EVOLUCI

CONCEPTUALITZANT EL TEMPS Estimarem el temps duna generaci humana en 25 anys. -Activitat1Doneu-nos algunes dades dels vostres avantpassats (quant temps van viure, on vivien, qu parlaven...: 1.- Pares 2.- Avis 3.- Besavis 4.- Rebesavis Quatre generacions equivalen aproximadament uns 100-150 anys. Qu suposa (en anys) anar 10 generacions enrere? I 20 generacions? Quants anys suposen: 10 generacions = _______ anys. 20 generacions = _______ anys. Per proporcionar una perspectiva ms histrica, calculeu el nombre de generacions (assumint que una generaci equival a 25anys) dels esdeveniments segents: 1. Pesta bubnica (1350 d.C.) 2. Els Maies designen el nmero zero (250 a.C.) n generacions? n generacions?

-Activitat 2Els Neanderthals eren Homo sapiens que vivien fa 100.000 anys. Construen refugis de pedra, modelaven eines, feien roba, es preocupaven per a les seves famlies, etc. Malgrat la mida ms rabassuda i alada ms petita, es classifiquen com humans veritables. Quantes generacions han passat des de fa 100.000 anys fins a avui dia? -Activitat 3Els primers procariotes s'han trobat en microfssils datant 3500 milions d'anys. Els primers eucariotes unicellulars daten 1000 milions d'anys. Suposant que la durada duna generaci d'un procariota s duna hora, quants cicles reproductius caldrien per arribar a la cllula eucariota?

EVOLUCI
-Activitat 4-

a) Des del moment en que es van formar els oceans, quan va trigar a aparixer la vida? b) Des del moment en que va aparixer la vida, quan van trigar a desenvolupar-se els organismes pluricellulars? c) Quin grup s ms antic, mamfers o aus? d) Quin s el perode de temps (i entre quins dos successos) ms gran sense que passi res? e) Quina s la duraci del big bang?

EVOLUCI QUINA OPINI TENEN LES PERSONES SOBRE LA CINCIA?

En aquesta activitat us proposem estudiar qu pensen sobre la cincia els vostres companys. Analitzant aquestes dades esperem que milloreu la vostra comprensi del que s i el que no s la cincia, la qual cosa us proporcionar una excellent base per comenar lestudi de levoluci biolgica. Procediment 1. Completeu individualment les preguntes de lenquesta (full 1). Heu de respondre amb les vostres paraules, no heu de buscar informaci en lloc 2. Feu una posada en com, primer per grups i desprs amb tota la classe i decidiu conjuntament quines haurien de ser les respostes des dun punt vista cientfic. Podeu fer servir el full 2 per consultar algunes definicions. 3. Analitzeu les dades obtingudes pel vostre grup seguint la pauta que us proporciona el segent qestionari: Descriviu la vostra mostra: nois/noies... Quantes persones han fet una correcta definici de cincia? Quantes han dit que els agrada la cincia? Quantes han donat una definici incorrecta (des del punt vista cientfic) del que s una teoria, un fet o una llei? Quantes persones han donat una definici cientfica de levoluci? Quants coneixen la diferncia entre astrologia i astronomia? Per qu aquesta pregunta s significativa en una discussi sobre la naturalesa de la cincia? Quins errors sobre la cincia heu trobat en el vostre estudi?

4. Expliqueu quin creieu que seria el significat que atorgar un/a cientfic/a o una persona sense formaci cientfica a aquest terme lexpressi: teoria de levoluci

5. Qu heu aprs amb aquesta activitat?

EVOLUCI

Full 1 Una enquesta sobre la cincia

1. Informaci general: a) edat: 611 __ 1215 __ 1620 __ 2030 __ 3050 __ ms de 50 __ 2. Com explicaries qu s la cincia? b) Gnere: home __ dona __ c) Professi: __________________

3. Tagrada la cincia? Per qu si o per qu no?

4. Quines creus que sn les fases dun procs cientfic?

5. Qu s una teoria cientfica? Dna un exemple.

6. Qu s un fet? Dna un exemple.

7. Qu s una llei cientfica? Dna un exemple.

8. Quina s la diferncia entre astronomia i astrologia?

9. Qu s levoluci?

10. Per qu es diu que levoluci s una teoria?

EVOLUCI
TEORIES EVOLUCIONISTES Lamarckisme - Llei d's i dess dels rgans. L's continuat d'un rgan el desenvolupa de manera que l'rgan en qesti augmenta proporcionalment al temps que s'ha fet servir. A la vegada, un rgan que no s'utilitza de forma permanent es va deteriorant fins que acaba desapareixent com a tal. - La funci crea l'rgan. En el cas que els canvis ambientals originen necessitats completament noves, en un organisme es poden desenvolupar, com a resposta, rgans tamb nous. - L'herncia dels carcters adquirits. Els canvis que s'han produt per l's o el no-s d'un rgan queden fixats en l'individu, i si afecten de la mateixa manera els dos sexes seran transmesos a la descendncia.

