1

Lexpedici a la fi del mn
La vida s com una caixa de bombons: Mai saps qu et pot tocar. FORREST GUMP

Avui s el primer dia que sc aqu, a Irlanda. Passejo per la costa duna platja verge. Les ones em mullen els peus, i l aigua est increblement freda. Compto fins a tres, em poso les ulleres per bussejar i em submergeixo. Multitud de peixos i algues surten al meu encontre. Miro cap avall i sc incapa de veure on s el fons. Segueixo avanant cap a linterior. Al cap duna estona, trec el cap per veure com de lluny estic de la platja. Mhorroritzo en adonar-me que no veig la sorra, i que tot al meu voltant s blau i ms blau. Em dono la volta i submergeixo el cap per tornar, per un gran embalum marrons capta la meva atenci. Agafo aire per anar a comprovar el que s. Descendeixo rpidament fins a arribar a aquella zona. Sorpresa, descobreixo que s un vaixell de fusta que, per laspecte que presenta, deu portar all com a mnim dos mil anys. Em quedo sense aire. Quan pujo la mirada, madono que sc massa avall per a tornar a la superfcie. Noto el dolor al cap i al pit que adverteix que no hi ha oxigen. Mofego. Em moro. Noto com l aigua em va entrant als pulmons. Veig com vaig baixant fins a arribar a lalada del vaixell. Oh, Du meu! La mort ms lenta i dolorosa ve a buscar-me! Per qu a mi? Noto la fusta podrida i llardosa a la meva esquena. I el blau s lltim que veig abans de tancar els ulls. . -Hola? Ests desperta?- em diu una veu masculina en un grec antic. Comeno a tossir, i surt aigua. No he mort. Mhan aconseguit salvar la vida. Em vaig quedar inconscient al mig del mar. Obro els ulls, per em piquen molt suposo que se mhauran caigut les ulleres i mhaur entrat aigua salada-, i els torno a tancar al cap dun segon. Temps suficient per veure el noi que mha parlat no fa gaire. s moreno, dulls castanys. Em mira preocupat, i dedueixo que no dec donar la impressi destar molt sana. Torno a obrir novament els ulls, i ara ja no em piquen tant. El noi em fa un senyal i marxa corrents. Estic asseguda, i aprofito per veure on sc. Veig que estic en una embarcaci petita, de vela. Est construda en fusta, i la gent que veig al meu voltant van vestits amb

tniques blanques. Em recorda a No!. La forma s la mateixa del vaixell enfonsat. Penso que ha de ser una imitaci molt ben feta, segurament un viatge temtic per a turistes. Per alguna cosa no macaba dencaixar. Em trec del cap aquests pensaments en veure tornar al noi dabans amb un cntir. -Obre b els ulls, que et tiro una mica daigua per treure la sal. Tens els ulls vermells com el foc roent! Abans de poder contestar, un doll daigua em mulla els ulls i el cap. T ra, ara ja no em piquen tant. Li demano de beure una mica daigua, la gola em cou. Un cop saciada la meva set, li pregunto com es diu. -Em dic Arnuocles, i vinc de Creta. Quin s el teu nom? -Ehh Jo em dic Linda, com Linda Perry- responc. Sort que vaig estudiar grec a l escola i vaig treure un excellent, perqu si no, no podria parlar amb ell. -Oh, quin nom ms bonic! Don vns? -DIrlanda. -Quin s aquest territori? -s una illa B, deixa-ho crrer. Com mheu rescatat? -Estaves all, al mig del mar, flotant. Estaves inconscient. Them vist i un tripulant sha llanat a l aigua, tha agafat i us hem pujat al vaixell amb una corda. Qu feies abans de laccident, per acabar aix? -Estava nedant. -Ah, aix explica les robes tan estranyes que portes, no?- diu, assenyalant el meu vestit de bany-. Aquest teixit el porteu a la teva terra? No lhe vist mai enlloc. s molt ajustat. -Ehh S, el portem per a fer nataci. Va millor que les tniques que porteu vosaltres. A propsit, on es dirigeix aquest vaixell? A Arnuocles se li illumina el rostre amb un somriure quan em diu:

