Histria

Fotografies amb histria

26

El Centre Republic de Calaceit

Ricard Solana Valls
Ara tot just fa 80 anys, el 14 dabril de 1931 es va proclamar la Segona Repblica Espanyola. Aquest nou rgim poltic va significar a tot lEstat un esclat de lassociacionisme popular al voltant de les principals ideologies poltiques: el republicanisme, lanarquisme, el comunisme A Calaceit, durant les primeres dcades del segle XX, hi va haver un impuls important del moviment associatiu amb la fundaci, al voltant del 1915, del Sindicat Agrcola, que agrupava als principals propietaris, i el 1917, patrocinat per lEsglsia es va constituir lOrfeo, una societat que, amb la creaci de la Hermandad de Socorros Mutuos volia agrupar als petits propietaris i jornalers, que noms un any desprs es va independitzar del control eclesial i es va establir pel seu compte al local conegut des daleshores com la Germandat, Davall la Vila. A finals de 1930, per, la situaci poltica general va portar a la creaci per una part del Circulo Republicano de Derechas (Lo Centro Radical), vinculat al Partit Radical dAlejandro Lerroux; i, per altra, a lAgrupacin de Izquierda Republicana (Lo Centro dEsquerra o Lo Centro Republic), vinculada al Partit Republic Radical Socialista de Marcelino Domingo. LAgrupacin de Izquierda Republicana es va constituir legalment com associaci el 9 de novembre de 1930 i es va establir al local de la Bassa, tal com es pot veure en la fotografia que motiva aquest petit article. Ledifici era propietat dIgnacio Jas, lo Xulero, home didees republicanes progressistes que el va cedir a lAgrupaci Local del Partido Radi1 cal Republicano Socialista. Al mes de gener del 1931 tenia ms de 50 socis (tots hmens) que
Arxiu Grfiques del Matarranya

Lo Centro Republic a la Bassa, lagost del 1931. Foto dautor desconegut.

pagaven una pesseta cada mes com a membres de la Joventut Republicana. Amb poc ms dun any de funcionament, el 1932, ja t prop dun centenar de socis,2 que cotitzaven a la Joventut Republicana Radical Socialista. El nombre mxim dafiliats sembla que va arribar lany 1936, amb 193 i en el transcurs de la gue3 rra civil va reduir-se fins a 170. A partir de la vaga general contra el govern de dretes i la revoluci dAstries, del mes doctubre del 1934, el Centro Republic va ser clausurat, el 24 doctubre, i no va poder reobrir fins a mitjans de lany 1935, desprs que el President de lAgrupaci hagus de recrrer al Ministre de Governaci en no haver obtingut resposta del Governador Civil.4 Nhem pogut documentar com a presidents a Juan Antonio Hostalot (1937), Emilio Niella i Miguel Huguet (1938), i com a secretaris, a J. Gil i Raimundo Suer. Com altres associacions del mateix tipus complia un doble objectiu: cen-

tre doci (amb el caf, i el ball) i difusor didees poltiques (amb xarrades, lectura de llibres i peridics, tertlies). El Centro va seguir actiu fins al mes de mar del 1938, en qu va ser clausurat definitivament amb lentrada de les tropes nacionals i la propietat de ledifici va passar novament a mans particulars. A ms molta de la documentaci del Centro va ser requisada pel Servicio de Recuperacin de Documentos amb la finalitat de ser utilitzada per a la repressi i va anar a parar a lArxiu de la Guerra Civil de Salamanca.

Entrevista a Juan Antonio Roig (mar 2011). 2 Centro Documental de la Memoria Histrica (CDMH). PS Aragn, 108, 11. Talonarios de recibos de cuotas de afiliados. 3 CDMH. PS-Aragn 108, 21. Expediente sobre la militancia poltica y social de la poblacin. 4 CDMH. PS-Madrid, 390, 2, 4. Solicitud de reapertura de los locales clausurados del domicilio social de Izquierda Republicana en Calaceite (Teruel), dirigida al ministro de la Gobernacin.
1