Lrgan, compost per 17 membres, s lencarregat de resoldre els problemes que sorgeixen i afecten directament al sector, com el reg per degoteig, lacondicionament i conservaci de carreteres rurals i el control de les escombraries derivades de lactivitat rural, entre uns altres. Els membres del consell van prendre possessi del crrec en una reuni de carcter pblic, presidida per lalcalde de la localitat, Vicente Ramn Garca Mont, el regidor dAgricultura, Vicente Felici Castell, i el secretari, Vicente J. Ferragud , que es va celebrar el passat 11 de juliol en el Consell Local . Els membres del Consell, que ocuparan el crrec durant la prxima legislatura i han estat proposats per lagrupaci, sindicat o instituci de la qual formen part, sn: Vicent Ramn Garca Mont (Alcalde) ; Vicent Felici CastellRegidor dAgricultura; Vicente Jos Ferragud Alandete-Secretari del Consell; Jos Mara Ferragud Terres (AVA-ASAJA); Juan Felici Monz (AVA-ASAJA); Enrique Guitard David (Uni de Llauradors); Vicente Nicls Plaza (Uni de Llauradors); Jos Emilio Bohigues Ribes (CCOO); Pedro Femenia Gimenez (CCOO); Ricardo Naval Borrs (FTAUGT); Andrs Gmez Gozalvez (FTA-UGT); Juan Antonio Espinosa Prez (Cooperativa Agrcola,S.C.J); Vicente Botella Esteve (Junta Local de Regs); Vicente Navarro Llopis (Partit Popular); Antonio Garca Martnez (PSPV-PSOE); Flix Rosa Amor (EUPV) i Salvador Carrasco Ferris (Ms Algemes).

Algemes destina ms de 730.000 euros a la creaci docupaci a la localitat

LAjuntament dAlgemes, a travs de la Regidoria de Treball i Formaci Professional, ja ha oferit, fins a la data, ms de 200 llocs de treball per a lany 2011 a travs de cinc programes per al foment docupaci que sumen un total de 738.585,16 euros destinats a impulsar locupaci local. La inversi municipal i ladjudicaci de diferents subvencions per part de la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupaci i del Ministeri de Treball i Immigraci fan possible que Algemes puga oferir enguany nous llocs de treball a travs de contractes dun a tres mesos de duraci. Es tracta duna important gesti i inversi per part de lAjuntament per a generar ocupaci; creiem que s una mesura prioritria davant de la situaci de crisi actual, explica lalcalde de lAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont Desta manera, lequip de govern a ms de les ajudes adjudicades, ha creat un Programa Municipal dOcupaci propi per al 2011 al qual shan destinat 100.000 euros per a locupaci de treballadors locals. A ms a ms, per, se sumen els 109.957,12 euros provinents de lexercici anterior per la qual cosa lactual pla ocupacional municipal suposa un total de 209.957,12 euros, amb la incorporaci de 25 contractes fins a la data. Aix mateix, el consistori ha destinat 60.000 euros a complementar econmicament els programes EMCORP, PAMER i Salari Jove 2011. Al juliol sha posat en marxa Refor dinstallacions municipals i Servei respir per a famlies amb persones dependents que pertanyen al programa EMCORP, amb 14 empleats en actiu. Esta s la primera actuaci

La inversi municipal i ladjudicaci de diferents subvencions per part de la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupaci i del Ministeri de Treball i Immigraci fan possible que Algemes puga oferir enguany nous llocs de treball a travs de contractes dun a tres mesos de duraci
i, a partir dagost es duran a terme la resta dexecucions amb contractacions semblants. s un gran esfor el que est realitzant este equip de govern per a intentar atenuar la greu situaci de desocupaci que patim, amb inversions importants i contractes temporals a aturats de la nostra ciutat, comenta el regidor Antonio F. Sa En total el programa EMCORP oferir 27 llocs de treball amb un cost total de ms de 96.000 euros. El programa PAMER donar ocupaci a 6 persones, que sencarregaran de netejar els voltants del riu Magre. Este programa ocupacional disposa duna dotaci pressupostria de 15.855,24 euros i siniciar a partir del mes dagost. El Programa Salari Jove 2011 ocupar enguany 5 persones com a refor

en la biblioteca municipal, en els serveis dorientaci laboral i en lalfabetitzaci i la cobertura de les necessitats psicopedaggiques de lmbit municipal. Este programa est subvencionat amb 42.334,68 euros.
Programa de lINEM

Daltra banda, el programa oferit per lINEM va destinat a promocionar locupaci entre desocupats pertanyents al REPTA (rgim especial de treballadors agraris). Compta amb una subvenci de 188.656 euros unida a una aportaci municipal de 95.344 euros, quantitat que donar treball a 139 persones. A ms, cal afegir 38.952,04 euros sobrants de lexercici anterior grcies a la bona gesti del pla, al qual sincorporaran a partir dagost.

alzira aprova una moci en defensa de lagricultura valenciana

El regidor de lrea de Sostenibilitat, Agricultura i Urbanisme, Enrique Montalv, ha presentat una moci per a recolzar linforme de la Comissi dAgricultura del Parlament Europeu atenent que les relacions comercials amb els pasos del Magreb han de ser responsables amb el desenrotllament dun mercat equilibrat i davall els mateixos condicionants de producci per a tots, com declaren els sindicats agrcoles. A ms, es traslladar la present moci al govern dEspanya i al Parlament Europeu perqu tinguen coneixement i prenguen les mesures oportunes. Aix com tamb, es pretn notificar als ajuntaments dels municipis de la Ribera, aix com a les organitzacions agrries ms representatives. Un fet que ve motivat perqu el passat, 12 de juliol, la Comissi dAgricultura del Parlament Europeu va votar favorablement un informe de leuroparlamentari itali, Lorenzo Fontana, sobre lAcord de la UE amb el Marroc, en el que proposa que el dit acord siga rebutjat pel Parlament, a causa dels deficients controls en la frontera i la competncia deslleial de les produccions marroquines. Linforme adoptat proposa a ms, que lAcord, que va negociar la Comissi Europea amb el Marroc, es reequilibre adaptantho a la reforma del sistema de preus dentrada, reduint les diferncies en els mbits sanitari, fitosanitaris i mediambiental, i amb la inclusi de les degudes clusules socials i antidumping. Montalv ha manifestat que estem denhorabona. s un primer pas perqu no es ratifique lacord de lliure entrada de productes hortofructcoles del Marroc. I tot a, amb el vot a favor dels europarlamentaris del Partit Popular Espanyol i amb el vot en contra dels del Partit Socialista Obrer Espanyol. Si el Tractat de Lliure Comer, finalment, es ratifica ser la runa de lagricultura valenciana.

AGOST 2011

ECONOMIA

riBera 21

Benifai compta amb una nova subestaci que assortir denergia a diferents pobles de la comarca
El director de lAgncia Valenciana de lEnergia, Antonio Cejalvo ha inaugurat la subestaci elctrica transformadora a Benifai que permetr abastir denergia a punts de subministrament deste municipi i de les localitats venes de la comarca de la Ribera com Picassent, Sollana, Almussafes, Alginet, Alfarp i Algemes. A lacte dinauguraci han assistit lalcaldessa de Benifai, Amparo Arcs i el delegat dIberdrola en la Comunitat Valenciana, Julin Bolinches. La nova subestaci de Benifai ha suposat una inversi de ms de 12,5 milions deuros, cost que engloba la construcci desta subestaci i la nova lnia elctrica per a esta infraestructura energtica. La nova subestaci compta amb un transformador de 40 megavoltioampers (MVAs) de potncia i disposa de huit eixides per a lnies de mitja tensi. Esta installaci est connectada amb les subestacions transformadores dAlzira i Picassent i amb la resta de la infraestructura de distribuci delectricitat dIberdrola, per la qual cosa contribuir a millorar la qualitat del servici i possibilitar atendre futures peticions de nous subministraments denergia que es donen en la zona.
Dissenyada per poder crixer

Almussafes inaugura un nou centre especial docupaci

La nova subestaci, inaugurada per Cejalvo, ha costat 12 milions.

les necessitats energtiques de la zona aix ho requerisquen. La nova infraestructura de Benifai est dotada dun sistema de telecontrol que permet la seua operaci des del Centre dOperaci de Distribuci (COD) de Torrent, la qual cosa possibilita una major rapidesa a lhora de resoldre possibles incidncies que es produsquen en la xarxa elctrica.
Millores contnues

A ms, la subestaci, est dissenyada i preparada per a una possible ampliaci en cas que

Cejalvo, ha assegurat que les infraestructures elctriques han de ser objecte de millores contnues i per aix des de la Generalitat, a travs de lAVEN estem impulsant les inversions necessries per a dotar a la Comunitat

duna xarxa elctrica de qualitat, capa datendre a la demanda amb totals garanties. Fruit deste esfor inversor -ha continuat- la qualitat del subministrament elctric de la Comunitat est millorant notablement i en el primer semestre de 2011 sha aconseguit una reducci del 22% en la duraci de les incidncies en el servici respecte al mateix perode de lany anterior. Cal destacar que el servici elctric en la Comunitat ha millorat un 60% al llarg de lltim lustre. Segons Cejalvo, durant 2011 es preveu la inversi de ms de 142 milions deuros per a la installaci i conservaci de noves subestacions, lnies elctriques i centres de transformaci.

