LLEIS DE MENDEL

1.- Primera llei de Mendel Enunciat de la llei. La primera llei sanomena tamb Llei de la uniformitat dels hbrids de la primera generaci (F1), i diu que tots els individus que descendeixen de lencreuament entre dues races pures per a un carcter sn iguals entre ells. (A ms, en el cas de Mendel, iguals a un dels progenitors) Lexperiment. Mendel va arribar a aquesta conclusi treballant amb una varietat pura de plantes de psols que produen les llavors grogues i amb una varietat pura que produa les llavors verdes. Al fer un encreuament entre aquestes plantes, obtenia sempre plantes amb llavors grogues. Interpretaci de l'experiment.- El pol.len de la planta progenitora aporta a la descendncia un al.lel per al color de la llavor, i l'vul de l'altra planta progenitora aporta l'altre al.lel per al color de la llavor; dels dos al.lels, solament es manifesta aquell que s dominant (A), mentre que el recessiu (a) roman ocult. Altres casos per a la primera llei.- La primera llei de Mendel es compleix tamb per al cas que un determinat gen de lloc a una herncia intermdia i no dominant, com s el cas del color de les flors de Mirabilis jalapa. A lencreuar les plantes de la varietat de flor blanca amb plantes de la varietat de flor vermella, s'obtenen plantes de flors roses. La interpretaci s la mateixa que en el cas anterior, noms varia la manera d'expressar-se els distints al.lels.

2. Segona llei de Mendel Enunciat de la llei.- A la segona llei de Mendel tamb se lanomena de la separaci dels al.lels . Diu aix: En encreuar entre s els hbrids obtinguts en la promera generaci, els carcters presents en aquests se separen i combinen al latzar en la descendncia. L'experiment de Mendel. Va agafar plantes procedents de les llavors de la primera generaci (F1) de l'experiment anterior i les pol.liniz entre s. De l'encreuament va obtenir plantes amb llavors grogues i verdes en la proporci 3:1 (s a dir a ). Interpretaci de l'experiment. Els dos al.lels distints per al color de la llavor presents en els individus de la primera generaci filial, no s'han barrejat ni han desaparegut, simplement es manifestava noms un dels dos. Quan l'individu de fenotip groc i genotip Aa, formi els gmetes, se separen els al.lels, de tal forma que en cada gmeta noms haur un dels al.lels i aix pot explicar-se els resultats obtinguts. Altres casos per a la segona llei. En el cas dels gens que presenten herncia intermdia, tamb es compleix

Gmetes A a
1

A AA Aa

a Aa aa Indiv. F2

3. Tercera llei de Mendel Enunciat de la llei. Llei de l'herncia independent de carcters. Fa referncia al cas que es contemplin dos carcters distints. Diu aix: Els diversos carcters shereten independentment els uns dels altres i es combinen a latzar en la descendncia. L'experiment. Mendel va creuar plantes de psols de llavor groga i llisa amb plantes de llavor verda i rugosa (Homozigtiques ambdues per ambds carcters). Les llavors obtingudes en aquest encreuament eren totes grogues i llises, complint-se aix la primera llei per a cadascun dels carcters considerats , i revelantnos tamb que els al.lels dominants per a aquests carcters sn els quals determinen el color groc i la forma llisa. Vist aix, sembla que groga i llisa s un mateix carcter. Per, sn possibles plantes grogues i rugoses? O verdes i llises? Per comprovar-ho Mendel va encreuar els individus de la F1 entre s, i (sorpresa!), van aparixer plantes amb llavors grogues i rugoses i tamb plantes amb llavors verdes i llises. Segons Mendel, les plantes obtingudes i que constitueixen la F1 sn dihbridas (AaBb). Interpretaci: Quan aquestes plantes de la F1 formen gmetes poden produir quatre tipus diferents (AB, Ab, aB i ab). Les possibles combinacions de gmetes dels dos individus seran 16 (4x4) Els resultats dels experiments de la tercera llei reforcen el concepte que els gens sn independents entre s.

