Primeraedici6: 1909

Primeraedici6 a la col.lecci6rcs Ir-LES

D'oR: 1955
Primeraedici6 en aquestacol.leccid:juny 1987
Segonaedici6:octubre1996
Terceraedici6: octubre 1997
Quarta edici6: juliol 2007
Propietat d'aquesta edici6:
EorroRnr Morr
c/ (lan Yalero,25
0701 I Palma (Mallorca)
H- nrail: i nfo@editorialmoll.es
h ttp: //www.editorialmoll.es
PROLEG
Dos llibres escrits en la maduresa -Cnp al tard i Poemes
bibliu- s6n prou per donar a Joan Alcover un lloc d'honor
entre els millors poetes caralans de tots els temps. Nat a
Palma l'any 1854 i mort a la mateixa ciutat el 1925,la seva
biografia ofereix el perfil d'un home -un burbcrata- perfec-
tament integrat dins la societat insular de I'bpoca. Una bio-
grafia sensegrans esdevenimentsni grans convulsions, perb
marcada per unes desgr)ciesfamiliars que el feriren fntima-
ment i determinaren en gran mesura l'evoluci6 de I'home i
de I'escriptor.
Els dos poetes

Lobra pobtica de Joan Alcover, relativamenr extensa

perb v)lida nomds en una parcel.la molt reduida, ofereix,
ISIIN: 978-84-27 3-0519-9
consideradaen conjunt, un panorama desorientador. No ds
I )cpt\.si
t I-egal:B-34.784-2007
gens f).cil d'entendre que el poera que cap a 1880 va escriu-
re els versosde Ilauesia sigui el mateix que, el 1903, confe-
Imprls a Sagr)fic - Barcelona
gia els de La reliquia. No trobarem cap punt de referbncia
(lLleens permeti inserir els dos poemes en una linia evolu-
tiva, per esborradissaque sigui, i encara que rracrem de
 IOSEPM. LLOMPART
resoldre el problema assenyalant desnivells qualitatius, la
discontinuitat restar), al capdavall, insalvable. De fet, els
dos sectors que en termes generals podem destriar dins I'o-
bra alcoveriana, apareixenescindits, no tan sols per una dis-
t)ncia enorme de qualitat, sin6 tambd d'essbncia.No hi ha
un Alcover dolent (el del vuitcents) i un Alcover bo (el del
noucents) -ni molt menys un Alcover dolent perqu) escriu
en castell) i un Alcover bo perqut escriu en catal)-, sin6
mds aviat dos poetes amb prou feines relacionablesi, en tot
cas, inexplicables I'un en funci6 de l'altre. Entre l'autor de
Trauesiai el de La reliquia hi ha molt mds que diferbncia: hi
ha incoherdncia.
Thnmateix, no cal pensar en miracles ni en desvetlla-
ments genials. El cas Alcover, la metamorfosi radical que
transforma el poeta en un altre poeta, ds un exemple colpi-
dor, fins i tot dram)tic, de com els condicionaments socio-
histbrics (circumst)ncia ambiental, formaci6, educaci6,
etc.) s6n capaEosde determinar una obra literhria, i de com,
a conseqtibncia d'haver entrat en conflicte aquells condicio-
naments amb uns fets biogrhfics, poden capgirar-se amb
violbncia els pressupbsits que servien de base a aquesta
obra.
No ens detindrem en I'an)lisi -apassionant sens
dubte-de la metamorfosi del poeta. N'hi ha prou de fer
notar l'existbncia dels dos Alcover. Primerament, I'Alcover
integrat dins el m6n provincial de la Restauraci6; un home
" cle 1903, amb la lectura pdblica de La Balenguera.
de leuita infusa" -s6n paraules de Jorge Guilldn-que escriu
versos superficials, banals molt sovint, amb pretensions d'i-
ronia escbptica (mimetisme campoamori)), o d'una senti-
mentalitat abocada a la cursileria (mimetisme becqueri)), o,
en el millor dels casos, animats d'intencions transcenden-
tals que es dilueixen dins una verbositat digna del Nrifiez de
PROLEG
Arce mds sonor. Es a dir, el fabricant de versos ni millors ni
pitjors que els que aleshoresescrivien els seus col.legues de
rlualsevol ciutat espanyola amb bisbe i governador civil. I
tot seguit, desprdsd'un silenci critic que ve a coincidir amb
cls anys inicials del segle, I'altre Alcover, auror d'un grapat
cle poemes insignes.
El primer 6s un poeta una mica vanit6s i discretament
ambici6s. Fa poesia de sal6 amb un cert delit de triomfar;
potser sobretot de triomfar en societat, d'esser el poeta
diguem-ne oficial de la seva provincia. El segon ds, en
canvi, un poeta essencial,intemporal fins a cert punt, des-
lliurat de la circumstincia, dels prejudicis i dels afanys que
havien aclaparat l'altre poeta. Si escriu poesia ds per fer
alguna cosa que el deixi arribar tranquil a I'horabaixa de la
vida, perqud el qui td la seva edat i el seu car)cter ja no
ambiciona glbria; ambiciona solament viure en pau amb ell
mateix.' LAlcover del vuitcents va deixar una obra mds
aviat llarga: Poesias (1887, 2." ed. augmentada 1892),
Nueuaspoesias (1892), Poemasy armonias (1894), Meteoros
(1901). LAlcover del noucents ds autor d'una obra curra,
inrensa, concenrrada en un sol llibre, Cap al tard (1909),
amb I'afegit6, ja afeblit i un poc incolor, delsPoemesbiblics
(1919), i l'epfleg gairebd pen6s de les sdries d'epigrames
publicades al'Almanac de les Lletres (1922, 1924). El pri-
rner poeta -el del denou- desapareix en 1901, desprds de
'edici6
f de Meteoros; el segon fa acr.ede presbncia pel febrer
' Als arnicsdel Sald Beetbouen.O. C., pig. 267. (O. C.
Joan
Alcover: Obrescompletes,Barcelona,1951.)
10 TOSEPM. LLOMPARI
El fet que l'Alcover d'abans fos un poeta d'expressi6 cas-
tellana (per bd que ocasionalment escriv(spoemes en catal)
i )dhuc se sentis atret, amb intermitbncies, per una mena de
"regionalismo
bien entendido"), i que, en canvi, el nou
Alcover que es revel) el 1903 ja fos sempre, sensecap mds
vacil.laci6, un poeta de llengua exclusivament catalana, ha
induit els amics de les solucions frcils, mds o menys patrib-
tiques, a reduir el problema a una qiiesti6 lingi.ifstica: Joan
Alcover no ds un gran poeta fins que no es decideix a escriu-
re en catal). Seria, doncs, el canvi d'idioma allb que hauria
determinat la diferbncia de nivell qualitatiu.