Darwinisme - Variabilitat. Els individus d'una mateixa espcie presenten diferncies entre ells. Dintre de cada espcie els carcters tenen una gran variabilitat. - selecci natural. L'ambient afecta la supervivncia dels individus i, ats que aquests no sn idntics, la probabilitat de sobreviure de cada un s diferent. La natura selecciona els organismes ms ben adaptats a cada ambient.(selecci natural)

- Els carcters s'hereten de pares a fills; per aix, aquells individus amb major probabilitat de supervivncia, tindran ms probabilitats de reproduir-se i, per tant, de transmetre els seus carcters a la generaci segent.

Neodarwinisme o teoria sinttica - La unitat sobre la que actua l'evoluci no s l'individu, sin la poblaci, conjunt d'individus d'una mateixa espcie que poden reproduir-se, aparellant-se entre si i produir una descendncia frtil. - La variabilitat gentica de les poblacions ve causada per l'aparici de mutacions que es donen a latzar. - Actuaci de la selecci natural. La selecci natural fa que els genotips ms favorables deixen ms descendncia i, per tant, que augmenti la freqncia en la poblaci d'uns gens determinats.

EVOLUCI

Lefecte, la causa i el coll de les girafes

A.- En relaci als costums, s curis observar el resultat en la forma particular i la talla de la girafa (Camelo pardalis): sabem que aquest animal, el ms gran (alt) de tots els mamfers, viu en llocs en els quals la terra, gaireb sempre rida i sense herba, lobliguen a menjar fulles dels arbres i a esforar-se contnuament per arribar-hi. Daquest costum (desforar-se per arribar-hi) resulta, desprs dun llarg temps, en tots els individus de la seva raa, que les seves potes davanteres shan tornat ms llargues que les del darrere i que el seu coll sha allargat de tal manera que la girafa, sense aixecar-se sobre les potes del darrere, eleva el seu cap i assoleix sis metres dalria (a prop de 20 peus) Autor__________

B.- La girafa, per la seva elevada estatura i pel seu coll, potes davanteres, cap i llengua molts allargats, t tota un estructura admirablement adaptada per a menjar en les branques ms altes dels arbres. La girafa pot aix obtenir menjar al que no hi arriben altres ungulats que viuen en el mateix lloc, i aix deu ser-li un avantatge en temps descassetat. ...Al originar-se la girafa, els individus que arribessin ms alt i que en temps descassesa fossin capaos darribar encara que fos una polzada o dos ms amunt que els altres, se salvarien amb ms freqncia. Aquests es reproduirien entre s i deixarien descendncia que hauria heretat les mateixes caracterstiques corporals, mentre que els individus menys afavorits pels mateixos conceptes, tindrien tendncia a desaparixer Autor________________

TEXT A FET que sexposa RAONS que es donen per explicar el fet

TEXT B

RELACIONS LGIQUES: Quina s la causa? Quina s la Conseqncia?

AUTOR del text

EVOLUCI

Argumentant levoluci

http://www.dumac.org/dumac/habitat/esp/educativo/aves_acuaticas.htm

Llegiu individualment el text que us presentem. Les aus aqutiques que neden per la superfcie de laigua, tenen una membrana interdigitada perqu s una caracterstica que ha estat seleccionada favorablement en aquest ambient, ja que representa un avantatge per aquells individus que la tenen, degut a que sescaparan abans dels depredadors i no seran caats. Per tant, com que noms arribaran a adults i es podran reproduir aquells que presentin aquesta caracterstica , la podran heretar els seus fills, perqu aquest carcter est imprs als gens que sn els que a travs dels cromosomes passaran als fills pels gmetes. En canvi, els que no presenten aquesta caracterstica favorable seran eliminats i per tant no podran passar aquesta caracterstica als descendents. En conclusi, desprs de moltes generacions, i en el cas que no canvin les condicions, aquesta poblaci daus aqutiques tindran aquesta caracterstica. s com el que els passa a les rapinyaires, que tenen urpes. Signat AB 1 activitat: Analitzem el text 1.- Qu creieu que intenta explicar-nos lautor/a? Quin s el fet que sexposa en aquest text? 2.- Quines justificacions, quines raons, es donen? Quina explicaci es dna en relaci al fet exposat? Quins connectors relacionen lexplicaci amb el fet? 3.- En quines idees cientfiques fonamenta lexplicaci AB? Quins connectors ha utilitzat per relacionar el fonament amb lexplicaci? 4.- Quins avantatges, quins arguments, dna AB per a recolzar les seves raons? Quines evidncies fa servir per convncer-nos? 5.- Quina s la conclusi que exposa lautor daquest text?

