1

1.- AUTOAVALUACI DELS HBITS D'ESTUDI DIAGNSTIC DE L'ALUMNE

Et presentem, tot seguit, un qestionari que haurs de respondre amb el mxim de sinceritat i franquesa. L'objectiu, no s el de posar-te cap nota, sin de saber simplement quina s la teva situaci actual pel que fa a les tcniques d'estudi. Dit d'una altra manera, saber si ja saps estudiar o si per contra, et trobes encara amb moltes dificultats que t'ho impedeixen. Un cop hagis respost el qestionari, descobrirs quins sn els factors que ms dificulten la teva activitat acadmica, a fi efecte que, gradualment, els vagis superant i eliminant. Llegeix doncs, acuradament cada pregunta, i marca amb un recuadre la resposta que creguis que s'identifica millor amb els teus hbits d'estudi. Recorda que, si les teves respostes no sn honestes, noms fas que enganyar-te a tu mateix.

Interpretaci dels resultats obtinguts

La interpretaci objectiva dels resultats obtinguts es far seguint els segents passos: PAS 1 ) Transcriu les teves respostes en el "full de respostes" que acompanya el qestionari. Fes.ho seguint la segent clau: "sempre" = 3 punts. "Sovint" = 2 punts. "rares vegades" = 1 punt. "mai" = 0 punts.

ALERTA!!!

En els tems on hi figura, en el full de resposta, un asterisc (*), puntuars les teves respostes seguint aquest altre barem: "sempre" = 0 punts. "Sovint" = 1 punts. "rares vegades" = 2 punt. "mai" = 3 punts.

PAS 2 ) Un cop hagis transcrit tots els resultats, suma cada columna i anota els totals al capdavall.

PAS 3 ) Ara, cal que representis grficament els resultats que has obtingut. Fes-ho utilitzant el quadre "Grfica d'hbits d'estudi". En aquest quadre s'hi troben expressades les mateixes set rees que has puntuat en el "full de respostes", i que sn: Columna Columna Columna Columna Columna Columna Columna 1: 2: 3: 4: 5: 6: 7: DT ME DE NC OL PE AC = = = = = = = Distribuci del temps. Motivaci vers l'estudi. Elements de distracci de l'estudi. Com pendre notes a classe. Optimitzaci de la lectura. Preparaci d'exmens. Actituds i conductes productives davant l'estudi.

PAS 4 ) Interpretaci de la grfica. La grfica mostrar el nivell en que estroba cada alumne, segons els resultats obtinguts. Si aquest nivell es situa per sota del 70%, aix vol dir que l'alumne presenta una metodologia global de l'estudi fora deficient. Si noms s inferior al 70% en algunes columnes, cal aleshores que dediqui els seus esforos en millorar aquestes rees deficitries. Per sobre del 70%, la grfica ens dna a entendre una situaci general satisfactria, indicativa del fet que l'alumne ha assolit uns mnims pel que fa a planificaci i tcnica de l'estudi, i que es troba en un bon punt de partena per a millorar-los.

1.- Tinc en compte totes les meves matries al distribur el temps d'estudi. sempre sovint rares vegades mai

2.- Culpo a altres persones o a les circumstncies dels meus fracassos acadmics. sempre sovint rares vegades mai

3.- Hi ha persones conversant o altres sorolls que em molesten mentre estudio?. sempre sovint rares vegades mai

4.- Escric notes de totes les meves classes? sempre sovint rares vegades mai

5.- Adopto una actitud crtica respecte del que llegeixo i n'obtinc les meves prpies conclusions? sempre sovint rares vegades mai

6.- Durant un exmen, distribueixo el meu temps d'acord amb el nmero de preguntes formulades?. sempre sovint rares vegades mai

7.- Falto a les meves classes?. sempre sovint rares vegades mai

8.- Planifico les meves activitats? sempre sovint rares vegades mai

9.- Sento satisfacci al intervenir amb activitats relacionades amb l'estudi? sempre sovint rares vegades mai

10.- Interfereixen els meus problemes personals en les meves intencions d'estudi? sempre sovint rares vegades mai

11.- Utilitzo abreviatures per escriure ms rpid? sempre sovint rares vegades mai

12.- Subratllo les idees que em semblen ms importants durant la lectura? sempre sovint rares vegades mai

