PER QU HEM DE FER UN BON S DE LENERGIA?

TECNOLOGIA 2n dESO

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

QUINS SN ELS LELECTRICITAT?

AVANTATGES

ELS

INCONVENIENTS

DE

Llegeix el text segent i a continuaci omple el quadre que tens a continuaci. Un dels grans avantatges de lenergia elctrica s la facilitat que t per transformar-se en altres energies. A partir de lelectricitat, sobt llum amb les bombetes, escalfor amb les estufes, moviment amb els motors, etc. Existeix una gran quantitat daparells que, grcies a lelectricitat, poden realitzar mltiples funcions, normalment sense generar fums, ni fer gaire soroll. Un altre avantatge que t lelectricitat s la relativa facilitat amb qu es pot generar i sobretot transportar dun lloc a laltre. Aix s molt difcil, per no dir impossible, de fer-ho amb altres energies, que han de ser consumides all mateix on es produeixen. Per exemple, al segle XIX cada fbrica havia de tenir la seva prpia mquina de vapor que generava lenergia per fer funcionar les mquines. Actualment, la major part de fbriques funcionen amb lenergia elctrica que produeixen les centrals situades, a vegades, a centenars de quilmetres. No obstant aix, no tot sn avantatges. A les centrals trmiques en qu es genera electricitat a partir de la combusti dalgun material, es produeixen una gran quantitat de fums que contenen substncies nocives per al medi ambient. A les centrals nuclears existeix un risc daccident, malgrat que aquest sigui redut per les elevades precaucions que es prenen. Daltra banda, en aquest tipus de centrals, tamb es genera un volum important de residus radioactius leliminaci dels quals no s gens fcil. Un altre dels inconvenients de lenergia elctrica s que noms es pot emmagatzemar en petites quantitats, com ara a les piles i a les bateries. Lelectricitat que es produeix a les centrals no es pot emmagatzemar i, per tant, si no es consumeix es perd. Per aix cal regular-ne la producci i ajustar-la al mxim al consum. Aquest s molt variable i depn de molts factors. Es consumeix ms electricitat de dia que a altes hores de la nit o a lhivern ms que no pas a lestiu. Les centrals trmiques i nuclears, quan estan en funcionament, no resulta rendible aturar-les perodes de temps curts, ja que assoleixen el seu mxim rendiment quan fa unes quantes hores que funcionen. Noms saturen quan s imprescindible, com per exemple a causa duna avaria o quan es preveu que la demanda delectricitat ser baixa durant un temps ms o menys llarg, com ara a lestiu. En canvi, les centrals hidroelctriques es poden aturar amb ms facilitat per regular la producci denergia.

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 1 AVANTATGES INCONVENIENTS

Exercici 2: Descriu qu fas aquells dies en qu, per qualsevol causa, no hi ha electricitat. Compara-ho amb un dia normal. Penja-ho al espai wiki.

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 3:

QUE SN LES ENERGIES RENOVABLES I QUE SN LES ENERGIES NO RENOVABLES?

Exercici 4: Classifica les energies segents en renovables i no renovables. SOLAR NUCLEAR HIDRULICA MAREOMOTRIU ONAMOTRIU TRMICA

ELICA

GEOTRMICA

RSU

RENOVABLES

NO RENOVABLES

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

COM ES DISTRIBUEIX LENERGIA DE LES CENTRALS A LES LLARS?

El sistema daprovisionament denergia elctrica comprn les fases segents: generaci, transformaci (elevaci de la tensi), transport, transformaci (reducci de la tensi) i distribuci. En la fase de generaci, que t lloc a les centrals, sobtenen unes tensions de sortida en els alternadors entre 10.000 i 20.000 Volts. Fase de transformaci (elevaci de la tensi). Els cables de lelectricitat ofereixen una certa resistncia al pas del corrent elctric, que es fa ms gran a mesura que augmenta la seva longitud. Quan aquest corrent s de gran intensitat es perd molta energia per lescalfament dels cables. Per evitar aix saugmenta la tensi. Segons la llei dOhm a una mateixa resistncia, si augmentem la tensi la intensitat es reduir. Daquesta manera si la Intensitat de corrent s ms baixa les prdues per sobreescalfament de les lnies seran menors. Per aquest motiu seleva la tensi amb transformadors elevadors a valors compresos entre 110.000 i 480.000 Volts. Fase de transport, amb les lnies dalta tensi saconsegueix enllaar les centrals amb la xarxa de distribuci als abonats Fase de transformaci (reducci de la tensi). Com que lalta tensi s molt perillosa, a prop dels centres urbans es rebaixa la tensi mitjanant ls de transformadors reductors fins a valors de consum (220 o 380 Volts). En la fase de distribuci, mitjanant xarxes de distribuci, sarriba fins a les escomeses dels edificis o de les industries.

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

COM ES GENERA LENERGIA ELCTRICA? QUE S UN GENERADOR?

La producci de grans quantitats denergia elctrica es duu a terme a les centrals elctriques. La majoria daquestes centrals utilitzen grups de turbina-alternador per produir electricitat.
CENTRAL TRMICA DE COMBUS TI CENTRAL HIDROELCT RICA

cal or

aigua

CENTRAL NUCLEA R

cal or

vap or

TURBINA

movime nt

ALTERNA DOR

electricitat

vent

plaques fotovoltaiq ues

CENTRAL SOLAR TRMICA

cal or

CENTRAL ELICA

radiaci solar

CENTRAL SOLAR FOTOVOLT AICA

Exercici 5: Fes un dibuix sobre la distribuci de l'energia elctrica explicant breument cada una de les parts

CENTRALS TRMIQUES DE COMBUSTI

En les centrals trmiques de combusti saprofita lenergia produda en cremar alguns combustibles -com el fuel, el carb o el gas natural- per a escalfar aigua fins a convertir-la en vapor. La combusti dels combustibles t lloc dins de la caldera. En cremar-los obtenim energia, cendres i fums. Els fums sexpulsen a lexterior a travs de la xemeneia. 6

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Centrals trmiques mixtes: poden funcionar indistintament amb un o altre combustible Lenergia produda en forma de calor dins la caldera es transmet a un conjunt de canonades per on hi circula laigua. Lalta temperatura transforma laigua en vapor daigua. Aquest vapor es canalitza a gran pressi fins a les turbines. El vapor s capa de moure els leps de les turbines. Aquest moviment es comunica als alternadors, en els quals es genera lenergia elctrica. El circuit aigua-vapor s un circuit tancat. El vapor que surt de la turbina ha perdut energia, t poca pressi i sha refredat una mica. Aquest vapor senvia a un condensador on es refreda fins a convertir-lo en aigua que es conduir de nou fins a la caldera per transformar-la un altre cop en vapor. Les centrals trmiques es troben prop dun riu o del mar, don capten aigua freda per tal de poder condensar el vapor daigua, s a dir la condensaci es produeix grcies a un intercanvi trmic entre el vapor calent i laigua freda captada, amb aix saconsegueix que el vapor es refredi per alhora laigua freda sescalfa. Laigua captada del riu o del mar un cop sha utilitzat es retorna al seu curs.

Exercici 6: Fes un dibuix per representar l'esquema d'una central trmica de combusti

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

QUE SN ELS COMBUSTIBLES FSSILS?