Aixb no ds cert, emperb. Quan N'Alcover feia poesia
barata, en feia tant en castellh com en catalh. N'hi ha prou
de llegir els poemes catalans anteriors a la crisi (com per
exemple Elforaster a Mallorca, escrit l'any 1899 en home-
natge ^ Alu^ru Sereix), per adonar-nos que el poeta no ha
canviat gaire; ds encara, escrigui en I'idioma que escrigui, el
de Poemasy armonias o de Meteora.r.Pens que els qui creuen
en un poder taumatfrgic de la llengua i I'apliquen al cas del
nostre poeta no fan mds que invertir els termes del proc€s.
Joan Alcover no troba la seva veu personal quan es resol a
escriure en catal), sin6 que, contrlriament, opta pel catal)
de manera irreversible, un cop ha pres conscibncia del seu
art propi; 6s a dir, quan deixa de banda la poesia de sal6, I'a-
fany de triomf i de notorietat, i tracta d'aconseguir, a travds
de I'expressi6pobtica, quelcom que l'alliberi de les tensions
provocades per uns esdeveniments biogr)fics. Es una crisi
humana, allb que provoca la crisi del poeta; i, com a conse-
qiilncia, aquest -el poeta- es decanta cap al vehicle idiom)-
tic que li ds m6s apte per comunicar la nova coneixenga
"Arribaren
assolida. per mi les hores trhgiques que precipi-
ten la maduresa de la vida i ens donen d'ella un sentit mds
PROLEG t1
llt i seri6s.Amb la crisi de I'home ve a coincidir la crisi de
I'artista; i llavors tota parla que no fos la materna, va refu-
sur-la el llavi febrosenc, com el contacre de quelcom inex-
pressiu, fred i met)l.lic".t Es versemblant situar aquestes
"hores
tr)giques" que donen de la vida -i de la poesia- un
scntit mds seri6s,entre 1901, data de la mort de la sevafilla
'lbresa,
vfctima de la tuberculosi pulmonar (com ho havia
cstat, catorze anys abans, la sevamare, Rosa Pujol, primera
rrruller del poeta), i 1903 data probable de La Balenguerai
segura de La reliquia i Enyoranga.3
Es curi6s que alguns secrorsde la crftica mallorquina no
hagin sabut destriar els dos poetes que Joan Alcover va esser
strccessivament,i creguin que I'auto r de El ciprds de mi
lruerto ds ben relacionable amb el de Desolaciti. Fins i rcr
I'l'ran presentar com a paradigma de poeta bilingiie, quan
cn realitat la sevafase de bilingiiisme, ds a dir, d'ds simulta-
rri dels dos idiomes en l'obra poBtica, sense acabarde deci-
rlir-se per l'un o per l'altre, ds molt breu. S'inicia cap a
1899, quan el poera es planteja per primera vegada la pos-
sibilitat de l'(rs sistem)tic del catal),ai, fins alb on li permet
la sevacondici6 de maurista militant, insinua una mena de
coqueteig amb el catalanisme,ti resra closa cap a 1901,
' Discurs pronunciat
a lAteneu Barcelon)s I'octubre del 1906,
ltmb motiu del Congrdsde la Llengua. O. C., pig.278.
r Vegeu cart€s a
Joan Lluis Estelrich de 5 de marg i 3 d'abril
tlc 1903. O. C., pigs. 686 i segs.
a Vegeu carta aJoan Lluis
Estelrich de 12 de juny de 1899. O.
{.., pdg.678.
' Vegeu carta aAngel
Ruiz i Pablo de 12 de juny de 1899. O.
{ ' ..,pi ry.761.
I2 TOSEPM. LLOMPART
arrossegadaper la crisi de la qual naixer) el nou poeta: un
poeta monolingtie d'expressi6 catalana. Es sorprenent, per
exemple, que Lloreng Vllalonga hagi insistit encara en el
"fa
tbpic del bilingiiisme alcoveri), dient que riure que s'ha-
gi pogut parlar de la conuersidd'Alcover".6 Allb que real-
ment fa riure 6s que s'hagi volgut mostrar com a exemple
de poeta bilingiie un escriptor que I'any 1901 creia desitja-
"
ble que la lengua castellana se meta dentro del corazdn de
Mallorcd",T i que en canvi, cinc anys mds tard, proclamava
"el
que catal) ds, entre nosaltres, l'/rnica expressi6 possible
de I'escriptor artistd'.t Potser l'il.lustre autor de Bearn des-
coneixia l'obra d'Alcover, o bd ignorava el significat del mot
"conversi6".
El llibre: contingut i cronologia
Cap al mrdva aparbixer a la primeria de 1909, imprbs a
la Ciutat de Mallorca per Amengual i Muntaner, a despeses
de l'editor barceloni Gustau Gili. El poeta fregava aleshores
els cinquanta-quatre anys i ja era considerat a Barcelona un
escriptor catalh de primer rengle. Havia Pres part en el cicle
de conferbncies a c)rrec d'intel.lectuals mallorquins cele-
brat el 1904 a I'Ateneu, i aquell mateix any un volum de la
biblioteca popular de l'Aveng recollia, sota el titol Art i
Literatura, uns escrits seus de caricter doctrinal i critic. En
6Falsesmembries
de SaluadorOrlan. Barcelona,1957, piry.143'
' CartaaJoan Lluis Estelrichde 26 de margde 1901.O. C.,
p)g. 683.
' Discurs en el primer CongrdsInternacional de la Llengua
Catalana.O. C., p\g. 273.
PROLEG T3
ocusi6 del Congrds Internacional de la Llengua Catalana
(1906), havia pronunciat un discurs memorable. D'altra
banda, el seu nom sonava reiteradament en els Jocs Florals.
Lany 1905, experimenra per rercera vegada l'escomesa
rlc la dissort: un altre fill, Pere, el primogEnit, li moria en
plena joventut. Lepistolari del poeta reflecteix en termes
patbtics el dolor d'aquesta pbrdua, que vibra encara en el
larn6s parlament de 1906. Ara, perb, s'acosraa la vellesa
havent remuntat totes les crisis -la de l'home i la de l'artis-
ta-, resoltes en una serenor equilibrada. Ja sap qub vol del
propi art i qub ds el que prerdn aconseguir per mitj) de I'ex-
pressi6podtica. La tensi6, emperb, s'ha afeblit, i tal volta la
rnateixa lucidesa fa innecess).riala poesia. Ja no cal lluitar.
f)cr aixb els Poemesbibliu no seran una superaci6, ni tan
.solsuna continuaci6, sin6 mds aviat una supervivBncia.
Cap al tard 6s,doncs, un primer llibre amb cert aire de
clarrer llibre; ds el balang de l'esforg per assolir una estbtica
v)rlida. Fins a cerr punr, significa el compendi antolbgic on
Alcover recull ,o, Jlb que consideralrigent de la sevi obra
catalana. Lobra del poeta que ds ara, perb tambd el que
pugui haver-hi de salvable dins la del poeta que havia esrar.