13.- Assenyalo de manera visible les respostes d'un exmen? sempre sovint rares vegades mai

14.- Freqento amb companys que presenten un baix rendiment acadmic? sempre sovint rares vegades mai

15.- Destino temps fora de classe per les meves matries? sempre sovint rares vegades mai

16.- Estic segur/a de que estudiar sigui el que verdaderament m'agrada fer? sempre sovint rares vegades mai

17.- Mentre estudio em distrec amb assumptes aliens al tema? sempre sovint rares vegades mai

18.- Anoto textualment les frmules, les lleis, els principis, les regles, etc.. que exposa el mestre a classe? sempre sovint rares vegades mai

19.- Exploro/investigo el contingut general d'un llibre abans de comenar la seva lectura? sempre sovint rares vegades mai

20.- Durant un exmen, llegeixo dues vegades la mateixa pregunta abans de contestar-la? sempre sovint rares vegades mai

21.- Aclareixo els meus dubtes amb el professor/a?. sempre sovint rares vegades mai

22.- Elaboro un horari d'estudis abans de comenar el perode de classes? sempre sovint rares vegades mai

23.- Em sento decepcionat per ser estudiant? sempre sovint rares vegades mai

24.- Quan estudio, tinc a prop distractors visuals com la televisi, el retrat del meu "querido/a", o d'artistes o cartells? sempre sovint rares vegades mai

25.- Em resulta fcil concentrar-me en l'exposici del mestre? sempre sovint rares vegades mai

26.- Repeteixo en veu alta i amb el llibre tancat el material que considero ms rellevant a fi d'assimilar-lo? sempre sovint rares vegades mai

27.- Tinc confiana en els meus coneixements o capacitats abans de comenar un exmen? sempre sovint rares vegades mai

28.- Adopto actituds positives davant dels meus companys i els meus mestres? sempre sovint rares vegades mai

29.- Inicio i acabo puntualment cadascuina de les meves activitats? sempre sovint rares vegades mai

30.- Trobo agradable l'ambient de l'escola on estic? sempre sovint rares vegades mai

31.- Quan estudio, tinc massa objectes sobre la meva taula? sempre sovint rares vegades mai

32.- Tinc sempre a punt fulls de paper, i boligraf a cadascuna de les classes? sempre sovint rares vegades mai

33.- Lllegeixo quan em sento cansat/da? sempre sovint rares vegades mai

34.- Estic nervis/a abans de fer un exmen? sempre sovint rares vegades mai

35.- Compleixo amb les meves feines o activitats fora de classe? sempre sovint rares vegades mai

36.- Quan estudio, em concentro durant perodes curts i em dedico a fer altres coses? sempre sovint rares vegades mai

37.- Dubto quan tinc que pendre una decisi envers els meus estudis? sempre sovint rares vegades mai

38.- Busco apunts o llibres en els moments en que hauria d'estar estudiant? sempre sovint rares vegades mai

27.- Tinc confiana en els meus coneixements o capacitats abans de comenar un exmen? sempre sovint rares vegades mai

28.- Adopto actituds positives davant dels meus companys i els meus mestres? sempre sovint rares vegades mai

29.- Inicio i acabo puntualment cadascuina de les meves activitats? sempre sovint rares vegades mai

30.- Trobo agradable l'ambient de l'escola on estic? sempre sovint rares vegades mai

31.- Quan estudio, tinc massa objectes sobre la meva taula? sempre sovint rares vegades mai

32.- Tinc sempre a punt fulls de paper, i boligraf a cadascuna de les classes? sempre sovint rares vegades mai

33.- Lllegeixo quan em sento cansat/da? sempre sovint rares vegades mai

34.- Estic nervis/a abans de fer un exmen? sempre sovint rares vegades mai

35.- Compleixo amb les meves feines o activitats fora de classe? sempre sovint rares vegades mai

36.- Quan estudio, em concentro durant perodes curts i em dedico a fer altres coses? sempre sovint rares vegades mai

37.- Dubto quan tinc que pendre una decisi envers els meus estudis? sempre sovint rares vegades mai

38.- Busco apunts o llibres en els moments en que hauria d'estar estudiant? sempre sovint rares vegades mai

39.- Copio els exemples que proporciona els mestre/a? sempre sovint rares vegades mai