EVOLUCI

adaptar-se o ser adaptat

En cincia s molt important parlar i escriure les idees amb precisi, per aix no sempre s fcil, moltes vegades la manera de parlar (o escriure) ens traeix, diem el que no voldrem dir. Quan parlem (o escrivim) sobre evoluci s particularment fcil. Aquesta activitat us permetr reflexionar sobre aquest fet. Tot sovint podeu llegir pargrafs com els segents als vostres llibres de text. Llegiu i rellegiu el text (pot fer-ho una persona del grup en veu alta) i responeu les qestions:

Les balenes actuals sn mamfers adaptats a la vida aqutica. Per els avantpassats de les balenes actuals vivien a terra ferma i es movien amb quatre potes, com ho fa un cavall o una girafa. Quan els avantpassats de les balenes van colonitzar els oceans es van trobar amb un problema: les potes no funcionaven b per nedar. Quan un organisme es troba poc adaptat al seu entorn poden passar dues coses: o sextingeix o b canvia per adaptar-shi. Les balenes van ser capaces dadaptar-se al nou medi i van transformar les seves potes en aletes. Les aletes sn ms eficients que les potes per moures per laigua.

1.- Quin s el FET que sexposa en aquest text en referncia a les balenes?

2.- Quina RA donen els autors/es del text per explicar aquests fets?

3.- Creieu que les raons que donen es fonamenten en alguna teoria cientfica? En quina/es?

EVOLUCI
PROVES EVOLUCI

Evidncia 1: El registre fssil (proves paleontolgiques)

Fssils relacionats amb els cavalls actuals (http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/evolucion)

1) Quina s levidncia presentada? Descriviu-la 2) Qu haurem dhaver trobat per considerar que aquesta evidncia s coherent amb la hiptesi a? I per ser coherent amb la hiptesi b? 3) Amb quina de les dues hiptesis proposades creieu que s coherent aquesta evidncia? 4) Podeu trobar una explicaci que no impliqui evoluci per a aquesta evidncia? Justifiqueu la vostra resposta.

EVOLUCI

Evidncia 2: Lembriologia

(http://www.terra.es/imagenes/embrio.jpg)

5) Quina s levidncia presentada? Descriviu-la 6) Qu haurem dhaver trobat per considerar que aquesta evidncia s coherent amb la hiptesi a? I per ser coherent amb la hiptesi b? 7) Amb quina de les dues hiptesis proposades creieu que s coherent aquesta evidncia? 8) Podeu trobar una explicaci que no impliqui evoluci per a aquesta evidncia? Justifiqueu la vostra resposta.

10

EVOLUCI

Evidncia 3: Lanatomia, rgans homlegs

(http://www.english.uga.edu//homology.gif)

9) Quina s levidncia presentada? Descriviu-la 10) Qu haurem dhaver trobat per considerar que aquesta evidncia s coherent amb la hiptesi a? I per ser coherent amb la hiptesi b? 11) Amb quina de les dues hiptesis proposades creieu que s coherent aquesta evidncia? 12) Podeu trobar una explicaci que no impliqui evoluci per a aquesta evidncia? Justifiqueu la vostra resposta.

11

EVOLUCI

Evidncia 4: Lanatomia, rgans vestigials

(http://www.educarm.es/paleontologia/imagenes/cetaceos6.jpg)

(http://4.bp.blogspot.com)

12

EVOLUCI

Evidncia 5: La bioqumica
a) Tots els ssers vius estan constituts pels mateixos tipus de molcules orgniques fonamentals: glcids, lpids, protenes i cids nucleics. b) Existeix una gran uniformitat en els mecanismes gentics de tots els ssers vius: tant els bacteris i altres microorganismes com els vegetals i els animals, la informaci gentica est expressada mitjanant seqncies de nucletids que es tradueixen en protenes formades pels mateixos 20 aminocids i dacord amb un codi gentic.

c) El citocrom C s una petita protena (aproximadament duns 110 aminocids) present en vegetals i animals.Es poden establir certes comparacions entre la seqncia daminocids corresponents a espcies molt diferents.
La taula mostra les seqncies dels 50 primers aminocids del citocrom C de quatre espcies ben diferents. Noms estan escrits els aminocids que corresponen a lsser hum, en la resta despcies sindiquen exclusivament les diferncies respecte al primer.