[)'aqui que, mds que un volum dotat d'unitat org).nica
-com ho ser) Poemesbibliu- es tracti d'un aplec de mate-
rials diversos.
Els poemes s'agrupen en tres seccions: Cangons de la
.\errA, Elegiesi Endreces.Fora de secci6 figuren els poemes
La llengua ?htria, LA creu, Reials mercbs i L'espurna. Les
( .lanpns de la Serra i les Elegiess6n els grups mds coherents.
( )ontenen, a mds, les peces fonamentals del llibre. Aixb no
<rbstant,ales Endreces-conjunt de versosmds o menys oca-
sionals, i, com ds lbgic, desiguals-hi ha un poema ran
irnportant com ds Recordde Sdller i encara caldria siruar en
I4 JOSEPM. LLOMPAM
aquest primer rengle una de les peces fora de secci6:
L'espurna.
Quina ds la cronologia dels Poemes continguts a Cap al
tar* I\o disposam de dades per a establir-la amb seguretat.
Prescindint de La creu (premiada en els Jocs Florals de
1888), que representa una de les incursions de l'Alcover
castell) per la poesia catalana, sabem amb certesa que El
suPosar que
foraster a Mallorca ds de 1899' i no ds arriscat
d'aquesta mateixa data ds La llengua phtria, publicada
aquell any,'o que respon ben bd, d'altra banda, a les
vacil.lacions bilingiies anteriors a la crisi, reflectides en una
catta a Joan Llufs Estelrich del 12 de juny. Quant a certes
"Enllh",
Endreces-Mori joue, Als autors d"'Horacianes i etc.-
no ds dificil datar-les de manera molt aproximada, perqub
es refereixen a fets concrets: mort d'Emilia Sureda (1904),
publicaci6 dels llibres al.ludits de Costa i de Maragall
( 1 9 0 6 ) ,e t c .
A part aixb, el poeta, en el proemi, atribueix a les
CanEonsde la Serra una prioritat cronolbgica respecte a les
Elegies.Aquesta prioritat, emperb, no Pot esserentesa lite-
ralment, perqub I'abril de 1903 enviava a Estelrich" cbpia
de dues Elegies(La reliquia r Enyoranga), mentre que una de
les Cangons(El reD no ds anterior a la primavera de 1904."
Thmpoc no ds versemblant atribuir a la pega central d'a-
questa secci6-el poema La Sercapremiat en els Jocs Florals
eVegeu cartaaJoanLluis Estelrichde 10 d'octubre de 1899.
O. C., pitg.679.
'oLa Roqueta, setmanarimallorqui,Il (1899-1900),3." bpoca,
nlm. 286 de 7 d'octubrede 1899.
" Cartade 3 d'abril de i903. O. C., pi9.687.
t2Vegeu Cap al tard, notes.
PROLEG r5
.lc 1905-una data anterior a la d'aquelles dues elegies. A
irrtjar per la correspondbncia del poeta, podem suposar que
I.a Serra va esserescrita l'estiu d'aquell mateix any 1904,t3 i
rr<rfora gens arriscat admetre que la majoria de les Cangons
tlatin d'aquestabpoca.
Fet i fet, nom6s per via d'hipbtesi, situar(em entre 1903
i l904les tres primeres Elegies, ds a dir, Les campanes, LA
reliquiai Enyoranga(aquestesdues amb rora seguretat), i les
Oangonsde la Sena (o almenys una bona part d'elles).
Semblen, en canvi, mds recents les altres Ehgies -Desolacirj,
Ool'loqui, i Dol, premiada la darrera en els Jocs Florals de
1907-i el poema L'espurna.Segonstots els indicis, les peces
a les quals ens referim haurien estat escritesamb posteriori-
tat a I'estiu de 1905. Aixb gairebd podem dir-ho amb cer-
tesa de Col.loqui, Dol i L'espurna, puix que a rores tres el
poeta fa al.lusi6 mds o menys expl(cita a la pbrdua del seu
fill Pere, mort el 14 de juliol d'aquell any: "I el duien a
romandre al mateix vas / de sa germana morta" (Cot.loqui);
"Clom
en el fons d'un vell retaule / llisquen els dos adoles-
"Mai
cenrs" (Dol); els tres rius de lligrimes vingueren / tan
dolgos i tan plens com brollen ari' (L'espurna).
Resten, tanmateix, molts poemes de data incerta, que ni
t:rn sols hipotbticamenr gosar(em suggerir. A mds de La
llengua phnia i El foraster a Mallorca, in'hi ha alguns altres
d'anteriors a la crisi de l'home i de l'artista? No hem de
rcbutjar aquesta possibilitat. Tal volta una an),lisi minucio-
sa ens permetria atribuir al primer Alcover -ja molt a prop,
crnperb, de la frontera amb el segon- poemes com
'r Vegeucafia a
Joan Lluis Estelrichde 10 de juny de 1905.
( ). C., plg. 690.
r5 JOSEPM. LLOMPART
Salutaciti, La cangd populaa Fill d'hnima o Reials mercis'
Aixb sensecomptar Maternitaf, que no ds mds que una ree-
laboraci6 -molt millorada, val a dir-ho- de La nube y la
1887.
fuente que figura ales Poesiasde
LEscola Mallorquina i el paisatge com a simbol
Lanomenada Escola Mallorquina de poesia ve a esser
una conseqi.ibnciade la mitificaci6 dels dos grans Poetes
insulars de Ia cruilla dels nou-cents: Miquel Costa i Llobera
i Joan Alcover. En l'obra de l'un i en la de I'altre, prou
divergents en molts aspectes, hi ha un seguit de notes
comunes, que esdevindran dogmes estbticsper als seusdei-
xebles fidelissims. una primera caracterfstica compartida
pot esser la marginaci6 respecte als correnrs modernistes.
Tant Costa com Alcover adoptaren una acritud recelosada-
vant ells, o, a tot estirar, nomds consideraren positius alguns
dels seus aspectes.taEn el fons, se sentien molt mds identi-
ficats amb l'incipient noucentisme; sobretot amb allb que
aquest comportava de contenci6 expressiva, d'exigdncia
dbrdre, de rigor formal, d'estilitzat i convencional hel'le-
nisme. Aixi doncs, la poesia mallorquina enllagava directa-
ment el floralisme rom)ntic amb una mena de versi6 Pecu-
liar i personal del noucenrisme, sensepassar l'experibncia
de la rauxa modernista. Nomds alguns mallorquins que no
'aVegeuMiquel Costa i Llobera: Laforrna pobticar nota criti-
c a En[lA de Joan Maragall (Obrescompletes,Batcelona, 1947,
a Espanya
pirys.437 i 510), i JoanAlcover:Rusifioli el mod'ernisme
(O.C., pi$.2r2).