EL CARB Fa ms de 250 milions danys, latmosfera terrestre era rica en dixid de carboni. Aquesta substncia va determinar un desenvolupament extraordinari de les masses vegetals, ja que, com s sabut, les plantes sintetitzen matria orgnica a partir dels dixid de carboni atmosfric en el procs anomenat fotosntesi. Lenterrament daquestes masses vegetals va originar el carb. El carb s un combustible slid de color negre format a partir de grans masses vegetals que, com a conseqncia de processos geolgics ocorreguts en poques anteriors, van quedar sepultades i van experimentar un procs de carbonitzaci. La qualitat del carb vaira segons el seu contingut en carboni, el qual s proporcional al temps de durada del procs de carbonitzaci. Per aquest motiu, els carbons de ms qualitat sn els de ms antiguitat. Hidrocarburs: sn compostos orgnics formats per carboni i hidrogen. Tipus de carbons

Els principals tipus de carbons minerals, ordenats de menys a ms contingut en carboni, sn la torba, el lignit, lhulla i lantracita. Torba. s el carb ms recent i es pot obtenir en llocs pantanosos, on creixen molses i altres plantes. El seu contingut en carboni frega el 50% per la qual cosa t un poder calorfic baix. Cont moltes impureses. Lignit: Contingut en carboni del 70%. Combusti espontnia que dificulta el seu emmagatzemament. Hulla: El carb ms usat. Contingut en carboni del 75% al 90% . Poder calorfic alt i no t problemes demmagatzemament Antracita: El carb ms antic. Contingut en carboni del 95%. Gaireb no cont impureses. Poder calorfic molt alt. Crema amb facilitat i en la seva combusti s produeixen molts pocs fums i cendres. Processos dextracci

Lobtenci de carb a partir dels seus jaciments naturals sefectua actualment de dues maneres: a cel obert i en explotaci subterrnia. Lelecci de cada procediment de treball depn de la profunditat del fil i del seu gruix.

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Explotacions a cel obert: permeten aprofitar tot el fil. Per a jaciments a nivells de 100 m sota terra. Seviten problemes desfondraments. Inconvenient: Impacte paisatgstic i mediambiental. Explotacions subterrnies: es pot arribar fins a 1200 m de profunditat. Excavaci de tnels

Combusti del carb

En la combusti del carb a part del monxid i el dixid de carboni (CO i CO 2) salliberen a latmosfera diversos agents contaminants, com el dixid de sofre (SO2), diversos xids de nitrogen (NO i NO 2). Aquestes substncies, entre daltres, sn les responsables de la pluja cida i de lefecte hivernacle. En lactualitat existeixen mtodes capaos deliminar la totalitat daquests agents contaminants. Linconvenient s qu, per a la seva posada en marxa, es requereixen grans inversions que incrementen els costos de producci denergia.

EL PETROLI El procs de formaci del petroli s similar al carb. Les restes de grans masses vegetals i danimals que vivien en les proximitats de zones pantanoses van patir primerament un procs de descomposici aerbica, s a dir, en contacte amb laire. Posteriorment, les successives capes de sediments dipositades damunt seu nimpediren el contacte amb loxigen i van facilitar la descomposici anaerbica. Aquests processos, juntament amb la pressi i la 9

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

calor interna de la Terra, convertiren la matria orgnica en hidrocarburs, que sn els components bsics del petroli. El petroli s un oli mineral natural de color marr o negrs constitut principalment per carboni i hidrogen, combinats en forma dhidrocarburs, que t lorigen en les restes dorganismes vius del medi aqutic. Jaciments de petroli

El petroli es troba infiltrat en anomalies de lestructura terrestre que permeten lacumulaci sobre una capa impermeable, la qual nimpedeix la fuita. La profunditat del jaciment pot arribar a assolir els 15.000 metres.

En lactualitat, per a localitzar petroli cal realitzar un estudi geolgic del terreny. Es creen camps dones artificials que, en propagar-se cap al centre de la Terra, pateixen reflexions i desviaments de la seva trajectria segons les caracterstiques del terreny. Lestudi daquestes fluctuacions de les ones fa possible conixer lestructura interna de lescora terrestre i, a partir daquest coneixement, davaluar la possibilitat de trobar una acumulaci de petroli. Els jaciments de petroli sacostumen a situar entre una capa inferior daigua salada i una altra capa superior dhidrocarburs gasosos. Quan es perfora i sassoleix la capa de petroli, la pressi dels gasos que es troben damunt seu obliga el petroli a sortir a la superfcie. Mitjanant aquest procediment noms s possible dobtenir un 25% del contingut del petroli de la bossa, per la qual cosa shi acostuma a injectar aigua o gas, amb la finalitat dincrementar la pressi. Daquesta manera se nobt fins a un 40% del contingut total. La gran viscositat del petroli cru impedeix, ara per ara, de millorar aquest rendiment. 10

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Procs de refinament

El petroli es sotmet a un procs de refinament anomenat destillaci fraccionada contnua. Aquest procs consisteix a escalfar el cru fins a 400C i fer passar el vapors per la torre de fraccionament, proveda de casquets de borbolleig i plats. A mesura que el gas puja per la torre i es refreda, es condensen diferents productes: residus slids, olis pesants, gasolis, queros, gasolines i productes gasosos. Residus slids. Constitueixen el primer producte del procs de destillaci. Asfalts, betums i ceres. Per a la construcci de carreteres i per a recobriments. Olis pesants. Es condensen a la part ms baixa de la torre. Es destinen a la lubrificaci de mquines i motors i a lobtenci daltres productes com la parafina, la vaselina i alguns extractes aromtics. En aquesta zona tamb sobt el fueloil que sempra com a combustible. Gasoils. Combustible per a calefacci i en els motors Diesel. Una part daquest productes se sotmeten a un procs de craqueig, que consisteix a trencar les molcules dels compostos pesants i obtenir aix compostos ms lleugers del tipus de les gasolines. Queros. Combustible en els motors davions Gasolines. Combustibles per a vehicles Productes gasosos. No arriben a condensar i sobtenen a la part superior de la torre. Estan compostos per hidrogen, met, prop i but. Alguns saprofiten com a combustibles domstics. Combusti dels derivats del petroli

Tal com sesdev amb el carb, la combusti del gasolis, queros i gasolines allibera a latmosfera multitud dagents contaminants, com els xids de carboni (CO i CO2) i de nitrogen (NO i NO 2), hidrocarburs voltils, vapor daigua i altres que depenen dels additius que safegeixen als combustibles per a millorar-ne el rendiment. Tots sn responsables duna gran part de la contaminaci atmosfrica que generen els processos industrials i de transport.

11

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 7 a) Llegir l'article sobre el peak oil i els jaciments de Repsol. b) Trobar la idea principal de cada pargraf. c) Fer un resum amb les idees de cada pargraf. d) Contesta les preguntes segents per a poder elaborar posteriorment un text argumentatiu. - El problema s ... - La meva idea s que .... - Les meves raons sn ... - Arguments en contra de la meva idea poden sser... - Convenceria alg que no em creu amb ... - L'evidncia que donaria per convncer els altres s ... Penjar tots aquests punts al Wikispace de tecnologia.
LA VANGUARDIA, 4 noviembre 2008

El Reino Unido se toma en serio el peak oil

MARIANO MARZO Barcelona

Disponer de petrleo abundante y creciente es esencial para cualquier sector de la economa. Si consideramos que la energa almacenada en un barril equivale a la empleada por cinco obreros

trabajando sin interrupcin doce horas diarias durante un ao, resulta fcil comprender el porqu. Asimismo, la totalidad de la cadena de produccin de alimentos, desde el campo de cultivo hasta la entrega de la mercanca, se sustenta en productos derivados del petrleo. Y lo mismo sucede con nuestra vida cotidiana en las grandes ciudades. La frentica actividad de los urbanitas no sera posible sin un suministro de petrleo prcticamente ilimitado y barato.