Lalcalde dAlmussafes, Albert Girona, juntament amb la Regidora dOcupaci, M Carmen Santos Juanes, i la tcnic del Departament de Desenvolupament Local, han visitat el nou centre especial docupaci, que des de fa quatre mesos funciona en el parc industrial Rei Joan Carles I. Ladministrador de Talent i Experincia, Enrique Fayos, els ha explicat les principals caracterstiques daquest centre docupaci, autoritzat per la Generalitat Valenciana i que promou la inclusi social en temps de crisi. Durant la visita a les installacions, les autoritats han pogut comprovar el mtode de treball del personal de lempresa, format per ms dun 90% de persones discapacitades, que reben una formaci adequada i personalitzada en sistemes de treball i millora contnua, la qual cosa els proporciona un desenvolupament personal i professional que els

facilita la integraci futura en el mn industrial o de serveis. En el centre especial docupaci treballen en lactualitat un total de 44 operaris, que acompleixen totes les expectatives en els serveis integrals que presten en el sector industrial, principalment de lautomoci. Proporcionar una alternativa social viable a les persones discapacitades i competitivitat als nostres clients sn les bases del nostre centre, ha explicat ladministrador, Enrique Fayos, que ha augurat noves contractacions a partir de setembre. Els llanaments de processos de muntatge i seqenciaci de peces del tauler dinstruments en temps real, els processos dacoblament de conjunts, com tamb de cosit de pells dels models Volvo i C-Max sn algunes de les tasques professionals en qu s ocupen en lactualitat els treballadors del centre especial docupaci.

la xarxa daEdl renova el seu cerificat de qualitat

La xarxa dAEDLs (Agncies dOcupaci i Desenvolupament Local) de la Ribera, coordinada pel PATER, ha renovat el certificat de qualitat ISO 9001, que reconeix una manera de funcionament que incrementa leficcia i respon a les necessitats i expectatives dels ciutadans. La primera certificaci es va obtenir en lany 2008, i en aquest nou reconeixement de qualitat shan adherit 20 AEDLs. La de la Ribera segueix sent la primera xarxa dAEDLs certificada en qualitat de la Comunitat Valenciana, ha assenyalat la presidenta del PATER, Rosa Sebasti, qui ha animat a les agncies no adherides a aquest procs de qualitat perqu sadjunten de manera que puguen aplicar noves formes de gesti que milloren el servei. La certificaci obtinguda sha centrat en els processos dintermediaci laboral, assessorament dempreses i emprenedors, gesti desdeveniments, gesti i tramitaci dexpedients.

22

| Esports |
Captol 2: Coneix-lo / Aventurat amb el kitesurf /

Resolent els teus dubtes en 8 preguntes

Setmana esportiva de Cullera

La Regidoria dEsports de lAjuntament de Cullera, ha programat, un estiu ms, la tradicional Setmana Esportiva. Durant la primera quinzena dagost, es diputaran competicions de diferents modalitats esportives, en les quals participen tots els clubs de la ciutat. Aix mateix, la delegaci municipal, ha organitzat altres proves com la popular travessia nadant Memorial Rimo Soldevila, el prxim 7 dagost, i la carrera Matutina, en la platja de Sant Antoni, que se celebrar el dissabte 13 dagost. Els actes previs a la Setmana Esportiva, siniciaran el dissabte 30 de juliol, amb la pujada de la torxa des del Pavell Cobert fins as castell. En aquest carrera participen les entitats esportives, les agrupacions locals, i afeccionats a lesport que durant un recorregut daproximadament 6 quilmetres sintercanvien la torxa fins a arribar a la meta. En ledici passada van participar un centenar desportistes de Cullerael que acudeixen sempre a aquest cita estiuenca amb lesport. Lajuntament de Cullera enguany t lhonor dhomenatjar a lexmotociclista local, Vicente Prez Manzanares. El corredor de motos va ser subcampi dEspanya en 1983, en 80cc, i durant 8 anys, sha dedicat a lesport del motociclisme, obtenint molt bons resultats i les millors posicions. En la vuitena edici, Vicente Perez va tenir lhonor dencendre el pebeter, situat al Castell, i que indica que dna comenament la Setmana Esportiva de 2011. Lorganitzaci va obsequiar als participants amb una samarreta.

A hores dara ja et sona la paraula KITESURF, en el captol anterior ja et convidem a descobrir aquest esport de lliscament sobre laigua, pujat a una taula i enganxat per una barra amb lnies a un estel de tracci. De moment ja saps la 1 pregunta que s el kitesurf ?..., per segurament tindrs alguns dubtes ms i en aquest captol volem buidar-les i resoldret moltes preguntes. 2.- Qui practiquen kitesurf i on ho practiquen? Aquest esport s per a gent que busca noves sensacions, gaudir de la naturalesa de forma segura i excitant amb els seus tres ingredients: vent, aigua i ones. No s un esport per a practicar-lo de forma tranquilla en el mar o en la neu, sin que tamb quan ja ho domines es converteix en exhibici i elegncia de salts i vols amb maniobres. 3.- Quan i on practicar kitesurf ? Aquest esport al practicar-lo en laigua ho associem al bon temps i a lestiu. Ho podem veure en el mar, en llacs i fins a en rius grans de linterior. Nosaltres ac a Cullera tenim sort de tenir bon clima i una zona autoritzada per lajuntament durant tot lany i practicar aquesta activitat. La resta de les estacions no suposa un problema ja que per a aix sha inventat el neopr. Recorda practicar el kitesurf en una zona autoritzada i assegurada amb tots els permisos en regla, evitares molestar a banyistes i rebre la visita duna denncia. 4.- s fcil linici en kitesurf ? Absolutament NO. Sent dir-te a, per el kitesurf no s fcil i a ms s un esport de risc que cal prendre certes precaucions que nosaltres en la nostra escola EVK sempre ensenyem el 1 dia de classe als nostres alumnes. La seguretat de la solta rpida, bones condicions

de vent i material adequat. El bo s comenar amb una bona base i practicar les teues destresa i habilitats a poc a poc. 5 On ho puc aprendre? s obligatori i de sentit com aprendre aquest esport en zones autoritzades i amb instructors titulats per la Federaci de Vela FVCV, els quals estan capacitats per a ensenyar-te amb seguretat, tevites comenar amb mal peu en el kitesurf i no tenir futurs esglais. El que no has de fer s que un amic que ja spia navegar tensenye en qualsevol platja, o persones que es fan cridar monitors sense titulaci ni zona autoritzada et cobren per un curs sense tenir una escola ni unes condicions mnimes de seguretat per a impartir cursos en la platja. La nostra Escola s la 1 homologada en Kitesurf com escola EVCV per la federaci. Tenim lnica zona autoritzada per lajuntament de Cullera i amb total llibertat de navegar amb seguretat. Tens 250 metres de platja de no banyistes i la zona abalisada. Els nostres alumnes estan assegurats des del 1 dia de classe i tenim tots els condicionaments perqu aprengues amb seguretat, una bona base i amb un bon peu per a iniciar-te en el kitesurf. 6 Quin s lequip bsic de kitesurf ? Un estel, embarra de tracci, taula, jupet (de flotaci o dimpacte), casc, arns i escarpines. Per a la teua iniciaci en material no deu ser molt tcnic, sin adequat per al teu pes i el teu nivell daprenentatge. No has dexposar-te amb un material a situacions de vent que no pots dominar. 7 Com s un curs i quant dura? Un curs es dna en dues parts una terica i una prctica. La terica: nocions bsiques de seguretat, condicions del vent, del mar i tcniques bsiques

per a manejar els equips. La prctica: control de lestel en larena, body drag desplaament del cos amb lestel en laigua i el water start eixida des de laigua. Hi ha escoles que els seus cursos duren noms 10 hores i et garanteixen que aprens a navegar amb la taula per tu mateix. A s relatiu, els nostres cursos tenen una durada de 12h, 18h i 25h en tres nivells daprenentatge. Et permeten amb seguretat i temps suficient a conixer el kitesurf i a gaudir i navegar lliurement. Cal saber que no es pot eixir a navegar noms des del seu comenament, has destar acompanyat dun instructor professional per a assegurar-te que tot isca b. Segons lhabilitat de cada persona podr eixir navegant sola o no. 8.- He de comprar el material per a aprendre? No, fins i tot no s lideal comprar un equip sense consells dun expert. AL realitzar un curs en la nostra escola et proporcionem segons les teues condicions un equip fcil de maniobrar. Desprs desprs de la teua aventura amb kitesurf, linstructor orientar en quin s el material adequat i que marques pots provar. RECORDA: SEGURETAT, EQUIPS ADEQUATS, MONITORS TITULATS, ESCOLES HOMOLOGADES I ZONES AUTORITZADES PER LAJUNTAMENT. Fidel als nostres objectius, en la nostra ESCOLA VALENCIANA DE KITEBOARDING, ens ocuparem de donar-te a conixer el mn del kitesurf. EVK-Escola Valenciana Kiteboarding EVCV Homologada en kitesurf per la FVCV www.evk-escolavalencianakitesurf.blogspot.com

AGOST 2011

ESPORTS

riBera 23

Activitats esportives a Sueca potenciar el seu Club de Nataci la platja de Cullera