PROLEG t7
rcstaren a Mallorca -Alomar, per exemple- ofereixen con-
tllctes certs i positius amb aquells corrents.
Fet i fet, la bniixola de I'Escola Mallorquina s'orientava
cap a altres nords; els nords que li assenyalavenels seus dos
rnestres.Es a dir: Horaci, Leconte de Lisle, Carducci, Leo-
pardi, els rom)ntics francesos (Hugo, Vigry, Musset), una
rnica de Baudelaire, un poc dels simbolistes m6s avinents...
i tambd els floralistes de casa; Pons i GaJlarza sobretot.
f)otser ds el llegat de Pons i Gallarza allb que determina una
.scgonanota comuna a Costa i Alcover: el sentiment del pai-
s:rtge,o, dit d'dtra manera, la visi6 dels elements paisatgis-
tics com a simbols mds o menys complexos, capagos de
confegir aquell bodelerh "langage des fleurs et des choses
nruettes". Doncs bd, aquesta nota ens proporciona el pri-
rner tema fonamental de la poesia d'Alcover. El trobarem a
tot arreu de la seva obra, a vegadescom a motiu central, a
vcgades com a factor secundari, si bd la plenitud del seu
tfcsenvolupamenr cal cercar-la a les CanEonsde la Serca.
Entre aquesres cangons figura un poema, L'ermith qui
cdpta, notabilfssim no sols per la sevaqualitat, sin6 tambd del
punt de vista de la teoria de I'expressi6pobtica. Es interessant
rclacionar-lo amb l'assaig del mateix Alcover sobre la
Ilumanitzacif dz l'art, perqub en els dos textos ve a exposar la
scva doctrina de la contemplaci6, htimament vinculada a
I'tctitud del poeta davant la naturalesa,i, en definitiva, davant
cl paisatgeconsiderat com a matbria pobtica. Per a Alcover, la
lroesia,i, en general, tota realitzair6 artistica, s'abastaper mitj)
"De
tlc la contemplaci6: l'esperit humh i la naturalesa, units
lrcr la contemplaci6... neix la creaci6de l'artistd'.t5 Ara b6,
'5 Humanitzacid
de lart. O. C., pdg.223.
18 TOSEPM. LLOMPART
"contemplaci5? "Contemplaci6
pqub entdn ell per vol dir ex-
pandiment de l')rnima damunt la cosa contempladi','6 i, per
tant, no la pura complaenga estbtica ni tampoc la visi6 nomds
sentimental del m6n exterior, sin6l'aprofundiment dins ell a
la recerca d'una coneixenga essencial.Essencial perb no gens
"impurifica-
abstracta, sin6 mds aviat impregnada -gairebd
da"- del batec humh. Thnmateix, per assolir aquestaconeixen-
ga en cal una dtra de prbvia, diguem-ne anal(tica -'tscorco-
llar cosa per cosd'-, que consisteix en la vivbncia de I'objecte
contemplat, o, dient-ho en termes mds exactes,la conuiuincia
amb ell. Diu el poema:
Si vols estendre
pels amples horitzons de la muntanya
I'esguard contemplatiu, ans de pujar-hi
recorre pam a pam tota la terra
que des del cim dominar)s; aturdt
al comellar, al bosc, guaita la mina,
saluda els nius humans, vulles conbixer
la clapa de verdor si ds blat o ds ordi,
i aix(s, escorcollant cosa per cosa,
a la contemplaci6 ton ull prepara.
I, tot seguit, subratlla la diferbncia entre allb que nomds
"veure" "contemplar",
ds i allb altre que ds posant de relleu
la qualitat humana i emotiva d'aquesta darrera operaci6:
lJn temps, per la nocturna escampadissa
de llumets casolansque el puig revolten,
'6Ibfd.
PROLEG r9
com un cel ajagut sobre la terra,
I'esguard lliscava indiferent, mes ara
cada llum ds un nom, una vivenda
on he segut a dessuar,a I'ombra,
o he escalfat una estona les mans balbes
en la fumosa cuina; on he rebudes
mercbs de pietat o la dolcesa
d'esserhumil davant la porta closa.
A travds, doncs, d'aquest conviure amb les coses i amb
la humanitat del m6n de fora, es produeix la uni6, I'expan-
diment de I'esperit damunt la naturalesa,que eleva el poera
a la coneixenga essenciali transcendent a nivell de sintesi.
El paisatge alcoverii
Som en definitiva, com en el cas de Costa i Llobera,
dins la tradici6 simbolista que parreix de certes linies
rom)"ntiques, i, sobretot, de Baudelaire. Ara bd, sense arri-
bar a la puresa lirica del millor Costa, el paisatge de
N'Alcover ds mds profund i, sobretot, mds cilid. Cal obser-
var-hi dues constanrs que el caracteritzen prou bd, i que, a
la vegada, assenyalen uns matisos diferencials respecte al
d'En Costa.
En primer rerme, el paisatge de N'Alcover no ds com el
del liric de Cala Gentil, un paisatge en soledat, un di)leg
.sensetestimonis entre el poeta i la naturalesa, sin6 que,
rnolt sovinr, s'anima amb figures. Hi ha la presbncia de
I'home -de I'home en segona o tercera persona gramarical-
integrada dins ell i harmonitzada amb ell. Nomds en una
<rcasi6-El uianant- aquesrapresbnciads una nota inharmb-
20 JOSEPM. LLOMPAM
nica, amb la visi6 del patfbul enmig d'una albada perfecta,
"Dels
i la conclusi6 que se'n deriva: hostes de la terra 6s
I'home encara / l'(rnic qui l'envileix". Normalment, empe-
rb, la presbnciahumana contribueix a la plena harmonia de
la natura. Aixi a L'ermith qui capta, en el sonet Aue Maria,
en El Rei, a Notes de Deih, etc. I, per damunt de tot, en
aquella enumeraci6 vibrant de La Serra, brillant(ssima visi6
panor)mica de paisatge amb figures, plena de dinamisme,
on la humanitat, contemplada en la seva vida col'lectiva i
quotidiana, s'integra de ple dins l'irmbit d'una altra albada
de signe exactament contrari a la de El uianant.
Una segona nota que tipifica el tractament que el nostre
poeta d6na al tema ds l'actitud enyorosa. El paisatge
d'Alcover simbolitza molt mds un bd enyorat que no un bd
posseit. Thmbd La Sercads un exemple caracteristic d'aquest
caire; perb no menys ho pot esserLa sirena. En els dos poe-
mes la contemplaci6 del paisatge crea una figura mftica feme-
nina, com a signe d'un ideal inassequible de plenitud i de
felicitat. A La Serra, aquest ideal ds la vida lliure, patriarcal i
primitiva de la ruralia (tal com somiava la ruralia, ds clar, un
poeta burgbs de comengalnents de segle), representada per la
"com
camperola endregadai amatent, que ds una pinturd', o,
si ho volem traduir a termes un xic malbvols, com una figu-
"souvenir
reta de de Majorque". A La sirena, una composici6
impregnada de vigor6s erotisme, I'ideal frra una existbncia
instintiva, apassionada,en contacte intim amb la naturalesa,
figurada aqui per un dssermitolbgic.