Una gasolinera en la localidad escocesa de Newton

Estas ideas constituyen el primer prrafo del resumen ejecutivo de un informe que ha elaborado un grupo de trabajo de ocho grandes empresas de la industria britnica. El estudio parte de la inquietud suscitada por un creciente nmero de estudiosos que, desde la misma industria, advierten que el suministro global de petrleo ser pronto incapaz de cubrir la demanda, incluso en el caso de que esta caiga ya que el mundo se aproxima al cenit de la produccin de petrleo (o peak oil). A partir de este punto, el agotamiento de las reservas disponibles no puede ser compensado por nuevas capacidades extractivas. No se trata, pues, del momento a partir del cual nos quedaramos sin petrleo, sino del momento en que el flujo productivo se estancara para despus disminuir. La opinin ms generalizada en el mbito poltico y ciudadano es que dicho momento an est lejos, lo que permitir una suave y ordenada transicin hacia alternativas que reemplacen cualquier caresta. Sin embargo, segn una encuesta citada por la revista especializada en temas petroleros The Leading Edge, el 61% de los cientficos y tcnicos que asistieron a la ltima convencin de la Asociacin de Gelogos Americanos del Petrleo cree que el cenit de la produccin ocurrir antes de 10 aos y el 85%, antes de 20 aos. Por su parte, la Agencia Internacional de la Energa ya ha advertido de un posible crac petrolero en el horizonte del 2013.

12

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

13

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

14

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

15

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

16

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

17

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

18

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

19

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

20

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 8: Crea un document sonor amb una msica o can per a la central trmica. Pots fer la teva msica o triar un tros d'una can existent. Desprs d'aix penja la can en format mp3 al wikispace i respon les preguntes segents: Ttol i intrprets de la can. Perqu has triat aquesta can? Com relaciones la can amb la central? Dona la teva opini sobre les centrals trmiques.

21

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

CENTRALS NUCLEARS
El procs que se segueix en una central nuclear s molt similar a la central trmica de combusti. En aquest cas lenergia calorfica necessria per transformar laigua en vapor t lloc dins dun reactor nuclear i saconsegueix per mitja de la fissi. En les reaccions de fissi es produeix la desintegraci de nuclis dtoms radioactius com ara lurani en dos de ms lleugers per mitj dun bombardeig de partcules. Lenergia que sobt en aquestes reaccions s enorme. Un gram durani allibera una quantitat denergia equivalent a la combusti de tres tones de carb.

Els materials radioactius com lurani emeten una srie de radiacions que poden resultar perjudicials per a lesser hum i la resta dessers vius. Entre aquestes radiacions destaquen les alfa (), les beta (), les gamma (), els raigs X i els neutrons.

22

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Impacte mediambiental

Limpacte paisatgstic que provoca la construcci de les centrals nuclears altera de vegades la bellesa de determinats entorns naturals. La descrrega daigua calenta provocada per la refrigeraci del vapor emprat en les turbines eleva el nivell trmic de les aiges de rius i embassaments i altera lecosistema. Lemissi de vapor daigua que es duu a terme a les torres de refrigeraci pot modificar el microclima de lentorn. El funcionament de les turbines, els turboalternadors i el parc de transformadors produeix soroll que, de vegades, pot arribar a ser molest. Malgrat els nombrosos sistemes de seguretat amb qu compta la central, les emissions radioactives cap a lexterior poden incidir negativament en les persones i els ssers vius. Els residus radioactius, tant les pastilles de combustible gastat com els objectes que hagin pogut estar sotmesos a radiacions, sn emmagatzemats i precintats en llocs segurs.

Impacte mediambiental de les centrals trmiques

Exercici 9: Fes un dibuix per representar l'esquema d'una central nuclear Exercici 10: Crea un document sonor amb una msica o can per a la central nuclear. Pots fer la teva msica o triar un tros d'una can existent. Desprs d'aix penja la can en format mp3 al wikispace i respon les preguntes segents: Ttol i intrprets de la can. Perqu has triat aquesta can? Com relaciones la can amb la central? Dona la teva opini sobre les centrals nuclears. 23

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

CENTRALS HIDROELCTRIQUES
Les centrals hidroelctriques transformen lenergia potencial de laigua embassada en energia cintica de laigua en moviment. Quan aquesta aigua arriba a les turbines, es transforma en energia elctrica. Laltura i el volum daigua necessaris per a la central saconsegueixen per mitj de la construcci duna presa. Sobre la presa i laigua cau des duna gran altura. A la part inferior de la presa, laigua passa a travs duna gran canonada i arriba amb molta energia fins a la turbina; laigua fa girar la turbina a una gran velocitat. Leix de la turbina est unit al de lalternador, que transforma el moviment rotatori de la turbina en electricitat. Desprs de passar pel grup turbina-alternador, laigua es dissol en el curs del riu.

Les preses

Les preses sn les encarregades demmagatzemar laigua i de provocar-ne una elevaci del nivell que permeti canalitzar-la per a la seva utilitzaci hidroelctrica. Tamb sempra per a regular el cabal daigua que circula pel riu per tal dassegurar el consum i el reg i per evitar crescudes perilloses dels rius.

24

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Presa de gravetat: la pressi de laigua queda contrarestada pel volum del formig. Requereixen una gran quantitat de material per a la seva construcci Presa de volta: tenen forma darc de volta. Aquesta forma distribueix la pressi de laigua cap als extrems. Requereixen menys aportaci de material encara que els clculs shan de dur a terme duna manera molt meticulosa. Presa de contraforts: estan formades per una pantalla vertical o inclinada sostinguda per mitja de contraforts. Presa de terrapl: la quantitat daigua que poden emmagatzemar s inferior a les altres preses. Sacumula el formig de manera triangular a ambds costats. Les turbines

La turbina s una mquina composta essencialment per un rodet amb leps o pales units a un eix central giratori. La seva missi es transformar lenergia cintica de laigua en energia cintica de rotaci de leix.

Exercici 11: Fes un dibuix per representar l'esquema d'una central hidroelctrica Exercici 12: Crea un document sonor amb una msica o can per a la central hidroelctrica. Pots fer la teva msica o triar un tros d'una can existent. Desprs d'aix penja la can en format mp3 al wikispace i respon les preguntes segents: Ttol i intrprets de la can. Perqu has triat aquesta can? Com relaciones la can amb la central? Dona la teva opini sobre les centrals hidroelctriques.

25

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

PARCS ELICS
Lenergia elica s la que sobt per aprofitament de lenergia cintica del vent. Aquest tipus denergia t lorigen en el Sol: la radiaci solar, en escalfar de forma irregular laire de latmosfera, fa que en vari la temperatura segons les zones. La diferncia de temperatura entre unes zones i unes altres provoca el desplaament de masses daire dun lloc a un altre. Daquesta manera sorigina el vent. Per assolir un aprofitament ptim daquesta energia cal realitzar un estudi detallat del vent en les diferents zones geogrfiques, ja que varia molt del dia a la nit i tamb depn de lestaci climatolgica. Aquest estudi es reflecteix en els anomenats mapes elics que assenyalen les zones idnies per a la ubicaci de les centrals. Grcies a aquests mapes es poden determinar diverses caracterstiques del vent en una zona, com ara: Velocitat: s el factor ms important. La potncia subministrada pel vent depn de la velocitat Continutat: les zones en qu bufa el vent de manera permanent sn les ms adequades. Estabilitat: els emplaaments en llocs alts garanteixen vents mancats de turbulncies. Aerogeneradors

La conversi de lenergia elica en electricitat es duu a terme per mitj daerogeneradors. Actualment, gaireb tots els aerogeneradors tenen tres pales i fan servir un motor elctric per orientar-se a favor del vent. Quan el vent mou les pales de laerogenerador, es produeix un moviment de rotaci en leix del rotor. Un sistema de transmissi multiplica les voltes de leix i transfereix el moviment de gir a leix de lalternador, que genera energia elctrica.