40.- Elaboro quadres sinptics o diagrames a fi de seleccionar i sintetitzar el que he llegit? sempre sovint rares vegades mai

41.- Dormo normalment la nit anterior a l'exmen? sempre sovint rares vegades mai

42.- Investigo per iniciativa prpia aspectes relacionats amb les diferents matries d'estudi? sempre sovint rares vegades mai

43.- Reviso diariament l'horari que vaig elaborar per saber quina s l'activitat planejada per una determinada hora? sempre sovint rares vegades mai

44.- Considero que l'estudi s desagradable? sempre sovint rares vegades mai

45.- Tinc un lloc per estudiar ventilat, il.luminat i ordenat? sempre sovint rares vegades mai

46.- Demano apunts als meus companys de classe? sempre sovint rares vegades mai

47.- Tinc dificultats per entendre el que llegeixo? sempre sovint rares vegades mai

48.- Reviso les meves respostes dels exmens abans d'entregar-los? sempre sovint rares vegades mai

49.- Em quedo amb dubtes sobre el que ha exposat el professor/a? sempre sovint rares vegades mai

50.- Utilitzo la major part del temps en activitats productives i significatives? sempre sovint rares vegades mai

51.- Estic disposat/a i tinc desig d'estudiar en qualsevol moment? sempre sovint rares vegades mai

52.- Vaig a biblioteques o a centres d'informaci? sempre sovint rares vegades mai

53.- Els meus apunts de classe, estan nets, ordenats i llegibles, de tal manera que pugui entendre'ls posteriorment? sempre sovint rares vegades mai

54.- Consulto el diccionari quan desconec el significat d'una o ms paraules? sempre sovint rares vegades mai

55.- Escric les meves respostes de l'examen de manera llegible i entenedora? sempre sovint rares vegades mai

56.- Estudio diriament en els meus apunts de classe? sempre sovint rares vegades mai

57.- Tinc un registre del temps que destino a l'estudi de cada dia? sempre sovint rares vegades mai

58.- Em fixo una qualificaci mnima per obtenir en cadascuna de les matries d'un curs escolar? sempre sovint rares vegades mai

59.- Escolto msica mentre estudio? sempre sovint rares vegades mai

60.- Torno a llegir els apunts de les classes anteriors? sempre sovint rares vegades mai

61.- Em formulo preguntes a partir de les lectures que realitzo? sempre sovint rares vegades mai

62.- Responc de manera precisa les preguntes que s'em formulen en els exmens? sempre sovint rares vegades mai

63.- Durant la classe, intercanvio amb els companys comentaris innnecessaris? sempre sovint rares vegades mai

64.- Tinc un programa d'activitats diries? sempre sovint rares vegades mai

65.- Quan tinc d'estudiar em trobo cansat, amb son? sempre sovint rares vegades mai

66.- Abans de comenar a estudiar, consegueixo paper, goma d'esborrar, llapis o d'altres recursos necessaris? sempre sovint rares vegades mai

67.- Utilitzo les meves prpies paraules per redactar els apunts de classe? sempre sovint rares vegades mai

68.- Elaboro resums, utilitzant les meves prpies paraules, sobre temes exposats en els llibres? sempre sovint rares vegades mai

69.- Preparo amb anticipaci els exmens? sempre sovint rares vegades mai

70.- Assisteixo puntualment a cadascuna de les meves classes? sempre sovint rares vegades mai

FULL DE RESPOSTES

*
1 8 15 22 29 36 43 50 57 64 DT 2 9 16 23 30 37 44 51 58 65 ME 3 10 17 24 31 38 45 52 59 66 DE

* * * * * *
4 11 18 25 32 39 46 53 60 67 NC 5 12 19 26 33 40 47 54 61 68 OL 6 13 20 27 34 41 48 55 62 69 PE 7 14 21 28 35 42 49 56 63 70 AC

* *

* *

* *

TOTALS

GRFICA D'HABITS D'ESTUDI

DT ME DE NC OL PE AC

30 Freqncia de resposta o puntuaci 27 24 21 18 15 12 9 6 3

100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10%

10

1.- DISTRIBUCI DEL TEMPS

La correcta distribuci del temps s un dels temes fonamentals en la vida de l'estudiant, si tenim en compte que l'estudi s una activitat que exigeix constncia i dedicaci sistemtica. Per, qu vol dir "ser sistemtic" ? Simplement vol dir sotmetre la nostra activitat -l'estudi- a un control i a una planificaci, de forma que no ens quedi mai (b, quasi mai)cap tema per treballar ni cap lli per resumir, estudiar o simplement rellegir. Del que es tracta, doncs, s d'organitzar la nostra activitat de forma i manera que, a la fi del dia o de la setmana, no ens quedi res oblidat o per fer. Per aconseguir aix, disposes de dues eines imprescindibles:

- L'agenda - El full de programaci setmanal.