Perb tant se val; el poeta sap i confessa que aquestes
vides ideals no s6n per a ell:
-Som la camperola que Presentste du;
io vdnc de la Serra, mes no som per tu.
PROLEG 21
En resum, doncs: paisatge amb figures i paisatge enyorar,
(()ntrastant amb el paisatgesolitari i posseitde Costa i Llobera.
La Serra i La sirena encara ens poden servir per apuntar
una tercera nota del paisatgisme d'Alcover (compartida
;l(luesta,fins a cert punt, amb Costa i Llobera). Es tracta de
lrr irrealitat essencial, de la visi6 idealitzada que ofereix de la
rraturalesaa tall de simbol. La Serra, tot i el seu realisme
pl)stic, ds, com a simbol, una solemne mentida; tan grossa
r'<rm ho pugui esser,per exemple, La barraca de Teodor
l,lorente. El poeta es deixa emportar -magnificament, si ho
"vida
consideram del punt de vista estbtic- pel mite de la
tl'or"; un mite que no td res a veure amb el que era la reali-
tut humana, mds aviat sinistra, de la muntanya mallorqui-
na. No cal que li'n fem, emperb, gaire retrets. Al capdavall
cll ho sap i no tracta d'enganyar-nos. Es limita a col.locar la
prbpia poesia en un pla ideal on la mentida ds vllida.
Simbologia: I'arbre
Seria temptador assajar l'estudi de la simbologia dels
clements paisatgistics en els poemes de Cap al tard. La
rnatdria, tanmateix, 6s massa complexa i del tot imprbpia
tl'una visi6 de conjunt. Ens limitarem nomds a assenyalarla
insistbncia amb qub apareix repetit el simbol de l'arbre. Un
sfmbol ja il.lustre dins la poesia insular d'eng) de L'oliuera
rnallorquina de Pons i Gallarza i de El pi de Formentor de
(losta i Llobera.
En els versos d'Alcover, l'arbre assumeix alguna vegada
significaci6 civil, com per exemple a la Cangd delspins, on
lpareix com a signe de llibertat. Perb 6s molt mds sovint,
com en el poema de Pons i Gallarza, simbol de permanbn-
22 IOSEP M. LLOMPART
cia, de perennitat. En aquest aspecte,ds interessant obser-
var que, amb la sola excepci6 de Les campanes, I'arbrc €s
"xiprer
present a totes les Elegies.A EnyoranEa €s el ador-
mit", ple d'ales invisibles, que, una mica bbviament, parla
d'immortalitat al poeta; a La reliquia €sl'antiga olivera, I'ar-
bre centenari de gest quasi paternal ("amor6s pontava la
soca torguda, / perqub sense ajuda / pogudssim pujar-hi"),
viu i immutable vora el faune mutilat. el brollador eixut. la
font que no vessa.
Permanbncia, doncs, enmig de la devastacid. Perb no
tan sols aixb, sin6 tambd, molt concretament, permandncia
del dolor com a justificacid de la vida d'un mateix, en la
mesura que aquesta vida esdev6 testimoni de la desgr)cia i
salva per damunt el temps la membria dels bdns perduts.
Aquest ds el mat(s que el s(mbol de I'arbre adquireix a les
"Ran
tres darreres Elegies: de la fossa com un arbre estic, /
que hi beu tota la saba./ Mes I'arbre ha de fruitar"
(Col.loqui); "Mon pensament amolla el fruit / com el bran-
cam d'una figuera I tota penjada sobre el buit" (Dol),
potenciat fins a I'expressi6 suprema en el sonet Desolacif.
"Notes
El simbol disbmic: de Dei)."
Desolacif, on el poeta s'identifica amb un arbre abans
esponer6s, desarborat avui i amb la soca migpartida pel
llamp, que nomds viu per a plinyer allb que d'ell mateix ds
mort, ofereix un exemple tfpic de simbol continuat de
caricter monosbmic, ds a dir, sensecap altre significat mds
que el simbblic. Aixb no obstant, la lectura atenta de les
CanEonsde la Serra, sobretot d'algunes de les de to menor i
d'aparenga mds lleugera, ens pot fer sospitar l'ds -conscient
PROLEG 23
o r)o, tant se val- d'una mena de sfmbol mds subtil: el s(m-
lrol anomenat disdmic, que admet el doble significat (direc-
tc i simbblic), i, per tant, la doble lectura. Antonio Macha-
tkr, que el va emprar amb reiteraci6, venia a definir-lo en el
(onegut aforisme:
Da doble luz a tu verso.
para lefdo de frente
y al sesgo.
.Hi ha a vegadesaquesta doble claror en els poemes de
foan Alcover? Bernat Vidal i Tom)s'7 apuntava la possible
sirnbologia disdmica de les Notes de Deih, rres soners de vers
pcntasfl.lab, elogiats sovint com a exemple de I'Alcover igil,
lcstiu i somrient, potser amb un eco del poeta irbnic que
lravia estat abans. La composici6 ha estat qualificada de
tlcliciosa,i no hi ha dubte que ho 6s.
Thnmateix, si desprdsde copsar-ne la gr)cia i d'adonar-
r)os que en aquestssoners hi ha alguna cosa especial-algu-
na cosa intensa que de moment no sabriem definir, perb
rlue endevinam que va mds enll) de la pura gr)"cia-, assajam
trna primera an)rlisi, descobrirem que I'estrucrura del con-
itrnt ds admirable. El poema es desenvolupa mitjanganr una
gradacid perfecta: en el primer soner apareix el paisatge en
soledat; en el segon, aquesr mateix paisatgees va poblant de
ligures en moviment -"dones que feinegen, / nins belluga-
tf issos"-, una de les quals s'individualitza: la vella que s'a-
costa al foc de la llar. Finalment, en el tercer soner, dtres
ligures es destaquen i s'individualitzen al seu rorn: una
'? Els simbols a la poesia de
Joan Alcouer.Inbdit.
24 JOSEPM. LLOMPART PROLEG 25

dona -"la veind'-, una nina i el badoc -el contemplador, ds
a dir, el poeta. La visi6, en suma, s'ha anat concretant, al
mateix temps que restringia el seu camp, fins a restar cen-
trada sobre el mateix poeta com en un autoretrat.Lagrada-
ci6 -cal repetir-ho- ds perfecta: paisatge en soledat vist
panor)micamenu paisatge amb figures que I'acosten i el
delimiten; figures individualitzades damunt el paisatge;
autoretfat.