26

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Parcs elics

Els aerogeneradors es concentren en zones on el vent compleix les caracterstiques abans esmentades. Aquestes zones sanomenen parcs elics. Aquestes installacions disposen de centres de control que regulen lactivitat i lorientaci dels aerogeneradors segons les dades recollides pels penells i els anemmetres. Tamb controlen el subministrament denergia elctrica a la xarxa general. Tot i que es tracta duna tecnologia neta, se li atribueix un cert impacte ambiental a causa del soroll que fan les hlices en girar, de lalteraci del paisatge i dels efectes sobre el vol dels ocells. Exercici 13: Fes un dibuix per representar l'esquema d'un aerogenerador. Exercici 14: Crea un document sonor amb una msica o can per a un parc elic. Pots fer la teva msica o triar un tros d'una can existent. Desprs d'aix penja la can en format mp3 al wikispace i respon les preguntes segents: Ttol i intrprets de la can. Perqu has triat aquesta can? Com relaciones la can amb els aerogeneradors? Dona la teva opini sobre els parcs elics.

27

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

ENERGIA SOLAR
Lenergia generada pel Sol t lorigen a les reaccions de fusi que es produeixen en el seu nucli. Aquesta energia es transmet a lUnivers en forma de radiaci, una part arriba a latmosfera terrestre en forma dones electromagntiques: raigs gamma, raigs ultraviolats, llum visible i raigs infraroigs. Latmosfera mateixa actua com a filtre de la radiaci que rep de manera que la que arriba a la superfcie terrestre s encara ms reduda. Una tercera part de la radiaci total s retornada a lespai per reflexi. Una altra part queda absorbida pel vapor daigua i altres components de latmosfera. Laprofitament de lenergia solar es pot fer de tres maneres diferents:

APROFITAMENT TRMIC DE LENERGIA SOLAR

La calor del sol es pot aprofitar per escalfar aigua per a usos domstics i sanitaris i per a sistemes de calefacci per mitj de la installaci de collectors.
collector

Un collector s un dispositiu capa dabsorbir la radiaci solar i de transmetre-la a un fluid, de manera que aquest augmenti sensiblement la seva temperatura.
pla

En els sistemes domstics els ms usuals sn els collectors plans. Aquests estan formats per una caixa recoberta de material allant la part superior de la qual s de vidre transparent. En el seu interior se situa una placa absorbent de color negre que cont unes conduccions, tamb pintades de negre, per les quals circula el fluid encarregat dabsorbir la calor. El funcionament daquest dispositius es basen en el fenomen conegut com a efecte hivernacle: el vidre permet el pas de la radiaci solar, per impedeix que la radiaci emesa per la placa calenta sescapi cap enfora. Si el fluid que circula per les conduccions s aigua, semmagatzema en un tanc ben allat per evitar les prdues de calor.
Funcionament dun collector

28

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

CENTRAL SOLAR TRMICA

El funcionament daquestes centrals s semblant al de les centrals trmiques convencionals en les quals es genera vapor daigua per moure un grup de turbina-alternador. La radiaci solar es concentra mitjanant miralls mbils o helistats. Depenent del sistema de concentraci solar que sutilitzi, es poden distingir diferents tipus de centrals termosolars: de torre central, de collectors-cilindre parablics i de discs parablics. A les de torre central, per exemple, un camp dhelistats reflecteix i concentra la radiaci solar en un punt receptor situat a dalt duna torre on es troba el fluid que absorbeix lenergia calorfica. Aquest fluid acostuma a ser un oli amb un alt punt debullici perqu no sevapori.

29

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

INSTALLACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUES

La conversi fotovoltaica o fotoelectricitat s una altra forma daprofitar lenergia solar. Les cllules solars o fotovoltaiques poden convertir directament lenergia solar en electricitat. Aquestes cllules suneixen, principalment en srie, formant un mdul o placa solar fotovoltaica. Una cllula fotovoltaica est constituda per una plaqueta de material semiconductor de gran puresa proveda delctrodes dentrada i de sortida. Quan la llum incideix sobre aquesta plaqueta, soriginen una srie de fenmens a escala atmica que generen una fora electromotriu capa de produir corrent elctric. Les installacions fotovoltaiques poden ser de diversos tipus: Installacions allades: sutilitzen en edificis allats de la xarxa elctrica (masies), fanals de carretera, petits aparells electrnics (calculadores i rellotges), satllits espacials,... En aquestes installacions hi ha un sistema de bateries que permet emmagatzemar lelectricitat per poder-la disposar durant les nits o els dies ennuvolats. Installacions solars connectats a la xarxa elctrica: actualment es munten mduls fotovoltaics en teulades o faanes dedificis connectats directament a la xarxa elctrica. En aquests mduls sobt electricitat en forma de corrent continu, i per incorporar-lo a la xarxa general cal transformar-lo en corrent altern per mitj dun inversor de corrent. Centrals solar fotovoltaiques: la producci de grans quantitats denergia elctrica en aquest tipus de centrals saconsegueix amb la installaci de camps solars formats per un gran nombre de mduls fotovoltaics.

30

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 15: Fes dos dibuixos: un per representar l'esquema d'una central solar fotovoltaica i un altre per a una central solar trmica. Exercici 16: Crea un document sonor amb una msica o can per a un central solar (fotovoltaica o trmica). Pots fer la teva msica o triar un tros d'una can existent. Desprs d'aix penja la can en format mp3 al wikispace i respon les preguntes segents: Ttol i intrprets de la can. Perqu has triat aquesta can? Com relaciones la can amb l'energia solar? Dona la teva opini sobre els central solars.

31

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 17 a) A continuaci tens 3 articles. Tria'n un, llegeix-lo i fes les activitats segents b) Trobar la idea principal de cada pargraf. c) Fer un resum amb les idees de cada pargraf. d) Contesta les preguntes segents per a poder elaborar posteriorment un text argumentatiu. - El problema s ... - La meva idea s que .... - Les meves raons sn ... - Arguments en contra de la meva idea poden sser... - Convenceria alg que no em creu amb ... - L'evidncia que donaria per convncer els altres s ... Penjar tots aquests punts al Wikispace de tecnologia.
LA VANGUARDIA, 25 enero 2009

Espaa referente mundial en energa solar

ANTONIO CERRILLO Abu Dabi

De acuerdo con los datos de la Comisin Nacional de la Energa (CNE), Espaa ha superado a Alemania como primer productor de energa solar del mundo. Las empresas espaolas que trabajan en energa solar son un referente en desarrollo i investigacin para las plantas fotovoltaicas de todo el mundo. El Instituto de Sistemas Fotovoltaicos de Concentracin (Isfoc) investiga tecnologas solares como la fotovoltaica de concentracin, que permite unos rendimientos que pueden ser el doble que los de la fotovoltaica tradicional. Isfoc firmar en breve un contrato para construir en Abu Dabi una planta solar fotovoltaica de concentracin de 1 MW. La ingeniera espaola Sener ha comenzado la construccin en Fuentes de Andaluca (Sevilla) de la primera planta comercial en el mundo de produccin elctrica con tecnologa de torre central y sistema de almacenamiento de sales fundidas. El sistema consiste en captar la luz solar en grandes espejos (heliostatos) orientados hacia un punto elevado de una torre, donde la concentracin de solar permite producir electricidad. Pero con este sistema no se calienta el agua (el vapor slo produce electricidad de da), sino que se calientan sales fundidas, cuyo calor puede ser aprovechado mientras se enfran, por lo que se puede generar electricidad de noche. La planta de Fuentes de Andaluca dar energa a unas 30.000 personas y tendr ms produccin que la planta solar fotovoltaica ms grande del mundo, que se acaba de inaugurar en Portugal. La empresa Sener impulsa plantas con diversas tecnologas termosolares (dos de ellas en Granada) y ha competido por construir la planta solar de concentracin en Abu Dabi. La investigacin y el desarrollo en la energa solar van a la velocidad de la luz en Espaa, y nunca mejor dicho. Pero la crisis afecta Espaa y el gobierno ha reducido las ayudas que ofreca el gobierno a la industria solar.