La Regidoria dEsports de lAjuntament de Sueca ha aconseguit una subvenci de la Diputaci de Valncia per valor de 13.592 euros que seran destinats al Club de Nataci Sueca. Dimarts passat en la Junta de Govern Local es va procedir a lacceptaci desta subvenci, que es destinar a la subscripci dun conveni de collaboraci amb el Club per a poder dur a terme un projecte diniciaci tcnic-esportiva de nataci, que es realitzar en les installacions de la piscina municipal Vicent Vera. En els ltims dos anys, hem sollicitat esta subvenci per a latletisme de Sueca qui, grcies a ella, ha pogut fer front millor a les despeses que comporten la compra de material esportiu, etc. Enguany, vam pensar en el Club de Nataci com a possible beneficiari deste impuls econmic perqu puguen desenvolupar millor encara el seu projecte esportiu, ha assenyalat la regidora dEsports, Teresa Ribes. Precisament, una de les activitats que organitza el Club de

Cullera, ofereix dins del seu programa dactivitats dEstiu, la possibilitat de practicar algunes modalitats esportives a la platja Durant els mesos de juliol, agost i principis de setembre, turistes i ciutadans poden triar practicar ioga, laerbic i el taitxi, en dues zones distintes de la ciutat, la platja de Sant Antoni i la del Rac. Les classes sn gratutes i es desenvolupen a primera hora del mat, a la mateixa

platja, i en un escenari nic, la badia de Cullera. La modalitat de ioga es practica els dilluns, i els dijous, els dimarts i els divendres sofereix aerbic, i els dimecres i els dissabtes el tai-txi. Les activitats estan recomanades per a tots les edats, ja que proporcionen benestar. s el tercer estiu que la delegaci de turisme posa a la disposici dels turistes aquestes activitats per gaudir de lesport.

Nataci Sueca s la travessia Perell Palmeres que es va disputar dissabte passat. Es tracta duna prova molt ben considerada en el circuit, la qual cosa es demostra en lalt ndex de participaci que acull cada any. Una gran representaci de la corporaci municipal va assistir a la celebraci de la prova, encapalada per lalcalde de Sueca, Salvador Campillo; i els regidors dEsports, Teresa Ribes; Sanitat i Protecci Civil,

Josefa Juan; Serveis Municipals, Pilar Moncho; Joventut, Raquel Tamarit; i Urbanisme, Enrique Vidal. El guanyador de la classificaci general, en una edici especialment dura per la dificultat de nadar els 2.700 metres en direcci contrria al vent, va ser Vctor Manuel Moreno Vidal, del Club de Nataci Piscis-Mislata, qui va completar la prova en un temps de 45 minuts i 40 segons.

La selecci Ribera sub 12 de futbol guanya la Gasteiz Cup 2011

La selecci Ribera Sub 12 ha guanyat la XVI Edici de la copa Gasteiz Cup, celebrada el passat mes de juliol a la capital del Pas Basc. Desprs dempatar el primer partit i guanyar la resta de la primera fase, van arribar a la semifinal en la qual es van imposar per 3-0 al Collegi Calasanz de Sria. El dissabte 16 van jugar la final contra el Solano de Mondragn (Guipscoa) i es van tornar a imposar per 3-1. Lorganitzaci del torneig va felicitar els campions no sols pel seu triomf sin tamb per la seua afici i la gran esportivitat que han demostrat els xiquets durant esta setmana. En esta edici del torneig han participat tamb equips de tota Espanya, Anglaterra, Finlndia, Canad, Portugal i Mxic. Val a dir que dins de la selecci Ribera Sub 12 hi ha quatre membres de lEscola de Futbol de Sueca, entre altres poblacions de la comarca. La selecci ha sigut confeccionada per lentrenador del Racing dAlgemes, Iaki. Els alumnes de lEscola de Futbol de Sueca seleccionats sn: Quique Moncho, Joan Sanflix, Alex Huerta i Josep Aranda. Els acompanyen, de lOntinyent, Mario Aliaga, Jordi Bod i Tono Huertas; del Tavernes, Llus Guijarro; i del Racing dAlgemes, Dani Tormo, Josep Ferrs, Juanfran Gmez i Vicent Maravilla. El torneig, a ms de premiar les habilitats futbolstiques, t com a pilars fonamentals lesport, lamistat i la convivncia entre xiquets de diferents regions i nacions del mn.

Nou xit de les gimmastes de Benifai

La gimnasta de Benifai Mar Martnez aconseguix la medalla de bronze i s seleccionada per a formar part de la concentraci de lequip nacional senior a Madrid. El passat cap de setmana el Club Gimnstica Rtmica Roquette Benifai va participar en el Campionat dEspanya Individual, Clubs i Autonomies celebrat en A Corunya deixant una vegada ms el nom de Benifai en llocs destacats. En la categoria Jnior la gimnasta Mar Martnez va aconseguir la Medalla de Bronze en la modalitat Individual Absolut, ttol que lacredita com nova gimnasta de 1a Categoria per a lany que ve. Cal destacar, com assenyalen des del club, que en esta categoria noms participen les 15 millors gimnastes de tot Espanya i entre

elles estar la gimnasta benifaionense. Mar ha sigut seleccionada a ms per a formar part en la prxima concentraci de lEquip Nacional Senior a Madrid. Daltra banda les gimnastes Elisabet Martnez de 1a Categoria i Maria Escandell en categoria

Jnior van aconseguir classificarse entre les 8 millors gimnastes nacionals amb laparell de maces. En la modalitat dEquips, el Jnior format per Ana M Bosch, Maria Escandell i Mar Martnez es va classificar en la 13 posici nacional.

24

| Cultura |
per una altra part per molt especialment els ms de vint mil espectadors que han visitat cadascuna de les ltimes edicions i als que el festival mima any rere any i sense descans. La Mostra Internacional de Mim a Sueca s el festival dedicat especficament a exhibir espectacles de teatre de sala i de teatre de carrer en els quals el gest, la gestualitat, el mim, el cos i el moviment dels intrprets sn el principal element artstic de lespectacle i el ms important canal comunicatiu amb el pblic. En cadascuna de les edicions anuals del festival shan presentat prcticament totes les possibilitats escniques que el teatre gestual ofereix -en tota la seua amplitud artstica i capacitat innovadora i tamb recuperant els diversos estils de la histria del mim. Des de revisions del teatre pantommic grecollat, la pantomima francesa del XVIII, commedia dellarte, treballs de clowns,..., fins a les propostes ms innovadores, avantguardistes, originals i contempornies de companyies de teatre nacionals i internacionals. Espectacles en qu no es perceben els lmits entre la dansa i el teatre, performances plasticoescniques, propostes teatrals amb tcniques circenses, etc. La Mostra Internacional de Mim a Sueca ha sabut conjuminar el vessant dexhibici per al gran pblic amb un programa pedaggic interessant i formatiu, per aix es programen cursos i classes magistrals -dirigits als professionals de les arts escniquesdels ms prestigiosos mestres del gnere: Jacques Lecoq, Yves Lebreton, Leonid Roberman, Jerry Snell, Andreizj Leparski, Joan Font, Eduardo Haro Tecglen, Carles Santos, etc. Que el festival de Sueca s una tasca reconeguda ho constata lassistncia de ms de 22.000 espectadors en cadascuna de les ltimes edicions, la cobertura informativa massiva que li atorguen els mitjans de comunicaci escrits i audiovisuals, i la presncia de companyies com ara La Fura dels Baus, Smola Teatre i Vol-Ras (Barcelona), Stalker Stilt Theatre (Austrlia), DramBakus, Jo Bithme i La Jacquerie (Frana), Yllana (Madrid), CVOCI-Mims Bojos de Praga (Repblica Checa), Jango Edwards i Avner Eisenberg (EUA) Pantakin da Venezia i Teatro Scientfico di Verona (Italia) i Xarxa Teatre, Visitants, Circ Gran Fele, Cia. Dansa Mar Gmez i Teatre de lUll (Valncia), entre les ms de cent companyies que hi han participat. El festival, que des de fa ms duna dcada es realitza al llarg de la tercera setmana de setembre, est organitzat per Teatres de la Generalitat Valenciana, lAjuntament de Sueca i la Fundaci Bancaixa, i t tamb la collaboraci i el patrocini de diverses associacions i empreses.