A. L'AGENDA
L'agenda s el mitj ideal per a registrar totes les activitats que tens encomanades, tant les estrictaments escolars (lliurament de treballs, exmens dates importants, etc...), com les activitats extraescolars (visites, reunions de grup, cites, activitats esportives i de lleure, etc...) Tamb cal que tinguis en compte que l'agenda no s un diari personal on s'hi escriuen intimitats, ni s'hi escriuen dedicatries obscenes d'altres companys, ni s'hi fan dibuixets intils o grans guixades. s una eina de treball, que cal tenir neta i clara per poder consultar-la cada dia .

11

Com anirs comprovant, la simple revisi de l'agenda, t'orientar en el compliment de tots els teus deures. Contrriament, aquelles persones que ho volen gravar tot en la seva memria, tard o d'hora s'equivoquen i descuiden tasques de poca o molta importncia. En conclusi, l'agenda et ser un gran aliat pel que fa a les teves necessitats d'organitzaci i de compliment dels deures.

B.EL FULL DE PROGRAMACI SETMANAL

El full de programaci setmanal t'ajudar a distribuir de forma equilibrada la teva activitat diria. Cal que el revisis setmanalment, i que corregeixis aquells aspectes que exigeixen un augment o una disminuci del temps prviament assignat. L'objectiu bsic d'aquest temps s que aprenguis a valorar i a distribuir el teu temps. Potser no ho saps, per la majoria dels estudiants ensopeguen, com a mnim, amb un dels segents problemes a l'hora d'administrar el seu temps: 1.- Dificultats per iniciar l'estudi Portes a terme moltes activitats abans de posar-te a estudiar, utilitzes tot el temps per a preparar-te, i a la fi s'acaba el temps sense que hagis estudiat quasi b res. 2.- Un cop ja t'has posat a estudiar, perds el temps passant d'una matria a una altra, sense dedicar el temps necessari a cadascuna d'elles.

12

3.- No estudies el material que et cal en aquest moment Amb aix no volem pas dir que no puguis estudiar i documentar-te pel teu compte, sobre temes que siguin del teu inters, sino que cal que centris especialment la teva atenci sobre aquells continguts que estan directament relacionats amb el teu aprenentatge escolar. Davant d'aquests problemes, el "full de programaci" es constitueix en una guia, que t'informar, com a mnim, de: a) El que has de fer i en quin moment ho has de fer. b) T'evita d'estudiar una matria ms del temps necessari. c) Redueix fora el temps perdut durant l'estudi. d) T'avisa dels materials que et seran indispensables per a estudiar les diferents matries assignades.

B/1.- Com s'ha de preparar el programa d'activitats setmanals Abans de tot, cal que el teu programa sigui realista i prctic et proposis d'entrada estudiar set hores diries). Tamb haur de ser flexible, en el sentit de poder-se adequar als perodes d'esbarjo o d'altres ocupacions. Aix doncs,pots elaborar el teu programa seguint els segents passos:

(no

13

PAS de

1.

Assenyala els

primerament en el full programaci compromisos amb horaris fixes, com ara hores de classe, de

PAS 2. En segon lloc, fixa les activitats bsiques que realitzes diriament, com ara dormir, menjar, vestir-te, la neteja personal, el transport, etc...

&

prctiques

etc...

14

PAS 3. Marca ara el temps dedicat a l'estudi fora de l'escola, i recorda importants: aquests suggeriments

- Estudia i repassa els teus apunts el mateix dia que els has escrit. - No estudiis un mateix tema ms de dues hores, perqu aix et cansar i disminuir la teva capacitat de concentraci. - Abans de comenar a estudiar una matria, fes un clcul del temps que necessitars per a fer-ho i, si s possible, no el superis.