El que ara hem d'esbrinar ds si, per sota aquesta estruc-
tura tan satisfactbria, hi ha quelcom que expliqui I'extran-
ya intensitat del poema. Facem una segonaanhlisi i reparem
un detall que potser ens havia passat per malla. Els tres
sonets tenen un element comd, repetit a cada un d'ells: el
fluir de l'aigua pel torrent. En el primer sonet:
Cada casasent
pel seu pontarr6
passarla remor
de I'aigua corrent.
En el segon:
La vida s'escola,
el sol va a la posta
i el torrent al mar.
I en el tercer:
Blanca de bromera
cau la torrentera
amb sa veu de tro.
Observen tambd que en el sonet central I'element com/r
.rlxrreix estructurat en forma paral.lelfstica amb altres dos
( onceptes, donant-nos gairebd la clau -"la vida s'escold'-
.l'rrna altra lectura, mds profunda, del poema. I encara,afi-
rrrrnt m6s, veurem que els tres dnics personatgesque, llevat
.lcl poeta, apareixen individualitzats sdn una vella, una
.lona i una nina: el s(mbol tradicional de les tres edats de la
vida humana.
Potser no 6s absurd creure que hem trobat els signes de
strggesti6que s6n la basedel funcionament del simbol disb-
rrric. La lectura directa del poema ens ha comunicat la visi6
"badoc":
rlcl una descripci6 plena de color, de moviment i
tlc gr).cia, amb una punta d'humorisme intranscendent. Es
"delici6s".
cl caire Perb mentrestant, aquells signes, sense
rprc gairebd ens n'adonissim, ens empenyien cap a la lectu-
ra de biaix, que, davall davall, ens insinuava la visi6 del
"contemplador":
l'elegia del temps que passa com I'aigua
rlcl rierol; de la vida que camina inexorable cap a la mort,
com el sol va a la posta i el torrent al mar. Un sentiment
"Quan
rrrolt viu i molt repetit en els poemes de Cap al tard:
lrr parella ve de noces, I javeu i compta sos minyons; / veu
c<rmdavallen a les fosses/ els que ara viuen d'il.lusions" (La
"Par
llalenguera); que en el terme divisori / de les tenebres
i la llum / diuen el salm recordatori I de nostra vida que es
"Trenta
consum" (Les campanes); anys de ma vida volaren
tlc pressa"(La reliquia), etc.
Thl volta aquesta an)ilisi -una mica bizantina, si es vol-
scrveixi per fer palbs el rigor tbcnic de la gran poesia alcove-
riana, i, molt concretament, per justificar l'encis, gairebd
"deliciosos",
torbador, que uns versos tan simples, tan com
srirr els de les Notes de Deih, exerceixen damunt qualsevol
Icctor minimament sensible. En tot cas, posa ben de mani-
26 TOSEPM. LLOMPARI
fest la subtilitat i la finor penetrant, a mds d'exquisida, amb
qub Joan Alcover tracta el tema del paisatge.
IJelegia
El dolor provocat per la seva desgrlcia familiar, compar-
teix amb la interpretaci6 del paisatge com a sentiment i com
a simbol la basetem)tica de la poesia d'Alcover. Primer de tot
convd advertir que ell no era, temperamentalment, un poeta
"Jo
elegiac. l^y 1924, contesta-nt una enquesta, declarava:
no tinc preferbncia pel dolor com a font d'inspiraci6; 6s el
dolor el que ha tingut preferbncia per mi".tu En el fons, pot-
ser ell s'hauria decantat mds bd ap a una visi6 irbnica i criti-
ca; i si va donar contingut elegiaca la seva poesia millor, va
essera causa d'uns esdeveniments que I'afectaren de manera
personal i directa; no per cap mena de pessimisme abstracte.
Lelegia d'Alcover ds, doncs, d'arrel estrictament biogr)fica.
En els poemes de Cap al tard, el tema elegfac pren
diversesconcrecions, que sovint apareixen barrejades,i que,
sovint tambd, s'expressenper mitjl de simbols suggerits per
la contemplaci6 del paisatge. [Jna primera concreci6 de la
qual ja hem fet esment, ds allb que podem anomenar tema
"m6n
del esbucat", ds a dir, el pas del temps experimentat
com a fet devastador, que destrueix de manera implacable
els bdns que el poeta posseeix.Ja hem vist com aquest tema,
considerat objectivament, des de fora, s'amaga sota la lleu-
geresaamable de les Notes de Deih. Hi ds tambd, amb aquest
mateix tractament objectiu, i no amb modulaci6 elegiaca,
u Psicologiade la poesialirica. O. C., piry.336.
PROLEG 27
rrrr<<i
com a signe d'esperanga,a LA Balenguera,on expressa
l,r perennitat de la vida civil -el poble-, contrasrant amb la
Itrgacitatde la vida personal. Perb quan aquesrmotiu apa-
rcix a primer pla i cobra un relleu mds acusat ds quan el
l)()cta el tracta, ales Elegies,des de dins, com a experidncia
rrrlrjectiva.En aquest sentit apareix molt vigor6s a Desolacid
i ds el pensament central de La reliquia.
Una segona concreci6 del sentiment elegiac es -bbvia-
rrrcnt gairebd-el tema de la mort. No es tracta, emperb, de
lu mort prbpia ni de la mort en abstracte,sin6 de la mort
..l'rrnsdssersdeterminats, anomenats en tercera persona, i
tlel buit que I'absbnciad'aquesrsdssersha deixat en el m6n
,lt:l poeta. Emprant termes de la precepriva rrobadoresca,
tlirfem que l'elegia de Joan Alcover no ds un nlair, sin6 un
,,plantr. Per aixb, no lamenta en primer pla la prbpia des-
rillcia, sin6 la mort d'unes persones estimades: 'A mos
infants no tornarl la vida / el broll de foc i el ritme dels
rrrartells/ sobre el metall de l'Inima enrogida; / no em
lrlany de ma dissort, els plany a ells" (Col.loqu).
Aquesta circumst)ncia de no pl)nyer la prbpia dissort,
..,rndueix cap a un tercer maris de la linia elegiaca,jaal.ludit
('n tractar del simbol de I'arbre: l'acceptaci6 de la desgrlcia
( orn a experidncia enriquidora. Es allb que podrfem ano-
"dolor
nrenar el tema del fecund". El poeta lamenta la mort
,lcls fills, perb, al mateix temps, accepral'experibncia dolo-
losa d'aquestapbrdua. I I'accepta per un doble moriu: en
lrrimer lloc perqub el remuna cap a una vida mds plena
("arribaren per mi les hores tr)giques que precipiten la
rrnduresa de la vida i ens donen d'ella un sentir mds alt i
seri6s"); i, en segon lloc, perqub, objectivant el dolor perso-
nal per mitjl de l'expressi6 poEtica, aconsegueixperpetuar
.'l record dels dssersque ha perdut.