32

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

El TSJC anula las autorizaciones para instalar dos parques elicos en Lleida
BARCELONA Redaccin y agencias

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha anulado las autorizaciones por las que se instalaron dos parques elicos de 50 megavatios cada uno en las sierras de Vilob y del Tallat, en Lleida i que cuentan con 33 aerogeneradores. La sentencia exige que ese tipo de centrales sean compatibles con el plan urbanstico de sus zonas. Segn el TSJC la ilegalidad se basa, en que los parques, impulsados por Acciona y que fueron autorizados en el ao 2005, requeran antes de su aprobacin la tramitacin de un plan general supramunicipal - al afectar a distintas localidades-que asegurara su compatibilidad urbanstica. Estas sentencias abren la puerta a la posibilidad de declarar ilegales otras centrales elicas abiertas en Catalunya que fueron autorizados sin estar previstas en un plan urbanstico general. Algunos grupos ecologistas denunciaron las "trampas" con que fueron aprobados esos parques, que se tramitaron de forma separada, pese a su proximidad, y sin superar el lmite de los 50 megavatios porque, de esa forma, las condiciones para su autorizacin no eran tan duras. En su recurso, los ecologistas tambin plantearon esas "trampas administrativas" y pidieron al alto tribunal cataln que ordenara la demolicin de los parques elicos. Las sentencias del TSJC todava no son firmes y pueden ser recurridas. Los ecologistas indicaron ayer que esperarn a que la sentencia sea firme para reclamar su ejecucin y, por lo tanto, la demolicin de ambos parques, que llevan funcionando menos de un ao. Por su parte la Generalitat ya ha presentado un recurso ante el Tribunal Supremo contra las dos sentencias del TSJC, con lo que los dos parques continuarn su actividad hasta que haya una resolucin definitiva. La mayora de las centrales elicas han despertado la oposicin en diferentes comarcas de Catalunya al proyectarse su implantacin en montaas de alto valor ecolgico y paisajstico. Concretamente cuando se autoriz la construccin de los parques de Vilob y el Tallat, diversas entidades se opusieron debido a que estas dos infraestructuras estn situadas en una sierra que sirve de frontera entre el litoral y el interior cataln y que es "importantsima" para la migracin de aves. Segn Xavier Fortuo, portavoz de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta "No estamos en contra de la energa elica, al contrario, es un potencial que debemos saber aprovechar, pero no a cualquier precio, y hay un desequilibrio evidente; nuestro mayor patrimonio es el paisaje, que hemos podido conservar, del que estamos orgullosos y con el que se vinculan nuestro turismo y otras actividades econmicas". Otro ejemplo de oposicin popular es el parque elico de Els Pesells, en Horta de Sant Joan, es un proyecto que sigue adelante pese al rechazo general del 80% de los vecinos de la localidad que votaron en referndum y pese al contencioso abierto contra el parque. Pese a la oposicin popular i las sentencias las empresas promotoras de parques elicos (Eoliccat) siguen adelante. Tienen previsto iniciar la construccin durante este ao y en el 2010 de una veintena de parques que producirn 1.500 megavatios (Mw), lo que triplicar la potencia actual, de 420,44 Mw. La instalacin de estos 1.500 nuevos megavatios en Catalunya supondr un salto de gigante si se tiene en cuenta que durante el 2008 se instalaron un centenar de megavatios.

33

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

LA VANGUARDIA, 14 enero 2009

Por una cultura del s

Manuel Ludevid

La cultura del no impera en la Catalunya de hoy. No a los parques de energa elica. No a las huertas de energa solar fotovoltaica. No a la sustitucin de coke de las cementeras por combustibles menos contaminantes. No a la obtencin de energa a partir de los residuos con las tecnologas ms avanzadas. No a nuevas plantas de generacin elctrica de ciclo combinado. No a la MAT. Se ha convertido en un serio obstculo al avance tecnolgico, econmico y ambiental de nuestro pas. La cultura del no reivindica una Catalunya de postal, inmvil, como si fuera un pessebre vivent. Se expresa a travs de plataformas locales de oposicin. La cultura del no intenta construir la identidad local en base a la insolidaridad con el resto de ciudadanos y a partir de la oposicin a todo aquello que no tenga un beneficio inmediato y en metlico para los ciudadanos del lugar. Frente a la cultura del no, hay que plantear claramente que la Catalunya del futuro no ser una repeticin del pasado: ser otra cosa. El aumento muy acusado de la poblacin, la intensificacin de la competencia econmica y la acentuacin de muchos impactos ambientales requerirn una mezcla de imaginacin, valor y capacidad de cambio. Todo lo contrario del inmovilismo. Necesitamos una cultura del s basada en el liderazgo poltico, la colaboracin empresarial y la solidaridad ciudadana. Debera llegar un da en el que, al mostrar a un forastero nuestro pueblo o ciudad, le mostrsemos la planta de tratamiento de residuos, la central de generacin elctrica, la depuradora de aguas residuales o las instalaciones de energa elica o fotovoltaica con el mismo orgullo y con la misma naturalidad con que hoy le mostramos la escuela, el polideportivo o la iglesia romnica. El orgullo de quien est comprometido a dejar a sus hijos un futuro mejor.
M. LUDEVID, economista

34

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

ENERGIA MAREOMOTRIU
Lenergia mareomotriu aprofita lenergia potencial que es deriva de la diferncia de nivell de laigua del mar provocada per les marees. Perqu sigui rendible una central mareomotriu cal que la diferncia del nivell de laigua entre la plenamar i la baixamar ha de ser significativament gran. Al mar mediterrani aquesta condici no es dona i per aix una central mareomotriu aprofitable a les nostres costes de moment impensable. A ms a ms la construcci de dics altera la fisonomia de la costa.

35

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

ENERGIA ONAMOTRIU
Lenergia onamotriu aprofita els moviments de les ones. De moment en fase experimental. Shan dissenyat diversos sistemes per aprofitar lenergia de les ones. Tanmateix, mentre que les marees impliquen variacions de nivell previstes i calculables, les ones es produeixen de manera completament aleatria i la seva amplitud varia a cada instant. Aquest fet comporta una gran dificultat per al seu aprofitament energtic. Els dispositius experimentals que sutilitzen per a obtenir energia de les ones sn molt variats, per tots utilitzen el mateix principi: les ones comprimeixen un fluid que sencarrega daccionar un turbina i produir electricitat. Aquests dispositius experimentals tant poden situar-se sobre una barcassa flotant o en un penya-segat.

Prototip per a aprofitar lenergia desenvolupar a Noruega

Hi ha algun altre sistema daprofitament de lenergia trmica dels oceans.