-Venim de diferents parts de Grcia, a buscar la fi del mn conegut, a explorar nous territoris. Som una expedici secreta. Ara mateix estem al nord de la pennsula Ibrica, a la zona dels keltoi 1. Ens dirigim ms cap al nord encara, als llocs don corren llegendes de portes cap a linfern mateix. -Ostres I I Qui us ha enviat? -Em sento orgulls de dir que el mateix Eratstenes. Tots nosaltres tenim alguna qualitat que ens ha portat fins a aqu. Per cert, vine, tels presentar. I em presenta els filsofs, matemtics, metges, astrnoms i cartgrafs, i vells mariners que formen la tripulaci. Alguns tenen molt bon humor, altres noms volen la soledat com a companyia i molts mariners van beguts. Naveguem amb la vela desplegada totalment, aprofitant els forts corrents daire que ens fan volar sobre l aigua. LArnuocles diu que marxa un moment i jo aprofito per mirar el mar, profund i salvatge. No s com he anat a parar a aquell vaixell que s -estic segura que NO sembla- duna poca molt anterior. Que el mateix Erasttenes els ha enviat? Aix s la cosa ms estranya que he sentit en anys. s teatre? De totes formes, els tripulants que he conegut van vestits com els grecs o els romans de les pintures: les tniques blanques que duen els hi cobreixen tot el cos fins als peus. A ms, parlen en grec antic. Un viatge temtic deu ser la resposta. L Arnuocles torna corrents, amb una lira a la m. -Tagrada la msica? -S, nescolto molta. Magrada molt, sobretot els Beatles i Queen. De fet, porto tatuada una frase que diu Jim Morrison, dels Doors, a When the musics over que magrada molt, veus?- responc, mostrant-li les paraules Musics your only friend until the end que porto amb lletres gtiques al bra. -Qu s aix que dius? Britles? Quriin? Ji Molis? No entenc res. I aix que portes al bra, en quin idioma est? Ets molt estranya. -Au, va, no facis el tonto. Ja ets prou gran per no saber llegir.

Keltoi: Forma en la que els antics grecs denominaven els celtes, a partir del segle V a. C.
1

-No, de deb. No s qu sn aquestes lletres que portes al bra ni conec a aquesta gent que dius. A ms aquestes lletres no sembla que marxin fcilment. -s un tatuatge permanent, fet amb agulla, que no s en va. I mestranya que no coneguis aquests grups, per sn molt bons. -B, jo noms volia tocar-te una can, tot i que crec que no t res a veure amb aix que parles -s igual, mencantaria sentir la teva msica. Toca alguna cosa. Em mira i baixa la mirada cap a la lira. Amb una concentraci gaireb sobrehumana, toca una melodia que s ms trista que qualsevol que hagus sentit anteriorment. Baixo les parpelles, perqu s que una can s diferent amb els ulls oberts o tancats. Em transporta a les nits d insomni hivernals, que passava maleint els meus vens per cridar a altes hores. Em cau una llgrima per la galta: no entenc res. No s que hi faig viva, com tampoc per qu estic al nord de la pennsula Ibrica si em vaig ofegar a una costa irlandesa. Sacaba la can i obro els ulls. Em mira esperant una opini, i jo li responc que no hi ha paraules per descriure-la. Ha sigut un moment que no oblidar mai. Mexplica que ell s matemtic i msic, i que aquesta melodia lha compost recentment. -Podries cantar alguna can daquests grups que deies abans? Em faria illusi sentir-les. -B, no s que tingui gaire bona veu, per -s igual. -Dacord. Cantar una can molt maca, que interpreten els Simon and Garfunkel. No s un grup dels que the dit abans, per s que seria un insult per a aquests dus del rock. Maclareixo la veu abans dentonar uns versos: Are you going to Scarborough fair? Parsley, sage, rosemary and thyme