En el moment de tancar aquesta edici estival dINFORMACI DE LA RIBERA encara no sha presentat la programaci completa de lesdeveniment per si hem pogut esbrinar el leit motiv sobre el que planejaran moltes de les propostes de teatre de carrer i de teatre de sala que es podran gaudir enguany a la capital de la Ribera Baixa. Ben sabut s que la Mostra Internacional de Mim a Sueca tots els anys ens presenta tot aqueix ample ventall de possibilitats escniques que tenen com a principal element comunicador el mim, el cos i el gest de lintrpret; des de les propostes ms clssiques fins a i sobretot les ms innovadores, contempornies i suggerents. Per tamb s conegut que aquest original festival tots els anys incideix en qualsevol dels aspectes de la creaci teatral per tal de sorprendrens i per tal de provar a fer un ms difcil encara. Si en anteriors edicions aquest eix central lhan protagonitzat la relaci entre el circ i el teatre, el sentit social i crtic del teatre de gest, els lmits entre el mim i la dansa, la pluridisciplinarietat de les arts o un passeig per la histria del teatre gestual, enguany el festival ens presenta el qestionament del concepte teatre gestual de repertori, una marca que no encara no sha batejat i que ara sinventa el director del festival, Abel Guarinos, per tal de fer-nos veure que fins larribada del cinema i sobretot del vdeo era prcticament impossible tenir un gui de teatre gestual, perqu era molt difcil escriure els xicotets detalls de tota interpretaci fonamentalment mmica. Guarinos ens explica com des de la democratitzaci de ls del vdeo, a finals del segle XX, les companyies han pogut gravar els seus espectacles; s per aix que ara s ben fcil reposar o revisitar tant les accions dels mestres del cinema mut com Buster Keaton, de qui es podr veure dos singulars reposicions o aprofitaments del seu material com daquells espectacles que foren ben exitosos a la dcada dels 80 i 90 com ara El dolainer de Tales, de Xarxa Teatre, i Muuu!, dYllana Teatro. I aix fins a arribar a una quinzena despectacles diferents i atractius que es donaran a conixer a principi de setembre on sha intentat que les companyies professionals conegudes tinguen cabuda al costat daltres artistes de prestigi internacional menys coneguts a les nostres terres i tamb com sempre al costat de noves companyies professionals valencianes a les que el festival mima i presenta davant el pblic, davant la crtica i davant els seus companys de professi. Des del festival no obliden mai que el comenament de moltes companyies professionals valencianes va ntimament lligat a la programaci del MIM: El Pont

La fora i La iLLusi de La nov a temporada teatraL v aLenciana comenar un any ms (i ja v an... 22!) a sueca, amb La ceLebraci de La 22a. mostra internacionaL de mim, eL festiv aL deL gest.

Flotant, Teatre de lUll, Maduixa Teatre, Engrata Teatre, Scura Splats, Punto Clown,... Com no sobliden tampoc dincloure tots els anys un apartat pedaggic i formatiu destinat fonamentalment a actors i ballarins professionals que enguany per tal de continuar amb el leit motiv especfic de la 22 edici comptar amb una classe magistral a crrec del reiteradament premiat coregraf i director Ramon Oller, qui ens parlar de la transmissi gestual del teatre al mn de la dansa. El coregraf catal

ens t reservada una sorpresa per al comenament de la xerrada, i tot fa preveure que ballar una curta pea de nova creaci seua. Tot un ventall de possibilitats, pel que ja sintueix, que del 14 al 18 de setembre tindrem al MIM, un festival organitzat i patrocinat per la regidoria de cultura de lAjuntament de Sueca, Teatres de la Generalitat Valenciana i Fundaci Bancaixa en el qual hi participen tamb lINAEMMinisteri de Cultura que ho fa per primera vegada, la Diputaci de Valncia, lInstitut

Francs-Ambassade de France, el Govern de Canries, i diverses empreses com Fustes Bonet, Dodinuf, Xocolates Comes, els pintors Pinder MyM, Aluminis i carpes Llorens Prez i entre daltres, per des de 1990 lAssociaci Cultural Lluna Plena Teatre. Un bon exemple de que el MIM tamb s recolzat en la modesta mesura de cadasc per la societat civil, com tamb ho testifiquen per una banda els diversos Off-Mims que organitzen parallelament cafeteries i pubs de la ciutat, i,

AGOST 2011

CULTURA

riBera 25

La Festa Estells
text corresponent a la crida a la ii festa estells, redactat per josep lozano

un homenatge a un dels ms grans poetes del Pas Valenci

El 14 de juliol de 2010 es publicava a Infomigjorn, revista virtual que dirigeix Eugeni Reig, una carta de convit adreada a tothom, amb la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrs Estells, que nasqu a Burjassot (lHorta) el 4 de setembre de 1922). La proposta suggeria fer-la en les primers divendres o dissabtes del mes de setembre, on entrara un plat tpic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrs Estells, de manera semblant a com fan els escocesos des de fa ja ms de dos-cents anys cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb lobjecte dinstituir una celebraci, de crear un nou recurs amb qu cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua duna manera festiva i popular. El resultat va ser prou engrescador, ja que Primera Festa Estells va celebrar-se i no voldria deixar-men cap, ni de pobles ni de collaboradors al llarg del mes de setembre proppassat, i en alguns pobles en octubre i fins i tot novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris potics a: Alboraia, Alaqus, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarl, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dnia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan dAlacant, Sueca, Teulada, Torrent, Valncia, Vandells, Vilamarxant, Vic i Xtiva.

Cullera ofereix teatre infantil durant tot lestiu

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a travs dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a travs de la Fundaci Valencianista i Demcrata Josep Llus Blasco, a Alginet, Dnia i Sant Joan dAlacant; la Fundaci Manuel Vius, a Vic; Espai Pas Valenci, a Barcelona; el Centre dEstudis de la Vall, a Vandells i el Centre dEstudis del Camp de Tria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinars; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma dEntitats Cviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xtiva; Acci Cultural, a Valncia, i la Bassot, a Burjassot. Hi van collaborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant lacte o com rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Nria Cadenes, Manel R. Castell, Isidre Crespo, Ruben Luzn, Antoni Martnez Revert, Jaume Prez Muntaner, Vicent Ncher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Llus Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel. Tamb van donar-li suport i van collaborar cantautors, com ara Miquel Pujad i Olga Surez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, lvar Carpi, Rafa Xamb i Xavi Sarri; com tamb msics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel. Festa que esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre mbit lingstic. A hores dara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrar a lAlcdia el 9 de setembre; Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3. Per tant us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauraci dun referent cultural, duna celebraci de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres mxims poetes. El pblic infantil pot gaudir tots els dimarts danimacions i espectacles teatrals, que tenen com a escenari el parc de Sant Antoni. Aquesta s una activitat dentreteniment, forma part de lmplia programaci que ofereix a turistes i visitants a lestiu, la Regidoria de Turisme. Cada dimarts fins al 6 de setembre xiquets i adults poden esbargir-se amb una hora despectacles variats, des de teatre i animaci, fins a titelles, pallassos i mgia, tots ells interpretats per actors que volen alegrar i entretindre el pblic familiar i omplir les nits de lestiu de diversi i color, grcies a la posada en escena dobres de teatre. Importants companyies del panorama teatral valenci, com Tramant Teatre, Magic 6, Somnis i En el teu Colle, participen en esta iniciativa que ja en la primera sessi de juliol va reunir a uns 300 espectadors, al parc de Sant Antoni. Puri Fariza, Coordinadora de lactivitat, que es desenvolupa per segon any consecutiu, ressalta que lobjectiu s que la programaci siga variada i les actuacions a ms dentretindre el pblic infantil, tenen un component pedaggic. El teatre sha convertit en una de les opcions, ms interessants de lestiu per al pblic infantil. El teatre infantil sha convertit en una de les opcions, ms interessants de lestiu per al pblic infantil. Lobres van dirigides a un pblic infantil i formen part de la variada programaci que ofereix Cullera a lestiu.

Paella alternativa a Senyera

Un grup de joves, batejats com els alternatius, han celebrat una Paella Alternativa a la paella gegant que la Diputaci de Valncia paga a les Cambreres de Santa Anna. A travs daquest acte festiu que tingu lloc a la mateixa plaa i sense incidents, es volgu manifestar el malestar amb la Diputaci i tamb amb el govern local. Recentment, lalcaldessa de Senyera, Pili Alandes, ha retallat el pressupost per a les Festes de Filles de Maria i les la Festa de les Dones. Per aquest grup de joves s contradictori que lAjuntament retalle les festes a un mes vista, mentre la Diputaci continua pagant paelles.

26

CULTURA

AGOST 2011

La SMI Santa Ceclia executa una gran interpretaci al Certamen de Valncia

Paco Romeu guanya el Vi Premi Ciutat dalzira de teatre

Iceberg, de Paco Romeu, s lobra guardonada amb el VI Premi de Teatre Ciutat dAlzira Palanca i Roca, convocat per lAjuntament dAlzira i dotat amb 8.000 . Enguany, per primera vegada, sha seleccionat una obra, Trepes!, de Joan Tortajada, com a finalista. En aquesta edici, el jurat format per Salvador Bataller, Vernica Cant, Francesc J. Lpez, Miquel ngel Vidal i el regidor de Cultura Carlos Correal, que lha presidit ha escollit lobra Iceberg entre les 48 obres presentades la convocatria amb ms originals a concurs en aquesta modalitat, de la qual ha destacat la semblana amb un gui de pellcula negra, amb totes les accions i els dilegs molt ben lligats. Pel que fa al text finalista, ha declarat que s una obra ben resolta, amb bons dilegs, que porta implcita una reflexi de plena actualitat. Iceberg, que ser publicada per Edicions Bromera en la collecci Bromera Teatre, s una comdia dramtica que comena amb un inexplicable assassinat ocorregut el 2009, encara que el cos principal de lobra ens situa en una nit dabril del 1994, quan una confusi trivial, lalcohol, les drogues i lherncia emocional dels personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu (Valncia, 1967) treballa de funcionari a ladministraci local. Ha rebut diferents premis en certmens de narrativa breu, ha compost la banda sonora de curtmetratges i obres de teatre i ha collaborat com a guionista en el programa Autoindefinits.