36

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

ENERGIA GEOTRMICA
La denominaci denergia geotrmica significa energia que aprofita la calor interna de la Terra. Perqu existeixi un jaciment geotrmic shan de produir unes determinades condicions geolgiques: una font profunda de calor, una capa de terreny porosa i permeable, capa de retenir aigua, i una altra capa de roques impermeables que impedeixi la fuita de laigua. De forma natural, laigua de les precipitacions o del desgla penetra a linterior de la Terra i sacumula a les zones permeables formant aqfers. La font de calor interna sencarrega delevar la temperatura de laigua fins a convertir-la fins i tot en vapor, daquesta manera es produeixen fenmens naturals com els guisers i les fonts termals. Si la temperatura del focus oscilla al voltant dels 100C aquestes aiges es poden utilitzar directament per alimentar els sistemes de calefacci dels edificis, hivernacles, balnearis, etc. Si les temperatures que saconsegueixen superen els 150C, es pot utilitzar per evaporar aigua i aquest vapor, igual que a les centrals trmiques convencionals, saprofita per moure grups turbina-alternador i generar electricitat. Aquestes centrals es coneixen amb el nom de centrals geotrmiques. Els dos sistemes es desenvolupen aplicant la mateixa tecnologia que la extracci petrolfera. Es pot injectar aigua fins a una cavitat amb una temperatura prou elevada i desprs extreure-la en forma de vapor. Daquesta manera es mant constant la pressi.

37

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

ENERGIA DE LA BIOMASSA
La biomassa o matria orgnica animal o vegetal es pot convertir en una font denergia alternativa als combustibles fssils. La biomassa que saprofita per a usos energtics pot tenir diferents orgens. Residus agrcoles, com ara la palla que sobra desgranar els cereals i els cereals i els residus de la poda darbres fruiters, de lolivera i la vinya. Residus forestals, obtinguts com a resultat de la tala o selecci de boscos, com tamb els que es produeixen en les indstries de la fusta: serradures, escorces, encenalls, etc. Residus ramaders, compostos pels excrements animals. Residus slids urbans, anomenats RSU, constituts per les deixalles generades a les ciutats. Cultius energtics, com el dalgunes plantacions de canya de sucre, remolatxa o gira-sol, dels quals sobtenen productes substitutius dels derivats del petroli. Aplicacions de la biomasa

Actualment, les principals aplicacions de la biomassa sn les segents: Producci de calor. Sutilitza principalment , per mitj de la seva combusti en una caldera, per proporcionar calefacci i aigua calenta. Generaci d'energia elctrica. Els residus es porten a una incineradora per tal d'aprofitar l'escalfor per obtenir electricitat.

38

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 18: ACTIVITAT

DE SINTESI

Classifica avantatges i els inconvenients de cada una de les energies:

AVANTATGES
E N R G I A T R M I C A E N R G I A N U C L E A R

INCONVENIENTS

39

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

E N E R G I A H I D R U L I C A

E N E R G I A S O L A R

40

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

E N E R G I A E L I C A

B I O M A S S A

41

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

E N E R G I A G E O T R M I C A

E N E R G I A D E L M A R

42

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 19

a) Llegir l'article sobre el final de la vida til de la central de Garoa. b) Trobar la idea principal de cada pargraf. c) Fer un resum amb les idees de cada pargraf. d) Contesta les preguntes segents per a poder elaborar posteriorment un text argumentatiu. - El problema s ... - La meva idea s que .... - Les meves raons sn ... - Arguments en contra de la meva idea poden sser... - Convenceria alg que no em creu amb ... - L'evidncia que donaria per convncer els altres s ... Penjar tots aquests punts al Wikispace de tecnologia.

Alta tensin nuclear

A.CERRILLO Barcelona

LA VANGUARDIA, 15 marzo 2009

El futuro de la energa nuclear en Espaa va camino de provocar un debate de alta tensin. A medida que se acerca la fecha en que el Gobierno debe pronunciarse sobre el futuro de la central nuclear de Garoa, los diferentes sectores enfrentados intensifican su presin sobre el Gobierno porque saben que el futuro de la energa nuclear en Espaa est en juego. Casi todo el mundo coincide en que este ser un test que pondr a prueba la verdadera intencin del Gobierno de cumplir con el prometido abandono progresivo de esta fuente de energa, recogido en su programa electoral. El PSOE prometi la sustitucin gradual de la energa nuclear por energas ms seguras, ms limpias y menos costosas, y cerrar las centrales de forma ordenada en el tiempo al final de su vida til. El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha empezado a elaborar el informe sobre la seguridad de la central (cuyo permiso de explotacin finaliza este mes de julio). Sin embargo, el Gobierno tendr la ltima palabra, ya que el informe ser vinculante slo si es negativo. Si es as, el Gobierno deber cerrar la planta. Pero si Garoa supera el examen del CSN, el Ejecutivo tendra las manos libres y podra acordar en cualquier caso el cierre de la planta invocando razones de poltica energtica. Por eso, lo que est por ver es si el Gobierno mantiene sus planes. Ante la prxima decisin sobre Garoa, el Foro Nuclear, el club de los sectores a favor de las nucleares, ha salido en defensa de la planta nuclear. Si los tcnicos del CSN evalan que la central nuclear cumple con todas las garantas de seguridad y puede seguir funcionando, sera un atropello cerrar una instalacin que emplea directamente a 600 personas y produce la electricidad equivalente al 28% del consumo de Castilla y Len, declara Mara Teresa Domnguez, presidenta del Foro Nuclear. 43

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Hugo Morn, responsable de medio ambiente del PSOE, opina que el sistema elctrico espaol tiene capacidad suficiente para asumir el cierre de Garoa. Con la energa renovable generada, estamos en condiciones de poder sustituirla, sin poner en riesgo la seguridad de suministro elctrico, dice. Carlos Bravo, de Greenpeace, sostiene que la central de Garoa es prescindible no slo porque tiene una aportacin energtica bastante irrelevante, el 1% del total, sino porque la energa renovable en Espaa produce ya ms electricidad que la nuclear. Y agrega que la planta es insegura. De hecho, la batalla sobre el destino de Garoa tiene como marco de fondo la guerra sobre el futuro de la energa nuclear en nuestro pas. La moratoria nuclear termin con la ley de sector elctrico de 1997. Cualquier empresa del sector podra construir una instalacin nuclear si logra los permisos pertinentes. Sin embargo, en la prctica, el Gobierno no da el ms mnimo aliento a esta opcin. Las empresas saben que si se embarcan un proyecto sin ayuda oficial, el fracaso estara asegurado. La construccin de una planta comporta largos periodos de tramitacin y ejecucin (como mnimo de ocho a diez aos), ira seguramente acompaada de una fuerte oposicin popular y social y, adems, hay que tener en cuenta la inversin, - conseguir el dinero necesario para la construccin- algo muy complicado en un periodo de crisis econmica.

44

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 20 Heu de fer un petit treball sobre les noticies que teniu penjades al wikispace. Aquestes noticies estan agrupades per temes. Heu de triar un dels temes i desenvolupar les qestions que se us plantegen. El meu grup ha triat el tema:

Perque?

Exercici 21 a) Llegir els articles. b) Fixeu-vos en el ttol i en les imatges i intenteu imaginar de qu tracta la notcia. c) Escriviu breument la vostra idea d) A qui creieu que va dirigida la notcia. e) Trobeu la idea principal de cada pargraf. f) Fer un resum amb les idees de cada pargraf. g) Contesta les preguntes segents per a poder elaborar posteriorment un text argumentatiu. - El problema s ... - La meva idea s que .... - Les meves raons sn ... - Arguments en contra de la meva idea poden sser... - Convenceria alg que no em creu amb ... - L'evidncia que donaria per convncer els altres s ... h) Elabora un text argumentatiu a partir de les idees del punt g

45

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Exercici 22 En un DINA3 de dibuix han de fer un collage amb les noticies que han triat exemples:

Exercici 23 Per qu hem de fer un bon s de lenergia? Fes una llista amb diferents maneres destalviar energia o de reduir-ne el consum. A la pgina http://www.barcelonaenergia.cat/cat/utilitats/consells/consells.htm trobars alguns consells per estalviar energia.

46

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Taller

47

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Prctica 1

ES POT CUINAR AMB ENERGIA SOLAR?