PAS 4.Programa finalment el temps dedicat al lleure i a l'esbarjo; per exemple, reunions amb els amics, anar al cinema, veure la televisi, fer esport, sortir a passejar, etc...

15

2.- ELEMENTS DE DISTRACCI DE L'ESTUDI

Un dels problemes que ms impedeixen l'aprofitament de l'estudi s la manca de concentraci, deguda a una gran varietat de factors, que contribueixen a distreure l'atenci de l'estudiant. Els ms importants sn els segents:

a./ Factors auditius: Converses properes, rdio, televisi,

sorolls exteriors, etc...

b./ Factors visuals: Televisi, fotografies, "psters"

amb els artistes o esportistes preferits, trofeus, etc...

c./ Desorganitzaci: Podriem definir-la com la falta de

control sobre un mateix i sobre els objectes que ens envolten. Una mala organitzaci sempre ens jugar males passades: on sn els apunts que m'han deixat? on he deixat els llapis de colors? etc... Podrem incloure en aquest apartat, tamb, el fet de no tenir cura d'unes mnimes condicions ambientals que sn requerides per l'estudi: una habitaci massa freda o excessivament calenta interferir la nostra capacitat de concentraci.

3.1. RECOMANACIONS BSIQUES PER ESTUDIAR CORRECTAMENT.

1.- Escull un lloc i un horari d'estudi fixos. 2.- Seu cmodament en una cadira i davant d'una taula; no intentis estudiar en una butaca massa confortable.

a. Factors auditius

b. Factors visuals

16

3.- El lloc on estudiis ha de tenir bona il.luminaci, per evitant sempre els reflexos de llum. 4.- No et posis a estudiar en el llit, perqu no trigars a quedarte dormit. 5.- Elimina tots els factors visuals i auditius que puguin distreure la teva atenci. 6.- Organitza i selecciona el teu material d'estudi: llibres de text, apunts, llibres de consulta, material escolar, etc... Cal que sempre tinguis a la teva disposici tot el material que puguis necessitar.

c. Desorganitzaci

17

4.- PRIMERS PASSOS PER A TREBALLAR UN TEXT:

- IDEA PRINCIPAL - SUBRATLLAT

d'algunes coses no se'n pot prescindir

com per exemple de l'ltima frase d'aquest pargraf

Desde el riego de los campos y huertos, pasando por las actividades industriales, ya sea como materia prima o como fuerza motriz para producir energia, hasta el uso mas cotidiano y domstico de abrir el grifo para beber, cocinar, limpiar..., el agua s la base de muchas actividades.

Si la suprimssim, ens quedariem sense saber qu ens volen dir les frases anteriors. Aquesta, la que hem subratllat, s la idea principal, i les altres ens l'expliquen o aclareixen.

El text, doncs, el podrem "rellegir aix": -L'AIGUA S LA BASE DE MOLTES ACTIVITATS HUMANES -Com per exemple: regar els camps i els horts matria prima per a la indstria genera energia per a la indstria s a casa per a beure, cuinar, etc... Si tenim clara la idea -o idees- principals, el text deixar de ser-nos difcil, per a passar a ser fcilment assimilable al nostre estudi.

18 ELS "TITULARS" DE LES NOTCIES DELS DIARIS NO FAN SIN DESTACAR-NOS LA IDEA PRINCIPAL DE CADA NOTCIA PER TAL QUE SAPIGUEM DE QU TRACTA. i SI S DEL NOSTRE INTERS, LA LLEGIM SENCERA:

19

QUINS TTOLS POSARIES A AQUESTES NOTCIES?

1
Alcover/Montblanc (Alt Camp/Conca de Barber) - Ahir, a les nou del vespre tingu lloc a la poblaci d'Alcover una reuni d'alcaldes de les poblacions tant de l'Alt Camp com de la conca de Barber - que han sofert incendis forestals els darrers dies amb els propietaris afectats. La majoria d'aquests afectats no volen replantar els boscos i addueixen que hi ha prou llavor perqu el pi torni a reproduir-se. Daltra banda demanen que se'ls concedeixi el perms per a tallar la fusta, car han estat obligats a treure el ramatge, cosa que els comportar unes despeses que no arriben al valor de la fusta. Tamb volen que se subvencioni aquesta tasca per a netejar els boscos. Les branques seques s'haurien de cremar cap a l'hivern al bosc mateix, ja que aquest est cremat i no hi passa res, segons que afirmaren els afectats. El batlle de Montblanc Maties Sanahuja, ha estat encarregat per a concertar una nova visita al conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, per tal d'exposar-li els punts acordats en aquesta reuni i fer una referncia especial a la neteja dels boscos i a la consegent subvenci.