clara Morat (text i fotografia) El 24 de juliol, a les 8 del mat, msics, director, Junta Directiva, Comissi de Dames Cecilianes, socis/es i simpatitzants, van omplir diversos autobusos dinstruments, partitures, emocions, tensions i illusions, per a emprendre el viatge cap al Palau de la Msica de la Ciutat de Valncia. A les 10:30h. la sala Iturbi, preparada per a albergar a 1.813 assistents, acollia a lescenari a la primera banda de msica participant a la 125 edici del Certamen Internacional de Bandes de Msica de Valncia, la Societat Musical Instructiva Santa Ceclia, amb una plantilla de 140 msics, composta per solistes i professionals de gran nivell, que van brillar per ells mateix amb la seua interpretaci. El pasdoble Las Provincias de Vicente i Arturo Terol Ganda, va ressonar amb fermesa i elegncia per tota la sala i els aplaudiments no es van fer esperar, donant pas

a la interpretaci de lobra obligada De Causis the Order of the Chaos composta pel msic valenci Francisco Zacars, i que, des del primer moment, el so va ser unificat, agradable, suggestiu i emocionant, va ser una interpretaci qualificada com magnifica. El pblic present va tornar a expressar la seua admiraci per la qualitat musical de la Societat Musical Instructiva Santa Ceclia amb perllongats aplaudiments. Imperant el domini tcnic, el director Salvador Sebasti Lpez, va demostrar un control total dels msics, la lluentor del so de la Banda Simfnica, que tantes vegades ens t acostumats a escoltar, ho van demostrar una vegada ms amb la interpretaci de lobra de lliure elecci El Cols Simfonia N 4 (1- Foscor. 2- Dorm. 3- La Fugida. 4- El Gegant) del compositor valenci Ferrer Ferrn. Aquesta simfonia en quatre moviments s un encrrec daquesta Societat, que va ser estrenada en aquest certamen.

Segons el mateix compositor analitza la seua obra com impetuosa, violenta, colossal, duna dificultat extrema en la qual tots els elements de lorquestra demostren un gran virtuosisme. En ella ens descriu les sensacions que li produeix el quadre del mateix nom El Cols, atribut a Goya, dins de lestil de les seues pintures negres. La partitura el Cols; va ser magistral, duna intensitat musical incomparable i duna claredat interpretativa fora de tot dubte. Aquesta obra va relluir amb tots els seus detalls, juntament amb lexpressivitat de tots els solistes que van donar color a la partitura i lactuaci de la Banda Simfnica daquesta Societat va ser impecable, i va fer vibrar fins als fonaments del Palau de la Msica de Valncia. Msics i director van arreplegar les ovacions de tot el pblic, aplaudiments ben merescuts, grcies a la tasca i el treball ben preparat de tots els seus intrprets. Amb un total de 348,5 punts

obtenia la Banda Simfnica el segon premi i va ser rebuda a Cullera amb tots els honors, amb lentusiasme que professen els msics i el seu director Salvador Sebasti Lpez, que els indueixen a emprendre noves marxes, a assumir cada comproms amb tota la responsabilitat i sent conscients que lxit obtingut en aquest Certamen s un precedent, als ja molts que els avalen, i que els condicionen per a fer ms ampli el nostre horitz dambicions. Han estat moltes les felicitacions de professionals de la msica que ha rebut la Societat, per lextraordinria actuaci de msics i director, a ms del pblic assistent que en quatre ocasions, van sollicitar la presncia del director Salvador Sebasti Lpez a lescenari. El President i Junta Directiva expressen el seu reconeixement i gratitud al director i msics, per lintens treball ben realitzat i per la seua extraordinria actuaci en la 125 edici del Certamen de Valncia 2011. Felices Vacances.

la lira de Corbera guanya la secci segona del Certamen internacional de Bandes Ciutat de Valncia
La Secci Segona de la 125a edici del Certamen Internacional de Bandes de Msica Ciutat de Valncia ja t guanyador. LAteneu Musical La Lira de Corbera ha aconseguit el primer premi en este apartat reservat per a formacions musicals que pugen a lescenari del Palau de la Msica amb un mxim de 80 msics. Sota la direcci de Samuel Prez Ortega, els msics de la Ribera Baixa han aconseguit un total de 296,5 punts amb la interpretaci de lobra obligada El fest de Baltasar de Salvador Giner Vidal i lobra de lliure elecci Valhalla, de Francisco Zacars.

AGOST 2011

CULTURA

riBera 27

La msica de cinema esdev protagonista a Cullera

La Societat Musical Santa Ceclia de Nquera, dirigida pel seu titular Jess Mart, ha estat la guanyadora del II Certamen Nacional de Bandes de Msica de Cinema Ciutat de Cullera, organitzat per les Regidories dActivitats Musicals i de Turisme de lAjuntament de Cullera. Unes 1500 persones es van donar cita en aquest esdeveniment musical, que es va celebrar dissabte passat 30 de juliol, en els Jardins del Mercat. El certamen va contar amb la participaci de 4 bandes que havien dinterpretar dos pasdobles, (u dells obligat) M ngeles Gonzalez de Rafael Talens, i altre de lliure elecci, seguits de la projecci de fragments de pellcules de cinema, sincronitzats amb la msica de la banda sonora triada per al concurs. La Societat Musical Santa Ceclia de Nquera, amb una puntuaci de 3065 ha guanyat la segona edici del certamen, en la qual va interpretar el pasdoble, Las Provincias de Vicente i Arturo Terol i com banda sonora, una selecci de pellcules de Chaplin. A ms ha obtingut 4000 euros i un diploma. En segon lloc i amb 2755 punts va quedar la Uni Artstica Musical Sant Francesc de Borja de Gandia, dirigida per Jess Santos Plaza, que va interpretar el pasdoble de Rafael Talens Dunia Piris, i com banda sonora va triar Robin Hood de Kevin Reynolds. La Unin Musical de Hondn de las Nieves, dirigida per Jos Alpera va fer sonar, el pasdoble Cel Andals de Pascual Marquina, i la banda sonora de la pellcula The Godfather Saga, de Coppola, es va adjudicar 2675 punts i el tercer lloc. La Societat Recreativa Musical, dAltea la Vella, va tocar el pasdoble Passi Andalusa, de Miguel ngel Ms. Lagrupaci dirigida per Andrs Colomina, va interpretar una recopilaci de clssics de Walt Disney, obtenint 247 punts i la ultima posici. La Banda Jove de la Societat Ateneu Musical de Cullera, dirigida per Jos Lus Grau Sapia fra de concurs, puso punt i final a laudici, i va interpretar entre altres temes la banda sonora de la pellcula Pirates del Carib.
Atractiu turstic

Guitarres al claustre laposta musical de sueca

La Fundaci Assut celebra amb un cicle de cinema el 25 aniversari del Parc Natural de lAlbufera

El certamen de Bandes s una activitat del Pla de Dinamitzaci del Producte Turstic de Cullera, i compte amb el patrocini dAiges de Cullera, Aquagest Alce, Consolat de Mar i lInstitut Valenci de la Msica El certamen de Bandes s una activitat del Pla de Dinamitzaci del Producte Turstic de Cullera, i compte amb el patrocini dAiges de Cullera, Aquagest Alce, Consolat de Mar i lInstitut Valenci de la Msica. Abans diniciar les audicions, les bandes concursants desfilaren des de la Casa Consistorial fins als Jardins del Mercat, lloc on se celebra el certamen. En la segona edici, nicament han pogut participat quatre bandes, amb una plantilla no major de 60 msics, amb unes audicions inferiors als 30 minuts. Pel que fa als premis, van correspondre 1.000 euros a cadascuna de les bandes participants tan sols per la seua assistncia, a ms dels 4.000 euros que va emportar-se la banda triomfadora.La finalista va obtenir un diploma i 2000 euros.

La Regidoria de Cultura de lAjuntament de Sueca ha organitzat la segona edici del Cicle de Guitarres al Claustre, festival de concerts, de diversos estils, oferit en el claustre de la Biblioteca Suecana. Si lany passat tots els concerts van ser de guitarristes clssics, enguany sincorpora el pop, de la m dscar Briz (qui interpretar en acstic el seu disc Lestiu, que acaba de rebre el premi Ovidi Montllor al millor disc de lany) i el jazz, amb lactuaci de Dani Flors. El vessant clssic es mant amb el solista valenci, Rubn Parejo, i el virtus xil, Bernardo Garca Huidobro. El II Cicle de Guitarres en el Claustre ha estat dedicat al Mestre Simen, histric guitarrista suec que va morir fa pocs mesos. El programa de concerts va obrir-se amb lactuaci dscar Briz. La setmana segent va ser el torn de Rubn Parejo, i va continuar amb Daniel Flors. Finalment, el dissabte 30 de juliol va cloure el cicle amb lactuaci de Bernardo Garca Huidobro.