Llegeix els textos que tens a continuaci per a la construcci dun forn solar. A partir de la informaci que nobtinguis has de realitzar el teu projecte. Per aix seguirem els passos del projecte tecnolgic.
EL PROJECTE TECNOLGIC

1. 2. 3. 4.

Requeriment (Brief) Recerca Generaci didees Selecci de la soluci A la vista de totes les idees generades, cal decidir quina de les possibles decisions sadopta. Criteris: Respondre al requeriment Ser realitzable amb el material i equipament disponible Ser realitzable econmicament Ser realitzable en el temps disponible No produir efectes no desitjats

1. Planificaci Redactar el projecte: Requeriment al qual respon Descripci del procs a seguir i temporitzaci Previsi del material Croquis i plnols Clcul econmic Test i assaigs que es realitzaran 1. Realitzaci Sha de fer seguint el projecte, per estant oberts a la possibilitat que la realitzaci demani noves recerques. Usar els materials de manera econmica Mesurar i marcar amb precisi Usar les eines i maquinria de manera adequada Vetllar per tenir un bon acabat

1.

Verificaci s el test per comprovar que el producte compleix els requeriments tcnics

2. Avaluaci final Sanalitza com ha anat cada una de les fases del projecte He usat el temps eficament? Que s el millor i el pitjor del meu disseny? Com puc millorar el que he fet? Me nhe sortit per vncer les dificultats amb que mhe trobat? Eren els dibuixos i plnols adequats i ajustats? Quins sn els punts de vista dels altres respecte de la meva soluci? Com ho faria si ho hagus de fer de nou?

48

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Proceso de construccin del Horno Solar

http://www.sitiosolar.com/Horno%20Solar%20de%20caja.htm Normalmente se asocia energa solar con la alta tecnologa y con procesos tecnicos complicados. Con el fin de mostrar lo accesible y cotidiano que puede resultar la energa solar indicamos aqu la manera de fabricar con materiales fcilmente accesibles ( cartn y plstico) un horno que cocina exclusivamente con energa solar. Este modelo de horno Solar puede ser especialmente til para personas de escasos recursos que viven en zonas clidas con abundante Sol,

Material necesario:
1 y 2- Cajas de cartn de diferente tamao. La diferencia de tamao entre las cajas debe ser tal que colocada una dentro de otra quede una diferencia de minimo 4 cm entre las paredes. Se recomienda 40 cm del lado. 3- Lmina de plstico transparente ( Ser ms eficiente si se usa vidrio) 4- Lmina o bandeja metlica de color negro mate 5- Lmina de Cartn 6- Bolitas de unicel como aislante ( sirven tambin lminas de unicel o de cualquier material que sea aislante trmico) Herramientas: Cter, pegamento para papel o cartn, cinta adhesiva y papel de aluminio

Paso 1:
Una vez colocada la caja grande bocabajo, colocar la caja pequea centrada sobre la cara posterior de la caja grande y marcar la silueta que hace sobre ella. Cortar con un cter el fondo de la caja grande por las lneas marcadas de manera que la caja pequea se pueda introducir en la grande quedando una cmara de aire entre las paredes de los dos cajas de al menos 4 cm.

Paso 2:
Forrar con el pegamento y el papel de aluminio todas las caras interiores y exteriores de la caja pequea y todas las caras interiores de la caja grande, incluidas las tapas y los fondos. El procedimiento consiste en aplicar sobre la superficie de cartn previamente encolado la lmina de papel de aluminio y alisar con un pao para evitar que queden arrugas. (no importa sin quedan algunas arrugas)

Paso 3:
Introducir la caja pequea en el agujero que hicimos en la caja grande. Ha de quedar ajustada en la entrada la caja pequea en la caja grande.

Paso 4:
Cortar el sobrante de las tapas de la caja pequea para que ajusten con las paredes de la caja grande. Pegar estas tapas en la caja grande.

Paso 5:
Introducir una bandeja o lmina de color negro mate en el fondo interior de la caja pequea. Se puede emplear, por ejemplo, las bandejas desechables de aluminio fino flexible que venden en los supermercados pintada de negro.

49

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Esta superficie metlica har las veces de absorvedor transformando la radiacin solar en energa calorfica

Paso 6:
Colocar la caja del horno ( la caja grande) boca arriba y rellenar el espacio entre las paredes de las dos cajas con las bolitas de unicel. Sirve tambin cualquier otro material que sea aislante trmico (planchas de unicel, lana de roca.etc). Una vez rellenados todos los huecos, cerrar las tapas con cinta adhesiva. Este aislante trmico sirve para que no se disperse el calor que se ha contentrado en el interior del horno.

Paso 7:
Para confeccionar la tapa se utilizar la lmina de cartn marcando sobre ella los bordes exteriores e interiores de las paredes del horno. Se dobla y corta como aparece en el dibujo formando una tapa que ajuste con el horno y dejando a su vez una tapa abatible. Forrar la tapa abatible con papel de aluminio por su parte interna para que enve ms luz al interior del horno. Esta tapa abatible no dar acceso al interior del horno, slo permitir una vez retirada que entre la luz atravesando la lmina de plstico transparente colocada en la parte interna de la tapa. Con la colocacin de la lmina se consigue el efecto invernadero en el interior del horno.

Instrucciones de uso
-Para cocinar con el horno solar basta con colocar una olla de color negro mate en el interior del horno y sacarlo al aire libre los das soleados. Deber de orientarse el horno hacia el ecuador ( Norte en el emisferio Sur y Sur en el hemisferio Norte ) para captar ms luz a lo largo del da en los casos en los que no se pueda o quiera vigilar del horno durante la coccin. Si es posible permanecer cerca del horno durante la coccin es interesante corregir la posicin del horno para orientarlo hacia el sol en su movimiento aparente por el cielo para conseguir que en todo momento entre la mayor cantidad de luz posible a su interior. Sin embargo con una orientacin hacia el ecuador se conseguir de todas maneras una buena coccin de los alimentos. -Con cualquier tipo de objeto ( pudiendose confeccionar unas varillas de alambre), la tapa abatible deber sostenerse con la inclinacin adecuada para que refleje mayor cantidad de luz solar al interior de la caja (se sabr que ocurre esto porque el interior se ilumina ms). De esta manera se hace mas efectiva la captacin de energa solar y se alcanzan mayores temperaturas. -Tarda aproximadamente el doble de tiempo en cocinar que una estufa convencional pero con gasto cero en combustible. Cuanto ms cantidad de alimentos se cocinen a la vez en el horno, mas altas temperaturas se alcanzarn. Para lograr el mismo efecto cocinando una cantidad pequea de alimentos se pueden colocar cacerolas de agua en el interior del horno. -Puede alcanzar temperaturas superiores a los 150 grados centgrados, con lo que se deber manejar con cuidado las ollas. -Se puede cocinar cualquier tipo de alimento, con la ventaja de que nunca se quemarn ni se pegarn a la olla. Tambin es posible potabilizar el agua siempre que la contaminacin no sea de origen qumico.

50

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

La cuina "Tapa-Fcil"
http://www.solarcooking.org/catala/easylid-catn.htm Encara que els dissenys per a les cuines de cartr han sigut simplificats, encara poden ser difcils de fer. En aquest model, la tapadora est formada directament a partir de la caixa exterior.

Fem la Base. 1. Agafem una caixa gran i la tallem per la meitat com es veu en la
Figura 1. Deixem la tapadora a un costat. L'altra far de base.

2. Pleguem un extra per fer una paret interna que

perfectament.

tros de cartr permetr que la tapadora encaixi

3. Utilitzem la tapadora com es veu en la Figura 3, per marcar una lnia pels costats de la paret interna (per saber a l'altura que s'ha de tallar.