Remember me to one who lives there She once was a true love of mine -I b? T agrada? -No havia sentit res semblant. s molt modern, no? -Si tu ho dius - responc, pensant que la can data del segle XV desprs de Crist. -Sest fent tard, i ja s hora de sopar. Vns? I ens dirigim cap a la resta de tripulaci. Treuen duna mfora una espcie de salsa amb una olor molt forta a peix, que li diuen garum i, segons he estudiat, la feien els romans. La posen en plats i men donen un. La tasto i em vnen arcades, aix que els dic que no sem posa b i se la menja un filsof de llarga barba que no recordo com es diu. Massec amb la resta de gent al voltant dunes lmpades doli. Xerren sobre temes variats, tots datats a lpoca grecoromana: des de la repartici del blat entre els treballadors discutida a lgora, fins a les llegendes de portes a altres mns de Thule, que, segons vaig llegir en un llibre, s com denominaven els grecs Islndia. Escolto, cada cop ms allunyada del 2011 don vinc. Quan acabem, el capit del vaixell ens informa que atracarem dem, degut a la extraordinriament avanada tecnologia de lembarcaci, a la illa dIrlanda. Em sembla mentida, per mestiro a la coberta mirant els estels. Aquest mat estava de vacances i ara Ara no s ben b on sc. Noms s que ha estat el dia ms estrany de la meva vida. Obro els ulls al Sol insolent de lalba. Maixeco, badallo i miro al meu voltant. Distingeixo la silueta dun altre vaixell a distancia, molt ms gran que el nostre. Perdo la mirada a lhoritz durant un temps indeterminat fins que veig sortir la gent a coberta. Desprs destirar-se, una expressi de sorpresa sels installa a la cara. Pregunto el que passa, i em diuen que ens estan seguint. El govern no aprova aquest viatge, i Erasttenes els hi ha fet anar en secret. Ho deuen haver descobert, i ara els busquen. Al mateix temps, es distingeix la sorra duna platja irlandesa que em resulta familiar. De sobte, lligo tots els fils: dalguna forma, en ofegar-me, he viatjat al passat aix explica moltes coses estranyes per

evitar que laltre vaixell enfonsi el nostre, que si no,s quedaria durant anys aqu. No s el que he de fer. Tinc por: morir per segon cop? Giro el cap buscant a Arnuocles, i el trobo amb el capit. Els dic que intentin atracar a lilla, per em responen que laltre vaixell ens enfonsaria abans darribar, aix que giraran cua. Tot i que seguim amb la vela totalment desplegada, laltre vaixell va al doble de velocitat que el nostre. Estem en perill, ens poden detenir, fer-nos anar al jutjat i ens pot caure una gran condemna. Aix si no ens maten ara. Voltegem Irlanda amb l altre vaixell a lesquena, esperant un miracle. Enfonso el cap a les mans i penso de pressa per buscar un remei. La tripulaci resa a Posid perqu enfonsi a laltre vaixell, per potser per tots els desenganys que mhe portat resant, desitjant que els problemes es solucionessin, s que no succeir. Penso cada cop ms de pressa. Tinc mal de cap i tot. Miro la frase del meu bra: Musics your only friend until the end. I, de sobte, entenc el que he de fer. Li explico al capit el meu pla. Em deixa una tnica daurada, preciosa. Em recullo la meva melena curta amb unes cordes fines. El vaixell sha girat, ara estem popa amb popa. Em pujo a la figura de sirena que dirigeix lembarcaci. Amb la meva postura ms digna, canto, seguint la melodia dImagine de John Lennon- un himne de la pau, per a mi- amb totes les meves forces: -Atenci, tripulants! Sc la deessa Atena. Heu provocat la ira dels dus impedint a la cincia avanar. Vau impedir a Erasttenes investigar, i ell, per la seva curiositat i el vostre saber, va fer navegar a aquests homes. Aix que obeu-me i gireu cua, si no voleu que Posid us envi la seva serp marina! Potser perqu sc lnica dona del meu vaixell i parlo un grec un pl estrany per convincent vinc del segle XXI- van marxar blancs com la llet. La gent del meu vaixell va venir a mi i vam celebrar la nostra victria, esperant que els dus no sofenguessin gaire. Desprs de menjar una altra raci de garum, mhe acabat acostumant al seu sabor a podrit. L Arnuocles ve, i, desprs de felicitar-me, em pregunta: -Qu penses fer? Vols que et deixem a la teva terra? -No ho s, no s el que far

-B Has demostrat ser molt llesta i molt bona actriu- em diu, picant l ullet-, aix que, si vols, pots venir amb nosaltres. - Crec que em necessiteu. Si no arriba a ser per mi -Doncs quedat! -Saps? Fa un parell de dies no creia que acabaria navegant amb una expedici enviada per Erasttenes. Per, com deia la mare de Forrest Gump, una pellcula Perd! Vull dir Ehh Una obra teatral, La vida s com una caixa de bombons: Mai saps qu et pot tocar.

Hypatia Ptriz