hum Be Carpa Euglena

Asprtic Glutmic Alanina Arginina

GDVEKGKKIF IMKCSQCHTV EKGGKHKTGP NLHGLFGRKT GQAPGYSYTA VQ A F D V VQ A XX V W F D A R L ESRAA SA Q VNST GPS LWGVYGRTSG SVPG YAYSN
D E A R Leucina Lisina Metionina Fenilalan L K M F Asparagina Cisteina Glutamina Glicina N C Q G Prolina Serina Treonina Triptfan P S T W Histidina Isoleucina Tirosina Valina H I Y V

Smbols dels aminocids:

1.Compareu el nombre daminocids diferents que hi ha entre cada parella dels organismes. 2.Com es podria interpretar el fet que el citocrom C duna espcie en relaci a les altres tingui ms aminocids diferents respecte al citocrom C hum?

13

EVOLUCI PARLEM DE PINGINS (qu es diu i qu es vol dir) Els pingins sn aus de la famlia dels Spheniscidae dins de lordre dels Sphenisciformes. Posseeixen el disseny bsic de qualsevol au, ja que tenen el cos cobert per plomes, sn endotrmics (regulen la seva prpia temperatura corporal), presenten els seus membres anteriors modificats en ales, i es reprodueixen mitjanant ous. Els pingins han arribat, entre les aus, al grau ms extrem d'adaptaci de la vida marina, i noms visiten terra ferma per deixar la seva descendncia, per mudar el seu plomatge i quan pateixen alguna malaltia. Per ells, el mar s la seva llar veritable, i poden passar anys sense visitar terra ferma. Activitat 1 Origen dels pingins Llegiu el text que segueix (ho pot fer una persona del grup en veu alta) i aneu subratllant tot all que fa referncia a COM shan originat els pingins. Probablement els pingins van evolucionar d'aus voladores fa ms de 40 milions anys. A mesura que els avantpassats dels pingins es van adaptar al mitj mar, es van produir canvis en la seva estructura corporal per al buceig i la nataci que va derivar en la prdua de les adaptacions per a volar. Fins avui, tots els fssils de ping han estat trobats noms en l'hemisferi sud. Alguns avantpassats haurien arribat a fins als 100 kg de pes. Els cientfics creuen que els antecessors dels pingins van comenar a competir pels recursos alimentaris en el mar amb els mamfers marins d'aquell moment, i que encara ms, s'haurien convertit en presa daquests. a.- Esteu dacord amb tots els punts de lexplicaci? Indiqueu al quadre segent els punts de desacord, indicant el text diu ... i el que crec que hauria de dir s...
el text diu ... el que crec que hauria de dir s...

14

EVOLUCI

Activitat 2 Distribuci de les diverses espcies de pingins Els pingins es troben solament a l'hemisferi sud. La concepci general de la gent s que els pingins sn animals antrtics que viuen associats al gel. No obstant aix, de les 20 espcies i subspcies reconegudes avui dia, noms dues d'elles, el ping Adelia i el ping Emperador, ponen ous solament a l'Antrtida. Les altres espcies sn en veritat pingins subantrtics, que habiten el cintur d'aiges i terres situat a grans trets entre els 40 i 60 de latitud sud. Algunes poques espcies, com el ping de Magallanes, arriben a habitar latituds mes septentrionals com les rides costes de la Patagnia i com el ping de les Galpagos, que es pot trobar a l'Equador. El ping petit viu a les costes de Nova Zelanda i al sud dAustrlia i Tasmnia, i tamb se nhan vist a lilla chilena de Chaaral. No tots els pingins sn iguals, en realitat les espcies sn ben diferents en la seva forma i comportament. Varien de grandria des del Ping Petit, que no assoleix el mig metre i pesa poc ms d'un quilogram, fins al Ping Emperador que sobrepassa el metre d'altura i pot pesar fins a 45 Kg. Pel que fa a l'hbitat, el Ping dels Galpagos viu en una zona clida mentre el Ping Emperador rares vegades abandona la regi antrtica.

Ping de les Galpagos (Spheniscus mendiculus)

Ping petit (Eudyptula minor)

Ping emperador (Aptenodytes forsteri)

a.- Com creieu que es deuen haver originat tantes espcies de pingins diferents?

b.- Creieu que existeix una relaci entre la mida de les diferents espcies i la seva distribuci? Com ho justificareu? 15

EVOLUCI

ESPECIACI

16