4. Talla per les lnies deixant-te quatre llengetes.

prviament marcades, (vegeu la Figura 4).

5. Peguem paper d'alumini en la part interior de la caixa de la base que hem preparat (tant a les parets com a la base).

6. Posem una caixa ms petita (interior), en la obertura de la caixa gran, fins que les solapes de la caixa petita encaixen perfectament en les de la caixa gran. Posem unes quantes boles de paper de diari entre les dues caixes per un millor suport. 7. Marquem la part inferior de las solapes utilitzant les parets de la caixa gran com a guia. 8. Doblem les solapes per la marca i les fiquem en l'espai que es forma entre la part inferior de la caixa gran i les parets (afegides al pas 2) d'aquesta. (vegeu Figura 6)

51

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

9. Doblem les llengetes i les fiquem davall les solapes, per tal de tapar els quatre forats. 10. Ara pega totes les parts tal i com estan. 11. Segons vagi assecant-se, folra la part interior de la caixa petita (interior) amb paper d'alumini.

Acabem la la tapadora. 1. Mesurem la longitud de las parets per poder calcular per on
devem tallar la tapadora (vegeu Figura 7). Sols devem tallar tres costats, ja que el quart far d'eix. 2. Peguem el plstic o vidre per davall la tapadora. Si anem a utilitzar vidre, posa tires de cartr extra (fent un marc per tal d'evitar escapades d'aire calent o que el vidre faci malb la cuina). Deixem assecar 3. Fes un recolzament de fil d'aram com el que es veu a la Figura 7, fica les puntes del fil d'aram pel cartr (que ha de ser ondulat). 4. Pintem una lmina de metall amb pintura negra i la fiquem a dins de la cuina.

Millorem l'eficincia
1. Peguem tires fines de cartr davall la lmina de metall (o cartr) per tal d'allar-la millor. 2. Tallem el reflector i el canviem per un que sigui major que la superfcie total de la cuina. A far que hi entre ms llum. 3. Girem el forn y obrim les solapes de la base de la caixa. Colloquem un tros de cartr folrat de paper d'alumini per que divideixi en dos l'espai entre les caixes. La part folrada deu mirar cap a l'interior.

52

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Preguntes Ms Freqents de Cuina Solar

http://www.solarcooking.org/catala/solarcooking-faq-catalan.htm Quins sn els principals tipus de cuines solars ? Hi ha dos tipus diferents: Cuines de caixa (o Kerr-Cole) L'avantatge d'aquest tipus de cuines s la seva lentitud, fins i tot quan shi cuinen grans quantitats de menjar. Les possibles variacions poden fer-se en el nombre de reflectors i la inclinaci cap al sol. Cuines Parabliques Aquestes cuines sn formades per un disc cncau que enfoquen la llum solar al fons d'un pot. L'avantatge s que el menjar es cuina molt rpidament, quasi tant com en una cuina convencional. El desavantatge s que sn difcils de fer, que shan dorientar molt sovint per a seguir el sol, i que poden provocar cremades i mal a la vista si no sn utilitzades correctament.

On s on ms s'utilitzen les cuines solars? Hi han informes seriosos que diuen que hi ha unes 100.000 cuines solars a la Xina i a l'ndia. Hi ha projectes sobre cuines solars en quasi tots els pasos del mn. Quina temperatura poden tenir les cuines solars? La temperatura que es pot obtenir en una cuina de caixa depn bsicament del nombre i mida de reflectors utilitzats. Una cuina de caixa amb un nic reflector pot arribar a assolir els 150 C. No es necessiten temperatures ms altes per a cuinar. El teu forn pot cuinar perfectament amb noms 90 C. Les temperatures ms altes cuinen quantitats ms grans de menjar, cuinen ms rpid, o b permeten cuinar en dies ennuvolats. Quan triga a coure un aliment? Per regla general, pots calcular que en una cuina solar de caixa amb un sol reflector tardar el doble que en un forn convencional. Per amb lavantatge que el menjar no pot cremar-se, aix no cal estar pendent del forn ni de girar el menjar. Has de girar la cuina per a que vagi seguint al sol? Les cuines solars de caixa no les hem de girar, a no ser, que estiguem coent llegums cosa que suposa ms de 5 hores seguides. Les cuines parabliques shan denfocar cada 10-30 minuts. Hauria de preocupar-me en fer una cuina de mate rials "de veritat" com la fusta ? A no ser que hagis de fer una cuina que hagi d'estar a lexterior, el cartr s prefecte. El cartr s ms fcil de treballar i mant les temperatures molt b. Molta gent ha utilitzat la mateixa caixa de cartr durant 10 anys. s millor usar un mirall per al reflector? Els miralls reflecteixen millor, per, sn molt ms cars que l'alumini i tamb sn molt frgils. Ajuda en alguna cosa pintar les parets de negre? Hi ha qui prefereix pintar les parets de negre, pensant que el forn escalfar ms. De fet, el que sescalfar seran les parets i no el forn. Es preferible folrar les parets interiors amb paper d'estany, per a fer que la llum sigui major i vagi a parar al recipient o a la llauna del fons.

53

Dossier mestres Tecnologia 2n ESO Per qu hem de fer un bon s de lenergia?

Quin tipus de pintura s millor? Podem usar pintura mat, negra en aerosol de la que posa "NO TXICA QUAN S'ASSECA" a l'etiqueta. Per altra banda, la tempera negra funciona molt b. s el cristall millor que el plstic per a la finestra? La gent normalment diu que el vidre s un 10% millor pel que fa al manteniment del calor que el plstic. El plstic, de totes maneres, s recomanable per no ser tan frgil i ms fcil de transportar. Hi ha diferents tipus de plstic que funcionaran b, com el plexigls o el metacrilat. Quin tipus de recipients s millor? L'ideal, sn els pots que pesen poc, que siguin foscos, poc profunds (un poc ms que el menjar que shi vol cuinar). Les paelles de metall sembla ser que sn les millors. Els pots d'alumini brillants poden pintar-se de negre. Les tpiques olles de ferro/acer tamb funcionaran, per necessitaran energia extra per a escalfar-se. Quin s el millor allament? Si vols, pots allar les parets d'una cuina solar de caixa amb diferents materials. El Fiberglass o Styrofoam no es recomanen ja que poden produir gasos quan s'escalfen. Els materials naturals com el cot, la llana, plomes o fins i tot paper de peridic arrugat van b. Hi ha qui, per altra banda, prefereix deixar l'espai entre parets buit preferint collocar una pea de cartr ondulat amb paper d'alumini. Aix fa que la cuina pesi menys i pareix ser adequat. La major part de la calor que es perd en una cuina solar es pel vidre, no per les parets, per aquesta ra, el fet que hi hagin punts de prdua no afecten tant a la temperatura ni a la potncia de la cuina. Podria utilitzar materials d'alta tecnologia per a fer una cuina ms eficient? Suposem que trobars molt fcil fer una cuina d'altes prestacions amb materials moderns. Tot i aix, ms d'un bili de persones pobres que poden beneficiar-se'n, no tenen aquest tipus de materials. Aix vol dir, que seria millor que dirigissis la teva recerca a trobar la cuina de mxim rendiment amb el mnim de materials, i a poder ser, assequibles. Si construeixes una cuina solar de cartr, no es cremar? No, ja que el paper es crema a 200 C aprox. i la teva cuina no arribar a aquesta temperatura. Quants mesos a l'any es pot cuinar? A Catalunya es pot cuinar tot l'any depenent del temps que faci. En rees com el pasos del nord dEuropa es pot cuinar sempre que el cel estigui clar excepte els tres mesos gelats de l'any. Quins recursos hi ha en Internet ? http://www.solarcooking.org/plans/

54