El passat 8 de juliol, es van complir 25 anys de la declaraci del Parc Natural de lAlbufera. Amb este motiu, i per a celebrar tamb el centenari de ladquisici del llac per la ciutat de Valncia i seguir insistint en la necessitat de protegir els valors naturals i culturals deste particular entorn, la Fundaci Assut i el Parc Natural de lAlbufera van organitzat un cicle de projeccions a laire lliure en el Palmar. LAlbufera de cine tindr lloc els dies 20, 21 i 23 de juliol a la seu de lOficina de Gesti Tcnica del Parc Natural, en sessions a laire lliure i gratutes. El cicle, que vol mostrar laportaci del cinema, tan interessant com insuficientment coneguda, a la reflexi sobre la realitat deste territori, dedica cada vetllada, a partir de les 22 hores, a un tema en concret. La primera nit, sota el ttol de LAlbufera segons Cifesa, es projectaran el curtmetratge documental El arroz (1943) i la pellcula Caas y barro (1954), tots dos produts per esta companyia valenciana, paradigma del cinema espanyol dels anys 40 i 50. El dia segent, les projeccions estaran centrades en La mirada documental, amb ttols com Entre el agua y el barro (1957),

producci del No-Do; El Saler y la Albufera (Juan Vergara, 1972), projecte inacabat i indit que pretenia alertar sobre latemptat urbanstic de la Devesa; Biotopo (Carles Mira, 1974), compromesa denncia de la degradaci a la qual es va vore abocat el llac durant els anys 70, i La Albufera, el jardn salvaje (Eduardo Barrachina, 2007), una visi de carcter ecolgic i etnolgic del parc natural. El cicle es completa el dissabte 23 amb dues propostes recents: el curt Un cuento chino (Antonio Llorens, 2003), que reflexiona en clau dhumor sobre lorigen de certs costums locals, i el llargmetratge Temps daigua (Miguel ngel Baixauli, 2009), ficcidocumental entorn dunes formes de vida amenaades que va ser premiada en la trentena edici de la Mostra de Valncia. Al costat destos ttols, es projectar tamb laudiovisual Tancat de la Pipa (2009). El certamen LAlbufera de cine est organitzat per la Fundaci Assut i el Parc Natural de lAlbufera i compta amb la collaboraci de lIVAC-La Filmoteca, Jameson, la Confederacin Hidrogrfica del Xquer, Nou Rac, Mdosb Comunicacin, Restaurant El Graner i Azor Producciones.

Exposici de Rosa Serra a Sueca

LEspai Cultural La Plaa de Sueca acollir, fins al prxim 21 dagost, una exposici de pintures de lartista Rosa Serra Magraner. En paraules de lautora el conjunt destes obres permeten als ulls que observen detingudament conixer un poc lartista. Sobretot, les ltimes, sn fruit duna necessitat interior de comunicaci a travs de les imatges i tamb a travs dels poemes que les acompanyen. En eixa espcie de fluir, de deixar-se portar, afloren sentiments, sensacions i naix lobra.

28

| Vida & Oci |

Melisa i lucas, dos amics dargentina, han fet escala a la ribera mentre fan la volta al mn de casa en casa

Couchsurfing: la forma ms barata de viatjar

Mouret pel mn de sof en sof, encara que no conegues al seu propietari. I gratis. Aquesta s la filosofia del Couchsurfing. Una forma de viatjar per a tots aquells que, en temps de crisi, no poden permetres hotels de cinc estrelles, per que volen conixer el mn. El Couchsurfing (CS) s un servei dacollida de viatgers a travs dInternet. els membres, en registrar-se poden localitzar contactes en els llocs on tenen previst viatjar i quedar-se a dormir a les seues cases, com tamb poden donar hostatge a viatgers de qualsevol part del mn. Hui, com no hi ha diners per si ganes, molts shan apuntat a aquesta moda que fa anys que sha establit als pasos europeus o americans. El Couchsurfing s la mateixa frmula que sutilitza per a acollir a un amic o familiar que passa pel lloc de residncia per a fer una visita: un llenol, un sof o amb un poc de sort un llit. La diferncia s, bsicament que amb el Couchsurfing lhoste pot provenir de qualsevol part del planeta. durant ms dun any per Europa, el nord dfrica, passar a lOrient per a desprs anar fins a Mxic i tornar al seu pas dorigen. Segons ens expliquen es tracta dun projecte particular de cadasc que ens hem plantejat fa molts anys. Melisa i Lucas sn dos amics que es coneixen des de xicotets i sempre han estat pensant de viatjar arreu del mn. El coachsurfing els ha possibilitat aquesta experincia. Ens coneixem des de fa 20 anys ,cosa que ha generat una confiana mtua. Un descansa en laltre i aquest est pendent de cuidar a laltre. Tamb hi ha frecs i asprors. Per el millor i ms bo de tot s que ho podem parlar. El dileg s fonamental. Hi ha dia que hem de descansar lun de laltre. Com som amics i no parella les coses es plantegen daltra manera. De vegades ens separem un poc i aix ens va b. Melisa i Lucas hagueren danalitzar molt b all que portarien a la motxilla: ho analitzem pel tema del pes. Caminem molt i vam tractar de ser minuciosos. Per a les dones s difcil cultural. Els amfitrions tenen loportunitat de conixer a gent de tot el mn sense eixir de casa. Els surfistes, o viatgers, sn capaos de participar en la vida local dels llocs que visiten. CS s una organitzaci sense fins de lucratius. Legalment estableix que tots els recursos shan de gastar nicament en lassoliment de la missi en lloc de crear benefici per als interessos privats. Per a Lucas ha estat positiva i enriquidora lexperincia. No veiem errors en el sistema. El funcionament del couch ens ha perms participar dun estil de viatge molt particular. Ens sembla molt bo el sistema sense fins lucratius. Hi ha gent molt sana, amena, cordial i solidria i aix s lessncia del sistema. La qualitat de la gent. Si hi haguera diners pel mig el sistema no funcionria. La gent solament vol compartir.
Xarxa mundial

Melisa ha descobert junt amb el seu amic Lucas la gastronomia de la nostra comarca.

on encara no sha desenvolupat plenament. Couchsurfing compta amb un sistema de verificaci amb el qual els usuaris poden premiar amb bones puntuacions tant a viatgers com a qui presta el seu

CS s una xarxa internacional sense fins lucratius que connecta als viatgers amb la poblaci local en ms de 230 pasos i territoris de tot el mn. Des de 2004, els membres han estat utilitzant una manera de reunir-se amb una finalitat cultural, damistat i dintercanvi dexperincies i daprenentatge. Ara com ara, ms dun mili de persones de tot el mn sn capaos de compartir lhospitalitat. Una de les normes bsiques del Couchsurfing s que els viatgers han dadaptar-se a les normes que establisca prviament qui presta el seu sof, com els horaris dentrada o dels menjars. I tot aix gratutament. Melisa i Lucas sn des denguany coachsurfers. Es dediquen al comer exterior i a la topografia a Santa Fe, a lArgentina. Tenen previst viatjar

despullar-se de coses per a embellir-se. Jo tinc la sort de tenir un company que majuda en eixes coses. Tamb comptem amb laspecte climtic. Duem llibres, lordinador. Hi ha moltes hores que queden penjades i llegim per a tenir entretingut el cap. Una bona jaqueta s elemental. Tamb s important mantenir els peus calents. Per el tema del fred, ara com ara lhem dut b. Estranyem un bon rostit argent, per provar els menjars de cada lloc equipara la situaci. El cos els primers dies ens demanava menjar carn. Tamb sestranya la famlia, els amics. Per mantenim contacte per internet i per telfon.
Un costum arrelat a Europa

sof. La gent que viatja daquesta forma sol ser oberta, amb pocs prejudicis. Joves que pretenen descobrir un pas sense caure en els tpics dels turistes i de la m daquell que, sense rebre res a canvi, presta la seua casa i el seu temps. Per a Melisa, viatjar tobri coneixement i satisfacci. Enfrontar-se cada dia a situacions noves i imprevistes. Per aix es creix i saprn. Si alguna cosa destaquen tots aquells que han provat el couchsurfing s labsolut respecte que es t a qui tacull.
Escala a Cullera

Al Mareny hem trobat una casa veritablement agradable i clida. Voldrem quedar-nos ms temps. Hem trobat a una bona companya. El dia que ens nanem s el dia ms trist. Lobjectiu com a organitzaci del Coachsurfing s crear experincies, trobades transculturals que siguen divertides, comprometedores i aclaridores. El focus inicial de Couchsurfing era allotjar i surfejar. Per a Lucas el Coachsurfing ens permet fer el viatge que volem. Ofereix coses que no es fan en el tpic viatge de turista dhotel. Ens permet connectarnos realment amb la cultura del lloc. Estar una setmana amb la gent et dna una visi mplia com una pantalla sobre l idioma, la forma de vida i els orgens. Conixer la cultura de cada lloc. Aquests intercanvis sn una forma nica i rica dinteracci

CouchSurfing ha estat capa de crear una xarxa on persones de diferents mbits de la vida poden reunir-se. s una comunitat diversa de ms d1 mili de membres. Els CouchSurfers provenen de ms de 69.000 ciutats diferents i parlen sobre 302 idiomes. Des de 2004 shan registrat ms de 1.700.000 estades en Couchsurfing amb xit, ms de 1,9 milions de noves amistats shan format a travs de CS. Els membres han informat de ms de 4,3 milions dexperincies positives. Per a Melisa s un somni que vam compartir individualment en les nostres vides i vam decidir fer-lo en conjunt. s un projecte per a aprendre coses de la vida que duna altra manera no es fan. Nosaltres vivim en un lloc on no arriba quasi ning. Si vols conixer has de viatjar.

El Couchsurfing s un costum ms arrelat a Europa i als pasos de parla anglesa que a Espanya,

Melisa i Lucas ens conten que a Cullera i el Mareny de Sant Lloren hem conegut les platges i ens hem quedat fascinats amb els esports de platja i aqutics.