ALTRES TIPUS DHERNCIA

1. Allelomorfisme mltiple Sovint els problemes de gentica plantegen situacions excessivament simplistes, amb noms dos allels diferents per a cada gen. Per s habitual que en una poblaci dindividus existeixin diversos allels per a un mateix gen. El fenomen rep el nom dallelomorfisme mltiple i el conjunt dallels que ocupen el mateix locus constitueix una srie alllica. Un cas dallelomorfisme mltiple ben conegut s el del gen que determina els grups sanguinis en lespcie humana (sistema ABO). Tres allels diferents (IA, IB , I0 o i ) es combinen en homozigosi o en heterozigosi per a determinar un grup sanguini (A, B AB o O):Lallel IA determina presncia de lantigen A en la membrana dels glbuls vermells; lallel IB determina presncia de lantigen B, i lallel i, determina absncia dantgens. Els allels IA i IB sn codominants entre ells i tots dos sn dominants respecte lallel i , que s recessiu. IA = IB IA> i IB > i

2. Herncia lligada al sexe Els cromosomes responsables de lherncia del sexe formen un parell diferent dels altres. Un membre del parell s un cromosoma anomenat X, laltre membre del parell s el cromosoma anomenat Y. Un individu s femella si disposa de cromosomes XX i s mascle si disposa de la combinaci XY. La probabilitat que t una parella de tenir fills mascles o femelles s del 50%. Els gens transportats en els cromosomes X sn lligats al sexe, com s el cas de lhemofilia, el daltonisme o la calvcie.

Explica per qu s dun 50% la probabilitat de tenir fills mascles o fills femelles en el cas de lhome?
3

3. Herncia lligada al sexe En lespcie humana, la resta de mamfers i, en general, molts animals, la determinaci del sexe de lindividu depn dels anomenats cromosomes sexuals. Amb algunes excepcions notables, les femelles tenen una combinaci cromosmica XX i els mascles, XY. Ara b, aquests cromosomes contenen gens que res tenen a veure amb el sexe per que, pel fet de tenir el seu locus en un cromosoma sexual, segueixen una herncia diferent de la dels gens situats als autosomes o cromosomes no sexuals. Parlem aleshores dherncia lligada al sexe: la que segueixen els carcters no sexuals per que depenen de lexpressi de gens que tenen el seu locus en cromosomes sexuals. Dos casos ben coneguts dherncia lligada al sexe en lhome sn el daltonisme i lhemoflia.

http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040304_mendelismo/index.html

PROBLEMES DE GENTICA 1. El color dels ulls est controlat per un parell de gens. El color blau (a) s recessiu respecte al color castany (c); aix vol dir que un individu ac t els ulls castanys: a s dominat sobre c. Una dona dulls blaus es casa amb un home dulls castanys. Ell s homozigot respecte a aquest carcter. De quin color tindran els ulls els seus fills? Un dels fills es casa amb una dona dulls blaus. Quins genotips poden tenir els fills?

2. Si fem un encreuament entre plantes homozigtiques respecte al color vermell de les seves flors amb plantes homozigtiques respecte al color blanc de les seves flors, com ser el genotip de les plantes filles? Els hbrids daquests dos gens tenen flors de color rosa, de quin color sn els fills daquest encreuament? Si fem lencreuament entre els fills daquesta primera generaci filial, com seran les flors de les plantes de la segona generaci filial?

3. Aquesta mateixa planta t un altre carcter localitzat en un altre parell de cromosomes. Hi ha plantes de fulla petita i plantes de fulla grossa. El carcter s controlat de forma que la fulla grossa s dominant respecte de la petita. Una planta homozigtica respecte a tots dos carcters t flors vermelles i fulles petites; fem un encreuament amb una altra planta tamb homozigtica de flors blanques i fulles grosses. Com seran les plantes de la primera generaci filial? Encreuem ara dues daquestes plantes. Com seran les plantes de la segona generaci filial?

7. a) Un home de grup sanguini A s'aparella amb una dona de grup sanguini B. Escriviu tots els possibles encreuaments que es podrien donar considerant el genotip i calculeu quines proporcions fenotpiques s'obtindrien a la descendncia en cada cas.

b) Una dona de grup sanguini B t un fill del grup 0; la dona afirma que un home, de grup sanguini B n's el pare; ell ho nega. Amb aquestes dades es pot assegurar que l'home no n's realment el pare? Per qu?

8- La Sra. Puig i la Sra. Garca han tingut un fill cadascuna al mateix hospital i el mateix dia. A la Sra. Puig li han portat una nena, que es diu Maria i a la Sra. Garca un nen que es diu Ricard. Ara b, la Sra. Garca est segura que va tenir una nena i demanda l'hospital. Les anlisi dels grups sanguinis ABO demostren que el Sr. Puig s del grup 0, la Sra. Puig del grup AB i el Sr. i la Sra. Garca del grup B . La Maria s del grup A i en Ricard del grup 0. T ra la Sra. Garca? Per qu?

Glossari elemental
Gen

Al.lel.

Allel dominant

Allel recessiu

Allels codominants

Carcter qualitatiu.

Carcter quantitatiu.

Genotip.

Fenotip.

Locus.

Homozigot.

Heterozigoto.

Autosomes

Heterocromosomes