28 JOSEPM. LLOMPART
La complaenga en la dissort -no gens masoquista, val a
dir-ho-ds implicita en La reliquia, nomds al.ludida a dos
versos-"beneida I'hora / que m ha duit aqui"-; perd ja apa-
reix formulada de manera explicita, en el sentit primera-
ment anotat de plenitud de vida per mitjh del dolor, a
Enyoranga:
Mes no donaria mos jorns de tristesa
pel cami de roses de ma jovenesa,
d'abans de trobar-hi el bd que he perdut,
perqub fins llavores no havia viscut,
i assoleixl'expressi6 mds completa a Col'loqui:
La plenitud de vida no comenga
ni arriba l'home a sa virilitat
sens que fermenti en l')nima el llevat
de I'intima sofrenga.
Sia ton cor el ferro espurnejant,
damunt I'enclusa del dolor, sonant,
i el dramatisme mds intens a Dol:
Entri Ia ratxa que em perfuma
amb la fetor d'un m6n podrit;
munti l'oreig que duu l'escuma
de les rompents de l'infinit!
D'altra banda, la segona idea abans esmentada de la
perpetuaci6 d'un imbit de records a travds de I'expressi6
pobtica, ds el tema fonamental de Col.loqui:
PROLEG 29
Jo vull que l'oli
del fruit amarg com espremuda oliva,
cremi tot en la llhntia que aureoli
dels dos adolescentsla imatge viva.
Si la forga del geni m'ds estranya,
tan gran com ell s'aixecamon dolor,
i jo puc llavorar I'alta muntanya
per esculpir-hi um monument d'amor;
i cl tema rinic del sonet Desolacid,on s'expressaper mitjh
tlcl sfmbol estremidor de l'arbre:
Cada ferida mostra la pbrdua d'una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plirnyer lo que de mi s'ds mort.
No hi ha dubte que les sis Elegiesque formen la segona
sccci6 de Cap al tard assenyalenel punt mds alt de tota I'o-
bre pobtica d'Alcover. Entre les tres primeres, escritesabans
rlc la mort del fill primogbnit (almenys, amb tota seguretat,
I t reliquia i EnyoranEa),i les tres darreres, posteriors a aquell
c.scleveniment(si mds no, tambd amb seguretat, Col.loqui i
l)ol),hi ha una diferbncia visible de tonalitat. Les primeres
tcr)en un aire de melangia serena,suggerit per una decora-
ciri una mica esfumant, de delicadespinzellades paisatg(sti-
t1ucs,i una imatgeria plena de connotacions suaus i enyoro-
"Assaborint
scs: l'hora tranquila I he reposaren el coster";
"'f
btes les tintes llunyedanes I fan en la serra una blauor, I
rotes les veus de les campanes / una melbdica remo/';
"fasmilers,
ac)cies, caminals d'arena, xiprer adormit..."; la
rtttisica dnlEa de I'aigua, l'hort senyoriuol, l'hora encantada,
t'tc. A les darreres, en canvi, la tensi6 patbtica predomina
30 losEP M. LLOMPART
damunt la sentimentalitat enyoradissa.Les al.lusions al pai-
satge, o bd desapareixen,o bd cobren un signifi."t .stri.t"-
ment simbblic. A mds a mds, la imatgeria torna violenta:
I'arbre fendit pel llamp (q,t. contrasta amb el xiprer
"el
d'Enyoranga,semblant a una torre d'harmonia); broll de
" "rom-
foc i el ritme dels martells"; el metall de l'dnima" ,Ies
pents d.eI'infni/', la figuera repenjada sobre el buit, etc.
Es molt probable que qualsevol lector de les Elegiesse
senti atret en primer terme per Desolacid i per La reliquia.
Aquest darrer ds, no cal dubtar-ho, el poema mds perfecte
de la sbrie. Lanbcdota que li serveix de baseoferia unes pos-
sibilitats emotives molt intenses, que el poeta sap aprofitar
fins a I'extrem, eliminant a mds amb tot rigor, per mitj)
d'un tractament contingut, mesurat, ple d'eleg)ncia, qual-
sevol possible derivaci6 cap a la retbrica llagrimosa o la sen-
sibleria. Contribueix eficagment a la perfecci6 del conjunt
I'irs d'una forma mbtrica prou caracteristica de N'Alcover
(l'empra tambd a La Serra, a Enyoranga, a L'ltostei a dos dels
proverbis inclosos en els Poemesbiblicl, construfda sobre el
vers pentasfl.lab, que apareix, o bd autbnom, o bd com a
hemistiqui d'un decasil.lab,seguint una linia melbdica que
caldria estudiar. Aquest metre li permet obtenir a La reli-
quia efectesmusicals de gran bellesa i, a mds, perfectament
harmonitzats amb el moviment intern del poema.
De tota manera, si La reliquia i Desolacid represenren
respectivament, dins el conjunt de les Elegies,I'obra ben
feta i la maxima intensitat colpidora, cd tenir en compre
que els altres poemes ofereixen un seguit de valors exrraor-
dinaris. S6n ben remarcables,per exemple, la integraci6 de
paisatge i elegia a Les campanes;l'eco rom)ntic, leopardi),
d'Enyoranga (amb la visid del jardf nocturn tan (ntima i
estilitzada); el moviment dialbctic de Col.loqui, que traeix
PROLEG 31
l't'rrrlrremtade la Nuit de Mai de Musser, o l'abrandat pare-
f r\n)c de Dol,la pega mds desigual del recull, puix que, si
lx'r' .na banda conrd alguns dels moments m6s intensos de
l.r grocsiad'Alcover, es deixata finalment en una segona part
tk' eer)cter pietds, un xic convencional i )dhuc vulgar.
Rresia civil
I)aral.lelament a la crisi que va transformar el poeta, la
irlcrlogia de I'home experimentava una evoluci6 mds aviat
tJrrriclai cautelosa, eue l'acosrava a la lfnia drerana, burge-
m, rlcl catalanisme politic, en quanr semblava conciliable
Itrr[r el seu maurisme (que, d'altra banda, s'anavarefredant
I l)oc a poc). Malgrat rot, la conscidncia civil de Joan
Al.rver era sobretot d'arrel sentimental, un xic vagarosa,i,
ti v. arribar a conclusions clarfssimesen el terreny lingiifs-
li. i literari ("El catal) ds, entre nosaltres, I'dnica expressi6
pr.ssible de I'escriptor arrista"), n6 es va arriscar a fer-se
irc enfora d'aquest terreny.
lrl tema civil accedeix, doncs, a la sevapoesia per la via
dcl sentiment. Ld Balenguera (que, musicada per Amadeu
Viuc.s,arrib) a tenir a Mallorca la significaci6 d'himne sos-
ittis, vagament subversiu) ds una primerafrta de la corda
p*r.ibrica de N'Alcover. A vegades,aquestsremes apareixen
yi'culats als altresdos motius essencials de la sevapoesia:la
errrrtcmplaci6 del paisatge i el drama personal. Aixi, a La
,*tftt, hi ha la identificaci6 pltria-paisatge, de la qual es
dcriva un patriotisme gairebd folklbric, exrremadament ide-
rli rzador i sentimentaloide.