AGOST 2011

VIDA & OCI

riBera 29

Intoxicacions alimentries
isabel arMengol Montagut Metgessa. Mster en diettica i nutrici huMana

Fira vincola al restaurant El Rincn del Faro

De les 15.000 intoxicacions alimentries que es produeixen a lany a Espanya, la majoria de casos es concentren als mesos destiu. Les altes temperatures ,que afavoreixen el creixement dels grmens, el canvi dhbits al variar el lloc de residncia durant les vacances i la disminuci de les precaucions a lhora de cuinar , sn les causes mes freqents daquestes intoxicacions . La principal alteraci que produeixen s la gastroenteritis. Es tracta duna inflamaci de la mucosa de lestmac i intestins, els smptomes dels quals ms comuns sn la diarrea, nusees, vmits, prdua de lapetit i molsties abdominals. Les gastroenteritis provoquen una prdua de lquids i electrlits que en els adults sans no t cap repercussi, per que pot arribar a ser preocupant en xiquets , ancians i malalts . Aquesta s la ra per la qual saconsella prendre precaucions tant en lelaboraci dels aliments com en la seua ingesta. Aquestes mesures sn fonamentals si es volen preservar unes condicions de vida saludables. Els principals agents causants daquestes patologies sn fonamentalment bacteris com la Salmonella, Estafilococs, Clostridi Perfringes, Clostridi Botulnic, Escherichia coli, el virus Norwalk o diferents espcies de vibrions. Cada agent patogen contamina preferentment un tipus daliment , desencadena una infecci txica alimentria amb smptomes propis i requereix tractament especfic. LAgncia Espanyola de seguretat alimentria ha editat en la seua web www.aesan.mspsi.es un decleg per a evitar aquestes patologies tan freqents en aquesta poca de lany . 1. Consumir aliments que hagen estat tractats o manipulats higinicament. No sha de consumir llet sense tractament trmic (llet crua). Les carns, peixos i productes de rebosteria han destar refrigerats o congelats. En els establiments de restauraci s obligatori locupaci dovoproductes en lelaboraci de maioneses, salses, cremes, etc. Si prepara aquests aliments a casa, haur de consumir-los immediatament, no aprofitar les sobres i mantenir la conservaci en fred. Si renta els ous abans

dutilitzar-los, perqu aquests tenen restes de brutcia, ha de fer-lo immediatament abans del seu s. 2. Cuinar correctament els aliments. Els aliments poden estar contaminats per microorganismes. Si els aliments es cuinen b, aquests microorganismes poden ser destruts per la calor. La temperatura a la qual ha de sotmetres laliment ha de ser suficient perqu arribe a un mnim de 70 C en el centre del producte. 3. Consumir els aliments immediatament desprs de ser cuinats. s la millor manera devitar la proliferaci dels grmens. No deixar mai els aliments cuinats a temperatura ambient. 4. Un aliment cuinat, s un aliment higienitzat. Els aliments que no puguen ser consumits immediatament o les sobres que es vulguen guardar, han de mantenir-se sota lacci de la calor, per sobre de 60 C, o del fred, a 7 C com a mxim. Si consumeix peix cru o poc cuinat (preparacions culinries com els aladrocs en vinagre) a casa, faa-ho desprs dhaver-lo mantingut congelat durant diversos dies. 5. Calfar suficientment els aliments cuinats. Per a conservar-los desprs de la seua preparaci, pot mantenir calents fins al seu consum aquells aliments que ho permeten (sopes, purs, guisats...). Altre tipus daliments que no puguen ser sotmesos a calor (amanides, gaspatxos, etc.), han de ser refrigerats immediatament. No sempre s possible aprofitar sobres dun menjar anterior, per si decideix fer-ho, calfe aquestes sobres a la temperatura mxima abans de consumir-lo. 6. Evitar el contacte entre els aliments crus i els cuinats. Un aliment cuinat pot tornar

a contaminarse per contacte amb els aliments crus o amb objectes que anteriorment hagen contingut i compartit un aliment cru (ganivets, taules, superfcies, draps, etc.). El drap de cuina o la baieta pot ser un excellent vehicle de contaminaci. s preferible usar paper de cuina. 7. Assegurar una correcta higiene de la persona que manipular els aliments i una neteja adequada en totes les superfcies de la cuina. La persona que manipule aliments, ha dobservar unes estrictes prctiques higiniques. s imprescindible que tinga les mans sempre netes, que se les rente cada vegada que faa falta i sempre que faa s del servei. s molt important fer la neteja de la cuina diriament, com a mnim. Tenir especial cura a emmagatzemar les escombraries en recipients llisos, rentables i tancats i que aquests no es troben prop dels aliments. 8. Mantenir els aliments fora de labast dinsectes, rosegadors i animals de companyia. No cal oblidar que els animals poden ser portadors de grmens patgens i parsits que originen malalties de transmissi alimentria. 9. Utilitzar exclusivament aigua

potable. Laigua potable no s noms imprescindible per a beure, sin tamb per a preparar els aliments. Ha de tenir exclusivament aquests dos orgens: aiges envasades o aiges de la xarxa pblica de distribuci en la poblaci. No sha de beure ni usar aigua procedent de pous que no estiga potabilitzada. 10. No consumir aliments peribles que estiguen exposat a temperatura ambient. Els ltims casos dinfeccions txiques alimentaries com el de la I.Coli , sn una invitaci a no baixar la gurdia al llarg de tot el procs tant a la indstria alimentaria en la seua producci i comercialitzaci daliments , com a nivell individual amb una bona conscienciaci que ha de comenar ja des de la compra de laliment sense trencar la cadena que va des del fregir o la congelaci, a la seua manipulaci en la cuina ,l emmagatzematge en el frigorfic , al cuinat i al posterior consum.

El passat 29 de juliol, el restaurant arrosseria El Rincn del Faro va organitzar la III fira vincola i gastronmica. En esta mostra han participat un total de 20 bodegues entre les quals trobrem vins de la Ribera del Duero i del Priorat, bodegues de la de Rioja com Luis Alegre, de la comarca dUtiel-Requena com Vera de Estenas, de Valncia com Rafael Cambra, dAlacant com Casa Balaguer, o de Jumilla com Juan Gil. Les bodegues Torres aportaren varietats de caldos procedents de Xile com el Santa Digna Cabernet Sauvignon Ros. Segons indica la seva nota de tast es tracta dun vi fragant, floral i de temptadora sensualitat. En boca s voluptuos, dotat del teixit de la seda i del fresc cos fruital (casss, nabius i grosella), que sols pot oferir un rosat de Cabernet Sauvignon del Pacfic. Tamb es pogueren tastar vins de les bodegues de Torres dels pujols occidentales del Comtat de Sonoma a Califrnia on trobem un microclima perfecte per al cultiu del Chardonay i Pinot Noir. Avui estes terres produeixen varietats de vins molt competitives i amb un carcter especial. Els tastadors pogueren gaudir tamb dels caves del Penedes i dalgunes varietats procedents dAlemanya. En lapartat gastronmic els assistents gaudiren duna degustaci de tapes i darrossos a ms duna original fideua de foie fresc.