2
Nova York.- L'explosi d'un reactor atmic a la central nuclear de Txernobyl ha provocat molta ms contaminaci radioactiva que no la reconeguda oficialment per l'URSS segons que publica els diari "The New York Times". Aquest peridic tingu accs a una cpia de l'informe oficial sovitic que ser discutida en el simposi de l'agncia internacional d'energia atmica, dilluns vinent a Viena. Aquest informe revela que la radioactivitat afect una zona molt ms extensa del que s'havia dit en un primer moment i que la gent que vivia als voltants de la central no podr pas tornar a casa seva fins que passin uns quatre anys. Segons el diari esmentat s probable que en aquella zona hi hagi unes 6.300 morts prematures i que continui la contaminaci dels productes agrcoles i dels peixos en un radi de quilmetres al voltant de la central. Tamb s'assegura que les mesures preses per tal de descontaminar la zona noms servirn per a un millorament tamporal de la situaci general de la radiaci.

3
Hunstwille (Texas, EUA) -Larry Smith, de trenta anys, condemnat a mort per l'assassinat d'un gerent d'una tenda de queviures, estava previst que fos executat a Texas ahir a la matinada si no prosperava l'apel.laci que havia plantejat. Quaranta-vuit hores abans va ser executat a la mateixa ciutat de Hunstwille amb una injecci letal un altre condemnat. I una altra persona, Chester Lee Wicker, est previst que sigui executada dimarts que v si no s acceptada la seva apel.laci. Si no es det la seva execuci a l'ltim moment, Smith ser el pres nmero 64 executat d'en que fou restablerta la pena de mort el 1976, i la nmero 17 que es fa a l'estat de Texas, que s l'estat on s'han fet fins ara ms execucions. Smith i un cmplice que fou condemnat a cadena perptua varen fer un robatori en una tenda de queviures, d'on s'emportaren 50 dlars. Smith torn al local desprs del furt i dispar un tret al gerent de l'establiment, que encara estava ajagut a terra.

5 4
Yakarta. - La presidenta de Filipinas, Corazn Aquino, lleg ayer a la capital de Indonesia en el primer viaje que realiza al extranjero desde que accediera al poder. Corazn Aquino fu recibida en el aeropuerto por el presidente indonesio, Suharto. En la vspera de la partida de Aquino se estableci en Filipinas un estricto plan de seguridad para evitar disturbios. Algunos allegados a la presidenta le aconsejaron que no viajase ante el peligro que los leales al ex presidente Marcos pudieran aprovechar la oportunidad para intentar hacerse con el poder. Londres.- Segn el rotativo londinense "Sunday Express", Sudfrica est dispuesta a embargar los bienes de las compaias britnicas instaladas en el pas por un valor de 6.000 millones de libras esterlinas, para contrarrestar las sanciones econmicas internacionales. La publicacin, de tendencia conservadora y contraria a la adopcin de sanciones, afirma que tal embargo se producirs si la Comunidad Econmica Europea tomase cualquier decisin de imponer sanciones en la reunin cumbre de octubre prximo. Gran Bretaa encabeza la lista de los inversores extranjeros en frica del Sur.

6
Washington.- El Departamento de Defensa norteamnericano, confirm el inicio a partir de ayer, de maniobras militares aeronavales con Egipto, que se prolongarn hasta el 28 de Agosto. Segn un portavoz del Pentgono, las manobras se realizarn "en aguas internacionales y en el espacio areo egpcio", pero no pudo precisar si seran al norte del Golfo de Sirte ni el nmero de navos y aviones que participaran. El diario "The Washington Post" informa de que en los ejercicios tomarn parte aviones de caza de los dos pases, as como los portaviones norteamericanos "Forrestal" y "Kennedy".

20

QUINS TTOLS POSARIES A AQUESTES NOTCIES?