l)'aquest punt de vista ds molt interessanrel poema
I.t'.t:1iltrna,
on ve a consumar-se la sintesi de les tres linies
32 IOSEP M. LLOMPART
tem)tiques: paisatge, elegia, conscibncia civil. Es tracta d.un
poema de to major, amb una Punta de retbrica, perb vigo-
r6s i de bellesa extraordinhria en alguns fragments. La idea
de p)rtria hi batega mds perfilada, i no es limita al concepte
"patria
estrictament efusiu, de chicd', que es desprbn de La
Serr*, sin6 que s'estdna la noci6 de PaisosCatalans. D'altra
banda, a L'espurna, mds que de la contemplaci6 de l'6sser
fisic de la terra prbpia, el sentiment patribtic brolla unit al
dolor personal del poeta, com a conseqiiEncia de Ia pleni-
tud de vida que aquest dolor li ha fornit:
No us allunyeu, membries doloroses.
Si ftssiu nosa aquf, quan v6nc a seure
a la festa pairal, jo no hi seria.
Mai com al beure el vi de l'entusiasme,
sent tan a prop les enyorades ombres.
Es a dir que el poeta, a travds de l'experibncia dram)tica
de la sevabiografia, abasta un sentit de la vida mds alt i seri6s,
per mitji del qual pren consciEncia del seu veritable 6sser
civil. En aquest sentit ds interessant observar que si a La Serra
havia establert la identificaci6 p)tria = paisatge, a L'espurna
expressala tradicional equivalbncia p)tria = llengua.
Tambd 6s revelador comparar aquest darrer Poema amb el
titulat La llenguaphtia, publicat el 1899 (anterior, doncs, a la
"conversi6"),
com a signe de la claredat amb qub l'Alcover del
noucents va prendre conscibncia davant el fet lingiiistic.
Observem que a La llzngua phtria, per referir-se al catal),
nomds utrlitza la tonalitat tendra, sentimental, d'afectuositat.
"llengua "rara
Es un" de perfums meselld', possetdora d'una
"una
virtut" m)gica; ds com pluja" refrescant, c:rPaQd'arribar-
li fins a l'arrel del cor. Adh,t. el simbol de Lia i Raquel td unes
PROLEG 33
r rrrnotzcions ben significatives.Lia era lletja i fecunda; va
( .u rcgar Jacob de fills, va essermare de tribus i generacions.
l(.rtlrrel,en canvi, era bella; perb nomds va donar a Jacob dos
f ills (aixb si, els mds estimats).De fet, Lia,la mare de familia,
l;r n)cstressade la casa,ocupa en el terreny pragm)tic una posi-
r iri de superioritat, per bd que Raquel se'nsmostri superior en
el pla ideal del sentiment. En el fons, el poera tradueix una
rrrcrrtalitatben ajustada ala pauta diglbssica.En el pla de la
"alti',
rc;rlit:rt, el castell) (Lia) ds la llengua i el catal). (Raquel)
"baixd'.
l,r llcr-rgua Nomds dins I'lmbit exclusiu de sentiment,
cn virtut del mecanisme que els sociolingtiistes anomenen
"itlcalitzaci6
compensatbrid', s'inverreix la pauta origid.ria i el
t';rtal) ocupa el nivell superior. En definitiva, segueix essentla
"mds
llcngua dolga que la mel" d'Aribau i de Villarroya. Res
nrc's.Al capdavall, no ds estrany ni contradictori que Alcover,
tot i el festeig amb Raquel, opin)s encara, al cap de dos anys
'lraver
rf publicat La llenguaphnia, que seria un gran bd que el
"denffo
t'lstcll) es fids del coraz6n de Mallorcd'.
A L'espurna, emper6, els seu pensament ha girat en
"de
rotl<i. El catal) ja no ds la llengua perfums mesella",
trlornada de virtuts tbpicament femenines.La sevam)gia ja
tto consisteix a retornar al poeta, amb manyagueries de
rroicta, la joventut perduda, sin6 a desvetllar la conscibncia
rl'rrn poble. Ara es revesteix de qualitats poderoses, gairebd
violcntes, diametralment oposadesa aquellesaltres qualitats
"difon "ens
tt'lrclres.Ara estremiments profttics", torna la
"td
ll.''.or que I'ha nodrida", notes de clarins" prou fortes per
"els
rk'spertar titans que jauen en I'ombra de I'esperit"... Ha
rk'se;raregutqualsevol rastre de mentalitat conformada per
l,r pauta diglbssica, i la proclamaci6 del catal) com a instru-
trrt'nt imprescindible per a la nostra expressi6literiria, n'ds
une conseqiidncialbgica.
34 IOSEPM. LLOMPART

Balang valoratiu

Cap al tard no ds, considerat en conjunt, un dels llibres

millors de la poesia catalana moderna. Ja ens hem referit a
la seva manca d'unitat org).nica i a la disparitat dels mate-
rials que s'hi acumulen. Thmbd gosariem dubtar de la seva
import)ncia com a pega clau en l'evoluci6 de la nostra poe-
sia. Aix( com Verdaguer, Maragall o el mateix Costa i
Llobera, presideixen i condicionen, en un sentit o altre,
aquesta evoluci6, de manera que no en podem prescindir si
la volem entendre de una manera coherent, Joan Alcover ds,
CANQONS DE LA SERRA
en canvi, mds aviat prescindible. Senseell, la histbria de la
nostra poesia moderna no hauria mudat gaire, seria mds o
menys el que ha estat.
A canvi d'aixb, Cap al tard contl alguns dels poemes
millors de la literatura catalana de tots els temps. Les sis
Elegies,La BalenguerA,L'ermith qui ca?ta, el sonet Miramar
L'espurna,han arribat fins a nosaltres intactes, senseque els
anys hagin marcit ni un sol bri de la sevabellesa.Assoleixen
ben bd l'alghria de la gran poesia europea del seu temps i
assenyalen el cim mds enlairat de la lirica insular. Joan
Alcover no tenia preferbncia pel dolor; perb el dolor va
escollir-lo, i ell hagud de defensar-se'n amb la poesia. La
seva vocaci6 era de funcionari priblic distingit; un funcio-
nari amb prou enginy per confegir versosde ventall i fer-se
lloar pel paternalisme de la critica madrilenya. No pogud
realitzar-la, aquesta vocaci6, i Mallorca va guanyar el seu
poeta mds excels. La societat mallorquina de comenga-
ments de segle va perdre, emperb, un home brillant, pro-
vinci) i felig.

JosepM. LroupaRr