30

VIDA & OCI

AGOST 2011

Una habitaci amb vistes al Xquer

El rac de la Pintora, un encantador hotel rural entre Gavarda i alberic on descansar i carregar les piles
Maria i Emilio, propietaris de lhotel rural el Rac de la Pintora decidiren ara fa ms de tres anys posar en marxa un projecte que implicaria un canvi important en les seues vides. El detonant per prendre la decisi va ser la crisi del sector de la construcci al qual estaven vinculats professionalment. Vam vendre lempresa i la casa per al projecte. El canvi ha sigut del sector de la construcci al de lhostaleria. Buscvem una vida diferent amb moments de tranquillitat i ms qualitat de vida. Resulta curis que venint del sector de la construcci Maria i Emilio decidiren fer la casa de fusta. Segons ens conta Maria: La casa lhem feta de fusta, perqu buscvem una cosa totalment diferent . Lhotel El Rac de la Pintora est situat a prop d Alberic, a tan sols 40 km de Valncia i a 8 km dAlzira. Als voltants de lhotel es poden practicar activitats com la pesca, navegar amb piragua per lassut dAntella o fer turisme rural a peu o amb bicicleta entre camps de tarongers. Lhotel disposa de quasi 2 km2 de jardins que envolten la propietat amb diferents zones desbarjo, piscina, lloguer de bicicletes, una acollidora llar i fins i tot un futbol. La casa est situada en un entorn on domina la serenitat. Quilmetres de natura, que combinen amb la comoditat que avui ofereix la tecnologia. La casa est envoltada de paratges de muntanya, on poder gaudir de passejos. La seua situaci geogrfica privilegiada, entre les poblacions dAlberic i Gavarda garanteixen les brises marines que venen del mediterrani. El Riu, La Muntanya, LHorta, La Murta, LAlbufera sn els grans paratges riberencs que trobarem a prop de lhotel. Per a la seua propietria Maria lentorn va ser decisiu a lhora de fer el projecte. En realitat volem fer una casa rural no un hotel, trobrem este lloc en un accs molt bo, desprs decidrem fer restaurant per a les persones que es quedaven. Al fer-ho ms gran decidrem quedar-nos a treballar els dos. Mirrem primer a Sueca, tenem clar que volem un lloc a la zona de la ribera. Sempre coneixem ms la zona de casa que no ms lluny. Entre els seus projectes el Rac de la Pintora t prevista la posada en marxa dun spa dictioterapia. Es tracta dun tractament innovador que es realitza mitjanant uns xicotets peixos provinents de les conques termals de Kangal (Turquia), anomenats Garra Rufa, que eliminen la pell morta dels peus. Els peixos actuen com a podlegs naturals que salimenten de les cllules mortes dels peus deixant-los ms suaus i dotant-los duna millor circulaci. La cuina mediterrnia dautor, s la mes representativa del Rac de la Pintora. Basada en plats caracterstics i preparats per Maria, una entusiasta de la cuina que abans era ama de casa i hui ha perfeccionat el seu inters per la nostra cuina i que sorprn amb la seua elaboraci. Per degustar bons arrossos s millor encarregar-los amb antelaci, podent elegir tantes varietats com cadasc simagine, com larrs mels amb llamntol i spia, larrs dembotits, el de rap o del senyoret. Fem una cuina tradicional, mediterrnia i amb un toc personal. Assistisc a cursos i fires i busque informaci dInternet i amb la fusi de tot faig els meus plats. A banda dels arrossos, les nostres especialitats sn tamb els fullats, cua de bou, rellom amb figues i foie i tamb fem postres casolanes artesanes com el flam de carabassa o el dorxata. El Rac de la Pintora, dna nom a una de les activitats ms importants de la seua propietria. A lhotel trobem una exposici permanent amb les obres de Maria. Segons ens conta: jo era ama de casa i practicava en trobades de pintors i tamb he fet alguna exposici collectiva. Vaig comenar anant a classes de pintura i cermica a Sueca i all mentr lafici. Les habitacions del Rac de la Pintora estan dissenyades per trobar-se com a casa. La construcci, feta de fusta dna una gran sensaci de calidesa a les installacions. Segons ens conta Maria: als interiors busquem la comoditat i la senzillesa. Tamb buscvem que fra un poc diferent de les habitacions dun hotel i duna casa. El relax s la nota dominant del Rac de la Pintora. Com escapada dun pont o cap de setmana s una bona alternativa. Segons Maria els objectius que busquem de cara al client sn: que estiguen cmodes i es relaxen amb les postes de sol des de la mateixa terrassa. A lhivern utilitzem la terrassa acristallada amb xemeneia. s una casa tamb pensada per a parelles que vulguen estar tranquilles i menjar b. Per a Maria, els clients del Rac de la Pintora sn variats encara que principalment de la nostra comunitat. Ve gent de prop de Valncia, Paterna o Sagunt, gent que ve i passa dos dies i dac no es mou. Tamb ve gent de fora per a fer turisme pels voltants de Valncia. Vnen grups de famlia que lloguen totes les habitacions i passen un cap de setmana. Tamb fem packs de nit bona. Nosaltres estem inscrits en la marca Temps, dallotjaments dinterior de la Comunitat Valenciana. La gent valora el tracte personal, que es troba com a casa, s una relaci amb el client ms familiar. Tenim un tracte personalitzat i individualitzat. Cada client utilitza la casa i nosaltres ens adaptem als seus horaris.

www.pixelpub.es

AGOST 2011

VIDA & OCI

riBera 31

Guia comercial
LLOGUERS - COMPRA-VENDA

Informaci de la Ribera
comercial@informaciodelaribera.com 664 41 10 31

-Alquile pub en Cullera, amb llicncia en carrer Algemes. Tel: 649331222 -Venc catamar vela, Hobie Cat 16 en bon estat, veles, mesh de competici negra, timons blancs de fibra. Llest per navegar. Tel: 646320163 - Alquilo apartamento en Cullera enprimera linea de playa. Zona rac, piscina, tenis y garaje. Tel: 961720913 - Alquilo plaza de garaje para coche pequeo o moto en centro de Cullera, plaza de la virgen Tel: 646320163 - Vendo piso en Cullera centro, Plaza de la Sal, primer piso, 3hab, ascensor. Tel: 610437655 - Vendo apartamento en Palmeres, en calle Va Sant Roc n30. 3 planta exterior. A 50 metros de la playa. 120 m2, 3 habitaciones exteriores, 2 baos completos. Saln comedor con terraza de 20 m2 y cocina tipo loft completamente equipada. Mobiliario de diseo. Para entrar a vivir. Precio: 260.000 . Plaza garaje: 30.000 . Tel: 677444700 - Vendo remolque seminuevo y rotovator Pasquali. Tel: 961724474 - Vendo guitarra elctrica johnson y amplificador. Tel: 646320163 OFERTES DE TREBALL -Se buscan coniner@s que sepan hacer arroz. Imprescindible carnet de manipulador y transporte propio. Se valorar conocimientos de ingls y valenciano. Restaurante Terrassa. Paseo martimo de Cullera. Edificio Florazar 3. tel: 961723419-607084978. terrassa@yahoo.es -English challenge, academia de idiomas necesita personal cualificado, entregar curriculum en C/ del Riu n 21, bajo, de 5 a 8, Cullera tel: 608 031 0 41- 617 200 739

Certamen internacional de paelles de Sueca

Ja est en marxa la 51 edici del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca. Desprs de lexitosa edici de lany passat, quan se celebr el primer mig segle del concurs, enguany el certamen torna al seu format habitual, noms amb 40 restaurants en competici. Aix s, mant intacte el seu carcter professional i internacional. A hores dara ja est confirmada la presncia dun restaurant japons, dos dels Estats Units dAmrica, un de Narbona, un sus i un de la Repblica Txeca, a ms destabliments locals, valencians i de la resta de lestat. Si lany passat els guardons de paellers dhonor anaren majoritriament dirigits a dones cuineres valencianes que han triomfat, enguany laposta s pels cuiners joves que tamb han irromput amb fora en el mn gastronmic: Evarist Miralles, de Pego, que ha guanyat el premi al millor cuiner dEspanya; Daniel Vidal, de Sueca, guanyador del II Concurs de Cuiners Novells; i Julio Biosca, del restaurant Casa Julio de Fontanars dels Alforins, amb una estrella Michelin. A ms, tamb rebran el guard la Denominaci dOrigen Arrs de Valncia i els veterans cuiners Manuel Moreno Rojas i Gabino Sotelino. El concurs ha canviat enguany dimatge. Lestudi Socarrat dAlboraia sha encarregat del nou disseny, que aposta per una imatge ms fresca i contempornia, subratllant el carcter internacional de lesdeveniment. A permet la confecci i comercialitzaci de diversos productes de merchandising que far lassociaci de comerciants de Sueca Arrimat, amb lobjectiu de difondre el concurs a tot arreu i ajudar a la recuperaci econmica del comer local. El concurs tindr lloc l11 de setembre al passeig de lestaci, i enguany t carcter solidari amb les catstrofes del Jap i Lorca, aix com un especial record al des aniversari de latac a Nova York.

la Paella Valenciana. Lorigen

Escrit trobat al segle XVI Francisco de Paula Mart 1513 Els valencians tenen la vanitat, al meu parer ben fundada, que ning ha arribat saber-la condimentar millor que ells, ni de ms diferents maneres, i cal confessar-los la preferncia, doncs amb qualsevol cosa que ho guisen siga de carn, de peix o amb llegums sols, s sens dubte un mos sabors, i tant millor com ms substncia se li tira. Gens t destrany que els valencians hagen arribat en aquesta part a un grau de perfecci, desconegut en les altres provncies, per ser laliment quasi exclusiu amb qu es mantenen, particularment la gent que no t grans facultats, i han estudiat amb aquest motiu els mitjans de fer-li ms grat al paladar. A tot arreu han volgut imitar-los, i per a a ho solen deixar a mitjan coure, cridant-lo equivocadament arrs a la valenciana, persuadits que aquells naturals ho mengen quasi cru, per haver observat que els grans cuits quedaven sencers i separats en els guisats valencians. Redactat en lany 1513. Segons el meu parer, la paella, sent dorigen valenci, sha convertit en un plat sovint amb modificacions que sallunyen de la seua recepta original. De fet, alguns autors han arribat a afirmar que la paella per la seua popularitat, ha estat un dels plats ms humiliats i modificats de lart culinari espanyol. Aquesta popularitat ha fet que la paella haja anat patint transformacions des de la recepta original de la Paella Valenciana i hagen apareguts variants amb les quals cada mestre arrosser tracta delaborar les seues prpies receptes

per Paco Grau se li afegir una punta dall i un poc de tomaca triturada, desprs saltejarem larrs amb un poc de piment i el colorant i afegirem laigua necessria, ms o menys 2 daigua per cada 1 darrs, tamb depn de la potncia del foc. A foc fort salara el bull, una vegada redut el caldo sabaixa la fora del foc al mnim fins que aconseguim un socarrat en condicions. Reposar 2 35 i a menjar. Bon profit.

Paella de carn del Restaurant LIlla INGREDIENTS: Pollastre, conill, bajoqueta i garraf, carxofa, col i pebrot, sal safr i piment de la Vera. ELABORACI: En la paella, tirem oli i un grapat de sal, removem i quan agafe temperatura li tirarem la carn trossejadai sofregim fins que agafe color afegim les verdures segons duresa i anirem ofegant-les a poc a poc. Una vegada tinguem caramellitzats els ingredients